La moció del PP amb una esmena dels Comuns, preveia demanar a la Generalitat i al Ministeri de Cultura l’adquisició dels terrenys i de la masia de Can Rigalt (i II)

L’equip Quirós seguirà negociant en solitari a través del Consorci de la Reforma de la Gran Via, una alternativa que serà molt difícil que aturi un miler de nous habitatges

“La construcción del nuevo Hospital Clínico será una oportunidad para nuestra ciudad” va explicar en el ple de dimarts el regidor de govern José Antonio Alcaide per defensar l’interès de l’equip de govern a posar en marxa novament el projecte urbanístic de la pastilla de Can Rigalt. El que no va dir és que si les coses no es torcen, el campus de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’ha de construir en terme municipal de Barcelona, no estarà en marxa fins d’aquí a deu anys, un període de temps que la ciutadania dels barris del nord de la ciutat no pot aguantar amb la precarietat d’atenció sanitària de nivell que ja comença ser hores d’ara insuportable.

Resulta també imprescindible decidir què es vol fer amb l’Hospital General de l’Hospitalet (l’antic hospital de la Creu Roja a Pubilla Casas, amb greus problemes de manteniment i afectat per l’amiant) i quines son les solucions més favorables per la ciutat al voltant de la pastilla de 155.000 metres quadrats, bona part en mans del FC Barcelona i de la immobiliària Sacresa, la mateixa que ha posat en marxa el pla Caufec d’Esplugues que ha convertit en zona urbana la falda de la serra de Collcerola tocant a Esplugues. Si aleshores Sacresa ja va fer un gran negoci negociant l’eliminació de les torres d’alta tensió que baixaven del pujol de Sant Pere Martir fins a la subestació de Fecsa de Collblanc sobre la base d’urbanitzar la falda del parc, ara la necessitat de modernitzar l’estació transformadora, li ha permès fer-se amb 24.000 metres quadrats extres, en un espai ja requalificat pel govern Corbacho quan era alcalde de l’Hospitalet.

Només que ara, les coses ja han canviat molt. La ciutadania i el que és més important, les institucions, ja són conscients que Collblanc-La Torrassa és el barri més dens del Continent i l’Hospitalet en el seu conjunt, la ciutat més densament poblada de tot Europa. Quan es tracta de fer negoci i d’ingressar recursos, ni els promotors immobiliaris ni els Ajuntaments insensibles a la realitat, com ho ha estat tradicionalment el de l’Hospitalet, no veuen obstacles, però ara ja son moltes les institucions supramunicipals que consideren que la saturació urbana és un pol de conflictes que aniran esclatant a mesura que es faci evident que la manca d’espai on ubicar els equipaments i serveis imprescindibles per la ciutadania, provoca situacions irreversibles de difícil solució.

La manera és afrontar directament la necessitat d’aturar l’ocupació de més espai lliure i això, davant realitats com la que es produeix en aquesta zona del nord de la ciutat, passa per un acord de ciutat que faci afrontar a les institucions la necessitat d’impedir que se segueixi fent negoci a costa de l‘espai lliure. L’evidència que el territori és finit i que la qualitat de vida exigeix alliberar espai enlloc de saturar-lo, farà que caigui pel seu propi pes la necessitat d’entesa entre els que ja saben que seguir construint aboca al caos.

Una proposta d’aquesta entitat va posar sobre la taula en el ple passat el líder de l’oposició, el portaveu d’ERC, que es va veure secundat per tots els grups polítics excepte, un cop més, la minoria socialista que continua negociant amb els propietaris dels terrenys, a la vista del que es farà amb el campus de l’Hospital Clínic, una sortida que acabarà perjudicant la ciutat i la ciutadania, com no sigui eliminar els drets d’edificació i adquirir els terrenys en la seva integritat. Justament aquesta proposta és la que va fer com esmena a la moció el grup dels Comuns que va demanar que s’instés a l’Ajuntament de la ciutat, a la Generalitat i al Ministeri de Cultura, l’adquisició no només de la masia sinó de la resta de terrenys susceptibles de ser edificats. És a dir, es tractaria que la Generalitat i el Ministeri, amb el suport de l’Ajuntament en la mesura de les seves possibilitats, adquirissin els 55.000 metres quadrats propietat del FC Barcelona i els 37.000 metres quadrats aproximadament de la immobiliària, per convertir-los amb el que havien estat quan els va adquirir el Barça de Núñez amb l’esperança d’una requalificació de zona esportiva que mai va arribar, és a dir, zona verda i d’equipaments pel barri. Això si que seria veritablement el Pla Samontà que la ciutadania esperaria per salvar els barris de la zona nord. Això i l’acceleració del projecte de reforma de l’Hospital General de l’Hospitalet, probablement en la mateixa zona on ara hi és.

Per fer-ho és imprescindible, com va suggerir l’oposició municipal, un pacte de ciutat i anar tots a una a demanar a les institucions una intervenció urgent sobre aquest territori. En lloc d’escoltar un raonament tan acurat i contribuir-hi amb previsibles esmenes dels que tenen tota la informació com és el govern socialista, l’equip Quirós va rebutjar el pacte, va rebutjar per tant la possibilitat de fer front comú davant les institucions i va preferir seguir donant protagonisme al Consorci per la Reforma de la Gran Via que ja té una gran experiència en omplir el territori de gratacels.

El vot de l’alcalde impedeix reclamar al Barça que rehabiliti Can Rigalt i l’operació Samontà agafa un protagonisme insospitat en el ple de dimarts (I)

Sospites sobre que el Consorci per la Reforma de la Gran Via revifi una operació immobiliària de la zona, que implica la construcció d’un miler d’habitatges

Més de cinc hores —unes 5 hores i quart— va durar el ple de l’Ajuntament de dimarts i es dona la paradoxa que d’aquest temps, 4 hores es van gastar per debatre 17 mocions entre les presentades conjuntament pels grups municipals i les presentades per separat, que després, en la majoria d’ocasions, s’incompleixen. I això les aprovades, que unes quantes de les debatudes son rebutjades en cada ple. L’essència de la sessió que son els punts polítics que els grups han de debatre i aprovar, es van limitar a nomes tres i l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, mentre que van haver 10 punts de l’ordre del dia on “es dona compta” del que ha decretat la Junta de Govern, que permeten el debat però que no s’han de votar perquè son prerrogatives de la Junta de Govern ja aplicades.

En el ple de dimarts, a banda, va haver dues intervencions de ciutadans/es i gairebé dues dotzenes de preguntes que fan els regidors al final del ple i que simplement es recullen perquè l’equip de govern les respongui per escrit, quan les respon, que per la reiteració de preguntes, no sempre és així.

Dit això, el debat gairebé sempre resulta interessant per unes raons o altres i especialment les mocions serveixen en molts casos per donar pistes de les intencions del govern sobre alguns punts. Això és exactament el que va succeir amb la primera moció que va presentar el PP on es reclamava la rehabilitació de la masia de Can Rigalt. Valgui a dir que el final de la moció va ser el més equilibrat de tots ja que es va rebutjar gràcies al vot de qualitat de l’alcalde, minuts abans que pogués estar present a la sessió el regidor Díaz Crespo del PP, que acabava de arribar d’un viatge en avió. Van votar a favor els 13 regidors de l’oposició presents i, en contra, els 13 regidors socialistes, per la qual cosa el vot de qualitat de l’alcalde va decantar el rebuig.

La moció feia esment simplement a la masia de Can Rigalt i es demanava que es reclamés al FC Barcelona, que n’és el propietari, que la rehabilités i alhora que un cop rehabilitada es convertís en un equipament de la zona. La proposta al ple explicava la història de la masia i dels terrenys però no entrava en res de l’entorn, només amb l’edifici declarat Be Cultural d’Interés Local dins el PEPPA, que està en pèssimes condicions de manteniment. Una proposta tan rellevant i senzilla i sobre la qual l’Ajuntament té clares atribucions perquè es tracta de patrimoni protegit, no va prosperar. És a dir, l’equip de govern no està d’acord a demanar al FC Barcelona que la rehabiliti ni tampoc a que es converteixi en un equipament i, gràcies a la intervenció del regidor de govern Alcaide, es va poder entendre perfectament quina era la raó, malgrat no es va transmetre directament al ple.

La masia de Can Rigalt es troba integrada dins un espai de 155.000 metres quadrats de terreny que pertany a quatre propietaris. Una pastilla de al voltant de 55.000 m2 de domini públic; una altra d’Endesa on hi ha una estació transformadora molt antiga, que dona servei a part de la ciutat i que representa hores d’ara un perill potencial sobre una propietat de 24.000 m2, dels quals només en necessita 8.000m2 per la nova estació transformadora; una tercera propietària es la immobiliària Sacresa que té una parcel·la d’uns 21.800 m2 als quals cal afegir els gairebé 16.000 m2 adquirits a Endesa i finalment el FC Barcelona que ostenta la propietat d’uns altres 55.000 m2 on es troba la masia. Tots quatre propietaris van constituir una Junta de Compensació l’any 2009, per tal de desenvolupar el projecte, que és el que va intentar aclarir el regidor Alcaide en el ple.

El projecte va tenir moltes fases des que comença el seu periple l’any 1997 quan l’aleshores president del Barça Josep Lluis Núñez, compra els 55.000 m2 i la masia, fins ara mateix quan es vol revifar el projecte amb la incorporació d’un instrument molt ben conegut a la ciutat com és el Consorci per la Reforma de la Gran Via i, ara, el Samontà, encarregat de donar sortida a projectes que impliquen l’ocupació de sol lliure per destinar-lo en molt bona part a l’edificació de nous habitatges.

No es pot oblidar que, hores d’ara, Sacresa podria disposar d’una pastilla de 37.000 m2 (amb l’obligació de finançar 1/3 de la reconversió de la nova estació transformadora i la corresponent zona urbanitzable) però amb un pla aprovat l’any 2004 pel qual es podrien construir 26 nous edificis amb més d’un miler de nous habitatges.

Això és el que se sap fins ara mateix d’un projecte que, més enllà de la frivolitat de les paraules, es desconeix del tot. L’operació Samontà que l’equip de govern vol vendre com un nou pol de desenvolupament i connexió nord-sud de la ciutat, amaga, en realitat l’ocupació de 155.000 m2 de sol lliure en l’actualitat per construir centenars d’habitatges en l’únic espai de que disposa el territori urbà més dens de tot el continent. (continuarà)

Comença la fase d’adhesions al Manifest que no vol celebrar el títol de ciutat però si aprofitar l’efemèride per conèixer la història

S’ha obert una pàgina web per adherir-s’hi, i de moment ja ho han fet una colla d’entitats ciutadanes i partits polítics

Set entitats, una coordinadora d’entitats com Espai de Ciutadania que aplega mig centenar, sis partits polítics i un sindicat, son els primers signants del Manifest “Centenari: res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar”, que intenta una commemoració alternativa a la que proposa el Consistori hospitalenc per celebrar el títol de ciutat que va atorgar el rei Alfonso XIII durant la Dictadura de Primo de Rivera, ara fa un segle.

Pel que es pot veure amb el llistat d’adherits al Manifest, estan a favor de rebutjar la celebració, ERC-EUiA-Jovent Republicà i els Comuns, a banda d’Alternativa d’Esquerres i la CUP que no tenen representació municipal. “Junts” es va apartar de la proposta i tampoc UGT va voler signar directament, malgrat està representada a l’Espai de Ciutadania. El Manifest, que es pot descarregar a sota d’aquesta crònica, lamenta la celebració del centenari del títol de ciutat —no de l’existència de l’Hospitalet com a població, que té un llarg recorregut històric de més d’un mileni— especialment per les connotacions històriques en què es va produir i per la sensació que es podia tractar d’una compensació honorífica al que havia estat una espoliació en tota regla de la meitat del terme municipal en favor de Barcelona. Una compensació honorífica que, en aquest sentit, tenia un punt d’humiliació, perquè desmembrar un territori sense respectar la llei a canvi d’un raquític decret purament formal, era una manera ben trista de compensar un municipi que s’havia mostrat extremadament sumís, durant i després de la segregació.

Per tot plegat els signants del Manifest, alarmats per la primera manifestació del centenari del títol de ciutat que va ser la lamentable celebració durant la Cavalcada de Reis i posteriorment pel convit fet als reis el proper dilluns amb la primera fase del Tour del Talent i el premi Princesa de Girona social que s’ha volgut vincular amb les celebracions del Centenari, pretenen oposar-se a les activitats de celebració i orientar l’efemèride cap a la reflexió i la reivindicació.

De moment han obert una pàgina web on la ciutadania pot adherir-se al document https://noalcentenari.wordpress.com i mostrar la seva voluntat d’evitar celebracions que poden ser ofensives per tots aquells que consideren que el títol de ciutat va ser com a mínim una burla i com a màxim un accident protocol·lari en temps de crisi capitalista, en mig d’una Dictadura, i amb un ministre de la Governació que els barcelonins coneixien prou bé pel seu protagonisme repressiu.

A partir del Manifest, els primers signants s’han posat d’acord a posar en marxa activitats encaminades a conèixer la història de la ciutat d’ara fa un segle, quan estaven creixent els nuclis obrers dels barris de Collblanc-La Torrassa, especialment, i el creixement industrial era, alhora, la conseqüència directe de la lluita contra l’explotació dels treballadors, molts d’ells, com ara mateix, nouvinguts.

La idea final és reconèixer que la ciutat moderna va néixer justament del treball de la gent que va convertir l’Hospitalet en el seu espai vital, on desenvolupar la seva vida i la dels seus fills: una ciutat amb una base obrera superlativa i en fase d’integració i una raquítica classe mitjana menestral i de petits propietaris, que mai va saber dirigir els destins col·lectius d’una manera autònoma i brillant. Una excel·lent excusa no per celebrar, però si per aprofitar l’efemèride per fer guanyar autoestima comunitària, sobre la base del coneixement i del reconeixement del que la història ens ha deixat.

La Plataforma Veïnal Contra l’Especulació Immobiliària i la Massificació Turística vol sensibilitzar tota la ciutat amb actes a tots els barris

Es demanava l’increment d’inspeccions a habitatges afectats i un protocol de contractes de pisos de lloguer, sense resultats ara per ara

La Plataforma Veïnal Contra l’Especulació Immobiliària i la Massificació Turística de l’Hospitalet torna a la càrrega i el proper 22 de febrer realitzarà un nou acte per sensibilitzar la ciutadania i afrontar la problemàtica de la massificació turística de la ciutat. La barriada més afectada, per la proximitat a Barcelona, ​​és Collblanc-La Torrassa on la població és expulsada “de facto” dels seus habitatges.

L’objectiu és repetir l’acte a Collblanc-La Torrassa on ja se’n va fer un de similar el 29 de setembre passat però ara la idea és, no quedar-se aquí i estendre’l a tot l’Hospitalet: “volem iniciar aquest tipus de protesta per tots els barris de la ciutat”, diu un portaveu de la Plataforma.

Les demandes que es realitzen des de la Plataforma són: canvis significatius en les lleis i, en altres casos, el compliment de les existents. La massificació del turisme està fent un mal molt greu i irreparable a aquestes barriades que es posa de manifest amb l’expulsió de “facto” de molts veïns dels seus habitatges amb l’excusa de la finalització dels seus contractes.

L’Estaca ja va publicar en el seu dia la situació https://lestaca.com/lestacalh/fonts-voltor-sense-escrupols-expulsen-els-veins-per-transformar-els-seus-habitatges-en-apartaments-turistics/

En opinió d’un expert en la matèria: “el negoci del contracte temporal de pisos i habitacions es actualment una mala idea, ja que no es recupera la inversió i està condemnat al fracàs a curt termini. I s’ha creat per generar negoci i esquivar la llei que controla els contractes de lloguer”. El mateix especialista ha explicat que “es pot observar cada vegada més, i especialment en els casos d’habitacions temporals, que els tenidors es veuen obligats a baixar preus per la falta de clients disposats a pagar els preus abusius que es demanen”.

En conclusió: “Això fa que a l’inversor no li compensi tenir una sola habitació llogada per un curt termini de temps i la resta lliures, que li impedeix poder amortitzar la despesa inicial a la conversió. Seran molts els propietaris d’aquests negocis que hauran de tornar enrere”, pronostica.

La Plataforma es va crear fa uns mesos, el 17 de setembre, impulsada per diferents entitats. Totes van signar un Manifest: l’AVV Collblanc-La Torrassa, la Comunitats de veïns del carrer Holanda 36 i del carrer Occident 14, l’Associació Som Santa Eulalia, l’Espai de Ciutadania, el Sindicat de Llogateres, l’AVV La Florida, l’Associació Altaveu Jove, l’Associació Castell de Bellvís, el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, la Coordinadora d’AMPES, el Foment de la Informació Crítica i els sindicats CCOO, UGT i CNT.

El manifest té actualment el suport de les formacions d’esquerres presents al consistori i fora d’ell: Esquerra Republicana de l’Hospitalet, En Comú Podem l’Hospitalet, EUiA l’Hospitalet i també l’Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet.

En el Manifest es demana, entre altres coses:

  • Que el govern municipal estableixi una moratòria de llicències d’establiments d’ús turístic que impliqui l’elaboració d’un pla dins el marc del Decret Llei 3/2023.
  • Que, tal i com s’ha fet en altres ciutats i també en aplicació del Decret llei 3/2023, en el període de 5 anys es revoquin totes les llicències d’habitatges d’ús turístic atorgades fins al moment a la ciutat.
  • Que el govern municipal estableixi un protocol de control de pisos de lloguer temporal, per a garantir la no modificació de la seva estructura, l’augment del nombre d’habitacions o la desaparició d’espais d’ús compartit. I garantir que no se’n fa un ús fraudulent com a habitacions d’ús turístic.
  • Que l’Ajuntament de l’Hospitalet incrementi el nombre d’inspectors per revisar i actuar davant de possibles casos fraudulents de pisos i habitacions d’ús turístics.
  • Que l’Ajuntament de l’Hospitalet s’impliqui en els casos d’expulsió de veïns i veïnes, com són el cas d’Occident 14 i Holanda 36, mediant amb les parts, i acompanyant els veïns.
  • Que l’Ajuntament de l’Hospitalet sol·liciti als governs català i espanyol, l’aprovació definitiva d’un decret que reguli els arrendaments temporals i el lloguer d’habitacions en zones declarades de mercat tensionat.
  • Que s’estableixi a l’Hospitalet la mateixa fiscalitat sobre les activitats turístiques que a Barcelona.
  • Que l’Ajuntament faci una política d’habitatge amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer accessible.

Convocada la reunió del Consell Consultiu dels Mitjans per donar compte de l’existència d’un informe sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet

L’equip de govern no presenta cap proposta de Consell Executiu alternatiu, i això que a finals d’any venç el Contracte-Programa vigent

Divendres passat, a última hora de la tarda, els 14 membres amb dret a vot del Consell Consultiu dels Mitjans de Comunicació Públics (SCP), van rebre, per fi, l’Informe demanat al director dels Mitjans en la darrera reunió del passat 17 d’octubre sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet.

Com s’havia acordat, l’informe havia d’estar llest abans de Nadal i, pel que sembla, abans de Nadal el director dels mitjans el va fer arribar a La Farga, però allà es va mantenir en secret fins ara, sense que es coneguin els motius. Per tal de recepcionar l’informe i qui sap si per iniciar algun debat al respecte, el proper dia 10 de febrer està convocada una nova reunió del Consell Consultiu amb un ordre del dia gairebé únic perquè, en essència, més enllà d’aprovar l’acta de la reunió del 17 d’octubre passat, només està previst que es doni compte de que no va prosperar la proposta del govern sobre el Consell Executiu dels SCP i també que es doni compte que ja tenim informe sobre la Ràdio.

Convocar una reunió del Consell Consultiu tres mesos després de l’anterior només per que es doni compte que se segueix sense Consell Executiu i per recepcionar l’informe sobre la ràdio, no sembla gens comprensible, com no sigui que l’objectiu últim és mantenir en suspens tant els organismes de direcció dels mitjans públics com el debat sobre la reobertura de la ràdio local.

Pel que sembla, l’encàrrec oficial per elaborar l’informe al director dels mitjans que havia de fer el president de l’organisme, el tinent d’alcalde David Gómez, es va fer un mes després de la reunió i malgrat això, el redactor de l’informe el va fer arribar dins el termini fixat. La responsabilitat única del retard recau doncs, no en els tècnics de comunicació sinó directament en l’equip de govern que en aquesta propera reunió del Consell Consultiu no portarà una nova proposta de Consell Executiu ni està tampoc previst en el literal de l’ordre del dia que hi hagi un debat sobre la reobertura de la ràdio local. És previsible per tant que, al menys els representants dels grups d’oposició, posin el crit al cel per la ineficàcia de la convocatòria d’una reunió prevista per allargar els procediments i no pas per donar resposta a qüestions pendents de fa anys com és la constitució dels organismes de govern dels mitjans públics i la reobertura de la ràdio local. I és previsible, per tant, que forcin en la mesura de les seves possibilitats el debat de la reobertura de la ràdio i la discussió sobre per què l’equip de govern intenta allargar tant com li sigui possible la constitució dels òrgans de governs dels mitjans públics. Ni tan sols el primer punt, l’acta de la reunió anterior, podrà ser aprovat sense debat perquè, pel que ens han informat, no lliguen els vots emesos amb les persones teòricament presents.

D’altra banda, cal considerar que el Contracte-Programa dels mitjans de comunicació acaba aquest any 2025 i, per tant, s’hauria de debatre amb temps el nou contracte pels anys 2026-2029. El Contracte-Programa vigent, 2022-2025, es va aprovar correcuita, en només tres sessions, durant el primer trimestre del 2023 perquè ja s’hi anava tard. Ara sembla que segueix sense haver pressa perquè quan s’elegeix un Consell Executiu fet a mida, on la majoria de membres ja saben el que han de votar abans de llegir res, no calen gaire sessions per aprovar el que sigui. Però potser en l’immediat futur les coses no seran tan senzilles perquè els grups d’oposició poden acabar exigint que el Consell Executiu sigui veritablement un organisme independent capaç de debatre a fons el control dels mitjans públics i la seva necessitat de finançament adequat.