Las chapuzas del ayuntamiento

Un aisuo lector de L’Estaca nos explica lo siguiente: Cada viernes por la tarde, durante el mes de julio y parte de agosto, se celebra un pequeño festival de casales infantiles en el parque de la Alhambra, en el barrio de Santa Eulália. Es decir, un gran número de familias y niños disfrutan de esta actividad.

Como se puede apreciar en las dos fotos, justo en el centro hay una valla amarilla. Debajo de ella quedan unos cables tras el corte de una farola. Aunque puedan estar protegidos y «señalizados», no creemos que sea el lugar más adecuado para mantener unos cables al aire libre, y menos en un espacio frecuentado por tantos niños.

Llevan así varios días. Un poco de responsabilidad, por favor.

Ho cridem ben fort: tenir estiu és un dret!

Roser Chillón i Costa (Responsable de comunicació de la Fundació La Vinya)

A la nostra ciutat, quan s’acaba el curs escolar, comença per a moltes famílies un dels moments més difícils de l’any. Els infants no tenen escola, però les mares i els pares continuen treballant. I l’estiu, que per a molta gent és temps de vacances i de records inoblidables, per a d’altres és simplement un problema sense resoldre.

La realitat que des de la Fundació La Vinya veiem cada any als barris de Bellvitge i Gornal, és diversa i complexa. Hi ha infants que passarien els mesos d’estiu sols a casa, sense cap adult de referència a prop. N’hi ha que viuen en pisos compartits amb altres famílies, on el seu espai és una habitació, i on l’accés a la cuina o a la dutxa no sempre és lliure ni possible. N’hi ha que no tenen garantits tots els àpats del dia per manca de recursos. I hi ha adolescents que, sense activitats estructurades, passarien el dia al carrer: i el carrer, quan no hi ha res a fer i fa una calor insuportable, no sempre és el lloc més segur per créixer.

No és un retrat excepcional. És la realitat de molts infants i adolescents d’una de les ciutats amb més densitat demogràfica i més pobresa extrema de Catalunya.

La Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions Unides és clara: l’article 31 reconeix el dret de tots els infants al descans, l’esbarjo, el joc i les activitats recreatives pròpies de la seva edat. Un dret que, sobre el paper, és universal. Però que a la pràctica depèn massa sovint de la família on has nascut i del barri on vius.

No ens cansem de repetir que el lleure no és un luxe. És un factor determinant en el desenvolupament emocional, social i educatiu dels infants. Privar-ne un nen o una nena durant els mesos d’estiu, té conseqüències reals en el seu benestar, en el seu rendiment escolar i en la seva salut mental.

El casal d’estiu i les colònies que organitzem a la Fundació La Vinya no es redueix simplement a un servei de conciliació. Suposa un espai de formació, de convivència i de creixement. Els infants fan sortides culturals, es refresquen a la piscina, participen en tallers i activitats que estimulen la seva curiositat i creativitat i tenen els àpats garantits. A les colònies, molts d’ells entren en contacte amb la natura per primera vegada: trepitgen herba, juguen a l’aire lliure, dormen fora de casa i descobreixen que el món és molt més gran que el seu barri.

Però sobretot, aprenen a viure junts. Aprenen a respectar-se, a resoldre conflictes, a cuidar-se entre ells i elles. Aprenen, en definitiva, els valors que construeixen bons ciutadans. Infants de diferents orígens, de diferents famílies i de diferents realitats que comparteixen un estiu i fan amics i amigues. Això té un valor immens.

En aquest context, no podem ignorar el discurs que circula amb cada cop més força per les xarxes socials i que arriba també als nostres barris: un discurs que assenyala, estigmatitza i divideix. Que posa els veïns els uns contra els altres i que troba en la diversitat un problema en lloc d’una riquesa.

La resposta a aquest discurs ha de ser comunitària. I passa, entre altres coses, per espais com el lleure. Perquè quan un infant creix jugant, aprenent i convivint amb altres infants de procedències diverses, construeix una mirada del món més oberta, més empàtica i molt més difícil de manipular. La convivència viscuda és la millor vacuna contra la intolerància.

Bellvitge i el Gornal són barris amb una llarga tradició de lluita veïnal, de solidaritat i d’organització comunitària. Defensar el dret al lleure de tots els infants del nostres barris és, també, defensar aquesta tradició.

La problemàtica de les escoles bressol no s’acaba de resoldre per una interpretació gens consensuada amb les afectades

Van participar en el darrer ple municipal per explicar com s’eternitza la solució i com s’enterboleix el clima entre les docents

Es de suposar que, a hores d’ara, estigui prou clar que, quan a l’Hospitalet es fa referencia al 0-3, no s’està parlant de cap resultat de futbol, encara que estiguem en ple mundial. Es tracta de les escoles bressol de la ciutat que semblen sotmeses a un llarg camí, ple de incompliments i entrebancs.

Durant la legislatura anterior, les escoles bressol de l’Hospitalet, les municipals i les concertades amb l’Ajuntament, viuen en un món obscur. Hi ha notables diferències de condicions de treball i d’acollida dels infants, entre les escoles realment municipals i les que estant pendents de municipalització. Ja al 2023, ara fa tres anys, les bressol estaven pendents de pactar el calendari del curs 2024-2025 i de la incorporació de nou personal.

Al juliol de 2024 van demanar la paraula en el Ple municipal per manifestar que: “No s’ha plantejat un projecte educatiu municipal en el qual el concepte d’infant sigui igual per a totes les escoles; no s’ha dotat a les escoles del personal promès per aquest curs i encara no sabem quan s’incorporaran el curs vinent.Tot i la modificació del calendari per part seva, continuem reafirmant-nos en la necessitat de tenir 5 dies a principi ia final de curs sense infants, estem esgotades de justificar-nos amb raonaments pedagògics i que segueixen insuficients. Tampoc tenim resposta sobre millorar les condicions laborals dels treballadors, En sortir del Ple, la tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Ciutat Transformadora, Cristina Santón, s’ha reunit amb nosaltres i s’ha compromès a fer seguiment dels temes i retrobar-nos el mes de setembre

Un llarg conflicte

Malgrat les promeses de municipalització real de les 5 escoles bressol concertades de la ciutat, fetes quan encara Nuria Marin era l’alcaldessa i David Quirós regidor d’educació, a hores d’ara, pràcticament finalitzat el curs 2025-2026, la qüestió segueix pendent que se solucionin els concebuts problemes administratius de sempre.

Al setembre de 2025, les escoles bressol tornaven a explicar que: “Estem cansades, esgotades, fartes… Els educadors de les escoles bressol municipals de l’Hospitalet de Llobregat no podem continuar en silenci davant les mentides, la falta de diàleg i el nul compromís real per part de l’Ajuntament. No podem cuidar si no se’ns cuida. No podem educar si se’ns ignora”.

Aquest passat mes de maig, les escoles bressol de l’Hospitalet van sortir dos dies en manifestació, un cop el dia 13, i un altre el 26. Aquest darrer dia van tenir una trobada amb la nova regidora d’educació, Cristina Santón, que els va afirmar que les empreses gestores de les Escoles Bressol Municipals ja estaven aplicant les taules salarials catalanes aprovades el maig de 2025, tot i que la realitat ho desmentia. Al no existir encara els nous plecs de condicions de les escoles bressol de la ciutat, que van caducar l’any anterior, el personal d’aquestes escoles bressol va afirmar que estaven cobrant per sota de les taules salarials.

Nou plec de condicions

Finalment, a les darreries de juny l’Ajuntament va fer públic el nou plec de condicions de les Escoles Bressol Municipals de l’Hospitalet. En el darrer ple les representats del sector van explicar la seva valoració critica del contingut. En el plec de condicions elaborat pel govern municipal es posa un model de dos perfils professionals diferenciats: Mestre d’Educació Infantil (MEI) i Tècnica d’Educació Infantil (TEI).

El primer perfil, MEI, disposaria d’una jornada de 32 hores setmanals, de les quals 25 hores serien d’atenció directe, amb funcions de Tutora d’Aula. El segon perfil, TEI, tindria una jornada de 37,5 hores setmanals, de les que 36 hores es dedicarien a atenció directe, amb funcions de suport d’aula.

Les treballadores de les bressols exigeixen les mateixes condicions pels dos perfils professionals, aplicant el concepte de parella educativa, i ho expliquen així: “Per a nosaltres, una parella educativa només pot existir quan ambdues professionals són reconegudes com un equip que comparteix el dia amb els infants. La mateixa paraula “parella”, implica col·laboració, confiança, corresponsabilitat i un projecte compartit. Quan una dels professionals és considerada tutora i l’altra suport de la tutora, aquesta relació deixa de ser entre iguals i es converteix en una estructura jeràrquica.

Parella educativa


 No qüestionem que a les escoles bressol hi conviuen dos perfils professionals.El que qüestionem és que aquesta diferència es tradueix en una relació jeràrquica que situï una professional per sobre de l’altra en el desenvolupament de la seva tasca i en el reconeixement del seu rol educatiu.
 
 Si parlem de parella educativa, no podem entendre un model en què una professional dirigeixi i l’altra executi.Treballar en parella implica construir conjuntament l’acció educativa, des del respecte i el reconeixement mutu, la confiança i la corresponsabilitat compartida.
 
 L’educació dels infants és una tasca compartida que es construeix dia a dia des de la cooperació entre professionals.Per això, defensem un model en què MEI i TEI treballen conjuntament, compartint la mirada educativa i enviat tots dos referents per als infants i les famílies, sense que una quedi subordinada a l’altra.
 
 Creiem que aquest model no només dignifica tots dos perfils professionals, sinó que també enforteix els equips educatius i repercuteix directament en la qualitat de l’atenció que reben els infants.
 
 Perquè una parella educativa no es defineix per compartir un espai, sinó per compartir un projecte educatiu, la responsabilitat envers els infants i un mateix reconeixement professional”

D’aquesta manera van explicar el seu posicionament davant del Ple municipal de finals de juny, tot i recordant la qüestió pendent de la municipalització efectiva de del Escoles Bressol de la ciutat.

Les treballadores de les escoles Bressol vam participal a l’ultim ple de l’Ajuntament
També van mostrar pancartes al·lusives al conflicte

Foc de mort a l’Empordà

“L’incendi que crema des d’ahir a les Gavarres i que ja afecta 2.200 hectàrees dins un perímetre de 2.400 ha posat sobre la taula la manca de recursos per mantenir el massís…”

Vilaweb – Redacció, 4 de juliol del 2026.

Foc de mort a l’Empordà
i el piròman que s’amaga,
un fill de puta covard,
mentre van cremant els arbres,
i la vida cendra es fa,
buf sec de la Tramuntana.

Foc de mort a l’Empordà
a l’obaga i la solana.
Plors desconsolats del mar
desesperació humana,
els fills de puta amagats,
menyspreu que atia les flames.

Foc de mort a l’Empordà,
el dol negre que s’escampa.
On la vida era un bes franc
rau la mort a cada branca.
Cadàvers socarrimats

i dolor i desesperança.

El peó del Llobregat

Quirós admet que el servei de neteja de l’Hospitalet no funciona malgrat l’increment milionari del contracte i es compromet a fer un seguiment més exhaustiu

A STOP Degradació Collblanc-La Torrassa, que ha denunciat reiteradament la brutícia i la manca de resposta municipal, se li va impedir, amb excuses, parlar al ple municipal

L’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, ha reconegut que el servei de neteja no funciona. Aquestes declaracions les ha fet en una entrevista concedida a l’Informatiu de la TV de L’Hospitalet. «No estic satisfet de com l’empresa està prestant aquest servei, en aquests primers mesos de desplegament del nou contracte», va afirmar la màxima autoritat de la ciutat.

Quirós va explicar que s’està fent un seguiment més acurat del contracte perquè, segons va assenyalar, un servei que incrementa els recursos amb l’objectiu d’oferir una millor prestació, no pot transmetre la sensació que aquesta millora no s’està produint.

L’alcalde va recordar que el nou contracte era una necessitat, ja que l’anterior feia quatre anys que estava prorrogat. «És cert que hi ha més recursos: més camions, més contenidors i més serveis, però cal fer un seguiment molt més exhaustiu de l’empresa perquè hi ha prestacions que no són òptimes», va assenyalar.

Les declaracions de Quirós coincideixen amb les denúncies formulades per l’Associació STOP Degradació de Collblanc-la Torrassa. Ahir mateix es va fer viral un vídeo enregistrat per l’entitat el passat 22 de juny, en què es mostren diversos punts del barri amb contenidors completament desbordats i envoltats de tota mena de deixalles i objectes abandonats.

«Això és el que vam trobar: brutícia, incivisme, reciclatge incorrecte i contenidors plens. Demanem al nou regidor, Òscar Ibáñez, que escolti les demandes que portem tants anys fent i que reverteixi aquesta situació, insostenible per al veïnat. Volem el Districte II net i polit. Així doncs, tots som equip?», manifesten representants de l’entitat.

En una altra publicació a les xarxes socials, l’associació lamenta que «després d’un any i mig d’espera pels nous contenidors, el resultat és decebedor: massa sovint apareixen desbordats. La brutícia, la pudor d’orina i la proliferació de plagues s’han convertit en una situació insostenible que afecta la qualitat de vida del veïnat».

Des de STOP Degradació també recomanen als veïns i veïnes que utilitzin l’aplicació L’H A Punt —fins fa poc anomenada L’H Ben Net— per comunicar incidències, ja que consideren que és una eina útil per traslladar els problemes a l’Ajuntament. Tanmateix, denuncien que «hem detectat que moltes incidències es donen per resoltes quan, en realitat, encara no s’han solucionat. Potser perquè s’han derivat a altres departaments, però demanem que no es tanquin fins que la incidència estigui realment resolta».

L’entitat reclama mesures urgents i planteja un pla d’actuació prioritari que inclou, com a mínim, dues recollides diàries de residus, un sistema adaptat a les necessitats dels comerços, un dia setmanal fix per a la recollida de mobles i electrodomèstics, una campanya informativa adreçada a tota la ciutadania sobre l’ús correcte dels contenidors i una presència activa dels inspectors municipals als carrers per garantir el compliment de les normes.

Els veïns també consideren imprescindible reforçar la neteja viària amb aigua i desinfectant de manera molt més freqüent. «Regar els carrers només un cop per setmana, i a més sense desinfectant, és clarament insuficient i no garanteix unes condicions d’higiene adequades», asseguren. I afegeixen: «Cada dia que passa, la situació empitjora. Els veïns i les veïnes mereixem uns barris nets, segurs i dignes».

La setmana passada, L’Estaca ja es va fer ressò d’aquesta problemàtica i va recordar que el contracte de gestió de la neteja viària i la recollida de residus de l’Hospitalet va ser adjudicat per l’actual equip de govern a FCC, que continuarà prestant aquest servei durant deu anys per un import total de 425,6 milions d’euros.

El nou contracte representa un increment molt considerable respecte de l’anterior, que tenia un pressupost anual de 28,6 milions d’euros. Amb la nova adjudicació, el cost supera els 40 milions d’euros anuals i continuarà augmentant progressivament: dels 42,6 milions d’euros previstos per al 2025 es passarà als 51,6 milions l’any 2034.

D’altra banda, l’Associació STOP Degradació no va poder intervenir en l’últim Ple municipal perquè, segons el Reglament de Participació Ciutadana, no compleix el requisit d’antiguitat mínima de dos anys. Tampoc se li va permetre fer-ho a través d’una altra entitat, una decisió que l’associació considera contradictòria, ja que sí que va poder prendre la paraula en l’últim Consell de Districte de Collblanc-la Torrassa.

Durant el torn d’intervencions de les entitats al Ple, diversos representants de STOP Degradació van exhibir cartells en què criticaven la decisió del govern municipal d’impedir-los intervenir. A més, com a gest de protesta, es van segellar la boca amb una cinta adhesiva.

 LES CRISPETES DE KING-KONG

Al carrer Viladomat número 239 de Barcelona, hi ha un vídeo-club, el Vídeo instant. S’anuncia com el primer vídeo-club d’Espanya, però el mèrit està en que potser també serà l’últim. Sí, jo sóc de l’època dels vídeo-clubs i més vell. De quan no hi havia televisió. Recordo perfectament la primera televisió de casa: una Vanguard amb dues immenses banyes que feien que semblés un boc.

Hi havia dos canals. La primera i l’UHF. Després els canals ens van anar multiplicant i ja no han parat de procrear-se. Es veu que amb una sabata i una espardenya es pot fer un canal. I després van venir els vídeo-clubs, que estaven bé perquè et permetien triar la pel·lícula que volies veure i quan. Jo i la meva ex em vam ser socis d’un del barri de Sant Antoni.

Finalment han vingut les plataformes i entre aquestes i la xarxa el negoci dels vídeo-clubs se n’ha anat en orris. Tots? No tots no, com a mínim hi ha Vídeo-Instant que resisteix. Com ho fa. Doncs ho fa d’una manera original, brillant i meritòria. Han tingut una gran idea i diria que els hi funciona molt bé.

La idea és que el vídeo-club sigui, a més, una petita sala de projeccions (potser, a tot estirar hi caben quaranta persones) i un petit bar. I quin és el truc? El truc és que pots llogar la sala per a veure una pel·lícula, que és com si lloguessis una sala de cine per a tu. Pots anar-hi sol, amb la teva parella, amb els teus fills, amb la teva amant, amb els teus consogres, amb els veïns de l’escala o amb qui més ràbia et faci. Segons les persones, el preu serà un o un altre i la sala serà únicament per vosaltres. És obvi que no és el mateix veure una pel·lícula a la televisió, per gran que sigui la pantalla, que a una sala de cinema. Això ho sabem tots.

D’altra banda, els propietaris del vídeo-club han tingut una idea tan brillant com l’anterior per a complementar el negoci: muntar-hi un petit bar – restaurant. Aquest serveix còctels i begudes abans de la pel·lícula. I també crispetes. Dolces o salades. I, si vols, després et preparen el sopar. La idea em sembla encertadíssima.

La Marina i jo vam anar a Video Instant el divendres de la setmana passada. Hi anàvem a celebrar el setantè aniversari del meu cunyat, M, un senyor que se les dona de llest i espavilat perquè és enginyer, però en realitat és més bona persona que la gran majoria del meu gremi, els advocats. La seva dona, l’A, l’havia convençut d’anar al cinema i –tot i que en aquests aniversaris rodons, trobar-te de sobte tota la parentela no sé si és realment una sorpresa- en M, que ja he dit que és bon xicot, va posar cara de sorprès, que era el que tocava.

La majoria dels adults que no prenen medicació van demanar un Gin Tonic. Jo, no. Trobo que fa gust de medecina i no li veig cap gràcia. Ja em perdonareu. Per una altra banda, quan vas amb la família han de procurar beure assenyadament perquè si no expliques més coses que les que calen i després la dona s’emprenya. Crispetes? Per mi no, gràcies. Mai no els hi he trobat cap gràcia. Te’n serveixen una tona i son pura sal. Suposo que per a que facis més despesa en beguda. L’única manera que m’agrada el blat de moro són les panotxes a la brasa, que, si estan ben fetes, són exquisides. Només en servien al Maur del carrer Urgell i ara ni allà.

La pel·lícula triada per la meva cunyada per celebrar el setantè aniversari del seu marit va ser King Kong la cèlebre pel·lícula de Merian C. Cooper i Ernest B. Shoedsack, protagonitzada per Fay Wray com a bella i per King Kong com a bèstia. Com que tots l’hem vist no cal que l’expliqui. Ara, una cosa curiosa que em va passar en veure-la és que em vaig emocionar. Jo tenia la idea que King Kong era un monstre maligne i brutal, quan en realitat és un bon salvatge enamorat, que lluita per la seva estimada –que no l’estima, sinó que el troba horrible- i a qui treuen de casa seva per esclavitzar-lo i exhibir-lo. Si penses en l’època en que va estar feta la pel·lícula (1933), era una època en que tribus salvatges eren massacrades per occidentals, cosa que ha estat una constant,  per vergonya nostra. Que nosaltres ho haguem presentat com a progrés només constata el nostre cinisme. Progrés, esclavitud i massacre no poden anar junts.

Després de la pel·lícula ens esperava un senzill però més que digne sopar al restaurant del vídeo-club a base de pa amb tomàquet amb diferents embotits i formatges, entrepans calents de diverses menes. La teca era de qualitat. A les persones més sensibles, el desgraciat final de King Kong, els havia tret la gana, d’altres, però, menjant ho arreglem tot: la tristor, l’avorriment i l’alegria. La Marina ja ho diu que jo sempre tinc gana. És així.

Finalment va venir el pastís quasi amb setanta espelmes. El cunyat –que ja hem dit que és enginyer- és un home de poques paraules i va fer un discurs d’una retòrica penosa, però el vàrem aplaudir igualment. És un bon noi. I s’ho mereix. Cap dels ponts que ha planejat –que jo sàpiga- no ha caigut (encara). I dels ponts que ha bastit de cara al futur amb l’A, la seva filla A. i el seu fill X., en pot estar orgullós, que és molt en els temps que corren.  

Reitero la felicitació a Vídeo-instant per saber-se adaptar a les circumstàncies. Ja se sap: com va dir el vell Darwin, que de micos i goril·les en sabia força, “adaptar-se o morir”.

Tomàs-Maria Porta i Calsina

Intervenció de FIC en el ple de juny, per parlar del Reglament del Consell Executiu dels mitjans i el proper Contracte-Programa dels SCM

Presentada la proposta del nou Contracte-Programa, un document de 70 pàgines que s’haurà de debatre el proper 30 de juliol

Si el govern Quirós i els grups de l’oposició (excepte Vox) volien que FIC oblidés tot el que té a veure amb els organismes de gestió i control dels mitjans de comunicació públics, sembla que no serà possible a jutjar per la insistència de l’entitat a demanar la paraula en tots els plens municipals. Com que el govern Quirós ha estat denegant la paraula a l’entitat amb diversos arguments, posant com excusa que FIC no té dret a plantejar temes ciutadans com no siguin els relacionats amb el que l’entitat defensa, la informació crítica, des del passat mes d’abril FIC demana la paraula per parlar de temes de comunicació i només a l’abril i al juny li ha estat concedida. Al mes de maig es va demanar i va ser denegada perquè, sembla ser que enviada amb quatre dies d’antel·lació, la sol·licitud havia arribat fora de termini.

En la petició de paraula d’aquest juny, un membre de la Junta de FIC, va explicar que des de la constitució del Consell Executiu dels SCM (Serveis de Comunicació Municipals), del març del 2026, s’havia reunit el Consell una única vegada —en una reunió que no va arribar a l’hora de durada— per aprovar bàsicament dos punts, el Reglament de Funcionament del Consell Executiu i un Programa d’Actuació Transitori per donar cobertura legal al funcionament dels SCM, tota vegada que l’equip Quirós havia deixat que el Contracte-Programa que regula el funcionament de la tele i el butlletí municipal i que caducava el 31 de desembre del 2025, arribés al seu límit sense que s’hagués negociat cap altre.

El Contracte-Programa l’ha de debatre el Consell Executiu i, com que no es va constituir fins al març, calia una mena de document que tingués els mateixos efectes legals que el Contracte-Programa. En el Consell Executiu d’abril es va aprovar tant el Reglament de Funcionament del Consell Executiu com el Programa d’actuació Transitori que després va ratificar el ple. En la intervenció de FIC en el plenari es va explicar la necessitat de modificar el Reglament de Funcionament del Consell Executiu perquè és un document fet a mida del que preveu l’organisme de gestió i control, és a dir, que tot el que tracti el Consell Executiu sigui un pur tràmit i que el govern i la direcció dels SCM, no perdin una sola votació.

En el transfons de l’existència dels Consells, tant el Consultiu com l’Executiu, hi ha la necessitat que el control editorial, de continguts, de cobertures d’actes, de participació de les entitats, de pluralitat política, de debats públics, d’inversions imprescindibles i de creixement de la plantilla per posar la comunicació municipal de la segona ciutat de Catalunya en el lloc que li correspondria, sigui supervisat i controlat per la ciutadania. Per suposat, també per reobrir un instrument que en el passat va jugar un paper fonamental en la participació ciutadana, com va ser la ràdio municipal que l’Ajuntament va tancar com si fos seva, com explica amb tot detall una publicació de FIC, a la venda en la seva web i en la de L’Estaca.

Sobre aquest objectiu de donar a la ciutadania el control i la gestió dels mitjans, anava la denúncia de FIC en la composició a mida que va fer el govern Quirós al novembre del 2024 i que es va repetir, sense pèrdues sensibles pel govern local, el passat mes de març. Es va vetar L’Estaca per formar-hi part d’aquest organisme per part del govern Quirós, i tres dels quatre grups de l’oposició (tots excepte Vox) es van mostrar d’acord.

Afortunadament, el grup dels Comuns va elegir com a representant seu al Consell a un periodista de L’Estaca, però es dona la paradoxa que el fet que s’exigeixi confidencialitat als membres del Consell obliga L’Estaca a haver de demanar informació sobre el que passa al Consell, als diferents grups polítics que vulguin informar.

Això és el que s’ha hagut de fer per conèixer que va passar en la segona reunió del Consell Executiu que va tenir lloc aquest dilluns 6 de juny. Pel que ens han explicat, la direcció dels SCM ha lliurat la proposta de Contracte-Programa pels anys 27 i 28, que consta d’una sèrie de clàusules i tres annexes: en total, un document de 69 pàgines que, com sembla evident, exigeix unes quantes sessions per debatre’l i consensuar acords, a no ser que passi el que ha passat fins ara: que el director dels mitjans té molta pressa a aprovar el document, accepta unes quantes esmenes, fonamentalment de caràcter formal i poca cosa més.

Pel que vam poder esbrinar, aquesta segona reunió va durar al voltant d’una hora i mitja, van estar presents tots els membres (ningú va haver de delegar el seu vot, com passava fins ara) i gairebé tots van prendre la paraula en un moment o altre. Sembla que va haver una mica de polèmica en el tema ràdio, en la proposta de debats públics a la televisió —amb els grups polítics i amb la ciutadania—, en el capítol dels ingressos per publicitat privada i sobre la Comissió Tècnica de Seguiment. El director va insistir que no es pot estirar més el braç que la màniga perquè el pressupost és el que és i va recollir alguna precisió com ara les campanyes de serveis públics adreçades a la ciutadania. Pel que fa a la Comissió Tècnica, la proposta és que la formin 3 membres de l’Ajuntament i 3 membres de La Farga. És a dir, una Comissió Tècnica de Seguiment que, com sembla evident per la seva composició, sempre dirà que tot funciona més que bé.

Es van comentar també noves propostes sobre el Diari de l’Hospitalet. Els membres del Consell Executiu tenen feina llarga i urgent per llegir-se a fons i proposar esmenes al document del Contracte-Programa, perquè la propera reunió està prevista pel dijous dia 30 de juliol.

.Text de FIC llegit en el ple municipal de juny

El plenari aprova una modificació urbanística que afecta a l’Hospital de Bellvitge i els Estatuts de l’Associació del Bioclusterd’Innovació i Salut

El portaveu republicà demana “sentit de la realitat” però vota favorablement i els Comuns aproven la modificació urbana i voten en contra dels Estatuts

El desenvolupament del Pla Director de l’Hospital de Bellvitge que des de l’any 2018 reestructura els espais al voltant de l’Hospital Universitari i que va tenir una part important amb l’equipament del nou bloc tecnoquirúrgic de la Fase 2 entre el 2018 i el 2019 i, posteriorment l’edifici Delta durant la pandèmia, està projectat dins del macropojecte del Bio-Pol Granvia i va tenir en el passat ple de juny un nou tràmit. Es tractava d’aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General Metropolità per tal de garantir que les ampliacions previstes s’ajusten a la legalitat administrativa i facin possible un creixement assistencial i docent.  En el ple no es va entrar en el detall del que s’aprovava i, concretament la portaveu del grup popular va deixar explícit que no quedava gens clara la voluntat final de la modificació. Malgrat tot, la resta de grups de l’oposició van donar el seu vot favorable i el PP es va abstenir.

El que traspua d’aquesta aprovació és que es construiran nous edificis en l’entorn de l’Hospital i que potser els projectes de futur també incorporen aspectes que a dia d’avui deixen molt que desitjar com, per exemple, l’adequació dels aparcaments necessaris per professionals i familiars de pacients i la facilitat d’accessos entre l’Hospital universitari i el Duran i Reynals i l’Idibell, al qual cal afegir l’actual Centre d’Emergències Mèdiques. Tot plegat, molt vinculat al soterrament de la Gran Vía i al suposat Bio-pol. No se sap què es construirà ni quan, però el que si ha quedat clar és que creixerà la densitat d’edificis (recordem que la zona no ha perdut la seva consideració de zona inundable) i que això beneficiarà la Universitat i els centres de recerca però, en canvi, no està gens clar que totes aquestes previsions beneficiïn en primera instància els pacients de l’Hospitalet.

Precisament el ressò de l’ajornament de decisió respecte del nou Hospital General de l’Hospitalet que s’havia de construir a quatre passes d’on ara està projectat el Nou Clínic de Barcelona, és el que crea més interrogants a la ciutadania i als grups d’oposició. La realitat és que, mentre està aturada la decisió sobre l’imprescindible nou Hospital General de l’Hospitalet, el que si s’aprova és l’ampliació del campus de Bellvitge i està en perspectiva el projecte del Bio-pol, dues qüestions que interessen molt al Servei Català de la Salut, a la Universitat i a la Generalitat globalment —i a l’equip de govern Quirós, pel que sembla—, però que aportarà poc a la pacient ciutadania hospitalenca que ha de marxar a Sant Joan Despí per ser visitada pels especialistes.

Per si no estan clar els interessos del govern, en el mateix ple es va portar a votació —i es van aprovar— els estatuts de l’Associació Biocluster d’Innovació i Salut i la participació de l’Ajuntament de l’Hospitalet com a soci fundador. Una manera de reblar el clau dels compromisos municipals amb aspectes que interessen a totes les instàncies excepte a la ciutadania hospitalenca que el que vol és serveis assistencials a la ciutat, menys edificis i més zones lliures, a ser possible zones verdes per respirar.

Com va explicar la tinent d’alcalde García Manota es tractava “d’una peça clau pel futur de l’Hospitalet”. “Un projecte estratègic, no només per la ciutat sinó de país, considerat com a tal per la Generalitat de Catalunya, per posicionar-nos com un referent europeu” un projecte que va paral·lel a tot el que ja té la ciutat: “tenim centres de referència, centres de recerca capdavanters i una Universitat que alimenta constantment el talent de la nostra ciutat”. Per si no quedava prou clar va acabar afirmant: “Nosaltres volem una ciutat que lideri, que innovi, que generi oportunitats i que posi el benestar de la seva gent al centre”.

Els Comuns es van oposar considerant que un Ajuntament que vetllaria realment per la salut de la seva ciutadania, no permetria el “pelotazo” del Bio-Pol Gran Vía i garantiria les zones verdes. El grup popular va considerar que l’Associació del Biocluster es va acordar el 2022 i ara, al 2026, es porten a aprovació els estatuts i a la seva portaveu li semblava poc transparent la quantitat d’instruments que el govern s’inventa per gestionar (Consorcis, Instituts, Observatoris, Associacions…). El portaveu republicà va demanar “sentit de la realitat” perquè la ciutadania no està entenent res i va demanar que es deixi de parlar de “node de centralitat de primer ordre”, justament en la ciutat amb pitjors índexs de titulacions post-obligatòries i major nombre d’abandonaments escolars. Vox, finalment, es va queixar que els estatuts no aclarien res sobre el funcionament de l’Associació i va cridar l’atenció sobre els 100.000 euros que l’Ajuntament ha inclòs en els pressupostos d’aquest any i les previsions de 100.000 euros més fins al 2029.

La portaveu socialista va cridar l’atenció a l’oposició perquè havien votat que sí al punt de l’Hospital de Bellvitge comentat anteriorment i oposar-se o abstenir-se ara, en aquest punt, resultava absolutament incoherent des del seu punt de vista, confirmant exactament que la modificació del Pla General Metropolità que afecta a l’Hospital de Bellvitge està íntimament relacionat amb el que es vol fer al Bio-Pol Granvia.

Al final, el punt es va aprovar amb el vot favorable de PSC i ERC, l’abstenció de PP i Vox i els vots en contra dels Comuns.