Les entitats reclamen al govern diàleg i consens, per evitar que les actuacions que decideix el govern local es tornin irreversibles i siguin fortament criticades
Després de mesos de dilacions, dimecres al matí, el tinent d’alcalde José Antonio Alcaide i el Comissionat del Plà del Samontà, l’arquitecte terrassenc Marc Armengol, van assistir a una reunió de l’Espai de Ciutadania —molt concorreguda, per cert— a presentar el Masterpla del projecte dels cinc barris del nord de la ciutat que es coneix com a Pla del Samontà, que gestiona el Consorci de Reforma de la Gran Via i del Samontà i que és un dels principals projectes estratègics de ciutat que ha posat en marxa l’equip Quirós.
Sobre el Pla del Samontà se n’ha parlat moltíssim des de fa dos anys i el més concret es va defensar per part del govern en el passat ple de juny, quan es portava a aprovació l’execució d’una sèrie d’inversions de regeneració urbana que finalment va ser rebutjada per l’oposició. Per cert, que la no aprovació de l’expedient presentat ha servit al govern per explicar a tort i a dret que és absolutament igual que el ple no ho hagi aprovat, perquè l’executiu local està entestat a portar-ho a terme i buscarà alternatives que passin per sobre de la decisió majoritària del ple.
Això mateix és el que va explicar el tinent d’alcalde Alcaide davant les entitats, convençut com estan que es tracta d’un projecte d’una importància cabdal per la ciutat que s’ha impulsar sigui com sigui.
Alcaide va començar explicant que el projecte del Samontà s’ha basat en algunes experiències prèvies, com la llei de barris que es va impulsar durant el mandat Maragall a Collblanc o el passat Pla Integral de La Florida i que era una urgència ciutadana perquè es tracta d’una zona de 2Km2 on viuen gairebé 150.000 habitants i on hi ha una situació de greu conflictivitat derivada de les mancances estructurals que es pateixen. Va assenyalar que el projecte té una part important de proposta de regeneració urbana, però que la clau de volta és el contingut social del Pla perquè el que interessa, per sobre de l’urbanisme o els dèficits estructurals, és la ciutadania resident. Va explicar que es tracta d’un projecte estratègic de gran dimensió, pensat perquè es pugui desenvolupar al llarg dels propers deu anys, amb una inversió que ratlla els 400 milions d’euros, amb 168 actuacions previstes i ja inicialment estructurades.
El Masterpla observa tres grans eixos d’actuació. Un, centrat en l’àmbit social i comunitari, dirigit a satisfer les necessitats immediates del veïnat; un altra, dirigit a millorar les condicions econòmiques adoptant projectes de formació i de capacitació, i un tercer, pensat per afavorir la regeneració urbana, l’esponjament d’espais i la millora dels habitatges a través de la rehabilitació o la reubicació dels veïns dins del mateix territori residencial.
Una bona part de les explicacions es van tornar a centrar en els cinc projectes que ja es van presentar al ple: el de la regeneració de l’Avinguda Catalunya; l’extensió dels 8.000 metres quadrats pendents del Parc de la Torrassa; la urbanització, en una primera fase, dels antics terrenys de la Sas; l’extensió del Parc dels Diables i l’ordenació de la zona Creu Roja/estació del metro de Pubilla Casas.
A partir d’aquestes explicacions es van produir més d’una dotzena llarga d’intervencions de les entitats, amb preguntes concretes sobre Sanitat, Ensenyament, , sensellarisme, territori, etc i algunes altres dirigides especialment a preguntar al govern quines raons poden explicar l’oposició frontal de tots els grups d’oposició tenint en compte que, en aparença, una Pla d’aquestes característiques hauria de concitar la absoluta unanimitat de tothom, grups polítics, entitats i ciutadania.
Les justificacions estaven en la línia del desgast del govern, que podria arribar a entendre’s en el cas de les organitzacions polítiques, però que té una pobríssima explicació pel que fa a les entitats cíviques i a la ciutadania en general. Sense poder entrar en la profunditat dels temes, va quedar constància que de les 168 actuacions previstes i dels tres eixos d’actuació plantejats, el que està sobre la taula en concret son cinc actuacions de caràcter exclusivament urbanístic que, a més, estan en marxa, en molts casos, des d’abans que l’equip Quirós agafés el timó del poder local. Justament en el ple, els grups d’oposició van posar l’accent que és difícil creure en un Pla que l’únic que proposa de manera immediata son actuacions com l’extensió del Parc de la Torrassa, el Parc dels Diables o la fàbrica Sas, que porten des de l’anterior mandat com a objectius prioritaris que s’haurien d’haver posat en marxa i que en alguns casos encara estan en la seva primera fase de desenvolupament.
En aquest mateixa línia, constatar, com es va posar de manifest en les explicacions del projectes que encaixen en el Pla del Samontà que van fer Alcaide i Armengol, que la reforma del Mercat de Collblanc forma part d’aquest macroprojecte estratègic, resulta bastant esperpèntic.
En definitiva, una bona part del debat sobre les mesures que impulsa el govern al respecte, tenien molt a veure amb la contraposició entre el que el govern està disposat a impulsar i el que la ciutadania voldria que el govern impulsés (es va parlar, per exemple, del Poliesportiu de Les Planes i del seu entorn). El tinent d’alcalde va insistir força que el govern té les coses clares i que les tirarà endavant. I el problema, per part de les entitats, venia en el sentit que encara que el govern tingui les coses clares, per tal que la ciutadania hi estigui conforme, les coses que el govern té clares les hauria de consensuar perquè en ocasions només les té clares el govern. Amb l’afegit que quan el govern té les coses clares i les aplica, es converteixen la gran majoria de vegades en solucions irreversibles que, si no tenen un acord majoritari, enlloc de favorables per la comunitat es converteixen en rèmores de pèssima digestió.
El tinent d’alcalde Alcaide si que va reconèixer que l’Hospitalet ja no pot alliberar més terreny residencial i que el que s´ha d’aconseguir és espai lliure i zones verdes, qüestions claus que la ciutadania ve reclamant des de fa dècades i que, per fi, després de moltíssims esforços, sembla que el govern està assimilant (al mateix ritme del que li va costar assimilar que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa).
Ara, només falta que l’assimilació d’aquesta necessitat social tingui una traducció en qüestions concretes: que no se cedeixen més solars a l’AMB per construir habitatges, que s’aturin les grans promocions pendents, que el govern Quirós compri territori i espais útils pels equipaments que la ciutat necessita, en lloc, per exemple, de retornar els superàvits als bancs com ha passat en els dos darrers exercicis en els que ja manaven Quirós, Alcaide i la resta de l’equip.
