L’Ajuntament no es cansa d’afavorir l’especulació i d’omplir de ciment un barri necessitat de zones verdes i d’equipaments

El govern municipal ha fet l’aprovació inicial del projecte d’urbanització del sector Vanguard; la petita illa del barri de Santa Eulàlia ocupada bàsicament per l’edifici de la antiga factoria, on es fabricaven uns famosos aparells de ràdio i uns coneguts televisors dels primers anys del blanc i negre. Des de fa molts anys, la fàbrica està tancada i l’edifici i l’entorn s’han anat degradant a poc a poc, i fins i tot ha desaparegut un artístic mural de ceràmica que tenia a la façana.

L’edifici, després de moltes vicissituds, ha estat finalment comprat per una empresa per construir-hi un hotel —un altra, a una ciutat obrera com aquesta— i, de passada, alguna cosa més. Ara, en el projecte d’urbanització de la petita illa, s’aclareixen algunes coses més que no passaven del simple rumor i són una mostra més de la gestió del territori municipal que ha fet i està fent el govern del PSC.

En la justificació del projecte es pot llegir que: “La incidència de les zones industrials intraurbanes sobre la fragmentació de la ciutat i la seva inadequació respecte a altres actuacions de transformació urbanística (soterrament del ferrocarril, redefinició del paper de la xarxa viària, estructuració dels espais verds, etc.) van justificar la formulació, tramitació i aprovació, per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet, del Pla de renovació d’àrees industrials de l’Hospitalet (PRAIH).

A efectes instrumentals, el propi PRAIH estableix expressament que la seva aplicació passa per la modificació de l’ordenament urbanístic vigent del PGM, mitjançant la requalificació del sòl de 13 dels 15 sectors o àrees industrials d’intervenció seleccionades per transformar-les en zones d’habitatges, terciari, espais verds equipaments i vialitat.”

Tot plegat es podria traduir en que aquest PRAIH implica la requalificació de sol industrial en sol residencial per afavorir fonamentalment l’especulació urbanística, en una ciutat amb un importantíssim dèficit d’espais verds i d’equipaments.

En aquests cas caldrà recordar que el 25,08% del sol que es requalifica en aquest sector és de propietat pública. La resta pertany a dues companyies; “Renta corporacions Real State SA” i “PROPCO Santa Eulàlia 240 SL35”

En concret, en el sector programat es preveu la construcció d’un hotel en l’edifici de façana de la antiga fàbrica, la que dona al carrer de Santa Eulàlia, d’una zona d’oficines i negocis en la façana lateral del carrer Carrasco i Formiguera, i d’un bloc d’habitatges en la zona més propera a les vies del tren, on ara hi ha un aparcament de camions i autocars i una part del dipòsit municipal de vehicles. En mig, una zona enjardinada, mentre en paral·lel a les vies del tren s’obriria la avinguda Vilanova.

Potser en el plànol que hi ha al principi de la crònica es pot imaginar millor el  que suposa el projecte.

Les obres d’urbanització i d’adequació del sol, a càrrec de l’administració municipal arriben a la quantitat de 1.184.836,78€ mentre que el pressupost de l’obra total: enderrocaments previstos, adequació dels serveis, etc., arriba a 2.322.788,18€

Tot i que el projecte d’urbanització no quantifica l’increment de població que suposarà l’hotel i la nova edificació, sí que preveu més de 100 habitatges de nova planta, al quals caldrà sumar els usuaris de la instal·lació hotelera de 3 estrelles, més una indefinida promoció d’habitatges populars de lloguer.

De fet, es treballen les inversions immobiliàries i les necessaris intervencions urbanístiques en previsió del soterrament de les vies, quan encara no tenen ni projecte definit ni pressupost. No obstant això, al llarg de tota l’avinguda Vilanova, el carrer que va en paral·lel a les vies, ja s’estan amuntegant propostes i projectes especulatius que preveuen la construcció de nous blocs d’habitatges.

Pel que fa a Santa Eulàlia, cal tenir present que ja te més de 45.000 habitants censats, amb una densitat de població superior als 28.000 h/km2, impacte demogràfic que es veu reforçat per l’increment d’hotels i de pisos turístics i amb un endèmic dèficit estructurals d’equipaments, com ara una biblioteca pública, aules d’estudi, instal·lacions esportives i, encara més, zones verdes. Vist així, no haurien se semblar actuacions prioritàries aquelles que semblen voler afavorir justament les inversions hoteleres i reiterar l’especulació urbanística.

Intervenció de una veïna de la barriada Sanfeliu.

Dilluns 27 de maig es va realitzar el darrer ple municipal ordinari presidit per Núria Marin. Hi ha ja l’anunci oficial de la seva dimissió i el nom del seu successor, però l’alcaldessa no va voler utilitzar el ple per explicar les seves raons per dimitir ara. Se suposa que potser ho farà en el ple extraordinari de dissabte 15 de juny. Però no donar explicacions al veïnat de l’Hospitalet des del primer moment és una oportunitat perduda i una mostra del respecte existent per la transparència.

Però més enllà d’aquests fet, en el Ple hi va haver dues intervencions veïnals per posar sobre la taula realitats preocupants. En primer lloc va intervenir Emma Núñez, en nom de No Més Blocs, per exposar la posició del moviment veïnal sobre el nou PDU Biopol-Granvia.

Emma va començar explicant com aquest PDU ha estat aprovat, però no publicat, per la situació de sequera. Així va afegir que: “Tenim un projecte urbanístic pendent d’execució a l’espera que desaparegui l’actual situació de sequera. No tenim aigua i com que construir és una de les activitats que més aigua consumeix, el projecte resta aturat.

Durant aquest temps que portem de sequera s’ha acordat fer el manteniment mínim de la massa verda de la ciutat, no s’han plantat arbres, pràcticament no es rega per estalviar aigua, la neteja dels carrers també ha baixat notablement, fonts i dutxes esportives tenen restriccions i la ciutadania estem acceptant unes mesures restrictives d’aigua per tal de poder fer front junts a la dramàtica situació que travessem. Recordeu que estem a poc d’entrar a l’estiu, preparem-nos.

I les administracions que ens diuen? Que quan tinguem aigua serà per a construir i per atreure més persones a la ciutat que voldran consumir aigua que tampoc tindrem .Si algú ha posat seny i ha decidit no publicar l’aprovació del PDU- BIOPOL al DOGC, caldria que tots posem seny també des d’aquí i avortem aquest projecte que seria un atemptat contra tots nosaltres”.

Finalment, l’Emma es va adreçar directament als grups municipals en aquests termes: “PSC: si us plau, feu un pas enrere. Núria Marin serà recordada com a Lady Totxo, protagonista de monstres com l’ARE La Remunta o la promoció Cosme Toda. Això ja no ho podem canviar. El Sr. David Quirós té una oportunitat magnífica per no ser Mr. Totxo. Si us plau, que el bastó que rebi de mans de la Nuria Marin no sigui de ciment i que la clau de la ciutat no sigui per obrir la porta a totes les constructores.

ERC: vau lluitar per mantenir agrícola la zona agrícola. Ara us conformeu amb engrunes. Cal que torneu al seny i recupereu la obligació que Cal Trabal sigui agrícola, i no un parc verd.

COMUNS: no podeu marejar la perdiu i votar una cosa diferent a cada administració. Heu de ser ferms amb les vostres decisions i coherents, tant aquí com allà.

RESTA DE PARTITS: no us deixeu enlluernar pels grans projectes de ciutat. Acceptar-los no us farà grans a vosaltres. La grandesa de la ciutat està en els seus habitants i cal estar del seu costat”

La resposta dels grups municipals va respondre al que es podria esperar. Per part del PP la Sonia Esplugas es va queixar que el seu grup no fos citat explícitament i que algunes de les pancartes que assistents al Ple van aixecar fessin referència a altres qüestions com Palestina o Albert Germans. Fran Belver, del PSC, va afirmar la correcció del projecte del PDU, mentre que Coque García d’ERC va dir que sempre defensaven el caràcter verd de Can Trabal i finalment, Manuel Domínguez dels Comuns va defensar la posició del seu grup en oposició al PDU.

Just a continuació, es va donar la paraula a Rebeca Pulido, del grup de veïnes del carrer Sant Jordi del barri Sanfeliu. En un article anterior vàrem explicar que va ser el FIC, lluny de la seva feina habitual, qui va fer els tràmits per aconseguir el dret a parlar en el  Ple per aquest grup de veïnes, ja que la seva associació de veïns s’hi havia negat. En el mateix Ple, l’Imma, una de les membres de l’associació veïnal de Sanfeliu va explicar-nos que havien rectificat l’error en aquest cas.

La intervenció de Rebeca va començar dient que: ”m’adreço a vostès per abordar un problema urgent que afecta al barri de Sanfeliu, i concretament al nostre carrer Sant Jordi. La modificació unilateral del Projecte bàsic de l’Àrea Montesa que ha fet l’Ajuntament d’Esplugues provocarà un augment de fins a 18.000 vehicles circulant pel nostre carrer.  Això passa perquè queda sense circulació el Carrer Guadalupe i tota la sortida i entrada de vehicles de la sortida 13 de la Ronda només té una via possible, el Carrer Sant Jordi, que absorbirà el trànsit d’Esplugues, Cornellà i tot el trànsit habitual de l’Hospitalet”

Segons el grup de veïnes que Rebeca representa, l’ajuntament d’Esplugues fa la feina a favor del seu veïnat, mentre que l’ajuntament de l’Hospitalet no hi fa res en un carrer i un territori compartit per les dues ciutats.

Així, en la intervenció Rebeca va desgranar les seves propostes:

“- 1. Aturar les obres i obrir de manera immediata una taula de treball intermunicipal amb representació veïnal.
– 2. Estudi de l’Impacte Viari real a tota la zona, què implica en l’àmbit de circulació viària i no només destacar els beneficis del carrer pacificat.
– 3. Mesures d’Alleujament del Trànsit, com ara mantenir el carrer Guadalupe com a via de circulació que serveixi com a carrer d’entrada i el de Sant Jordi de sortida.
– 4. Millores en les Infraestructures i projectar en termes reals la finalització de les obres del pont de Sanfeliu al carrer Electricitat.
Finalment, m’agradaria dir que ens hem sentit molt exclosos i les nostres exigències no es fonamenten en fal·làcies sinó en la dinàmica que vivim en el dia a dia”.

Per acabar va afirmar: “No volem que es plantegin actuacions de manera unilateral i sense consens en àmbits tan delicats com aquest, perquè crec que tots plegats volem un futur millor per als nostres carrers i per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania de les nostres viles”

A partir d’aquesta intervenció, els grups municipals van debatre una proposta de moció presentada pel grup municipal d’ERC-EUIA, que va ser aprovada parcialment, nomes en els aspectes secundaris de la qüestió: la pacificació de la circulació del carrer de Sant Jordi i de l’avinguda de l’Electricitat, al barri Sanfeliu.

Al mateix temps s’assumeix que cal parlar amb l’Associació de Veïns de Sanfeliu per aclarir quins són els límits exactes dels termes municipals d’Esplugues i L’Hospitalet en aquesta zona. Per la seva part, la mateixa associació ens ha explicat que està treballant per aconseguir una reunió conjunta amb els Ajuntaments d’Esplugues i L’Hospitalet de Llobregat, les veïnes i veïns del carrer Sant Jordi i l’Associació veïnal, per aconseguir informació de primera ma i plantejar les mesures que considerin. Com era d’esperar, resten a l’espera d’una data per aquesta reunió.

En un i altre tema, tot està per fer per part de l’administració municipal.

Un miler aproximat de nous llocs de treballs per a majors de 45 anys s’han fet possibles gràcies a la seva dedicació

Dimecres, 22 de maig, al Centre Cultural de La Torrassa-Collblanc, l’associació ASSAT50 va celebrar el seus onzè aniversari. ASSAT50 es una associació, creada el 2013 per un grup de persones en atur, més grans de 50 anys, interessades a trobar camins per la seva reinserció laboral. Molt aviat, just un any desprès, van decidir treballar per aquest mateix objectiu per persones més grans de 45 anys.

La Maria Hilda, que des de l’inici ha estat l’ànima de la entitat, va explicar com la crisi de 2008 va colpejar amb molta força al col·lectiu de persones de més de 45 anys. Les xifres d’atur d’aquestes persones eren, i em part continuen sent, importants.

Amb el lema de “l’edat no ens atura, l’experiència ens avala” l’entitat va voler fer realitat el contingut de les paraules que formen el seu nom; Actitud, Saber estar, Seriositat, Adaptabilitat, Talent, i van tirar endavant un seguit d’accions d’orientació, de formació, d’apoderament i de defensa del valor de la experiència, confrontant així l’edatisme, es a dir la discriminació per edat, de moltes empreses.

Maria Hilda va explicar que en aquests anys l’entitat ha aconseguit trobar un nou lloc de treball a més de 920 persones, a més d’oferir suport en molts altres aspectes a tot aquest col·lectiu.

En l’acte va intervenir també el doctor Antonio Bolinches, amb una dissertació sobre el concepte d’autoestima i de quina manera es pot treballar-la i reforçar-la a través de l’autoconeixement, l’autoimatge i l’autocompetència. El doctor Bolinches va explicar com en aquests anys ha anat col·laborant, sempre que ha calgut, amb la feina de l’entitat.

Una de les activitats de l’associació ha estat també la de formar un grup de teatre, el que és per si mateix un factor d’autoestima, en col·laboració amb Plaúdite. En el mateix acte van representar una petita peça escènica que, com no podia ser d’altre manera, versava sobre les dificultats d’accedir a un lloc de treball per a les persones de més de 45 anys.

També van projectar uns videos en els que, actuals i antics membres de l’associació, explicaven les seves experiències i el ser retorn a la vida laboral.

En l’acte, que va omplir la sala del Centre Cultural, hi havia, a més de nombrosos associats de l’ASSAT50, representants d’algunes forces polítiques i socials i d’entitats de la Ciutat. S’esperava la presència de la que és encara alcaldessa de la ciutat, Núria Marin, que finalment va excusar-se, de la mateixa manera que el regidor d’activitat econòmica, José Antonio Alcaide, que tampoc va poder assistir.

La representació de l’Ajuntament la va assumir la regidora del districte, Olga Ramos, que va explicar com des de l’administració municipal es valora positivament la feina desenvolupada per ASSAt50 i com, des del primer dia, ha comptat amb el suport del govern municipal.

Va tancar l’acte el Secretari del Departament de Treball de la Generalitat, Enric Vinaixa, que amb una intervenció, curiosament en castellà, va lloar la feina de l’entitat i el seu paper animador per anar reduint el nombre de persones de més de 45 anys en situació d’atur.

Per acabar , els membres d’ASSAT50 van convidar a les assistents a l’acte de celebració a compartir un pastís, tot emplaçant-se a seguir treballant tot preparant el que serà el Vè Congrés per l’ocupació de més grans de 45 anys a l’Hospitalet.

Podeu trobar més informació sobre aquesta entitat a: www.assat50.info

Un grups d’afectats ha hagut de recórrer a FIC per poder participar al proper ple i explicar la negligència municipal en el seu cas

Fa uns dies va arribar al FIC una demanda estranya. Un grup de veïnes del barri de Sanfeliu demanava suport per poder intervenir en el proper ple de l’Ajuntament per exposar els seus problemes. Expliquen que, abans de res, van adreçar-se a la seva associació veïnal, i tot i entendre les queixes, van negar-los el suport.

Per part del FIC, encara que aquest no seria el seu paper, va optar-se per fer el tràmit necessari perque aquest veïnat pogués expressar-se al ple. A partir d’aquí serien necessàries algunes reflexions.

En primer lloc estaria bé denunciar les limitacions a la expressió del veïnat que comporta l’actual reglament de participació municipal. El veïnat, individualment o en grup, no disposa de dret de paraula ni en els plens municipals, ni tampoc en els consells de districte. Pel que fa al ple, la petició de paraula, a més d’estar necessàriament avalada per algun grup municipal, ha de demanar-se obligatòriament per alguna entitat degudament inscrita en el registre municipal. No cal insistir sobre la limitació que això suposa, ni tampoc que ja des del anterior mandat hi ha pendent una reforma del reglament de participació a la ciutat, que caldria enllestir el més aviat possible i en aquest punt caldria emplaçar també a l’oposició municipal.

Però aquest cas destapa una realitat que a vegades resta amagada o oculta: els lligams no explícits d’algunes entitats o d’algunes associacions amb l’Ajuntament i amb el partit polític que hi governa des de fa anys.

Aquesta és l’evidència que denuncien aquest grup de veïnes: desprès d’adreçar-se a l’associació veïnal del seu barri, el de Sanfeliu, la resposta del seu president, un cop fetes algunes consultes, va ser la de negar-se a avalar la petició de paraula d’aquest grup de veïnes al ple municipal.

Des del FIC es va demanar, via e-mail, a aquesta associació de veïns que ens expliqués la seva versió dels fets denunciats. Fins avui la resposta ha estat el silenci.

Al mateix tempos hem parlat amb una de les persones afectades, la Rebeca Pulido que ens ha explicat la situació. Son veïnes del barri de Sanfeliu afectades pel nou pla urbanístic del Are-Montesa de la ciutat veïna d’Esplugues, que els crea grans problemes de trànsit. Inicialment, aquest pla preveia compartir el trànsit entre el carrer de Sant Jordi, de l’Hospitalet, i el carrer Guadalupe, d’Esplugues. La modificació que s’ha fet d’aquest pla, ha estat pacificar la circulació per Esplugues i concentrar el trànsit pel carrer de Sant Jordi, el que pot implicar el pas de més de 18.000 vehicles per aquesta zona de l’Hospitalet. Podeu trobar informació més detallada a: https://lhdigital.cat/noticies/veins-del-carrer-sant-jordi-mostren-el-seu-desacord-pel-nou-projecte-durbanitzacio-del-barri-de-la-montesa/

Més enllà de les queixes veïnals pels efectes d’aquesta modificació de la circulació entre dos carrers i del que consideren inacció de l’Ajuntament de l’Hospitalet, el que preocupa en aquest cas és també l’actitud de l’associació veïnal del barri de Sanfeliu que dona l’esquena a la demanda del grup de veïnes i dona suport al govern municipal, fins al punt de dificultar l’expressió d’aquests veïns i veïnes en el proper ple municipal. No sembla que sigui aquest el paper que correspon a una Associació de veïns i veïnes i son actituds d’aquesta mena les que dificulten el treball comunitari i la necessària regeneració del moviment veïnal.

No pot ser que una AVV sigui més procliu a ser portaveu de l’administració que no portaveu de les demandes de veïnes i veïns. De fet, el passat del moviment veïnal en la seva millor època va ser quan era capaç d’assumir les demandes veïnals i de donar suport a que les veïnes i veïns fessin sentir la seva veu arreu. No fa gaire dies explicàvem la deriva actual de la FAV de l’Hospitalet. Aquesta falta d’empatia d’una de les AVV federades n’és, dissortadament, una mostra. Intentarem anar seguint la situació…

Creat un Comité de Solidaritat amb Palestina a l’Hospitalet

Dimecres 15 de maig era el 76 aniversari del que els palestins anomenen Nakba, el desastre, la data que va suposar per molta de la població de Cisjordània i Gaza la pèrdua de les seves llars i de les seves terres i l’inici d’un llarg exili i de la vida en camps de refugiats.

Ara, setanta sis anys desprès, a Cisjordània i especialment a Gaza es torna a repetir una mica la història, però aquesta vegada amb desenes de milers de persones mortes, moltes d’elles dones o infants.

En aquest marc s’ha creat a l’Hospitalet un Comitè de Solidaritat amb Palestina format per un grapat de persones de procedències i trajectòries diverses, atentes a les demandes de la Comunitat Palestina a la ciutat i arreu.

Aquest col·lectiu ha dut a terme diverses accions per donar a conèixer la dramàtica situació que es viu a Gaza i també a Cisjordània, al costat de la coalició “Prou Complicitat amb Israel”.

Aquest dimecres al vespre van convocar una concentració a la plaça de l’Ajuntament que va aplegar poc més d’un centener de persones, demanant el trencament de les relacions amb el govern sionista d’Israel i i la fi del genocidi en curs contra el poble de Palestina. Algunes persones assistents van demanar la presència de la alcaldessa al costat de la concentració i la fi de tota col·laboració del govern municipal amb l’Estat israelià.

Abans, durant el matí, algunes de les persones assistents van participar en la protesta en la seu d’Acció, l’agència econòmica internacional de la Generalitat per demanar el tancament de la oficina a Tel Aviv d’aquesta agència governamental, que va ser dissolta violentament pels Mossos.

La concentració del vespre davant l’Ajuntament de la ciutat va finalitzar desprès de la lectura d’un manifest unitari.

Podeu trobar més informació de “L’Hospitalet amb Palestina” al seu compte d’Instagram: https://www.instagram.com/lhambpalestina/ .

Els nous problemes veïnals exigeixen una posició més crítica de les associacions de veïns en defensa de la ciutadania i al marge de posicions de clientelisme

El dissabte 27 d’abril, la Federació d’Associacions Veïnals de l’Hospitalet va celebrar la seva assemblea anual. Com en ocasions anteriors, no va ser un acte plàcid i tranquil. Dos temes bàsics van centrar l’atenció, i les tensions, a l’assemblea: l’estat dels comptes i la dimissió del president, Manuel Piñar.

Sobre l’estat de comptes, resulta sorprenent la existència d’un dèficit l’any 2023 de 9.460,47 euros sobre uns ingressos de 876 euros. Les explicacions d’aquesta situació financera poden trobar-se tant en una gestió econòmica poc eficient i a problemes en l’arribada d’una subvenció municipal. De tota manera hauria de ser preocupant que una entitat que, en teoria, representa al veïnat davant les administracions, basi la seva economia en subvencions de la mateixa administració pública.

En la convocatòria de l’assemblea un dels punts era el de la substitució de càrrecs dimitits, sense explicar quins. Un  cop reunida l’assemblea es va comunicar que Manuel Piñar, president de la FAV en les últimes dècades presentava la seva dimissió. Proposant-ho així, feia difícil presentar alguna candidatura tot i que, com informa un dels assistents, va veure per sorpresa en el descans de l’assemblea com el president dimissionari, Piñar, feia unes declaracions a la TV de la ciutat al costat de la que seria nomenada més tard nova presidenta, Maite de la Concha, presidenta de l’associació de veïns Districte IV, que es va separar de la AVIV de La Florida fa un parell d’anys. Tot semblava ja decidit en algun lloc extern a la mateixa assemblea.

Tot plegat va provocar tensions a l’assemblea, com algun comentari masclista del president sortint, “els papers son com les dones, se’ls hi ha de mirar el cul”, que va ser retirat després de la queixa d’una de les assistents a l’assemblea. També va haver-hi un incident quan el president de la Associació de Bellvitge va exigir que, per educació, a ell se’l respongués en castellà i no en català.

Més enllà d’aquests incidents que poden valorar-se, es va fer evident que la convocatòria de l’assemblea na es va fer en els terminis fixats ni tampoc es va procedir a presentar i aprovar l’acta de l’anterior assemblea com seria preceptiu, el que posa de manifest l’estil de treball existent dins la Federació.

Els problemes, però, son més de fons. Una part del moviment veïnal de la ciutat sembla paralitzat. Les associacions d’alguns barris, com explicava la Carme Santmiquel abans de morir, sobreviuen gràcies als socis de Sinera, l’asseguradora de decessos lligada a la CONFAC.

D’altres, son incapaces de donar resposta d’algun tipus a desastres especulatius com els nous blocs de Cosme Toda, abandonant la defensa del veïnat que, al final, ha d’assumir una plataforma. Coses similars poden dir-se de l’associació oficial de Bellvitge que dona suport explícit al nou PDU Biopol-Granvia que implica la construcció de nous blocs al sud de la ciutat. De fet, costa veure a la FAVLH prenent posicions sobre les problemàtiques veïnals als barris o donant impuls a iniciatives de mobilització contra la especulació urbanística o l’estat dels serveis públics a l’Hospitalet.

Quatre de les associacions més actives de la ciutat, la associació de La Florida, la associació independent de Bellvitge, la de Collblanc -La Torrassa i Som Santa Eulàlia va difondre un document crític sobre l’assemblea, afirmant que a hores d’ara la Federació està tocant fons.

En el seu comunicat, desprès de descriure els fets de l’última assemblea, les quatre associacions afirmen que: “La FAVLH ha tocat fons. Però això no vol dir que s’aturi el moviment veïnal ni les seves lluites als nostres barris. Ans el contrari, als nostres Barrios seguirem mobilitzant al veïnat per dignificar la vida de les nostres veïnes i veÏns.”

Un solaret de Santa Eulàlia promès pel 2022 encara està tancat, abandonat i reivindicat pels veïns perquè es pugui fer servir

En una resposta escrita a preguntes del grup municipal del PP sobre la preparació municipal per l’estiu que ja s’acosta, David Gómez, tinent d’alcaldia de l’Àrea de Manteniment i Serveis, afirmava que: “l’Hospitalet és el municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que compta amb més refugis climàtics, 12 entre interiors i exteriors que formen part de la xarxa metropolitana de refugis climàtics. A més, amb l’objectiu de densificar la xarxa existent, la ciutat de l’Hospitalet compta amb 18 espais anomenats petits boscos urbans a parcs i places de la ciutat que ofereixen les característiques adequades per considerar-se refugi climàtic exterior (ombra, aigua, elements de descans)”. Per qualsevol persona que conegui la ciutat i camini pels seus barris, aquestes afirmacions (que hem traduït de l’original en castellà) resulten sorprenents.

En un altre moment podrem analitzar les característiques d’allò que el govern municipal considera “refugis climàtics”, així com ara la regidoria del Districte II (Collblanc-La Torrassa) o el vestíbul de poliesportius com el del Gornal i el del Centre. Ara, però, voldríem aturar-nos en aquesta suposada xarxa del que el regidor anomena “petits boscos urbans”. Ens centrarem en el cas del projectat bosc urbà del barri de Santa Eulàlia: el terreny entre el carrer General Prim i el Carrilet.

En aquest espai, l’Ajuntament va anunciar, al juliol de 2022, la creació d’un bosc urbà que seria accessible a la tardor del mateix any. Però, com passa massa vegades, aquest anunci es feia abans fins i tot que els terrenys del solar fossin ja de propietat municipal. Això no va succeir fins el març del 2023, gairebé un any més tard de la col·locació del cartell anunciant el suposat bosc.

L’associació veïnal Som Santa Eulàlia ja va manifestar que el solar en qüestió no podria ser considerat en cap cas un bosc, ni urbà ni forestal. En el millor dels casos podria ser un petit parc o una zona enjardinada.

Un any més tard, l’abril del 2023, la mateixa associació denunciava la degradació de l’espai i demanava el compliment del compromís de l’administració municipal de neteja quinzenal del solar mentre no fos realitat l’anunciat bosc urbà.

Cal tenir present que, de fet, el Consistori preveu fer una xarxa d’aquests anomenats boscos urbans, en concret al passeig de Bellvitge, al carrer Vallparda i al carrer de Torns.

En la darrere sessió del Consell de Districte, el govern municipal va fer la proposta del nom d’un arquitecte per batejar aquest nou espai, que algun dia s’obrirà al veïnat. La majoria d’assistents en aquest Consell van proposar que se li atorgués el nom de “La Estacioneta”, tal com era conegut l’espai quan el Carrilet circulava en superfície i hi havia un baixador del ferrocarril, com una manera de preservar la memòria i el patrimoni del barri. A hores d’ara, la comissió del nomenclàtor encara no s’ha pronunciat sobre la proposta.

Mentre tant, el futur “bosc urbà” segueix sent un solar tancat. El veïnat, mitjançant Som Santa Eulàlia, segueix demanant que s’obri ja l’espai. Si el decret de sequera vigent no permet encara plantar-hi algun arbre, com a mínim podria ser ja utilitzat pel veïnat, apropiant-se així d’un lloc que és de caràcter públic.

Quan la memòria d’en Jaume Botey i Vallès es fa actual

Dilluns 15 d’abril al vespre, en una sala de lA Tecla Sala plena, es va presentar Cultura de Pau. El llegat de Jaume Botey i Vallès, un recull de treballs publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i l’Associació Llegat de Jaume Botey i Vallès i coordinat per Joan Camós i Cabeceran.

Poder reflexionar sobre la cultura de pau en els temps actuals no és una petita cosa. Els mitjans van plens de notícies de guerra i, potser el més significatiu, de crides a incrementar la despesa militar i la producció d’armes per, segons diuen, preparar-nos per un possible escenari de guerra.

El llibre comença amb una frase d’en Jaume Botey: “No hi ha res més reaccionari que creure que no hi ha res a fer” i, de fet, totes les intervencions dels  autors dels treballs recollits en el llibre, van girar al votant de la idea, segons explica Joan Camós, que “per fer front a la cultura de guerra cal conèixer, treballar, desenvolupar, implicar-se i lluitar per fer possible la cultura de pau”.

El volum, s’obre amb un article del mateix Jaume Botey, escrit el 1995, sobre la educació per la pau i el desenvolupament a les escoles de persones adultes. Hi destaca l’educació com a fet polític, i planteja la necessitat de coherència entre paraules i fets, en un context en el que es considera insostenible l’actual situació mundial. També es fa esment de la existència d’un magma de persones, grups, petites institucions que, des de diferents àmbits, assumeixen com a propis valors de pau, d’antimilitarisme, de solidaritat, de feminisme, d’acollida a la immigració, etc. que expressen que un nou món no només és possible sinó que comença ja a ser, d’alguna manera, una realitat.

A continuació, Maria Villanueva, que va compartir amb en Jaume Botey despatx a la facultat del professorat, va voler destacar-ne la coherència i la implicació d’en Jaume Botey com a educador, com a polític i com a activista social.

En el llibre, l’Enric Vilaplana, també professor de pedagogia, fa un repàs exhaustiu als escrits d’en Jaume Botey sobre la cultura de pau, publicats en diversos moments entre 1999 i 2017, que inclouen reflexions sobre la guerra d’Irak o el paper d’Estats Units com a superpotència, tot i acabant valorant l’esperança com a valor i com a part d’una utopia activa que acompanya a l’acció necessària.

Pere Brunet, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, explicava tot de dades sobre el negoci de la guerra i la xarxa d’interessos de poder real que actuen més a menys a l’ombra, malmetent en despesa armamentista, recursos que caldria destinar a fer front a la crisi climàtica o a la justícia global.

A partir d’algú que va ser un dels primers objectors al servei militar que va participar des de l’inici en el grup que va treballar a Can Serra al costat d’en Jaume Botey des de 1975, Martí Olivella, que forma part de diversos col·lectius com “Aturem la Guerra”, va fer un petit repàs al seus més de cinquanta anys de recorregut compartit en militància pacifista. També va esmentar com calia anar des de l’objecció a la defensa militar, al concepte d’autodefensa no violenta. En Martí Olivella, al costat de la Gabriela Serra i de la Llum Mascaray, va protagonitzar aquest febrer una vaga de fam de quinze dies per exigir al govern d’Espanya la fi del comerç d’armes amb Israel.

Tica Font, que fou la primera directora del Institut Català Internacional per la Pau, va fer un breu recorregut sobre la trajectòria de l’OTAN en els darrers anys i com, des de la caiguda del mur de Berlin i el final de la guerra freda, les diverses intervencions a la ex Iugoslàvia, a l’Afganistan a Síria o a l’Irak, configuren una nova OTAN que pot intervenir a qualsevol racó del món i són també l’expressió de les tensions produïdes pels canvis de les relacions de força polítiques, econòmiques, tecnològiques i militars entre diverses potències com ara els Estat Units o la Xina. Ucraïna, i també Palestina caldria emmarcar-les en aquests context geopolític gens engrescador.

Finalment, Cècile Barbeito, investigadora de la Escola de Cultura de Pau, va centrar la seva participació en recordar la relació d’en Jaume Botey amb el món educatiu, des de l’Institut Torres i Bages de l’Hospitalet fins a l’UAB, i el lligam amb el seu activisme de pau. La educació de pau és, segons va explicar Cècile Barbeito, un dels eixos de tota la seva trajectòria.

Un curt col·loqui va tancar l’acte, farcit d’emocions per la actual situació, i de voluntat de recollir el llegat de l’acció, el pensament i el treball d’en Jaume Botey en la cultura de pau, en el diàleg i la implicació social i política, un llegat que ja és patrimoni  viu, i que continua sent molt present en la nostra ciutat i en bona part de l’activitat del veïnat dels diferents barris.