La Comissió d’Urbanisme de Barcelona se reúne el martes para decidir sobre su aprobación definitiva con la opinión en contra de fuerzas políticas y vecinales

Los vecinos afectados por la recalificación de la “Illa Citroën” se han manifestado este fin de semana en contra del actual proyecto, a punto de aprobarse por el Ayuntamiento de Barcelona, que supone sacrificar un 30% de zona verde para la construcción de bloques de pisos.

Los afectados por la modificación del Pla General Metropolitano (PGM) están indignados ya que la reparcelación se ha realizado a sus espaldas sin tener en cuenta el mantenimiento de la zona verde en su totalidad, su reivindicación principal. Al acto han participado los Comunes de ambos municipios, Barcelona y l’Hospitalet, representantes de la Federación de la Asociación de Vecinos de l’Hospitalet, miembros del Centre d’Estudis y también de la Plataforma Cívica del vecindario, creada con el objetivo de defender sus peticiones.

El nuevo proyecto ha sido calificado de “pelotazo” urbanístico y especulativo por parte de quienes han intervenido durante el acto. Hay que tener en cuenta que esta es una de las zonas más densamente pobladas de ambos municipios. La nueva construcción se realizaría con la fachada frontal a l’Hospitalet, a pocos metros de los bloques de Santa Eulalia-2.

La “Illa Citroën”, recibe el nombre de la marca automovilística que tuvo unas instalaciones en ese lugar. Está situada en la calle Badal y es limítrofe con el término municipal de l’Hospitalet.

El próximo martes será un día decisivo para este proyecto ya que la Comissió d’Urbanisme del ayuntamiento de Barcelona lo ha de aprobar de forma definitiva y llevarla al pleno de este mes.

Durante el proceso ha habido cambios de posicionamiento político. En el mes de julio, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona aprobó el proyecto con los votos del PSC, Junts, ERC y Vox, la abstención del PP y el voto en contra de los Comunes.

En octubre, en el plenario de Sants-Montjuic del Ayuntamiento de Barcelona, la aprobación inicial se realizó con los votos de PSC y VOX y la abstención, esta vez, de Junts, ERC y PP. Los Comunes se mantuvieron con el voto en contra.

Aunque se abrió un proceso participativo a finales del 2024, al darse a conocer el convenio entre el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Stellantis, promotora de esta operación urbanística, el proceso nunca se tuvo en cuenta. Esta es la queja principal de los vecinos.

Ancor Mesa, regidor de Barcelona de los Comunes del Districte Sants-Montjuic, ha manifestado sobre el convenio: “está realizado a medida de la empresa Stellantis”.

Manuel Domínguez, portavoz de Comuns de l’Hospitalet, ha calificado la modificación del PGM como muy semejante a las que se hacían en los Planes Parciales en tiempos del franquismo, eliminando zonas verdes y convirtiéndolas en zonas edificables. Ese hecho produjo una masificación de los barrios en detrimento de los equipamientos y de los espacios libres.

Con este tipo de acuerdos “se está poniendo la alfombra roja a las empresas inmobiliarias, cuando deberían de pensar más en los vecinos que se encuentran en las zonas urbanas más densas de Europa con 50.000 habitantes por kilómetro cuadrado”, añadió el portavoz de los Comuns de l’Hospitalet.

Stellantis es una multinacional, con sede social en Amsterdam, fruto de la fusión de varias empresas automovilísticas como la propia Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal, Fiat, Alfa Romeo, Dodge y Chrysler. Esta compañía busca revalorizar los terrenos que han ocupado durante décadas, con una operación claramente especulativa bajo el paraguas de la enésima modificación del Plan General Metropolitano.

Una promesa de fa 20 anys, a la qual l’actual alcalde sembla renunciar quan promet que s’estudiarà un nou mapa sanitari per l’Hospitalet

Tant els Comuns com la Marea Pensionista han reivindicat novament, amb més rotunditat si hi cap, la construcció d’un centre sanitari que substitueixi l’actual Hospital General de L’Hospitalet (més conegut com el de la Creu Roja) que ha de donar servei als més de 150.000 habitants de la zona nord de la ciutat. Això, pocs dies després d’anunciar-se la constitució del Consorci que comportarà la construcció del nou Clínic.

“L’Hospitalet necessita un Hospital General propi”, va dir Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns a l’Hospitalet dimecres passat, a la concentració que es realitza cada setmana al costat de l’Hospital de Bellvitge en defensa de la sanitat pública. “Exigim que es construeixi un nou hospital propi que substitueixi l’actual i que abasti tota la població nord de l’Hospitalet perquè no s’hagi de traslladar al Moisés Broggi, com està succeint actualment”.

David Quirós, l’alcalde de l’Hospitalet, ja ha assumit que no es construirà aquest hospital i, en una nota de premsa distribuïda pel mateix Ajuntament, va manifestar que s’està negociant amb la Conselleria un nou mapa sanitari per la ciutat. Aquest nou mapa sanitari comportaria, pels comentaris que ha fet el mateix alcalde, habilitar l’Hospital de Bellvitge com el de referència per a tot l’Hospitalet.

Aquesta proposta, per a la Marea Pensionista que reclama des de fa anys la millora de la sanitat pública, no és vàlida: “l’Hospital de Bellvitge no només està actualment saturat sinó que dona servei a una gran part del Baix Llobregat i fins i tot del Penedès”.

Ja fa més de 20 anys que es va prometre la construcció d’un nou Hospital General  que substituís l’antic de la Creu Roja. Fins i tot es va presentar una maqueta que fixava que s’havia de construir a la zona de Can Rigalt en època del govern del Tripartit, amb Marina Geli de consellera.

Els Comuns han manifestat que no estan en contra de la construcció de l’equipament sanitari en el límit dels tres municipis (Barcelona-L’Hospitalet-Esplugues) i que ampliarà l’actual Hospital Clínic i on també s’aixecarà un nou edifici de la Facultat de Medicina. «Però aquesta no ha de ser l´excusa perquè ens robin l´hospital promès fa 20 anys», ha afirmat Domínguez.

Miguel Mansergas, representant de la Marea Pensionista, ha manifestat que les intencions de reformar o adequar l´actual Hospital General son una bogeria ja que està totalment obsolet i amb unes estructures que no garanteixen la salubritat d´un centre d´aquest tipus. I denuncia que els veïns s’hagin de desplaçar al Moisès Broggi “perquè aquest centre es va construir per donar servei als veïns del Baix Llobregat. Defensem la sanitat pública i tots els nostres impostos han d’anar per finançar el servei sanitari i no ens creiem aquestes gestions públic/privada-privada/pública.”

La Marea Pensionista que està reivindicant que es compleixin les promeses i més inversió pública, realitza des de fa mesos una recollida de firmes perquè es construeixi el nou Hospital General de l’Hospitalet on es va preveure en els terrenys de Can Rigalt.

Semblava que era més fàcil construir el nou Hospital General de l’Hospitalet en aquest indret, que pertanyia a l’Hospitalet i estava buit i abandonat, que no pas exigir una inversió en el vell de la Creu Roja, i durant molt de temps, es va estar especulant amb aquesta hipòtesi. No fa gaire, però, l’alcalde Quirós va afirmar que no tenia cap sentit construir el nou hospital general de la ciutat just al costat del flamant Clínic, perquè la previsió era que el Clínic servís també per donar servei a la ciutadania hospitalenca.

La veritat és que el Clínic futur té una previsió d’apertura que se’n va bastant més enllà del 2030 i que, per tant, els veïns de l’Hospitalet hauran d’esperar-se més d’un lustre llarg per poder ser atesos en condicions a tocar del seu terme municipal, si l’equip de govern no agafa el toro per les banyes i reconsidera la urgència. Reconsiderar la urgència voldria dir no esperar al nou Clínic i exigir que l’Hospital General de l’Hospitalet es faci a la pastilla de Can Rigalt o bé, reclamar una inversió d’urgència per posar en les condicions que caldria, l’antic Hospital de la Creu Roja.

La primera promesa d’integració a la xarxa municipal la va fer el mateix alcalde quan era el regidor encarregat d’Ensenyament aviat farà dos anys

Un nou retard per a la municipalització de les cinc escoles bressol de l’Hospitalet (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet). La nova data: inici del proper curs 2026-2027. Abans de l’estiu se’ls havia informat que seria aquest mes de febrer. Tota la comunitat escolar mira amb escepticisme el nou termini, sabent que des del 2024 es promet la seva propera integració a la xarxa pública.

Les famílies han manifestat que no es creuen res i han sol·licitat una reunió amb els responsables municipals dʻensenyament ja que la notícia els ha arribat a través del Consell Escolar. Volen que, si és així, els confirmin també a ells el nou termini perque “han canviat tantes vegades les dates, que ja no ens creiem res”.

«Fins que no veiem que es van complint els terminis no ens ho creurem. Aquest proper mes de febrer han de sortir els plecs de condicions perquè puguin ser municipalitzades i, si és així, el temps per executar-los és de 6 mesos.»

La justificació d’aquesta nova data per part municipal respon a l’existència d’una partida pressupostària destinada a aquest efecte. Una partida que encara no està aprovada com a conseqüència de la moció de confiança que va plantejar l’alcalde Quirós.

Aquest és l’enèsim retard que pateix la municipalització de les cinc escoles bressol de l’Hospitalet. A l’abril del 2024, quan l’actual alcalde David Quirós tenia la responsabilitat del departament d’Educació, ja es va comprometre a la integració de les cinc escoles per al curs 2024-25. Més tard es va desdir, i la data que es va posar sobre la taula va ser la d’abril del 2025, però ja s’ha vist que tampoc no s’ha acomplert aquesta promesa. Ara, la nova previsió és per al curs 2025-2026. Una altra nova data sota sospita.

La reivindicació de la municipalització de les cinc escoles infantils ha estat portada per la pròpia comunitat escolar al mateix ple municipal amb la intervenció dels representants afectats a la sessió celebrada el mes de febrer de l’any passat i també a la del mes de juny. Aquest col·lectiu també ha reivindicat davant de tots els grups polítics la necessitat de crear noves places públiques per a nens d’entre 0 i 3 anys. Precisament, l’Hospitalet és una de les ciutats amb menys places públiques per aquesta franja d’edats.

En el ple municipal de juliol del 2024 ja es va denunciar aquesta situació per part de les treballadores de les escoles bressol: «les escoles municipals de 0 a 3 anys funcionen amb unes ràtios insostenibles que esgoten els equips i no ofereixen confiança a les famílies per la sobresaturació. Aleshores hi havia una educadora per cada 8 nadons. Una situació insostenible per afegir a la llista d’incompliments municipals que fan insuportable l’espera.

Segons dades facilitades per l’ajuntament al setembre del 2025, l’Hospitalet disposava de 16 escoles bressol públiques i públiques subvencionades amb fons públics, que oferien 1.373 places. Es tracta de 6 centres municipals, 5 subvencionats per l’ajuntament, 3 escoles bressol de la Generalitat i 2 subvencionades per la Generalitat.

La xarxa d’escoles bressol municipals la integren La Casa de les Flors, La Casa dels Contes, La Casa dels Arbres, La Casa del Molí, La Casa de la Muntanya i La Casa del Parc. Aquests centres atenen un total de 616 infants de 0 a 3 anys. Les tres escoles bressol de la Generalitat —La Florida, El Passeig i El Tren— disposen de 299 places. Dos escoles bressol més, Azorín i Ding-Dong, estan subvencionades per la Generalitat i tenen matriculats 77 infants.

La ciutat compta també amb 15 centres privats que completen l’oferta de 0 a 3 anys de L’Hospitalet amb una oferta de 846 places.

Un any més, la demanda de places ha estat per sobre de l’oferta, però inferior a cursos anteriors. En aquesta ocasió hi ha una llista d’espera de 426 places, a les escoles bressol municipals (578 el curs passat); 295 places a les de la Generalitat (221 el curs passat), i 38 places a les subvencionades per l’Ajuntament (51 l’any passat). En termes globals, aquest any la llista d’espera és de 759 infants, mentre que la del curs passat era de 850.