Comencem per dir que jo no soc gaire partidari – per no dir gens – de la brioxeria industrial. Tinc la sensació que la fan anar com volen i que no m’ofereix ni la qualitat ni les garanties que m’ofereixen les fleques o les pastisseries artesanes. Vaig viure durant gairebé trenta anys a una fleca i hi vaig treballar uns 10 i sé una mica el pa que s’hi dona. I he vist alguna gran panificadora o gran fàbrica de brioxeria industrial i la seva neteja exagerada, artificiosa, sempre m’ha fet arrufar el nas.
Els donuts no m’han fet mai ni fred ni calor, la veritat. De fet, els trobo empallegosos, com si mengessis sucre, un sucre tou, flàccid, excessiu. Com una mena de Barbie fet brioix, ja m’enteneu (només que jo a la Barbie la trobo anorèxica ). Potser, amb xocolata, el dònut s’arregla una mica, sobre tot si la xocolata és negra i potent. Però vaja…tampoc és que mati. Ara, és evident que el producte, com a tal, a triomfat. Se’n venen a milions, potser a bilions. Els seus inventors i els que n’han tingut les patents s’han fet riquíssims. I aquest fou el cas de l’Andreu Costafreda i Montoliu.
L’Andreu Costafreda va néixer a Alfarràs (Segrià) l’any 1.909 Va quedar orfe de pare —moliner- als 5 anys i sa mare va haver de marxar a treballar de minyona a la ciutat de Lleida. Ell va començar a treballar al molí als 11 anys. Als 18 marxa a Barcelona amb sa mare i sa germana i obren un fleca (a aquella època hi havia moltes fleques a Barcelona regentades per gent nascuda a les comarques de ponent, els meus avis paterns n’eren un altre exemple).
La fleca de l’Andreu i família anava creixent, ell ampliava el negoci amb additius pel pa i alhora s’implicava en el Gremi de Flequers de Barcelona i en la Mutual Flequera, arribant a comprar l’Hospital de Sant Honorat (patró dels flequers) a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona.
L’any 1.962 enllaça els dònuts i l’Andreu Costafreda. Jo en conec una mica la història per haver-me-la explicat els meus pares (per a la generació dels meus pares l’Andreu Costafreda o era molt admirat o l’envejaven a mort, ja se sap que a casa nostra l’enveja és el pecat nacional de la majoria i dels amics, coneguts i saludats es perdona gairebé tot excepte que triomfin). El cas és que la Junta del Gremi de Flequers de Barcelona va enviar a una delegació dels seus flequers a visitar els EEUUAA a veure què podien aprendre. La idea era simple: els menestrals barcelonins sabien comerciar en petit i els americans ho sabien fer a l’engròs. Com que el món anava cap a un capitalisme ianqui era evident on s’havia de copiar o amb qui s’havia d’arribar a acords si es volia fer un salt endavant.
Una de les coses que els hi van ensenyar a aquella colla de flequers fou el dònut. A la gran majoria allò de fer un brioix amb un forat al mig els va semblar una collonada, com els hi va semblar una collonada tot el que van veure. Però en Costafreda va quedar entusiasmat amb l’invent i va aconseguir la patent per Espanya. La resta ja se sap: èxit total, diners a cabassos i, més endavant, Pan Rico. Vindrien els bollycaos i els grisines i Costafreda, el fill orfe del moliner, passaria a ser un dels empresaris de més èxit del país. La Generalitat li va donar l’any 1.997 la creu de Sant Jordi. Jo crec que se l’havia ben guanyat. Perquè havia treballat molt i molt. I havia abocat un talent a la feina indiscutible.
Vaig tractar una mica l’Andreu Costafreda. Jo diria que en aquel moment ell era el president de la Mutual Flequera i jo era el president de la Joventut Gremial Flequera. Calculo que jo devia tenir uns vint anys i ell uns seixanta llargs. No recordo quin va ser exactament el tema -ara els seixanta els tinc jo- però crec recordar que li vaig anar a demanar diners per la Joventut del Gremi. Recordo que la secretària em va fer esperar un moment a la sala d’espera i que vaig sentir a l’Andreu parlar en un anglès que em va semblar perfecte.
Aquell home, de tracte més aviat humil i accent lleidatà, enganyava. Havia après anglès i moltes altres coses que la gran majoria dels flequers de la generació del meu pare no aprendrien mai. Recordo que, després de l’espera, es va disculpar, cosa que em va sorprendre en una persona tan important (i sent jo una criatura), cosa que més endavant em va tornar a passar amb el president Pujol. La gent vàlida, la gent important, acostuma a ser molt educada i aparentment humil en el tracte. I sovint ja et desarmen només amb això. No recordo ara quants diners li demanava, però sí que vaig sortir content o sigui que suposo que me’ls va donar i, a més, em devia dir quatre paraules encoratjant-me a seguir endavant amb la Joventut i a treballar de valent. Em va donar records pels meus pares (que immediatament van pujar de categoria) i, en fi, totes aquestes coses que només saben fer les persones de gran categoria i alhora molt intel·ligents.
Naturalment, jo he sentit molts envejosos del ram criticar l’Andreu Costafreda. No crec pas que fos un angelet, és clar. Però normalmente els envejosos tampoc no solen ser-ho. El que passa és que uns triomfen i els altres no i els envejosos no perdonaran mai als que triomfen el que ells consideren una enorme injustícia.
El 24 de març el ple municipal va ser una mica especial. No només va ser especialment carregós i farcit de qüestions administratives però també va expressar la combinació entre la inoperància del govern municipal i les emergències que pateix la ciutat.
Desprès de les primeres quatre hores llargues de punts i més punts de l’ordre del dia per donar compte de decisions preses per l’equip de govern i d’alguna decisió important, que tractarem més endavant, el ple municipal va poder escoltar la veu de cinc entitats ciutadanes o veïnals, desprès d’haver tornat a negar la paraula per enèsima vegada al FIC.
El ple va poder conèixer la veu de l’AFA de la escola bressol Casa dels Arbres, en nom del seu centre i del conjunt de les escoles bressol de la ciutat, exposant els greuges i les dificultats del treball en el conjunt de les escoles bressol de l’Hospitalet que porten anys esperant solucions. La intervenció va estar acompanyada d’una concentració en la plaça de Ajuntament famílies i professionals de les escoles bressols convocades per l’entitat Famílies de l’H que agrupa a aquests centre.
La intervenció de les escoles bressol.Representants de les escoles bressol
Tot seguit va prendre la paraula una representant de l’AFA de l’escola Milagros Consarnau per demanar concrecions sobre la esperada reforma integral de la escola, que forma part de les escoles del pla d’urgència dels anys 70. Fa pocs dies que la comunitat educativa de Milagros Consarnau s’ha assabentat que els retards en les obres tenen que veure amb un problema urbanístic no resolt de la continuació del carrer Mossèn Cinto Verdaguer que afecta a l’espai que ocupa a escola..
Intervenció i membres de l’escola Milagros Consarnau
Dos representats del sindicat USTEC van explicar les raons de les mobilitzacions del sector educatiu a la ciutat i a tota Catalunya, tot i demanant el suport dels grups municipals a les seves reivindicacions recollides en una moció presentada conjuntament pels Comuns i ERC que es va votar més tard.
Els representats de la USTEC
També representants de la UGT van intervenir per explicar les seves actuacions al voltant del conflicte plantejat al voltant de la gestió de Moventis del autobusos de la ciutat.
Reprentans de l’UGT.
La darrera presa de paraula veïnal va estar a càrrec de l’associació veïnal de Collblanc- La Torrassa, en representació de la plataforma Contra l’especulació immobiliària i la massificació turística (CEIMT). Aquesta plataforma va convocar una concentració en la plaça de l’Ajuntament que tot i que va ser denegada pel govern municipal, es va aplegar a la plaça sense incidents.
Els representants de la plataforma van explicar molt resumidament la situació d’emergència habitacional que s’està patim, marcada per la manca d’habitatge digne a preus accessibles, la pràctica inexistència de lloguer social, i la creixent especulació immobiliària provocada per l’arribada de fons voltors d’inversió i l’augment de la turistificació dels barris de la ciutat. En aquest senti, la plataforma demana del govern municipal el manteniment de de moratòria a habitatges d’us turístic i la seva ampliació a residencies d’estudiants i hotels en tota la ciutat. Al mateix temps exigeixen el control dels pisos i habitacions de ll0guer temporal i que l’Ajuntament estableixi una intensa política d’habitatge, incrementant el minso parc públic d’habitatges de lloguer social, adoptant les opcions proposades per la ciutadania en el procés participatiu de la Taula d’Habitatge.
Els representants de la CEIMT
A continuació hagués parlat algun representat del FIC plantejant la situació´ educativa a la ciutat; però una vegada més l’alcaldia ve negar a l’entitat l’ús de la paraula, tot esperant la presentació de la reforma del reglament de participació.
Però el Ple no l’omplen les paraules de les entitats veïnals o ciutadanes. Hi ha tot un seguit de temes que omplen el 48 punts del seu ordre del dia. Aquest més de març es podrien destacar algunes qüestions més o menys interesants.
Així es va donar compte de una nova divisió de competències i responsabilitats entre els tinents d’alcalde i regidories que tornen a modificar la situació en les diverses àrees del govern. També es van aprovar qüestions com les reformes al voltant de l’Institut Escola Pere Pelegri o la Milagros Consarnau, o el reglament del Centre Florida 6.0, que, malgrat tot segueix cobert d’una certa nebulosa.
Es va aprovar, per majoria i amb tres anys de retard la composició del Consell Executiu i de Programació dels mitjans de comunicació públics de l’Hospitalet, tot i el manteniment del veto del govern municipal a la presència d’algun periodista de l’Estaca.
També es important de conèixer que, en la liquidació del pressupost municipal del 2025 es va constatar la existència d’un romanent de tresoreria de 45 milions d’euros; es a dir que aquesta quantitat de diners s’han deixat d’utilitzar per les necessitats de la ciutat i restaran ingressats en els bancs. No és la primer vegada que això succeeix, en l’exercici anterior el romanent fins i tot va ser superior. Es fa difícil saber si és una mostra d’incompetència o de inoperància del govern municipal, però en tot cas no deixa de ser un símptoma preocupant.
En fi, el caràcter carregós dels plens municipals i la elevada quantitat de punts que es limiten simplement a donar compte de les decisions del govern municipal, en les que el ple pot opinar, però no decidir, hauria de servir per fer un replantejament a fons de les lleis de règim local i del funcionament d’ajuntaments com el de la nostre ciutat. No és una cosa fàcil, però en nom de la participació democràtica i de la defensa de la autonomia municipal, hauria de ser una preocupació de les forces polítiques municipals.
Concentració a la plaça de l’Ajuntament del CEIMT.Concentració de les escoles bressol
El passat 22 de febrer, a la ciutat de Terrassa, un ampli ventall d’organitzacions catalanes van signar una declaració o manifest a favor del poble palestí i el seu dret a existir.
Doncs sí, encara que ningú s’ho cregui, estem parlant que en ple segle XXI, a Europa hi ha gent, organitzacions polítiques i socials, i fins i tot països, que si bé no atempten directament contra aquest dret, fan tot el possible per posar-hi entrebancs; per la qual cosa, organitzacions com “L’Hospitalet amb el poble palestí” es veuen obligades a treballar per defendre’l.
Nosaltres no som una organització política o solidària, sinó una associació que promou la informació crítica, sense censura. No podem opinar si és o no apropiat el boicot a productes israelians, així com tampoc si el poble palestí ha de viure integrat dins un estat israelià o fora d’ell, o si el mateix poble israelià, en aquest cas jueu, donat que a la seva declaració d’independència l’estat d’Israel s’autodefineix com a Estat Jueu, sent en aquest cas el segon estat mundial d’una religió (l’altre és el Vaticà). S’ha de dir que dins la mateixa declaració es garanteix la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans, sense cap distinció, siguin musulmans, cristians o jueus; reconeixent, mitjançant un escrit al president Truman dels Estats Units, que l’Estat havia sigut proclamat dins les fronteres aprovades per l’Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva resolució del 29 de novembre del 1947.
A la esquerra: Declaració d’Independència de l’Estat d’Israel – A la dreta: Reconeixement resolució del 29 de novembre del 1947, de la ONU
Ara bé, deixant de costat la història de la creació de l’Estat Jueu i la seva deriva antidemocràtica o totalitària (la manca de llibertat de premsa és un dels seus distintius), que mereixeria un extens reportatge, com a mitjà de comunicació seguidament publiquem la declaració abans esmentada.
DECLARACIÓ DE TERRASSA
Crida dels grups locals catalans de solidaritat amb Palestina a coordinar-nos i a implementar
el boicot a Israel
El 22 de febrer de 2026 ens hem reunit a Terrassa una quarantena de representants de Grups Locals de Solidaritat amb Palestina de Catalunya. Hem posat en comú experiències de lluita i les hem compartit amb espais més amplis com la Coalició Prou Complicitat amb Israel, Global Sumud Flotilla, International Solidarity Movement i Boicot ICL.
Considerem que l’ocupació, l’apartheid i el genocidi contra el poble palestí continuen, amb un augment de la colonització i de la repressió sobre les preses i presos polítics. Per tant, seguirem desenvolupant campanyes de solidaritat amb el poble palestí i persistint en la lluita anticolonial, antiimperialista i antiracista. Pensem que la lluita contra el sionisme i les contínues agressions israelianes tant a Palestina com a altres territoris forma part de la lluita global contra el racisme i l’auge de l’extrema dreta, que també afecta la nostra societat, i per això creiem que cal aprofundir en les estratègies de lluita més efectiva i en una millor coordinació. Reafirmem la utilitat de la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’estat d’Israel com a forma de pressió. Per ser una demanda de la mateixa societat palestina; per ser una eina útil i a l’abast de tothom davant la impotència que genera observar tal genocidi amb la complicitat política internacional; per l’acumulació de victòries que s’han anat sumant des de la seva crida el 2005; i pels efectes que ha produït en la pressió empresarial i social al govern israelià. Com a espai de trobada de lluites locals de solidaritat amb Palestina, seguint aquest plantejament, hem acordat:
– Reforçar els mecanismes de coordinació entre grups locals – Establir estratègies conjuntes que ens permetin reforçar la lluita solidària – Treballar conjuntament les diferents campanyes de Boicot a Israel en els diferents fronts: econòmic, cultural, acadèmic, esportiu… Impulsant noves campanyes i potenciant les ja existents, com la denúncia de la presència israeliana en fires comercials i d’armament, de la seva presència en competicions esportives, del fons d’inversió KKR en festivals musicals, del software utilitzat en la xarxa de biblioteques, de marques israelianes en productes de consum quotidià com els dàtils… – Centrar els esforços de coordinació i mobilització en tres campanyes:
· Boicot ICL (Pel vincle de la multinacional israeliana amb l’espoli de recursos palestins i el suport a l’exèrcit israelià, juntament a la denúncia per la contaminació del riu Llobregat amb els seus residus miners). · Boicot Teva (Pel lucre de la multinacional farmacèutica israeliana amb l’ocupació de Palestina i el suport a l’exèrcit israelià). · Boicot Carrefour (Pel vincle comercial de la multinacional francesa amb les colònies israelianes i el suport a l’exèrcit israelià).
Emplacem doncs a tots els espais de solidaritat internacional i a tota la població a seguir mobilitzant-se per Palestina, a sumar-se a les campanyes de boicot a Israel i a vincular-les a les múltiples i diverses mostres i iniciatives de solidaritat, i a millorar la coordinació i el treball conjunt per multiplicar la denúncia i l’efectivitat solidària.
Firmat:
Acció Solidària Selva Alt Empordà amb Palestina Assembla de suport Palestina Baix Montseny – Vallès Oriental BDS Maresme Boicot ICL Calella per Palestina Celrà per Palestina Cerdanyola Amb Palestina – Solidaritat Internacionalista Col·lectiu Terres de l’Ebre amb Palestina Comitè de solidaritat amb Palestina de Sabadell Comitè de Solidaritat de Nou Barris amb Palestina Comitè de Solidaritat de Sants amb Palestina Free Palestina Sant Andreu (Harmonia i Iaioflautas) Girona amb Palestina – BDS Grup de Solidaritat amb Palestina d’Osona La Floresta por Palestina La Florestacontrafronteras La Seu per Palestina L’Hospitalet amb el poble palestí Moianès amb Palestina Moviment Solidari amb Palestina de Gramenet Penedès amb Palestina Pla de L’Estany amb Palestina Ras Al Hanout Sant Cugat amb Palestina Solsonès amb Palestina Terrassa Amb Palestina Vall del Llierca amb Palestina
Amb el suport de:
Coalició Prou Complicitat amb Israel Global Sumud Flotilla ISM Catalunya
No resulta fácil describir el sentimiento y/o la reflexión que me genero la entrevista en la televisión de L’Hosptialet de la tesorera de la Asociación de Vecinos (AA.VV.) de Sant Josep, Mercedes Soler. La propuesta informativa era a una vecina generosa y solidaria que trabaja en una AA.VV. por nuestros barrios. En consecuencia, por nuestra ciudad. Por afinidad, respeto y admiración, aun no conociendo personalmente a Mercedes, me pareció interesante informarme de su opinión. En primer lugar quiero agradecer tanto al periodista de tele LH, como a la vecina tesorera, por la sinceridad de esa curiosa entrevista. El agradecimiento es por el valor informativo y por la transparencia de ambos. Explicaron quizás sin pretenderlo, en esta entrevista el estado real, el evidente e indiscutible estado de nuestra ciudad. La primera impresión fue pensar en la posibilidad de si David Quiros, nuestro estimado alcalde, había también coincidido en ver dicha entrevista. Quizás su gabinete de prensa/comunicación, le habían mostrado u ocultado dicho informativo. Pense en buscar desde mi análisis o critica una propuesta constructiva.
La entrevista empezó por el Centre d’Assistència Primaria (CAP) de Sant Josep y acabó por la reivindicación del inexistente local de la AAVV. Mi ya apreciada tesorera/vecina, evocó a la suerte de la lotería, para que el barrio de Sant Josep pueda llegar a tener un local digno.
Se inició la entrevista, como he dicho con la sugerente pregunta a Mercedes de qué opinaba sobre el nuevo cambio de fecha de las obras del nuevo CAP-CUAP Sant Josep. Parece ser que será a finales del 2029-2030 . La resignación de la dirigente vecinal respecto a la falta del cumplimiento de los compromisos adquiridos por las administraciones y sus continuos cambios, fue de cara de circunstancias: «El dinero ya estaba, no sé porque no empiezan». Los plazos de inicio de las obras en la esquina de avenida Isabel la Católica, con avenida Josep Tarradellas se van retrasando sin nadie saber hasta cuando serán las definitivas, afirmo apesadumbrada.
Tuve la impresión de que le habían pasado el marrón a Mercedes para salir en la tele y decir lo evidente. Los de la televisión debieron pedir que alguien de la AA.VV. fuera a la tele a explicar cómo están los ánimos en la AAVV del barrio. Ella demostró estar comprometida y ser valiente, le puso el cascabel al gato. La entrevista continúa con el tema de la escola bressol. “Hace 16 años, en el 2010, la anterior alcaldesa ya peleó por dicho equipamiento”, dijo textualmente. Mercedes no sabía bien de quien era la responsabilidad de semejante despropósito lo que si evidenció que eso era una tomadura de pelo.
La entrevista iba cogiendo un tono trágico-cómico. El tercer tema fue sobre la residencia para Gent Gran. La entrevista, definitivamente tomó el camino de la comente. El entrevistador preguntaba conociendo que las respuestas iban directas a la frustración informativa; «Ahl, pues no sé». Quiero decir a hablar por hablar. Mercedes afirmó que no sabía nada de la residencia per Gent Gran, matizó que la Generalidad no da tampoco ninguna información. Lo más interesante que dijo Mercedes es una evidencia, importante. Tenemos muchos pisos somos muchos y pocos servicios. Ese fue el mensaje directo, al Ayuntamiento sin citarlo. Nuestra densidad por espacio y por servicios es insostenible. La última pregunta es la más sarcástica. Describió la situación actual del local de la AA.VV. compartida con el local del Aula de Adultos con la posibilidad de recibir a los vecinos/as, únicamente dos horas a la semana. Eso me pareció, además de grave, de una tremenda irresponsabilidad por parte del actual gobierno de la ciudad. Mercedes me enterneció. No se quejaba, solo dijo que eso es lo que hay. El entrevistador cerró la entrevista agradeciendo a la tesorera su participación.
Algunos dirán: ya está, como siempre, el de FIC de nuevo dando la vara. Solo pretendía informarme, pero la entrevista me dió para algo más. Fue inevitable. No me gusta criticar por criticar, prefiero ser empático y comprensivo, positivo y constructivo. No puedo evitar ni eludir que tuve una pequeña crisis de vergüenza ajena y otro punto de indignación.
L’Hosptialet es la ciudad de mis amores, la ciudad que quiero y me duele. Esa entrevista me daba la imagen a través de un informativo para explicar cómo está el patio. Seguramente algunos pensaran que la visión/audición de esa entrevista es inocua. Me resultó significativa, por eso la relato. L Hospitalet no es una ciudad condenada a la marginalidad poco desarrollada y con una propuesta que constata que en esta ciudad algo no funciona bien. Dos ciudadanos, el periodista y la tesorera expuestos a un diálogo que no dice mucho más que nada. Por consejos de sabios que aprecio y me estiman. Propongo a nuestro alcalde Quiros algo esencial. Pluralidad informativa, sentido común. David Quiros te lo ruego abandona el resentimiento hacia los activistas de FIC. Te recomiendo que veas la entrevista y me entenderás. No queremos ni nominas ni vacaciones pagadas ni antigüedad, solo queremos ayudarte a que L Hospitalet funcione. El hijo del portero.
Un centenar de participants, representant bona part del teixit associatiu de la ciutat, s’han aplegat en el Centre Cultural de Bellvitge-Gornal el divendres 20 de març en una convocatòria de l’Espai de Ciutadania.
La jornada de l’Espai de Ciutadania ha assenyalat tres de les emergències que pateix l’Hospitalet: la emergència social, la emergència educativa i la emergència climàtica i han estat aquests tres eixos els que han centrat quatre hores de treball en un matí que ja anunciava primavera.
Puntualment, a 2/4 de 10 del matí, l’Enric Roldan, en nom de l’Espai ha obert la Jornada ressaltant la feina de les entitats en la configuració de la nostra ciutat, assenyalant, a la vegada, els dèficits que pateix l’Hospitalet assenyalats en les emergències que han marcat la feina de la Jornada. Especialment l’Enric s’ha referit als problemes que impliquen els obstacles que des de les administracions es posen per la inscripció de totes les persones en el padró municipal i als efectes que la problemàtica educativa te sobre la població. Ha volgut també fer esment a les mes de 8 mil persones joves que, sobre tot en els barris del nord, ni estudien ni treballen.
Desprès de recordar els més de 13 anys d’existència de l’Espai e Ciutadania i saludar la memòria de les persones que, com la Mercè Olivares, han mort en els darrers anys, es va presentar la conversa entre la Sindica de Greuges de l’Hospitalet, Merche Garcia Villatoro amb Francesc Mateu Hosta, director del Fòrum de Síndics i Sindiques de Catalunya i ex director d’Oxfam Intermón al nostre país.
Merche García i Francesc Mateu.
La conversa entre ells dues s’ha centrat en valorar el paper de l’associacionisme en la defensa dels drets de la ciutadania. Merche Garcia ha explicat les dificultats que s’ha trobat al voltant d’assegurar el dret a l’empadronament pel conjunt dels veïnat i com aquestes dificultats afecten a les condicions de vida i, ara també a la possibilitat d’adherir-se al procés de regularització de perses immigrades que s’ha anunciat des del govern de l’Estat. Francesc Mateu ha recordat part de les seves experiències en diferents països d’Àfrica i com en alguns d’ells la densitat de població afecten a determinats conflictes comunitaris. I, fer esment a la densitat de població encaixa força en els reptes presents a l’Hospitalet.
Desprès d’aquesta conversa i d’un breu descans s’ha iniciat el treball en grup sobre cada una de les emergències en les que s’han volgut centrar la reflexió de la Jornada.
Cartell anunciador de la Jornada
El grup de treball sobre l’emergència social s’ha acabat centrat en qüestions com la greu crisi d’habitatge que s’està patint, amb preus de lloguer i de compra molt per damunt dels ingressos de bona part de la població, la expulsió del veïnat per efectes de la especulació urbanística, la turistificació i l’alça de lloguers temporals, i com això afecta a un debilitament del teixit comunitari i i la crisi del comerç tradicional. També s’afronta com els serveis socials de la ciutat estan fortament tensionats, tant per la manca de recursos i de personal com per l’increment de les demandes per part d’un veïnal amb un increment de la precarietat i de la pobresa, cada vegada més estructural i afectada per l’increment del cost de la vida.
Es tracta doncs, segons el debat d’aquest grup de treball, de garantir el dret a un habitatge digne i de combatre la extensió dels infrahabitatges o del sensellarisme, a la vegada que es reforcen els serveis socials, treballant pel reconeixement de la feina que es fa des de moltes de les entitats socials. Tot plegat ha de poder millorar l’accés als drets basics com els de l’empadronament i l’atenció social i de salut, evitant la privatització de serveis essencials per la població.
El grup de treball sobre l’emergència educativa ha afrontat molts dels temes que, el mateix dia 20 de març, estaven en el centre de la mobilització del sector educatiu, així com la massificació de les aules, en ràtios per sobre dels recomanats i l’aparició del que es coneix com a “bolets”, es a dir grups improvisats quan el curs ja s’ha iniciat.
Un dels grups de treball
A la ciutat es manifesta la manca de centres escolars i d’infraestructures educatives, com aules d’estudi o biblioteques, al mateix temps que hi una una forta concentració d’alumnat vulnerable, per la situació social i d’alumnat nouvingut, això produeix una elevada taxa d’abandonament escolar i de greus desigualtats educatives. Ens constata també una falta de recursos per fer efectiva la educació inclusiva i el suport social a l’alumnat i a les seves famílies, mentre docents i personal educatiu es troba saturat i els centes pateixen in forta inestabilitat dels seus equips educatius.
Així doncs resulta clar que cal trobar els terrenys per construir nous centres, millorar les infraestructures educatives i la reforma imprescindible de molts dels centres existents. Caldria també garantir la equitat educativa millorant el sistema de beques, la orientació educativa i bel suport lingüístic, donant més suport la les feines que es fan des de la xarxa comunitària i associativa en el mon educatiu.
El tercer dels grups de treball de la Jornada, el grup de treball sobre l’emergència climàtica ha iniciat la feina, com els altres dos grups, distribuint-se en petits grups per facilitar la participació activa en les discussions. Així s’han anat abordant temes com el de la manca d’adaptació urbana als canvis de temperatures i, més en general, als efectes del canvi climàtic en curs. De fet, l’Hospitalet, la nostre ciutat és especialment vulnerable a aquests efectes a causa de la elevada densitat urbanística i de població, amb la corresponent falta d’espais verds i d’espais naturals i comunitaris. També es pateix una progressiva salinització dels aqüífers, amb un increment de la intrusió de l’aigua de mar en una superfície d’al·luvió deltaic que constitueix gairebé dos terços de la superfície. Es fa difícil poder comptar amb refugis climàtics, concebuts com espais naturalitzats i segurs on poder pal·liar els efectes de l’increment de temperatures. A més, el model de mobilitat existent i la gestió poc sustentable dels residus afecten a una població vulnerable. D’aquí apareixen demandes com la d’una xarxa accessible i segura de refugis climàtics, la de la recuperació i protecció d’espais naturals com els de la riba del riu Llobregat o la de naturalitzar places i espais públics, especialment els patis de les escoles que haurien d’estar oberts al veïnat.
Altre grup de treball.
Desprès de tres hores de treball en grup, les persones relatores de cada grup de treball van explicar breument les seves conclusions i els seus debats. S’ha anunciat que aquest material serà recollit per un grup redactor d’un document de síntesi i de conclusions d’aquesta Jornada que serà àmpliament difós a les entitats de la ciutat i a les administracions públiques.
No hi ha dubte que aquesta Jornada de l’Espai de Ciutadania, tot i fer-se en un matí de divendres a servit per mostrar la vitalitat del moviment associatiu de l’Hospitalet en tots els terrenys. La coincidència de la jornada amb una concentració del moviment d’esplais de la ciutat i amb la vaga i mobilització del sector educatiu ha limitat segurament algun aspecte del treball, però en qualsevol cas la elevada participació de les entitats en els debats mostra clarament la fortalesa d’un Espai que ha estat capaç d’agrupar una bona part del moviment associatiu de la ciutat en tota la seva diversitat de motivacions, d’estils de treball, de capacitats i d’incidència. Tretze anys de feina compartida de l’Espai de Ciutadania avalen bastament aquesta realitat.
Pere tancar les activitats de la Jornada, desprès de moltes paraules, es va voler donar espai a la música. Unes interpretacions musicals a càrrec de la Montse Ramos i la Cathy Clancy, de la Residència i Centre d’Atenció Especialitzada Can Serra van ser una cloenda brillant a un matí de divendres que tothom considera útil i engrescador. La feina continua.
Interpretació musical a càrrec de Montse Ramos i Cathy Clancy del Centre d’Atenció Especialitzada de Can Serra
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
