Connivència entre el gerent de La Farga i el director dels Mitjans Públics de Comunicació arran de la carta demanant que s’intervingui
Segons informa en un comunicat l’entitat Foment de la Informació Crítica, d’acord amb el que va acordar la seva Junta Directiva i amb el que es proposava al Manifest de denúncia de la vulneració de drets de la ciutadania per la pràctica arbitrària, discriminatòria i negligent dels mitjans de comunicació públics, que es va fer públic durant la Festa de l’Esperit Crític del passat 26 d’abril, es va remetre una carta al Consell de la Informació de Catalunya entre d’altres, demanant la seva intervenció sobre la discriminació informativa soferta que ja s’explicava a la informació de L’Estaca del 27 d’abril (enllaç amb la notícia).
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) els ha comunicat que consideren que s’ha pogut produir una vulneració del Codi Deontològic de la professió i que la presidència i la secretaria general, un cop analitzada la queixa, han resolt la seva admissió a tràmit i l’apertura d’un expedient informatiu amb el núm. 9/2024. En conseqüència, aquest organisme ha procedit a la tramitació ordinària de l’expedient i a sol·licitar al·legacions als mitjans objecte de la queixa, que són els mitjans de comunicació públics (LH digital, TV de l’Hospitalet, Diari de l’Hospitalet) com a primer pas.
També es va enviar, segons FIC, una carta a la Gerència i al Consell d’Administració de La Farga, Gestió d’Equipaments Municipals, SA, empresa encarregada de la gestió dels mitjans públics de comunicació, demanant que “donessin les ordres oportunes per esmenar” aquest comportament arbitrari que pateix l’entitat.
La carta va ser contestada per la Gerència de La Farga poc més tard, avisant que no es tramitaria mentre no s’identifiquessin les persones que la signaven. FIC va respondre immediatament a la Gerència, aclarint que l’entitat està degudament registrada al Registre d’Entitats municipal i a la Generalitat de Catalunya (Interior) i que, per tant, una carta signada per la Junta Directiva equival a considerar que els signants són els membres de la Junta degudament registrats i que, en conseqüència, legalment li correspondria tramitar la carta al Consell d’Administració com era preceptiu.
El que no es demanava a la carta és que la fes arribar al director dels Mitjans de Comunicació Públics que és exactament el que va fer. El director dels Mitjans, Òscar Sánchez, va enviar una notificació a FIC explicant que farien una informació sobre la queixa, i donant instrucció als redactors perquè aconseguissin unes declaracions de FIC per il·lustrar la notícia. Pel que ha informat FIC, s’ha demanat al president de l’entitat que envïi un vídeo als mitjans de comunicació públics explicant que el que es reclama als responsables és que acabi l’arbitrarietat i el segrest de la informació que l’entitat genera i de la qual el director dels mitjans és plenament conscient perquè ha format part de la seva pràctica discriminatòria des de fa anys.
FIC assegura també que no té res a dir sobre que el gerent de La Farga hagi enviat la carta al director dels Mitjans però que el que se li demanava és justament el que no ha fet: tramitar-la i fer-la arribar al Consell d’Administració de l’empresa. La seva actitud posa de manifest, segons l’entitat, un aspecte que hauria de ser analitzat pel propi Consell d’Administració de l’empresa com és la connivència entre el gerent i el director dels Mitjans, per sobre de les seves atribucions directes que és retre comptes al Consell d’Administració.
En aquests moments que les bones pràctiques periodístiques estan en boca de la ciutadania, no deixa de resultar substanciós, segons FIC, que passin al primer pla de l’actualitat, “pràctiques discriminatòries molt habituals quan al poder no li agraden les actituds crítiques de control de la seva gestió i quan considera que els mitjans de comunicació finançats amb els diners de tots, són en realitat mitjans propis de propaganda que pot utilitzar a conveniència”.
Enlace a la noticia publicada el pasado dia 27 de abril.
El grup popular va fer referència a les contradiccions del govern socialista que aprova una moció sobre les relacions laborals en mig del conflicte amb els seus propis treballadors
Intyervenció de representants sindicals.
En el context de la commemoració de l’1 de maig que se celebra avui, els grups municipals del PSC, ERC i Comuns van presentar en el darrer ple d’abril una moció conjunta on es reclamava un model de relacions laborals al servei d’una societat més justa i democràtica i treball digne per a tothom, que va ser avalada per la intervenció dels responsables de CCOO i UGT en el ple municipal, en aquesta ocasió sense que se’ls tallés el micro.
La moció es fa ressò del “nou increment de la quantia del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.134 € bruts mensuals, acordat amb els sindicats UGT i CCOO” que “suposa un clar reforç de la protecció social, sent una de les millors eines per a combatre la pobresa i la desigualtat laboral, així com per a avançar en la igualtat retributiva entre homes i dones.” Alhora, crida l’atenció perquè “cal resoldre els problemes que afecten les polítiques actives d’ocupació, dotant als serveis públics d’ocupació dels recursos econòmics i del personal necessari perquè puguin exercir la seva labor de manera eficaç, adaptats a les necessitats específiques de les persones desocupades.” A l’Hospitalet es va subscriure un Pacte local per l’Ocupació que ordena i millora les polítiques d’actuació adaptant-los a les necessitats del context de la ciutat.
En el debat subsegüent, els grups polítics especialment de la dreta, van posar de manifest les contradiccions entre la moció avalada pel PSC i les dificultats en la negociació amb els propis treballadors municipals, posant l’exemple de la guàrdia urbana i també en la contradicció que suposa proposar mesures que es podrien dirigir directament als respectius governs de l’Estat i de la Generalitat que tenen totes les atribucions per millorar les condicions de vida i de treball de la ciutadania. El PP també va agrair en aquesta ocasió que els sindicats CCOO i UGT comuniquessin als populars la proposta de moció, cosa que no havien fet en altres anys.
Malgrat aquestes aportacions, la moció es va aprovar només amb el vot negatiu de VOX i l’abstenció del PP en el primer punt que fa referencia al compromís de continuar “revalorant el Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins a aconseguir el 60% del salari mitjà, tal com marca la carta Social Europea. A implementar les mesures necessàries dins del marc del diàleg social per a pal·liar els efectes de la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores derivats de la inflació, i a promoure els canvis normatius que ajudin a gestionar de manera eficaç la prevenció i la vigilància de la salut laboral a les empreses. La resta de punts on s’insta la Generalitat a ampliar l’oferta de programes i places de formació professional, així com l’acreditació de
competències professionals en els sectors emergents que necessiten les empreses i la
societat i que facilitin una ocupació de qualitat i digne; a impulsar, a través del SOC, més plans d’inserció laboral en l’àmbit local per a col·lectius en risc d’exclusió social especialment destinats a reduir la bretxa de gènere, la digital i la lingüística i a dotar de recursos suficients la Inspecció de Treball de Catalunya, reforçant la seva actual plantilla, van ser aprovats per tots els grups municipals excepte Vox.
Usuaris de l’antiga línia L10 i el grup d’ERC+EUiA reclamen millores en el servei d’autobusos de la ciutat i impliquen el govern municipal i l’AMB perquè hi posin remei
A principis del mes d’abril publicàvem a lestaca.com una prèvia de la posada en servei, des del 6 d’abril, de noves línies i freqüències a diferents busos de l’Hospitalet a partir de la creació de les línies L20 i L21 en substitució de les L10 i L11 per enllaçar la ciutat i El Prat de Llobregat i també amb Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. Però el que l’AMB anunciava com una millora de servei s’ha convertit en un empitjorament del transport ciutadà entre l’Hospitalet i els municipis citats.
La primera en advertir aquesta situació va ser l’Àngels, sòcia de FIC que viu al carrer Barcelona, a prop de la parada Tecla Sala de l’antiga línia L10. En concret, ella i la resta de veïns de la zona afirmen haver perdut amb el canvi d’operador, ara en mans de Moventis. Argumenten que al suprimir la línia L11 per la L21, “no tenim més freqüència de pas, ja que si bé la L20 ha passat de 3 a 4 autobusos per hora, hem perdut els 3 de la L11, és a dir, hem passat de 6 autobusos per hora a quatre i, a més, no tenim connexió amb urgències de l’Hospital de Bellvitge si no és canviant de bus”, el que suposa una pèrdua de servei.
Al rebre la queixa de la nostra sòcia, la redacció de lestaca.com es va posar en contacte amb l’AMB, adjudicatària d’aquest servei de autobusos entre municipis, donada la importància que té aquest transport que fins ara l’utilitzaven prop de 15 milions d’usuaris l’any. La resposta de l’AMB va ser que no entenien la queixa d’una pèrdua de servei i que, tot al contrari, es guanyaven freqüències. El tema també ha arribat a l’Ajuntament de l’Hospitalet, doncs el portaveu del grup d’ERC+EUiA, Jaume Graells, ha traslladat al govern municipal i a l’AMB la preocupació pels problemes en algunes de les línies de transport urbà de l’Hospitalet, com les assenyalades, i ha demanat que posin sobre la taula “mesures per resoldre urgentment els desajustos, els retards i el mal funcionament del servei, que estan provocant greus problemes als usuaris i usuàries de l’Hospitalet”.
L’empresa Moventis va guanyar l’adjudicació del servei de transport urbà de l’Hospitalet i altres municipis de la comarca del Baix Llobregat, en substitució de Baixbus a partir del 6 d’abril, qui venia prestant aquest servei fins aleshores. En concret, es tracta de les línies LH1, LH2, L10, L11, M12, M14 i M16, les quals, segons denuncia Graells, “han patit canvis d’horaris, retards i alteració de les freqüències, mal funcionament de les pantalles i la informació mostrada, tal com han denunciat molts veïns i veïnes”.
El portaveu d’ERC+EUiA i cap de l’oposició, Jaume Graells, ha traslladat la situació als responsables metropolitans, i ha explicat que “el canvi d’empresa està provocant greus problemes als usuaris i usuàries, fent que arribin sistemàticament tard a la feina, al metge o a l’escola”. Graells ha instat l’Ajuntament, però també l’AMB, a implicar-s’hi directament i prendre “les mesures necessàries per garantir la normalitat del servei de manera immediata”.
Jaume Graells ha manifestat que “ens preocupa, i molt, que aquesta situació, que es dona a partir del canvi d’empresa, es cronifiqui i suposi una pèrdua de qualitat d’un servei que funcionava correctament a la ciutat”. Graells ha assegurat que “hem traslladat a l’AMB les incidències concretes en cada línia i ens consta que ja hi treballen en millores organitzatives, i demanem que el govern municipal faci el mateix”, i ha afegit que “des d’ERC+EUiA estarem a sobre d’aquest tema, fent-ne seguiment i garantint que s’adoptin les solucions necessàries”.
Es va fer públic un Manifest per la vulneració de drets de la ciutadania a ser informada de l’activitat de les entitats de la ciutat
Un moment de la reunió.
Amb la sala central de la seu social del Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet plena, es va celebrar ahir la Festa de l’Esperit Crític, activitat anual que es convoca cada any al voltant de les Festes de Primavera de la ciutat com una contribució al clima amable que envolta Sant Jordi i el Dia del Llibre i de la Rosa.
Com sempre, la celebració és una gran excusa per la trobada anual de la massa social de l’entitat, que supera ja el mig centenar de socis (l’acta fundacional la van signar els únics socis d’aleshores, una quinzena) on, entre els canapès i les copes de vi, s’intercanvien impressions i s’agafa embranzida per la resta d’activitats anuals. També es fa servir la festa anual per explicar els objectius de l’entitat (resumidament: contribuir a construir una ciutat més amable de la qual se sentin orgullosos els residents, objectiu avui malauradament molt allunyat de la realitat), per repartir la revista que s’edita per commemorar la Nit dels Insurrectes de cada any i per convocar novament als homenatjats d’aquell dia i lliurar-los, com a recordatori, un pen drive amb les fotografies de l’acte i el text de totes les intervencions, d’una jornada que és memorable per tots aquells que hi participen.
La Festa de l’Esperit Crític, a la que estan convidats i convidades tots els socis i sòcies i un munt d’amics i companys que se senten propers a l’entitat, serveix també per presentar un Manifest anual que s’entrega a tothom. Van acompanyar als socis i sòcies, regidors dels grups municipals d’ERC i dels Comuns. En aquesta ocasió el document porta el títol: Manifest de denúncia de la vulneració de drets de la ciutadania per la pràctica arbitraria, discriminatòria i negligent dels mitjans de comunicació públics, i es refereix a l’absència continuada i regular dels mitjans de titularitat pública de l’Hospitalet a qualsevol dels nombrosos actes que l’entitat organitza i al buit informatiu que l’entitat pateix, probablement perquè és una entitat crítica amb qualsevol poder. Arbitrarietat, que lesiona el treball de l’entitat, però especialment escamoteja informació a la ciutadania a la qual en té tot el dret, perquè és la ciutadania la titular final d’uns mitjans que ella finança. (Al final d’aquesta informació es pot baixar el text íntegre del Manifest).
El manifest d’aquest any acaba amb uns quants precs: als responsables dels mitjans, representats directament per l’empresa que els gestiona i a l’alcaldia-presidència; als grups polítics de l’oposició perquè es facin ressò de l’arbitrarietat i contribueixin a esmenar-la; als organismes i entitats de la ciutat perquè una discriminació a uns quants és una discriminació a tots plegats, i als organismes professionals de Catalunya encarregats de vetllar per la llibertat d’informació i per l’aplicació del codi deontològic dels periodistes. A tots ells, a partir de demà segons ha informat FIC, se’ls farà arribar aquest Manifest per tal que actuïn en conseqüència.
A l’espera que hi hagi una excepció que confirmi la regla, de moment encara no s’ha produït la novetat que els mitjans de comunicació de la ciutat informin d’una activitat que reuneix a una bona part de la ciutadania més activa, com és la Festa anual de l’Esperit Crític. Per variar, no hi van estar presents…
MOAD EZZANOUNI, coordinador de 5 punts TIC d’atenció ciutadana a l’Hospitalet
Moad Ezzanouni apropa als veïns els serveis bàsics de fer servir el seu mòbil i també l’acompanyament i el suport en la realització dels seus tràmits i de les seves gestions telemàtiques. Ho fa parlant el llenguatge de barri i els ciutadans i explica en aqueseta entrevista que, llavors, «se senten molt còmodes en un ambient de confiança perquè els està atenent una persona com ells”. De mitjana, actualment entre tots els punts TIC atenen a unes 150 persones al dia de dilluns a dissabte. És una feina important per compensar l’esquerda digital.
Moad, en una clase práctica, para ayudar a utilizar el móvil.
Moad Ezzanouini va néixer a l’Hospitalet l’any 2002 i s’ha criat al barri La Florida, on va començar a ajudar als seus veïns a fer els tràmits en línea fent acompanyament digital. Es mostra orgullós de la feina, doncs el primer any es va poder atendre a 8.000 persones, l’any passat a 12.000 i ara coordina i és el responsable de cinc centres TIC a la ciutat. Fa poc s’ha casat amb la seva novia de tota la vida i continua estudiant un cicle superior de ciberseguretat alhora que fa les practiques a l’Ajuntament com a informàtic.
Moad Ezzamouni treballa com a coordinador de 5 centres TIC que dinamitzen digitalment als ciutadans que ho necessiten. Va començar al Punt TIC La Florida – Les Planes, que es troba a la Plaça Blocs Florida número 15, el seu barri des de que va néixer fa 22 anys. La feina d’en Moad apropa als veïns els serveis que s’ofereixen des d’aquests centres com, per exemple, l’acompanyament i el suport en la realització dels seus tràmits i de les seves gestions telemàtiques. L’eix central de la seva activitat són les noves tecnologies.
Moad mostra i comparteix un exemple de com les noves tecnologies són un pont que connecta els problemes amb les solucions i una eina que connecta amb tenir una vida millor, amb superar les adversitats i amb estar més preparats i preparades per a combatre-les. Ajuda en tot tipus de tràmits que es facin per internet. “Parlem el llenguatge de barri i els ciutadans, llavors, se senten molt còmodes en un ambient de confiança perquè els està atenent una persona com ells”, assenyala. Fins i tot ha arribat a ajudar a gent a aconseguir feina o documentació, atenent a qualsevol hora, sempre amb esperit de servei a la comunitat.
Pensaments negatius vers als joves
El jove informàtic creu que la combinació de la genialitat dels joves i la saviesa de la gent gran pot ser una força poderosa pel progrés i l’aprenentatge a la societat. També pensa que és important valorar tant l’experiència acumulada com l’energia i la creativitat de la joventut per assolir un equilibri a la societat. També valora els ambients que promouen la diversitat en totes les seves formes, inclosa la diversitat d’edats. I considera que la majoria de la gent està actualment amb problemes de pensaments negatius vers als joves “perquè en aquesta generació generalitzen pel que veuen dels altres”.
Moad sempre està connectat perquè l’agrada saber el que passa i considera que hi ha altres formes de concentrar-se que no apagant el mòbil. Rebutja la comparació de que les xarxes socials siguin la droga dura de l’actual societat, perquè si bé reconeix que si li dones un mal ús poden crear dependència, no arriba al punt d’una droga “que no aporta res, no em sembla just”. Defensa que les xarxes socials “aporten moltíssim a la nostra Sociedad i es mereixen un respecte”. I sobre els efectes de l’opinió pública, assegura que amb ell no l’afecta res.
Per al jove informàtic la solidaritat és la disposició a ajudar i donar suport als altres en moments de necessitat, mostrant empatia i compromís. I sobre la transició digital i verda, defensa que l’Hospitalet “no para de lluitar per tenir una ciutat més verda i digital, “i ho sé de primera mà”.
Confucio com a guia
Sobre el lideratge, pensa que un líder ha de ser inspirador, empàtic, comunicatiu, tenir visió i capacitat per prendre decisions, així com ser capaç de motivar i guiar el seu equip cap a metes comunes. I l’èxit és per a ell “assolir un equilibri entre el compliment personal, el benestar emocional i contribuir positivament al món que ens envolta”. I sobre el fracàs, respon taxatiu que no existeix: “al meu diccionari no hi ha aquesta paraula, però podem trobar un sinònim que és la paraula pas, per arribar a un objectiu hem de fer molts passos”.
Personalment, considera que no ha tingut cap dificultat que hagi tingut que superar, perquè es guia per la dita de Confucio: “La vida és molt simple, però insistim a fer-la complicada”.
Als joves com ell aconsella que aprofitin el tren que passa, “encara que sembli que no funcionarà, t’has d’esforçat per a que funcioni, però no et quedis a l’estació”, afirma. Es considera preparat per afrontar “tot el que vingui en el futur”, però no aspira a deixar un llegat memorable, perquè “no és el meu objectiu; crec que és millor ser un és, és viu més tranquil”, afirma.
Sense preocupació per l’IA
A Moad no li preocupa la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en la seva feina, “perquè no pot demanar cita prèvia, ni sol·licitar una ajuda, llavors crec que mai trencarà el meu sector. Encara que tot s’està digitalitzant molt -continua- i tot va molt de pressa, les persones sempre necessitaran a persones”.
Pensa que actualment hi ha més oportunitats laborals que abans, sobretot pels joves. “La meva germana quan tenia 19 anys li va costar un món trobar feina i ara un nen de 19 anyus que no treballi és perquè no vol”, afirma. Sobre les diferències entre dones i homes en les carreres científiques STEM, considera que cada vegada hi haurà menys i que a l’any 2035 n’hi haurà una igualtat absoluta en aquests sectors.
En Moad mai ha volgut l’excel·lència, perquè afirma que no l’agrada exigir-se molt, doncs pensa que “la vida s’ha de viure tranquil, no amb pressió, i l’excel·lència és sinònim de pressió”. Sobre les relacions humanes creu que “cada vegada es perden més, però qui és sociable sempre lluitarà pel seu manteniment”.
Que joves com Moad ajudin a la gent, quan de vegades han sigut tractats amb cert rebuig, com si fossin un destorbo, ha estat un comportament que ha girat 180 graus i ara els veïns el miren i saluden amb gratitud. “La gent ve a nosaltres com si la tecnologia fos un problema i surt pensant que és una solució”, conclou.
“Mai m’enfado, mai estic trist, em prenc la vida com un aprenentatge”
Quan Moad Ezzanouni va finalitzar el Batxillerat no va poder accedir a l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF) per no arribar a la nota de tall i, després d’un any sabàtic, va fer un curs digital que oferia la Fundació Sargim durant tres mesos i, una vegada acabat, va tenir l’oportunitat de fer un voluntariat amb opció que li contractessin en el punt TIC que s’havia obert al seu barri.
Gràcies a les seves habilitats i les ganes d’aprofitar l’oportunitat que l’havien ofert, va apostar per ser un punt guia que acompanya digitalment al ciutadà en absolutament totes les gestions i tràmits en línia. Recorda que això va donar molt que parlar, ja que el primer any van atendre més de 8.000 persones. I en 2023 ja van ser 12.000 persones i enguany tenen 5 punts que Moad coordina i és el responsable.
Paral·lelament, com Ezzanouni sempre ha volgut continuar estudiant, ara està cursant el darrer trimestre del Cicle Superior de Ciberseguretat i està fent les pràctiques a l’Ajuntament de l’Hospitalet com a informàtic. A Moad l’encanta treballar a l’àmbit social i també la tecnologia i el seu objectiu és créixer el màxim possible. Però el seu somni és arribar a ser entrenador professional de futbol. De fet, des de que tenia 14 anys ho és i la majoria de les seves tardes les passa entrenant a nens i a joves. Confessa que l’apassiona aquest esport i que els seus pupils puguin seguir l’exemple d’un noi amb valors, amb carisma i amb ganes de menjar-se el món des dels estudis i el treball.
Fa un parell de mesos que Moad s’ha casat amb l’amor de la seva vida. “Em diuen que sóc molt jove, però jo sé que estic preparat”, assenyala. Portaven quatre anys de nuvis i, tant ella com ell, tenen una bona feina, així que han decidit fer el pas i signar el seu amor. Viu amb la seva parella a casa dels seus pares, però després de ramadan a principis del mes de maig, té previst anar a viure a una casa de lloger amb la seva dona, amb qui pensa tenir fills en un termini de 4 anys.
Les seves lectures són “Despertando al gigante interior”, de Tony Robbins, “El señor de los anillos “ i “Don Quijote de la Mancha, de Cervantes i aquest estiu desitja viatjar amb la seva dona. “Serà un viatge especial perquè serà el primer que farem junts”. Moad és un jove molt carismàtic que genera un bon ambient vagi on vagi. Transmet confiança i l’agrada molt ajudar a la gent. Mai s’enfada, passi el que passi mai està trist i es pren la vida com una aprenentatge. Al Moad de l’any 2050 li diria que “mai deixi de ser un nen i gaudir de tot el que fa com un nen”. I a una illa deseerta es portaría aigua potable per sempre, menjar per sempre, a la seva parella “i a viure feliç menjant perdius”.
“El millor de l’Hospitalet es la seva bona gent”
El que més l’agrada a Moad del seu barri, La Florida, és la diversitat cultural i el tracte de la gent. “Al meu barri el que és català tracta de bona manera al que és paquistanès i aquest tracta bé al que és del Perú, i aquest també tracta bé al marroquí i així amb totes i cadascuna de les cultures que tenim al barri”, assegura.
El millor que té la seva ciutat, l’Hospitalet, “és la seva bona gent, perquè tots tenim un bon cor i estimem molt la nostra ciutat”, fins al punt d’afirmar que “qui viu a l’Hospitalet no es vol anar i això ho tinc comprovat”. A la resta de catalans els recomana que visitin l’Hospitalet i “que no facin cas a les xarxes socials i als canals de comunicació que només parlen malament de nosaltres perquè no tenen altre cosa de que parlar, però realment som una ciutat molt maca, en la que l’acolliment a qualsevol persona és immillorable”. Afegeix desafiant que “qui pensi malament de nosaltres, que vingui personalment a visitar-me i jo em jugo la meva feina a que voldrà tornar”.
Considera una sort que el seu projecte tingui el suport de GSMA, l’associació d’operadors mòbils i patronal de companyies tecnològiques, i per tant, la iniciativa pot créixer fins al nivell d’arribar a ser un projecte de la UE, amb l’origen al barri de La Florida i Moad com a principal líder.
Que la psicologia deixi de ser un tema tabú
A la pregunta de si Moad té un nou projecte, després de reconèixer que és la primera vegada que parla del tema, confessa que vol liderar en el futur que “la psicologia deixi de ser un tema tabú a l’Hospitalet i al nostre país”.
El projecte que ara desenvolupa aquest jove és el TicTruck a l’Hospitalet, un servei públic presencial d’acompanyament digital de la ciutadania i d’inserció sociolaboral de joves en risc d’exclusió social. És un contenidor de transport marítim reciclat i rehabilitat com una oficina de tràmits en la que s’acompanya a la ciutadania a fer les seves gestions telemàtiques i donar suport.
Moad coordina els 5 punts TIC i també és el coordinador de les formacions digitals que fem per a que les persones aprenguin a fer servir el seu mòbil. De mitjana, actualment atenem entre tots els punts TIC a unes 150 persones al dia i atenem de dilluns a dissabte. No hi ha un tipus de perfil determinat de les persones que ajuden, perquè va des del jove fins al més gran, “tothom necessita ajuda en els tràmits i gestions en línia”, reconeix. Considera que el projecta que lidera té molt futur i està molt content de participar i de tenir un paper important.
Com a repte a mitjà termini aspira a arribar a treballar a la Generalitat o la Diputació de Barcelona “aportant les meves experiències i a llarg termini, ser el director de la Xarxa TIC”. De moment, l’impacte que té la seva activitat a la societat és la seva digitalització, ser un suport i crear comunitat. Aquest darrer punt ho explica perquè considera que és important: a les sessions digitals es crea comunitat, la gent ve a aprendre però també a passar una bona estona entre veïns, i és un punt d’inflexió per al projecte, “ja que estem fent que gent que potser està en un moment complicat, durant una hora i mitja s’oblidin de tot i gaudeixin com a nens”.
Moad vol que es destaqui el seu agraïment a l’AEMA, Fundació Sargim, l’Ajuntament de l’Hospitalet, Mobile World Capital Barcelona, l’alcaldessa Nuria Marín, a Lluís Esteve, director del Pla Integral La Florida, a Robert López, director de la Fundació “i, sobretot, a tots els veïns i veïnes que confien en nosaltres”.
Una moció dels grups municipals, aprovada amb l’abstenció dels socialistes, dóna suport a les famílies afectades
Nova protesta dels pares de escoles bressol.
L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- Una moció aprovada pel ple municipal de l’Hospitalet amb els vots de tots els grups polítics, a excepció del socialista que es va abstenir, insta l’ajuntament de la ciutat a la municipalització de les cinc escoles bressol (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet) que han rebut ajuts durant el curs 2024-2025. Les famílies, que van assistir a la sessió, ho van celebrar amb xiulades i aplaudiments.
La moció presentada per ERC, Comuns i PP, insta a més que mentre que aquesta municipalització no es realitzi, es compensi econòmicament a les famílies que es veuen afectades per l’incompliment anunciat en el seu dia per l’Ajuntament.
Famílies senceres van assistir al ple per protestar per la situació que pateixen i per les promeses incomplertes que els suposa un cost econòmic que no haurien d’assumir i que ara sol·liciten que l’Ajuntament els compensi.
La plataforma per la municipalització es va fer sentir a la plaça de l’Ajuntament poc abans de començar el ple municipal, muntant un espai de joc infantil, pintacares i música. Just quan s’havien concentrat més d’un centenar de persones va començar a ploure i van decidir aleshores entrar a la sala de Plens municipal que es va fer petita per acollir-los.
Al final només vam poder entrar una cinquantena de persones, ja que des de l’Ajuntament van comunicar a les famílies què l’aforament de la sala no ho permetia, tot i que “hi havia molts espais buits i butaques lliures, segons els participants”.
Els pares estan cansats de tantes promeses.
Els regidors d’ERC i de Comuns van sortir del ple per intervenir davant els serveis de seguretat demanant que deixessin entrar a les famílies amb els infants, que esperaven fora sota la pluja. Finalment, van accedir a un espai habilitat al costat de la sala de plens, on els nens i nenes van poder jugar mentre es realitzava la sessió.
Les famílies van poder, tot i les limitacions inicials, fer presents als infants a un espai on és inusual la seva participació, ocupant el lloc on es fa política parlant del seu futur sense tenir-los mai davant.
Després de la votació, el regidor d’Ensenyament, David Quirós i part del seu equip es van apropar a la concentració per reiterar que estaven preparant una proposta econòmica d’ajuda a les bressols, sense concretar cap calendari i deixant clar que no arribaran a complir el que demana la plataforma (equiparació de preus públics a tots els cursos, incloent-hi la gratuïtat a I2).
Les famílies resten a l’espera de saber la proposta econòmica, ferma i per escrit, així com també la signatura i la validació de l’acta de la reunió que van realitzar el 2 d’abril amb el regidor on entre d’altres qüestions, es va comprometre a donar una resposta a les exigències de les famílies abans de finals d’abril.
Els grups polítics reclamaven a la moció que, en el termini d’un mes, s’hauria de realitzar una trobada amb els representants dels grups polítics, els representants de les famílies i les direccions de les cinc escoles bressol afectades, amb l’equip de govern, per clarificar calendaris i l’estat actual del procés de municipalització de les cinc escoles bressol.
Representants del afectats han manifestat a L’Estaca que: “Seguirem la lluita i continuarem exigint allò que se’ns va prometre, que ens va condicionar en l’elecció de les nostres escoles bressol i que, en no complir-se, afecta d’una manera notable a l’economia familiar de moltes llars”.
La moció també insta l’equip de govern a finalitzar les dues noves escoles bressol municipals anunciades en el termini màxim de dos anys i a fer un estudi i planificar la creació de noves escoles municipals als barris amb més dèficit de places públiques, tot començant els tràmits per a la seva construcció.
Una altra de les reclamacions de la moció va anar dirigida als partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya demanant mantenir el compromís per finançar, mitjançant els pressupostos de la Generalitat, el finançament de les places bressol municipals: les actualment existents, aquelles que s’incorporin a la xarxa pública i les que es puguin crear en el futur.
S’aprova una moció de tots els grups de l’oposició però l’alcaldessa anuncia que no s’aplicarà
Les parades de Collblanc.
Comença a ser una situació normal que desenes de ciutadans de l’Hospitalet aprofitin el ple municipal per mostrar el seu desencís per la situació en que es troben els seus respectius problemes. En els darrers plens s’han pogut veure, els guàrdies urbanos, les plataformes feministes, les Afas i Ampas de diferents escoles, la Marea Pensionista, els veïns que reclamen l’apertura de l’emissora municipal, els que volen debats a la televisió… En el ple d’aquest dilluns, la sala estava plena de criatures amb els pares i mestres de les cinc escoles bressol pendents de formar part del sistema escolar municipal 0-3 i desenes de paradistes del mercat de Collblanc. El passat 22 de març en aquest mateix digital explicàvem la situació d’abandonament en què es troben els paradistes d’un mercat que d’aquí dos anys complirà el seu centenari i que es cau de vell per la manca absoluta de manteniment, tot i ser uns dels mercats de la ciutat que mantenen la seva idiosincràsia i que no han declinat ni en venedors ni en compradors. Com que no hi ha manera que s’accelerin els procediments degut a l’evident paràlisi municipal que amuntega els conflictes i resulta incapaç de donar resposta a les demandes creixents, tres grups municipals tan diversos ideològicament com el PP, ERC i els Comuns van presentar una moció conjunta reclamant la remodelació externa de les parades del mercat. La moció va ser aprovada per unanimitat (el portaveu de Vox es va queixar als paradistes per no ser inclosos en la moció i va donar la culpa de no signar-la conjuntament al sectarisme de l’esquerra) en tres dels cinc punts i aprovada en els altres dos per tots els grups excepte el PSC que, en boca de l’alcaldessa va assegurar que era impossible que en sis mesos es puguin licitar les obrers i en 12 mesos que comencin (tal com es va aprovar a la moció), bàsicament perquè no s’ha fet res de res.
Bé, el regidor responsable va dir que sí que s’havien fet coses: s’ha demanat un informe tècnic per saber si el fibrociment que tenen les parades és perillós o no ho és i resulta que l’informe diu que no ho és, de manera que segons el regidor, provocar alarma resulta demagògic. A la web d’Opamianto, un dels equips d’advocats que més han treballat aquest tema, s’afirma que la uralita pot tornar-se perillosa en cas d’envelliment, desgast, fraccionament o qualsevol causa que provoqui pols d’amiant o dispersió de microfibres. No s’ha lliurat l’informe realitzat als mitjans de comunicació, però és evident que, com a mínim, no es pot negar que el fibrociment del mercat de Collblanc està envellit i desgastat i estaria bé eliminar-lo el més aviat que es pugui.
Doncs bé, la promesa de posar en marxa les obres i per tant eliminar la uralita desgastada es va vehicular l’estiu del 2022 per escrit, de manera que les obres havien de començar al setembre de l’any passat. Ara resulta, segons l’alcaldessa, que és impossible que ni tan sols comencin a l’abril del 2025.
Com que, entremig es va signar un decret d’alcaldia que impedia les transmissions i compravendes de parades exteriors, amb el conseqüent perjudici als paradistes que van renunciar a les concessions i es van jubilar amb la promesa d’indemnitzacions que també s’han incomplert, l’alcaldessa va anunciar que es podia eliminar el decret i tornar a la situació anterior. Una dada més que posa de manifest que, excepte prometre i especular no s’ha fet absolutament res per resoldre el problema.
O sigui que s’ha aprovat una moció que obliga a executar les obres d’aquí a un any com a màxim, però l’alcaldessa que ha perdut la moció ja ha dit que el que s’ha acordat no es complirà. I s’ha quedat tan ample.
Però la moció contempla molts altres aspectes que sí que es podrien complir si l’Ajuntament tingués la voluntat de resoldre el problema. Per exemple, es podria acordar i presentar el projecte de remodelació en els propers sis mesos; es podria fer l’estudi de la retirada del fibrociment; es podria fixar una taula de grups polítics i associacions de comerciants de l’interior i de l’exterior del mercat per informar “mensualment” de les fases i progressos en la remodelació i es podria, malgrat que el PSC també va votar en contra (encara que va perdre la votació), compensar econòmicament els comerciants afectats pel decret d’alcaldia que suspenia la venda o transmissió de les parades i fer efectiu, de manera immediata, el pagament de les indemnitzacions als paradistes que van optar per tancar la botiga.
És molt possible, però, que no es faci res de tot això i potser els paradistes s’hauran de plantejar altres mesures de pressió per una situació que s’està convertint en insostenible. Com tantes altres…
Mitjançant mig centenar d’entrevistes a joves líders en les seves especialitats, la publicació tracta els diferents escenaris de futur i dóna protagonisme als que pilotaran els propers 10.000 dies al sud de Barcelona
Intentar predir el futur és una aspiració que ens distingeix com a humans. A l’Anuari 2024 Next Llobregat que els lectors de lestaca.com poden consultar des d’avui de forma gratuïta, s’esbossa a través de les 444 pàgines l’esdevenir dels propers 10.000 dies al sud de l’àrea metropolita barcelonina a través de mig centenar d’entrevistes a representants destacats de la generació Z de l’Hospitalet i el Baix Llobregat. El PDF de la publicació es pot descarregar aquí: https://drive.google.com/file/d/18csnGH-kz3KFv6xSZfLDvdZ4xUbrEy4Q/view?usp=share_link
Són joves escollits perquè ja sobresurten en diferents camps, com la interpretació (actors i músics), l’emprenedoria, l’esport en diverses disciplines, la investigació científica, el lideratge social i veïnal, el periodisme, el món de les startups, reconeguts xefs, dirigents polítics i estudiants que han rebut premis en obtenir les millors notes de la promoció. Un lideratge que de ben segur mantindran en el futur, segons aposta l’editora BCN Content Factory.
Amb les entrevistes en profunditat, l’Anuari 2024 Next Llobregat proposa vuit escenaris de present i futur. Al capítol Generació Artificial aborda el nihilisme i humanisme dels joves; Convivència Intergeneracional tracta sobre la diversitat i si les noves generacions accepten compartir amb la gent gran o es peca d’edatisme; a Polaritzats i Enfadats es fa una radiografia als extremismes que dominen les nostres societats; el capítol “Que es faci la llum” destaca el lideratge científic que té el Campus de Castelldefels de la UPC, amb centres capdavanters com l’Institut de Ciències Fotòniques; a Igualtat d’Oportunitats s’aborda l’educació i per què els nostres adolescents han obtingut les pitjors notes a les proves PISA; a Rastrejant Talent es tracta la cultura en la seva més àmplia expressió, mentre a Dones s’analitzen les causes que Europa necessiti encara 67 anys per acabar amb la bretxa de gènere, encara que ara les dones a Occident visquin la millor era de la història. L’últim escenari, titulat Futura Ocupació, anticipa com serà la feina en les properes dècades, quan Chat GPT i la Intel·ligència Artificial seran els becaris més llestos.
Els joves passen de tot? Com veuen el món que estan heretant? S’han allunyat de la política, inclosa la més propera, la municipal? Estan tan enganxats a les xarxes socials que acabaran amb dependència i problemes mentals? Totes les generacions sempre han fet preguntes similars. En aquest Anuari 2024 Next Llobregat s’aposta pels joves líders que ens hauran de conduir al demà fins a l’horitzó del 2050. El periodista i editor Juan Carlos Valero tindrà llavors 92 anys, “si és que visc, però tots els protagonistes que desfilen per aquesta publicació estaran a punt de fer els 50 anys més o menys, i seran els responsables de la nostra societat”, assenyala abans d’afegir que els joves periodistes que els han entrevistat també pertanyen a la mateixa generació, de manera que el diàleg s’ha produït entre iguals.
L´emancipació, l´accés al´habitatge, l´estalvi, les eleccions europees, la salut mental, les possibilitats d´ocupació, la parella…. La generació que liderarà el nostre futur al territori Llobregat parla alt i clar. Mai fins ara aquesta joventut va estar tan preparada i pocs mitjans abans els havien donat visibilitat per parlar amb tanta honestedat. La imatge i el seu impacte en l’autoestima, la importància dels referents, l’amor a les diferents etapes de la vida, el paper que tindrà la Intel·ligència Artificial a la societat, la recerca d’un estil de vida sostenible o el ‘bullying’ són altres de les temàtiques que es tracten en aquesta obra.
“Hem volgut acostar-nos més als joves el 2024, basant el contingut en les grans qüestions que estan enganxades als seus interessos reals”, subratlla Valero. Tot plegat, amb un llenguatge molt visual i una acurada edició que en la versió impresa es presentarà el 30 d’abril a CitiLab, laboratori ciutadà d’innovació social i tecnologia amb seu a Cornellà. Un format que descansa en la profunditat i la sinceritat de les entrevistes i en la diversitat cultural, social i econòmica dels joves escollits. Així, són ells mateixos els qui trenquen o subratllen els estereotips que la societat els assigna. A les seves mans hi ha el seu propi futur, però també el de la nostra societat.
Algunes entitats com la PAH organitzen la solidaritat interna per reduir l’impacte i el grup municipal d’ERC ja ha demanat una reunió urgent que ni s’ha convocat
La PAH de l’Hospitalet és una associació sense ànim de lucre composta per aproximadament cent famílies, en principi creada fa nou anys per donar suport moral, logístic i legal a famílies amb risc de desnonament on, donat les característiques de moltes d’elles, monoparentals i en alguns casos amb fills discapacitats, l’habitatge no és el seu únic problema, ni el més preocupant. Aquestes famílies tenen ingressos baixos i en alguns casos no tenen cap, per la qual cosa el problema més gran és el dels aliments. Enfront d’aquesta situació, la PAH de l’Hospitalet no es podia quedar de braços plegats i va ampliar el seu suport, sempre dins les seves possibilitats, que parteixen de la solidaritat interna. Des d’un principi, els Serveis Socials de la ciutat conjuntament amb la Creu Roja, feien un repartiment d’aliments. Donat que els aliments frescos, sovint s’entregaven en un estat poc adequat, des de l’associació es va aconseguir canviar el sistema per un de targetes moneder, de manera que cada família pogués comprar els aliments que més necessitava, cosa que serviria per millorar la seva dieta, reduir la quantitat d’aliments i, sobretot, evitar l’estigmatització de les persones necessitades, per allò que s’ha dit tradicionalment “les cues de la fam”. Malauradament, abans del passat Nadal i sense avís previ, els Serveis Socials de la ciutat van bloquejar les targetes, sense més explicació que això formava part d’un pla global i que després de festes es tornarien a activar, cosa que no ha succeït. Estem a finals d’abril i tot continua igual. Les famílies fa quatre mesos que no reben cap ajut alimentari i, el que és pitjor, no reben cap explicació pel retard. Fins ara l’únic ajut que reben és d’elles mateixes, és a dir de la solidaritat interna. La situació es va agreujar aquesta Setmana Santa, quan els nens i nenes van fer vacances a les escoles i havien de menjar a casa. Podem testificar que els fills de moltes d’aquestes famílies mantenien una dieta equilibrada gràcies al menjador escolar. Es dona el cas que les beques menjador no arriben a tothom: molts nens i nenes es queden sense elles. Al no tenir aliments suficients a casa seva, els pares han de deixar-los igualment al menjador del col·legi, però el fet de no poder pagar el rebut, obliga a aquests nens i nenes a una certa discriminació escolar en alguns centres perquè es queden sense poder fer algunes activitats de caràcter extraescolar, excursions, colònies, etc. Un altre problema que s’està trobant l’associació és que nens que tenen un alt grau de dependència, no poden quedar-se al menjador o participar d’activitats i excursions per la manca de monitors. Estem parlant de l’Hospitalet del segle XXI, la segona ciutat d’un dels països més rics del món. No d’una ciutat tercermundista, que segons proclama és acollidora i solidària. Se sap que hi ha ciutats del tercer món on cap nen i nena passa fam, on els desnonaments els solucionen a través dels ajuntaments i no a través d’associacions que han d’acabar fent d’ONGs, en una ciutat que de primer món només té els impostos i l’especulació.
A primers d’aquest mes d’abril, aquesta mateixa deixadesa municipal va ser denunciada en roda de premsa pel portaveu del grup municipal d’ERC, Jaume Graells.
Graells, va explicar que “tot i que ens van assegurar que es resoldria en breu, no més enllà del mes de febrer, la realitat és que la situació continua aturada”. Graells va lamentar, a més, que el govern municipal no ha donat “cap resposta a totes les famílies afectades i les entitats que les acompanyen”, i va afegir que “és especialment greu, perquè durant la setmana santa, centenars d’infants no tindran ni accés a l’àpat escolar que tenien garantit”.
Jaume Graells va exigir al govern de Núria Marín “respostes clares i concrecions, perquè les entitats i les famílies afectades segueixen sense rebre cap explicació raonable”. Des d’ERC+EUiA van assenyalar, que tot i que l’excusa per part de l’Ajuntament és l’anunci fet per part del Ministeri de Drets Socials a principis d’any presentant un nou programa de targetes moneder, “és inacceptable que durant aquests tres mesos s’hagi deixat penjades centenars de famílies que ja feien servir aquest sistema, i no s’hagi previst cap solució durant tot aquest temps”.
Finalment, instaven el govern municipal a convocar de manera urgent una reunió amb tots els grups municipals, les entitats i els agents que hi intervenen, per donar explicacions clares a tothom, i establir compromisos i calendaris. Segons Graells, “necessitem millorar la coordinació i l’acompanyament a les entitats i les famílies, per recuperar aquests mesos i garantir que un fet com aquest no es torna a produir”, i va concloure afirmant que “és imprescindible que el govern del PSC deixi d’amagar-se, jugant a despistar, amb un fet tan greu i que afecta a moltíssimes famílies de la ciutat”. La reunió que demanava Graells fa uns quants dies, no s’ha convocat pel que coneix aquesta redacció.
Les noves operacions urbanístiques i immobiliàries suposen el col·lapse de la ciutat a molt curt termini
La situació d’emergència que pateix avui l’ensenyament a la ciutat i que s’ha posat de manifest reiteradament durant les darreres setmanes, mitjançant mocions dels grups d’oposició, de declaracions sindicals i dels mateixos afectats directes, amb concentracions al ple municipal o amb demandes dels pares i mares de les escoles bressol no municipalitzades, va ser l’objecte de la darrere sessió de l’Espai de Reflexió que impulsa l’entitat Tres Quarts per Cinc Quarts.
Dimarts passat, el tema de l’Espai va ser justament aquest: Educació a l’Hospitalet: Emergència?, on estaven convidats dos mestres, Enric Roldán d’El Casalet i Ernesto Sánchez de CCOO, molt al corrent de la situació educativa a la ciutat, presentats pel president de l’entitat i antic regidor de Cultura i Ensenyament entre els anys 1983 i 1990, Amadeu Juan. Entre els assistents, un altre regidor de Cultura i després d’Ensenyament i avui líder de l’oposició, Jaume Graells, i un ex-tècnic d’Ensenyament, Josep M. Tarrats, que actualment és un membre molt actiu de l’entitat organitzadora.
Malgrat que Educació i Ensenyament no són la mateixa cosa i no és el mateix interrogar-se sobre si l’emergència es produeix en l’àmbit educatiu o en l’àmbit de l’ensenyament, el debat va posar de manifest que, certament, a la ciutat estan en crisi l’ensenyament i l’educació perquè si l’ensenyament és el procés de transmissió de coneixements i l’educació és el procés segons el qual se socialitzen els individus d’una societat avençada, a la ciutat, l’ensenyament està en emergència i l’educació en una situació límit que podria esclatar en qualsevol moment en els barris més complexes de la ciutat, tal com es va posar de manifest en el debat.
D’acord amb les aportacions dels dos mestres convidats, un d’ells, Roldán, en l’aspecte més qualitatiu i l’altre, Sánchez, en el quantitatiu, a la ciutat li caldrien, hores d’ara, per cobrir les necessitats, entre 5 o 6 escoles de primària i un institut de secundària. I això no eren només apreciacions. Es basaven en números i dades. Per exemple, pel que fa a les ràtios a Catalunya, que vol dir al nombre d’alumnes per aula que es consideren òptims pel bon funcionament educacional, mentre que la normativa escolar recomana 20 alumnes per aula a l’ensenyament infantil, 22 a primària i 28 a secundària, les xifres reals de la mitjana catalana en el curs 21-22 eren de 21,5 a infantil, 23,4 a primària i 28,03 a secundària. A l’Hospitalet, la situació encara era més greu en el curs 22-23: les ràtios eren de 22,74 alumnes per classe a infantil, de 24,6 a primària i de 29,53 a secundària.
Aquestes dades volen dir que, a l’Hospitalet, hi ha a primària 498 alumnes matriculats per sobre de la ràtio i 146 a secundària, però que en realitat si s’afegeixen els alumnes matriculats a grups extraordinaris (aquells que reclamen atenció preferent especialment per matrícula activa que corresponen a nens acabats d’arribar a la ciutat i que requereixen intervenció especial) la demanda total es, hores d’ara, de 1470 alumnes. Per donar resposta a aquests 1470 alumnes de més, caldrien entre 5 i 6 escoles noves i un nou institut.
De tota manera, si aquesta és la realitat quantitativa, la qualitativa encara és més sensible perquè justament la gran demanda s’està produint en l’actualitat a la part nord de la ciutat, és a dir, en els barris de Collblanc-La Torrassa, Pubilla Casas-Can Serra i La Florida-Les Planes, amb una incidència considerable també al districte 3 Santa Eulàlia-Gran Via Sud, que són les zones més densament poblades i, per tant, amb una pitjor qualitat de vida, a la que cal afegir la proporció de població nouvinguda i, de forma manifesta, un factor que viuen molt directament els professionals de l’ensenyament, com és l’arribada permanent de nous alumnes als que cal escolaritzar d’immediat. Pel que es va dir a la trobada, a l’entorn de 30/40 alumnes nous per setmana.
A aquest panorama s’afegeix que mentre que al conjunt de la Unió Europea la inversió financera en el sistema educatiu és del 4,4% de mitjana i al conjunt de l’Estat del 4,93%, a Catalunya és actualment del 3,82%. Inversió que ha anat disminuint en lloc d’incrementar-se (a l’any 2009 en Educació s’invertia el 20,2% del global de la despesa pública mentre que al 2020 només el 17,6%) i que a l’Hospitalet s’agreuja perquè les mateixes condicions de la ciutat impedeixen que es puguin afrontar amb la urgència que requeriria la inversió en Ensenyament.
Per exemple, els grups municipals ja fa temps que venen reclamant a la Generalitat que es flexibilitzin els estandars per la creació de noves escoles, perquè l’Ajuntament és incapaç de poder posar a disposició de l’Administració els solars que caldrien per construir nous centre perquè no hi ha solars en condicions i també per la paràlisi administrativa i la lentitud en gestionar les necessitats urgents. I a tot això cal afegir-hi que els escassíssims espais lliures o obsolets es requalifiquen i es posen a disposició de les constructores per edificar nous habitatges que estan a no res de col·lapsar la ciutat.
Aquest panorama és alarmant a la zona nord de la ciutat però aviat ho serà a tot el terme, perquè encara s’han d’omplir moltes promocions de pisos als barris Centre i Sant Josep (Rambla Marina, la Remunta, Cosme Toda…) que crearan una nova demanda social dels nous residents que la ciutat serà absolutament incapaç afrontar per manca de recursos, però especialment per manca d’espai per les noves infraestructures i serveis. Aquesta bogeria de l’Administració local que es va posar de manifest a l’Espai de Reflexió com a tots els espais on es reflexiona sobre les mancances de present i les amenaces de futur, està produint un considerable rebuig de la ciutadania arreu, que reclama, com també es va posar de manifest a la reunió, mobilitzacions cíviques des de tots els àmbits que siguin capaces de treure la vena dels ulls que els impedeix observar la realitat als que governen la ciutat. Especialment, davant de noves operacions especulatives tan fora de lloc com les que es plantegen al voltant del Biopol-GranVia, ara d’estricta actualitat.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.