Espectacles al Barradas i en alguns casos al carrer, mentre es rehabilita l’únic espai mínimament en condicions en un lloc poc cèntric que havia estat un cine de barri

Bona part de la programació de concerts, arts escèniques i espectacles de gran format que fins ara es feien prioritàriament al teatre Joventut, passaran durant aquest primer semestre de l’any a l’auditori Barradas i a carrers i places de la ciutat, perquè l’únic teatre de la ciutat amb una mica de capacitat estarà en obres. Explicar a qualsevol que no conegui la realitat de l’Hospitalet, que el tancament de l’únic espai útil per fer espectacles d’un format més o menys professional, obliga a programar les activitats als carrers i a les places perquè no hi ha un altre recinte que reuneixi les mínimes condicions, resulta aclaparador pel que suposa per una ciutat de 300.000 habitants.

El teatre Joventut s’ha de remodelar íntegrament per millorar els accessos, el confort del públic i les instal·lacions per adequar-los a la normativa vigent i s’aprofitarà la necessària rehabilitació per actualitzar la tecnologia que fa servir, l’acústica i l’aïllament tèrmic per fer-lo més sostenible, amb un pressupost que, a l’any 2023, quan es va projectar la rehabilitació, s’apropava als 400.000 euros. Ja a l’any 2020, l’ÀMB havia aprovat la rehabilitació funcional de l’equipament, però fins a sis anys més tard no s’ha fet res.

Quan tot això s’acabi, l’Hospitalet continuarà tenint l’únic espai teatral en condicions en un carrer estret de Collblanc i molt poc cèntric, sense possibilitats d’aparcament en condicions i amb una escassa capacitat de places per una ciutat com aquesta. Aquest teatre es va inaugurar al maig del 1991, després d’una intensa polèmica a la ciutat on es reclamava un teatre municipal en condicions, de nova creació, que s’hauria pogut construir en uns espais bastant més adequats i cèntrics —que després van ser convertits en blocs d’habitatges— a tocar de la plaça de la Serp a Sant Josep, pels quals hi havia —i encara es conserven— tots els plànols per la seva realització.

El govern socialista de l’època —encara en època Pujana— es va entossudir a rehabilitar l’aleshores Cinema Joventut a Collblanc per convertir-lo en una mena de teatre municipal. L’edifici era obra de l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i es va inaugurar l’any 1931 com a cinema de barri. Es va mantenir amb aquesta utilitat fins al seu tancament l’any 1972. Des d’aleshores, l’edifici va estar en perill de convertir-se en un aparcament, però l’ajuntament encapçalat per Vicenç Capdevila, va tramitar la seva qualificació com a equipament dins el Pla General d’Urbanisme de 1976 i el va preservar rebutjant les llicències aleshores en tràmit per fer-lo desaparèixer. Es va mantenir tancat des d’aleshores i no va ser fins a finals dels 80 que el nou ajuntament socialista el va adquirir i el va convertir en l’únic teatre municipal, fins ara mateix.

Igual que el Joventut, la majoria dels barris de la ciutat comptaven amb nombroses sales de cinema: els cinemes Navarra,  Rívoli i Florida, a Pubilla Casas/La Florida/Les Planes; l’Stadium, a Sant Josep; el Constelación i el Victòria, a Santa Eulàlia; el Continental, el Romero, l’Alhambra i el Joventut, a Collblanc-La Torrassa; el Lumiére i el Marina, a Bellvitge; l’Oliveras i el Ramblas al Centre. Aquests dos darrers del Centre es trobaven en dos espais perfectes per convertir-se en uns magnífics teatres municipals de relleu i ocupaven edificis únics que haguessin permès ampliacions i remodelacions. Avui, com tants espais interessants de la ciutat, son edificis d’habitatges que l’Ajuntament podria haver comprat en el seu dia, però que va preferir perdre. Per cert, el cinema Oliveras va tancar l’any 1989 (amb Pujana d’alcalde), però el Ramblas es va mantenir en actiu fins el 2010, en plena era Marín.

Ara, l’equipament que substituirà com espai tancat al Joventut mentre es mantingui en obres, serà l’Auditori Barradas, un espai multifuncional de 225 localitats a la sala més gran, per una ciutat de 300.000 habitants, en els baixos d’un edifici d’habitatges.

I el que no es faci a la Barradas, al carrer.  Perquè no hi ha cap més teatre municipal digne d’aquest nom.

El Mobil World Congress estudia el futur del projecte a Barcelona pels dèficits de pernoctacions que pot provocar la manca de places

Una obra de gran magnitud que es va posar en marxa el 2023 a l’Hospitalet, entrarà en funcionament l’any que ve, malgrat que es tracta d’una operació urbana del tamany d’una mançana de l’eixample barceloní, amb una superfície construïda de 135.400 metres quadrats i una despesa inicial de 90 milions d’euros. (Foto: Imatge de la Hall-Zero en terreny de l’Hospitalet, tal com quedarà quan estigui acabada).

A tothom que conegui el ritme dels compromisos i les realitzacions hospitalenques, de ben segur li ha d’estranyar tanta celeritat, sobretot tenint en compte que darrere l’operació està l’Ajuntament de la ciutat, en aquest cas compartint projecte amb la Generalitat, l’AMB, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona. Com segur que ja haurà endevinat el lector més perspicaç, es tracta del pavelló Hall-Zero, annex a les instal·lacions de la Fira de Barcelona que va iniciar el seu procés constructiu a primers del 2024 i que s’acabarà previsiblement abans del quart trimestre d’aquest any.

La promotora del projecte és la societat Fira2000, que va adjudicar a una UTE formada per FCC i Comsa, la construcció de l’estructura i la coberta d’aquest enorme edifici, amb un compromís de tancament de 24 mesos. Quan s’acabi, Fira de Barcelona tindrà una superfície de més de 300.000 metres quadrats dedicats als esdeveniments firals i es convertirà, d’aquesta manera, en una de les programadores més importants del món en l’organització de fires i congressos. Aquesta ampliació de la superfície expositiva en un 25%, compta amb un pressupost final de més de 320 milions d’euros.

Fira2000 és l’encarregada també de la remodelació del recinte de Montjuic, que era la seu inicial de la Fira, amb un pressupost per sobre dels 175 milions, el que suposa una inversió total d’uns 500 milions d’euros per posar la Fira de Barcelona entre les primeres operadores del món. A banda dels crèdits bancaris i el suport del Banc Europeu d’Inversions, els accionistes, entre els que es troba l’Ajuntament de l’Hospitalet han hagut d’aportar gairebé 158 milions d’euros entre el 2022 i aquest mateix any, de manera proporcional a la seva participació accionarial. Sobta, a la ciutat, que l’Ajuntament de l’Hospitalet hagi hagut d’aportar fons per remodelar el recinte de la ciutat veïna.

L’entrada en funcionament del Hall-Zero a mitjans de 2027 suposarà un increment de l’activitat firaire que ja situa Barcelona com la cinquena ciutat de tot el món en esdeveniments d’aquestes característiques, amb 139 activitats firals el darrer any.

Precisament en la perspectiva d’aquest horitzó, el CEO i director de la GSMA que organitza a Barcelona el Mobile World Congres, John Hoffman, a qui l’anterior alcaldessa Marín va concedir el títol de fill adoptiu de l’Hospitalet l’any 2022, ja ha mostrat la seva preocupació per l’eliminació dels pisos turístics a Barcelona —i també a l’Hospitalet— per l’any 2028, que podria deixar a més de 50.000 assistents sense possibilitat de pernoctació.

Malgrat que l’Ajuntament de Barcelona ha afirmat que el 80% dels congressistes habituals troben plaça als hotels de la ciutat i de l’entorn, la GSMA ja ha avisat que estudiarà l’impacte perquè considera que quatre de cada deu assistents al MWC fan servir habitualment els pisos turístics. Un informe de la consultora PwC, que esmenta el digital Crònica Global, basat en dades de l’Observatori del Turisme de Barcelona, assegura que l’eliminació dels pisos turístics deixaria l’oferta en poc més de 94.000 llits a Barcelona i rodalia, mentre que la demanda gairebé arriba a les 147.000 places hoteleres durant aquest esdeveniment.

La pressió del MWC, més l’anunciada apertura de la Hall-Zero a partir de l’any vinent, fa que els grups hotelers insisteixin en crear nous establiments, si pot ser, el més a prop possible de les instal·lacions de la Fira i ha fet que l’Ajuntament de l’Hospitalet hagi exclòs la zona sud de la Gran Via de la moratòria d’hotels.

Sembla evident que l’impacte econòmic de la Fira que li funciona d’allò més bé a uns quants sectors econòmics de pes a Barcelona i a Catalunya, no presenta el mateix resultat en una ciutat on la majoria dels ciutadans pateixen greus problemes d’habitatge i on el contrast entre els seus barris, densificats i empobrits, i la zona privilegiada de la plaça Europa i el sud de la Gran Via, resulta aclaparador.

El sud de la Gran Via es projecta com la zona de serveis de Barcelona en territori hospitalenc: una nova Zona Franca, al nord de la Zona Franca

En la primera Junta de Govern de l’any, l’equip Quirós va aprovar la suspensió de l’atorgament de llicències activitats i d’obres d’establiments hotelers i d’apart-hotels durant un període d’un any, a tota la ciutat excepte justament les dues zones del municipi de major demanda, exactament els voltants de la Fira de Barcelona i l’entorn del que serà en el futur —si ningú no hi posa remei— la zona d’activitats comercials del Bio-pol GranVia. Aquest projecte, en aquest punt, perd la seva dimensió purament sanitària que tant s’ha proclamat, per mostrar el seu veritable aspecte: un nou espai comercial d’oficines i establiments entre els quals caldrà considerar la possibilitat d’uns quants hotels a tocar de l’aeroport.

A la resta de la ciutat no hi haurà noves llicències excepte en els casos en que ja s’han demanat, o quan disposin d’un certificat d’aprofitament urbanístic o un informe de compatibilitat urbanística. Aquests casos no son gaires pel que hem pogut constatar perquè, on veritablement tenen interès les grans cadenes hoteleres, és justament a la zona de la Gran Via a l’entrada de Barcelona en els accessos a l’aeroport. No obstant això, l’equip de govern ha venut la mesura com una moratòria aconsellable —i sota pressió de la resta de grups municipals d’oposició— per tal d’analitzar l’impacte que els hotels, els apart-hotels i els pisos turístics tenen sobre la problemàtica de l’habitatge a la ciutat.

En aquest sentit, també s’ha donat a conèixer que el govern vol estudiar una regulació dels establiments hotelers, hostals i pensions en el teixit urbà, per tal de donar continuïtat a les actuacions per regular l’anomenat creixement turístic de l’Hospitalet, com ara la prohibició de llicències de pisos turístics a partir del 2028 o la pròrroga de les suspensions de llicències de pisos turístics, apartaments i residències d’estudiants. Tot plegat després de la regulació que ja aplica Barcelona i que fa que la mirada de propietaris i promotors es desplaci cap a l’Hospitalet a l’hora d’obrir nous establiments turístics. Aquest és el creixement turístic de l’Hospitalet: la prohibició a Barcelona i la saturació de l’oferta a la ciutat comtal.

Resulta important constatar novament que tot l’entorn de la Fira de Barcelona que incorpora dintre de molt poc el Hall Zero en terrenys de la ciutat, inclou de facto una seriosa ampliació de l’oferta hotelera a banda de les places hoteleres que ja estaven previstes i que encara no han arribat al seu sostre programat.

Si a això se li afegeix l’impacte constructiu de l’espai del Biopol Gran Via, s’observa el projecte a llarg termini de tota aquesta franja hospitalenca al sud de la Gran Via: convertir-se en una zona de serveis de Barcelona ciutat, en terrenys hospitalencs, una mica el que ja és ara mateix amb la implantació de grans companyies, hotels, la Fira, etc, etc: una mena de nova Zona Franca, a tocar del límit de l’antiga Zona Franca.