En plena onada de calor, alguns usuaris s’han queixat de l’absència d’aire condicionat als vehicles, i els treballadors asseguren que es mantindran vigilants sobre l’actuació de la companyia.
Segons els mitjans de l’Hospitalet, l’institucional en concret, tan aviat com l’empresa Moventis es va fer càrrec del transport municipal, parlem de l’abril de 2024, ja van començar els problemes i a rebre queixes per part del principal grup de l’oposició. Això ens demostra que s’havia de ser molt beneit per no adonar-se del que passaria més endavant, agreujant-se a mesura que anava passant el temps. Els mateixos autobusos, el mateix recorregut i els mateixos conductors, però no la mateixa empresa. Els autobusos que abans arribaven a l’hora i sense problemes, un mes després d’assolir la concessió, van deixar d’arribar a temps, de dos en dos i, a vegades, tres de cop. El transport públic de l’Hospitalet s’havia convertit en un caos, però per l’equip de govern no, per suposat, segurament perquè mai cap d’ells agafava l’autobús.
Com anteriorment hem explicat i era d’esperar, la situació del transport públic a la ciutat va anar empitjorant sota l’aparent preocupació del govern municipal. Diem aparent perquè, fora d’alguna declaració altisonant i a totes llums inútil, no va fer res al respecte. Quan amagar-se ja era impossible, l’AMB va sancionar dos cops a l’empresa amb unes multes ridícules en comparació a l’estalvi aconseguit després de reduir els drets i les entrades de diners dels treballadors, i el manteniment del material de transport. Unes sancions que encara no sabem si han estat satisfetes o perdonades, la qual cosa no ens estranyaria donat la complicitat manifesta i visible entre l’AMB, —on, per cert, tant l’alcalde com el regidor responsable de la mobilitat formen part del grup del govern—, i els propietaris de l’empresa.
A tot això i enfront de les importants retallades socials, els treballadors van acabar fent vaga, una rere l’altre, donada la negativa de l’empresa a negociar, suposadament per sentir-se avalada per l’AMB. Dos anys de conflictes laborals fan mal, a l’empresa, als treballadors i, per descomptat, a un servei encara més degradat, és a dir als usuaris finals. L’empresa principalment va perdre prestigi, encara que això no sembla que li afectés massa, perquè tot indica que els diferents consorcis els hi volen continuar renovant les concessions, a saber per quina raó concreta.
I això a què ve?, ens preguntareu, si en aquest mitjà ja ho hem estat explicant i denunciant amb pèls i senyals multitud de cops. Els nostres lectors no es poden queixar, perquè més informats no han pogut estar, fins i tot sobre la manifesta incompetència o complicitat de l’AMB vers tot aquest assumpte. Doncs ve perquè el passat sis de juliol, per fi es van posar en pràctica els acords signats pels representants dels treballadors i de l’empresa, que després d’haver guanyat el judici contra aquesta, han aconseguit recuperar els drets socials perduts. L’acord es va signar el 12 de juny, no obstant això, el mitjà oficial de la ciutat ho va donar per fet el 5 de maig, en el moment que els treballadors van aprovar el seu redactat. Però, perquè es faci efectiu, primer ha de ser revisat pels serveis jurídics, no fos cas que hi hagués alguna enganyifa amagada, i tot seguit s’ha de posar en pràctica, que és el que va passar el passat 6 de juliol, més de dos anys després que comencés un conflicte provocat, no ens enganyem, per una administració que només es basa en els diners i, suposadament, l’amiguisme. No sabem res de cap felicitació per part de l’AMB ni de l’ajuntament, la qual cosa ens fa pensar que estan de dol.
Dit això, ara toca estar molt pendents, perquè l’empresa ha perdut un dels pilars pels quals va guanyar una licitació exageradament a la baixa: que els treballadors acabessin pagant part de la factura. Se suposa que l’altra és reduir al màxim el manteniment del material, i tot indica que només li queda aquest, que si ja era patètic, ens podem imaginar com serà a partir d’ara. De sortida, un usuari ens acaba d’explicar com de malament s’ho havia passat dins un autobús sense aire condicionat. Ni més ni menys, en plena onada de calor.
Sorprèn, si més no, que el govern municipal munti el numeret amb els refugis climàtics, falsos molts d’ells, la qual cosa ja vam denunciar aquí, mentre accepta un desgavell com aquest; per la qual cosa, més d’un usuari pot acabar a urgències. Al nostre veure, clarifica molt el seu nivell d’empatia cap a la ciutadania, i demostra que no podem esperar cap vigilància ni defensa per part de l’administració de la ciutat ni de l’AMB. Haurem de ser nosaltres els qui estiguem a sobre.