Article d’opinió de Manuel Domínguez. Portaveu de L’HECP
El turisme no pot conducionar una ciutat.
L’HOSPITALET.- Si tingués assessors em dirien que no comenci amb un “ja us vaig dir”, perquè queda molt saberut, però és que ja ho vaig dir a finals del 2015: compte amb el turisme a l’Hospitalet, que té molts perills.
Genera activitat econòmica, sí, però els guanys no solen quedar-se a la zona turística, perquè els amos de les empreses, que són els que s’apropien la part important dels beneficis, no hi viuen.
Això ja era molt conegut en 2015. El que era una novetat aleshores era que l’Hospitalet fos una zona turística; bé, un municipi amb allotjaments turístics de diversa mena, perquè l’atracció turística és, evidentment, Barcelona.
L’any 2024 ens ha esclatat a la cara una de les conseqüències més punyents del turisme: l’expulsió de les veïnes de casa seva. No és que això no passés abans, amb uns preus de l’habitatge més alts d’Espanya amb més de 17€ per m2 en el lloguer. Però el cas d’Occident, 14 i Holanda, 36 és ja un altre nivell.
Com que la normativa dels apartaments turístics només deixa tenir-los en blocs sencers, els propietaris dels blocs estan fent fora a famílies que hi viuen i paguen el lloguer puntualment perquè amb els pisos reconvertits en apartaments turístics guanyarien molt més.
Un altre cas, molt punyent, ha estat el d’un edifici patrimonial com Olis Regàs. Una entitat amb una activitat cultural i social per la que se’ns acaben els adjectius positius, Plàudite Teatre, no ha pogut competir amb l’oferta d’un empresari, que el convertirà, com no, en apartaments turístics.
No és casualitat que aquests tres fets hagin passat a Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia, els barris més propers a Barcelona, on també hi ha més apartaments il·legals; només cal molestar-se en mirar els webs de les empreses del ram.
Això, si no ho regulem, anirà a més. Cap veí que visqui de lloguer a l’Hospitalet pot viure amb tranquil·litat. Totes i tots som susceptibles de patir alguna de les formes de la gentrificació. Les institucions polítiques han d’escollir quin dret han de protegir, el dret a la propietat o el dret a l’habitatge.
Al Ple municipal d’abril vam presentar una moció per aprovar una moratòria de les llicències per a apartaments turístics, donant temps a fer un pla que reguli aquesta mena d’establiments a la ciutat. Ens vam quedar sols. PSC i VOX van votar en contra i ERC i PP van abstenir-se total o parcialment.
Encara som a temps de rectificar, per les famílies amenaçades en l’actualitat i en el futur, perquè les veïnes esperen que des de la política solucionem els seus problemes i es garanteixi un dret fonamental, que ha de prevaldre sobre el dret dels capitalistes a fer encara més diners, el dret a l’habitatge digne.
3/4 x 5/4 programa un Espai de Reflexió mensual i un cicle de quatre xerrades sobre educació al maig
Un moment de l’Espai de Reflexió sobre sindicalisme.
El passat dimarts 7 de maig, a la seu de l’entitat Tres quarts x Cinc quarts, es va realitzar una altra de les sessions de l’Espai de Reflexió, una trobada monotemàtica oberta a tothom on l’objectiu és participar al voltant d’una ponència dictada per un o un parell d’especialistes en la matèria que es tracta. La singularitat d’aquestes trobades és que la matèria sobre la qual es debat se centra en l’actualitat de l’Hospitalet. La nova temporada d’aquest Espai es va obrir amb el primer tinent d’alcalde, Francesc Belver, a continuació va presentar les funcions de la institució l’actual Síndica de Greuges, Merche García; posteriorment Eugènia Delgado va parlar de la tasca d’animació cultural de Plàudite Teatre (arts escèniques per la transformació social); més endavant Gemma Gimeno, tècnica d’Intervenció Comunitària del JIS (Joves per la igualtat i la solidaritat) va fer un repàs de 29 anys de treball socioeducatiu a l’Hospitalet i després Enric Roldán y Ernesto Sánchez van comentar la situació d’emergència de l’educació a la ciutat. La darrera d’aquestes propostes, la del passat dimarts, va girar entorn de la cohesió social davant del populisme i hi van estar presents la Lorena González, actual Coordinadora de CCOO de l’Hospitalet i Nicolás Cortés, secretari comarcal de l’Hospitalet d’UGT.
Com és habitual, els ponents van exposar la seva visió del clima de polarització que viu la societat catalana i espanyola i el paper dels populismes per carregar les tintes sobre el que consideren solucions fàcils a temes complexes i el paper que les entitats socials i especialment el sindicalisme ha jugat i juga per tal de cohesionar la societat i donar alternatives viables als problemes socials, en concret als laborals, als de les noves ocupacions i a les variables que sorgeixen amb la utilització de les noves tecnologies en el mercat de treball. L’exposició dels ponents va donar peu posteriorment a un animat debat, en el que fins i tot es va posar sobre la taula l’interès de la unitat d’acció sindical i els interrogants sobre el trànsit de la unitat d’acció a la unitat de sigles.
La provada vitalitat de l’entitat organitzadora s’ha tornat a posar de manifest gràcies a la proposta conjunta amb la Fundació Solidaritat de la UB, d’un cicle de quatre xerrades sobre educació per comprovar el compliment de l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 de l’Agenda 2030, que persegueix l’educació de qualitat i al llarg de tota la vida. La primera d’aquestes xerrades, totes elles presencials, per les quals cal inscripció prèvia (carrer Josep Ma. de Sagarra, 29-08901 L’H), va tenir lloc el passat dijous a càrrec del consultor en cooperació internacional Àlex García-Alba que va parlar de l’ODS 4: aprenentatges per avançar en el seu compliment efectiu. La resta de xerrades que tindran lloc dimarts 14, dijous 16 i dimats 21, aniran a càrrec de l’Escola Joaquim Ruyra i l’Institut Rubió i Ors (La realitat educativa a l’H, un estudi de cas); Judith Muñoz (Com treballem l’ODS 4 i l’Agenda 2030 a les escoles catalanes?) i Carme Panchon (ODS 4 i el dret a l’educació).
Com exposen els organitzadors “L’educació, entesa com el procés pel qual es transmeten i adquireixen coneixements i valors,és una de les eines més importants pel ple desenvolupament de l’esser humà. El dret a l’educació ja estava recollit a l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Però avui, 76 anys després, la situació educativa no sembla respondre de forma global al que es pretenia: més de 300 milions d’estudiants patiran d’aquí al 2030 mancances educatives”. Debatre sobre aquesta realitat i trobar alternatives és, en definitiva, el propòsit d’aquest interessant cicle de xerrades ja en marxa.
Per cert que l’assistència al cicle, permet el reconeixement d’1 crèdit ECTS per als estudiants de la Universitat de Barcelona que compleixin els requisits (80% d’assistència obligatòria i redacció d’un text sobre un dels temes del cicle).
Entrevista a Júlia Portal, presidenta de l’AViV La Florida
La nostra idea és seguir recolzant espais col·lectius de cures, ara a través de la pràctica tèxtil, per respondre a les situacions de vulnerabilitat
Veïna de La Florida i defensora de la vida comunitària, Júlia Portal presideix l’Associació de Veïnes de La Florida als seus 24 anys d’edat. Declara en aquesta entrevista que “hem d’aprendre a construir espais Inter generacionals on tots puguem aprendre i també per assajar noves pràctiques comunitàries”. Fusiona la creativitat artística amb la consciència comunitària i el seu compromís profund amb la comunitat i la transformació social. La Júlia ressalta les pràctiques de resistència del barri de La Florida contra les polítiques municipals que intenten “higienitzar l’espai públic”. Júlia Portal va néixer al 1999 a l’Hospital de Sant Joan de Déu i des de ben petita confessa que l’agradava imaginar-se escenaris i històries fantàstiques que recollia en un munt de llibretes, sobretot a partir del dibuix. Ara presideix l’Associació de Veïnes de La Florida
-Se sent identificada amb el perfil de la seva generació Z?
La veritat és que no estic gaire al corrent d’aquestes terminologies, no sé quin és el perfil que se suposa que correspon a la generació X o Z. Tinc entès que es categoritza segons l’any de naixement i relacionen aquest fet amb la familiarització de l’ús de la tecnologia.
-Què és el que més li agrada del seu barri?
Allò que més m’agrada de La Florida son les pràctiques de resistència que les veïnes sabem exercir sobre l’espai públic. En un context en el que les polítiques municipals intenten higienitzar el carrer i treure’ns d’ell, encara ens queden moltes pràctiques, com el joc lliure dels nens i nenes al carrer, que contraresten aquesta construcció del carrer i de l’espai públic útil sota la mirada dels adults, homes.
-Què és el millor que té l’Hospitalet?
L’Hospitalet té moltes coses bones, però pensar en l’Hospitalet com a ciutat em porta pensar en la política municipal de qui la decideix, que no ens porta res de bó.
-Quin és el projecte en que vostè ha participat o participa a l’Hospitalet del que se sent més satisfeta?
L’Associació de veïns i veïnes de La Florida es va legalitzar el 1976 i sempre ha estat molt vinculada a als Blocs Florida, així com a les reivindicacions de millores urbanístiques i d’ampliació de serveis, com a gran part del teixit associatiu de la ciutat. Amb el temps, l’associació va anar envellint i distanciant-se de la realitat canviant de la ciutat, així com passant a ser una corretja de transmissió de les polítiques municipals.
Al 2017 es va renovar la junta amb una clara aposta per reprendre el rol reivindicatiu de l’entitat; així, des de llavors, l’associació s’ha dedicat a repensar i reactivar el paper de les associacions veïnals, qüestionant el model de ciutat on vivim.
Amb la nova mirada de l’Associació de veïns i veïnes, s’activen accions i espais col·lectius per fomentar la vida comunitària, com ara la Xarxa de suport veïnal. Aquesta xarxa neix arran de la pandèmia per fer front a l’emergència alimentària; és una via d’acció comunitària per garantir el dret a l’alimentació amb la transformació del model de banc d’aliments tradicional. Encara immersos en les dinàmiques que ha marcat la pandèmia global, tot allò que l’esclat d’aquesta va deixar al descobert continua pendent de revisar: serveis públics infradotats i col·lapsats, comunitats més empobrides i vulnerabilitzades i uns ecosistemes ambientals al límit.
La conscienciació sobre els efectes que el paradigma hegemònic té sobre el planeta i les vides de la gent, en fa un moment propici per assajar nous models de suport: basats en els valors de l’economia social i solidària perquè puguin respondre als reptes enunciats i, alhora, consolidar l’articulació comunitària als territoris per reforçar el protagonisme del suport mutu i l’apoderament veïnal, posant en valor els sabers i les maneres de fer d’aquells grups i col·lectius més vulnerabilitzats. La Xarxa de suport social de l’Hospitalet va començar a treballar amb l’alimentació com a eix central però, en fer-ho, vam adonar-nos que el problema partia d’una necessitat econòmica a la qual no podem donar resposta com a ciutadans. Davant aquest escenari vam decidir assajar pràctiques comunitàries que poguessin generar economia, vinculades a la producció tèxtil, com la producció i estampació de bosses a través de la tècnica de serigrafia per vendre a fires, esdeveniments i altres ocasions festives.
-Participa o lidera projectes nous? Pot avançar de què es tracta?
La nostra idea és seguir recolzant espais col·lectius de cures, ara a través de la pràctica tèxtil, per respondre a les situacions de vulnerabilitat des d’una mirada integral, comunitària i ecològicament sostenible, on veïns i veïnes ens puguem auto organitzar per fer front a altres violències i exclusions (sanitària, habitacional i les provocades per la Llei d’estrangeria).
-Considera que la societat està en declivi moral i espiritual?
Depèn de la definició del que considerem moral i del territori sobre el que pensem. A l’occident allò moral respon a qüestions que no entenc ni m’interessen gaire.
-Esteu d’acord amb el binomi joves (genialitat) i grans (saviesa)?
És clar que no, a la gent no se li pot atribuir característiques només perquè pertanyin o se’ls pugui agrupar dins d’un conjunt social: hi ha joves savis i persones gran genials.
-Quina opinió li mereix el binomi joves inexperts-grans antics?
No comparteixo cap binomi, per la raó que he esmentat anteriorment.
-Considera que els grans s’han de retirar per deixar pas als joves?
Nooooo, considero que hem de ser capaces i aprendre a construir espais intergeneracionals on totes puguem aprendre i compartir sabers entre totes. Els grans que haurien de fer un pas enrere són aquells que consideren que ja ho saben tot i saben més que ningú, que no tenen voluntat d’incorporar nous aprenentatges perquè impossibiliten espais enriquidors per tothom.
-Se sent més còmode en ambients on es potencia la diversitat? També diversitat d’edats i no només de gèneres?
Si, em sento molt incòmoda en espais homogenis com la universitat, espais de segregació i especialització per un tipus de persones. En canvi, em sento molt còmoda en espais diversos, diversos en tots els aspectes, no només pensant en edats, sinó també en gènere, orígens, coneixements, etc.
-Apaga el mòbil o desconnecta de les xarxes socials durant determinats moments per recuperar la capacitat de concentració?
M’encantaria poder desconnectar del mòbil però això només ho faig el parell de setmanes que m’agafo a l’estiu per marxar fora del barri. Durant el transcurs de l’any m’és impossible, a part de les meves xarxes socials personals, a les que no li dedico gaire temps, porto les xarxes socials de 5 iniciatives/espais col·lectius del barri que no paren, són aquestes les que em requereixen estar contínuament pendent del telèfon.
-Quina opinió li mereix que les xarxes socials són l’actual heroïna (droga dura) que crea dependència?
No crec que les xarxes socials siguin la nova heroïna perquè l’heroïna no té res de bo. En canvi, les xarxes socials poden aportar-nos certs beneficis com l’accés a informació o poder comunicar-nos i establir vincles amb persones d’arreu del món. Ara bé, sí que és veritat que ens trobem en un moment en el qual el capitalisme ha aconseguit consolidar moltes eines per l’alienació de les persones i crec que el funcionament del mòbil, els aplicatius i tot allò que l’envolta, és un d’aquests aparells que funciona per mantenir-nos entretinguts i distrets de totes les violències que ens envolten.
-Quina crítica fa del món hipercapitalista? Considera que està tan accelerat i fora de control com els mateixos individus, sotmesos a mecanismes de poder que els converteixen en subjectes passius i acrítics?
El món necessita decréixer urgentment. La producció infinita, a la qual ens sotmet el sistema capitalista sobre un planeta amb recursos finits ,és insostenible i això condiciona les relacions d’acceleració de la gent a que ens trobem sotmeses.
–Considera que la globalització és excessiva o insuficient?
Crec que la globalització és una merda que acompanya al sistema capitalista neoliberal: consisteix en l’acumulació de capital per part de grups molt reduïts de la població, generant greus desigualtats socioeconòmiques i l’explotació i el maltractament de les persones i el món. Aquest sistema d’acumulació i producció salvatge de cap manera pot ser una opció viable per establir condicions de vida justes per tothom.
-Com reacciona quan té una bona idea i, no obstant, quan se l’explica als altres tothom reacciona amb frases que comencen amb «ja, però». «Ja, però això ho han intentat altres i els va sortir malament.» «Ja, però no et precipitis, deixa reposar la idea.» «Ja, però, i si no surt bé?»
Els comentaris pessimistes de les persones que troben inconvenients a tot no em paralitzen. Sé que es tracta d’una actitud a la qual ens sotmet el sistema, a la que la gent pot exercir resistència, sí, però no sé fins a quin punt tenim mecanismes i capacitats suficients així que no els sentiré com a culpables si no ho fan. Estem travessats per un munt d’impulsos que alhora que ens obliguen a estar contínuament actius i produint, ens fan pensar que mai és suficient i ens fan perdre el temps, generant sensacions molt contradictòries que esgoten moltíssim. Tot i així, jo intento ser d’aquelles que exerceix resistència, si vull fer alguna cosa, primer em pregunto per què, i si trobo que té sentit amb els meus valors i principis, m’esforço per fer-la.
-Què és per vostè el concepte de solidaritat?
La solidaritat és un concepte que està molt present a les nostres vides, però que s’ha descuidat, és utilitzat per pràctiques que no li corresponen i han aconseguit buidar-la de significat. La solidaritat és per a mi la construcció de vincles dins d’una comunitat que comprin el valor de la vida de totes les persones per igual, les relacions de cura recíproques de les quals hem parlat en una de les preguntes anteriors.
-En què basa principalment les seves decisions de consum? Relació qualitat/preu, altes prestacions, respecte mediambiental i social, etc.
Intento que el meu consum tingui a veure amb el que condiciona viure, alimentació i despeses de la llar, sobretot.
-Es planteja votar el 9 de juny a les eleccions europees? Perquè?
Sí, votaré sempre per principis ideològics per evitar un mal major. Encara que cregui que el meu vot no significa una participació realment democràtica, o almenys no tant com m’agradaria.
-Per la seva activitat, quins avantatges té pertànyer a la UE?
Per mi formar part de la UE pot resultar un problema per la democràcia, perquè el vot del poble no té el mateix poder que la resta d’institucions europees, que tenen una influència major, i personalment això no m’aporta cap avantatge.
-Quins seran els reptes de la seva professió a mitjà i llarg termini?
Ara mateix estic fent el màster de formació del professorat per poder donar classes a l’ESO i Batxillerat a l’institut. Si penso en aquest àmbit professional, el meu repte serà trobar-me amb un sistema educatiu que reprodueix el sistema amb una organització d’espais i relacions rígides que no són favorables per un aprenentatge dialògic que posi als alumnes realment al centre. Pensant en les possibilitats de canvi que puc produir dins dels marcs sistèmics establerts, el que proposaré serà oferir una pràctica docent molt més relacionada amb l’entorn en què viuen, de manera que pugui transmetre les competències de l’àmbit artístic que em marca el currículum relacionant-les amb el nostre context social, a necessitats i reivindicacions del territori per poder desenvolupar l’exercici crític, actiu i responsable de la ciutadania. Però això segur que serà tot un repte.
-Com és de complicat mantenir o preservar el patrimoni cultural en una època tan accelerada?
No és complicat mantenir-lo perquè visquem en una època molt accelerada sinó perquè els interessos econòmics exerceixen més poder que els interessos generals de la població, es el que causa l’acceleració.
-Quines són les principals característiques que ha de tenir un líder en qualsevol camp?
Si penso en lideratge vull pensar en la capacitat que té aquell que lidera per compartir o potenciar el lideratge de la resta.
-¿Què vol dir per a vostè l’èxit?
L’èxit es una malaltia del capitalisme.
-Quins valors manté d’altres emprenedors del passat?
Quins referents té al seu àmbit? La meva referent és sens dubte la meva mare, l’estimo i admiro moltíssim. Una dona que sempre ha treballat per millorar no només les seves condicions de vida sinó, en la mesura en què pogués, de la gent del seu entorn, dels veïns i les veïnes que conformen la nostra comunitat. És, sens dubte, el meu exemple a seguir.
-Se subestima el talent jove?
Existeix una mirada pejorativa i estigmatitzant cap al jovent i el que aquesta categoria compren, subestimant constantment les capacitats i idees que puguin tenir.
-Quins consells donaria a un jove que vulgui seguir els seus passos? Com motivar-los perquè lluitin pels seus somnis?
El primer que faria seria preguntar-li que li agrada, què no i què vol fer, per poder saber quina és la millor manera d’acompanyar-lo.
–Espanya és un bon país per emprendre?
El concepte d’emprendre en aquest context neoliberal capitalista respon a una categoria individual, que força relacions de competència i disputa. Em costa respondre la pregunta de si Espanya és un bon país per emprendre perquè no hauríem d’emprendre en un sistema que cuides les condicions de vida de tothom.
–Com l’afecta l’opinió pública?
En un món en el qual tot i tothom està exposat i els marges (la separació) entre el fet públic i privat s’ha tornat més difús, l’opinió pública presenta un escenari perillós. Més encara vivint un clima social tant sensacionalista com en el que ens trobem, on s’utilitzen els mitjans de comunicació per fomentar i perpetuar la reproducció d’estereotips i idees molt estigmatitzats i fragmentades.
-Veu vostè que el futur seguirà marcat per la polarització? Tem l’ascens dels extremismes?
No sé com serà el futur, però si continuem així, sí. La societat està molt polaritzada i a sobre amb un ascens d’extremistes d’ultradreta. És un panorama molt desesperançador, i trobo que està explícitament relacionat amb el sensacionalisme de l’opinió pública, però hem d’intentar pensar que aquest fet pot tenir una qüestió positiva. Les actituds més reaccionàries apareixen en oposició a la circulació de noves idees, en la defensa dels nostres drets, perquè és quan els opressors entenen que poden perdre els seus privilegis.
-Quin paper té en la seva activitat la intel·ligència artificial (IA) i quina evolució preveu al seu camp?
Mai he fet servir la intel·ligència artificial però al Màster que estic cursant he escoltat companys que deien que és capaç de generar situacions d’aprenentatge idèntiques a les que podria pensar qualsevol de nosaltres. És una idea que sol escandalitzar, però a mi sincerament no em preocupa gaire. Crec que la IA mai podrà reproduir processos de pensament complexos, en els que es posin en circulació diferents capacitats, idees, i sobretot de manera col·lectiva, que esdevenen aquells espais realment transformadors. Si un alumne pot copiar o dur a terme una tasca a través de la IA potser es perquè aquella tasca no està gaire orientada amb el procés d’ensenyament-aprenentatge que ell necessita, preguntem-nos per què no l’interessa dedicar-li temps i prefereix que li faci la IA.
–Ara hi ha menys oportunitats laborals que fa unes dècades?
No sé si ara hi ha menys oportunitats laborals que fa unes dècades, el que si puc dir és que cada vegada soc més conscient i em trobo amb més persones sotmeses a condicions d’explotació laborals.
-Quines tres coses es portaria a una illa deserta?
Una navalla, xarxa de pesca i mistos.
-A què és degut el fracàs escolar que assenyala l’informe PISA? A l’educació, què li falta i què li sobra?
L’informe PISA, el fracàs escolar i els bons o dolents resultats educatius no m’importen. No crec que siguin elements d’avaluació lògics de les competències dels més joves. Crec que el sistema educatiu, l’estructura i el funcionament dels centres educatius venen establerts des de fora i es corresponen al tipus de societats que els envolta, l’educació que reben els alumnes correspon a la reproducció de l’ordre social que interessa, que aprenguin a pensar i relacionar-se segons una determinada escala de valors i així ,de grans, pugui ser útil pel sistema productiu. El que vull dir és que el sistema escolar està íntimament lligat als interessos econòmics i polítics d’aquells que governen la societat, per això demanar un sistema formatiu útil, com penso que funcionaria millor, suposa demanar un canvi radical de societat, perquè no podem basar un sistema educatiu que formi als joves en valors que encara no tenim incorporats com a societat.
-Com veu la participació ciutadana a la política (del Baix Llobregat, de Catalunya i d’Espanya en general) actual? Creu que les noves generacions estan igual d’interessades en la política com les generacions passades?
Les noves generacions estan interessades en la política perquè la política és el que regeix la nostra forma de vida i ens importa què i com influeix. Ara bé, cada cop hi ha mecanismes més subtils però efectius de controlar la participació ciutadana. Les taules sectorials o altres espais de participació política a l’Hospitalet s’han convertit en espais consultius, on només participen entitats clientelars que des de fa anys s’han posat al servei del partit socialista per funcionar com a corretja de transmissió de les seves decisions. A l’Hospitalet no existeix una participació política real ni per les noves ni per les generacions anteriors.
-Les seves lectures són…
Les meves lectures depenen molt del moment en què em preguntis, però ara mateix són: El Libro Rojo del Cole de Jesper Jensen i Søren Hansen i La ciudad de los Niños de Francesc Tonucci
-Quin percentatge dels diners que obté els dedica a l’estalvi?
Tot i que porto un estil de vida molt auster, el meu sou no em permet estalviar gaire. Durant l’any m’esforço per reunir al voltant de 500 euros per fer un petit viatge a l’estiu, un parell de setmanes que necessito per renovar energies i tornar al barri arrelant-me amb més força.
-Quina mena d’inversions realitza?
No duc a terme inversions de cap mena i mai m’ho he plantejat perquè aquesta relació amb els diners respon a lògiques neoliberals d’acumulació de capital que no m’interessen, vull i treballo perquè puguem mantenir relacions justes amb l’entorn i les persones.
-On viu i com? Pis de propietat, lloguer, amb els seus pares, habitatge compartit, habitatge individual, amb la seva parella, etc. Està hipotecada?
No cec en la propietat privada. Ara mateix tinc la sort de poder conèixer i gaudir d’un habitatge cooperatiu. El model de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús de moment és una opció en la qual confio perquè s’estableix un accés a l’habitatge sense ànim de lucre, que obliga a assentar propietats col·lectives i a repensar com podem construir comunitats en un context en què el sistema neoliberal i la seva lògica individual ens han fet pensar que val més la pena que cadascú miri pel seu nucli familiar i s’asseguri del que es seu, trencant qualsevol idea possible de comunitat, de enfortir vincles i espais de convivència entre les persones.
L’habitatge cooperatiu on visc des de fa un any es diu La Chalmeta, abans d’això he passat per habitacions de lloguer des del 2019-20 que vaig marxar de casa de la meva mare.
-Té fills? Com es planteja la paternitat/maternitat)?
Encara no tinc fills, però m’agradaria tenir-ne aviat. L’educació i cura dels infants, com la cura de tots els qui conformen una comunitat ha de ser compartida. Actualment, i cada cop més estem perdent la consciència d’interconnexió que caracteritza als humans, el pensament occidental modern i el seu paradigma de separació de tot han aconseguit fer-nos pensar que hem de tenir un rol concret per sentir-nos amb la legitimitat de tenir cura d’algú fora dels límits establerts, de manera que si veiem que un nen cau o es baralla amb un altre esperem que la seva mare o la persona que el te a càrrec seu intervingui perquè és qui té la responsabilitat i el dret a fer-ho. Però jo entenc la maternitat des de la idea de comunitat, que compren que el nostre benestar està lligat al benestar de la comunitat de la qual formem part, i que per això hem de tenir consciència i fer-nos càrrec de la interconnexió d’aquestes vides. És a dir que quan sigui mare ho seré dins d’una xarxa de suport col·lectiva, de la que ja em sento part, on la família es torna molt més gran i no és compresa només per les relacions de parentesc sinó per les relacions de cura mútua que sustentem.
L’activitat turística no pot repercutir sobre la qualitat de vida de la ciutadania encarint els preus del lloguer, reclamen els Comuns
Un exemple de pisos turístics.
L’evidència del creixement dels apartaments turístics a l’Hospitalet sembla que contribueix a agreujar els problemes socials i econòmics a la ciutat. El preu dels lloguers s’ha disparat, representant un greu problema per molts veïns i veïnes. Aquesta escalada en els preus de l’habitatge no sols amenaça l’accés als habitants de l’Hospitalet, sinó que també està provocant l’expulsió de veïns i veïnes dels seus barris de tota la vida. Per aquest motiu el grup municipal dels Comuns ha demanat una moratòria en la concessió de noves llicències d’apartaments turístics i també l’obertura d’un procés participatiu per a l’elaboració d’un pla local d’allotjaments turístics que pugui ser aprovat en el termini d’un any. Aquestes mesures proporcionaran, segons aquest grup de l’oposició municipal, el temps necessari per a avaluar i reformar les polítiques d’allotjament turístic, assegurant que el turisme a l’Hospitalet es desenvolupi de manera sostenible i, sobretot, respectuosa amb la ciutadania.
En paraules del portaveu del grup municipal de L’Hospitalet En Comú Podem, Manuel Domínguez: «Ha arribat el moment de prendre mesures concretes per solucionar el problema de l’habitatge. La moratòria d’apartaments turístics repercutirà en el preu dels lloguers i frenarà l’expulsió de veïns i veïnes per fer lloc a habitacions per a turistes. Hem d’escollir entre garantir el dret a l’habitatge digne o fomentar el dret dels grans propietaris a fer-se més rics.»
La història no és nova. Des de fa uns quants anys, provocat pel radical canvi d’imatge de Barcelona i l’inqüestionable èxit de les olimpíades del 92, Barcelona s’ha convertit, s’ha de dir que per mèrits propis, en un dels principals eixos turístics i culturals del món. Tot això, que ens hauria d’omplir de satisfacció —no tant als ciutadans de l’Hospitalet, que tenim com a veïna una ciutat exemple mundial, mentre que vivim en una de les pitjors ciutats d’Europa— ha comportat una invasió de turistes que ha fet augmentar extremadament el nombre de pernoctacions —en forma de places hoteleres o directament en apartaments «turístics». L’aparició dels apartaments turístics ha provocat una nova dimensió en el ja controvertit tema de l’habitatge. Molts propietaris, motivats per crescuda constant de pernoctacions, han posat a disposició de la demanda turística apartaments que en principi estaven destinats al lloguer residencial. Això ha comportat en molts casos reformes i reparacions però l’enorme diferència de guanys ha jugat a favor d’aquest tipus d’oferta. Explicat això i donat que Barcelona té en l’actualitat 9.000 habitatges turístics, el 2014 l’Ajuntament va congelar l’any 2014 les llicències per pisos turístics, després de diferents intents de regular el negoci, congelació que a hores d’ara encara es manté mitjançant el PEUAT https://ajuntament.barcelona.cat/pla-allotjaments-turistics/es. D’aquesta manera s’ha aconseguit estabilitzar el mercat i, fins i tot, disminuir una mica el nombre de pisos a disposició de la demanda.
Com calia esperar, la pressió s’ha traslladat a les ciutats de l’entorn, principalment a l’Hospitalet per la seva proximitat i l’elevada connexió entre el barri de Sants, curosament urbanitzat, i el de Collblanc, brut i abandonat (només cal creuar un parell de carrers a l’estiu per comprovar com les clavegueres de Sants no fan olor i les de Collblanc fan una pudor insuportable). Pel turista, però, no hi ha dues ciutats sinó només una i a escassos passos dels nous pisos turístics (molt més econòmics per la deixadesa urbanística) té autobusos i una estació de Metro que pot fer servir per traslladar-se al que consideren el centre de la ciutat culta i bonica que és Barcelona. O, en un altra horitzó, caminar uns pocs carrers per gaudir del cosmopolitisme i la variada oferta cultural del barri de Sants.
I en l’altra costat de la balança, el lloguer de pisos turístics fa que l’habitatge de lloguer residencial pugi de preu, principalment el disponible per la població en general. En primer lloc perquè disminueix l’oferta disponible i en segon lloc perquè molts propietaris se senten temptats a obtenir diner fàcil i ràpid, encara que després hagin de fer front a algunes millores i reparacions.
Per resoldre aquest autèntic nou problema a escala de país, el Parlament de Catalunya va dictar una llei https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=971523 aprovada pel PSC, ERC, els Comuns i la CUP, amb els vots contraris de C’s, el PP, Junts i VOX, que regula els pisos turístics, la seva quantitat i contractació, a més de limitar les llicències a cinc anys depenen les circumstàncies. Aquesta llei no ha resolt, no obstant, el problema de fons, principalment als barris on hi ha una forta demanda de la població en general i resulta massa tolerant amb els propietaris que lloguen a turistes. És a dir, una bona part de la població nascuda a les ciutats afectades pel turisme es veuen obligades a poc a poc a abandonar les seves residències de sempre, per molt que la seva feina i vida estigui lligada a aquests barris, perquè les empreses propietàries de molts edificis on per lògica haurien de residir, els forcen en molts casos de manera pràctica a marxar, per posar-los a disposició d’aquesta nova oferta viatgera internacional.
Enfront aquesta conjuntura es fa difícil no entendre moltes actituds turismofòbiques, que és del que s’acaben queixant els empresaris del sector. De fet, pretendre la cohabitació de cents de milers de turistes en una ciutat de menys de dos milions d’habitants, molt limitada d’espai, es fa impossible. D’aquí que el problema s’hagi traspassat a la resta de poblacions del voltant i hagi afectat tan greument a uns quants barris de l’Hospitalet.
Al 2017, per resoldre el problema, l’Ajuntament de l’Hospitalet va decretar una moratòria urbanística d’un any; i el 2019 es va aprovar una normativa que limitava l’ús i lloguer dels pisos turístics. S’ha de dir que les limitacions de la normativa resulten de fet modestíssimes: https://www.habitatges.es/pisos-con-licencia-turistica-en-hospitalet/ perquè no s’impedeix, sinó m´s aviat al contrari, que edificis sencers siguin buidats dels seus antics inquilins per convertir-los en pisos turístics.
Donada aquesta situació, en el darrer ple d’aquest abril, el Grup Municipal d’En Comú Podem va presentar una moció que demana una ampliació de la moratòria, és a dir congelar la concessió de més llicències, com s’ha explicat més amunt.
Només cal consultar qualsevol buscador d’internet per trobar un munt de pisos turístics a la nostra ciutat, principalment a Collblanc i Santa Eulàlia, però també se’n poden localitzar a altres barris de la ciutat. Malgrat això, segons resposta del tinent d’alcalde responsable al mateix Grup Municipal, a l’Hospitalet només hi ha 11 pisos turístics: 4 a Collblanc-La Torrassa, 4 a Santa Eulàlia, i un a Sant Josep, La Florida i Pubilla Cases. Com sembla evident, el tinent d’alcalde demostra una ignorància absoluta sobre la realitat de l’oferta turística de la ciutat.
Artículo de opinión Sonia Esplugas. Portavoz del grupo municipal PP de L’Hospitalet
L’HOSPITALET.- Si los presupuestos de la Generalitat se hubieran aprobado, L’Hospitalet habría recibido 11 millones menos, con el visto bueno del PSC. Una vez más vemos como la segunda ciudad de Catalunya es ninguneada por el Govern de la Generalitat y todo ello con la mirada cómplice de un partido socialista que no sabe con quién pactaría, si con la derecha o a la izquierda del arco independentista.
PSC y ERC son cómplices del abandono en educación, sanidad, servicios sociales, vivienda social y de la inseguridad que sufrimos en nuestra ciudad. Por ello, en el último Pleno Municipal, el Partido Popular presentó una moción para que el próximo Govern de la Generalitat cumpla con nuestra ciudad y le aporte los recursos necesarios. Especialmente en materia de seguridad, L’Hospitalet necesita dotarse de más Mossos d’Esquadra. Las cifras del Ministerio de Interior son bien claras: los robos con violencia e intimidación se dispararon un 23% en 2023. También aumentaron los delitos contra la libertad sexual, los hurtos y los robos de vehículos.
Si hablamos de sanidad, aún está pendiente el inicio de las obras para la construcción de un nuevo Centro de Atención Primaria (CAP) y el Centro de Urgencias y Atención Primaria (CUAP) de Sant Josep. Es necesaria la remodelación del CAP del barrio Centre, el CAP de Florida Sud está construido, pero todavía no ha entrado en funcionamiento y el Hospital General de L’Hospitalet (Cruz Roja) está en un estado de degradación absoluta que hace necesaria su reforma integral o su traslado a los terrenos de Can Rigalt.
Y qué decir de cómo están educando a nuestros hijos…Desde el PP hemos denunciado una y otra vez la grave situación de los centros docentes con sobreratios en la mayoría de centros educativos y en todos los cursos. Hay cuatro centros que hacen clase total o parcialmente en barracones, y seis centros construidos en los años 70 que están incluidos en el Plan de Urgencia, con edificios que desde hace 14 años se tendrían que haber renovado o construido de nuevo. Los equipos de asesoramiento y orientación psicopedagógica que dan apoyo al profesorado y a los centros educativos en la respuesta a la diversidad del alumnado, están desbordados. Además, es necesaria la construcción de un nuevo centro de educación especial ya que los dos que hay no son suficientes.
Mientras se autocalifican de “progresistas” el progreso sigue siendo en nuestra ciudad, como en muchas partes de Catalunya, para unos pocos. Las personas usuarias de los servicios sociales siguen quejándose de la falta de personal y de la tardanza en los trámites en las dos oficinas de asuntos sociales y familias. Además, otro gran déficit son las escasas plazas de residencias y centros de día. Y por último y en absoluto no menos importante, faltan viviendas sociales asequibles para jóvenes y familias y es urgente regular la okupación ilegal que está amargando la vida a muchos vecinos, especialmente en los barrios del norte.
El próximo domingo tenemos una oportunidad histórica para acabar con el desprecio con el que ERC y PSC han tratado siempre a nuestra ciudad. Recuerda, tu voto todo lo cambia.
Els set candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels partits PSC, Junts, Comuns, Ciutadans, CUP, Vox i PP, més el candidat d’ERC del Baix Llobregat, van confrontar divendres, 3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, les seves propostes electorals de cara a les eleccions del proper 12 de maig a un teatre del Centre Catòlic ple de públic. Al finalitzar el debat, una veïna del públic es va adreçar als vuit polítics per dir que a partir de dia 13 de maig deixin la bronca perquè els salaris són tan baixos i els preus tan alts, que els joves no poden viure.
Aquesta quarta i ultima entrega de la detallada crònica del debat, la clourem amb el resum del minut final que els representants dels partits van fer en ordre de menor a major suport electoral a les darreres eleccions. Però abans, van explicar les seves propostes sobre el quart i darrer bloc temàtic del debat, sobre l’urbanisme, el canvi climàtic, l’habitatge, la política turística. I més concretament, en clau ciutadana de l’Hospitalet: què fer amb els barris del nord de la ciutat més densament poblada d’Europa, per què la Generalitat permet la saturació de l’espai lliure (com hem vist recentment en el cas del projecte Biopol a Bellvitge), el futur de les ciutats saturades respecte del canvi climàtic i la necessitat d’oasis i espais verds, els apartaments turístics, el preu del lloguer, la pressió dels fons voltors, etcètera. Aquesta és l’exposició feta pels partits amb l’ordre resultat d’un sorteig consensuat:
Xavier Valverde (CUP). El candidat va cedir el seu temps a un grup de veïnes encapçalades pel Sindicat de Llogateres, que quan el debat anava pel bloc 3 va increpar als vuit polítics i al moderador perquè no es parlava sobre el problema de l’habitatge, capítol que l’organització, l’associació Foment de la Informació Crítica (FIC) amb el suport d’Espai de Ciutadania, havia deixat pel bloc final del debat. Al arribar aquest punt, Xavier Valverde, de la CUP, va cedir el seu temps d’intervenció als veïns dels blocs del carrer Occident, 14 i Holanda, 36, que han denunciat que els propietaris dels seus habitatges no renoven els contractes per dedicar-los a pisos turístics. Malgrat aquesta cessió de temps, l’organització del debat va donar la paraula al representant de la CUP, doncs el candidat d’ERC va manifestar la seva voluntat de cedir també part del seu temps. Valverde va dir que “tenim que batallar cada dia enfront el problema dels pisos turístics, i la gentifricació de la ciutat de l’Hospitalet, perquè cada dia tenen que marxar dels seus barris veïns per aquesta situació de renovació dels pisos per dedicar-los al turisme”.
Jordi Albert (ERC). “S’ha aprovat un decret per a limitar els pisos de temporada que afecta a les situacions d’expulsió dels veïns com han exposat ara aquests afectats de l’Hospitalet. És un decret que es pot convalidar, però ja veurem quins grups polítics ho fan. Vaig formar part d’una mobilització en un cas similar, al carrer Barcelona, 113, de Sant Joan Despí. I puc avançar que podem aconseguir una solució a partir de negociar amb la propietat. En aquell cas, era un fons voltor que incrementava el preu dels lloguers. Després de lluitar es va aconseguir que les familias poguessin continuar de lloguer amb una solució que avui en dia encara perdura. Si en el cas d’aquests veïns de l’Hospitalet s’aborda de forma conjunta entre les administracions, podrem aconseguir la continuïtat d’aquestes families en casa seva al temps que els polítics tenim que convalidar la llei contra la temporalitat.”
Eliseu Esterlich (Junts). “L’accés a l’habitatge és un problema que afecta a molta gent. Quan avaluem polítiques per a la gent hem d’aportar molta ciència i poc dogma. Augmentar l’oferta d’habitatges disponibles, fomentar que els propietaris puguin posar en lloguer els seus habitatges, son dues solucions. Com també ho és fer promoció de que locals comercials tancats es puguin fer habitatges. També millorar l’eficiència energètica davant el canvi climàtic i la sequera perquè la Generalitat lideri la gestió de l’aigua i que es reparin les fuites de la xarxa de distribució. També cal més ajuts a l’estalvi i l’eficiència, que el riu Llobregat no sigui un abocador i una nova llei de residus. I respecte a l’urbanisme, l’Hospitalet és una ciutat molt densa i per això s’ha de soterrar les vies ferroviàries, perquè serà una oportunitat per alliberar espais i aconseguir zones verdes. A més, cal millorar el transport, Rodalies, i unificar els dos ramals de la L9 del Metro, a més de garantir la transició energètica.”
Noemí de la Calle (Cs). “Centraré la meva intervenció en l’habitatge. Al meu partit considerem que el turisme és una font de riquesa, perquè moltes persones de l’Hospitalet treballen en hostaleria i el turisme i resulta més una oportunitat que no pas una cosa negativa, però la pressió turística està expulsant als veïns. A Ciutadans vam fer la proposta al Parlament de destinar part de la taxa turística que es cobra per invertir en habitatge social. L’augment del preu de l’habitatge ve per la poca oferta que hi ha i la molta demanda. Quasi el 80% dels pisos estan en mans de petits propietaris, no de fons voltors i en la majoria d’ocasions necessiten cobrar el lloguer per a pagar la residència de l’avia, però en moltes ocasions no posen les seves propietats en lloguer per por a que els ocupin o destrossin”. La candidata va afirmar que hi ha inacció de les autoritats, perquè la Llei 2007 del Parlament fa 20 anys ja deia que el 15% del parc d’habitatge a Catalunya seria de lloguer social i estem en el 3%. “No tenim parc social perquè als qui han governat des de llavors no els ha donat la gana de acomplir les lleis que ells mateixos van aprovar”, va acusar De la Calle. “Els hi surt més barato centrifugar als petits propietaris i seguir gastant en guinguetes separatistes.
Sonia Esplugas (PP). “Apostem per un urbanisme sostenible amb espais lliures per a la ciutadania y més zones verdes. L’Hospitalet estpa densament poblada, sobretot la zona Nord, però a dia de avui també ho està la zona centre i sud, àrees que es veuen col·lapsades per macro projectes urbanístics que impulsa l’Ajuntament. Ens trobem en una situació esperpèntica de no deixar de construir pisos sense els equipaments necessaris per a la gent, com escoles, CAPS, centres socials, etcètera, per als nous veïns que arriben. Defensem que la capacitat de càrrega de veïns de l’Hospitalet ja està coberta. No volem que vingui més gent perquè, en cas contrari, els que ja hi som no estarem bé. S’han de rehabilitar habitatges a la zona Norte per millorar-les i donar sortida a molts veïns. I tenim que estirar de les orelles a ERC perquè no ha construït habitatge social que es va prometre a l’Hospitalet i PSC també té la culpa perquè les cases del Passatge Pons de la Torrassa, comprades des de 2008 en principi per a la gent amb mobilitat reduïda, encara avui estan apuntalades i no s’ha fet res de res. Volem no tenir por a la inseguretat jurídica perquè la llei de l’habitatge no ha servit per res, perquè ha tensionat encara més els preus dels lloguers. També en sequera, ERC va prometre 8 dessaladores i només hi ha dues construïdes. Aquest estiu veurem vaixells transportat aigua cap a Barcelona”.
Núria Lozano (Comuns). “El preu de l’habitatge ha pujat el doble en els darrers anys i per això és important aplicar limitacions. Cal més inspecció i una moratòria d’apartaments turístics. Necessitem un parc d’habitatges de lloguer social. No tenim recursos habitacionals per atendre a les persones com les veïnes afectades per la gentrificació turistica. Catalunya és la comunitat autònoma amb més desnonaments i necessitem mecanisme de mediació per evitar abusos. Cert que resulta més fàcil recòrrer a mecanisme de rehabilitació, perquè tenen un menor cost, s’incorpora més rapid i té menys impacte ambiental. El cas de Cosmetoda a l’Hospitalet està en mans de la Justícia per incompliment de la llei urbanística en un clar cas de pelotazo. Aquesta mena d’urbanisme empitjora la salut ciutadania i posa en evidència que necessitem refugis climàtics: menys asfalt i més terra i verd i pacificar entorns escolars i també pel comerç. També cal millorar la mobilitat sostenible i el soterrament de les vies”.
David Pérez (PSC). “La darrera promoció d’habitatge públic a l’Hospitalet va ser proposada pel Govern tripartit de la Generalitat. Van ser 64 pisos al juliol de 2014. Des de fa deu anys que no s’ha fet cap promoció a l’Hospitalet. Cap ni una i això evidència un problema, perquè hem fet tard. Hem de recuperar també l’entorn amb el pla de barris. En el projecte de Pressupostos de Generalitat contemplava la llei de barris. L’Ajuntament de la ciutat fa cessió de terrenys a la Generalitat per construir habitatge, CAPS, equipaments socials, etcètera, encara que la Generalitat no sempre demana la cessió terreny, perquè hi ha casos en que els compra, però a l’Hospitalet sempre demana que l’ajuntament compri el terreny. El cas dels veïns que han parlat, crec que amb els mecanismes de negociació amb la Generalitat i l’Ajuntament es pot salvar a les famílies perquè es puguin quedar en les seves llars i evitar aquesta situació desesperada”.
Francisco J. González (Vox). “La veritable causa de l’encariment de l’habitatge és la diferència abismal entre oferta i demanda. Catalunya acumula un dèficit de 162.000 habitatges, perquè dels 222.000 noves llars només s’han fet en els darrers anys 50.000. A l’Hospitalet, els seus ciutadans per llogar un pis normal té que dedicar el cent per cent del sou d’una persona treballadora. I per comprar té que dedicar més de 20 anys de la seva vida el sent per cent del salari. La situació es inassolible a judici de Vox, que denúncia que la consigna del separatisme i de l’esquerra ha estat assenyalar als propietaris, un extrem que s’ha demostrat que no és la solució. S’ha d’augmentar el parc d’habitatge social i plantegem un pla de deu anys per a la construcció de 225.000 pisos socials amb una mica més de mil milions d’euros. També cal crear un marc legals perquè els propietaris no tinguin por a la morositat o a l’ocupació. En matèria d’aigua, tenim que posar al servei dels ciutadans aigua barata i de qualitat, també per a la industria i l’agricultura, gràcies a un pla nacional d’interconnexió de totes les conques hidrogràfiques”. “Prou d’enganyar, perquè l’aigua no falta a Catalunya, doncs els embassaments de l’Ebre estan al 85% i els de Lleida a més del 60%. Aquesta és la gran mentida de la sequera a Catalunya”, va denunciar el representat de Vox.
Darrera intervenció dels candidats en l’anomenat “minut d’or” per adreçar-se a l’electorat en l’ordre de menor a major representativitat a l’actual Parlament de Catalunya:
Sonia Esplugas (PP).Des de fa anys la realitat de Catalunya és preocupant: les empreses marxen i les famílies veuen compromesa la seva economia. Els partits separatistes, amb l’ajut del PSC, són els responsables del deteriorament dels serveis públics. És urgent donar solucions. Volem més seguretat, una fiscalitat més justa i, des del PP, volem una Catalunya de primera. Per això és tan important que l’Hospitalet doni un tomb a la política. Només amb un PP fort i decisiu serà possible. El teu vot tot ho canviarà.
Noemí de la calle (Cs). Portem dècades d’inacció perquè els governs només estàn centrats en el procés independentista. Si volem més habitatge s’ha d’aturar als partits independentistes a les urnes. Ciutadans és un partit lleial que mai pactarà amb els independentistes. Per això som una garantia per centrar-nos en els problemes reals de la gent. Per una Catalunya per a tothom, vota Ciutadans.
Núria Lozano (Comuns).L’Hospitalet és la segona ciutat de Catalunya, però la Generalitat ens tracta com si fóssim de tercera. Tenim dret a la sanitat, a l’ensenyament i també drets socials. Necessitem una ciutat més verda i el dret a viure dignament. Per als Comuns aquest és el model de serveis públics que posa les necessitats de les persones en el centre, per això aspirem a implementar un Govern amb garanties d’esquerres.
Xavier Valverde (CUP).Les situacions que hem vist en aquest debat de veïns expulsats pel turisme està passant a l’Hospitalet. Si el PSC està a favor de l’habitatge social, podrien no cedir 1.200 metres per a la construcció d’una residència d’estudiants que costarà cada habitació 720 euros. En aquestes eleccions va de triar entre el totxo i el sindicat de llogateres, entre projectes com el Biopol de Bellvitge o obrir CAPs. Vota defensem la terra.
Francisco J. González (VOX).Faig una crida als catalans de bé per a defensar-se. Perquè puguin caminar segurs pel carrer, tant avis com a nens, que es pugui triar la llengua d’ensenyament i de parla, acabar amb la política lingüística i eliminar els impostos autonòmics al temps que s’imposa l’imperi de la llei i es recupera l’habitatge digne i uns serveis públics i socials també dignes i denunciar el fals ecologisme i l’agenda 2030 per a que Catalunya sigui pròspera.
Eliseu Esterlich (Junts).Catalunya viu un moment difícil, però no hem de defallir. Volem el Govern amb moral de victòria encapçalat pel president Puigdemont. Tenim que concentrar el vot en la nostra opció per posar fre al sucursalisme i solucionar els problemes de la gent. Crido a l’Hospitalet a anar a les urnes a votar Junts més president Puigdemont
Jordi Albert (ERC).S’ha afirmat aquí que la Generalitat no ha destinat més mossos a l’Hospitalet, quan s’han adjudicat 40 nous agents en tant que a la Guardia Urbana hi ha un 40% d’absentisme. I la Generalitat ha impulsat habitatges a L’Hospitalet, quasi mil pisos, en tant que l’Ajuntament només 190. També la Generalitat té la disposició per fer dos instituts que no es fan per problemes administratius de l’Ajuntament de la ciutat.
David Pérez (PSC).Hi ha molta gent que projecta estar en contra del PSC i de l’ajuntament perquè han fracassat en les seves propies polítiques. En els darrers 10 anys, ens han posat a la cua, També han fracassat en la bronca i la propagació del conflicte. Nosaltres, els socialistes, passem pàgina i mirem el futur amb un projecte de país i per fer les transformacions que necessita per fer una Catalunya nova. Entre tots. Perquè Catalunya torni a ser pionera en tots els aspectes, perquè ens ho mereixem. Amb Salvador Illa ho aconseguirem, perquè es bona gent.
Aquesta tercera crònica del debat es centra en el bloc temàtic de les propostes dels candidats sobre els serveis a la ciutadania, des dels serveis socials i assistencials, als serveis sanitaris, l’ensenyament, la seguretat ciutadana. En clau hospitalenca: els nous dèficits d’escoles, el problema de la privatització sanitària, la manca d’infraestructures d’assistència primària i d’hospitals, el problema de la inseguretat als carrers i la infradotació de la guàrdia urbana, etcètera.
Un debat amb la participació del públic també.
Els candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels seus partits a les eleccions autonòmiques del 12 de maig, Noemí de la Calle (Cs), Xavier Valverde (CUP), David Pérez (PSC), Eliseu Esterlich (Junts), Francisco J. González (Vox), Núria Lozano (Comuns), Sonia Esplugas (PP) i el del Baix Llobregat, Jordi Albert (ERC) van confrontar divendres 3 de maig les seves propostes electorals a un teatre del Centre Catòlic ple de públic.
Aquesta és la tercera crònica del debat, centrada en el tercer bloc temàtic que es va tractar, amb les propostes sobre els serveis a la ciutadania, des dels serveis socials i assistencials, als serveis sanitaris, l’ensenyament, la seguretat ciutadana. En clau hospitalenca: els nous dèficits d’escoles, el problema de la privatització sanitària, la manca d’infraestructures d’assistència primària i d’hospitals, el problema de la inseguretat als carrers i la infradotació de la guàrdia urbana, etcètera. En aquests enllaços es pot consultar les altres dues parts del debat i demà publicarem a lestaca.com la quarta i ultima part. A continuació, les propostes dels vuit candidats sobre el bloc de serveis a la ciutadania:
Jordi Albert (ERC). Els pressuposts d’ERC als darrers tres anys han incrementat més del 30% les partides destinades a serveis socials, sanitat i educació, segons Albert. Perquè dels drets socials, els pilars fonamentals son l’educació, la salut i una bona assistència social. Les solucions, a judici del candidat d’ERC, no vindran caigudes del cel. El primer problema assenyalat és que en la planificació urbanística de la ciutat de l’Hospitalet no s’ha fet reserva d’espais de cara a la construcció dels serveis i ha estat mal planificada. Això ha provocat que quan el departament d’Educació ha volgut fer escoles, no ha trobat espais disponibles. I per garantir l’educació cal disponibilitat de sol per construir les escoles. S’ha fet un pla de xoc per donar resposta, però no es suficient. També hi ha una problemàtica derivada de l’increment dels ratis a l’Hospitalet, malgrat que el govern de la Generalitat d’ERC ha incrementat en 25.000 professionals les dotacions d’Ensenyament.
Sonia Esplugas (PP) va començar parlant sobre la inseguretat ciutadana, perquè assegura que s’han incrementat els robatoris i que els mitjans de comunicació recullen les baralles, ocupacions il·legals d’habitatges, els atracaments, etcètera. Una situació que va afirmar que a l’Hospitalet és sagnant perquè fan falta més Mossos d’Esquadra. La candidata del PP va dir que a Catalunya hi ha un mosso per cada 435 habitants i a l’Hospitalet hi ha un per cada 900 ciutadans. Però també va assenyalar que a la segona ciutat de Catalunya es necessita més presencia d’agents de la Guardia Urbana i una millor coordinació amb la Guardia Civil i la Policia Nacional. Va afirmar que quasi la meitat de las ocupacions de tota Espanya es produeixen a Catalunya i “a l’Hospitalet sabem el que són les ocupacions mafioses i el que suposa per a la comunitat de veïns”. Sobre sanitat, va dir que necessitem més CAPS i que el QUAP de Sant Josep tenia que haver començat al desembre de 2023, a més de la renovació del CAP del Centre, en tant que el de La Florida Sud encara no està en funcionament i no està equipat. Ara només tenim promeses sobre l’hospital general, que se sap que té sostres d’amiant des de fa temps i només hi ha promeses de trasllat. La candidata popular va acusar a ERC i PSC que governen la Generalitat de que l’Hospitalet tingui aules saturades, ratis disparats, i que hagi baixat un 54% la inversió a la segona ciutat de Catalunya, perquè encara tenim barracons i no tenim atenció psicopedagògica, quan necessitem un centre d’atenció especial.
Xavier Valverde (CUP). Va dir que en matèria de serveis, la Generalitat ha posat el llop a protegir les ovelles, tants els governs de Convergència com els del tripartit, perquè “s’ha demostrat que no s’han cregut la defensa de l’escola i la sanitat pública. S’ha de saber qui dels presents porta els seus fills a l’escola pública o a la privada o millor dit, concertada, que s’ha de recordar que també és privada i que a hores d’ara són el 60% de les places escolars”. Qui té mútua sanitària?, també va preguntar el candidat de la CUP, que va advertir que posar un conseller que defensa les mútues no és el més adequat per obrir hospitals i CAPS. En aquest sentit, va afirmar que no vol tenir ni un Illa o un Boi com a consellers de Sanitat. Si governa la CUP, va afirmar que farien a l’Hospitalet el CAP de Sant Josep perquè els veïns no tinguin que anar al districte Centre. I també acabarien amb els barracons de l’escola Paco Candel. Valverde va assenyalar que s’ha de parlar d’això i “que ens diguin quines formacions estan decidides a acabar amb els concerts econòmics i no tancar cap llit d’ Hospital”. També va denunciar que l’atenció de serveis socials s’externalitzi.
Noemí de la Calle (Cs) es va adreçar al candidat del PSC per assegurar que no és necessària la immersió lingüística “perquè parles un perfecte català”. Afirmà que l’informe PISA assenyala que la immersió ha estat “nefasta” pels alumnes catalans. Des de Ciutadans es proposen fomentar tres llengües: català, castellà i anglès “per les exigències del món laboral”. La candidata va assegurar que “si volem millores tenim que deixar el procés i que els recursos de, per exemple, les ambaixades s’inverteixin en educació infantil de 0 a 3 anys i trencar el cercle de la pobresa per assegurar l’ascensor social”. Perquè “el talent no entén de classes socials i cal assegurar la igualtat d’oportunitats”. Per això va defensar augmentar la inversió en educació fins arribar al 6% del PIB “tal i com diu la llei de Catalunya que, per cert, cap govern ha complert”. També va defensar l’eliminació dels barracons, millorar els ratis a les aules amb escoles d’alta complexitat en quan a ensenyament. I augmentar les places de residencies pels grans, perquè “l’Hospitalet està per sota de la mitjana nacional”. També va reclamar la contractació de 4.000 nous metges i ampliar els horaris dels CAPs e introduir especialitats com pediatria. I sobre l’ús del català a la sanitat, va afirmar que “qui salva vides són els metges, no els lingüistes”.
Francisco J. González (VOX). El candidat va defensar que els espanyols tinguin prioritat a rebre ajudes públiques perquè “tenim que cuidar primer als nostres” en matèria social. Va afirmar la saturació i massificació de la sanitat i les escoles degut a la immigració massiva i descontrolada i va denunciar que s’ha posat diners “sostrets dels nostres impostos a projectes ideològics”. La saturació als col·legis de l’Hospitalet ho pot constatar qualsevol, doncs a l’actual curs 2023-2024 “tenim el desafiament d’una matrícula, amb una mitjana de 40 nous alumnes a la setmana, fins arribar als 3.200 alumnes nous que no estaven previstos al començar el curs”. Aquesta, per el candidat de Vox, és l’altre cara de la immigració massiva, es a dir, “la impossibilitat de planificar”. Si a aquesta circumstància s’afegeix la manca d’inversions de la Generalitat a l’Hospitalet per construir infraestructures sanitàries i d’ensenyament, “és una tempesta perfecta la sobrecarrega i la manca de mitjans”. Vox proposa “acabar amb el malbaratament del separatisme i uns serveis que prioritzin als veritablement necessitats”. Finalment, va assenyalar que a Catalunya hi ha aigua i ha de ser per a tothom, va defensar una policia “dotada d’autoritat” i va dir que “hi ha immigrants per a treballar, però també venen per a viure dels altres”.
David Pérez (PSC). Va començar la seva intervenció reconeixent que parlar català “m’ha costat esforços afegits, perquè vaig aprendre a l’escola del Gornal”. El candidat va afirmar que “qualsevol persona que hagi fet la immersió lingüística a l’Hospitalet sap perfectament el castellà”. En matèria de serveis, va assegurar que “no funciona l’atenció primària, a la zona nord de l’Hospitalet s’està derivant als pacients a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, la pediatria ha desaparegut dels CAPs de la ciutat i han crescut els problemes de salut mental. El candidat socialista creia que l’ajuntament de l’Hospitalet “ha de participar de la planificació sanitària de la ciutat perquè sap perfectament el que s’ha de fer i s’ha de parlar entre totes les institucions”. Va dir que la Generalitat no ha consensuat amb l’Ajuntament, extrem que va negar el representant d’ERC. “Nosaltres volem dedicar el 7% del pressupost a la salut i també a les residències de la tercera edat, perquè la Generalitat no n’ha construït cap”. Va estendre aquesta proposta a la resta de Catalunya per “revertir aquesta situació perquè tenim un dèficit important”. Pérez es va comprometre a fer més desplegament de Mossos si el PSC governa la Generalitat i va afirmar que l’Hospitalet té ara “més Guardia Urbana que mai, doncs ha passat de 300 a 400 agents”. I va concloure la seva intervenció: “M’agradaria que aquest esforç que fa l’ajuntament també el faci la Generalitat”.
Núria Lozano (Comuns). La candidata va començar afirmant que “necessitem generar una excepcionalitat por manca d’espais per construir nous centres escolars, doncs s’escolaritzen a l’Hospitalet un de cada tres alumnes de Catalunya, creant durant aquest curs escolar un total de 29 grups bolets, a l’hora que coexisteixen escoles amb barracons amb altres escoles elitistes que encara segreguen les seves aules per sexe”. També va denunciar que la Generalitat no ha construït ni una escola bressol d’infantil. “Els nostres nens tenen dret a inversió en educació i a fer activitats extraescolars, però també tenen problemes de salut”. La candidata va denunciar que a l’Hospitalet “hi ha una espera de 15 dies, temps molt superior a les 48 hores previstes per a una visita comunitària i l’espera s’allarga molt més per les intervencions quirúrgiques”. També va denunciar que “necessitem urgències pediàtriques i la construcció de l’hospital general per deixar d’enviar als ciutadans al Broggi”. I en matèria de seguretat, va afirmar que l’Hospitalet “no té xifres substancialment superiors, perquè els delictes que més creixen son les estafes y la ciberdelinqüència”.
Eliseu Estarlich (Junts). Va afirmar que la Generalitat dedica la majoria de despesa en política social: salut, educació i atenció social. “Tots tenim que estar units per tenir més recursos per a Catalunya i tenim que parlar dels problemes per buscar les raons i les causes”. Sobre sanitat, el candidat va defensar fer els equipaments mencionats, “augmentar l’atenció intermèdia, per garantí atenció dependència i modernitzar amb recursos domiciliaris”. En definitiva, va proposar enfortir el paper de les regions sanitàries i lluitar contra el dèficit fiscal. També fer habitatges per a la gent gran i garantir la seva atenció. Per al candidat de Junts, “és una notable font de riquesa l’hospital Bellvitge i l’ICO, i potenciar l’atenció en salut mental, a més de repensar l’atenció de llarga estada psiquiàtrica de mig i llarg termini. També va defensar “una educació en llengua catalana en tots els àmbits i atendre la matricula viva, però també una formació professional dual i una llei d’aprenentatge. I en matèria de seguretat, “una llei del sistema policia català per poder coordinar millor”.
En el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, els vuit candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels seus partits a les eleccions catalanes del 12 de maig parlen sobre immigració, diversitat i convivència
Foto de familia abans de començar el debat.
En aquesta segona entrega de la crònica del debat organitzat per l’associació Foment de la Informació Critica (FIC) entre els candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya (veure la primera entrega aquí: https://lestacarevista.wordpress.com/2024/05/04/el-debate-electoral/), es ressenya el bloc en torn a la problemàtica com a reptes al voltant dels moviments migratoris, la multiculturalitat, el creixement demogràfic, la integració social. Un enfocament que l’organització, amb el suport de l’Espai de Ciutadania, es demana als polítics que parlin en clau ciutadana, amb propostes per a la ciutat de l’Hosptialet, de manera destacada, per explicar quina política s’ha d’aplicar en barris on la proporció de nouvinguts supera el 30%, igual que quina política d’integració cultural fer servir, el problema del català i la multiculturalitat, etc.
El moderador del debat, el periodista, historiador i dramaturg Jesús A. Vila, membre de la junta de FIC, va arrancar el debat assenyalant que l’acte d’exposició de propostes a l’Hospitalet no se celebra avui (dia 3 de maig) perquè sigui divendres ni per casualitat. Obeeix a un propòsit que la nostra entitat, dedicada a promoure l’esperit crític, la informació crítica, la co-responsabilitat ciutadana i la participació democràtica, commemora des que la vam posar en marxa al febrer del 2018: el Dia Mundial de la Llibertat de premsa que, des de l’any 1994, se celebra arreu per iniciativa de la UNESCO i de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
El moderador va explicar també que “L’objectiu d’aquest Dia Mundial de la Llibertat de Premsa era defensar la independència dels mitjans, reconèixer una tasca professional que en alguns indrets s’ha convertit en una professió de risc i analitzar l’estat de la llibertat de premsa al món. Aquest objectiu, però, s’ha quedat petit i ara el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa és el millor moment per defensar el codi deontològic d’una professió on no tots els que es diuen periodistes defensen la veritat, no tots els mitjans que s’emparen en la llibertat democràtica volen servir el desenvolupament de la democràcia. I, on el poder ha entès que domesticar els mitjans a base de regar les empreses periodístiques amb recursos públics, és la millor manera de tenir-los emmanillats i convertir-los en aparells de propaganda, i no el que haurien de ser els mitjans de comunicació en un món lliure i avançat: vehicles d’enfortiment de l’opinió pública. I encara més quan els mitjans són de titularitat pública, als quals cal reclamar pluralisme, objectivitat, accés fàcil, igualtat en el tractament informatiu i no discriminació, perquè aquests mitjans són de tothom i no del poder que els gestiona.”
A continuació va afirmar que “Una altra magnífica manera de commemorar el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa és oferir espais on els que aspiren a governar-nos expliquin —sense altres limitacions que les derivades del bon to, l’educació i l’ànim constructiu—, les seves propostes si reben el suport de la majoria electoral. Per això, s’ha fet el debat i per això és tan important que hagin acceptat apropar-se a la ciutadania, que és una cosa molt habitual quan s’aspira al poder i no tan habitual quan s’ocupa.”
I va acabar la seva exposició explicant que “Un debat d’una mica més de dues hores de duració amb vuit representants polítics, necessàriament exigeix una regulació. S’han seguit unes pautes que no són noves en la confrontació política i que s’han consensuat en la Junta de FIC i amb l’Espai de Ciutadania i que els partits han assumit. Les condicions per participar eren tres: que les organitzacions més importants del país amb actual presència al Parlament elegissin als candidats hospitalencs millor posicionats de la llista per Barcelona (només ERC ha presentat un candidat que és del Baix Llobregat i no de la ciutat). Que els blocs temàtics es tractessin, en la mesura de les possibilitats, en clau hospitalenca (no en va, som la segona ciutat de Catalunya en l’ordre demogràfic) i que s’acceptés un temps limitat igual per a tothom i el criteri del sorteig aleatori per defensar les propostes i per demanar el vot.”
Les que segueixen son les exposicions dels candidats en torn al segon bloc del debat, centrat en la problemàtica —en el sentit de reptes— al voltant dels moviments migratoris, la multiculturalitat, el creixement demogràfic, la integració social:
Núria Lozano (Comuns) va defensar que tenir tantes cultures a l’Hospitalet és una riquesa i que la llengua catalana és un element d’igualtat i d’integració, perquè l’ús del català afavoreix la integració. Els Comuns, assenyala, reconeixen la diversitat i promouen la interculturalitat i la convivència. Parlar d’Integració no és nou a l’Hospitalet, i els serveis públics com l’educació són una bona eina d’integració, i garantir els mínims de convivència és més fàcil i més motivador. En quan al servei públic de la seguretat, és un dret per a tothom, no només per a qui s’ho pot pagar. Les estadístiques desmenteixen els discursos d’odi, doncs el 90% dels assassins de la violència vicaria son de nacionalitat espanyola. Finalment, va remarcar que la cohesió social no la posa en risc la percepció d’inseguretat, sinó la propagació de discursos d’odi.
Noemí de la Calle (Cs) Va criticar a Junts per dir que la promoció econòmica és defensar el català en els comerços, quan hi ha que protegir als comerciants que són multats per tenir els seus ròtols en castellà. Unes multes lingüístiques que van començar amb el segon tripartit presidit per Montilla. “La història de Catalunya i l’Hospitalet s’ha teixit amb els fils de la diversitat i la convivència i som un exemple de com diferents orígens reclamen serveis socials, sanitaris i educació fent pinya. És cert que hi ha qui ha intentat menysprear-nos als de l’Hospitalet al dir que som una ciutat de xarnegos, però aquí l’important no és d’on vens, sinó que contribueixes com el que més a fer gran Catalunya amb els teus impostos. És un orgull atraure ciutadans d’altres parts del món i l’essencial és treballar en l’educació per a la diversitat a les escoles i no relegar als alumnes de parla hispana en aules d’acollida com si no entenguessin absolutament res.”
Xavier Valverde (CUP). Va criticar posar la immigració com problemàtica, quan és l’exclusió social. “Soc fill de mare andalusa i el meu fill va a una escola pública on hi ha 12 o 14 nacionalitats i els conflictes que hi ha són iguals que quan jo estudiava. Hi ha conflicte quan hi ha pobresa. No s’ha de veure la diversitat com a problemàtica, sinó com a solució. A l’Hospitalet s’exclou a gent perquè no hi ha empadronament, quan molts viuen des de fa dècades a la ciutat i no tenen el dret al vot. Tenim que mirar si som justos amb els nouvinguts i que el jovent de l’Hospitalet segueixi donant força als nouvinguts.”
Francisco J. González (Vox). “Segons el baròmetre d’opinió pública de 2023 per encàrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la principal preocupació dels ciutadans és la inseguretat amb un 28%. No es tracta d’una percepció, sinó que respon a una dura realitat. A l’Hospitalet s’ha incrementat més la delinqüència en 2023, amb furts amb violència en més d’un 20%, les temptatives d’assassinat un 60% i els delictes informàtics el doble, fins 1.231, però el numero de violacions s’han duplicat i no passa un dia sense agressions sexuals. La immigració il·legal descontrolada no deixa possibilitat de dubtes amb les xifres oficials: més de la meitat dels reclusos són estrangers i 8 de cada 10 delinqüents són estrangeres. Això és el resultat de dècades de polítiques de mans obertes. Vam votar no regularitzar mig milió de persones per tallar el foment del tràfic de persones. Vox proposa recuperar la identitat dels barris amb un accés prioritari dels espanyols als ajuts i el tancament de mesquites que transmetin valors contraris als nostres.”
Eliseu Esterlich (Junts). “L’Hospitalet és una societat d’acollida i d’oportunitats. Som una ciutat plural i diversa que integra una Catalunya de 8 milions d’habitants. Junts defensa una llei orgànica perquè les competències en matèria d’immigració siguin traspassades a la Generalitat per, entre altres cosses, crear l’Agència Catalana d’Immigració per fer polítiques d’acollida i integració. Defensem la llibertat de culte i combatem els missatges d’odi. Defensem una política nacional d’immigració per garantir l’acollida i hem de governat amb mentalitat d’estat”.
Jordi Albert (ERC). “Comparteixo la intervenció del company Valverde de CUP en que com a comunitat hem de trobar solucions. Tenim la sort de compartir diferents cultures. La meva mare es malaguenya i va venir aquí a guanyar-se el pa amb els seus germans. Som una terra que genera oportunitats, i la diversitat és un actiu com a país i tenim que reforçar la vida comunitària. Per combatre l’exclusió social hem d’aportar estabilitat econòmica, per exemple, amb una renda bàsica universal garantiria per arribar a final de mes; també millorant l’ocupació. No podem permetre viure en risc de pobresa i tenim que incrementar el salari mínim català, al temps que elaborem un pla d’acció per combatre exclusió social de l’habitatge. I regular per llei perquè siguin penalitzats l’exercici de la repressió sobre les persones que no son caucàsiques”.
Sonia Esplugas (PP). “L’Hospitalet és una ciutat acollidora però també té que ser exigent. Tenim un 24% de població immigrant y això suposa una realitat complexa i molt visible a la zona nord, en els barris de Pubilla Casas, La Florida i Collblanc-Torrassa, que tenen un percentatge encara més alt de població immigrant. Tenim que ajudar a que trobin ocupació i que tinguin un projecte de vida i no només oferir cursos de català, perquè no tot passa per la llengua com defensa Junts. Això és la base de la integració, perquè sinó tindrem una realitat molt més difícil. La immigració pot ser una riquesa, però si no se gestiona bé es converteix en problema. La Generalitat no fa els deures, perquè la llei de barris aprovada fa un any a l’Hospitalet encara no s’ha desplegat. La Generalitat oblida l’Hospitalet. Des del PP sempre hem defensat la immigració legal e integrada, però això no implica la perduda dels costums, perquè el civisme té que ser en les dues direccions i implica un compromís. Des del PP volem ser crítics amb els que no compleixen la llei i venen a delinquint, per això proposem l’expulsió dels multireincidents.”
David Perez (PSC). “L’Hospitalet sempre ha estat una ciutat d’acollida. La meva família prové de Castellón i l’Aragó i quan van arribar a l’Hospitalet ja hi havia gent que deia que marxessin al seu poble. Aquest discurs no funciona. En aquell moment s’acollia mitjançant l’educació, donant treball, involucrant als nouvinguts en les tradicions a través del Centre Catòlic, Omnium, l’Ateneu, Alfa 63, etcètera, que van fer una bona feina cultural per a la gent. Jo mai he cursat una sola assignatura en català ni l’assignatura de català i he après català veient TV3, les obres del GAT. El que tenim que fer ara és el mateix: apostar per l’educació i mantenint les nostres tradicions, costums i llengua pròpia. A l’Hospitalet tenim matricula viva de 3.200 persones que arriben de cop a la ciutat i han d’anar a l’escola. Tots hem de fer esforços, però no arriben els professors de reforç per evitar el fracàs escolar.”
Els candidats de l’Hospitalet Noemí de la Calle (Cs), Xavier Valverde (CUP), Jordi Albert (ERC), David Pérez (PSC), Eliseu Esterlich (Junts), Francisco J. González (Vox), Núria Lozano (Comuns) i Sonia Esplugas (PP) han participat en la cita convocada per FIC
Va assistir molt públic al debat.
L’HOSPITALET. J. C. VALERO.- Els set candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels partits PSC, Junts, Comuns, Ciutadans, CUP, Vox i PP, més el candidat d’ERC del Baix Llobregat, han confrontat aquest divendres les seves propostes electorals de cara al 12 de maig en un teatre del Centre Catòlic ple de públic. Quan el debat depassava el seu equador, un grup de persones veïnes encapçalades pel Sindicat de Llogateres, ha intervingut aturant els vuit polítics i el moderador perquè no es parlava sobre el problema de l’habitatge, capítol que l’organització, l’associació Foment de la Informació Crítica (FIC) amb el suport d’Espai de Ciutadania, havia deixat pel bloc final del debat. A l’arribar aquest punt, Xavier Valverde, de la CUP, ha cedit el seu temps d’intervenció als veïns dels blocs del carrer Occident, 14 i Holanda, 36, que han denunciat que els propietaris dels seus habitatges no renoven els contractes per dedicar-los a pisos turístics.
Protesta de veïns expulsats dels seus habitatges.
Els candidats de la CUP, ERC i PSC han manifestat que amb el suport de les administracions de la Generalitat i de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la negociació entre les 20 famílies afectades i la propietat facilitarà la resolució del conflicte. L’Hospitalet, per la seva proximitat de Barcelona, esdevé un negoci per molts propietaris.
Al començar el debat, el periodista i membre de la junta directiva de FIC, Jesús A. Vila, ha explicat que el debat es feia el 3 de maig per coincidir amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, “base de la democràcia” i ha manifestat el desencís perquè la televisió pública de l’Hospitalet no fes una retransmissió en directe de l’acte. El debat s’ha estructurat en cinc apartats: quatre blocs temàtics amb intervencions de tres minuts per bloc i candidat, amb un ordre de paraula sortejat, i un minut final de petició de vot per ordre de menor a major representació a l’actual Parlament.
En el primer bloc, destinat als aspectes econòmics, de promoció de l’ocupació a més de política d’inversions, fiscalitat, finançament municipal, comerç, etcètera, els candidats han defensat els següents titulars per ordre d’intervenció:
David Pérez (PSC) ha defensat el bon moment de l’economia espanyola, que ha fet possible que 26.000 persones de l’Hospitalet han trobat feina en els darrers anys, posant d’exemple la reindustrialització a l’antiga Nissan, on 80 treballadors de l’Hospitalet recuperaran la seva feina. També ha defensat que l’augment del salari mínim interprofessional ha beneficiat a 28.000 dones de l’Hospitalet. Igualment ha assenyalat que 34.340 jubilats de la ciutat també han vist incrementades les seves pensions en uns 400 euros de mitjana. També ha criticat que l’Ajuntament de l’Hospitalet ha tingut zero reunions amb el president Aragonés, quan amb Puigdemont van fer quatre.
Noemí de la Calle (Cs) ha defensat la necessitat d’una reforma del finançament municipal amb una revisió dels criteris d’assignació per població, densitat i necessitats socioeconòmiques. En impostos reclama rebaixar el tram autonòmic de l’IRPF i treure l’impost de successions. Sobre la ciutat de l’Hospitalet ha reclamat que finalitzi el capitalismo de amiguetes promogut per l’equip de govern de l’Ajuntament, que regala recursos públics a projectes grandiloqüents d’escàs interès ciutadà, com el de l’antiga fàbrica Godó i Trias.
Jordi Albert (ERC) ha remarcat la importància del finançament singular per a Catalunya i ha respòs a Pérez del PSC que cada departament de la Generalitat s’ha reunit amb l’Ajuntament en més d’una ocasió, com per exemple per l’escola Paco Candel. Sobre la reindustrialització de Nissan també ha recordat que ha estat fruit de la col·laboració entre totes les administracions, destacant el paper clau de la conselleria de Treball.
Eliseu Esterlich (Junts) ha denunciat que Catalunya pateix dèficit fiscal i l’Hospitalet també manca de serveis i que de cada cent euros pressupostats per l’Estat, només s’executen 60, quan a Madrid son 120, un extrem que ha qualificat de dumping fiscal. Aquesta situació provoca que la Generalitat elevi la pressió fiscal. Proposa reflectir un 5% l’ RPF i que la Generalitat aposti, a més del sector de l’automoció, per la química, farmàcia i semiconductors per estar a l’avantguarda. També ha defensat polítiques de defensa del comerç, en especial del més emblemàtic, on reivindica l’ús de la llengua catalana.
Francisco J. González (Vox) ha acusat als partits d’esquerra i independentistes de fer una subhasta per veure quin es porta més pastis dels diners arravatats als ciutadans dels seus impostos. Defensa que la millor manera de finançar els serveis públics es acabar amb l’infern fiscal i alliberant despeses polítiques innecessaris per destinar-les a seguretat, sanitat i defensa de fronteres, entre altres qüestions. Aquests diners també serveixen per apuntalar el separatisme i guinguetes com TV3 o l’Institut de la Dona quan hi ha un de cada tres nens que està en risc d’exclusió social. Vox promet una radical rebaixa dels impostos perquè els catalans financiin els seu benestar i no el dels polítics.
Nuria Lozano (Comuns) reivindica que els ajuntaments han tirat del carro assumint competències que no son seves i s’ha queixat que es parla molt de finançament autonòmic però no tant del municipal. Comuns defensa una proposició de llei sobre les finances locals i una fiscalitat que serveixi de base per poder afrontar inversions i una política redistributiva, augmentant els impostos als que guanyen més. Ha reconegut que la reforma laboral ha millorat l’ocupació a l’Hospitalet i ha reivindicat que la Inspecció de treball sigui una eina. També ha proposat que l’Institut Català de Finances (ICF) esdevingui un banc de finançament de pymes i, respecte a la reindustrialització de Nissan, ha assenyalat que el veritable motor han estat els treballadors, perquè són els que de debò han sigut els que han fet possible la continuïtat de l’automoció en aquells terrenys.
Xavier Valverde (CUP) ha afirmat que el finançament autonòmic i local és repartir engrunes i ha criticat que els tributs s’estan aplicant linealment, la qual cosa genera redistribució riquesa fora de lloc i discriminatòria. Aborda el finançament amb nous gravàmens als grans tenidors d’habitatges i als centres comercials, entre d’altres. Per protegir els mercats municipals i el petit comerç i no donar màniga ampla als centres comerials que trinxen la xarxa comercial local. Ha denunciat que a l’Hospitalet seguim sense tenir escoles bressol públiques. També ha reivindicat parlar de patrimoni a la ciutat, com el Castell de Bellvir, i ha denunciat que a Cosmetoda s’han construït blocs de 14 plantes amb habitatges a 1.200 euros de lloguer.
Sonia Esplugas (PP) ha dit que escoltant que Espanya va mol bé no semblava que el candidat del PSC venia a un debat sobre Catalunya i especialment sobre L’Hospitalet. Ha afirmat que els socialistes són culpables per partida triple, dons governen Espanya, donen suport a la Generalitat en els pressupostos i governen l’Hospitalet des de fa 44 anys sense que els ciutadans tinguin retorn favorable. Ha qüestionat que si tan bé va Espanya, l’estat podia haver reduït els impostos amb l’IVA de més recaptat, igual que reflectir l’IRPF ajustat als preus actuals, estalviant quasi 400 euros en la declaració de la renda. Tot al contrari passa a l’Hospitalet, perquè des del PSC ens apreten a impostos pujant l’IBI sense que reverteixi als ciutadans. I tots els governs de la Generalitat s’han dedicat a donar “bombo y platillo” a un procés que només ens porta a la misèria. Finalment, per tancar el primer bloc del debat, ha assenyalat que els pressupostos de la Generalitat no aprovats contemplaven 11 milions menys per l’Hospitalet.
ERC denuncia la finalización del contrato de la ambulancia y el PP el retraso en los comedores de Gent Gran
Los trabajadores del servicio de ambulancias de la Guardia Urbana se han manifestado frente al Ayuntamiento.
La información de L’Estaca del pasado 15 d gtv6e abril sobre la vulneración del equipo de gobierno de su propio calendario de contrataciones (ver https://lestacarevista.wordpress.com/2024/04/15/) que aprobaron unos días antes, repercute en la pérdida de servicios como los que ya se apuntaban en la información, respecto a contratos que tienen que ver, según fuentes sindicales, con las instalaciones municipales. Ahora le ha tocado el turno al servicio de ambulancias de la Guardia Urbana cuyos trabajadores se han manifestado frente al Ayuntamiento y cuyo contrato venció el pasado día 30. Este contrato no se ha prorrogado todavía según acaba de denunciar en una nota de prensa el grupo municipal de ERC-EUiA, porque el equipo de gobierno no ha previsto una negociación que contemplara el nuevo convenio del sector antes de que este venciera el 30 de abril.
Según el portavoz de ERC, Jaume Graells, se ha requerido al equipo de gobierno la licitación de un nuevo contrato porque la solución propuesta que es la de renovar el contrato actual “es un mal menor, una solución precaria que no debería prolongarse en el tiempo”.
El jefe de la oposición municipal lamenta la situación y constata “otro ejemplo más de mala gestión en las contrataciones” que pone en evidencia la parálisis administrativa municipal. Al problema de la ambulancia cuyo servicio se ha mantenido a lo largo de los últimos 50 años se deben añadir los relativos al comedor social de los Casals de Gent Gran, el servicio de limpieza y recogida de residuos, el mantenimiento de los equipamientos, los servicios de vigilancia por vídeo, el mantenimiento del vending, el mantenimiento de los equipamientos y la prórroga de la recogida de basuras.
Para Graells esta “parálisis en la gestión está afectando a la contratación de servicios esenciales, provocando graves perjuicios a la ciudadanía y a los trabajadores con un incremento exponencial de los costes y un preocupante empeoramiento de la calidad de los servicios”.
Casal de Bellvitge
En lo relativo al comedor social de los Casals de Gent Gran, en noviembre del año pasado se aprobó una moción en la que se instaba “al ayuntamiento a abrir en un periodo máximo de tres meses el periodo de licitación del nuevo contrato de menús de copago para persones mayores de 65 años con Servicio en los casals municipales, para la consecuente puesta en marcha y restitución del servicio”. Ante el incumplimiento del acuerdo que vencía en febrero pasado, el grupo municipal popular efectuó una pregunta en marzo solicitando información sobre si se había iniciado período de contratación, si la respuesta era positiva en qué punto se encontraba y si era negativa cuál era la razón y la previsión del equipo de gobierno para volver a poner en marcha el servicio. La respuesta del equipo socialista no tenía pérdida: “La contratación del Servicio de Comedor en los Casales Municipales, está en el Plan de Contratación del Ayuntamiento. Los pliegos están en proceso de elaboración por parte de los Servicios técnicos. No se ha iniciado antes porque se han de priorizar los Servicios de carácter obligatorio, lo que supone que otros contratos se haya de licitar antes, sobre todo aquellos con financiación afectada por parte del Contrato Programa.”
Y, de nuevo, hasta aquí.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
