L’Hospitalet preveu la meitat dels funcionaris que necessitaria i li calen un centenar de policies més per arribar a les ràtios
La darrera Junta de Govern del mes de setembre, l’equip Quirós va aprovar la creació, amortització i modificació de 24 llocs de treball del Catàleg de llocs de treball del personal, funcionari, laboral, directiu i eventual de l’Ajuntament, que era un tema que l’oposició municipal havia demanat en múltiples plens municipals i que no ha estat fins el 9 d’octubre que ha aparegut publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
A través d’aquesta publicació hem tingut coneixement de la creació de tres nous llocs de treball, el d’un cap d’unitat d’inspecció, d’un lloc de conservador/a del Museu i d’un cap d’unitat d’atenció presencial de nivell 2 que amortitza el mateix càrrec de nivell 3, la modificació de vint-i-quatre llocs de treball d’auxiliars, tècnics de gestió, tècnics assessors i tècnics mitjans i superiors de diversos nivells, i altres llocs de funcions administratives generals.
El més significatiu, però, és l’aprovació del catàleg general de llocs de feina de caràcter funcionarial i també del personal laboral de plantilla i del personal laboral i eventual. Segons aquest catàleg, el nombre de funcionaris previstos —que no és ni de bon tros el nombre de funcionaris reals que actualment presten servei— és de 1.623, dels quals una mica més d’un miler requereixen accés a través de “concurs específic”, que és una fórmula de proveïment de places mitjançant un procediment de mobilitat interna destinat a funcionaris de carrera que ja presten servei a l’Administració.
No apareixen places de concurs obert, com acostuma a observar-se als catàlegs de llocs de feina, perquè el proveïment de places correspon a les convocatòries concretes i són aquestes les que acaben fixant els procediments, però crida l’atenció que la gran majoria estiguin assignades al concurs específic i més de 130 places al “concurs específic obert a mobilitat interadministrativa” que vol dir que aquestes places queden d’alguna manera reservades a funcionaris provinents d’altres administracions.
Tindria molt de sentit aquest mecanisme —és, per exemple, el que es fa servir per cobrir les places dels càrrecs orgànics procedents dels cossos de l’Estat, secretaris, interventors i càrrecs adjacents— si es tractés d’apropar a algunes places a funcionaris que ja tenen una experiència provada prèvia, però la realitat és que, com és norma a l’Ajuntament de l’Hospitalet des de fa dècades, moltes d’aquestes places funcionarials de relleu, acaben adjudicant-se a funcionaris que provenen d’administracions locals o supralocals del mateix color del partit que governa i, en molts casos, familiars, militants o persones molt properes a l’equip de govern. Aquest mecanisme de funcionaris que ja exerceixen en altres llocs, seria una manera de facilitar la gestió a través de la confiança en l’experiència i les mateixes sintonies ideològiques de servei, si no fos perquè en moltes ocasions es tracta simple i planerament de fer favors, perquè no hi ha cap comprovació superior d’experiència ni de capacitat de gestió d’equips.
La cosa encara es complica més si observem en el present catàleg de l’Ajuntament de l’Hospitalet la presència de 96 llocs de feina que s’adjudiquen per “lliure designació”, 42 dels quals per lliure designació directe i els altres 54 per “lliure designació oberta a mobilitat interadministrativa”. Només 25 de les places contemplades tenen accés mitjançant concurs por mobilitat horitzontal, que afecta exclusivament a la policia local.
En conjunt vol dir que de les 1.623 places establertes, sis de cada cent funcionaris estipulats pel catàleg son de lliure designació i 8 de cada 20 candidats a places de funcionaris, seran provinents d’altres administracions. D’acord amb l’experiència, el proveïment de places funcionarials actua contundentment com a vehicle de clientelisme polític i aquesta evidència no es dissimula ni tan sols en el catàleg de llocs funcionarials, amb les reserves ja expressades a gent de confiança pels equips de govern.
Les xifres s’accentuen si es contemplen els 16 llocs directius que estableix el catàleg de llocs de feina, tots ells de lliure designació amb mobilitat interadministrativa, a banda dels 20 càrrecs eventuals que és personal de confiança directa dels polítics municipals —en aquest cas inclosos els assessors municipals de l’oposició—. En total dels 1.623 llocs funcionarials i els 41 llocs de feina entre laborals, directius i eventuals, 252 llocs catalogats no són de lliure concurrència. És a dir, 15 treballadors de cada 100, corresponen a la designació dirigida i, en la majoria d’aquests casos tenen a veure amb col·locacions a dit, d’alt relleu salarial.
El més normal, pel que L’Estaca ha pogut esbrinar, és que el catàleg de llocs de treball municipal respongui a criteris exclusius de bona gestió, experiència en la resolució de problemes i capacitat de negociació i de direcció. La crítica permanent pel que fa al funcionament intern de l’Ajuntament és exactament la contrària. No només pel que afirmen els sindicats en les seves notes informatives, sinó pel clima laboral intern que es respira, on és molt fàcil escoltar per part dels treballadors de la majoria de serveis que no hi ha ningú marcant el rumb de la gestió municipal. D’altra banda, sovint el catàleg de llocs de feina s’intenta negociar i consensuar amb la representació sindical per tal d’evitar un malestar endèmic a la plantilla i, en moltes ocasions l’oposició municipal acostuma a donar suport a aquesta negociació per evitar la paralització de la gestió municipal. Tampoc no sembla que hagi estat aquest el cas.
Finalment, les ràtios homologables de treballadors municipals a Catalunya per nombre d’habitants, situen les xifres entre 10 i 15 treballadors per cada 1.000 habitants. Això, en el cas de l’Hospitalet situaria el catàleg de llocs de treball municipal al voltant de les 3.000/4.000 places en front de les 1.600 actuals. Pel que fa a la policia local, les ràtios parlen d’un policia i mig per cada 1.000 habitants. A l’Hospitalet caldrien uns 450 agents, sobre una plantilla actual que no arriba als 300 policies. I tot plegat en situacions d’estabilitat de serveis. En una ciutat tan carregada de conflictes com és l’Hospitalet actual, fins i tot aquestes xifres es queden curtes. I no serà per falta de recursos públics. En els últims exercicis, cal recordar-ho, hi ha hagut superàvits de desenes de milions d’euros que han anat directament a eixugar deute als bancs.