L’Informe de l’Institut Metròpoli ofereix dades de l’evolució dels municipis de l’entorn i explica la conflictivitat hospitalenca
L’Informe de l’Institut Metròpoli de l’any 2025 relatiu a l’anàlisi de l’àmbit metropolità en 100 indicadors, publicat aquest mes de juliol, manté les calamitoses xifres d’anys precedents pel que fa a l’Hospitalet. Els 100 indicadors que estudia l’Institut es refereixen a la demografia, la cohesió social i urbana, l’habitatge, la convivència i la seguretat, l’economia, la mobilitat, la sostenibilitat i la governança (alguns d’ells sense discriminació municipal) i son protagonistes els 36 municipis de l’AMB, inclòs Barcelona. Del Baix Llobregat, hi ha 22 dels 36 municipis analitzats, incorporant l’Hospitalet.
L’Hospitalet, com ja s’ha pogut observar en els estudis precedents, apareix en la rengla més baixa de la majoria d’indicadors, dades que expliquen un parell de coses: que l’estructura municipal, vinculada a la història del seu desenvolupament caracteritza el tipus de ciutat, i que el sistema de govern del municipi des de fa molts anys, no només és incapaç de fer-lo sortir de les xifres més dramàtiques, sinó que aguditza el desastre.
Com en altres estudis hi ha, en general, un nucli de municipis, en la franja més ínfima dels indicadors, on es troben Badia del Vallés, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besós i l’Hospitalet de Llobregat, de manera general, i amb diverses fluctuacions que fan pujar les dades amunt o avall d’una manera molt limitada. En la franja mitjana, la gran majoria de municipis i, en la part alta, uns pocs nuclis urbans com ara Sant Cugat del Vallés, Sant Just Desvern o Tiana.
Els indicadors de demografia
L’estudi posa de manifest que l’Hospitalet és la segona ciutat en nombre d’habitants censats oficialment al 2025 —molt a prop dels 300.000 habitants—, per sota de Barcelona i per sobre de Badalona, amb uns 70.000 residents menys. Malgrat la pressió demogràfica aclaparadora, l’Hospitalet és el municipi que més ha crescut en població en el darrer any, un 3,49%, mentre que entre el 0,1 i el 2% de creixement hi ha 31 dels 36 municipis. Tres han disminuït molt lleugerament de població, i només l’Hospitalet i Sant Joan Despí, l’han incrementat. La xifra és aclaparadora no només perquè l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa i segueix creixent, sinó perquè una de les queixes més reiterades de la població té a veure amb les dificultats que l’Administració municipal posa per l’empadronament, factor que evidencia encara més la dramàtica situació de la ciutadania hospitalenca real. L’Hospitalet segueix sent la ciutat que més creix, amb menys espai lliure, i on el clam per l’empadronament és més punyent.
Alhora, és la ciutat de l’àrea metropolitana que lidera el volum de població estrangera, un 27,3%, per sobre de Barcelona (25,5%) o de municipis de l’entorn i de las mateixes característiques com Santa Coloma de Gramenet (23,8%) o Sant Adrià del Besós (19%).
Els indicadors de cohesió
Pel que fa a la renda mitjana (2023), hi ha només 4 municipis dels 36, que no arriben als 20.000 euros nets anuals per unitat de consum. Un d’aquests és l’Hospitalet amb 19.732 euros de mitjana. Per sota de l’Hospitalet només Badia del Vallés amb 18.613 euros i Santa Coloma de Gramenet amb 18.732. Sant Adrià no arriba als 20.000 euros però supera de poc l’Hospitalet (19.841). I novament son aquests tres municipis, Sant Adrià, Santa Coloma i l’Hospitalet, els que lideren la població amb rendes més baixes i risc d’exclusió social, en tots tres casos per sobre del 10% en xifres del 2023.
No hi ha cap més municipi dels 36, que presentin aquestes xifres, perquè després de l’Hospitalet estaria Badalona amb un 9,1%. Si aquests xifres son esfereïdores, encara ho son més les de la pobresa infantil —les de la població menor de 18 anys amb rendes per sota del 60% de la mitjana de la renda espanyola—. Santa Coloma (38,9%), Sant Adrià (37,8%) i l’Hospitalet (36,4%), son els únics tres municipis dels 36, per sobre del 35% dels índex de pobresa infantil. I tots tres lideren també els índexs de pobresa en la gent gran.
Els indicadors d’habitatge
Malgrat tot el que s’ha anat indicant sobre les xifres de l’Hospitalet, pel que fa a l’habitatge, les dades del 2025 indiquen que a l’any 2025 encara es van iniciar a la ciutat 79 habitatges nous. Res a veure amb els 1.434 de Barcelona o els 900 de Viladecans, però destacables si els comparem amb els 9 de Santa Coloma o els 12 de Sant Adrià. A l’Hospitalet, l’equip Quirós continua donant llicències d’edificació. Aquests son els habitatges iniciats al 2025, però els acabats han estat, segons aquestes mateixes estadístiques, 320: el quart municipi amb habitatges acabats després de Barcelona, Esplugues i Badalona.
També, pel que fa a la variació de les compravendes d’habitatges d’obra nova, entre el 2024 i el 2025, l’Hospitalet és el sèptim municipi entre 36, i el quinzè en operacions de compravenda de segona mà. En canvi, és el cinquè per la cua pel que fa als contractes de lloguer en aquests dos darrers anys.
Els indicadors de convivència i seguretat
Pel que fa a l’índex de victimització, malgrat que ha disminuït set dècimes respecte del 2024 en el conjunt de l’AMB, l’Hospitalet continua sent el municipi de la metròpolis amb les pitjors xifres: un 30,8% al 2025, vuit dècimes més que al 2024 i bastant per sobre dels altres dos municipis més controvertits, Barcelona, amb un índex de 28,6% i Badalona amb un índex de 28,2%. La variació absoluta respecte de l’any anterior ha baixat a Barcelona i a la resta de municipis, però va pujar a Santa Coloma, a Badalona i a l’Hospitalet.
Els indicadors econòmics
L’Hospitalet també és, del conjunt de les 36 poblacions analitzades a l’informe Metròpolis, la segona més baixa pel que fa als salaris mitjans totals per sexe. Per sota de l’Hospitalet només apareix Santa Coloma de Gramenet. Mentre a l’Hospitalet els salaris mitjans d’home/dona eren al 2024 de 26.638 euros, a Sant Cugat del Vallès eren de 54.549 i al Prat, per exemple, de 30.447 euros. En canvi, l’Hospitalet encapçalava, juntament amb Badia, la variació més notable de població afiliada a la Seguretat Social entre el 2024 i el 2025: un 9,5% més.
En aquest sentit, hi ha 99 empreses més a l’Hospitalet respecte del 2024, sent el segon municipi de l’àmbit, per sota de Barcelona, en el nombre d’empreses ubicades: 5.700 al 2025. Hi ha més empreses i més assegurats a la ciutat, però el nivell de renda continua sent el que és. Tota la publicitat que es fa des del govern sobre el creixement empresarial a la ciutat i el benefici social d’aquest creixement, no és manifesta en les xifres. De manera que, el més fàcil de deduir és que hi ha més empreses a la ciutat però el benefici d’aquest increment no recau sobre els hospitalencs, sinó sobre ciutadans provinents d’altres municipis. Segurament per això, l’Hospitalet continua sent la ciutat amb més atur registrat després de Barcelona, d’entre els 36 municipis analitzats. I malgrat que l’atur ha baixat un 2% respecte l’any 2024, hi ha 11.545 aturats registrats a la ciutat, només per sota dels 63.000 de Barcelona.
Els indicadors de sostenibilitat
L’Hospitalet és el segon municipi de l’AMB amb un pitjor consum domèstic d’energia per habitant, dada que es relaciona directament amb la pobresa endèmica residencial. Per sota de l’Hospitalet encara consumeixen menys electricitat domèstica els residents de Santa Coloma de Gramenet. A l’Hospitalet es van consumir l’any 2025, 856 KW per habitant, mentre que a Begues, per exemple, se’n van consumir 1.557; a Barcelona, 1.135, o a Molins de Rei 1.215. Contràriament, l’Hospitalet és el tercer pitjor municipi pel que fa al consum de plaques fotovoltaiques, amb un 0,06 % en potencia instal·lada (Kw per 100 habitants). A Corbera de Llobregat hi ha un 7,26% per exemple i a Sant Vicenç dels Horts un 1,21%.
També l’Hospitalet és el penúltim municipi pel que fa al consum domèstic d’aigua, amb 89,2 litres per habitant i dia, una mica més que Badia del Vallès (82,7). Si es compara amb Barcelona, per sobre dels 100 o amb Sant Cugat del Vallès per sobre dels 120, ens podrem fer una idea de la diferència entre poblacions dormitori amb edificis de blocs o municipis més rics amb cases aïllades amb jardí.
En un altre aspecte, l’Hospitalet és poc sensible pel que fa a la recollida selectiva de residus municipals. Mentre Tiana recull selectivament per sobre del 90% dels residus municipals, l’Hospitalet només en recull el 30%. Per sota de l’Hospitalet, només Santa Coloma de Gramenet (28,4%) i Cervelló (24,9%).
