En su exposición en el último pleno pusieron de manifiesto el bloqueo del área educativa que se evidenció con la dimisión de su responsable política

La Coodinarora de AFA’s de l’Hospitalet, recien constituida y que reúne un total de 26 entidades educativas, realizó su presentación en el pasado pleno municipal. En su intervención, denunciaron la «emergencia educativa» de la ciudad y reclamaron al Ayuntamiento la cesión de solares para nuevos centros, más plazas públicas de escuela infantil y una planificación educativa transparente.

Las asociaciones de familias de alumnos (AFA) de las escuelas públicas han constituido una Coordinadora de AFA para unificar sus reivindicaciones ante la situación que califican de «emergencia educativa». Entre sus principales demandas destaca la necesidad de que el Ayuntamiento reserve y ceda más suelo público para la construcción de nuevas escuelas, una medida que consideran imprescindible para responder al crecimiento de las necesidades educativas de la ciudad.

La nueva plataforma, integrada por las AFA de los centros públicos del municipio, reclama una planificación educativa basada en las necesidades reales de cada barrio y exige una mayor transparencia en la gestión de las ratios escolares y de la matrícula viva. Las familias consideran que la falta de previsión y de inversiones ha agravado los problemas estructurales de la educación pública en la ciudad.

Entre sus reivindicaciones figura la cesión de solares libres de cargas para levantar nuevos centros educativos públicos y la reserva del suelo disponible para usos educativos, evitando que estos espacios se destinen a otros proyectos urbanísticos.

Además, la Coordinadora reclama un mantenimiento adecuado de las escuelas, la instalación de zonas de sombra en todos los patios, la naturalización de los espacios escolares y la mejora de la seguridad en los accesos a los centros mediante la pacificación del tráfico.

Las familias también ponen el foco en la etapa de 0 a 3 años y piden ampliar de forma urgente la oferta pública de escuelas infantiles, construir nuevos equipamientos municipales y revisar el actual modelo de gestión externalizada.

En el ámbito educativo y social, solicitan reforzar las políticas de promoción del catalán en colaboración con las escuelas y recuperar programas municipales que consideran esenciales para mejorar la calidad educativa.

La Coordinadora sostiene que la reciente dimisión de la responsable municipal de Educación evidencia el bloqueo que, según denuncian, arrastra esta área desde hace años. Por ello, exige una reunión urgente con el alcalde o con la persona que asuma la concejalía para acordar un calendario de actuaciones con compromisos concretos.

Las AFA aseguran que las familias ya han dado un paso adelante organizándose de forma conjunta y consideran que ahora corresponde al Gobierno municipal responder a unas demandas que califican de prioritarias para garantizar el futuro de la educación pública en L’Hospitalet.

La Coordinadora de AFA, constituida a principios del mes de junio, ya expresaron sus demandas entre las que destacan recursos, compromiso político y mantenimiento de las líneas escolares. Pero también dieron su apoyo a los profesionales de la educación: “sin dignificación de la profesión docente y sin recursos, la educación pública no tiene futuro. Cuando los docentes pierden, pierden nuestros hijos e hijas».  En ese mismo comunicado lamentaban la actitud del Departamento de Educación: «no hemos visto voluntad política real ni compromisos concretos». Y señalan que «los retos del sistema —la inclusión real, la gratuidad efectiva, el combate contra la segregación o una red pública bien planificada— no pueden seguir siendo asignaturas pendientes».

Les dues regidores es van acomiadar amb emotivitat i agraïment de companys i personal municipal en el darrer ple de juny

Després de les cinc dimissions de regidors socialistes en aquest mandat, dues de les quals produïdes, com estava anunciat, en el darrer ple, el regidor que figurava en el núm 20 de la llista accedirà al càrrec per exercir-lo, previsiblement, durant els propers 10 mesos. Això ha estat un cas bastant excepcional perquè habitualment les dimissions que es produïen en períodes intermandat afectaven principalment als alcaldes que deixaven el seu lloc per avançat perquè el successor tingués prou temps per fer-se conegut. També es van produir dimissions sonades en mandats anteriors, com el cas del regidor socialista Graells al 2022 pel cas Consell Esportiu o altres motivats per casos de corrupció en èpoques precedents, especialment durant el mandat Pujana.

En aquest mandat s’han produït cinc dimissions en poc més de tres anys: Marín, Belver i Ramírez en el 2024 i Santón i Gómez fa pocs dies. Això ha obligat a l’alcalde i el seu equip més fidel, format per Laura García, Jesús Husillos, David Gómez i José Antonio Alcaide, a remodelar els càrrecs i repartir responsabilitats. És curiós que, tret de Laura Garcia que era la número 3 de la llista encapçalada per Marín, la resta de l’equip ocupés entre el 8 i el 12, cosa que demostra que la confiança que tenia l’alcaldessa Marín amb els seus regidors, no té res a veure amb la del seu successor David Quirós que, per cert, ocupava el número 6 de la candidatura. Aquests moviments interns de confiances i desconfiances, en un govern acorralat pel creixent descontentament de la ciutadania i l’absència de control en la gestió que s’ha posat de manifest al llarg del mandat Quirós amb els greus problemes amb la Guàrdia Urbana i amb la resta de la plantilla de funcionaris i personal laboral, provoca necessàriament dirigents agraïts i també decepcions, que en mig de les tensions crea forts desequilibris i maldecaps.

Tant és així, que el portaveu socialista va haver de sortir abans d’ahir mateix a fer declaracions per assegurar que els canvis en el cartipàs no perjudicaran per res la ciutadania, que el PSC continua unit i amb total fidelitat a l’alcalde, responent d’aquesta manera a la tensió interna i a les crítiques dels grups d’oposició, especialment el d’ERC, que ja ha destacat el desastre que suposa per la gestió municipal la concentració de poder en molt pocs càrrecs socialistes i els problemes en la cohesió dels equips, que suposa la dimissió de responsables polítics.

Pel que ha transcendit fins ara, la raó última de les dimissions de les regidores Santón y Gómez son problemes familiars que els impedeixen la dedicació a la que s’havien compromès. Totes dues es van acomiadar a mig plenari, just abans de les mocions dels grups que simptomàticament expressa la importància que aquest capítol del ple té pel govern municipal. És important no perdre les votacions amb els dictàmens (i per això les dimissions es van produir oficialment quan ja s’havien tractat tots), però és poc important si es perden les mocions —malgrat que els debats resulten eterns en ocasions— perquè, es perdin o es guanyin, en poques ocasions es compleixen els acords.

En el comiat de les dues regidores es van produir alguns fets que resulten destacables. En primer lloc, la regidora Santón es va mostrar serena, va explicar que s’havia produït en la seva vida una problemàtica puntual, la seva família la necessita en aquests moments i per això ha decidit donar un pas al costat. Va agrair el suport de tothom però va dedicar un elogi especial al seu equip tècnic, quan en algun dels plens anteriors havia comentat dificultats tècniques en el seu equip, necessàriament resoltes, pel que sembla evident. La regidora Gómez, en canvi, es va mostrar molt emocionada en el seu parlament, va tenir paraules d’agraïment cap a l’alcaldessa anterior i el tinent d’alcalde Belver i va afirmar que per coherència amb ella mateixa deixava el càrrec, però no el partit, en el qual porta militant des de fa dues dècades.

Altres fets destacables del comiat de regidores va ser la resposta dels grups de l’oposició. D’entrada, en el comiat de la regidora Santón van respondre amb aplaudiments tots els regidors del govern i els tres membres dels Comuns. La resta es van mantenir incòlumes. En el comiat de la regidora Gómez també van aplaudir els mateixos que a la regidora Santón, més la portaveu popular i dos regidors del grup d’ERC-EUiA.

Tots els representants dels grups d’oposició, a l’hora de pronunciar-se, es van mostrar comprensius amb els motius al·legats per les regidores i especialment la portaveu popular va destacar l’honestedat i la valentia de les dues regidores que, davant la possibilitat de no poder-se dedicar amb la intensitat requerida, han fet un pas al costat, quan perfectament es podrien haver acomodat, tot esperant el nou procés electoral del maig vinent. Un aspecte que també l’alcalde va assenyalar amb la desimboltura que el caracteritza: “en lloc de me quiero quedar en la poltrona han decidit dimitir…”

La crítica més profunda va venir de part del portaveu republicà que va desaprovar la falta d’objectius del govern Quirós des del primer dia, el seu paper poc compromès “quan s’ha de sortir a la foto és el primer que es presenta, però quan hi ha problemes fa que donin la cara els altres regidors”; l’escàs interès que per l’alcalde té la participació: “allà on els veïns més necessiten atenció i on se’ls podria facilitar la participació que és als barris, va nomenar només a tres regidors pels sis districtes, amb el desgast que això comporta” i finalment, el nou repartiment de responsabilitats, concentrant en menys mans que aban,s tota l’estructura del govern municipal.

L’alcalde Quirós, en resposta al portaveu republicà Jaume Graells, va queixar-se de no tenir una oposició a l’alçada del que correspondria.

La queixa és que el projecte s’ha fet sense coneixement de la ciutadania, sense cap consens i sense tenir en compte altres mesures més enllà de les urbanístiques

Una sonada nova derrota del govern —de les poques que es produeixen darrerament gràcies a l’abstenció o el suport dels diferents grups d’oposició a les propostes de l’equip Quirós— va protagonitzar el darrer ple de juny quan els 14 regidors dels quatre grups municipals de l’oposició ERC-EUiA, PP, Vox i Comuns, van votar en contra de l’aprovació d’un encàrrec de gestió per executar inversions del Pla del Samontà.

D’aquest pla fa més de dos anys que se’n parla i s’han anat donant diferents passes entre les quals l’encàrrec, a l’antic Consorci per la Reforma de la Gran Via, de l’estudi d’un pla d’una teòrica regeneració urbana i social de cinc dels set barris del nord de la ciutat, entre els quals els més densament poblats i els que tenen una problemàtica social més acusada.

La proposta era concretar una inversió de 21 milions d’euros en quatre anys (entre aquest 2026 i el 2029) repartits en bona mesura en cinc o sis operacions de regeneració de diverses zones urbanes dels barris del nord que, entre altres singularitats, la principal és que totes aquestes operacions de regeneració urbana s’han anunciat de múltiples maneres durant aquest mandat i els dos anteriors, sense que fins ara s’hagi donat una sola passa per concretar-les i executar-les. Com van dir els diversos representants de l’oposició, “pura propaganda electoralista quan s’apropen les eleccions de maig del 2027”. La resposta de l’equip de govern ha sorprès perquè ha explicat que electoralisme és el que estan fent els que s’oposen, quan sembla evident que oposar-se a una cosa que hauria d’anar molt bé per la ciutat i per la ciutadania, enlloc de beneficiar als que s’oposen, els hauria de perjudicar molt.

La realitat es mou justament per aquesta via, per la via de si les millores seran sensibles per la ciutat i si els ciutadans les poden considerar positives perquè justament el que l’oposició va denunciar al ple és que, més enllà dels periòdics missatges publicitaris sobre el Pla del Samontà, quan les entitats ciutadanes han intentat conèixer els plans del govern, no hi ha hagut manera.

D’entrada hi ha uns quants elements que fan poc fiable, segons l’activisme ciutadà, el Pla del Samontà, que s’ha convertit en l’estendard de l’equip Quirós des del primer dia. El primer, l’organisme encarregat de gestionar-lo, l’anterior Consorci de la Gran Via (i ara del Samontà), que s’ha distingit, fins ara mateix, per dirigir enormes operacions immobiliàries que han beneficiat especialment les grans promotores. El segon, que el suposat projecte s’ha portat permanentment en secret, sense que hagi transcendit res mes que uns quants anuncis de regeneracions urbanes concretes (l’Avda Catalunya, el Parc de la Torrassa, els voltants de l’estació de Pubilla Casas, el solar de l’antiga SAS, etc) que no s’han posat en marxa i de les quals tampoc es coneix en profunditat com estan planejades. El tercer, que una de les principals operacions que estan pendents a l’àrea del Samontà i que porta directament també el Consorci, té a veure amb el projecte del nou barri a tocar del Clínic on estan previstos més d’un miler de nous habitatges, en un espai encara lliure a la ciutat. El quart, que el que la ciutadania dels barris afectats reclama és un pla integral que tingui en compte tant la regeneració urbanística, especialment vinculada a l’esponjament dels barris afectats, com l’aplicació de mesures concretes de millora social que tenen a veure amb els serveis educatius, els sanitaris, els culturals, els de seguretat i els d’integració i suport a la vulnerabilitat.

Així les coses, les quatre forces d’oposició, es van mostrar convençudes que el que es portava al ple era una nova improvisació perquè ni hi ha un pla integral ni hi ha cap intenció de fer el que l’oposició reclama, que és que el govern Quirós s’impliqui amb les organitzacions cíviques per tal de dissenyar un pla integral consensuat, per fases, amb pressupost adequat i que impliqui millores urbanístiques, però no només.

No és va parlar directament en cap moment del Projecte del Clínic que és un projecte essencial per un Pla del Samontà mínimament seriós. Parlar de regeneració urbana d’una de les zones més densament poblades de tot el Continent sense garantir que no es construeix un sol habitatge més en l’únic espai lliure de tota la zona nord, és considerar la ciutadania gairebé estúpida. Malgrat això, el govern local continua sense explicar quin nombre d’habitatges permetrà finalment en aquest espai i continua sense explicar —probablement perquè no té respostes— quins plans s’haurien de posar en marxa per esponjar aquests barris i dotar-los de les eines imprescindibles per millorar la seva qualitat de vida.

Com molt bé va explicar la representant popular davant la queixa del tinent d’alcalde Alcaide que es queixava de l’absència de propostes per part de l’oposició: “han volgut fer el Pla del Samontà tots sols, i ara s’han quedat sols a l’hora d’aprovar el que proposen”.

La oposición ha denunciado el estado de la red eléctrica en la ciudad y la infradotación de la OMIC, justo en el momento en que se espera un aluvión de reclamaciones

La zona del Samontà (Collblanc-La Torrassa, La Florida, Pubilla Casas) ha vivido estos días, en plena ola de calor, una auténtica situación de caos debido a los diferentes cortes de suministro eléctrico registrados en la red. Todo ello ha ocurrido precisamente en unas jornadas de temperaturas asfixiantes, cuando los sistemas de climatización eran más necesarios que nunca. Además de las molestias ocasionadas, muchos vecinos han sufrido pérdidas económicas por el deterioro de los alimentos almacenados en frigoríficos y congeladores.

Desde hace meses se vienen denunciando los problemas que presenta la red eléctrica, especialmente en los barrios de Collblanc y La Torrassa. En el mes de enero, esta situación motivó la presentación de una moción en el Pleno municipal por parte del grupo de ERC+EUiA, en la que se denunciaban los apagones registrados tanto en estos barrios como en otros puntos de la ciudad. Aquel episodio ya provocó sobretensiones, daños en equipos domésticos y comerciales e, incluso, situaciones de riesgo de incendio.

En esta ocasión, los problemas comenzaron durante la madrugada del lunes con diversos cortes de suministro y una avería en la subestación de Collblanc en la tarde del lunes que afectó a miles de abonados. Endesa, la compañía distribuidora, instaló varios generadores en las zonas afectadas, aunque uno de ellos, ubicado en el barrio de La Florida, acabó ardiendo.

La tensión entre los vecinos fue creciendo a medida que pasaban las horas. Se vivieron momentos de gran malestar, con protestas en la calle reclamando el restablecimiento inmediato del servicio eléctrico. Las pérdidas han sido cuantiosas, ya que en algunos puntos el apagón se prolongó durante muchas horas. Además, al producirse durante la noche, algunas personas que necesitan dispositivos CPAP para poder dormir, no pudieron utilizarlos debido a la falta de suministro eléctrico.

Todos estos episodios evidencian, según ERC+EUiA, que los problemas del suministro eléctrico no son puntuales, sino estructurales, y requieren actuaciones urgentes tanto por parte del Ayuntamiento como de la compañía distribuidora. Así lo manifestó el portavoz del grupo municipal, Jaume Graells.

La reiteración de averías y cortes de suministro sigue generando incertidumbre entre la ciudadanía y pone en riesgo el normal funcionamiento de servicios esenciales. Los republicanos alertan, además, de que la falta de mantenimiento de la red también afecta al alumbrado público y al funcionamiento de los semáforos, una situación que, según la formación, ya ha provocado varios accidentes de tráfico.

Jaume Graells considera que el Gobierno municipal no puede limitarse a actuar cuando las incidencias ya se han producido y reclama una actitud más contundente frente a la compañía distribuidora. En este sentido, pide que el Ayuntamiento exija las inversiones necesarias para modernizar la infraestructura eléctrica y garantizar un servicio seguro y estable para toda la ciudad.

El martes por la mañana ya se produjo una reunión entre el alcalde, David Quirós, y responsables de la compañía suministradora. Durante el encuentro, la empresa se comprometió a habilitar un canal prioritario para atender las reclamaciones de las personas afectadas por los apagones registrados en los últimos días.

Asimismo, los afectados pueden dirigirse a la Oficina Municipal de Información al Consumidor (OMIC), donde recibirán orientación sobre cómo presentar las correspondientes reclamaciones. Desde este servicio se recomienda recopilar toda la documentación posible —fotografías, facturas, informes técnicos o cualquier otra prueba— que permita acreditar los daños sufridos. Precisamente sobre este punto hubo en el pleno del martes una valoración muy negativa de la oposición cuando denunciaron que, de los dos técnicos de la OMIC, uno se encuentra de baja y el otro sin las mínimas condiciones para poder atender el aluvión de demandas que se esperan. El gobierno asumió la situación y afirmó que resolverán ese problema de manera urgente.

Finalmente, ERC+EUiA insiste en que la red eléctrica de l’Hospitalet presenta deficiencias estructurales que no pueden seguir aplazándose. Por ello, reclama una revisión exhaustiva de toda la infraestructura, la ejecución de las inversiones pendientes y el establecimiento de un calendario de actuaciones que permita evitar que episodios como los vividos estos días vuelvan a repetirse.