Setmanes funestes per la història recent de la ciutat. En només 20 dies ens han deixat tres persones de relleu pel que fa al treball en benefici de les capes socials més febles d’aquesta societat capitalista que amenaça durament la coexistència i el futur, com és fàcil veure a l’Hospitalet. Primer va ser Clara Parramón, després Pepe Gutiérrez i ara Andreu Trilla.
No és difícil recordar l’escolapi Andreu Trilla a la Casa de Reconciliació de Can Serra al costat de Jaume Botey i de Mari Pau Trayner —i de tants altres—, en qualsevol de les tasques que servien per reivindicar millores socials, defensar les persones vulnerables o estimular el coneixement a través de l’ensenyament d’adults. L’Andreu Trilla era aquell activista més aviat prim, de barba llarga, discret i treballador que sempre era quan se’l necessitava.
Havia nascut l’any 1940 a Balaguer i amb només 16 anys es va vincular a l’Escola Pia, essent ordenat sacerdot l’any 1964. Va estar destinat a molts llocs però nosaltres el recordarem per l’ingent tasca que va desenvolupar al barri de Can Serra, a la Casa de Reconciliació, a l’escola d’adults, on va participar en la seva creació i a l’Associació de Veïns. De fet, a tot arreu on se li reclamava la seva participació i el seu ajut desinteressat. Va ser també, d’alguna manera, l’impulsor del gran mural de Jordi Maragall que hi ha a la Casa de Reconciliació on ell sempre expressava la importància de reflectir en un mural públic el pes dels ideals en la recerca d’un món més just i igualitari.
Justamen, els escolapis de Can Serra van ser la Comunitat que més es va implicar en el treball reivindicatiu del barri, especialment des de mitjans dels anys 70 on van coincidir dues personalitats tan marcades com el Jaume Botey i l’Andreu. Malgrat que, des de l’any 2008 residia a Santa Margarida de Montbui, encara era possible saludar l’Andreu Trilla quan se celebrava alguna commemoració assenyalada al barri, com per exemple quan a l’any 2025 va col·laborar activament en la celebració del 50è aniversari de la inauguració de la Casa de Reconciliació.
A banda del seu activisme social se’l recordarà també per la seva faceta intel·lectual. Era un gran lector i l’introductor al país de la psicoanalista francesa Marie Balmary, en els seus estudis sobre la psicologia freudiana i els textos bíblics. Entre el 1991 i el 2003 va ser Provincial de l’Escola Pia de Catalunya i crític literari de la revista Foc Nou. Va deixar una empremta inesborrable a Can Serra entre tots aquells que el van conèixer i el van tractar d’a prop.
(Foto extraida del diari PUNT VUI+ y realizada por ELENA FORCADA)