L’Hospitalet fa palesa la seva crisi d’identitat ciutadana i la seva crisi de resposta crítica de les forces d’oposició, en el debat sobre les festes locals
Com ja va explicar L’Estaca ahir i ha utilitzat avui el portaveu republicà en el ple municipal de juliol, l’Hospitalet és el municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona que més ha crescut en el darrer any i això que no es poden comptar com a residents les més de 4.300 persones que estan pendents de regularitzar el seu empadronament a la ciutat.
Doncs bé, malgrat aquesta realitat que resulta aclaparadora si es té en compte que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa i que està en risc de col·lapse absolut, el ple d’ahir va aprovar modificar el planejament d’un solar de propietat municipal en la cruïlla entre Leonardo da Vinci i Avda del Carrilet, a Santa Eulàlia, per tal que un miler de metres quadrats que estaven destinats a equipament es puguin convertir en nova zona residencial. L’objectiu és tornar a construir habitatges, malgrat que en aquesta ocasió el que es ven és la construcció de nous blocs de pisos en un espai de 3.200 metres quadrats en regim de VPO, és a dir, habitatges de protecció oficial, però de venda i no pas de lloguer, com ja estan defensant de fa anys els especialistes en habitatge públic.
El que avui s’ha aprovat amb el vot favorable del govern i de Vox, l’abstenció dels Comuns i el vot contrari d’ERC i el PP, és convertir mil metres quadrats que estaven destinats a equipaments en zona verda; la resta de l’espai convertir-lo en blocs de pisos i posar els equipaments previstos en els baixos dels locals. És a dir, la prioritat és construir més espai residencial perquè els mil metres quadrats de zona verda que abans no estaven previstos, es posaran sobre el túnel dels ferrocarrils catalans, cosa que assegura que, a sobre del túnel, podran haver unes quantes plantes però cap arbre.
És un exemple més de la manera de gestionar de l’equip Quirós i de l’absència absoluta de diàleg, un cop més denunciat al ple, del que ha fet gala novament el tinent d’alcalde Alcaide que ha estat el ponent defensor de la proposta. O sigui: més pisos, zona verda a sobre d’un túnel i els equipaments en els baixos dels habitatges. Una fórmula màgica que explica en mans de qui estan els ciutadans de l’Hospitalet.
Donar compta, sense donar compta
El darrer ple ordinari abans de les vacances de l’estiu que tradicionalment es convoca sense que es presentin mocions dels grups municipals, que son els punts que l’allarguen en ocasions de manera clamorosa, s’ha celebrat amb només 9 punts que exigien l’aprovació del Consistori i 15 punts que simplement eren donar compta de decisions de la Junta de Govern o de decrets d’alcaldia. Per tant, afegint les preses de possessió dels dos regidors socialistes nous, l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, els expedientes de sancions per la tinença d’animals i dues paraules demanades, el ple ha durat una mica més de 4 hores. Una manera de donar compta sense donar compta.
Temes importants n’hi ha hagut uns quants que anirem desglossant al llarg de les properes setmanes —cal recordar que, tradicionalment, L’Estaca, només surt els dimarts i els dijous de l’agost—, però ara caldria destacar el clima certament apocalíptic que ha surat al llarg de tota la sessió per les notables incapacitats que presenta l’equip Quirós per fer front als reptes cada vegada més acusats i més urgents que té la ciutat i del que ha estat una mostra eloqüent l’aprovació que esmentàvem a l’inici d’aquesta informació. Des de l’evidència que el govern és incapaç d’executar les inversions que programa any rere any, fins al clar incompliment de les promeses a la ciutadania en tots els ordres del funcionament administratiu: des de les escoles, fins a la seguretat, passant per la neteja urbana, projectes de reparacions o d’obres, dèficits en la plantilla de treballadors, excessos en la política d’empadronament o cessions insòlites d’espai públic a negocis privats com el que s’ha fet novament a Bellvitge amb el Circ de Soleil.
Les mateixes festes locals que Barcelona
Un altre dels temes, aparentment menor, però que expressa les incapacitats hospitalenques per sortir del marasme en el que està instal·lat, ha estat l’aprovació per part del govern i del grup republicà (17 vots a favor, 10 en contra) del calendari de festes locals per l’any 2027, que torna a centrar-se en dues festes que coincideixen fil per randa amb les festes locals de Barcelona: la Pasqüa Granada del dilluns 17 de maig i la Festa de la Mercè el 24 de setembre. De fet, no és cap sorpresa que molts barcelonins considerin l’Hospitalet com un barri mes de Barcelona, amb la lògica alegria del Consistori barceloní que, a sobre, no ha de vetllar per la qualitat dels serveis que s’ofereixen als hospitalencs.
Sobre la taula del debat ha surat la crisi d’identitat que alguns grups municipals estan convençuts que pateix la ciutat. Tots els grups d’oposició excepte els republicans han posat de manifest la subsidiarietat de la ciutat respecte de Barcelona, en molts aspectes (el nou Clínic elimina la possibilitat del nou Hospital General, la Fira de Barcelona suposa grans despeses a l’Hospitalet però en canvi cap benefici constatable, l’Ajunatment de Barcelona forma part del Consorci de la Zona Frnca però en canvi el de l’Hospitalet, que és qui va perdre el territori, esta absent, etc, etc), però tampoc els republicans han defensat clarament les festes locals de Barcelona.
No s’ha explicat al ple però, demanant informació, els republicans consideren que “el debat sobre quins dies han de ser festa local només té sentit si forma part d’un debat molt més profund, sobre com reforcem la identitat i el sentiment de pertinença a l’Hospitalet. I això ho tenim pendent.” Alhora, pensen “que no es construeix identitat sols canviant una data del calendari, sinó impulsant i donant suport a les entitats de cultura popular catalana, posant en valor el patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat, preservant la nostra memòria col·lectiva i explicant la nostra història amb rigor… i en tot això el govern suspèn. Té el patrimoni abandonat i, massa sovint, ha preferit silenciar o manipular la història. Ho vam veure quan va voler commemorar un centenari vinculat al franquisme des d’una perspectiva festiva i acrítica, en lloc d’afrontar-lo amb el rigor històric que mereixia.” I afegeixen: “si algun dia fem aquest debat sobre identitat, arrelament i projecte de ciutat, i d’aquí se’n desprèn que cal replantejar les festes locals, des d’ERC+EUiA hi participarem sense problema i no tenim cap problema, tampoc, en que es canviïn els dies.”
Mentre tant, però, l’Hospitalet tindrà novament l’any vinent les mateixes festes de Barcelona. Sembla clar que, acceptar el que el govern proposa, en lloc d’enfortir el sentiment de pertinença i la identitat de ciutat, encara ho afebleix més. Si les entitats haguessin demanat —quan es van reunir per oposar-se al Centenari de ciutat que el govern impulsava—, un debat aprofundit sobre el que representava la proposta, el Centenari no hagués tingut obstacles. Sembla evident que el govern no dialoga gens, però és evident que les forces d’oposició van cadascuna al seu aire: una fantàstica manera que el govern no perdi una sola votació…