El diagnòstic sembla clar per part de govern i oposició, però el problema rau en la manera d’afrontar l’immediat futur en l’última part del mandat
Balanç demolidor dels comptes municipals és el que es va poder observar en el decurs del debat obert sobre quatre punts de l’àrea de Seguretat i Govern Intern on del que es tractava era simplement de donar compte d’un parell de resolucions de la Junta de Govern, l’actualització de l’annex d’inversions del segon trimestre o les dades d’execució del pressupost i la liquiditat de tresoreria a 30 de juny.
El debat va ser intens i carregat d’elements tècnics i comptables que, de tota manera, pel públic general oferien algunes singularitats que val la pena posar sobre el paper. Cal dir que tots els grups municipals, cadascun en diferents apartats i en alguns casos amb coincidències en l’anàlisi i les xifres, van aportar substancial matèria informativa. Per resumir-ho i que s’entengui: l’any passat l’equip Quirós només va executar 1 de cada 5 euros pressupostats en el capítol d’inversions. En el que portem de 2026 l’execució del mateix capítol és del 5,38% i segons l’informe de tresoreria difícilment es podrà arribar, a finals d’any, al 25%. Novament, si tot va bé, s’haurà gastat 1 de cada 4 euros que estaven pressupostats per inversions i que no s’han executat.
Entre els capítols pressupostats que no s’han executat, el regidor popular Díez Crespo va oferir un llistat molt treballat. Pel que fa a desenvolupament urbanístic, dels 8,2 milions previstos entre els quals es trobaven rehabilitacions com Can Colom o les naus de Cosme Toda, només s’ha executat a 30 de juny un 1%. Dels 4,8 milions per adquirir habitatge públic o per ajuts a la rehabilitació, no s’ha executat un sol euro. Dels 8,9 milions previstos per les escoles bressol, tampoc s’ha executat un sol euro. Dels 3 milions previstos per inversions de seguretat, tampoc hi ha hagut cap inversió. Dels 1,7 milions pressupostats per l’enllumenat públic, 0 euros.
Però és que a més, molts dels projectes que ja estaven en els exercicis anteriors formen part de l’annex d’inversions que s’ha portat novament al ple de juliol: els 518.000 euros del Pont d’en Jordà que no s’han invertit; els mes de 4 milions per habitatge públic que no s’han fet servir; el milió llarg pel mòdul intercanviador del metro de Santa Eulàlia, també inutilitzat; els 896.000 euros destinats als Blocs Florida, tampoc invertits; els 2,5 milions per l’eix de Prat de la Riba i Anselm Clavé; el milió d’euros que calia invertir pel Camp de Rugbi; els 400.000 euros destinats a millorar el Parc de Kalistenia; la reforma de la Plaça de la Font, la rehabilitació de les façanes dels centres educatius, etc. etc.
Així les coses, en el que portem d’exercici, l’Ajuntament té hores d’ara 150 milions de tresoreria dipositats i s’espera que a final d’exercici el superàvit torni a ser monumental com ho va ser l’any passat i l’anterior que van utilitzar-se per eixugar deute —entre altres raons perquè no és podien reinvertir els romanents, cosa que arran de la nova legislació, podran ser utilitzables per les millores que qualsevol ciutat necessiti.
Pel que van explicar els representants dels grups —i pel que es va poder constatar en el reportatge de L’Estaca de dimecres—, l’Hospitalet és una de les tres pitjors ciutats de l’àrea metropolitana juntament amb Santa Coloma de Gramenent i Sant Adrià del Besós. I el problema no és que no hi hagi recursos sobrats per millorar les condicions de vida de la ciutadania resident. L’únic problema és la clamorosa incapacitat de gestió del govern, que no és capaç d’articular solucions urgents per fer front a les necessitats, malgrat que té els recursos econòmics que li calen. En resum: hi ha diners, però no saben com utilitzar-los en temps i forma.
Un altre exemple d’aquesta manifesta incapacitat és el retorn de 3,3 milions d’euros en subvencions per millores, procedents en bona part d’Europa (Fons Next Generation), que s’han hagut de tornar, afegint-hi els interessos (més de 250.000 euros). És el cas, per exemple de la necessària remodelació de l’Edifici Molí —que està que es cau— i que per l’absència de capacitat gestora presenta, hores d’ara, el pitjor pronòstic.
El diagnòstic de la situació és gairebé unànime. L’únic que matisa la visió —es fa difícil negar les evidències— és el govern que, probablement, fa el que pot, amb un equip improvisat que fa aigües, sense una estructura de govern que exigeixi rigor i urgència als càrrecs executius i sense alternatives de prestigi.
Davant d’aquesta realitat, l’actitud que es va veure al plenari per part dels portaveus municipals era prou diferent entre uns grups i altres. Es diria —així ens ho han destacat observadors ciutadans— que dels dos que podrien fer costat a l’equip de govern, es nota una voluntat de conversa i de diàleg positiu pel que fa als republicans i un to més crític per part dels Comuns, probablement perquè el desgast de proximitat dels dos primers anys, quan la situació encara no era tan catastròfica, ha creat una dinàmica interior més complexa. Els grups de dreta, per la seva banda, mantenen les distàncies ideològiques, tot i que el grup popular sempre s’ha mostrar molt resolutiu a l’hora d’encarar el diàleg per millorar la ciutat. De fet, el seu nivell de supervisió de l’acció de govern és molt destacable i la seva implicació social, important. Pel que fa a Vox, tret de la seva tendència natural a marcar distàncies amb l’esquerra, també en ocasions ofereix una imatge col·laborativa que —segons alguns— es podria aprofitar.
El que hi ha sobre la taula és com s’afronta el futur, especialment en l’últim tram del mandat. Pel que s’observa, no hi ha la previsible voluntat de desgast del govern en el cas de l’Hospitalet sinó, simplement, la necessitat de fer-los veure que, encara que vulguin, no tenen la capacitat de resoldre els problemes que presenta la ciutat. La qüestió és veure qui planteja l’alternativa i com.
(La foto de portada procedeix de l’Arxiu del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i correspon a l’Edifici Moli que tenía una subvenció dels Fonts Europeus Next Generation de a prop de 3 milios d’euros i que s’han hagut de retornar amb els interesos de 250.000 euros)
NOTA DEL CONSELL DE REDACCIÓ DE L’ESTACA
Com ja és habitual, el consell de redacció de L’Estaca inicia les vacances d’estiu a partir de l’1 d’agost. Tradicionalment publiquem al mes d’agost només el dimarts i dijous de cada setmana. Per tant, estarem amb vosaltres novament els propers 4, 6, 11, 13, 18, 20, 25 i 27 d’agost.
MOLT BONES VACANCES A LES LECTORES I ALS LECTORS.