El president de Reporteros sin Fronteras i la redactora en cap d’El Periódico analitzen la llibertat de premsa al món i a Catalunya

Com ja és tradicional, l’associació hospitalenca, Foment de la Informació Crítica (FIC), va celebrar el 3 de maig amb un acte en el que es van compatibilitzar la reivindicació anual de la llibertat de premsa i el debat sobre la premsa de proximitat en les seves dues vertents: els mitjans públics de comunicació i els procedents de la iniciativa privada.

El Dia Internacional de la Llibertat de Premsa va coincidir en aquesta ocasió amb la campanya ESimPRESScindible que va posar en marxa l’ONG Reporteros Sin Fronteras on es reivindica la llibertat de premsa com un pilar bàsic de la democràcia i més en aquests moments on, en societats desenvolupades de l’Occident, s’està observant un creixement de l’autoritarisme i les tendències dogmàtiques, especialment de l’extrema-dreta.

Per això es va convidar al president de Reporteros Sin Fronteras, el periodista Alfonso Armada, al qual se li va gravar un vídeo tenint en compte que l’acte era presencial i que Armada no podria participar en directe en aquesta jornada, per tal que analitzés la situació de la llibertat de premsa al món, com fa regularment aquesta ONG. Armada va destacar la posició creixent o decreixent dels països a nivell internacional, destacant que Espanya es troba en el número 29 del rànquing mundial, sense pujar ni baixar cap esglaó en aquest any, mentre que alguns països africans i llatinoamericans evolucionen favorablement —altres de manera negativa, Méxic de manera destacada— i continuen en les primeres posicions els països escandinaus i en les últimes els règims autoritaris de dreta i esquerra com ara l’Arabia Saudí o Xina i Cuba.

La vocal de la mateixa ONG i redactora en cap d’Internacional d’El Periódico, Marta López, va centrar el tema en la realitat més propera de Catalunya, assenyalant algunes actituds recents que posen de manifest el retrocés viscut a la nostra autonomia però interpretant que la realitat política catalana al voltant del procés no ha suposat un decreixement de la llibertat de premsa a casa nostra en relació als anys precedents.

Repassada la realitat de la llibertat de premsa al món —a la web de Reporteros sin Fronteras es pot consultar i descarregar l’informe —es va procedir a emmarcar-la en la nostra realitat més immediata, de la mà del director dels mitjans de comunicació públics, Òscar Sánchez, i de la redactora del digital recentment estrenat Districte7, Anna Vallina, d’iniciativa privada.

Sánchez va destacar la missió dels mitjans públics assenyalant que per complir amb aquesta missió s’han de satisfer dos objectius: tenir els mitjans adequats i respondre sobre la ciutadania. Objectius que, tot i estar ben configurats en el Reglament i els Consells que regulen els mitjans públics, encara no s’han acomplert del tot. D’altra banda, Vallina va posar en evidència la precarietat amb la que es mouen aquests mitjans independents i va destacar les noves fórmules per garantir la supervivència dels mitjans: l’empresa de Districte7 és una cooperativa de treballadors, lectors i simpatitzats i els recursos han d’arribar dels mateixos lectors rebutjant les subvencions o el finançament de les administracions públiques, les empreses o el capital financer.

Van estar presents via Teams, una trentena d’assistents entre simpatitzants, socis, col·laboradors i membres d’entitats de la ciutat i, com no podia ser d’una altra manera es va guardar un minut de silenci a l’inici de l’acte en memòria dels dos reporters espanyols recentment assassinats a Burkina Faso.

Al final de l’acte van haver diverses intervencions que van posar de manifest, la política d’inanició que han practicat tradicionalment les administracions públiques envers la premsa crítica, les noves fórmules del periodisme de proximitat, els intents seriosos de premsa independent que en aquests moments representen Districte 7 i l’Estaca, digital que patrocina FIC-L’Hospitalet, i una intervenció final del president de l’entitat que va reclamar un espai comú del periodisme local per reflexionar col·lectivament sobre la llibertat d’informació al municipi i l’imprescindible suport a entitats, com la que representa, que treballen, va dir, per la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i l’entesa i el diàleg en la presa de decisions.

Per Redacció