Les relacions humanes són complexes, paradoxals i, en alguns aspectes, incomprensibles.
Justo Herrera (activista jubilat)
Un exemple: els moviments migratoris existeixen des dels albors de la humanitat. És més, si no hagués estat així, no estarien poblats els continents i no s’hauria evolucionat. No obstant això, les migracions s’han convertit en un problema, una anomalia; amb les discriminacions, odis i les seves conseqüències cada vegada més preocupants. !! Els moviments migratoris són una anormalitat!!?
En un altre exemple casolà, quotidià, i salvant totes les distàncies i diferències, es troba la normalitat. Em refereixo als animals de companyia, mascotes i, en concret, a gossos.
Abans et trobaves altres animals, fins i tot un porc. Ara només gossos. Tenen molt bona fama. Són éssers estimats, benefactors, dignes de ser rescatats si cal, i de rebre privilegis. Cap objecció.
Es poden veure gossos grans, mitjans o petits (perdoneu la classificació per la mida, donada la meva ignorància tècnica) pels carrers o parcs, lligats o sense, passejar o fer les seves necessitats fisiològiques al costat de les persones, fora dels seus espais assignats. Suposa un problema? Conflicte d’interessos? De convivència? Doncs, no. Tot absolutament normal!
Els ajuntaments tenen la competència exclusiva de l’ús de l’espai públic en aquest cas i cadascú la resol com vol: des de prohibir fins a recomanar. A nivell de l’Hospitalet hi ha una normativa municipal que es pot consultar a la seva pàgina web. Va ser aprovada quan aleshores, en Jaume Graells era president del Districte I i regidor pel PSC. Normativa restrictiva? Laxa? Per la seva aplicació, gairebé nul.la. Només una anècdota: En el projecte d’aquesta normativa es va fer una aportació, «agosarada!!?»: «que els gossos sortissin de casa amb bolquers». És clar: idea llençada directament a la paperera.
Descriuré el que he copsat a la nostra ciutat. No tinc dades estadístiques fiables. Sí, però, observacions i experiència en recorreguts arreu. Existeixen espais per a gossos a tots els barris, alguns amb molts metres quadrats. La majoria de gossos no fan ús d’aquestes instal·lacions, es clar, perquè els seus amos no els hi fiquen. Acostumen a recollir els excrements, no tothom com caldria. Una minoria porta ampolleta d’aigua. Als parcs es veuen sovint gossos sense corretja.
Tot això suposa: algú ensurt a les persones que no els agrada la proximitat canina, anar mirant el terra por si trepitges, rellisques i no ets amant de la loteria, la pudor en aquestes èpoques de calor, la visió que de vegades incita a l’angoixa, els sorolls quan borden…
Mai no he vist un agent cívic, guàrdia urbà o, fins i tot, un amo de gos a un altre, cridar l’atenció quan algú es troba clarament incomplint la normativa. Deu ser que es refia tot al bon civisme!
Les vegades que es comenta a la guàrdia urbana alguna situació d’aquest tipus, aconsellen no dir res als amos dels gossos, pot arribar a haver-hi enrenou o picabaralla. Millor que tot rutlli normal!!
Adjunto un parell de fotos preses al pas. En un carreró o espai amagat? No, a la Rambla Just Oliveras, el 28 de maig.
Aquesta tercera de Bellvitge podria ser-hi artística . Per la foto? No, per la “pastifada”.
Un altre exemple és el soroll. Aquest dependrà de les zones. En un medi rural es considerarà normal el cant de galls, ocells i altres animals. En àrees urbanes ho serà el soroll de sirenes o veïns del costat.
Ho serà també l’escàndol de persones que es reuneixen als parcs durant tota la nit!!? En fi, que cadascú gestioni i reflexioni sobre les seves pròpies normalitats.