Bona part de les queixes se centren en la no execució del dipòsit subterrani d’aigües pluvials de Les Planes, aprovat fa més d’un any
Gairebé 200 litres per metre quadrat en un parell d’hores, més de 200 trucades al 112, una evacuació en un servei públic amb intervenció de Protecció Civil i Bombers, desenes de talls en carrers principals i ponts de la ciutat, fortes restriccions en els transports públics, tancament d’equipaments i suspensió d’un gran nombre d’activitats i concentracions, entre elles la que havia de protagonitzar la ciutadania de Barcelona en solidaritat amb els desnonaments a l’Hospitalet, van ser el resultat de la gran tromba d’aigua caiguda ahir a l’Hospitalet i tota l’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques del sud, anunciada amb l’habitual antelació.
No era una cosa sorprenent malgrat les dimensions del que es va produir, ni tampoc era la primera vegada que això podia passar ni, amb tota seguretat, serà la última. La gran notícia: que malgrat les molèsties i els danys no s’han produït desgràcies personals. Però tota la resta són pèssimes notícies. La principal, que això forma part de la crisi climàtica que els poderosos de tots els Estats no volen afrontar, i les secundàries que, com en el cas de l’habitatge, els que més tenen a perdre son els de sempre: la ciutadania, especialment la resident en zones densificades i maltractades per l’acció humana.
Si a la crisi global hi afegim l’absència de capacitat de gestió concreta, la calamitat està servida. Aquest dissabte va ser extraordinari, però dimarts passat també va ploure una estona llarga i els danys que es van produir a Merca2 de Bellvitge —i a altres mercats municipals— eren l’evidència d’això que diem. Els casos del mercat de Bellvitge, o el de Collblanc, per exemple, clamen al cel perquè es tracta de problemes que han estat denunciats extensament per paradistes i veïns desenes de vegades sense que s’hagin aplicat solucions. Una cosa semblant al que passa quan cauen només quatre gotes a llocs concrets de la ciutat, com el Pont de Santa Eulàlia, el del Carrilet al mateix barri, el de Narcís Monturiol, el de Josep Tarradellas, o algunes confluències endèmiques de carrers com Prat de la Riba amb Rodés, Pau Casals, avinguda Fabregada o Passatge Milans amb Cobalt on es troba el CUAP Pura Fernández que aquest cop es va tenir que evacuar, però que amb quatre gotes de caiguin, sempre presenta un aspecte desolador amb els carrers que el circumden totalment negats.
Ja no cal parlar del que és també habitual a les biblioteques de la ciutat, amb goteres des de fa anys, o als Poliesportius en les mateixes o pitjors condicions que els mercats. (El Poliesportiu de Les Planes queda negat sovint per aigües fecals i s’ha de tancar). Les pluges de dissabte van ser intenses, però les de dimarts van ser més normals i els danys en totes dues jornades van ser nombrosos. No es tracta, per tant, d’una excepcionalitat, sinó del que passa a la ciutat quan cau aigua a la Tardor perquè, com expliquen els portaveus dels grups municipals d’oposició, el problema és que no hi ha inversió en la neteja i millora de les infraestructures de drenatge, ni s’ha fet una revisió exhaustiva dels col·lectors, en un municipi que té gairebé la meitat del seu terme municipal per sota dels 10 metres d’altitud i alguns barris absolutament inundables per sota dels 5 metres d’altitud. Un d’ells, el barri de Bellvitge, on es vol tirar endavant el projecte del Biopol Gran Via, sobre el qual no hi ha acord ni tan sols entre els grups municipals de l’oposició, perquè uns s’hi oposen i el denuncien, i a altres ja els sembla bé, perquè el consideren una oportunitat. Una oportunitat que la geografia, el clima i el temps a venir, poden convertir en una catàstrofe de considerables dimensions.
En declaracions a L’Estaca, el portaveu d’ERC, Jaume Graells ha afirmat que “la ciutat no està prou preparada i encara tenim moltes obres i actuacions pendents. I precisament allà on ja sabem que hi ha més risc, especialment als barris de la zona sud, cal actuar amb més determinació. Són zones on fa temps que sabem que hi ha problemes d’inundabilitat i on són necessàries infraestructures hidràuliques més potents, com sistemes de laminació, pous de retenció i altres mecanismes per retenir i evacuar l’aigua. Al parc de les Planes, per exemple, hi ha actuacions que fa temps que reclamem i que encara estan pendents.”
També la portaveu del grup Popular, Sonia Esplugas ha recordat que “hi ha una sèrie d’inversions que s’han aprovat al ple municipal però que no s’executen i són evidents desprès greus problemes en el manteniment que col·lapsa el sistema de drenatge del municipi per apatia, negligència i el descontrol a l’hora de gestionar”. I en aquest punt coincideix amb Graells quan afegeix que “també caldrà revisar el manteniment de la xarxa de clavegueram. Veïns i tècnics ens han traslladat que hi ha punts on el manteniment i la neteja de les clavegueres no són els adequats. És una qüestió que s’haurà de comprovar i analitzar, però que no podem ignorar, perquè una xarxa de drenatge ben mantinguda és essencial davant d’episodis de pluja intensa.”
Manuel Domínguez de Comuns també ha estat taxatiu al respecte: “hi ha zones a la ciutat que sempre pateixen els problemes dels aiguats i una cosa que fa un any que es va aprovar en un ple municipal com era fer el dipòsit subterrani municipal de les Planes, ni tan sols s’ha posat en marxa. Es tracta d’una necessitat imperiosa per la ciutat —i en aquest sentit caldria re-naturalitzar-la tan com es pugui— perquè la crisi climàtica va a més i, en aquest sentit, val la pena recordar que Comuns va reclamar un pla compartit amb perspectiva ciutadana sobre el Canvi Climàtic que va ser votat en contra per PSC i Vox”.
Sobre la re-naturalització també va parlar Graells: “hem de revisar com ha evolucionat urbanísticament la ciutat. En alguns punts s’han fet noves construccions i més superfície de ciment, i això significa més aigua que s’ha de canalitzar i menys capacitat del terreny per absorbir-la. Cal analitzar si determinades actuacions urbanístiques han pogut agreujar els problemes en punts concrets. I, en general, l’Hospitalet té massa ciment. Necessitem més superfície permeable, més parcs i més espais verds que ajudin a retenir i drenar l’aigua.” I ha afegit: “davant d’episodis de pluja cada vegada més extrems, no podem continuar augmentant la superfície de ciment sense reforçar alhora les infraestructures hidràuliques, mantenir adequadament el clavegueram i augmentar els espais verds.”
També el portaveu de Vox, Francisco González, coincideix en alguns d’aquests aspectes: “Falta inversió. Calen més dipòsits pluvials. A més s’ha de reforçar la neteja i el manteniment del clavegueram…”
També algunes entitats, com l’Associació de Veïns del Parc de les Planes s’ha pronunciat al respecte. Segons el seu president, Celestino Raya :“l’Hospitalet se inunda porque el equipo Quirós no es capaz de cumplir lo que él mismo proyecta. Hace muchos años que hay un proyecto con dinero presupuestado para hacer un gran depósito de laminación y almacenamiento de aguas de lluvia subterráneo en el parc de Les Planes para retener las lluvias como las de ayer y así impedir las inundaciones en los barrios de más al sur. Este proyecto existe y también existía dinero para su construcción y no han sido capaces de construirlo. Este es el equipo Quirós. ¿Por qué se inunda la zona baja de hospitalet ? La respuesta es muy sencilla: no han construido el depósito de laminación y almacenamiento del parc de Les Planes y no limpian ni mantienen los sistemas de colectores y eso es responsabilidad del gobierno municipal”.