Davant l’aprovació del nou Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Públics, Foment de la Informació Crítica manifesta el següent:

Dimarts passat 24 de febrer, el ple municipal de l’Hospitalet, amb 24 dels 27 vots del Consistori, va aprovar el nou Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Públics, desatenent la proposta que es va desenvolupar en el seu moment des del Foment de la Informació Crítica, que consistia a donar-li un contingut a la representativitat dels tres professionals que formen part d’aquest organisme de direcció i control. Fins ara aquests tres periodistes eren elegits arbitràriament per l’alcalde de la ciutat, que és a qui li correspon segons un reglament orgànic clarament obsolet, la proposta global de la seva composició.

El coneixement que té la nostra entitat del funcionament intern d’aquesta mena de Consells, aconsellava evitar els vicis tradicionals de l’elecció arbitrària que ha estat la norma imposada fins ara. Estàvem convençuts que l’elecció d’un Consell Executiu que respongués a uns criteris d’efectivitat en les seves funcions, enfortiria no sols el control ciutadà dels mitjans públics de comunicació, sinó conseqüentment la seva independència, reforçaria la solvència professional dels seus treballadors i la seva neutralitat informativa, i seria un instrument molt adequat d’anàlisi de les necessitats objectives d’un servei que ha de millorar progressivament, i per al qual es necessiten inversions regulars, i increment d’efectius amb les remuneracions adequades. El Consell Executiu, que és l’òrgan encarregat del control del seu funcionament, per al qual es dota d’un Contracte-Programa quinquennal, té a més les atribucions corresponents al disseny de les programacions; de manera que li correspon una anàlisi profunda de les necessitats objectives que té la ciutadania en aquest àmbit de la informació i, per tant, a ell li correspon el debat i acord sobre les programacions futures, la millora i ampliació dels mitjans de difusió i els tractaments informatius que deuen, en tot moment, respondre als criteris de neutralitat informativa, crida a la participació social i augment de la credibilitat.

L’objectiu que hagués de perseguir aquest organisme, més enllà del paper burocràtic que se li ha volgut donar històricament, amb l’aprovació d’un Contracte-Programa que no es discuteix, i que és una basta còpia dels Contractes-Programes existents en els mitjans de comunicació públics de l’Estat, seria analitzar el que li convé a la ciutat i a la ciutadania a la qual es dirigeix, preservar el seu caràcter públic en tots els ordres i reforçar l’autoestima professional dels seus treballadors, oferint-los un estatut de llibertat informativa al servei de la ciutadania i no al servei propagandístic del govern de torn.

Aconseguir un Consell Executiu i de Programació autènticament funcional, era el que aquesta entitat, Foment de la Informació Crítica, proposava al Consistori, sabent que aquest objectiu no tenia res a veure amb el del govern, que l’única cosa que pretén és tenir un organisme que aprovi retòricament un Contracte-Programa, que es posa ja elaborat sobre la taula sense tot just discussió, i que delega en exclusiva el control informatiu públic en el director dels mitjans que, com la seva funció indica, ha d’encarregar-se de dirigir; però en absolut de determinar ni els continguts, ni la programació, ni els ritmes, ni tan sols les prioritats quan es vulnerin els criteris d’objectivitat, neutralitat informativa i igualtat d’accés. I encara molt menys, de presentar un document ja elaborat que és un pur reescalfat protocol·lari que no té cap virtualitat, llevat que sigui sortir del pas, retòricament parlant.

Per a aconseguir aquest objectiu de funcionament orgànic capaç d’elaborar contingut, es proposava un sistema de representació dels tres professionals elegits fins ara arbitràriament per l’alcalde, perquè almenys sobre ells pogués recaure la sensació imprescindible de neutralitat que és molt discutible en la resta de components: un professional representant de cada força política, un tècnic dependent del servei de comunicació municipal i el director dels mitjans triat pel govern local. Per a això es proposava que aquests tres professionals es triessin a través dels mitjans de comunicació no públics de la ciutat, en absolut compromesos, almenys en aparença, amb el govern de torn.

Els 24 regidors municipals que han donat via lliure a l’actual Consell Executiu i de Programació, han tancat l’orella a la proposta d’aquesta entitat amb un parell d’arguments molt poc sostenibles. El primer, que la recent caducitat del Contracte-Programa vigent deixava al llimb laboral als treballadors dels mitjans de comunicació públics, quan és evident que hi ha hagut fases durant les quals no ha estat en vigor cap Contracte-Programa i això no ha impedit la normalitat jurídica i laboral dels mitjans i dels seus treballadors. I el segon, que la proposta acordada permetia garantir que els tres professionals triats ara, no es corresponen amb l’elecció arbitrària que l’alcalde havia imposat fins al moment.

Aquesta entitat no està en condicions d’afirmar que l’elecció d’aquests tres professionals ha estat un error. El que si pot afirmar és que la proposta acordada és la conseqüència del veto imposat a L’Estaca. I imposar un veto en una cosa directament relacionada amb l’esperit que s’ha d’imprimir en la informació pública, ja resulta prou eloqüent per a poder afirmar que el primer pas fet ha estat molt sospitós de manipulació. El veto va ser imposat pel govern i ha estat assumit per tres dels grups municipals d’oposició. El veto, en conseqüència, no ha de situar-se exclusivament en l’haver del govern sinó també en el de tres dels quatre grups de l’oposició, el pronunciament de la qual ha creat a l’entitat un profund malestar.

Si el treball del Consell Executiu i de Programació no acaba responent a les expectatives que aquesta entitat tenia dipositades, quan es va plantejar conscientment un canvi en la manera d’afrontar el control social dels mitjans de comunicació públics, l’error no es podrà adjudicar al govern sinó especialment als qui podent modificar els hàbits, els comportaments i els efectes, van preferir acceptar un veto en un àmbit informatiu, que els perseguirà al llarg de tot el que resta de mandat, i que posa en dubte la seva honestedat política referent a la llibertat d’informació i el respecte a la neutralitat. Perquè, no hi ha manera més radical d’aplicació de censura, que l’acceptació d’un veto.

L’actitud del govern no ha estat una sorpresa. Acostumats al biaix informatiu favorable que obliguen a aplicar indirectament als professionals, un veto no pot resultar sorprenent. Aquesta entitat ha sofert des del seu naixement una sistemàtica discriminació en el cobriment de les seves activitats per part dels mitjans de comunicació públics; a més de ser-li denegada arbitràriament la paraula en els plens de manera reiterada, cada vegada que el govern se sent fort davant els qui no s’acovardeixen enfront del seu autoritarisme permanent. L’actitud de l’oposició, en canvi, sí que posa de manifest que no existeixen tantes diferències entre les seves visions sobre el que ha de ser la informació pública respecte al govern. De manera que haurem d’explicar a uns i a uns altres que la llibertat d’informació i el control social dels mitjans públics de comunicació, han de defensar-se sense fissures. I les primeres fissures apareixen quan se substancien els vetos.

L’ocorregut, no obstant això, no ens farà defallir com a entitat. Som conscients que explicar-li a la ciutadania que els mitjans públics els pertanyen i que la defensa del seu control és una garantia per a la democràcia, resulta avui més urgent que mai. Especialment perquè els ciutadans, en aquesta ciutat, estem sols defensant aquesta extraordinària parcel·la de poder, i perquè hem de mantenir-nos bel·ligerants i desperts davant els qui ens intenten doblegar i dels qui no tenen massa objeccions a doblegar-se.

Junta Directiva

Foment de la Informació Crítica

31 de Març de 2026

La oposición municipal, de forma unánime, critica estos datos, ya que es dinero “que se ha dejado de invertir en la ciudad”.

Un año más, el Ayuntamiento de L’Hospitalet ha cerrado el ejercicio de 2025 con un superávit de 45 millones de euros, “que se han dejado de invertir en la ciudad”, según manifestaron todos los miembros de la oposición en el último pleno municipal. El año pasado, esta cifra alcanzó los 52 millones y, en 2023, alrededor de 30 millones. El balance final es que, durante los últimos tres años, aproximadamente 130 millones de euros se han dejado de invertir, pese a las grandes necesidades que tiene la ciudad. Sobre todo, teniendo en cuenta que el endeudamiento de las arcas municipales es muy bajo, cuando la legislación permite a los entes locales asumir una deuda mayor.

Otro de los datos denunciados de forma unánime por todos los grupos de la oposición es el bajo nivel de ejecución de las inversiones previstas en los presupuestos de 2025: solo un 20 %. “La mayoría de los proyectos que se previeron para 2025 no se han ejecutado”, fue la opinión generalizada de los portavoces municipales de ERC, los comunes, PP y VOX, que suman 14 de los 27 concejales que conforman el pleno. En cifras, de los 99 millones presupuestados para inversiones, solo se han gastado alrededor de 20.

Actualmente, el endeudamiento del Ayuntamiento de L’Hospitalet se sitúa en unos 28 millones de euros, lo que representa un 8,75 % del presupuesto, un nivel muy bajo para una administración pública, que podría asumir un mayor endeudamiento si este repercute en la ciudadanía. Como dijo uno de los concejales: “Si esto fuera una economía doméstica, esto sería bueno, pero no haberse gastado 45 millones en la ciudad, con tantas necesidades, se puede considerar mala gestión”.

Mientras, el teniente de alcalde y portavoz del grupo socialista del Ayuntamiento, Jesús Husillos, valoró positivamente el superávit de 45 millones de euros: “La ciudad cuenta con una economía saneada y con un bajo nivel de endeudamiento, lo que refleja de manera clara la capacidad financiera del Ayuntamiento para afrontar futuras necesidades de gasto e inversión”.

Según expertos, el Ayuntamiento de L’Hospitalet tiene una deuda relativamente baja en relación con su número de habitantes y podría asumir más si cumple con los criterios de estabilidad presupuestaria. Los ayuntamientos tienen permitido un endeudamiento de hasta el 75 % de los ingresos corrientes sin necesidad de autorización externa, aunque se les prohíbe superar el 110 %.

La ciudad tiene muchas necesidades, apuntaban los portavoces de la oposición, para que en tres años no se hayan invertido los aproximadamente 130 millones de euros correspondientes a los superávits de 2023, 2024 y 2025.

También volvió a surgir la polémica de la tasa de basuras, ya que el año pasado fue el primero en que se aplicó en los hogares de la ciudad. Muchas asociaciones y grupos políticos de la oposición manifestaron su desacuerdo, fundamentalmente porque antes iba incluida en el IBI y este no sufrió ninguna rebaja con la implantación de la nueva tasa.

La principal crítica fue el bajo nivel de recaudación. De los 16,4 millones previstos, solo se han cobrado 6 millones. “Y ha sido por la mala gestión”, señalaban la mayoría de los grupos. “Hay muchos vecinos de L’Hospitalet que no han recibido la notificación o la han recibido tarde, con el recargo correspondiente”, aseguraron.

Va formar part del primer secretariat de CCOO de l’Hospitalet, dirigent del PSUCviu i coordinador local d’EUiA

Ens ha dit adeu una d’aquelles persones que passen per la vida amb el silenci respectuós de la discreció, malgrat que el seu treball callat i la seva dedicació als altres, havia conformat una gran part de la seva vida. Vaig conèixer el Vicenç Ventura a mitjans dels anys 70, quan era un dirigent de les primeres Comissions Obreres que es van constituir a la ciutat. Era, aleshores, el secretari general del sector de la Química i va formar part durant un llarg període de temps de l’equip dirigent del sindicat a nivell local, que aleshores presidia Jaume Valls.

Durant l’existència del sindicat vertical, el Vicenç, conjuntament amb una bona part del moviment de jurats d’empresa que havien participat en les darreres eleccions sindicals de l’època franquista, van practicar l’anomenat entrisme que responia a l’estratègia del nou sindicalisme de CCOO d’ocupar l’estructura sindical oficialista de l’OSE, per organitzar el moviment obrer des de les empreses, participant en les reivindicacions obreres en defensa de la democràcia i posant directament en qüestió el règim franquista.

Avançada ja la Transició, quan es van poder legalitzar els sindicats de classe, una bona part dels sindicalistes de CCOO al capdavant de les seccions sindicals o fins i tot els més activistes de cada sector, militaven aleshores a partits d’esquerra i una bona part d’ells, al PSUC. No era el cas del Vicenç Ventura que, per aquells anys, era militant i dirigent de l’Organització Comunista d’Espanya, Bandera Roja. L’any 1974, una part significativa dels dirigents —que van arrossegar també una part important de la militància— acabarien integrant-se al PSUC. Malgrat que el Vicenç no havia format part del sector de BR que s’havia incorporat en aquells moments al PSUC, la seva visió sindical unitària, el seu sentit de la responsabilitat i la seva lleialtat als companys, van fer que es mantingués vinculat a l’estructura sindical al llarg dels anys, participant de totes les reivindicacions llançades per CCOO, entre elles, amb notable intensitat, la lluita per l’amnistia sindical i política.

A les eleccions del Parlament de Catalunya de l’any 1980 va ser candidat per la Coalició Unitat pel Socialisme, encara com a membre de BR. Amb posterioritat, s’acabaria incorporant al PSUC i fins i tot al moviment de recuperació del PSUC —PSUCviu— quan part dels dirigents d’IC van decidir desmantellar-lo. Acabaria, en aquest sentit, sent el Secretari d’Organització a nivell de Catalunya del PSUCviu i el responsable del partit a l’Hospitalet, alhora que acceptaria coordinar el nou partit d’Esquerra Unida i Alternativa a nivell local des de la seva creació fins al 2001.

Va ser el director del mercat de Bellvitge fins a l’any 1989 i, posteriorment amb el títol d’advocat ja a la mà, assessor jurídic de l’àrea de seguretat, convivència i civisme fins a la seva jubilació. Durant una llarga colla d’anys va ser també delegat de CCOO a l’Ajuntament. Estretament vinculat als moviments socials i culturals de la ciutat, es va fer ben aviat soci del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i seguia amb la màxima atenció totes les novetats editorials relatives a la ciutat —malgrat la seva residència els últims anys a Piera— i les iniciatives dirigides a conèixer i preservar la història de la ciutat i el seu desenvolupament.

El seu exemple i el seu record, ens ajudarà a perseverar.

(Foto procedent de LH Digital)

Un equip universitari nord-americà es nega a jugar un partit pel estat desastrós de la gespa i els riscos per la seguretat dels seus jugadors

Des del Rugby Club de l’Hospitalet se’ns ha fet arribar un comunicat denunciant l’estat del Camp Municipal de Rugby que forma part del Complex Esportiu Municipal de la Feixa Llarga.

Els fets que expliquen en el comunicat que reproduirem tot seguit son greus per si mateixos. La manca repetida de treballs de manteniment d’equipaments municipals de tota mena es un fet desgraciadament habitual. Encara estan pendent la solució als efectes de l’incendi als vestidors de les piscines municipals; la situació dels poliesportius municipals s’acosta massa a llindars crítics. En aquest cas, els fets descrits en el comunicat del Rugby Club de la ciutat provoquen vergonya aliena. Un equip universitari nord-americà es nega a jugar un partit pel estat desastrós de la gespa i els riscos per la seguretat dels seus jugadorsque suposa l’estat de l’equipament. Segurament caldria exigir alguna responsabilitat al govern municipal i, encara més, explicacions i solucions immediates a l’actual situació..

Aquí el comunicat del Club:

COMUNICAT OFICIAL:Per la dignitat del Rugby Club L’Hospitalet i la seguretat de la nostra gent.

Des de la Junta Directiva i en representació de tota la família del Rugby Club L’Hospitalet, volem manifestar la nostra profunda indignació i preocupació per l’estat de degradació extrema que presenta el terreny de joc del Camp Municipal de Rugbi de la Feixa Llarga. Una situació que ja no és només una mancança històrica, sinó que ha esdevingut un obstacle insalvable per a la nostra activitat.

El passat dimecres 18 de març vam viure un dels episodis més tristos de la nostra història recent. Teníem programat un partit amistós internacional entre el nostre Sènior B i l’equip de la prestigiosa Universitat de Harvard (EUA). Malauradament, l’expedició nord-americana, en veure l’estat d’una gespa pràcticament inexistent, es va negar a jugar per considerar que el camp representava un risc inacceptable per a la integritat física dels seus jugadors.

Aquesta cancel·lació és un cop a la nostra imatge com a club i a la de tota la ciutat de L’Hospitalet. Hem perdut una oportunitat d’or per projectar-nos internacionalment i correm el risc de perdre acords amb agències que porten equips d’arreu del món a la nostra ciutat, amb el consegüent impacte econòmic per als hotels i restaurants del nostre entorn.

Però el que més ens preocupa és casa nostra:

👉🏽 Seguretat dels nostres esportistes: Amb més de 225 llicències federatives, no podem seguir permetent que els nostres jugadors i jugadores posin en risc la seva salut cada vegada que trepitgen el camp.

👉🏽 Imatge i formació: Cada any, més de 2.000 infants de la ciutat ens visiten a través de la Guia Intro per conèixer el rugbi i els seus valors. La realitat amb la qual es troben en horari lectiu és una instal·lació que no està a l’alçada.

Tot i que se’ns ha informat que la renovació del camp ja està prevista i pressupostada, i que les pluges de l’hivern han dificultat el manteniment, la situació ha arribat a un punt de no retorn. No podem acceptar més excuses ni més demores. Per tot plegat, exigim que s’executin les obres de manera immediata i sol·licitem una reunió urgent amb els responsables de l’Ajuntament de L’Hospitalet per concretar el calendari d’actuació.

No és un luxe, estem demanant una instal·lació digna i segura per seguir fent créixer el rugbi a la nostra ciutat.

Junta Directiva del Rugby Club L’Hospitalet

L’Hospitalet de Llobregat, 26 de març de 2026

De fet, hi ha poca cosa a afegir a aquest comunicat. Només recordar que aquesta situació greu afecta a bona part del Complex Esportiu Municipal que comparteixen diverses entitats dedicades a la pràctica esportiva. De fet, l’any 2024 es va prometre gespa artificial pels camps de beisbol i de rugbi de la feixa llarga. Dos anys desprès els resultats no semblen massa brillants.

El Camp Municipal de beisbol no es troba, per desgracia, en gaires millors condicions i també el Criquet Club de l’Hospitalet pateix les dificultats de trobar un lloc estable al Complex Municipal on poder entrenar els seus equips..