Parlar d’urbanisme a l’Hospitalet sembla, cada vegada més, una quimera per als qui encara creuen (creiem) que la ciutat podria ser una cosa diferent. La realitat, no obstant això, apunta en una altra direcció. Fa a penes uns dies es va aconseguir un trist rècord: l’Hospitalet ha arribat als 300.000 habitants. I aquest fet, lluny de celebrar-se com una marca digna d’un rècord Guinness, hauria d’afrontar-se amb preocupació.
La ciutat continua construint-se a un ritme vertiginós. Prou recórrer els seus carrers per a comprovar com nous edificis substitueixen a antigues construccions. Més enllà dels habitatges per a ús domèstic, han aparegut les residències d’estudiants i s’han hagut de paralitzar els pisos turístics i també limitar en alguna zona la construcció de nous hotels. Tot això perquè aquest insuportable creixement està afectant de manera greu a la població. També, en un debat públic, els partits de l’oposició municipal van plantejar una moratòria en la construcció que mai ha arribat.
La reacció política, en alguns casos, ha arribat gràcies a la pressió dels veïns, i per això alguna de les propostes passa per l’adquisició de terrenys amb un doble objectiu: frenar el creixement urbanístic i estudiar alternatives que permetin destinar-los a equipaments o espais públics en lloc de nous habitatges.
L’Hospitalet necessita equipaments de tota mena: escoles, centres sanitaris, instal·lacions culturals, espais socials i zones verdes. Diversos partits polítics i entitats veïnals ja s’han manifestat en contra de continuar construint blocs de cases. No obstant això, els projectes continuen avançant i les previsions apunten a noves promocions tant en el sector de la Marina com en el Samontà, a pesar que existeixen prop de 8.000 pisos buits a tota la ciutat.
Un dels principals exemples de noves construccions, és el projecte Biopol-Granvia, que contempla una important transformació urbanística a l’entorn de Cal Trabal. Encara que des del govern municipal es presenta com la creació d’un clúster biomèdic, aquesta visió ha estat qüestionada per les organitzacions Ecologistes en Acció i No Més Blocs.
Totes dues entitats sostenen que el projecte utilitza l’argument de la recerca biomèdica per a justificar una gran operació urbanística. En aquest sentit, afirmen que l’actuació proposada acaba basant-se en una construcció massiva que respon més a interessos immobiliaris que a l’interès general, i que serveix com a mecanisme per a finançar infraestructures com el soterrament de la Granvia sense avaluar adequadament els seus impactes socials, ambientals i econòmics.
Les dues organitzacions han presentat un recurs contenciós administratiu contra l’acord de la Comissió de Territori de Catalunya que va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia el 4 d’abril de 2024, sol·licitant la seva nul·litat. Els recurrents argumenten que el nou pla a penes introdueix canvis respecte a l’anterior PDU, que ja va ser anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en 2021, i que manté els mateixos objectius urbanístics que consideren especulatius.
El projecte també és qüestionat per la falta de concreció dels seus objectius. Encara que s’anuncia la creació d’un clúster biomèdic, no s’especifica de manera clara on ni com s’implantaran les activitats de recerca i salut. Els demandants consideren que la flexibilitat del planejament podria acabar permetent la construcció d’oficines, hotels o espais comercials en lloc de centres de recerca biomèdica.
A això se suma l’impacte ambiental i territorial derivat de la pèrdua d’espais agrícoles i de la reducció de la qualitat ambiental de l’entorn.
L’altre gran projecte urbanístic és el previst en el Samontà, vinculat a la futura construcció del nou Hospital Clínic. L’actuació suposarà una profunda transformació de tota la zona i, segons algunes previsions, podria incorporar al voltant de 1.200 nous habitatges.
Diverses entitats i partits polítics consideren que aquest sector hauria d’aprofitar-se per a esponjar els barris de Pubilla Cases, la Florida i Collblanc-LaTorrassa, que presenten una elevada densitat de població i una evident falta d’equipaments. Els centres educatius suporten ràtios superiors a la mitjana catalana, els centres d’atenció primària sofreixen importants nivells de saturació i segueix sense concretar-se la construcció del nou Hospital General de Catalunya, promès des de fa més de dues dècades. A això cal afegir l’escassetat de zones verdes i espais lliures en una ciutat que disposa de poc més de la meitat dels 10 metres quadrats de zona verda per habitant com a mínim, recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.
Durant la presentació del pla, a l’octubre de 2025, l’alcalde David Quirós va reconèixer que es contempla la construcció de nous habitatges en la zona i va justificar que podrien servir per a reubicar a les famílies afectades pels enderrocaments previstos dins del Pla del Samontà. Un dels objectius declarats d’aquesta actuació és precisament reduir la densitat de determinats sectors del barri.
Algunes entitats, davant la situació urbanística de l’Hospitalet, consideren que s’ha produït un canvi substancial respecte a l’etapa de l’anomenat urbanisme reparador impulsat durant els primers governs democràtics. Segons aquesta visió, durant els anys de govern de Celestino Corbacho es va incrementar el sòl requalificable i es va perdre una oportunitat històrica per a recuperar una ciutat que ja havia sofert una intensa pressió edificatòria durant el franquisme.
Un dels exemples més citats és el cas de Cosme Toda. Durant l’alcaldia de Núria Marín, la previsió inicial de 250 habitatges —ja considerada excessiva per alguns col·lectius— va acabar convertint-se en un projecte de 885 pisos. Actualment, el desenvolupament segueix pendent de diverses resolucions judicials derivades de les demandes presentades pels Comuns.
Tampoc està clar quin serà el futur de les àrees industrials més degradades de la ciutat, on en els últims anys s’han produït diverses requalificacions urbanístiques destinades a promoure noves zones residencials.
L’últim focus de debat ha sorgit arran del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), aprovat inicialment per segona vegada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El document contempla un important increment de la capacitat residencial de l’Hospitalet i preveu la construcció d’entre 5.000 i 6.000 nous habitatges a la ciutat.
Durant la votació metropolitana, els representants del PSC i d’ERC-EUiA de l’Hospitalet van optar per l’abstenció, —no es van atrevir a votar en contra com ha vingut reclamant la ciutadania de manera reiterada i com hauria resultat coherent— a pesar que els seus respectius grups metropolitans van votar favorablement al costat d’altres formacions.
Aquesta mateixa setmana, l’Ajuntament, amb el suport d’ERC-EUiA, ha presentat al·legacions al PDUM per a intentar reduir la previsió de nous habitatges. El govern municipal argumenta que la ciutat ja suporta una densitat urbana molt elevada i que les seves prioritats haurien de centrar-se en incrementar les zones verdes, ampliar els equipaments públics i millorar la qualitat del parc residencial existent.
Entre les principals al·legacions figura l’oposició a incrementar el sòl residencial en el Samontà i la defensa d’espais com el Parc dels Ocellets o l’entorn del Mercat del Torrent Gornal per a destinar-los a equipaments i zones verdes.
El consistori també sol·licita que els terrenys alliberats pel futur soterrament de les vies ferroviàries —si finalment arribés a executar-se— es destinin exclusivament a parcs i equipaments públics, evitant noves operacions immobiliàries. Així mateix, planteja reduir l’edificabilitat prevista en Bellvitge i el Gornal, on el PDUM contempla més de 2.000 habitatges addicionals, i limitar també la construcció prevista en l’àmbit de Can Rigalt.
No obstant això, aquestes propostes han reobert una contradicció assenyalada per diversos col·lectius veïnals i ecologistes. Mentre l’Ajuntament argumenta que l’Hospitalet està excessivament densificada i necessita més zones verdes i equipaments per a justificar la seva oposició a determinats desenvolupaments residencials, manté al mateix temps el seu suport al projecte Biopol-Granvia, que contempla nova edificabilitat a l’entorn de la Granvia i Cal Trabal.
Per això, una de les qüestions que centren actualment el debat urbanístic és, si els mateixos criteris que l’Ajuntament utilitza per a qüestionar la construcció de nous habitatges en determinats àmbits de la ciutat, haurien d’aplicar-se també a projectes com el Biopol-Granvia o al projecte de Ca Rigalt o a solars encara pendents de resolució com el que es troba entre Cosme Toda i la via del tren…