El grup municipal d’ERC-EUiA, que es va reunir recentment amb desenes d’afectats d’aquest barri, tornarà a portar al proper ple els talls de llum i els perjudicis que causen

Els problemes d’interrupció del fluid elèctric a Collblanc-La Torrassa i al conjunt de la ciutat no s’aturen i no son flor d’un dia. Ja a finals de juliol de l’any passat l’alcalde i diversos tinents d’alcalde es van reunir amb el responsable d’Endesa a Catalunya per trobar solucions als repetits problemes amb el servei que havien afectat a diversos sectors dels barris del Centre, Bellvitge i La Torrassa i, aleshores, es va arribar al compromís d’inversió de gairebé dos milions d’euros per actualitzar la xarxa elèctrica de la ciutat, en concret renovar més de tres kilòmetres de línies elèctriques i la instal·lació de diversos sensors que poguessin detectar problemes abans de produir-se.

Malgrat totes aquestes previsions, uns dies abans de Nadal, una cinquantena llarga de veïns del carrer Mas es van estar més de set dies seguits sense llum, després que un incendi afectés la caixa general de connexions de l’edifici i s’enrederissin les tasques per resoldre d’immediat el perjudici als veïns. Amb posterioritat, la setmana passada, múltiples veïns de l’entorn de la carretera de Collblanc es van veure novament afectats per una greu incidència elèctrica que es produeix de manera reiterada al barri i que ja ha produït pujades de tensió en algunes zones que han acabat amb problemes als electrodomèstics, als ascensors i a diferents instal·lacions elèctriques que fins i tot han produït incendis en habitatges i comerços.

Una roda de premsa del portaveu dels republicans a l’Ajuntament va tornar a responsabilitzar l’equip de govern de tots aquests problemes, especialment de la manca absoluta d’empatia amb els afectats. “Resulta incomprensible —va afirmar— que havent passat ja cinc dies, ningú de l’Ajuntament hagi contactat amb les persones i comerços afectats, ni hagi donat cap resposta”.

Amb el convenciment que les companyies elèctriques no estan prioritzant l’Hospitalet, Graells s’ha preguntat si els hospitalencs “som ciutadans de segona”, denunciant que “l’alcalde no se sap fer valer com a representant de la segona ciutat del país”.

Graells va recordar que el seu grup municipal ja va portar al ple l’any 2020 la greu problemàtica que travessava la ciutat en aquest àmbit “aconseguint aprovar una iniciativa per elaborar una auditoria sobre l’estat de la xarxa elèctrica a la ciutat i exigir a les companyies elèctriques i distribuïdores que s’executessin les inversions i actuacions necessàries.” En aquest sentit van informar que  ho tornaran a portar al proper Ple ordinari del mes de gener, per tal de demanar explicacions al govern municipal i reclamar solucions. “Això no pot tornar a repetir-se —va dir Graells—, afirmant que “si torna a passar farem responsable directament a l’alcalde, per no plantar-se i aconseguir que s’actuï d’una vegada”.

L’alcalde ha declarat que l’Ajuntament mirarà d’ajustar el volum d’edificació però, de moment, els habitatges previstos son 1.200, en les 60 hectàrees lliures fins ara

Dilluns es va constituir oficialment el Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic que serà l’encarregat de centrar la gestió de l’àmbit de 70 hectàrees en el límit dels termes Barcelona/Esplugues/l’Hospitalet a l’entrada de Barcelona per la Diagonal. Amb aquest nou pas s’activa un projecte que ja porta mesos de recorregut però que, a poc a poc, va prenent carta de naturalesa tot i que es mantenen nombroses incògnites. (Foto de portada:  Imatge conceptual del projecte).

El que ja no son incògnites son els eixos sobre els quals es treballa. D’una banda, el Campus de Salut del nou Clínic, que ocuparà 300.000 metres quadrats dels quals 230.000 m2 estaran dedicats a l’assistència i els altres 70.000 per docència i recerca. El segon eix és la vocació metropolitana de l’espai, exactament a les portes de Barcelona, per la qual cosa el projecte no s’atura només en les noves instal·lacions sanitàries sinó que pretén l’ordenació del territori, eliminant barreres i dissenyant noves artèries. El tercer, molt vinculat a l’anterior, inclou dues noves estacions de metro a banda i banda de la Diagonal que permetrà l’enllaç amb l’Hospital de Sant Joan de Déu i les noves promocions immobiliàries d’Esplugues, el suport del nou traçat del trambaix, nous projectes de línies d’autobusos interurbans i connexions amb carrils bici i traçats de vianants. Un quart eix, que actua de compensació dels impactes previstos, es ven com un campus i un entorn urbà sostenible per fer front al canvi climàtic, amb tots els tipus imaginables de generació d’energia (fotovoltaica, geotèrmica), sistemes de drenatges sostenibles per retenir l’aigua de pluja i minimitzar la impermeabilització del sol i, una cosa que a tothom li semblarà excel·lent, “un entorn verd i saludable, amb cobertes i murs vegetals”, que literalment “reduirà l’efecte illa de calor i millorarà el confort dels espais públics”.

El darrer eix que hem deixat pel final és el més contundent i preocupant: la creació d’un nou barri metropolità, amb equipaments, zones verdes i espais oberts a la ciutadania, grans avingudes metropolitanes, “eixos cívics i ambientals que relligaran espais públics i naturals, i crearan un entorn saludable i caminable”. Com s’anuncia literalment, “un projecte que farà ciutat i millorarà la qualitat de vida dels barris veïns”.

El projecte del nou clínic no vol ser només una reconversió de l’àmbit territorial d’una zona d’equipaments esportius a sanitaris, a la punta del terme municipal de Barcelona, sinó que es tracta d’aprofitar l’únic espai lliure de l’entorn per crear aquest nou barri metropolità, gairebé de forma íntegra en el terme municipal de l’Hospitalet. Tret de la pastilla, avui propietat de la UB on va el nou Clínic, que ràpidament ha tramitat la seva venda per accelerar el procés, la resta de les 60 hectàrees pertanyen gairebé totes a l’Hospitalet. Exactament les parcel·les limitades pel triangle de la carretera de Collblanc, l’actual avinguda Manuel Azaña i l’avinguda Albert Bastardes. En aquestes dues vies hi ha parcel·les en el terme municipal de l’Hospitalet a banda i banda, en bona part qualificades com a zona edificable, i especialment destacada és la pastilla de Can Rigalt i els solars de la subcentral de Fecsa limitats per la carretera de Collblanc i l’avinguda Manuel Azaña que en el projecte del Campus Clínic es tipifiquen com a “Nou teixit urbà”: específicament com “zones de regeneració urbana, amb nous espais verds, equipaments, habitatge i activitat econòmica”.

Els bons propòsits no amaguen el que ja és un clam a la ciutat: la previsió dels 1.200 habitatges nous en la zona més poblada de l’Hospitalet a tocar del barri habitat més dens de tota Europa. Com que l’alcalde de la ciutat —que ahir estava present en la constitució oficial del Consorci del Clínic—, és conscient de com cou el projecte urbanístic vinculat a Porta Diagonal que està previst desenvolupar en terrenys hospitalencs, va fer ahir unes declaracions on subratllava la importància en aquesta zona “d’una estratègia urbanística d’habitatge equilibrada” afirmant que “no es tracta només de parlar de xifres; 1.200 habitatges són molts si no estan pensats amb els equipaments i els espais verds necessaris, i amb la voluntat d’incorporar noves famílies i col·lectius”.

Cosa que sembla indicar que l’equip Quirós no posarà massa pegues a la creació d’un nou barri de 1.200 nous habitatges perquè, a banda dels habitatges, també hi haurà equipaments i els espais verds necessaris. No obstant això, va afirmar que l’Ajuntament treballarà per rebaixar el nombre d’habitatges i donar prioritat als equipaments. Imprescindible aquest esforç si es considera que, si no hi ha disminució de volum d’edificació, una xifra raonable suposa incrementar en més de 3.000 persones, de cop, el nombre de residents a la ciutat. L’espai que, molts a l’Hospitalet somniaven com un lloc d’esponjament de la densitat annexa i de recuperació d’espais verds en barris on no hi ha un pam quadrat de zona verda per habitant, desapareix de sobte amb aquest projecte perquè no és previsible que la creació d’aquest nou barri metropolità que somnien les institucions, tingui res a veure amb el que l’Hospitalet precisa.

Per més inri, caldria recordar que la prolongació de la Diagonal a Barcelona exactament en els terrenys on avui es troben les instal·lacions esportives de la UB i més cap a Esplugues (la zona de Finestrelles, a banda i banda de la Diagonal fins a Sant Pere Màrtir) ja van ser annexades per Barcelona mitjançant un desastrós conveni l’any 1933. Tretze anys abans, l’Hospitalet ja havia perdut 900 hectàrees de la zona de Marina i tota la platja, per fer un port franc que mai es va construir. L’Hospitalet porta un segle llarg abaixant el cap davant Barcelona.

El que es va decidir ahir, però, no ha estat cap sorpresa perquè l’alcalde Quirós ja havia parlat amb la boca petita alguna vegada del que li espera a la zona de Can Rigalt. De fet, la coordinadora d’entitats de l’Hospitalet, Espai de Ciutadania, porta més d’un any intentant que el regidor encarregat accepti una reunió on es pugui explicar que s’està mastegant a la zona. Tampoc va resultar gens encoratjadora la decisió del govern local de cedir l’estudi d’aquest espai al Consorci de la Gran Via i ara del Samontà, un organisme que s’ha destacat al llarg de la seva existència per saturar l’espai urbà tot el que ha estat capaç. Només cal recordar tot el projecte de la primera fase de la Gran Via/Plaça Europa i la destrossa del que era un espai lliure d’edificació com era la caserna i parc de la Remonta, on avui viuen milers de noves famílies i on s’han engolit totes les zones verdes que existien i que va estar sota el control d’aquest Consorci.

Pel que fa a la retòrica feta servir per presentar el projecte del Campus del Nou Clínic, només apuntar que darrere aquest tipus de grans operacions urbanístiques sempre acaba amagant-se el negoci de les grans promotores. El que pugui resultar pot ser, sens dubte, una gran oportunitat per l’assistència sanitària i per la ciència, però en última instància, segons els experts, tot el que no sigui garantir qualitat de vida urbana, és a dir, espais verds i els serveis i els equipaments imprescindibles pels ciutadans, és empitjorar la salut pública i el medi ambient.

Pel que s’ha vist, hi ha pressa per posar en marxa el projecte. Quan s’enllesteixin els tràmits de licitació i els contractes, s’iniciarà d’immediat la redacció dels projectes que podrien estar llestos per l’any vinent o primers del 2028, de manera que les obres podrien començar l’any 2030 i la inauguració del Nou Clínic l’any 2035. Temps suficient per elegir l’arquitecte guanyador del concurs que decidirà el projecte final, que firmarà un contracte de 109 milions d’euros. Un aspecte bàsic del disseny, més enllà de la integració entre els edificis assistencials, els de recerca i els de docència, ha de tenir en compte justament l’abast del projecte urbanístic, de manera que el Nou Clínic no sigui un bolet entre avingudes i camins sinó l’eix d’un nou barri de cert pes urbà.

Pel que fa al nou PDU que ha de determinar com queda urbanísticament requalificada tota la zona, amb els volums d’edificació corresponents i el repartiment de beneficis i costos entre propietaris, la previsió és que pugui estar enllestit per aquest mateix 2026 o principis del 2027.

La promoció va ser aprovada per l’Ajuntament de Barcelona però els nous habitatges previstos estan a tocar dels blocs de Santa Eulàlia 2

Dissabte 10 de gener va haver una concentració veïnal a la plaça Escorça, just davant de la anomenada “illa Citroën” per discutir sobre el futur immediat d’aquest espai, avui amenaçat per la construcció de nous blocs.

En el Pla General Metropolità de 1976 aquest espai, que ara ocupen instal·lacions de la Citroën, estaven destinades a convertir-se en un parc, en una zona verda, just a la frontera entre dos barris, La Bordeta i Santa Eulàlia, que pateixen una forta densitat de població.

En el mes de juliol de l’any passat, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una modificació inicial del Pla Metropolità per facilitar una operació urbanística en aquest espai amb la construcció de més de dos cents nous habitatges que haurien d’ocupar un 30% del l’espai previst com a zona verda. Aquesta construcció es faria en la façana de cara a L’Hospitalet, just davant dels blocs de Santa Eulàlia 2.

La promotora d’aquesta operació urbanística és la companyia multinacional Stellantis, amb seu social a Amsterdam, i que es el fruit de la fusió de diverses empreses automobilístiques com la mateixa Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal,, Fiat, Alfa Romeo, Dodge i Chrysler. Aquesta companyia busca revaloritzar els terrenys que han ocupat durant dècades, amb una operació clarament especulativa sota el paraigua de l’enèsima modificació del Pla General Metropolità.

Inicialment, aquesta modificació del Pla General va ser aprovada amb els vots del PSC, de Junts, Vox i ERC a l’Ajuntament de Barcelona. En una recent sessió del Consell de Districte de Sants-Montjuic, ERC i Junts van modificar el seu vot afirmatiu cap a l’abstenció, com a fruit de la pressió veïnal contra aquest pla urbanístic.

Del costat hospitalenc, les veïnes i veïns dels blocs de Santa Eulàlia 2, es manifesten amb preocupació i contraris a aquestes noves construccions que, no només ocuparien un espai verd previst, sinó que els limitaria moltes hores de llum solar i també la circulació d’aire entre les dues ribes de la Riera Blanca.

La concentració que s’ha fet al cantó de Santa Eulàlia, just al costat de la plaça Escorça, ha estat organitzada pel Comuns de Barcelona i de l’Hospitalet i ha aplegat al voltant de mig centenar de veïnes i veïns de La Bordeta i de Santa Eulàlia. Membres de la Marea Pensionista de l’Hospitalet han recordat la mobilització veïnal que, en els anys 70, va impedir la construcció d’un gratacels a Santa Eulàlia 2, just al carrer Ramon i Cajal. També l’associació veïnal Som Santa Eulàlia ha mostrat la seva solidaritat contra la construcció d’aquests nous blocs a la illa Citroën que afegiria encara més ciment a la riba barcelonina de la Riera Blancs desprès de la construcció d’una suposada residencia d’estudiants en els terrenys de la antiga fàbrica Potax, just a l’altra banda de les vies del tren i del Metro.

Per acabar, la concentració ha decidit la convocatòria d’un gran acte veïnal el proper dissabte 17 de gener a la Rambla Badal per decidir noves accions contra aquest nou atemptat urbanístic. Des dels Comuns s’ha iniciat una recollida de signatures a favor de convertir la illa Citroën en un nou parc.

S’albira un intent d’aproximació del govern socialista cap els republicans, en la dura perspectiva de perdre votació rere votació

Fins a 106 mocions aprovades pels plens municipals d’aquest mandat, estan encara en curs segons les dades oficials del propi Ajuntament a la Seu Electrònica. Això vol dir que totes aquestes mocions que es van aprovar des de setembre del 2023 fins al desembre de l’any passat encara no s’han resolt, ni aplicat, ni posat en marxa. Es van aprovar en el seu dia però estan exactament igual que el dia que es van aprovar. D’aquestes mocions, la mes antiga sense aplicar-se, és una que va presentar el grup municipal del PP al setembre del 2023 (27.9.2024) i que el propi Ajuntament va actualitzar l’11 de novembre del 2024. Es tracta d’una moció on s’instava “al govern municipal a fixar un calendari de reunions de la Junta de Seguretat Local i la Junta de Seguretat Local ampliada, així com l’aprovació d’un reglament intern per la convocatòria de la Comissió de Protecció Civil”. Segons la mateixa Seu Electrònica, la previsió d’execució era pel mateix 2023. Naturalment no estava prevista la fase d’execució, però el més curiós és que no calia cap assignació pressupostària (és a dir, era només cosa de gestió) i no s’havia registrat cap mena d’incidència (cosa que indica que si segueix en curs és purament per una qüestió d’incompetència o purament de desídia).

Per fixar un calendari de reunions i per aprovar un reglament intern s’ha hagut d’esperar 28 mesos i 12 dies (864 dies exactament) i encara no s’ha fet. És a dir, caldrà seguir esperant. Si això que es va aprovar al setembre del 2023 encara resta pendent, ens podem imaginar què passarà amb les mocions que es van aprovar el darrer mes de novembre de l’any passat.

No cal insistir que entre la multitud de mocions pendents de resolució n’hi ha moltes de complexes: perquè requereixen de partida pressupostària o perquè exigeixen mecanismes de contractació, reestructuració de serveis o noves infraestructures. És el cas, per posar un exemple, de la reobertura de la ràdio o dels debats polítics a la televisió local que ja esperaven activar-se l’any 2024, que no s’han activat l’any 2025 i que no sembla que el govern Quirós hi tingui cap interès, malgrat que es tracta de mocions aprovades per la majoria del Consistori en tos dos casos.

Cal destacar també que a finals de l’any 2024, és a dir, fa un any i pocs dies, el nombre de mocions pendents de resoldre’s era de 59. Ara ja son 106, i encara queden 16 mesos de mandat: tot aquest 2026 i 4 mesos llargs del 2027.

Com ja s’ha explicat en altres ocasions, moltes d’aquestes mocions s’han aprovat amb el vot favorable dels regidors socialistes, qüestió que permetria pensar que la seva resolució no hauria de tenir massa entrebancs. Doncs les dades posen de manifest que el principal problema no és que les mocions vagin a contracor del que proposa el govern: es tracta, simplement, d’una incapacitat de gestió, element que té molt difícil solució perquè amb el pas del temps, enlloc de veure’s una sortida, les dades indiquen que es va empitjorant a passes agegantades.

Aquesta realitat, que ofega el govern local i que s’ha vist plàsticament en el darrer ple, amb la no aprovació dels pressupostos del 2026 per la via habitual, fa que l’equip Quirós no tingui més remei que apropar-se als grups de l’oposició que el poden ajudar a resistir fins a final de mandat. El problema és que no estan gens acostumats i els costa molt negociar res.

Els dos darrers anys ho van intentar amb els Comuns, fins que la decepció d’aquests va ser tan gran, que en el darrer exercici van votar en contra dels pressupostos presentats. Ara, alguns moviments molt recents apunten a una aproximació al grup municipal d’ERC. Divendres, per exemple, el partit socialista a nivell local va emetre un comunicat —una cosa una mica insòlita—, ràpidament divulgat pels canals d’informació oficials, queixant-se del maltracta del grup municipal del PP al grup municipal d’ERC-EUiA en unes recents declaracions de la seva portaveu.

El govern sembla haver detectat un intent de gir dels republicans oberts a algun tipus de negociació. La realitat però, és que la mà ha estat sempre estesa des de l’oposició d’esquerres, però el menyspreu endèmic del govern segurament no havia estat capaç de detectar-ho. Fins ara, el que s’ha posat de manifest és que, entre les moltíssimes qualitats del govern Quirós, la capacitat negociadora no ha estat el seu fort.