Mes: març de 2026

Tots els sindicats dels treballadors del 061 en vaga indefinida per dignificar la seva professió

Fa anys, no sabria dir quants, una bona amiga em va explicar les seves experiències al que ella deia SEM, que en principi és on treballava. És a dir, que quan li preguntaves, inconfusiblement  et deia que ho feia al SEM, però si profunditzaves t’adonaves que no era treballadora d’aquest organisme sinó tele-operadora d’una empresa de serveis amb subcontracte, i que el seu treball, a més de ser altament estressant, era d’una responsabilitat que excedia la seva categoria laboral.

Per entendre la situació hem de conèixer la historia del famós 061, creat probablement amb la millor de les intencions, però amb opinions contrastades, que van des de la que diu que ha provocat morts, a la que tot el contrari.
El 2001 la Generalitat crea el telèfon sanitari “Sanitat Respon”. El 2012 el servei es fusiona amb el telèfon del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), amb el telèfon 061, anomenat CatSalut Respon. De fet aquest sistema, creat en principi amb bona intenció, es converteix en una eina econòmica, destinada exclusivament a descongestionar les Urgències i a estalviar diners.
A la controvèrsia se li ha d’afegir que, ja des d’un principi, la Generalitat va externalitzar el servei. I encara que aquestes coses comencin mig bé, del tot mai ho fan i tots sabem com acaben, inclusiu els nostres governants. A cada renovació, el govern de torn intenta rebaixar el cost del servei, sabent, perquè tan estúpids no són, que els qui ho paguen són els treballadors i els usuaris. Llavors governava CIU, famosa per la seva desmesurada corrupció, el 3%, que després es va demostrar que quedava curt, i el repartiment de contractes entre els amics, s’ha de dir que amb el suport del PP. Però tot i saber que la subrogació és un error que cal resoldre, cap govern posterior, ni el famós Tripartit, ERC, etc. han fet res per solucionar-ho. Com veurem més endavant, és més còmoda i fàcil, encara que més car, tancar els ulls i seguir amb el que hi ha.

La primera empresa adjudicatària va ser Atento Telecomunicaciones España, SA Val la pena llegir el Butlletí a partir de la pàgina 117, perquè diu molt sobre les diferències salarials, tenint en compte que en situacions d’emergència qui treu les castanyes del foc són els treballadors, com ja es va veure durant la crisi de la COVID, mentre els directius cobren suculents plusos per estar a la guaita o simplement localitzables. Segons aquest Butlletí, paral·lelament i el mateix any el SEM havia contractat a Qualytel Teleservices, S.A., una empresa que el 2011 va crear problemes i il·legalitats laborals, posant en perill a la ciutadania. El servei seguia formant part del sistema públic de salut, però els operadors i gestors telefònics estaven inscrits a una empresa subcontractada, fins ara no hem pogut esbrinar el perquè, encara que no s’ha de ser massa llest per intuir-ho. El conseller de Sanitat era el Sr. Boi Ruiz, és a dir, el màxim privatitzador de la sanitat pública, sense comprovar la solvència i la qualitat de les empreses adjudicaries. I no ho diem amb ànim partidista, aquest mitjà no depèn de cap ideologia, sinó amb dades objectives i contrastades.

Després de molts problemes amb les empreses concessionàries, l’un d’octubre de 2018, el SEM va adjudicar el servei a Ferrovial per 105 milions d’euros
(Ens ha sigut impossible trobar el document al BOE).

Òbviament, Serveo, l’antiga Ferrovial, al igual que les anteriors i malgrat exigir uns protocols clarament sanitaris i valoracions mèdiques per via telefònica, amb penalitzacions si no es compleixen o es cometen errors, evita categoritzar els seus treballadors com a personal sanitari, tractant-los laboralment com a tele-operadors, és a dir, es regeixen en el mateix marc laboral que els venedors telefònics.
Oi que sembla demencial?
Doncs no els enganyem. És així. Quan vostè truca al 061, sigui perquè el seu familiar té el que sembla un infart, una apendicitis, s’ofega, etc. qui rep la trucada i decideix el què s’ha de fer, legalment és un venedor telefònic. Òbviament, aquests treballadors han rebut formació especialitzada i tenen un plus d’un 30% sobre el seu salari, sinó seria impossible aconseguir que algú fes aquesta feina, però en quant es posen malalts o quelcom semblant, i han d’agafar la baixa, aquest plus desapareix.

La discriminació amb la resta de personal no acaba aquí. Els operadors no tenen serveis a la seva zona, per la qual cosa han d’anar a un altre, a cinc minuts entre anar i tornar. Al contrari que el personal sanitari, no disposen de màquines expenedores d’aigua, tot i que per la seva feina són els que més les necessiten. Els hi han tret els microones perquè no puguin menjar calent, donat que a la resta els hi molestava l’olor.
La llegenda diu que el pitjor enemic d’un treballador no és el patró sinó un altre treballador. Òbviament, això no és així; no obstant això, en el cas del SEM, tot indica que el menyspreament s’ha contagiat a la resta del personal, donat que els mateixos treballadors del 061 reconeixen sentir-se discriminats per la resta. Textualment: “ens miren de dalt a baix”.

Està clar que això últim no és motiu de vaga ni de reclamació, però mostra fins on ha arribat la situació. L’empresa, en aquest cas no Serveo sinó el SEM S.A. ha jugat a enfrontar els treballadors, ningú sap si inconscientment, és a dir per incompetència dels seus directius, o conscientment. En qualsevol cas, està clar que la situació se li ha anat de les mans, per la qual cosa la CGT ha convocat una vaga indefinida, a la qual se li han afegit Comissions Obreres, CSI-F i la UGT.
Hem de reconèixer que els directius del SEM i la Generalitat tenen el mèrit d’haver aconseguit la envejable fita de que tots els sindicats es posin d’acord.

Els sindicats no demanen res de l’altre món. Fonamentalment que s’acompleixin els compromisos adquirits durant la vaga de 2021.
– La internalització efectiva i completa de tota la plantilla de gestors dins l’estructura pública del SEM.
– Reconeixement jurídic i organitzatiu com a personal essencial del Servei d’Emergències Mèdiques.
– Restitució de les condicions laborals perdudes arran del trasllat de seu.
– Estabilització contractual i homologació progressiva amb la resta de professionals estructurals del SEM.
– Superació definitiva del model que manté una dualitat organitzativa dins el servei.

L’assumpte ve de lluny. Ja el 29 de Juny de 2022, el govern assegurava que el 061 s’internalitzaria, això sí, en la seva primera resposta. A la segona, quan va ser pressionat, el Conseller Argimon va començar a atrabanjar-se i buscar excuses. Ho poden veure Diari de sessions del Parlament de Catalunya (pàg 3). Llavors el PSC ho veia molt clar i va defensar la internalització, però el 13 de novembre de 2024, mira per on, tira pilotes fora dient que es necessita un estudi per analitzar la seva viabilitat, tal com es pot veure al Ple del Parlament del 13 de novembre de 2024 (pàg 29 a 32), com si la resta d’humans fóssim beneits i no sabéssim que no es necessita cap estudi per a això. En qualsevol cas tot indica que l’estudi ja s’ha fet.

A tot això, el més xocant és que el SEM exigeix uns serveis mínims del 85%. És a dir, que tot i tractar legal i contractualment els treballadors com a tele-operadors, quan han de fer vaga se’ls hi exigeix els mateixos mínims que als metges o infermers.
Això, disculpin la inconveniència, és tenir més cara que espatlla, perquè l’empresa i la Generalitat abusen d’una legalitat ambigua, utilitzant la lectura més restrictiva.

Caldria veure si les directius esmentades a l’ordre de la Generalitat, violen la legislació europea.

El fracàs escolar a L’Hospitalet creix any rere any

CC.OO. manifesta que la gran majoria dels alumnes becats, l’únic menjar calent del dia ho fan a l’escola

CC.OO. xifra en un 33%, concretament un 32,7%, l’abandonament escolar a la ciutat: 38,9% a la zona del Samontà (Pubilla Casas, La Florida-Les Planes, Collblanc-La Torrassa). Si les comparem a l’any 2024, aquestes xifres s’han incrementat prop d’un 3%.

Aquestes dades són molt superiors a les existents a la resta de Catalunya, on la mitjana d’abandonament és d’un 13,7%; a Espanya globalment se situa en un 13% i a nivell de la Unió Europea aquestes es troben en un 9,3%. Totes aquestes dades provenen d’Idescat, 2025.

A la zona del Samontà, prop de 8.000 joves ni estudien ni treballen segons les dades del mateix ajuntament i també de CCOO. El 40% dels joves del nord de la ciutat viuen a pisos sobre ocupats. “El sensellarisme existeix i va en augment”, denuncia el sindicat.

Aquesta organització afirma que la gran majoria dels alumnes becats, l’únic menjar calent del dia ho fan a l’escola

Respecte a les dades de pobresa o indicador socioeconòmic territorial del 2022 ens assenyala que no anem bé amb un empobriment que supera la mitjana catalana en base 100 tal com es mostra a la captura següent

Una de les sortides per als joves que no volen continuar estudiant és la Formació Professional. Però aquesta, segons CC.OO., també es troba en una situació límit, «la pública no creix, és insuficient. Així, hem detectat que falten places de Graus Bàsics i Programes de Formació i Inserció (PFI) públics».

Actualment, hi ha 11 centres que imparteixen Programes de Formació i Inserció (PFI) i dos centres on es pot cursar un Itinerari Formatiu Específic (IFE) .Hi ha molt poques places de Graus Bàsics per la quantitat de joves que necessitarien aquest recurs. És obligatori per llei oferir grau bàsic com a alternativa a l’ESO. Per anar bé, n’hi hauria d’haver un per institut. Els PFIs son totalment insuficients.

Tal com informàvem ahir, CC.OO. d’Educació ha desconvocat la concentració de tota la comunitat educativa de l’Hospitalet, prevista pel dia 26 per protestar per la situació que viu l’ensenyament a la ciutat.

La desconvocatòria es va produir el dimarts passat després de fixar-se una reunió de alt nivell entre el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament i CC.OO. per tractar totes les millores que volen introduir després de l’anunci de la mobilització.

Des de fa quatre anys, aquesta organització denuncia la situació d’emergència sense que cap administració prengués mesures per contrarestar la. Cal una previsió i una planificació a llarg, curt, mitjà i llarg termini amb mesures efectives i immediates”, asseguren els convocants.

Entre altres coses, CC.OO. reclama un pacte de ciutat per a l’educació en què s’impliqui tant la Generalitat, Ajuntament i agents socials de l’Hospitalet on es planifiquin les necessitats educatives de l’Hospitalet La situació demogràfica de la població és explosiva amb un creixement durant l’últim any de gairebé 10.000 persones.

L’Hospitalet necessita 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. Un centre a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

A CAN BARÇA HI HA ELECCIONS

A Can Barça hi ha eleccions
i tot el món es paralitza,
com a un partit, cervesa i pizza,
i als bars d’arreu es polemitza,
quin candidat te més collons.

En Jan Laporta i Victor Font,
es reparteixen vinga estopa:
bandarra, imbècil, idiota,
tens cara de cul de marmota,
madrileny, cap de cony, mamon.

-Ets un buròcrata, prô en ruc
-Tu cada dia fots més tripa,
i si cap jugador t’imita,
L’haurà d’ajudar santa Rita.
-Només ets un yuppi barrut!

Cervell de mosquit, cabronàs…
Tu no em trauràs pas de la trona,
seré el presi del Barcelona.

  • au ves-te’n a dormir la mona
    encara que sigui al ras.

Oblidant de l’himne el bell crit,
que a tots els culers agermana,
aquests dos una tarangana,
més forta que la Tramuntana,
entre tots dos han ben parit.

Vinga i vinga més cops de puny
i a veure qui la te més llarga,
si li arriba o no fins la Farga,
o fins i tot a la Camarga
o potser encara molt més lluny.

Hi ha una pregunta capital,
i molta gent que no s’ho explica:
per fer una feina gratuïta,
per què cal tanta dinamita
I es gasten aquest dineral?

CCOO urgeix un pacte de ciutat entre les administracions i els agents socials per enfrontar-se a l’emergència educacional de L’Hospitalet

El sindicat d’Educació aplaça la mobilitzacio, prevista pel dia 26, després de ser convocada una reunió amb la Generalitat i l’Ajuntament i per fer front a les millores que necessita la comunitat educativa

CC.OO. d’Educació ha desconvocat la concentració de tota la comunitat educativa de l’Hospitalet, prevista pel dia 26 per protestar per la situació que viu l’ensenyament a la ciutat. La desconvocatoria es va produir el dimarts passat després de fixar-se una reunió de alt nivell entre el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament i CC.OO. per tractar totes les millores que volen introduir després de l’anunci de la mobilització. Des de fa quatre anys, aquesta organització denuncia la situació d’emergència sense que cap administració prengues mesures per contrarestarla. Cal una previsió i una planificació a llarg, curt, mitjà i llarg termini amb mesures efectives i immediates”, asseguren els convocants.

Entre altres coses, CC.OO. reclama un pacte de ciutat per a l’educació en què s’impliqui tant la Generalitat, Ajuntament i agents socials de l’Hospitalet on es planifiquin les necessitats educatives de l’Hospitalet La situació demogràfica de la població és explosiva amb un creixement durant l’últim any de gairebé 10.000 persones.

Des de CC.OO. es denuncia que la prioritat no pot passar per edificar residències d’estudiants i nous establiments hotelers, sis des de començament d’any, en barris on el que cal són escoles.

La situació és dramàtica. Hi ha 30 grups extraordinaris (també anomenat bolets): 5 a infantil, 19 a primària i 6 a secundària. Això suposa en total de 805 alumnes, dels quals 605 són de primària i 180 de la secundària. Això suposa un increment respecte al curs anterior del 7% i des de que es va iniciar el període d’emergència (fa quatre anys) aquests grups s’han doblat.

La zona nord de L’Hospitalet, la més perjudicada

Els alumnes matriculats en grups que estan per sobre de la ràtio ordinària sumen un total de 590 alumnes, dels quals 401 pertanyen a l’alumnat d’infantil i primària i 189 a secundària. Tots ells, sumats juntament amb els grups bolet, són en total 1.395, el 70% a la zona nord de la ciutat.

La ràtio actual a L’Hospitalet és de 25 nens a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la resta de Catalunya. Entre els nens matriculats en grups extraordinaris i amb sobreràtios, es necessiten 41 aules. A títol de compensació, en centres (edificicis), es necessiten 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

Es necessiten 41 aules per cobrir el dèficit

La ràtio actual a L’Hospitalet és de 25 nens a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la resta de Catalunya. Entre els nens matriculats en grups extraordinaris i amb sobreràtios, es necessiten 41 aules. A títol de compensació en centres, es necessiten 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

CC.OO. ho concreta en cada barri de la ciutat:

Barri de Bellvitge: Una escola de primària afegint una línia entre l’Escola Bernat Metge o l’Escola Bellvitge.

Barri del Centre: Una escola de primària afegint una línia entre els carrers Pau Casals / Avinguda Carrilet (als terrenys on es vol construir una comissaria de policia).

Barri de la Torrassa: Un nou institut-escola als terrenys al costat de les vies, que ara pertanyen a RENFE, amb dues línies: una de primària i una altra de secundària.

Barri de Collblanc: Un institut nou a Can Rigal amb dues línies i una escola nova amb dues línies de primària.

Barri de la Florida: Una escola de primària amb dues línies que es pot realitzar amb la reforma del Pavelló Poliesportiu de les Planes.

Les sobreràtios també en l’alumnat d’infantil

Un altre dels dèficits a L’Hospitalet se situa en l’alumnat d’infantil, on no existeixen grups de 20 infants com passa en el 90% dels centres educatius de Catalunya. Encara hi ha aules amb sobreràtios, tot i que aquest any s’han assignat dos docents per a cadascun dels grups que superen aquest límit.

Els barris més afectats per aquesta situació, com sempre, són els de la part nord de la ciutat: Collblanc-La Torrassa, Pubilla Cases, La Florida, Can Serra i també el barri de Santa Eulàlia.

L’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE) i l’escola inclusiva es troben en una situació límit, amb màxims històrics de mancances. Les dotacions de professionals especialitzats com vetlladors, tècniques, educadores, auxiliars, mestres de SIEI, mestres d’aules d’acollida i fisioterapeutes són totalment insuficients per garantir el benestar de l’alumnat i dels professionals.

A més de tot aquest dèficit, les substitucions dels educadors no es poden cobrir perquè no hi ha personal a la borsa.

Les escoles del Pla d’Urgència

CC.OO. denuncia l’incompliment continu amb els centres del Pla d’Urgència, fet que ja ha provocat que comunitats educatives, com la de l’Escola Milagros Consarnau, hagin sortit al carrer per denunciar la situació caòtica del seu centre. Precisament, aquest centre ja tenia pressupostada la reforma dels dèficits que presentaven les seves aules, però finalment no s’han dut a terme. Cinc centres més de primària i un institut-escola necessiten actuacions urgents de reforma integral.

En un informe elaborat pel sindicat esmentat, s’assenyala que moltes escoles de la ciutat presenten la necessitat de nombroses actuacions menors, més de 60, que estan pendents i que són responsabilitat de l’Ajuntament.

I, tot i que és una situació que es dona en una bona part dels centres públics, els aparells de refrigeració no funcionen. A l’hivern, les calefaccions han estat deficients i a l’estiu falten espais amb ombra als patis. A més, en molts casos les temperatures superen els límits permesos per la llei.

«La xarxa d’escoles bressol municipals es troba infrafinançada i abandonada», diu CC.OO. Considera que les existents actualment no garanteixen la universalització de l’escolarització dels 0 a 3 anys, ja que falten places públiques. En moltes d’elles, la gestió està externalitzada a empreses privades, fet que «empitjora la gran precarietat laboral dels treballadors del sector i perpetua unes condicions laborals i educatives que no permeten atendre els infants amb la qualitat que es mereixen», manifesta el sindicat d’Ensenyament. Fonamentalment, assenyalen, perquè existeixen ràtios molt elevades, una sobrecàrrega excessiva de treball, manca de personal especialitzat per atendre la diversitat, sous molt baixos i manca de temps no lectiu.

Gran expectació a la ciutat per la problemàtica de la fibromiàlgia

Unes 120 persones participen a Sant Josep en una conferència de la Dra Serrat, especialista en la malaltia.

Fa pocs dies, el Centre Cultural de Sant Josep va acollir una conferència sobre la Fibromiàlgia que va reunir més de 120 persones interessades a conèixer millor aquesta malaltia crònica sovint invisible. L’acte, organitzat per l’ACAF L’Hospitalet, associació que podeu trobar a l’Avinguda d’Isabel la Catòlica, 32, va anar a càrrec de la doctora Mayte Serrat i portava per títol “La fibromiàlgia, més enllà del dolor”.

La conferència va començar a les sis de la tarda i va omplir la sala amb pacients, familiars i persones interessades en aquesta patologia. Durant la seva intervenció, la doctora Serrat va explicar que la fibromiàlgia no és només una malaltia caracteritzada pel dolor generalitzat, sinó que sovint comporta fatiga extrema, trastorns del son, problemes cognitius i una afectació important de la qualitat de vida. També va insistir en la necessitat de comprendre la complexitat del diagnòstic i en la importància d’un abordatge multidisciplinari que inclogui medicina, fisioteràpia, suport psicològic i hàbits de vida saludables.

L’elevada assistència —més de 120 persones— posa de manifest l’interès i la preocupació que genera aquesta malaltia a la ciutat. Segons les estimacions epidemiològiques més acceptades, la fibromiàlgia afecta aproximadament entre el 2% i el 4% de la població, amb una incidència especialment alta entre les dones.
Si s’aplica aquesta proporció a una ciutat com L’Hospitalet de Llobregat, amb prop de 270.000 habitants, es pot estimar que entre 5.000 i 10.000 persones podrien patir fibromiàlgia. Aquesta xifra dona una idea de la dimensió real d’una malaltia que sovint queda invisibilitzada però que afecta milers de famílies al municipi.

Des d’ACAF L’Hospitalet es va remarcar la importància d’organitzar activitats divulgatives com aquesta per donar visibilitat a la malaltia, combatre els estigmes i crear espais de suport mutu entre persones afectades. L’entitat treballa des de fa anys per oferir informació, activitats terapèutiques i acompanyament als pacients.
La conferència va finalitzar amb un torn de preguntes en què diversos assistents van compartir experiències personals i van plantejar dubtes sobre tractaments, diagnòstic i convivència amb la malaltia. L’alta participació va demostrar que, més enllà del dolor, la fibromiàlgia continua sent un repte sanitari i social que requereix més coneixement, empatia i recursos.

LES FAVES DE L’ESTEVET

Jo, en general, no sóc de guisats. No se ben bé el perquè. Ma mare en feia i no en tinc un mal record. Dels seus guisats el que més recordó són els xampinyons, que em semblaven esplèndids, el millor del millor. Ara, en general, els trobo mediocres. No sabria dir si han canviat els xampinyons –segur!- o jo –també segur-. La meva Ex cuinava poc: no li agradava i feia cuina de supervivència. La meva sogra feia guisats amb més bona voluntat que talent, per dir-ho fi i la Marina em promet uns guisats esplèndids però a l’hora de la veritat fa servir la brasa. A tot això s’ha d’afegir que algunes vegades que he anat al restaurant els guisats m’han fet mal. Segons la Marina és del condiment prepreparat que hi posen per reforçar-li el gust. No ho sé, però ara els temo i no en demano gairebé mai.

A ma mare li agradaven les llegums. De fet és l’únic tipus de verdura que cuinava, a banda de l’enciam de les amanides. Recordo els seus cigrons amb ous durs, que només els tinc presents en la memòria perquè no els he trobat ni a la cuina de les meves parelles, ni tampoc a les dels restaurants. La meva Ex els anava a comprar bullits al Mercat de Sant Antoni i els servia tal qual, és a dir, sense cap gràcia. És curiós com una mateixa cosa pot estar plena de gràcia o plena de desgràcia. Pel que fa a la Marina els fa a la amanida o cuits i la veritat és que massa gràcia tampoc no tenen. Pel que fa als restaurants, no veig que en serveixin, si no és el pesadíssim humus oriental amb el que sembla que acabem de descobrir la sopa d’all. La Marina és partidària de les llenties. I li queden bé, tot s’ha de dir, però per a mi les llenties són inferiors a les faves, de la mateixa manera que la pasta de sopa petita és inferior a la gran. Sí, ja entenc que tot és qüestió de gustos.

La veritat és que així com altres menges tradicionals no es troben a la carta dels nostres restaurants, les faves sortosament han sobreviscut. Imagino que hi ha una intersecció en que deuen ser més o menys fàcils de fer i que el guany econòmic deu ser notable. Malauradament aquesta és la clau de volta del que es menja avui a la gran majoria de les llars catalanes i dels restaurants. Pel que fa a les llars, el drama està sent que qui està substituint la mestressa de casa als fogons, no és la seva parella, sinó el menjar precuinat, cosa que és un autèntic perill. I, pel que fa als restaurants, tres quartes parts del mateix. Jo sempre aconsello a qui vulgui anar de restaurant que hi vagi a partir d’un nivell perquè si no no sabrà què menja i val més que es faci un pa amb tomàquet i es quedi a casa. Desconfieu dels duros a quatre pessetes si no voleu prendre mal!

La veritat és que a mi les faves m’agraden a gairebé tot arreu. El plat de faves a la catalana, vull dir. Una altra cosa és la collonada de les favetes en amanidetes que no trobo cap mena de gràcia. Perquè el plat de fava amb botifarra negra i cansalada és potent com una nota greu de violoncel, mentre que les collonadetes aquestes que preparen amb les favetes venen a ser com un pas de dansa frustrat. Això sí, se’l presenta com si tingués una enorme categoria, com a totes les collonadetes culinàries tant de moda al nostre país. Segurament és normal que, tenint com tenim una cuina tradicional tan potent, tan perfecta, tan exquisida, haguem parit una gastronomia post-moderna surrealista, naïf i inconsistent. Tan inconsistent que mai no arribarà a la glòria, es a dir, a esdevenir cuina tradicional catalana. Perquè la tradició és quelcom  que es va fent i desfent, és la cosa més dinàmica que hom pugui imaginar.

Es diu que Pitàgores –el gran savi grec- no menjava faves i que va prohibir als seus alumnes que ho fessin. El pensament pitagòric és complex i la vida del savi llegendària per a treure’n l’entrellat. Fet i fet, si fos cert, això només demostraria un mal gust culinari, encara que també podria ser que els grecs no les sabessin cuinar com els Déus manen. Una altra teoria ens explica que els pitagòrics menjaven faves, però el que defensaven era que els savis no havien de votar a les assemblees democràtiques. Val a dir que a les assemblees gregues es votava amb faves: les blanques pel si, les negres pel no. Ni idea del que feien servir per abstenir-se.

Avui m’he menjat un plat de faves que els àngels hi cantaven a Ca l’Estevet del carrer Valldonzella.  N’he sortit més que content. El plat essencial i alguns afegits. L’aroma subtil i elegant de la menta, un lleuger toc d’anís. I ves a saber què més, perquè la fava pot ser un plat mont senzill o molt complex. Pot tenir pocs ingredients o molts, segons el cuiner o la cuinera. Fa pensar en el cèlebre “Bolero” de Ravel: les mateixes notes, però no el mateix instrument. Les he gaudit molt, la veritat.

Diu que Sant Josep Pla va escriure que els catalans som “l’únic poble que ha creat una cuina acceptable d’aquesta lleguminosa” i el Beat Manolo Vázquez Montalbán va dir que eren “una de les columnas gastronòmiques de la pàtria”, que no és poc.

Tomàs-Maria Porta i Calsina