Sindicats, famílies, docents i la classe política, denuncien la dramàtica situació escolar que es viu a l’Hospitalet

El proper curs pot arribar a ser caòtic davant la previsible incorporació a l’ensenyament públic dels alumnes procedents dels col·legis Xaloc i Pineda que perden la concertació

La situació educativa a L’Hospitalet és caòtica i dramàtica alhora. És una percepció molt notòria i palpable. Les contínues denúncies de la situació tant per part de les comunitats educatives (pares i professors) com també per part de les organitzacions sindicals, així ho reflecteixen. CC.OO. ho ha plasmat diverses vegades, fins i tot l’any passat sol·licitant la declaració d’emergència per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ràtios per sobre de la mitjana de Catalunya, no es construeixen escoles, manca de professorat, centres amb una multitud de deficiències que no es reparen, manca de calefacció…

Avui han estat els Comuns de l’Hospitalet els que ho han fet visible, centrant-se a la ciutat, amb una declaració recolzant la propera mobilització de l’11 de febrer, on sindicats de l’Educació i altres entitats reivindiquen millores en les condicions laborals i a favor d’una educació pública de qualitat: reducció de les ràtios, un increment del personal docent i la democràcia als centres entre molts altres punts.

Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns, ha denunciat la impassibilitat que hi ha per part de l’actual govern municipal per afrontar la situació. Sobretot davant la falta d’escoles a la ciutat. Actualment hi ha 29 grups extraordinaris (bolets, fora de matrícula) que no tenien aula i se’ls ha hagut d’ubicar en espais destinats a altres activitats escolars.

El portaveu dels Comuns ha demanat a l’ajuntament més pressió a la Generalitat perquè la massificació i la manca de professorat als centres de l’Hospitalet té més incidència a les escoles de la zona nord com és el cas de l’Eduard Fontseré i Joaquim Ruyra, centres d’alta complexitat.

També s’ha posat de manifest la manca de solucions amb el manteniment, de competència municipal, i els dèficits estructurals de moltes escoles, sobretot aquelles que provenen del Pla d’Urgències, una de les quals ha provocat la recent manifestació de professors pares i alumnes de l’Escola Milagros Consarnau.

Des de CCOO, que també comparteix l’anàlisi de la situació, és considerat molt greu tot el que està passant, amb perspectives de futur molt poc encoratjadores. Caldrà tenir en compte, per agreujar encara més la situació, la prevista privatització total dels centres Xaloc i Pineda on prop de 300 nens es trobaran en una situació vulnerable i hauran de buscar plaça a l’escola pública.

CCOO de l’ensenymanet, molt sensible davant la situació escolar de l’Hospitalet, ha manifestat que és molt previsible que el seguiment de la vaga el dia 11 de febrer als centres de la ciutat sigui molt massiu, sobretot a causa de la situació a les escoles i els instituts.

El novembre de l’any passat, aquest sindicat ja va manifestar que organitzaria i participaria a totes les protestes que siguin necessàries per defensar una educació pública, digna, inclusiva i amb recursos reals. Aquesta determinació l’ha adoptat l’organització sindical després d’haver passat més d’un any des de la denúncia de la situació d’emergència educacional, sense que s’hagi realitzat “absolutament res per part de les administracions responsables: Generalitat i Ajuntament”.

La situació laboral dels professionals, d’altra banda, continua sent molt preocupant i no ha variat gens en els darrers exercicis: “el professorat es deixa la pell i treballa en condicions cada cop més difícils i les administracions continuen encara en la inacció sense oferir solucions reals al patiment dels centres i de les famílies. Els docents estan exhausts, saturats i desprotegits, i la resposta política és el silenci”, sentencien des de l’organització sindical.

De l’atenció a les dones víctimes del masclisme a la transformació de la societat patriarcal: una reflexió al voltant de la recent apertura del SIE a l’Hospitalet

Una cinquantena llarga de persones assisteixen a la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre la dona, Lluïsa Carmona

Amb la sala d’actes de Can Riera plena de gom a gom, majoritàriament dones, va tenir lloc la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre les dones i el feminisme, Lluïsa Carmona, “De les cases d’acolllida als SIE. Apunts històrico-socials de la lluita per l’erradicació de les violències masclistes: de l’atenció a la transformació”.

La reconeguda historiadora, va ser membre de l’equip professional de la primera Casa d’Acollida per a Dones Maltractades de Catalunya i va dirigir i co-fundar l’entitat Tamaia, Dones contra la violència, una de les entitats que va treballar amb més intensitat per posar en marxa programes i instruments de combat contra les violències masclistes i que més a fons va tractar el tema de les societats patriarcals en el context del capitalisme.

La xerrada va servir per recordar l’extraordinari treball de multitud de dones, la immensa majoria des de l’anonimat i l’activisme, que han dedicat esforços i saviesa per combatre la xacra estructural del masclisme a les societats occidentals. Des dels anys setanta del segle passat fins ara mateix, la Lluïsa va anar desplegat tot el cúmul de circumstàncies que van esperonar les dones, especialment durant l’antifranquisme, per engegar projectes de lluita feminista que trencaven la dinàmica patriarcal del règim imposat pel nacionalcatolicisme i la cultura tradicional masclista del feixisme en el poder.

Va recordar moltes d’aquelles lluites i com, a poc a poc, la consciència de l’activisme feminista que cercava de manera immediata la igualtat de gèneres, va anar conscienciant la societat que la cultura patriarcal que considerava la violència contra les dones com quelcom natural, era justament allò que calia transformar d’arrel. Aquell activisme de la primera època que produïa missatges d’igualtat i de llibertat de les dones en esferes tan significatives con la llibertat sexual i reproductiva o l’alliberament dels costums, va anar modulant el missatge cap a l’eliminació de qualsevol violència de gènere i especialment en contra dels feminicidis que eren considerats simplement com una forma de criminalitat domèstica, però no com un problema estructural de la societat patriarcal.

La sala estava plena.

L’ajut social a les dones a través de les cases d’acollida i tota la legislació desenvolupada per lluitar estructuralment contra la cultura masclista, des de les vocalies de dones de les associacions de veïns fins a les diferents tipologies de CAID, té en els SIE (Serveis d’Intervenció Especialitzada), l’últim instrument professionalitzat de suport i de combat contra la violència de gènere. Un instrument llargament reivindicat a la ciutat i finalment aconseguit molt darrerament.

Un dels missatges finals de la intervenció de la Lluïsa Carmona anava justament un pel encara més enllà: “caldria estar atents a la vigilància d’aquests serveis, de tots aquests recursos i eines, i especialment vigilar els paràmetres que tenen la funció d’erradicar les violències, que és el que contempla la llei catalana”.

L’acte havia de comptar amb l’obertura de la tinent d’alcalde de Ciutat de Drets, la Laura García, i la cloenda de l’alcalde David Quirós. Quirós va parlar al principi de l’acte i va marxar un quart d’hora després, mentre que la regidora va intervenir en l’apertura i va expressar la importància del treball de les dones al llarg del temps que ha suposat que ara les institucions puguin oferir aquest tipus de serveis tan intensament reivindicats.

Text llegit per Lluïsa Carmona

L’alcalde va assitir a l’acte i va dedicar unes paraules.

RENFE

Fins ara amb això dels trens
rondinàvem, fèiem conya:
no arriben puntualment,
tu, RENFE pocavergonya!

Ja som a un altre nivell,
amb morts, ferits a mansalva:
responsables al bordell
des del matí fins a l’alba.

Son els nostres protectors,
aquests fills de la gran puta.
Cobreu sous demolidors,
per què no beveu cicuta?

Maquinistes emprenyats,
Han parat locomotora
i el país, paralitzat,
es toca la cantimplora.

Si aquí hi hagués ciutadans,
i no vassalls de la gleva,
petarien caps i mans
sense descans, sense treva.

A Madrid, sabeu com són,
diuen que es Déu qui ens castiga:
la culpa és de Puigdemont
que les vies facin figa.

L’oposició en ple rebutja la pròrroga del Contracte-Programa dels Mitjans de Comunicació i es manté ferma i unida en la proposta d’un nou Comitè Executiu

El ple de gener posa de manifest la debilitat del govern Quirós que només porta al ple ordinari un sol punt de relleu polític

Per 14 vots en contra i 13 vots a favor, els dels regidors socialistes, es va rebutjar al ple ordinari de gener la pròrroga del Contracte-Programa dels Mitjans de Comunicació Públics que regula el funcionament orgànic dels serveis de comunicació municipals sota el control de La Farga GemSA. El portaveu socialista va voler pressionar l’oposició que, una vegada més, al marge de les adscripcions ideològiques, va mostrar una única veu en defensa de la pluralitat informativa, el control ciutadà dels mitjans públics de comunicació i l’aplicació d’una política plural en la composició dels organismes d’execució i funcionament municipal, d’acord amb la realitat de forces existents al Consistori.

La sessió plenària, a banda, va resultar il·lustrativa per altres qüestions. El primer ple municipal de l’any de la segona ciutat de Catalunya presentava un Ordre del Dia amb només 7 punts i 17 mocions dels grups municipals i una participació ciutadana oral Intervenció de FIC al Ple , en aquest cas de l’editora del nostre digital, l’entitat Foment de la Informació Crítica, precisament sobre participació ciutadana. Dels 7 punts de l’Ordre del Dia, 4 eren punts per donar compta d’acords ja adoptats per la Junta de Govern o pels decrets d’alcaldia; un altre era la imposició de sancions per infracció de la normativa de la tinença d’animals i el primer de tots, l’aprovació de les actes de les sessions ordinària i extraordinària anteriors.

Juana Ibañez, representant de FIC al ple de l’Ajunament de L’Hospitalet.

És a dir, l’únic punt de l’Ordre del Dia amb veritable pes polític era aquell que instava a aprovar “el programa d’actuació transitori per a la continuïtat dels Serveis de Comunicació Municipals” que presta l’empresa pública La Farga Gem SA per aquest any. Per explicar-ho amb més detall, el màxim interès polític del ple de gener era l’aprovació de la pròrroga del Contracte-Programa que regeix el funcionament dels Mitjans de Comunicació Públics, caducat el 31 de desembre de l’any passat i que a finals de gener es portava a pròrroga, com fa aquest equip de govern de manera reiterada amb una immensa majoria de contractes que caduquen abans d’actualitzar-se: una prova més de la pèssima gestió municipal, que s’ha convertit en simple rutina.

En aquest cas, la situació era encara més aclaparadora. El Contracte-Programa dels Mitjans Públics de Comunicació es va aprovar l’any 2023, quatre dies abans de les eleccions municipals de maig d’aquell mateix any i era el segon Contracte-Programa existent, amb una vigència teòrica del 2022 al 2025. Teòrica, perquè es va aprovar gairebé un any i mig després del que corresponia segons el propi reglament municipal.

L’anterior Contracte-Programa aprovat, va ser el de vigència 2019-2020, de manera que entre el 2021 i el 2022 no va existir Contracte-Programa. Tot plegat no es pot considerar una anomalia perquè el Contracte-Programa l’ha d’elaborar i aprovar l’organisme de direcció col·legiada dels Mitjans, el que es coneix com a Consell Executiu (CE), i aquest organisme ha funcionat també d’una manera erràtica al llarg dels anys. El primer CE es va aprovar pel ple a finals del 2016 però no va entrar en vigor fins al gener del 2018 i el segon no es nomenaria fins al febrer del 2022, entrant en vigor de manera immediata perquè calia aprovar el nou Contracte-Programa abans de les eleccions del 2023.

Aquest Consell Executiu de febrer del 2022 seria, per tant, el que aprovaria el Contracte-Programa (2022-2025) que va caducar el passat desembre. Un Contracte-Programa que el Consell Executiu va aprovar en la seva tercera i última reunió de setembre del 2022 —passarien 8 mesos fins que l’aprovés el ple municipal—, d’una manera accelerada i sense cap debat com resulta evident, perquè es va elaborar en menys de mig any i amb només dues reunions al març i a l’abril d’aquest 2022.

Previsiblement, per tal d’evitar com havia estat passant —des que es va aprovar el Reglament Orgànic dels Mitjans de Comunicació Públics  al gener del 2014—, que s’incomplís permanentment la pròpia reglamentació aprovada per l’equip Marín, al maig del 2024, la Junta de Govern, encara sota el mandat de l’alcaldessa, nomenaria el Consell Consultiu dels Mitjans (2023-2027). Aquest és l’altre organisme col·legiat que contempla el Reglament Orgànic dels Serveis de Comunicació Municipals i que és el que ha de donar el vist i plau a la proposta de l’alcaldia per nomenar el nou Consell Executiu.

Des de maig del 2024, encara s’hauria d’esperar fins al novembre d’aquest mateix any, per tal de portar al ple la proposta de nou Consell Executiu, que ja anava tard, perquè hauria d’haver entrat en vigor l’any 2023 i acabar el seu mandat el 2027, coincidint amb el mandat consistorial.

Al novembre del 2024 el ple municipal va rebutjar la proposta de composició de l’alcalde Quirós i en aquell mateix ple, el portaveu Husillos ja va explicar que la nova proposta de l’alcaldia es faria esperar. No arribaria fins 13 mesos més tard, al desembre del 2025, molt pocs dies abans que caduqués el Contracte-Programa vigent.

Ara, l’equip Quirós ha proposat la pròrroga del Contracte-Programa i el portaveu del govern, Alcaide, ha intentat argumentar que no aprovar la pròrroga equivalia a perjudicar els treballadors dels mitjans i el mateix servei. Caldria recordar al govern Quirós que els Mitjans han funcionat més temps sense Contracte-Programa que amb Contracte-Programa, vulnerant la seva pròpia normativa i sense que passés res. D’altra banda, una nova proposta consensuada amb l’oposició al mes següent de rebutjar-se la primera (al desembre del 2024) hauria permès tot un any de reunions del nou Consell Executiu per redactar un nou Contracte-Programa probablement més interessant del que hi ha pels treballadors dels mitjans públics, però sobretot, més conseqüència de la pluralitat política que existeix a la ciutat.

El cas és que el problema no s’ha resolt. El Consell Executiu que ha d’acabar el seu mandat al maig del 2027 encara no s’ha constituït i no serà fàcil, perquè el govern Quirós està entestat a nomenar un Consell Executiu amb els vots assegurats per no perdre ni una sola votació. En el ple de dimarts es va anunciar una nova proposta alternativa que encara no s’ha fet pública. Els grups d’oposició reclamen des del novembre del 2024 que més enllà dels representants polítics dels cinc grups municipals, el director dels mitjans nomenat per l’alcaldia, i un representant del gabinet de Comunicació municipal, els tres professionals que completen el CE, s’elegeixin entre els representants elegits per les redaccions dels mitjans de comunicació privats que funcionen a la ciutat i, en el cas que no vulguin participar, dels mitjans de comunicació comarcals. No cal dir-li al lector de L’Estaca que l’únic escull per tirar endavant aquest CE és la presència d’un membre de la nostra redacció en la proposta dels grups d’oposició. Vetar L’Estaca s’ha convertit en el gran obstacle per posar en marxa el CE: un factor que ens encoratja encara més a posar-nos al servei de la ciutadania, de la professionalitat i de la independència informativa.

L’ESCUDELLA I CARN D’OLLA

Jo crec que a Catalunya, en general, la carn d’olla no agrada. Si agradés seria fàcil trobar-la als nostres restaurants i és molt difícil. Tant als barats, com als cars. En canvi, es continua amb la tradició de fer-la el dia de Nadal, juntament amb el pollastre rostit.

Segons Sant Josep Pla -ja sabeu que els sants no sempre diuen la veritat, però com que abans no hi érem, l’escriptura es va inventar per tal que creguéssim el que els nostres avantpassats van voler que
creguéssim- , abans, a les cases catalanes l’escudella i la carn d’olla era el pa nostre de cada dia i els  diumenges es menjava pollastre. És evident que això és massa reductiu, perquè si fos cert la cuina catalana només comptaria amb dos plats i no és el cas. És fàcil pensar que els rics devien menjar unes quantes viandes més, que els pobres devien menjar el que arrepleguessin i que potser els del mig potser sí que tenien la tònica general que explica Pla, però tot i així és evident que la cuina catalana popular és més rica. O sigui penso que el sant palafrugellenc tira de tòpic.

Això d’en Pla ve del franciscà gironí Francesc d’Eiximenis (segle XIV) segons el qual l’escudella i la carn d’olla era un plat que menjaven els catalans “cada dia”. A més, és el plat documentat més antic d’Europa i això li dona una venerabilitat indiscutible, encara que, a un món on prima l’esnobisme i el mal gust això més aviat li va en contra.

Ningú no sap del cert origen i, vist que és un plat que existeix bàsicament a tots els països llatins europeus, és lògic pensar en els seus antecedents romans -què hi a casa nostra que valgui la pena que no vingui de la mare Roma?-. I és obvi que és un plat rural -perquè, fet i fet, el país no fou industrial fins el segle XIX i encara amb prou feines, ja que la major part del territori, malgrat les nostres grans urbs com València o Barcelona, continua sent rural-.

Allò que posaven els pagesos -o, millor dit, les pageses, perquè aquest país la cuina tradicional és femenina- era el paisatge. Les verdures que tenien a mà, cigrons, col, api, patata (després que vingués d’Amèrica, igual que les mongetes, és clar). La carn imagino que, en general devia ser escassa. No sé quan es va començar a afegir botifarra blanca, botifarra negra, pollastre i, sobretot, la pilota, que és la reina indiscutible de la carn d’olla. La pilota primer es feia amb amb molla de pa i cansalada, ara amb carn picada de vedella, molla de pa, ous i llet…crec que és evident que abans no podien estar per tan romanços.

Això dels galets enormes que hi posem per Nadal, també és de fa dos dies, malgrat que el venecià Marco Polo portés la pasta a Europa per tal que els italians en fessin els seus plats nacionals. Els pagesos-com amb tantes altres sopes del nostre país- es limitaven a posar-hi pa sec. Perquè aquí s’hi passava gana i s’aprofitava tot.

Tornant al començament, costa molt trobar restaurants a Catalunya que facin escudella i carn d’olla. Diuen que fer-la és molt entretingut, perquè la olla ha d’estar molt de temps al foc. Diuen que la gent no en demana perquè fa pagès. No ho . A m’agrada molt. Jo he trobat un restaurant de cuina tradicional catalana que la fan excel·lent, ca l’Estevet, al carrer Valldonzella del Raval barceloní. Alguna vegada, quan hi vaig hi trobo, expolítics i excantautors importants deglutint cuina tradicional a tocar de l’orgasme.

És curiós perquè, quan hi vaig acompanyat, la resposta dels meus acompanyats o bé és arrufar el nas davant la meva demanda d’escudella i carn d’olla, no entenent com una persona benmenjada com jo pot
demanar allò per dinar o demanar-ho també amb tot l’entusiasme del món.

Jo, a l’escudella, copio el que feia ma mare: hi afegeixo formatge ratllat parmesà. I quan s’acaba l’àpat – regat normalment per un vi del Penedès- i amb uns postres de mel i mató o similars, jo soc l’home més feliç del món. I millor persona. Segur. En definitiva, ser tradicionalista en el millor sentit de la paraula és això.

Tomàs-Maria Porta i Calsina

La revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic  (PEPPA) s’engegarà al juny, després d’un any i mig d’espera

La idea és incorporar cinc vegades més elements a protegir dels existents fins ara i portar-los a aprovació a finals de setembre

Després d’un any i mig, es posa en marxa el procés per a la revisió i l’elaboració d’un nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l’Hospitalet, molt reclamat tant per les entitats de la ciutat com pels partits polítics. Aquest anunci es va realitzar en una reunió de la Comissió Permanent de Patrimoni i on es va informar del nou cronograma d’actuacions. (Foto: Antiga fábrica d’Albert Germans).

Aquestes actuacions haurien d’haver-se iniciat el setembre del 2024 però no es va poder activar ja que ni tan sols estava contractat el personal que l’havia de fer. Tots els grups de l’oposició van votar el 5 de novembre passat perquè es reservessin partides econòmiques als pressupostos del 2026 per a la conservació dels elements històrics patrimonials que encara subsisteixen a l’Hospitalet. La inacció del govern municipal en la conservació del Patrimoni havia estat motiu de crítica ja que es considerava que el patrimoni que queda en peu, encara està en constant perill per les pressions immobiliàries.

La idea de la revisió del PEPPA és incorporar cinc vegades més elements arquitectònics a protegir dels existents fins ara. A la darrera reunió de la Comissió Permanent de Patrimoni, celebrada el passat 15 de gener, es va acordar posar en marxa aquesta revisió. Els treballs de la revisió s’han d’iniciar l’1 de juny una vegada sigui contractat el personal que l’ha de dur a terme, una vegada aprovats els plecs de condicions del concurs que l’habilitarà.

Segons el nou calendari planificat, a finals del mes de setembre d’aquest any s’ha de presentar un llistat provisional amb els elements a incloure en el nou PEPPA que han de ser revisats per la mateixa comissió permanent. Quatre mesos després (gener 2027), les fitxes de cadascun dels elements acordats es presentaran de forma provisional per estar acabats l’estiu de l’any que ve i ser aprovats a finals del 2027.

El Museu d’Història de l’Hospitalet s’encarregarà de les gestions per les intervencions al Castell de Bellvís i al refugi antiaeri existent al Parc de la Marquesa, tal com es va informar a la reunió de la Comissió Permanent. Durant aquest any es realitzaran les dues excavacions pendents a l’entorn dels dos elements a conservar amb el projecte museístic per obrir-lo al públic durant l’any 2027. Ambdues obres tenen un pressupost de 629.000 euros.

Un altre dels anuncis esperats era la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis catalogats de l’Hospitalet. Les bases del plec de condicions ja estan preparades i estan pendents dels informes dels serveis jurídics. La convocatòria està prevista per al mes de setembre. El pressupost destinat és de 150.000 euros i el màxim subvencionable serà del 50% del cost de l’obra. Podran accedir a aquests ajuts tots els edificis rehabilitats a partir de la darrera convocatòria.

Una altra de les actuacions que ja està encarregada és l’edifici de l’Harmonia. Concretament la garita, pendent de fa anys. Ja s’ha contractat un especialista en aquest tipus d’intervencions des de l’Àrea de Qualitat Urbana. Amb aquesta intervenció es repararà per recuperar l’aspecte original, un balcó circular, deduït de les fotografies existents i també d’una aquarel·la.