Sorpresa davant la bel·ligerància del republicans que acusen als Comuns d’electoralisme i d’haver estat socis del govern Quirós
El grup municipal d’ERC-EUiA va fer ahir la roda de premsa promesa per exposar la seva posició envers la proposta del govern Quirós sobre el poliesportiu de Santa Eulàlia. Malgrat que tots els grups polítics ja havien expressat al llarg de la setmana la seva posició sobre el tema, ERC-EUiA havia estalviat posicionar-se fins que el govern no exposés al barri l’informe tècnic que avalava la postura. L’esmentat informe tècnic com a tal no s’ha donat a conèixer i en la reunió de dijous a la tarda no va haver, com ja ha informat L’Estaca, cap sorpresa. Sobre la insòlita proposta del govern Quirós d’oblidar el referèndum del 2019 on el veïnat s’havia pronunciat sobre la zona del Gasòmetre i elegir el Parc de l’Alhambra apropant a la seva postura a l’Associació de Veïns de Gran Via i l’Associació Esportiva de Santa Eulàlia, hi havia coincidència de l’Associació de Veïns Som Santa Eulàlia i de tota l’oposició, excepte ERC, que es va pronunciar ahir.
El posicionament dels republicans era fonamental per tirar endavant o no el projecte i la seva lentitud en pronunciar-se produïa preocupacions i sospites que, ara finalment, semblen esvair-se. ERC ha dit que no està d’acord ni en l’enclavament del Parc de l’Alhambra ni en el del Gasòmetre i la seva proposta es mou més per l’alternativa del grup popular —la cotxera de Rosanbús— o la de les cotxeres de Santa Eulàlia del metro. Això ha produït una certa sensació de tranquil·litat en el veïnat més actiu, accentuada per les declaracions del portaveu republicà que es mostra convençut que aquest projecte mai veurà la llum i que es tracta simplement d’una operació electoralista ara que estem ja dins l’últim any de mandat.
Dues coses interessants sobre les declaracions del líder republicà. La primera, que del que es tracta ara és de resoldre les deficiències urgentíssimes del poliesportiu de Jacint Verdaguer de manera que mantingui intacta la seva utilitat. I la segona, la manera com ha posat l’accent en la posició dels Comuns sobre la qual considera que ha estat utilitzada per enfrontar els veïns, una força a la que ha considerat sòcia del govern en els últims anys i dirigida a buscar suport electoral a Santa Eulàlia.
No deixa de resultar significativa la bel·ligerància especialment amb els Comuns —també amb el govern Quirós, amb qui manté darrerament un comportament de suport en moltes votacions al ple municipal— pel fet que no era la posició habitual fins ara. ERC-EUiA no havia estalviat la crítica als Comuns en els últims anys pel seu suport als pressupostos municipals del 2023 i 2024, però mai havia hagut una posició pública tan bel·ligerant, cosa que posa de manifest que s’ha obert la confrontació electoralista també per ells. Tenint en compte que en les properes eleccions municipals poden haver a l’Hospitalet almenys quatre candidatures de dreta amb possibilitats d’aconseguir regidors (Junts, PP, Vox i Aliança Catalana) i un nombre semblant d’esquerra (PSC, ERC i Comuns, com a mínim), les possibilitats d’un govern de majoria absoluta d’un únic color és força complicat, però no tant d’un govern de coalició on el PSC elegeixi comparsa. La batalla per entrar al govern 2027-2031 d’ERC i de Comuns podria estar en l’origen de la bel·ligerància, i també els pactes soterrats amb el PSC.
El poliesportiu de Santa Eulàlia sembla haver obert una dinàmica especialment complexa perquè pot produir resultats molt controvertits en el que resta de mandat. El cert és que els veïns del districte estan, ara mateix, en el centre de la polèmica, perquè és evident que hi ha una divisió entre les entitats que es pot irradiar als dos barris que conformen el districte, quan el que convindria, amb una visió de futur, seria mostrar des dels grups polítics una voluntat d’unificar criteris i posicions, cercar alternatives de consens que afavorissin totes les opcions i evitar justament el que ja comença a transparentar-se, que és l’eterna lluita electoralista entre les faccions d’esquerra.
Pel que portem analitzat fins ara, és evident que la solució del Parc és absolutament indefensable per qualsevol opció progressista, però també sembla complicat que l’operació Gasòmetre pugui prosperar com no es busquin solucions tècniques —que segur que existeixen— que no provoquin problemes irreversibles als residents a la zona. És evident que la única responsabilitat és del govern socialista que va permetre que s’edifiqués amb aquesta volumetria i amb aquestes mesures d’espais a la zona del Gasòmetre, però també es evident que els veïns van comprar amb unes garanties que ara podrien quedar vulnerades.
L’alternativa que va defensar el grup popular segueix semblant la més raonable. Si l’únic inconvenient és la negociació de la compra o l’expedient d’expropiació de les cotxeres del Rosanbús, el problema ja no és de recursos, sinó de temps per veure fet realitat l’equipament. Però si es té en compte que el projecte Alhambra també aniria per molt llarg termini, la proposta Rosanbús apareix com la que podria aconseguir els màxims consensos. Però per que hi hagi consensos cal obrir negociacions, mantenir un ànim positiu d’aconseguir acords i no actuar de manera supèrbia ni arbitraria. Missatge especialment dirigit pel govern Quirós però també pels que es queixen d’electoralismes i de voluntat de dividir. Com sempre, només podem confiar amb que les entitats veïnals dinamitzin els diàlegs per trobar sortides als problemes. I, en aquest sentit, Som Santa Eulàlia té l’autoritat moral de defensar el resultat del 2019 com a punt de partida.