Els consellers metropolitans de l’Hospitalet, tres del PSC i un d’ERC, no es van atrevir a votar en contra de l’aprovació inicial del Pla Director el passat febrer
L’evidència que l’Hospitalet és l’eixida de Barcelona, el pati del darrere, el quarto dels mals endreços, ho posa de manifest que el Pla Director Urbanístic Metropolità contemplés sol residencial a l’Hospitalet per edificar fins a sis mil nous habitatges, justament en la ciutat més densa d’Europa i una de les més abandonades de l’àrea metropolitana pel que fa als equipaments i els serveis.
Afortunadament està quallant entre la ciutadania i, conseqüentment entre les Administracions, l’absoluta barbaritat que suposa seguir construint habitatges a l’Hospitalet, on és impossible trobar un solar estandarditzat per construir una escola sota els paràmetres de la Conselleria d’Ensenyament i on, per construir un nou poliesportiu, el govern Quirós pretén menjar-se l’únic parc de Santa Eulàlia.
En el marasme de totals contradiccions en el que viu el govern, ara, per fer veure que és sensible a l’alarma veïnal, acaba de presentar al·legacions al PDU Metropolità en la segona aprovació inicial, oposant-se a la consideració de sol edificable per incrementar habitatges. S’hi oposa especialment als barris del Nord, assenyalant expressament el Parc dels Ocellets i el mercat del Torrent Gornal i, al sud de les vies del tren, l’estació de l’Hospitalet Centre i Santa Eulàlia, zones que el pla considerava Àrees d’Oportunitat Metropolitana, i la zona de Gornal, on es preveien dos mil habitatges més. Les al·legacions del govern també esmenten el macro-projecte del Campus del Clínic, per tal d’evitar que el PDU Metropolità interfereixi en les negociacions actuals per disminuir l’habitatge previst, superior al miler de nous pisos.
D’altra banda, les al·legacions contemplen la preservació de l’espai lliure que quedi després del soterrament de les línies del tren al seu pas per l’Hospitalet. Una magnífica proposta de futur sobre un projecte que els més entesos afirmen que mai es portarà a terme. Així resulta bastant fàcil pronunciar-se.
Parlàvem de contradiccions perquè encara no fa un any que el govern Quirós va cedir tres importants solars lliures de la ciutat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per la construcció de nous habitatges i al maig de l’any passat L’Estaca informava que l’Hospitalet era la tercera ciutat de la primera corona metropolitana que oferia solars a la Generalitat per garantir que la promesa del president Illa, de construir 50.000 habitatges protegits en els propers anys, es fes realitat.
No només es mantenen en ferm aquestes ofertes a la Generalitat i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sinó que tampoc s’han posat en qüestió els dos macro-projectes pendents, el del Biopol-Granvia que acabarà amb l’únic espai lliure que queda en tota la ciutat i el del Clínic-Can Rigalt on està prevista la construcció d’un nou barri a Porta Diagonal íntegrament en el terme municipal de l’Hospitalet. En tots dos projectes les operacions immobiliàries son la clau de volta de les previsions urbanitzadores, malgrat que en el cas del Biopol no es parli d’oferta residencial i es contempli la preservació de la zona de Can Trabal.
La submissió de la ciutat als interessos de Barcelona, en tots els àmbits, es va posar també de manifest amb les abstencions dels quatre consellers metropolitans de l’Hospitalet durant les votacions de l’aprovació inicial del PDU, que van votar favorablement els seus respectius grups polítics. Es tracta de l’alcalde Quirós i dels regidors socialistes Husillos y Gómez i del líder de l’oposició, el representant d’ERC, Jaume Graells. Es van abstenir, trencant la unanimitat dels seus grups respectius, però no van tenir la força ni la capacitat de fer el que s’esperaria de representants polítics que posen la ciutat per davant dels criteris dels seus respectius partits: votar no quan es tracta de mostrar una oposició radical taxativa i no només formalista.