La persistència en l’estratègia de la divisió entre els grups de l’oposició converteix en innecessari que el govern s’avingui a negociar res

Tres mocions d’urbanisme que va posar sobre la taula el grup dels Comuns i una sobre l’oportunitat de mantenir una política firal pròpia a la ciutat, van servir per mostrar les enormes diferències que sobre aquestes qüestions estratègiques de ciutat tenen els grups municipals. Va ser, en última instància una manera de posar en evidència el que els Comuns fa molts mesos que venen defensant: que és impossible posar d’acord forces tan diverses i que, per tant, sembla una autèntica utopia que es pugui negociar res al marge del govern o sempre que el govern estigui en contra. D’aquí la tàctica seguida de fa molts mesos d’apropar-se al govern en algunes qüestions, mantenint, no obstant això, un perfil propi en aquells temes que es consideren irrenunciables.

De fet, en el ple de dimarts, les derrotes de propostes socialistes van ser escassíssimes perquè sempre hi ha algun dels grups de l’oposició que voten conjuntament amb el govern u opten per l’abstenció.

El ple de dimarts va ser, en aquest sentit, molt il·lustratiu, perquè els Comuns es van quedar sols en les quatre mocions que van presentar i això que, com dèiem al principi, es poden considerar estratègiques de ciutat. La primera moció es referia a la suspensió de l’edificació en zones inundables, sobre tot arran de la crisi climàtica i de les experiències com la Dana de València. De fet, del que tractava la moció era de posar impediments climàtics al disbarat edificatori del PDU Gran Via, en plena Marina de l’Hospitalet, és a dir, en unes zones de terrenys que estan per sota dels 8 metres sobre el nivell del mar i, en algunes zones per sota i amb barreres infranquejables que poden provocar danys irreversibles com ja es va veure a València. Doncs bé, malgrat que l’avís hauria d’haver fet pensar als representants municipals, no va ser així. Per suposat va votar en contra el PSC que ha convertit el PDU Gran Via en un projecte propagandístic emmascarant el que és una operació immobiliària i especulativa com una gran oportunitat per crear un pol biomèdic ple de promeses però sense cap garantia d’èxit.

Tampoc cap dels altres grups polítics d’oposició, ni ERC, ni el PP, ni Vox van votar amb els Comuns, en tots els casos perquè s’han cregut el missatge del PSC i no veuen gens malament el Biopol Gran Via, probablement l’operació immobiliària més aclaparadora ja en marxa a la ciutat més densa d’Europa i amb menys sol lliure de tota l’Àrea Metropolitana.

La segona moció anava vinculada a la primera perquè es tractava de recomanar la conservació de la Torre Gran que és una de les masies més emblemàtiques del que queda a la Marina hospitalenca, des de fa anys propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua que va deixar a mitges una balsa de laminació al seu entorn i que ha abandonat del tot i amb un gravíssim risc d’irreversibilitat. Les excuses per deixar novament sols als Comuns van ser que la Torre Gran forma part de la planificació del PDU Gran Via i que això permetrà recuperar la Torre Gran i rehabilitar-la sense cap cost per la ciutat. En aquest sentit es va desestimar el punt on s’instava l’ajuntament a rehabilitar la masia i es van aprovar els altres que es referien a impulsar els estudis arqueològics de la zona i a cercar suport exterior per la conservació de la masia i l’entorn.

La moció sobre els terrenys de l’entorn del poliesportiu de l’Hospitalet Nord tornava a posar el dit a la nafra —sense esmentar-ho— en el que es refereix a l’altra gran pastilla especulativa que es troba en aquest moment en plena negociació: la que té a veure amb la construcció de l’Hospital Clínic i el barri residencial que es vol fer al seu entorn on hi van més d’un miler de nous habitatges i on encara no està clar si el nou hospital donarà cobertura a la ciutat o com es resoldrà el problema de la reforma de l’estació transformadora. El que està clar és que el Consorci per la Reforma de la GranVia i el Samontà, que és exactament el mateix organisme públic especialitzat en les grans negociacions immobiliàries a la ciutat, artífex del PDU Gran Via, és qui està dirigint aquesta nova operació immobiliària a la darrere zona lliure del nord de la ciutat.

Doncs bé, tampoc es va escoltar una sola crítica dels grups de l’oposició a aquesta operació d’envergadura i es va deixar sols novament als Comuns que no van poder aprovar la moció en la seva totalitat, entre altres raons perquè reclamaven l’adquisició de terrenys, hores d’ara probablement ja compromesos en l’operació.

La solitud dels Comuns en aquestes tres mocions urbanístiques i en la quarta que es referia a la crítica encoberta i en alguns moments explícita a la Fira de Barcelona i a la ruïnosa Fira 2000 on l’Ajuntament de l’Hospitalet llença anualment més de dos milions d’euros, va ser una manera de demostrar que la seva estratègia en aquest mandat no pot tenir cap altra més recorregut que ajudar el govern per aconseguir algunes engrunes que li facilitin un missatge de pragmatisme entre els seus simpatitzants. Només cal posar sobre la taula el resultat de la primera de les mocions, la del PDU Gran Via, on els Comuns van aconseguir els seus vots, amb 11 abstencions de l’oposició i els 13 vots socialistes en contra, o el resultat de la última sobre la Fira on només va votar amb els Comuns ERC; el PP es va abstenir i Vox va votar amb el PSC, en contra.

El grup dels Comuns s’alinea amb el PSC a l’hora d’evitar la creació d’una Comissió Especial de Diligències del Consell Esportiu

Una moció d’urgència presentada pel grup municipal d’ERC sobre les darreres notícies en el cas Consell Esportiu va generar els moments més convulsos del ple mensual de febrer que ha durat gairebé 6 hores i que va tenir lloc ahir dimarts.

Es tractava d’una moció que reclamava la constitució de nou de la Comissió Especial de Diligències del Consell Esportiu que es va activar en l’anterior mandat, que pretenia donar compte de les darreres actualitzacions de les causes judicials que afecten al Consell Esportiu i les causes annexes, com ara la del judici de la treballadora que va explicar el que estava passant dins l’organisme a l’aleshores regidor socialista Jaume Graells i que va comportar l’esclat de l’escàndol.

La moció es va presentar d’urgència i la urgència va ser aprovada per unanimitat de tots els grups malgrat que, després, els Comuns es van abstenir en dos dels punts de la moció i el grup socialista va votar en contra. La resta dels grups de l’oposició van votar a favor dels quatre punts de la moció que demanava la constitució de la Comissió i la convocatòria urgent per tal que poguessin ser cridats tots aquells càrrecs electes susceptibles d’haver estat implicats en els fets denunciats, així com reclamar al govern que donés explicacions a la ciutadania sobre els fets delictius ocorreguts i traslladar aquests acords a un munt d’organismes municipals i supramunicipals.

Els dos primers punts, per tant —la constitució de la Comissió i la seva convocatòria urgent— no van ser aprovats, mentre que els dos segons ho van ser per 14 vots de l’oposició contra els 13 del govern. Malgrat aquesta mitja victòria per part del govern el portaveu socialista, Jesús Husillos, va explicar que el que demanava ERC-EUiA era una Comissió per convertir-la en un circ, per tal d’escampar la mala imatge del govern, tot i que considerava que calia ser transparents sobre el que havia passat i que per això havien votat la urgència. Va explicar que el grup socialista també tenia moltes preguntes a fer en el cas que s’activés la Comissió com ara saber el paper que havia jugat durant deu anys Jaume Graells quan era el vicepresident del Consell Esportiu i per què el que havia estat director de l’organisme, Cris Plaza, havia estat recomanat a l’alcaldessa com a assessor intern pel mateix Graells. Cal recordar que va ser Jaume Graells el que va destapar el cas Consell Esportiu gràcies a les informacions que li havia fet arribar la treballadora posteriorment acomiadada a mitjans de l’any 2023, acte que ara ha estat considerat improcedent pel jutge del social que obliga al Consell a readmetre-la i a indemnitzar-la amb 60.000 euros. Recordem que la treballadora va ser acomiadada arran de la seva declaració testifical contra els càrrecs socialistes imputats en la causa.

Les acusacions del portaveu socialista en el ple d’ahir no van poder ser rebatudes pel regidor Graells perquè l’alcalde li va impedir l’ús de la paraula per al·lusions, i això va fer que, en un moment posterior, Graells lamentés la inflexibilitat de l’alcalde i anunciés que posaria les acusacions en coneixement dels serveis jurídics per si hi cabia alguna demanda al respecte. La posició del govern socialista en el debat de la moció estava prou clara per les seves vinculacions amb el cas Consell Esportiu, però no s’acaba d’entendre la posició del grups dels Comuns que es van presentar com a acusació popular en la causa i que qualsevol instrument que possibilités aclarir políticament el que va passar en el Consell durant aquest període amb les declaracions de persones del govern d’aleshores i d’ara que hi van estar vinculades d’una manera o altre, en principi no li hauria de provocar cap resistència. No obstant això i sense gaire explicacions convincents, van anunciar que s’abstindrien en els dos primers punts de la moció com així van fer.

La data prevista, després d’ajornaments reiterats, torna a ser d’aquí a un any, quan ja s’estigui a mig curs 2025-2026

Les cinc escoles bressol de l’Hospitalet (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet) que reivindiquen des de fa anys la seva municipalització, continuen batallant. Avui, al ple ordinari que celebra l’Ajuntament, ho faran palès i també demanaran més places públiques de 0-3 anys. Tot i que han mantingut reunions amb responsables municipals i que han fixat nova data perquè aquests centres s’incorporin a la xarxa pública, febrer de 2026, hi ha molts dubtes sobre el seu compliment després dels endarreriments successius que s’han produït en els darrers anys.

Les plataformes de les famílies de les cinc escoles infantils de l’Hospitalet tornen novament al ple per demanar més compensacions econòmiques davant el retard que està patint la municipalització d’aquests centres. Com a conseqüència d’això “a qui està repercutint econòmicament aquesta demora és a nosaltres”, manifesten els afectats que tenen els fills escolaritzats en aquests centres.

L’abril de l’any passat, i quan l’actual alcalde David Quirós tenia la responsabilitat d’aquest Departament ja es va comprometre a la integració de les cinc escoles per al curs 2024-25. Més tard es va desdir i la data que es va posar sobre la taula va ser la d’abril del 2025, però ja s’ha vist que pel 2025 no es faria realitat i ara la previsió és per al curs 2025-2026.

En aquella reunió, segons els afectats, el mateix alcalde va reconèixer que “havia anunciat la municipalització amb massa celeritat i que havia estat un error”. A més, va afegir que “no estava tot lligat” i que s’havia trobat amb molts obstacles. Segons l’Ajuntament, els procediments administratius per aconseguir l’objectiu de municipalitzar les escoles avançaven en paral·lel tant amb la Generalitat, amb els quals es reuneixen des de fa anys, com amb l’administració local. https://lestaca.com/lberbels/la-plataforma-per-la-municipalitzacio-de-5-escoles-infantils-de-lhospitalet-obte-pirrics-resultats-en-lentrevista-amb-el-regidor-responsable/

Ja aleshores, les famílies afectades demanaven compensacions econòmiques davant del retard en dur-se a terme la municipalització dels cinc centres, demora que els suposava a les famílies un cost afegit. La idea i la “voluntat” era arribar a oferir la gratuïtat o almenys reduir les quotes per arribar a preus municipals.

Aquest conflicte ve de llarg. El 2016, quan es va realitzar el Pacte Local per l’Educació ja es va recollir el compromís d’impulsar el procés de municipalització de les cinc escoles infantils de l’Hospitalet de Llobregat que ara es mobilitzen. Fins al 2020, recorden els afectats, que no es va intensificar aquest procés i es va anunciar una primera data d’integració a la xarxa municipal, com s’ha explicat, per al curs 2023/24. A principis del 2023 es va comunicar l’endarreriment i un any més tard s’ha tornat a comunicar l’ajornament per al curs 2025/26. Aquesta d’avui, no ha estat la primera vegada que es presenten al ple municipal per mostrar la seva decepció i segurament no serà la última perquè continuen sense tenir garanties que es compleixin els pronòstics i desconfien absolutament del que els pugui prometre el govern municipal.

L’Informe del Pla Local de l’Habitatge esmenta 10.500 “pisos sense padró” i el Grup de Treball sobre Empadronament alerta sobre com ajustar el padró a la realitat demogràfica

La dada oferta per l’Informe del Pla Local de l’Habitatge de l’Hospitalet, segons la qual hi ha 8.000 habitatge buits a la ciutat, que ja va constatar aquest digital el passat mes d’octubre (https://lestaca.com/lestacalh/lhospitalet-te-8-200-habitatges-buits-7-de-cada-100-malgrat-la-forta-demanda/) i uns altres 10.500 habitatges sense padró, es contraposa clarament a la demanda potencial detectada que, segons el mateix estudi, és d’uns 5.500 habitatges protegits i uns 3.500 de mercat lliure. Vol dir que si es regulés l’habitatge buit (en bona part en mans de grans propietaris) i alhora es controlés el padró, és possible que per la demanda interna no calguessin noves promocions d’habitatges.

Esta bé recordar-ho perquè la pastilla de Can Rigalt on, amb l’excusa de la nova construcció de l’Hospitalet Clínic, es preveu una promoció de més d’un miler llarg d’habitatges que saturarà l’únic espai lliure que queda a la ciutat, no satisfarà gairebé res de la demanda interna i en canvi provocarà nos dèficits gairebé insuportables per la manca d’espai per ubicar els necessaris equipaments i serveis que una població tan important requerirà en un futur molt immediat. En aquest sentit, separar la demanda interna d’habitatge assequible, de les promocions immobiliàries especulatives que ja estan en marxa, és una obligació pel que fa a l’anàlisi sobre la falta d’oferta d’habitatge digne a la ciutat més densa d’Europa.

L’anunciada necessitat de rehabilitació d’uns altres 8.000 habitatges apareix en aquest context com una nova manera de pressionar l’opinió pública sobre la necessitat imminent de nous habitatges. Rehabilitar 8.000 habitatges en un context de saturació urbana dels barris del nord de la ciutat, no deixa de ser res més que un enunciat que no aguanta una mirada objectiva a la realitat urbana del moment. Rehabilitar 8.000 habitatges no té res a veure amb esponjar els barris extremadament densificats del Samontà perquè el problema no és la rehabilitació del parc d’habitatges caduc que hi ha a la ciutat. El problema és com afrontar la rehabilitació de barris que requereixen nous habitatges però, alhora, nous espais lliures. De manera que, mentre el projecte no sigui com rehabilitar els barris de Collblanc, La Torrassa, Pubilla Casas o La Florida/Les Planes, l’anunci dels 8.000 habitatges que precisen rehabilitació no és res més que un element de pressió social per acceptar noves construccions d’habitatges en sol lliure com ara el que es pretén fer a Can Rigalt. Sembla evident que la promoció dels pisos que preveu Metropolitan House no estan pensats per allotjar les famílies que es quedaran sense els habitatges que s’han de demolir abans que caiguin sols, sinó que estan pensats pel negoci immobiliari del nou barri residencial que somnien les institucions que estan promovent el nou Clínic.

A aquesta perspectiva cal afegir la problemàtica oculta dels 10.500 pisos que l’informe assenyala com “habitatges sense padró”. Habitatges que, malgrat existeixen i probablement estan habitats, no consten regularitzats al padró municipal. Són, per tant, famílies en situació irregular o potser habitatges permanentment buits, sense registre o sense cèdula d’habitabilitat, qüestió que dona un panorama certament caòtic pel que fa a la situació de la població real del municipi i al control real de l’habitatge privat.

A això caldrà afegir l’estat de l’empadronament al municipi que és igualment nefast. Les queixes son tan constants i tan perllongades en el temps, que el Grup de Treball de la Taula de Drets de Ciutadania i Cohesió Social ha fet públic un informe de Propostes per Facilitar l’Empadronament a la ciutat que insta l’Ajuntament a adherir-se al “Decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya”, implementar el conjunt de propostes consensuades en el grup de treball per facilitar el tràmit, establir mecanismes per avaluar l’efectivitat de les mesures implementades i tot plegat en la perspectiva de l’Empadronament Universal tan lluny del municipi hores d’ara. És a dir, treballar amb un únic objectiu: que tothom que visqui a la ciutat estigui convenientment empadronat.

Això passa en bona mesura per flexibilitzar els requisits (admetre, per exemple, l’estabilitat dels habitatges ocupats o els infrahabitatges), perquè primer estan les garanties que el padró adjudica que l’estatus legal, i per facilitar els tràmits especialment per la gent més vulnerable i amb pitjors condicions socials. També es reclama posar en el mercat del lloguer social els habitatges de grans propietaris que estiguin buits durant dos anys, empadronar d’ofici a tots els infants que estan matriculats a una escola de la ciutat i evitar la proliferació d’habitatges reservats a l’especulació i el negoci com els pisos turístics.