Connivència entre el gerent de La Farga i el director dels Mitjans Públics de Comunicació arran de la carta demanant que s’intervingui

Segons informa en un comunicat l’entitat Foment de la Informació Crítica, d’acord amb el que va acordar la seva Junta Directiva i amb el que es proposava al Manifest de denúncia de la vulneració de drets de la ciutadania per la pràctica arbitrària, discriminatòria i negligent dels mitjans de comunicació públics, que es va fer públic durant la Festa de l’Esperit Crític del passat 26 d’abril, es va remetre una carta al Consell de la Informació de Catalunya entre d’altres, demanant la seva intervenció sobre la discriminació informativa soferta que ja s’explicava a la informació de L’Estaca del 27 d’abril (enllaç amb la notícia).

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) els ha comunicat que consideren que s’ha pogut produir una vulneració del Codi Deontològic de la professió i que la presidència i la secretaria general, un cop analitzada la queixa, han resolt la seva admissió a tràmit i l’apertura d’un expedient informatiu amb el núm. 9/2024. En conseqüència, aquest organisme ha procedit a la tramitació ordinària de l’expedient i a sol·licitar al·legacions als mitjans objecte de la queixa, que són els mitjans de comunicació públics (LH digital, TV de l’Hospitalet, Diari de l’Hospitalet) com a primer pas.

També es va enviar, segons FIC, una carta a la Gerència i al Consell d’Administració de La Farga, Gestió d’Equipaments Municipals, SA, empresa encarregada de la gestió dels mitjans públics de comunicació, demanant que “donessin les ordres oportunes per esmenar” aquest comportament arbitrari que pateix l’entitat.

La carta va ser contestada per la Gerència de La Farga poc més tard, avisant que no es tramitaria mentre no s’identifiquessin les persones que la signaven. FIC va respondre immediatament a la Gerència, aclarint que l’entitat està degudament registrada al Registre d’Entitats municipal i a la Generalitat de Catalunya (Interior) i que, per tant, una carta signada per la Junta Directiva equival a considerar que els signants són els membres de la Junta degudament registrats i que, en conseqüència, legalment li correspondria tramitar la carta al Consell d’Administració com era preceptiu.

El que no es demanava a la carta és que la fes arribar al director dels Mitjans de Comunicació Públics que és exactament el que va fer. El director dels Mitjans, Òscar Sánchez, va enviar una notificació a FIC explicant que farien una informació sobre la queixa, i donant instrucció als redactors perquè aconseguissin unes declaracions de FIC per il·lustrar la notícia. Pel que ha informat FIC, s’ha demanat al president de l’entitat que envïi un vídeo als mitjans de comunicació públics explicant que el que es reclama als responsables és que acabi l’arbitrarietat i el segrest de la informació que l’entitat genera i de la qual el director dels mitjans és plenament conscient perquè ha format part de la seva pràctica discriminatòria des de fa anys.

FIC assegura també que no té res a dir sobre que el gerent de La Farga hagi enviat la carta al director dels Mitjans però que el que se li demanava és justament el que no ha fet: tramitar-la i fer-la arribar al Consell d’Administració de l’empresa. La seva actitud posa de manifest, segons l’entitat, un aspecte que hauria de ser analitzat pel propi Consell d’Administració de l’empresa com és la connivència entre el gerent i el director dels Mitjans, per sobre de les seves atribucions directes que és retre comptes al Consell d’Administració.

En aquests moments que les bones pràctiques periodístiques estan en boca de la ciutadania, no deixa de resultar substanciós, segons FIC, que passin al primer pla de l’actualitat, “pràctiques discriminatòries molt habituals quan al poder no li agraden les actituds crítiques de control de la seva gestió i quan considera que els mitjans de comunicació finançats amb els diners de tots, són en realitat mitjans propis de propaganda que pot utilitzar a conveniència”.

Enlace a la noticia publicada el pasado dia 27 de abril.

El grup popular va fer referència a les contradiccions del govern socialista que aprova una moció sobre les relacions laborals en mig del conflicte amb els seus propis treballadors

En el context de la commemoració de l’1 de maig que se celebra avui, els grups municipals del PSC, ERC i Comuns van presentar en el darrer ple d’abril una moció conjunta on es reclamava un model de relacions laborals al servei d’una societat més justa i democràtica i treball digne per a tothom, que va ser avalada per la intervenció dels responsables de CCOO i UGT en el ple municipal, en aquesta ocasió sense que se’ls tallés el micro.

La moció es fa ressò del “nou increment de la quantia del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.134 € bruts mensuals, acordat amb els sindicats UGT i CCOO” que “suposa un clar reforç de la protecció social, sent una de les millors eines per a combatre la pobresa i la desigualtat laboral, així com per a avançar en la igualtat retributiva entre homes i dones.” Alhora, crida l’atenció perquè “cal resoldre els problemes que afecten les polítiques actives d’ocupació, dotant als serveis públics d’ocupació dels recursos econòmics i del personal necessari perquè puguin exercir la seva labor de manera eficaç, adaptats a les necessitats específiques de les persones desocupades.” A l’Hospitalet es va subscriure un Pacte local per l’Ocupació que ordena i millora les polítiques d’actuació adaptant-los a les necessitats del context de la ciutat.

En el debat subsegüent, els grups polítics especialment de la dreta, van posar de manifest les contradiccions entre la moció avalada pel PSC i les dificultats en la negociació amb els propis treballadors municipals, posant l’exemple de la guàrdia urbana i també en la contradicció que suposa proposar mesures que es podrien dirigir directament als respectius governs de l’Estat i de la Generalitat que tenen totes les atribucions per millorar les condicions de vida i de treball de la ciutadania. El PP també va agrair en aquesta ocasió que els sindicats CCOO i UGT comuniquessin als populars la proposta de moció, cosa que no havien fet en altres anys.

Malgrat aquestes aportacions, la moció es va aprovar només amb el vot negatiu de VOX i l’abstenció del PP en el primer punt que fa referencia al compromís de continuar “revalorant el Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins a aconseguir el 60% del salari mitjà, tal com marca la carta Social Europea. A implementar les mesures necessàries dins del marc del diàleg social per a pal·liar els efectes de la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores derivats de la inflació, i a promoure els canvis normatius que ajudin a gestionar de manera eficaç la prevenció i la vigilància de la salut laboral a les empreses. La resta de punts on s’insta la Generalitat a ampliar l’oferta de programes i places de formació professional, així com l’acreditació de

competències professionals en els sectors emergents que necessiten les empreses i la

societat i que facilitin una ocupació de qualitat i digne; a impulsar, a través del SOC, més plans d’inserció laboral en l’àmbit local per a col·lectius en risc d’exclusió social especialment destinats a reduir la bretxa de gènere, la digital i la lingüística i a dotar de recursos suficients la Inspecció de Treball de Catalunya, reforçant la seva actual plantilla, van ser aprovats per tots els grups municipals excepte Vox.

Usuaris de l’antiga línia L10 i el grup d’ERC+EUiA reclamen millores en el servei d’autobusos de la ciutat i impliquen el govern municipal i l’AMB perquè hi posin remei

A principis del mes d’abril publicàvem a lestaca.com una prèvia de la posada en servei, des del 6 d’abril, de noves línies i freqüències a diferents busos de l’Hospitalet a partir de la creació de les línies L20 i L21 en substitució de les L10 i L11 per enllaçar la ciutat i El Prat de Llobregat i també amb Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. Però el que l’AMB anunciava com una millora de servei s’ha convertit en un empitjorament del transport ciutadà entre l’Hospitalet i els municipis citats.

La primera en advertir aquesta situació va ser l’Àngels, sòcia de FIC que viu al carrer Barcelona, a prop de la parada Tecla Sala de l’antiga línia L10. En concret, ella i la resta de veïns de la zona afirmen haver perdut amb el canvi d’operador, ara en mans de Moventis. Argumenten que al suprimir la línia L11 per la L21, “no tenim més freqüència de pas, ja que si bé la L20 ha passat de 3 a 4 autobusos per hora, hem perdut els 3 de la L11, és a dir, hem passat de 6 autobusos per hora a quatre i, a més, no tenim connexió amb urgències de l’Hospital de Bellvitge si no és canviant de bus”, el que suposa una pèrdua de servei.

Al rebre la queixa de la nostra sòcia, la redacció de lestaca.com es va posar en contacte amb l’AMB, adjudicatària d’aquest servei de autobusos entre municipis, donada la importància que té aquest transport que fins ara l’utilitzaven prop de 15 milions d’usuaris l’any. La resposta de l’AMB va ser que no entenien la queixa d’una pèrdua de servei i que, tot al contrari, es guanyaven freqüències. El tema també ha arribat a l’Ajuntament de l’Hospitalet, doncs el portaveu del grup d’ERC+EUiA, Jaume Graells, ha traslladat al govern municipal i a l’AMB la preocupació pels problemes en algunes de les línies de transport urbà de l’Hospitalet, com les assenyalades, i ha demanat que posin sobre la taula “mesures per resoldre urgentment els desajustos, els retards i el mal funcionament del servei, que estan provocant greus problemes als usuaris i usuàries de l’Hospitalet”.

L’empresa Moventis va guanyar l’adjudicació del servei de transport urbà de l’Hospitalet i altres municipis de la comarca del Baix Llobregat, en substitució de Baixbus a partir del 6 d’abril, qui venia prestant aquest servei fins aleshores. En concret, es tracta de les línies LH1, LH2, L10, L11, M12, M14 i M16, les quals, segons denuncia Graells, “han patit canvis d’horaris, retards i alteració de les freqüències, mal funcionament de les pantalles i la informació mostrada, tal com han denunciat molts veïns i veïnes”.

El portaveu d’ERC+EUiA i cap de l’oposició, Jaume Graells, ha traslladat la situació als responsables metropolitans, i ha explicat que “el canvi d’empresa està provocant greus problemes als usuaris i usuàries, fent que arribin sistemàticament tard a la feina, al metge o a l’escola”. Graells ha instat l’Ajuntament, però també l’AMB, a implicar-s’hi directament i prendre “les mesures necessàries per garantir la normalitat del servei de manera immediata”.

Jaume Graells ha manifestat que “ens preocupa, i molt, que aquesta situació, que es dona a partir del canvi d’empresa, es cronifiqui i suposi una pèrdua de qualitat d’un servei que funcionava correctament a la ciutat”. Graells ha assegurat que “hem traslladat a l’AMB les incidències concretes en cada línia i ens consta que ja hi treballen en millores organitzatives, i demanem que el govern municipal faci el mateix”, i ha afegit que “des d’ERC+EUiA estarem a sobre d’aquest tema, fent-ne seguiment i garantint que s’adoptin les solucions necessàries”.

Es va fer públic un Manifest per la vulneració de drets de la ciutadania a ser informada de l’activitat de les entitats de la ciutat

Amb la sala central de la seu social del Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet plena, es va celebrar ahir la Festa de l’Esperit Crític, activitat anual que es convoca cada any al voltant de les Festes de Primavera de la ciutat com una contribució al clima amable que envolta Sant Jordi i el Dia del Llibre i de la Rosa.

Com sempre, la celebració és una gran excusa per la trobada anual de la massa social de l’entitat, que supera ja el mig centenar de socis (l’acta fundacional la van signar els únics socis d’aleshores, una quinzena) on, entre els canapès i les copes de vi, s’intercanvien impressions i s’agafa embranzida per la resta d’activitats anuals. També es fa servir la festa anual per explicar els objectius de l’entitat (resumidament: contribuir a construir una ciutat més amable de la qual se sentin orgullosos els residents, objectiu avui malauradament molt allunyat de la realitat), per repartir la revista que s’edita per commemorar la Nit dels Insurrectes de cada any i per convocar novament als homenatjats d’aquell dia i lliurar-los, com a recordatori, un pen drive amb les fotografies de l’acte i el text de totes les intervencions, d’una jornada que és memorable per tots aquells que hi participen.

La Festa de l’Esperit Crític, a la que estan convidats i convidades tots els socis i sòcies i un munt d’amics i companys que se senten propers a l’entitat, serveix també per presentar un Manifest anual que s’entrega a tothom. Van acompanyar als socis i sòcies, regidors dels grups municipals d’ERC i dels Comuns. En aquesta ocasió el document porta el títol: Manifest de denúncia de la vulneració de drets de la ciutadania per la pràctica arbitraria, discriminatòria i negligent dels mitjans de comunicació públics, i es refereix a l’absència continuada i regular dels mitjans de titularitat pública de l’Hospitalet a qualsevol dels nombrosos actes que l’entitat organitza i al buit informatiu que l’entitat pateix, probablement perquè és una entitat crítica amb qualsevol poder. Arbitrarietat, que lesiona el treball de l’entitat, però especialment escamoteja informació a la ciutadania a la qual en té tot el dret, perquè és la ciutadania la titular final d’uns mitjans que ella finança. (Al final d’aquesta informació es pot baixar el text íntegre del Manifest).

El manifest d’aquest any acaba amb uns quants precs: als responsables dels mitjans, representats directament per l’empresa que els gestiona i a l’alcaldia-presidència; als grups polítics de l’oposició perquè es facin ressò de l’arbitrarietat i contribueixin a esmenar-la; als organismes i entitats de la ciutat perquè una discriminació a uns quants és una discriminació a tots plegats, i als organismes professionals de Catalunya encarregats de vetllar per la llibertat d’informació i per l’aplicació del codi deontològic dels periodistes. A tots ells, a partir de demà segons ha informat FIC, se’ls farà arribar aquest Manifest per tal que actuïn en conseqüència.

A l’espera que hi hagi una excepció que confirmi la regla, de moment encara no s’ha produït la novetat que els mitjans de comunicació de la ciutat informin d’una activitat que reuneix a una bona part de la ciutadania més activa, com és la Festa anual de l’Esperit Crític. Per variar, no hi van estar presents…

Àlbum de fotos

Una moció dels grups municipals, aprovada amb l’abstenció dels socialistes, dóna suport a les famílies afectades

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- Una moció aprovada pel ple municipal de l’Hospitalet amb els vots de tots els grups polítics, a excepció del socialista que es va abstenir, insta l’ajuntament de la ciutat a la municipalització de les cinc escoles bressol (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet) que han rebut ajuts durant el curs 2024-2025. Les famílies, que van assistir a la sessió, ho van celebrar amb xiulades i aplaudiments.

La moció presentada per ERC, Comuns i PP, insta a més que mentre que aquesta municipalització no es realitzi, es compensi econòmicament a les famílies que es veuen afectades per l’incompliment anunciat en el seu dia per l’Ajuntament.

Famílies senceres van assistir al ple per protestar per la situació que pateixen i per les promeses incomplertes que els suposa un cost econòmic que no haurien d’assumir i que ara sol·liciten que l’Ajuntament els compensi.

La plataforma per la municipalització es va fer sentir a la plaça de l’Ajuntament poc abans de començar el ple municipal, muntant un espai de joc infantil, pintacares i música. Just quan s’havien concentrat més d’un centenar de persones va començar a ploure i van decidir aleshores entrar a la sala de Plens municipal que es va fer petita per acollir-los.

Al final només vam poder entrar una cinquantena de persones, ja que des de l’Ajuntament van comunicar a les famílies què l’aforament de la sala no ho permetia, tot i que “hi havia molts espais buits i butaques lliures, segons els participants”.

Els regidors d’ERC i de Comuns van sortir del ple per intervenir davant els serveis de seguretat demanant que deixessin entrar a les famílies amb els infants, que esperaven fora sota la pluja. Finalment, van accedir a un espai habilitat al costat de la sala de plens, on els nens i nenes van poder jugar mentre es realitzava la sessió.

Les famílies van poder, tot i les limitacions inicials, fer presents als infants a un espai on és inusual la seva participació, ocupant el lloc on es fa política parlant del seu futur sense tenir-los mai davant.

Després de la votació, el regidor d’Ensenyament, David Quirós i part del seu equip es van apropar a la concentració per reiterar que estaven preparant una proposta econòmica d’ajuda a les bressols, sense concretar cap calendari i deixant clar que no arribaran a complir el que demana la plataforma (equiparació de preus públics a tots els cursos, incloent-hi la gratuïtat a I2).

Les famílies resten a l’espera de saber la proposta econòmica, ferma i per escrit, així com també la signatura i la validació de l’acta de la reunió que van realitzar el 2 d’abril amb el regidor on entre d’altres qüestions, es va comprometre a donar una resposta a les exigències de les famílies abans de finals d’abril.

Els grups polítics reclamaven a la moció que, en el termini d’un mes, s’hauria de realitzar una trobada amb els representants dels grups polítics, els representants de les famílies i les direccions de les cinc escoles bressol afectades, amb l’equip de govern, per clarificar calendaris i l’estat actual del procés de municipalització de les cinc escoles bressol.

Representants del afectats han manifestat a L’Estaca que: “Seguirem la lluita i continuarem exigint allò que se’ns va prometre, que ens va condicionar en l’elecció de les nostres escoles bressol i que, en no complir-se, afecta d’una manera notable a l’economia familiar de moltes llars”.

La moció també insta l’equip de govern a finalitzar les dues noves escoles bressol municipals anunciades en el termini màxim de dos anys i a fer un estudi i planificar la creació de noves escoles municipals als barris amb més dèficit de places públiques, tot començant els tràmits per a la seva construcció.

Una altra de les reclamacions de la moció va anar dirigida als partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya demanant mantenir el compromís per finançar, mitjançant els pressupostos de la Generalitat, el finançament de les places bressol municipals: les actualment existents, aquelles que s’incorporin a la xarxa pública i les que es puguin crear en el futur.

S’aprova una moció de tots els grups de l’oposició però l’alcaldessa anuncia que no s’aplicarà

Comença a ser una situació normal que desenes de ciutadans de l’Hospitalet aprofitin el ple municipal per mostrar el seu desencís per la situació en que es troben els seus respectius problemes. En els darrers plens s’han pogut veure, els guàrdies urbanos, les plataformes feministes, les Afas i Ampas de diferents escoles, la Marea Pensionista, els veïns que reclamen l’apertura de l’emissora municipal, els que volen debats a la televisió… En el ple d’aquest dilluns, la sala estava plena de criatures amb els pares i mestres de les cinc escoles bressol pendents de formar part del sistema escolar municipal 0-3 i desenes de paradistes del mercat de Collblanc. El passat 22 de març en aquest mateix digital explicàvem la situació d’abandonament en què es troben els paradistes d’un mercat que d’aquí dos anys complirà el seu centenari i que es cau de vell per la manca absoluta de manteniment, tot i ser uns dels mercats de la ciutat que mantenen la seva idiosincràsia i que no han declinat ni en venedors ni en compradors. Com que no hi ha manera que s’accelerin els procediments degut a l’evident paràlisi municipal que amuntega els conflictes i resulta incapaç de donar resposta a les demandes creixents, tres grups municipals tan diversos ideològicament com el PP, ERC i els Comuns van presentar una moció conjunta reclamant la remodelació externa de les parades del mercat. La moció va ser aprovada per unanimitat (el portaveu de Vox es va queixar als paradistes per no ser inclosos en la moció i va donar la culpa de no signar-la conjuntament al sectarisme de l’esquerra) en tres dels cinc punts i aprovada en els altres dos per tots els grups excepte el PSC que, en boca de l’alcaldessa va assegurar que era impossible que en sis mesos es puguin licitar les obrers i en 12 mesos que comencin (tal com es va aprovar a la moció), bàsicament perquè no s’ha fet res de res.

Bé, el regidor responsable va dir que sí que s’havien fet coses: s’ha demanat un informe tècnic per saber si el fibrociment que tenen les parades és perillós o no ho és i resulta que l’informe diu que no ho és, de manera que segons el regidor, provocar alarma resulta demagògic. A la web d’Opamianto, un dels equips d’advocats que més han treballat aquest tema, s’afirma que la uralita pot tornar-se perillosa en cas d’envelliment, desgast, fraccionament o qualsevol causa que provoqui pols d’amiant o dispersió de microfibres. No s’ha lliurat l’informe realitzat als mitjans de comunicació, però és evident que, com a mínim, no es pot negar que el fibrociment del mercat de Collblanc està envellit i desgastat i estaria bé eliminar-lo el més aviat que es pugui.

Doncs bé, la promesa de posar en marxa les obres i per tant eliminar la uralita desgastada es va vehicular l’estiu del 2022 per escrit, de manera que les obres havien de començar al setembre de l’any passat. Ara resulta, segons l’alcaldessa, que és impossible que ni tan sols comencin a l’abril del 2025.

Com que, entremig es va signar un decret d’alcaldia que impedia les transmissions i compravendes de parades exteriors, amb el conseqüent perjudici als paradistes que van renunciar a les concessions i es van jubilar amb la promesa d’indemnitzacions que també s’han incomplert, l’alcaldessa va anunciar que es podia eliminar el decret i tornar a la situació anterior. Una dada més que posa de manifest que, excepte prometre i especular no s’ha fet absolutament res per resoldre el problema.

O sigui que s’ha aprovat una moció que obliga a executar les obres d’aquí a un any com a màxim, però l’alcaldessa que ha perdut la moció ja ha dit que el que s’ha acordat no es complirà. I s’ha quedat tan ample.

Però la moció contempla molts altres aspectes que sí que es podrien complir si l’Ajuntament tingués la voluntat de resoldre el problema. Per exemple, es podria acordar i presentar el projecte de remodelació en els propers sis mesos; es podria fer l’estudi de la retirada del fibrociment; es podria fixar una taula de grups polítics i associacions de comerciants de l’interior i de l’exterior del mercat per informar “mensualment” de les fases i progressos en la remodelació i es podria, malgrat que el PSC també va votar en contra (encara que va perdre la votació), compensar econòmicament els comerciants afectats pel decret d’alcaldia que suspenia la venda o transmissió de les parades i fer efectiu, de manera immediata, el pagament de les indemnitzacions als paradistes que van optar per tancar la botiga.

És molt possible, però, que no es faci res de tot això i potser els paradistes s’hauran de plantejar altres mesures de pressió per una situació que s’està convertint en insostenible. Com tantes altres…

Les noves operacions urbanístiques i immobiliàries suposen el col·lapse de la ciutat a molt curt termini

La situació d’emergència que pateix avui l’ensenyament a la ciutat i que s’ha posat de manifest reiteradament durant les darreres setmanes, mitjançant mocions dels grups d’oposició, de declaracions sindicals i dels mateixos afectats directes, amb concentracions al ple municipal o amb demandes dels pares i mares de les escoles bressol no municipalitzades, va ser l’objecte de la darrere sessió de l’Espai de Reflexió que impulsa l’entitat Tres Quarts per Cinc Quarts.

Dimarts passat, el tema de l’Espai va ser justament aquest: Educació a l’Hospitalet: Emergència?, on estaven convidats dos mestres, Enric Roldán d’El Casalet i Ernesto Sánchez de CCOO, molt al corrent de la situació educativa a la ciutat, presentats pel president de l’entitat i antic regidor de Cultura i Ensenyament entre els anys 1983 i 1990, Amadeu Juan. Entre els assistents, un altre regidor de Cultura i després d’Ensenyament i avui líder de l’oposició, Jaume Graells, i un ex-tècnic d’Ensenyament, Josep M. Tarrats, que actualment és un membre molt actiu de l’entitat organitzadora.

Malgrat que Educació i Ensenyament no són la mateixa cosa i no és el mateix interrogar-se sobre si l’emergència es produeix en l’àmbit educatiu o en l’àmbit de l’ensenyament, el debat va posar de manifest que, certament, a la ciutat estan en crisi l’ensenyament i l’educació perquè si l’ensenyament és el procés de transmissió de coneixements i l’educació és el procés segons el qual se socialitzen els individus d’una societat avençada, a la ciutat, l’ensenyament està en emergència i l’educació en una situació límit que podria esclatar en qualsevol moment en els barris més complexes de la ciutat, tal com es va posar de manifest en el debat.

D’acord amb les aportacions dels dos mestres convidats, un d’ells, Roldán, en l’aspecte més qualitatiu i l’altre, Sánchez, en el quantitatiu, a la ciutat li caldrien, hores d’ara, per cobrir les necessitats, entre 5 o 6 escoles de primària i un institut de secundària. I això no eren només apreciacions. Es basaven en números i dades. Per exemple, pel que fa a les ràtios a Catalunya, que vol dir al nombre d’alumnes per aula que es consideren òptims pel bon funcionament educacional, mentre que la normativa escolar recomana 20 alumnes per aula a l’ensenyament infantil, 22 a primària i 28 a secundària, les xifres reals de la mitjana catalana en el curs 21-22 eren de 21,5 a infantil, 23,4 a primària i 28,03 a secundària. A l’Hospitalet, la situació encara era més greu en el curs 22-23: les ràtios eren de 22,74 alumnes per classe a infantil, de 24,6 a primària i de 29,53 a secundària.

Aquestes dades volen dir que, a l’Hospitalet, hi ha a primària 498 alumnes matriculats per sobre de la ràtio i 146 a secundària, però que en realitat si s’afegeixen els alumnes matriculats a grups extraordinaris (aquells que reclamen atenció preferent especialment per matrícula activa que corresponen a nens acabats d’arribar a la ciutat i que requereixen intervenció especial) la demanda total es, hores d’ara, de 1470 alumnes. Per donar resposta a aquests 1470 alumnes de més, caldrien entre 5 i 6 escoles noves i un nou institut.

De tota manera, si aquesta és la realitat quantitativa, la qualitativa encara és més sensible perquè justament la gran demanda s’està produint en l’actualitat a la part nord de la ciutat, és a dir, en els barris de Collblanc-La Torrassa, Pubilla Casas-Can Serra i La Florida-Les Planes, amb una incidència considerable també al districte 3 Santa Eulàlia-Gran Via Sud, que són les zones més densament poblades i, per tant, amb una pitjor qualitat de vida, a la que cal afegir la proporció de població nouvinguda i, de forma manifesta, un factor que viuen molt directament els professionals de l’ensenyament, com és l’arribada permanent de nous alumnes als que cal escolaritzar d’immediat. Pel que es va dir a la trobada, a l’entorn de 30/40 alumnes nous per setmana.

A aquest panorama s’afegeix que mentre que al conjunt de la Unió Europea la inversió financera en el sistema educatiu és del 4,4% de mitjana i al conjunt de l’Estat del 4,93%, a Catalunya és actualment del 3,82%. Inversió que ha anat disminuint en lloc d’incrementar-se (a l’any 2009 en Educació s’invertia el 20,2% del global de la despesa pública mentre que al 2020 només el 17,6%) i que a l’Hospitalet s’agreuja perquè les mateixes condicions de la ciutat impedeixen que es puguin afrontar amb la urgència que requeriria la inversió en Ensenyament.

Per exemple, els grups municipals ja fa temps que venen reclamant a la Generalitat que es flexibilitzin els estandars per la creació de noves escoles, perquè l’Ajuntament és incapaç de poder posar a disposició de l’Administració els solars que caldrien per construir nous centre perquè no hi ha solars en condicions i també per la paràlisi administrativa i la lentitud en gestionar les necessitats urgents. I a tot això cal afegir-hi que els escassíssims espais lliures o obsolets es requalifiquen i es posen a disposició de les constructores per edificar nous habitatges que estan a no res de col·lapsar la ciutat.

Aquest panorama és alarmant a la zona nord de la ciutat però aviat ho serà a tot el terme, perquè encara s’han d’omplir moltes promocions de pisos als barris Centre i Sant Josep (Rambla Marina, la Remunta, Cosme Toda…) que crearan una nova demanda social dels nous residents que la ciutat serà absolutament incapaç afrontar per manca de recursos, però especialment per manca d’espai per les noves infraestructures i serveis. Aquesta bogeria de l’Administració local que es va posar de manifest a l’Espai de Reflexió com a tots els espais on es reflexiona sobre les mancances de present i les amenaces de futur, està produint un considerable rebuig de la ciutadania arreu, que reclama, com també es va posar de manifest a la reunió, mobilitzacions cíviques des de tots els àmbits que siguin capaces de treure la vena dels ulls que els impedeix observar la realitat als que governen la ciutat. Especialment, davant de noves operacions especulatives tan fora de lloc com les que es plantegen al voltant del Biopol-GranVia, ara d’estricta actualitat.