L’Ajuntament s’apunta a aplicar les màximes taxes per pernoctacions hoteleres i pensions, per recaptar més de 3 milions en aquest exercici

Les declaracions, fa uns dies, del regidor d’Agenda Urbana, José Antonio Alcaide, sobre que “és moment de prioritzar la disposició d’espais a la ciutat per la construcció d’habitatges”, malgrat que no resulta sorprenent perquè encaixa perfectament amb la política que porta a terme el govern Quirós, si que ha sobtat, sobretot en el context en que s’ha produït, parlant de la màxima aplicació de la taxa turística als hotels de la ciutat, tan aviat la Generalitat faci l’aprovació definitiva d’aquest increment.

La idea és que l’Ajuntament pugui cobrar el màxim possible per pernoctació als hotels, pensions o apartaments turístics que hi ha a la ciutat, després de l’acord al que van arribar PSC, ERC i Comuns al Parlament de Catalunya i que s’aprovarà previsiblement al mes de febrer per tal que, per Setmana Santa, les taxes puguin ser aplicades rigorosament. La nova taxa duplicarà l’existent i s’aplicarà al llarg de dos exercicis.

Això podria suposar que la recaptació municipal per l’aplicació de la nova taxa turística podria superar aquest any 2026 els 3 milions d’euros a la ciutat, una quantitat que podria servir per poder adquirir sol públic destinat a esponjar els barris o a crear noves zones verdes.

Segons Alcaide, tot el que es recapti amb la taxa turística ha de repercutir en la millora dels serveis que la ciutat necessita però, no per això, l’aposta municipal ha de centrar-se en crear més instal·lacions hoteleres. En concret va afirmar que “és moment d’avaluar les condicions per instal·lar nous hotels a la ciutat i per això hem fet una moratòria perquè hi ha una oferta hotelera més que acceptable i ara el que hem de fer és afavorir els espais per la construcció de més habitatges a l’Hospitalet”.

Tot apunta, per tant, que l’atenció de l’equip Quirós està en la construcció de més habitatge, en una ciutat híper-saturada i amb un creixement demogràfic aclaparador. Les declaracions d’Alcaide s’ajusten perfectament al disseny que el Consorci del Clínic i de la Reforma del Samontà preveuen per la pastilla de Can Rigalt on, enlloc d’equipaments —l’Hospital General que tant reclama la ciutat, pe exemple— el que es preveu és construir un nou barri —aquesta vegada però, amb un estatus alt perquè estarà en una zona d’alt standing al costat del nou Clínic— que ocupi tot l’espai lliure actual i on hi hagi cabuda per 1.200 famílies, previsiblement, pel tipus d’edificacions previstes i la qualitat de l’espai a tocar de la Diagonal a l’entrada de Barcelona, a preus desorbitats que només poden pagar demandants de fora de la ciutat.

Precisament és el regidor Alcaide el que fa més d’un any i mig ha anat ajornant la seva presència a una reunió convocada per la coordinadora d’entitats Espai de Ciutadania, on havia d’explicar amb tot detall quines son les propostes municipals per aquesta zona al nord de la carretera de Collblanc. Un ajornament que encara es manté, probablement a l’espera que es pugui informar exactament de què es preveu per aquesta zona i com adornar-ho convenientment, per tal que les entitats no posin una vegada més el crit al cel, com és previsible que passi.

La modificación del PGM se aprobó con los votos de PSC, Junts y Vox. ERC se reservó su voto para el Pleno Municipal a celebrar en los próximos días. PP se abstuvo y Comunes votaron en contra

La Comissió d’Urbanisme del Ajuntament de Barcelona dio luz verde al proyecto de la “Illa de Citroën” con los votos de PSC, Junts y Vox que supone la reducción de un 30% de la zona verde prevista en el planeamiento inicial y donde se construirán 110 viviendas. Esquerra Republicana hizo una reserva de voto que se sabrá definitivamente en el pleno municipal y los Comunes votaron en contra, posición que han mantenido desde el inicio del proceso de modificación del Plan General Metropolitano (PGM).

Los vecinos se concentraron el martes pasado en la plaza Sant Jaume, en la misma puerta del Ajuntament de Barcelona mientras que se celebraba la reunión de la Comissió d’Urbanisme. La indignación fue grande cuando finalmente se supo el resultado de las votaciones. Los afectados llevaban pancartas reivindicando “el cien por cien de la Illa Citroën zona verde”. También se podían leer otras con frases como: “No més blocs”; “Amb el barri no s’especula”. Después los afectados se concentraron en la plaza Sant Miquel, en la entrada del edificio municipal donde se celebró la transcendente reunión.

Ancor Mesa, regidor dels Comuns al Ajuntament de Barcelona, considera que, aunque esta votación representa un varapalo para las aspiraciones de los vecinos afectados por esta modificación del PGM, la lucha ha de continuar. Por un lado, se han de entregar toda la recogida de firmas, cerca de 1.500 hasta ahora, cuya campaña de momento se mantiene. Y por otro, se ha de continuar con la presión vecinal. Aunque se apruebe el proyecto, después hay que ejecutarlo. “Las elecciones municipales se celebrarán dentro de un año y si hay un cambio en la aritmética municipal se podría paralizar el plan”, dice el portavoz de los Comuns.

Tal y como hemos ido informando desde L’Estaca, el proyecto proviene del acuerdo realizado entre el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Stellantis, en el 2023, pero no se dio a conocer hasta octubre del 2024 cuando se abrió un proceso participativo que nunca se acabó ni se tuvo en cuenta la opinión de los vecinos.

En julio del año pasado fue aprobado inicialmente por la Comissió d’Urbanisme del Ayuntamiento de Barcelona. Aquella vez con los votos del PSC, Junts, ERC y Vox. PP se abstuvo y los Comunes votaron en contra.

El pasado octubre se produjo una nueva votación del proyecto, esta vez en el plenario de Sants-Montjuic, y donde hubo un baile de votos: PSC y Vox votaron a favor; se abstuvieron Junts, ERC y PP. Y sólo los Comunes votaron en contra, grupo que ha mantenido el mismo voto en todo el proceso.

Ancor Mesa, de los Comunes, ya ha manifestado en más de una ocasión que “el convenio está realizado a medida de la multinacional Stellantis». Esta empresa tiene sede social en Amsterdam y es fruto de la fusión de varias empresas automovilísticas como la propia Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal, Fiat, Alfa Romeo, Dodge y Chrysler. Esta compañía busca revalorizar los terrenos que han ocupado durante décadas, con una operación claramente especulativa bajo el paraguas de la enésima modificación del Plan General Metropolitano.

La modificación del PGM de la Illa Citroën, situada entre la calle Badal de Barcelona y la riera Blanca, limítrofe con l’Hospitalet, supone la reducción de un 30% de la zona verde prevista a cambio de la construcción de unos 12 bloques con un total de 110 viviendas y cuyas fachadas darán a la parte de Santa Eulalia-2.

Manuel Domínguez, portavoz de los Comunes en el Ayuntamiento de l’Hospitalet, y que se han sumado a las protestas ya ha calificado en más de una ocasión que esta modificación del PGM se asemejan a los Planes Parciales en tiempos del franquismo, eliminando zonas verdes y convirtiéndolas en zonas edificables. Ese hecho produjo una masificación de los barrios en detrimento de los equipamientos y de los espacios libres.

Joves de vint anys entrevisten mig centenar de sèniors de l’Hospitalet i el Baix Llobregat que amb la seva activitat mantenen el batec de les seves poblacions

L’Anuari 2026 Next Llobregat ja està disponible gratuïtament per a tots els lectors de lestaca.com aquí: https://drive.google.com/file/d/1ic1hHGDnTcY4qo4mHJjffXSNKP4vrQFU/view

Al llarg de gairebé 400 pàgines, la publicació realitza una radiografia a la longevitat del Baix Llobregat i l’Hospitalet en una aposta per un futur intergeneracional lliure d’edatisme. Es tracta d’una obra de periodisme de proximitat, servei i solucions, perquè a més d’informar sobre problemes socials, investiga i narra les respostes o iniciatives que busquen resoldre’ls.

Si el segle XX va ser el de la revolució femenina, amb l’accés de la dona al mercat laboral i a la seva independència econòmica, “estem segurs que en aquest segle XXI la gent gran serà la protagonista d’una nova revolució gràcies a la major esperança de vida i a un envelliment més saludable i actiu”, assegura Joan Carles Valero, periodista i editor de BCN Content Factory. I afegeix que “igual que amb les dones, la longevitat social està clarament amenaçada per la discriminació denominada edatisme”. Per aquesta raó, l’enfocament prospectiu i monogràfic de la publicació anual aborda la “longevity” del sud de la regió metropolitana en una clara aposta per un futur intergeneracional.

Una vintena de joves periodistes entrevisten en el Anuari 2026 Next Llobregat a mig centenar de representants de la nova longevitat que després de destacades trajectòries professionals mantenen amb la seva activitat el batec dels municipis del territori Llobregat. També publiquen entrevistes a experts, compten amb articles d’autoritats en la matèria i expliquen les conclusions de l’I Congrés d’Edatisme organitzat per la Diputació de Barcelona, a més d’incloure una vintena de reportatges entre els quals destaquen la nova llei de la Gent Gran de Catalunya, el repte demogràfic metropolità, la formació contínua per a sèniors, l’economia platejada o la celebració del 30 aniversari del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran del Baix Llobregat.

L’Anuari 2026 Next Llobregat que aquí té disponible en format digital i que el seu PDF es distribueix gratuïtament entre les entitats, institucions, mitjans locals i empreses, es presentarà en edició impresa el 27 de gener a l’auditori del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

La publicació posa en relleu que moltes de les idees negatives associades a l’envelliment i que contribueixen a forjar les discriminacions per raons d’edat no són necessàriament certes. Els demògrafs denominen als majors de 65 anys “la generació silenciosa”, a excepció del mig centenar d’éssers humans d’altes prestacions que parlen en aquestes pàgines de la seva experiència i de com afronten la vida amb projectes i una activitat orientada al bé comú.

Existeix una dualitat social enfront del populós i cada vegada major grup social que són els majors de 65 anys. D’una banda, la societat idealitza el temps: la saviesa acumulada, l’experiència… Però per un altre, ho tem: la deterioració física, la dependència… Gràcies a la intel·ligència ‘cristal·litzada’ de tot el que s’aprèn al llarg de la vida: vocabulari, coneixements, experiència… la capacitat no sols es manté amb els anys, sinó que millora fins a molt entrada la vellesa.

No obstant això, l’aïllament social és un dels principals factors de risc que explica fins al 45 per cent dels casos de demència senil, però que es pot combatre amb vida social activa, aprenentatge continu i sortir amb amics. La ciència demostra que les persones majors que fan un exercici rutinari guanyen fins a un 30 per cent de mobilitat, força i equilibri. També els experts denominen el ‘biaix de positivitat’ al fet que, amb els anys, el cervell aprèn a assaborir les petites alegries del dia a dia i li presta menys atenció als disgustos.

L’últim informe mundial de la felicitat, publicat per Nacions Unides, el confirma: al nostre país, els majors de 60 anys es consideren a si mateixos més feliços que els menors de 30. També estudis recents mostren que la satisfacció sexual pot millorar amb els anys: les relacions es tornen més íntimes, més divertides, menys centrades en el rendiment. I quant a recomanacions sobre hàbits saludables, no hi ha variacions sobre els quatre clàssics de sempre: no fumar, mantenir el pes, fer exercici i menjar sa, perquè es redueix el risc de contreure malalties cròniques.

Al contrari de quan s’és jove, etapa on s’antulla provar-ho tot, de major se sap que el temps és limitat i el cervell sol centrar-se en el que de veritat importa. Amb els anys, les persones solen centrar-se més en el present, en el que dona satisfacció immediata al no haver de planificar un futur a llarg termini, la qual cosa redueix l’ansietat existencial. Quant a elles, estudis epidemiològics assenyalen que les xarxes femenines d’amistat són un factor que influeix en els cinc o sis anys de mitjana que viuen més que els homes

Una recerca d’Harvard confirma que mantenir objectius vitals està vinculat a la longevitat i la qualitat de vida, com aprendre una cosa nova, viatjar, completar un projecte personal o acaronar una relació. Tots els entrevistats a l’Anuari 2026 Next Llobregat són la mostra viva d’aquestes conclusions i rebutgen amb la seva activitat quotidiana les múltiples discriminacions a les quals solen estar sotmesos els majors en la nostra societat. Es coneix com a edatisme, i aquesta publicació ho combat a través d’una aposta intergeneracional.

Anuari 2026 Next Llobregat

Una dona morta per apunyalament dijous a la tarda en un local okupat, confirma l’alarma social i l’escàs resultat de les mesures de vigilància municipal

La mort per apunyalament d’una dona a un local ocupat del carrer de Santa Anna 15, del districte Centre, que ja havia estat denunciat per alguns grups municipals d’oposició des del setembre passat, ha tornat a posar d’actualitat el greu problema de la inseguretat a la ciutat.

En aquest cas es tracta d’una antiga ferreteria que, d’acord amb les dades municipals està ocupada des de l’octubre de 2023, i que ja havia estat denunciada com una ocupació perillosa per part del veïnat, donat que s’havien produït baralles i actes violents al seu interior i se suposava que era un niu de traficants de drogues i un focus permanent de conflictes. Segons Vox, que ha emès ràpidament un comunicat només conèixer-se els fets, el 8 de gener passat ja s’havia produït un intent d’assassinat i ara s’ha consolidat amb la mort d’una dona i la fugida del suposat agressor.

Tant Vox com el PP han denunciat la falta de fermesa del govern local a l’hora de resoldre aquest tipus d’okupacions conflictives. González, de Vox, ha afirmat que aquest assassinat “és la conseqüència directa d’anys de deixadesa i passivitat del govern municipal del PSC que ha permès que  les okupacions il·legals s’hagin convertit en autèntics polvorins de violència”. Esplugas, del PP, ha declarat que “no es pot confondre vulnerabilitat amb permissivitat. S’han de perseguir les màfies, actuar contra els okupes conflictius, oferir una resposta social a qui veritablement ho necessiti i defensar la propietat privada”. Per part municipal afirmen que “el desallotjament i tancament del local només es pot produir per via judicial i s’assegura que, des de fa mesos, s’ha produït una pressió policial sostinguda, amb presència de la Guàrdia Urbana, controls intensius i, en determinats períodes, una patrulla situada davant del local les 24 hores del dia, exercint pressió sobre les persones que entren i surten”.

No és aquesta l’opinió del veïnat que s’ha mostrat de fa mesos molt preocupat per la inacció sobre un problema que es veia venir i que s’ha reproduït en altres locals okupats, afortunadament sense els resultats d’aquest. La mateixa portaveu popular explica en la nota informativa feta pública ahir, l’incendi recent amb ferits greus a un local okupat del carrer Mestre Carbó i un altre al carrer Saurí, així com una constant riada d’okupacions que “son una bomba de rellotgeria per la convivència a la ciutat”.

González també assegura que “els veïns viuen amb por, i que la seguretat ciutadana no pot seguir sent la gran oblidada d’aquest Ajuntament”.

Significativament, fa pocs dies s’ha fet públic l’Informe de Victimització de l’Institut Metròpoli de l’AMB on es constata que el 25,3% de la població metropolitana va ser, l’any 2024, víctima d’almenys un fet delictiu. Això vol dir que la quarta part dels habitants dels 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona van ser víctimes l’any 2024 d’algun delicte i que la sensació d’inseguretat als barris metropolitans és un factor molt important que es manté estable però no decreix. Aquestes dades exclouen els delictes cibernètics. Si s’inclouen aquests resulta que un de cada tres habitants de l’àrea metropolitana ha estat víctima d’un delicte durant l’any 2024. I aquests delictes si que han crescut significativament: 7,4 punts respecte del 2023.

Entre els fets delictius més rellevants figuren els relatius a la seguretat personal, com ara robatoris sense violència (un 18,3%), seguits dels problemes amb els vehicles (7,4%).

Per zones, la ciutat de Barcelona és l’espai més conflictiu (un 28,6% de la població ha estat víctima d’un fet delictiu), seguida de la zona del Besós (amb un 26,2%), la del Llobregat (un 23,5% de mitjana) i finalment Vallès/Collcerola/Sant Cugat, on l’impacte és molt menor.

Aquestes dades son mitjanes zonals. En un proper treball parlarem de les xifres per ciutats, però ja podem avançar que l’Hospitalet és la pitjor ciutat metropolitana, amb l’índex de victimització més alt de totes (sense comptar els delictes digitals) , i que ha crescut respecte del 2023.

A l’espera del resultat, els treballadors mantindran el to d’enfrontament amb l’empresa davant les sancions i els acomiadaments

El passat dimarts 20 de gener, es va celebrar el judici per la demanda de CCOO contra l’empresa Moventis, pel desacord sobre la retallada de drets i de salaris, i el canvi d’horaris que ha malmès la conciliació familiar. Durant l’acte del judici a la Ciutat de la Justícia es va concentrar un gran nombre de treballadors de l’empresa per donar suport a la demanda.
Per fer efectives aquestes retallades de drets i de salaris, l’empresa es va acollir a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, que si es llegeix bé, es veu que es va redactar en uns anys de forts canvis empresarials i de competència, que van posar en dificultats a moltes empreses de l’Estat. Amb aquest article s’intentava salvar moltes empreses que d’altra manera haguessin hagut de plegar i, de retruc deixar a milers de treballadors a l’atur.
Per això estan els tribunals, per decidir si Moventis té raó en utilitzar l’esmentat article, però no es pot obviar que grinyola s’agafi per on s’agafi. Per a començar, Moventis va aconseguir la licitació presentant una proposta a la baixa de manera temerària, per la qual cosa havia de saber que econòmicament li costaria molt fer front al contracte, i que només ho podria solucionar rebaixant els salaris i els drets dels treballadors, a més de reduir el manteniment dels autobusos, posant en perill els mateixos treballadors, els vianants i els usuaris. Per desarmar la següent excusa de l’empresa hem d’entendre que l’article 41 depèn directament del 82.3 de la mateixa llei, que diu exactament:

“Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa, en casos tales como la existencia de pérdidas actuales o previstas, o la disminución persistente de su nivel de ingresos ordinarios o ventas”

No estem parlant d’una baixada d’usuaris ni de tarifes, sinó tot el contrari. Si no és per les vagues, el flux hauria augmentat, mentre que les tarifes s’han apujat. De fet, si l’empresa perd diners, o millor dit, ha deixat de guanyar-ne, és per voluntat pròpia. No es tracta d’una lluita competencial, sinó d’un canvi d’empresa. Els treballadors ja hi eren, els autobusos també,  i també els mateixos usuaris i el mateix sistema de tarifes.
Tanmateix, s’ha de tenir en compte que no existeix competència amb altres empreses del sector. Moventis és l’única que dona el servei perquè es tracta d’una concessió d’un estament estatal; a més, s’ha de dir que amb unes condicions que, per llei, l’obligaven a respectar el conveni i les condicions contractuals amb els treballadors, per la qual cosa, al nostre entendre i en aquest cas, l’article 41 no s’hauria de poder aplicar.

És evident que aquesta només és l’opinió que es desprèn després d’haver fet un seguiment exhaustiu del cas des del seu inici i llegida la “Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014” i “l’Estatut dels Treballadors”.

En uns dies, pot ser en una setmana, el jutge dictarà sentència i llavors sabrem si estàvem equivocats o no.

D’altra banda, el conflicte, conseqüència de la decisió temerària de l’empresa de presentar-se en condicions límits a concurs, podria convertir-se en un delicat precedent per tot el sector, si tenim en compte que totes les línies i concessions públiques sortiran a concurs en els propers anys fins al 2028, segons explica CCOO.

Per a més informació i entendre la situació d’una manera global, recomanem llegir el nostre article del 12 de febrer del 2025 , és a dir aviat farà un any. Des de llavors no hem deixat d’escriure sobre el tema, descobrint, no només la possible complicitat del govern municipal del PSC amb l’empresa, sinó també la de l’AMB: aquí i aquí.