L’incompliment sistemàtic dels acords del ple, contrasta amb l’obligatorietat d’aplicar algunes normes, com ara les ordenances fiscals i les taxes
Que l’aprovació de les mocions que presenten els grups municipals, especialment de l’oposició, serveixen de poc, ho posa de manifest l’estadística del control del seu compliment que, per llei, ha d’exposar la Secretaria General del Ple. En els darrers sis plens, des d’abril fins a setembre, es van presentar 51 mocions de les quals 40 van resultar aprovades, algunes amb esmenes en alguns punts, i 11 van resultar rebutjades. De totes aquestes mocions, 36 segueixen el seu curs, malgrat que en algunes d’elles es fixaven terminis d’acompliment que han estat clarament vulnerats. Les quatre mocions aprovades restants són les úniques que han estat finalitzades, en concret dues del 22 d’abril, una que reclamava un major compromís de la Generalitat amb l’Ajuntament i una segona, aprovada amb esmenes que reclamava la instal·lació d’urinaris públics en diferents espais de la ciutat. És interessant referir-se a aquesta moció que es dona per finalitzada, per quant el primer acord instava el govern municipal a proposar en el marc dels Consells de Districte, possibles ubicacions distribuïdes per tota la ciutat. El segon acord instava a l’AMB a instal·lar aquest mateix servei als parcs municipals que són de la seva competència i el tercer instava l’equip municipal a impulsar una campanya informativa per fer saber a la ciutadania la disponibilitat d’aquests serveis i una campanya dirigida a l’hostaleria i la restauració per sensibilitzar els propietaris i treballadors d’aquests establiments sobre el permís d’us de les seves instal·lacions a persones grans i criatures, sense necessitat de consumir als seus establiments.
No és pot dir que la moció tingués una gran importància en el context de les necessitats de la ciutat. Si ho portem a aquestes pàgines és per posar de manifest que una moció que es dona per satisfeta (una entre 40 aprovades) no ha complert, que haguem registrat, amb cap dels tres punts: ni els Consells de Districte han debatut res semblant en aquest període, ni l’AMB ha comunicat res sobre els parcs, ni hi ha hagut cap mena de campanya municipal. De l’altra tampoc no es tenen registres. Era simplement un propòsit d’instar a la Generalitat, però no hem sabut trobar entre la paperassa municipal res que indiqui concrecions sobre els punts de la moció.
Les altres dues mocions que es consideren tancades és la que feia referència a l’adhesió municipal al Manifest pel Dia Internacional contra la Homofòbia i la que instava a implementar mesures equitatives i compartides en la lluita contra la sequera. Tampoc en aquest cas hi ha constància de l’aprovació de cap ordenança municipal sobre els usos de l’aigua en situació de sequera, a dotar partides pressupostàries destinades al manteniment i a les inversions en les infraestructures hídriques de competència local, i a fer campanyes de sensibilització sobre l’ús responsable de l’aigua. O, també, dur a terme una auditoria del servei municipal d’aigua, impulsar espais que es poguessin considerar com a refugis climàtics o aplicar mesures per millorar les infraestructures hídriques locals o instar la Generalitat a aturar la tramitació de planejaments urbanístics locals de caràcter turístic que afectessin directament al consum d’aigua.
En definitiva: de 40 mocions aprovades des del 15 d’abril fins ara (hi ha un munt de mocions aprovades anteriorment encara en fase de compliment), només 4 s’han donat per finalitzades i en tres d’aquests casos el seu compliment ofereix molts dubtes.
No obstant això, els grups municipals, especialment de l’oposició, continuen omplin els plens municipals de mocions que es debaten i que ens molts casos acaben aprovant-se o en la seva totalitat o amb esmenes, perquè són mocions en general molt raonables que al govern li costa molt rebutjar o simplement abstenir-se. En realitat tot és una pura qüestió formal perquè el govern no s’aplica gens ni mica en el compliment de les mocions i l’oposició no troba, probablement, la manera de forçar el que la pròpia llei garanteix que és que s’apliquin els acords aprovats en el ple municipal.
És evident que la ciutadania hauria de reclamar una vigilància extrema en el compliment dels acords i els grups municipals insistir tantes vegades com faci falta en que les mocions que s’aproven tinguin una realització pràctica. Hi ha molts problemes a la ciutat com es fa palès en aquestes pàgines de de fa mesos, però el compliment dels acords de ple hauria de ser sagrat. Només és sagrat per la ciutadania quan el que s’aproven són pujades d’impostos i de taxes en les ordenances municipals. Això sí que es compleix i es fa complir…