Estos espacios son frecuentemente utilizados con fines comunitarios, sociales, educativos y terapéuticos, dirigidos a personas especialmente vulnerables

El pleno municipal del pasado mes de marzo aprobó una moción, presentada por L’Hospitalet en Comú-Podem, para abrir un debate en la ciudad sobre cómo y dónde se han de instalar los huertos urbanos, una vez demostrado el beneficio que tiene tanto para la colectividad, como para la ciudad y para el ambiente.

En este debate se han de estudiar nuevas ubicaciones de huertos comunitarios en la ciudad y establecer el mecanismo de cesión de estos espacios a entidades sin ánimo de lucro y para usos comunitarios, sociales, educativos y terapéuticos dirigidos a colectivos vulnerables y centros educativos.

Las experiencias en l’Hospitalet nos muestran que los huertos comunitarios son unos proyectos especialmente permeables a la gestión comunitaria, una formar de acción colectiva que tiene una enorme incidencia en la vida social de los barrios.

La moción plantea diversas alternativas para ceder terrenos como ya sucede actualmente con la Creu Roja o incorporadas a planes integrales en el caso de los huertos de Matacavalls, gestionados por la Fundación Contorno Urbano. Existen también entidades ciudadanas, como Recuperem Albert Germans y la Plataforma Can Trinxet Viu que están haciendo proyectos similares.

“La función de los huertos es crear vínculos entre personas y colectivos que conviven en los barrios. Diferentes experiencias han mostrado que favorecen la convivencia entre las generaciones, ya que las actividades educativas en los huertos urbanos facilitan la relación entre niños, jóvenes, personas de la tercera edad y colectivos en riesgo de exclusión social” afirma la moción.

En el debate que se produjo tras la moción, tanto los grupos de VOX como el PP se abstuvieron, entre otras cosas por la falta de garantía en la salubridad de los alimentos que se cultivan en estos huertos “en terrenos contaminados”. El portavoz de VOX puso como alternativa crear estos huertos en zonas cercanas a la orilla del río Llobregat.

Otro de los motivos es la falta de terrenos para ubicar estos huertos. La portavoz del PP propuso que en vez de crear nuevas zonas para alojar estos huertos lo que necesitaba la ciudad son zonas verdes que beneficien a toda la ciudadanía de l’Hospitalet.

Tanto el grupo socialista como el de ERC-EUiA se posicionaron también a favor de la moción. Concretamente, Olaya Lourdes Checa manifestó en su exposición los valores positivos de los huertos urbanos tanto social como ambientalmente para la educación de las personas.

El regidor socialista José Antonio Alcaide también destacó los beneficios terapéuticos de los huertos y la necesidad, que se consigue con esta moción, de abrir un debate sobre esta materia. Puso en valor el trabajo que ya están realizando con esta actividad tanto la Cruz Roja como la Fundación Contorno Urbano, ya que están gestionando huertos más como un trabajo terapéutico con personas especialmente vulnerables que con otras finalidades.

“Es verdad que existen muchas demandas de espacios, pero en la agenda urbana de l’Hospitalet ya se contempla el despliegue de espacios naturalizados, saludables, seguros y cerca de las zonas educativas por los beneficios que conllevan pero, a su vez, han de ser sostenibles tanto en la gestión de los recursos que se precisen (el agua o alguna fuente energética) como en la buena gestión de los residuos que se generen”.

En el último informe de la Sindica de Greuges de l’Hospitalet, registra la ilegalidad de la transformación de las viviendas en pisos turísticos y reclama más vigilancia

El grupo municipal de los Comunes ha solicitado la ampliación del cuerpo de inspección dentro de la lucha por la vivienda digna y contra el crecimiento de los pisos turísticos. Estos pisos inciden directamente en la subida de los alquileres y en la expulsión, a través de la rescisión de sus contratos, de los vecinos de algunos barrios, sobre todo los más limítrofes a Barcelona.

Los Comunes solicitan a la consellera de Territori, Silvia Paneque, que acelere la creación de 100 plazas de inspectores/as para que se pueda aplicar el régimen sancionador en estas irregularidades. Estas plazas son imprescindibles para hacer el seguimiento del decreto aprobado el pasado 1 de abril por el Govern sobre regulación de la vivienda donde está incluida, en el régimen sancionador, una de las infracciones por el uso fraudulento de los contratos para destinarlos a viviendas de alquiler de temporada.

Desde noviembre pasado, el Ayuntamiento de l’Hospitalet aprobó una moratoria de las licencias de pisos turísticos, promovida por los Comunes. El acuerdo llevaba consigo realizar en ese tiempo un plan de usos de la vivienda, que ha de ser lo más restrictivo que permita la legislación actual para evitar las situaciones de expulsión que están afectando a los barrios colindantes a Barcelona.

La moratoria de las licencias de pisos turísticos, que fue planteada en abril del año pasado y que entonces fue rechazada por todos los grupos municipales se aprobó en el mes de noviembre y ha sido pionera en toda España. Incluso bien vista por gobiernos de la derecha como una forma de regular este fenómeno especulativo y que está modificando el hábitat de las zonas donde existen pisos turísticos

En el mes de septiembre los Comunes de l’Hospitalet solicitaron al Govern de la Generalitat que permita a nuestra ciudad la aplicación de recargos en el impuesto de alojamientos turísticos como ha realizado el Ayuntamiento de Barcelona. El grupo parlamentario de los Comunes, el pasado 27 de febrero, consiguió firmar un acuerdo con el Govern de la Generalitat para aplicar esta medida.

“De esta manera estamos frenando la invasión de plazas turísticas en nuestros barrios, especialmente em Collblanc, La Torrassa y Santa Eulàlia, que ha de garantizar que haya más inmuebles destinados a responder a la necesidad de vivienda. También queremos que se reviertan las situaciones que están padeciendo los vecinos de la calle Occidente, 14 y Holanda, 36 y que no aparezcan más casos como estos. Y con los nuevos ingresos, se puede plantear rebajar la presión fiscal para el año próximo”, ha afirmado Manuel Domínguez portavoz de los Comunes.

La aprobación de la moratoria, de un año, conllevaba la elaboración de un Plan de Usos que ha de ser lo más restrictivo que permita la ley para todas las posibilidades de alojamiento turístico y de temporada. “Hemos de conseguir que las viviendas existentes se dediquen a satisfacer derechos, no a proporcionar beneficios a los especuladores”, según Domínguez.

La puesta en marcha de la moratoria produjo una reacción de los propietarios que enseguida presentaron recursos contra este anuncio. Hasta ahora han sido todos desestimados. En estos momentos se ignora si continuará su recorrido en los juzgados.

Los vecinos reclamaron a todas las Administraciones, en la última movilización que tuvo lugar en la barriada de Collblanc, que se adoptaran medidas de todo tipo para paralizar las situaciones que conllevan la rescisión de contratos de alquiler por los fondos de inversión buitres para transformar sus viviendas en pisos turísticos.

Els veïns de Collblanc-La Torrassa surten al carrer i demanen més implicació de l’Ajuntament per aturar els pisos turístics

Esta situación ha sido investigada por la propia Síndica de l’Hospitalet quien ha obligado a abrir expedientes administrativos a algunos propietarios de viviendas que habían realizado ilegalmente obras para convertirlos en turísticos.

La Síndica de Greuges de l’Hospitalet interviene en el conflicto de los pisos turísticos y reclama al ayuntamiento que la mantenga al corriente

L’auditori del Centre Cultural s’omple per seguir l’amena conversa de l’autor amb el guionista i director de cine, Juan Cruz

El darrer llibre de l’escriptor de Santa Eulàlia, Ramon Breu, va ser presentat fa uns dies a l’auditori del Centre Cultural del seu barri, enmig d’una gran expectació. El motiu fonamental era el títol de la nova novel·la publicada per Edicions de l’Albí, “Els crims del cinema Victoria” fent referència a un dels dos cinemes del barri i, sens dubte el més important, popular i recordat. El cinema Victòria ocupava un gran solar de la cantonada entre la carretera de Santa Eulàlia i el carrer d’Anselm Clavé, va ser renovat l’any 1961 i convertit a finals dels 80 en un bloc residencial i una galeria comercial que encara conserva el nom de l’antic cinema.

Comentant amb l’autor del llibre l’escenari dels crims i les vicissituds que es relaten a la novel·la del gènere negre, estava el guionista i director de cinema Juan Cruz, que viu a l’Hospitalet, i que coneix Santa Eulàlia arran de l’amistat amb l’actor també hospitalenc, José Corbacho. Entre tots dos, en una conversa extensa i amena, es van anar desgranant les anècdotes al voltant del cinema i el transfons de la novel·la ambientada en aquest espai tan proper als presents que omplien la sala.

La sala del Victòria, una de les mes grans entre els cinemes hospitalencs amb més de 1600 localitats, va ser l’escenari de moltes trobades dels veïns de Santa Eulàlia quan les tardes de diumenge s’omplien per assistir a la projecció de pel·lícules de re-estrena, amb el No-do obligatori a l’entreacte. Era el típic cinema de barri on es projectaven, en sessió contínua, dues pel·lícules ja estrenades a Barcelona, que comptava també amb un quiosc de begudes i entrepans i que permetia, com es va comentar a la presentació, que els veïns portessin berenars i fins i tot sopars des de casa.

El cinema Victoria va saber integrar-se en la vida del barri i va marcar una època, de manera que la seva sala no només es va fer servir com a cinematògraf sinó que, en diverses ocasions, gràcies a la capacitat del seu escenari, va servir també per activitats teatrals o festivals de música. Alguns encara recordem la cessió del Victoria per representar una obra teatral de final de curs dels alumnes de batxillerat del Copem —que es trobava molt a prop— i, durant la presentació del llibre, es va fer referència a la convocatòria d’alguns festivals de cançó infantil celebrats al Victòria, coordinades aleshores per l’entusiasta músic hospitalenc Ramon Santarrosa, que exercia també de professor de guitarra a l’institut esmentat.

Més enllà de la memòria popular al voltant del Victoria, la llarga conversa va servir també per explicar el desenvolupament de la novel·la. Al Victòria no va haver crims, però al Ramon Breu, el coneixement minuciós de la vida del seu barri de sempre, li va anar molt bé per convertir-lo en l’escenari d’una sèrie d’homicidis investigats d’a prop pel seu protagonista prototip d’altres novel·les, l’investigador privat Pere Teixidor.

I, alhora, explicar la vida industrial d’un barri de població obrera amb importants empreses del tèxtil en el context d’una dictadura fèrria com la protagonitzada pel franquisme. En la conversa de la presentació no es va fer spoiler, com és obligat, i aquí tampoc el farem. La novel·la està a l’abast dels lectors a les llibreries (19,50 euros) i, com es va explicar, la seva amena lectura garanteix una tarda ben distreta mentre es fa memòria d’un barri i del seu cinema desaparegut, com tant d’altre patrimoni ciutadà, per culpa del irrefrenable negoci immobiliari i la insensibilitat del govern local de torn.

L’objecte del llibre és evitar que els records de les generacions pageses s’oblidi i  recuperar la memòria de la vida quotidiana

El Barradas es va tornar a omplir novament a principis de la setmana passada per presentar un recull d’entrevistes a 31 dones vinculades al passat agrari de la ciutat sota el títol Memòria de Dona. El llibre, escrit i coordinat per la Pietat Hernández i amb el suport de Lola Galán, forma part d’una iniciativa sobre la memòria històrica de dones nascudes al llarg de la primera meitat del segle passat que es completarà l’any vinent amb una exposició al Museu d’Història de la ciutat sota el títol “Dona a pagès”.

El llibre, de més de 200 pàgines, ha estat editat pel Museu de l’Hospitalet i, d’acord amb el logo que inclou, forma també part dels esdeveniments del centenari del títol de ciutat que es commemora enguany. A la presentació al Barradas van estar 28 de les 31 dones entrevistades —tres ja ens han deixat, des de l’elaboració de les entrevistes fins a l’edició del llibre— a les quals es va retre també un homenatge amb l’entrega de roses i el llibre que recull el seu testimoni.

A banda de les homenatjades, la seva família i veïns interessats pel passat històric, van estar presents el fins ara director del Museu, Josep Maria Solias, la regidora de Cultura, Cristina Santón, i l’alcalde David Quirós. Com era previsible, no van perdre l’oportunitat de donar-se un bany de masses, aprofitant l’interès del llibre de memòria, on les dones entrevistades centren bona part dels seus records entorn de l’espai físic de l’Hospitalet rural, la infància, la guerra civil i la postguerra, l’escola, la feina, els costums i, com a rerefons, la cultura patriarcal a la qual es van haver de sotmetre per les tradicions, el pes de l’església nacional-catòlica i la repressió socio-cultural del franquisme. Hi ha també una part molt substancial del contingut del llibre que explica aquell l’Hospitalet que es manté viu en la seva consciència però que ja no tornarà. L’Hospitalet dels camps de Marina, de la Farola, de les platges i les barraques de pescadors, de les masies, els horts i el bestiar, de la feina al camp i del treball múltiple de les dones, ajudant a les tasques agrícoles, portant la casa i tenint cura d’avis i fills.

L’autora i promotora de la idea del llibre, Pietat Hernández, va ressaltar precisament aquest aspecte de la memòria, el que té a veure directament amb la vida quotidiana, amb el sentiment interioritzat d’aquesta part de la població que ha vist com canviava una part important del seu món, a mesura que canviava el paisatge ciutadà i que es feia més difícil el reconeixement d’aquelles arrels pageses. En aquest sentit va explicar que la idea del llibre sorgeix de la part emocional del valor d’allò que feien aquelles dones i, en conseqüència, d’un sentiment d’admiració per la seva resistència en temps tan difícils. I va assenyalar que les entrevistes es van centrar específicament en aspectes com la condició femenina, l’escolarització, el treball, les relacions socials i tot allò relacionat amb l’amor de parella.

L’autora va voler ressaltar que la història de les dones que el llibre reflecteix, té poc a veure amb la història oficial que han traslladat els homes i el poder en general, de manera que el que expliquen aquestes dones parla bàsicament de la vida en primera persona que vol dir, per les dones, de la vida abocada a la família i a la prosperitat de la llar.

L’alcalde es va negar dimecres a rebre al Comitè d’Empresa en ple i el col·lectiu de treballadores i treballadors reitera la desídia municipal i la incapacitat en la gestió

Uns dos-cents treballadors municipals es van concentrar dimecres al matí davant l’Ajuntament convocats pel Comitè d’Empresa per tal de fer una assemblea-concentració de caràcter informatiu. L’assemblea va acabar en protesta per les darreres notícies que han arribat a la plantilla, en concret el retard en el pagament de la paga de productivitat que no es cobrarà fins a finals de maig. A la reunió de la plantilla amb Recursos Humans, on no va comparèixer ni el gerent ni cap polític responsable de l’àrea, es va informar d’aquest retard i l’anunci va encendre els ànims perquè, segons van explicar els sindicats, en el dos últims anys hi ha hagut algunes demores en el cobrament de l’acord salarial 2022/2024 i les aportacions al pla de pensions que s’havia de fer durant el primer trimestre de l’any, ara la fan a finals d’any de manera unilateral.

CCOO va distribuir dies abans un cocoflash (full volant de la secció sindical de CCOO de l’Ajuntament) on denunciaven la falta del nou conveni, la manca d’una relació de llocs de treball pendent des del 2016, l’absència d’un pla d’igualtat i la inexistència d’un pla de riscos psicosocials. També es feien ressò de la manca de transparència en la gestió de les borses de treball i les adscripcions de llocs de treball, i el fet que els directius de Recursos Humans qüestionen de forma sistemàtica el teletreball, especialment en les treballadores de Serveis Socials que tenen dret per la conciliació familiar, i fins i tot han decidit també unilateralment prohibir-lo en alguns casos.

La concentració de dimecres on hi havia un gruix important de treballadors i treballadores de Serveis Socials, que no serà la última segons afirmen els convocants tenint en compte el clima de conflictivitat que es respira, insistia sobre la manca de personal i la falta de substitució de les baixes que es produeixen, carregant sobre el govern local la mala gestió, la desorganització i la negligència que repercuteix en el servei a la ciutadania i en l’estrés dels treballadors que han d’atendre les creixents demandes socials.

En el cocoflash que es va distribuir ahir, CCOO agraïa als treballadors i treballadores la mobilització de dimecres i denunciava la postura de l’alcalde de la ciutat que no va voler rebre al Comitè d’Empresa ni als representants de les seccions sindicals i que només va acceptar reunir-se amb el president del Comitè Unitari de Treballadors, membre de la UGT. D’acord amb el que el president del Comitè Unitari, Jorge Max. Baró ha comentat a aquest digital, no va arribar ni a seure amb l’alcalde ni amb cap dels dos responsables polítics que tenen relació amb el tema, Jesús Husillos i José Antonio Alcaide. Simplement, el president del Comité d’Empresa va demanar a l’alcalde que permetés la presència dels altres representants sindicals del comitè perquè ell no podia negociar res en nom de la resta de forces sindicals, però l’alcalde va rebutjar la proposta.

Per aquest mateix matí està convocada una nova concentració improvisada de treballadors municipals durant l’hora de l’esmorzar, aprofitant que està prevista la visita del delegat del Govern, Carles Prieto, i del director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per participar en la Junta Local de Seguretat. La voluntat de la plantilla és posar de manifest la queixa i el malestar de treballadors i treballadores pel que qualifiquen “d’incompetència en la gestió i escassa voluntat d’arribar a acords amb el conjunt de treballadors i treballadores municipals”.

Un debat posterior a l’estrena, en la sessió de dissabte, va servir per centrar els aspectes més importants de la llei del “Solo si es si” i el dret de la dona a la llibertat sexual

El Catòlic va acollir el passat cap de setmana una d’aquelles funcions que entronquen directament en l’actualitat i que són dignes de destacar tant pel seu contingut com per l’interès que presenten, malgrat que el muntatge només s’havia programat per dues sessions, la primera de les quals amb debat sobre l’escenari davant del públic.

Es tractava de la peça del comediògraf francès Jean-Benoît Patricot que reflexiona de ple sobre el problema del consentiment i els abusos de poder en la concepció patriarcal de les relacions sexuals. La peça, breu però molt intensa, basada en fets reals, analitza la denúncia aplicada sobre un grups de bombers acusats d’abusar sexualment d’una noia amb discapacitat intel·lectual, però suficientment forta com per a suportar el trasbals d’una experiència dramàtica sense amagar l’eix dels seus sentiments com a dona.

La noia en qüestió, enamorada d’un dels bombers del col·lectiu, és objecte d’abús compartit i exposada a una situació d’humiliació més enllà de les seves limitacions personals. Ella és una noia capaç d’estimar i necessitada d’amor, virtuts de les quals se n’aprofita un col·lectiu d’homes, significativament considerats baluard de la generositat per la seva tasca de risc en l’auxili de persones en situacions límit.

Aquest mateix fet contrasta amb la cultura patriarcal de l’abús i de l’humiliació i l’atemptat contra la dignitat de la dona, que és explotada sexualment per satisfer els seus impulsos.

La peça teatral de gairebé una hora de durada, va comptar amb la direcció de Frede Morrón i l’actuació de Maria Tena i de Joan Trias, en una feina d’actors molt destacada. La sessió de dissabte va comptar amb la participació damunt l’escenari dels dos actors i el director, a més de l’educadora social Gemma Linares, la jove sociòloga Marina López i l’advocat Javier Núñez, presentats per la periodista Nuria Toril, per tal de desgranar des de diferents angles els temes del consentiment, arran de la llei del “Solo si es si” i la cultura del patriarcat que lesiona el dret de les dones a la garantia integral de la llibertat sexual.

En els casos on, a més, com és pot observar a la peça teatral, hi ha un abús de poder i una posició de sotmetiment, les dones tenen tot el dret a reivindicar la cultura del no per exposar una posició subalterna que ha estat obviada per qui imposa la seva voluntat i el seu desig de plaer, per damunt d’altres components com l’amor o les relacions d’igualtat. En el cas de la peça teatral, la noia abusada explica abastament que ella desconeixia la possibilitat de dir que no i al debat posterior es va insistir força en la necessitat del consentiment com a instrument imprescindible per les relacions sexuals normalitzades. Tot plegat, quan s’havia produït la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas Alves, que afegeix noves incògnites sobre la prevalença de la presumpció d’innocència respecte de la confessió de la víctima en un entorn on l’únic que té valor és el seu testimoni perquè no pot ser contrastat amb altres testimonis.

Tot i que la peça era molt interessant i el tema molt controvertit i de plena actualitat, la sala del Catòlic no es va arribar a omplir en la sessió del debat, però posa sobre la taula la necessitat d’un teatre regular a la ciutat, impulsat des de la pròpia ciutadania, amb la qualitat suficient com era el cas.

La meitat dels contractes estan caducats, hi ha més de 6.600 rebuts impagats en els darrers 10 anys i hi ha llogaters que viuen gratis des de fa una dècada

D’acord amb la política d’habitatge assequible que la Generalitat està disposada a activar durant aquesta legislatura, l’Ajuntament de l’Hospitalet cedeix a l’INCASOL uns solars en dret de superfície per construir dos nous blocs d’habitatges íntegrament de lloguer social. Es tracta de dos solars a l’avinguda Pau Casals amb l’avinguda Carrilet amb un pressupost, només per la redacció del projecte i la direcció d’obra que supera els 600.000 euros. Es tracta d’un projecte anomenat Les Comunitats que inclou diverses comunitats d’entre 21 i 25 habitatges que donen un total de 150 habitatges nous.

Pel que sembla, el concurs l’han guanyat un parell d’estudis d’arquitectura que han tingut en compte l’ús de sistemes contructius que redueixen el temps d’edificació i fan els edificis més sostenibles, amb ventilacions creuades i amb unes superfícies tipus d’entre 55 i 73 metres quadrats útils i dues o tres habitacions. El 25% d’aquests habitatges es reserven per a menors de 35 anys i un 10% del total quedarà en mans de l’Ajuntament per destinar-los a col·lectius vulnerables i amb grans necessitats.

Tampoc és que un habitatge de 55 o 73 metres quadrats sigui un luxe, però és evident que si el lloguer és assequible ningú es queixarà de viure molt apretat en una ciutat extraordinàriament apretada. Ja se sap que l’habitatge social està pensat per a gent vulnerable que ho suporta tot.

Fins aquí, per tant, les aparents bones notícies. El principal problema és que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa i l’Ajuntament continua oferint solars, en aquest cas a l’oferta pública d’habitatge assequible, per construir més habitatges, per saturar encara més l’espai ciutadà i per convertir en impossible a curt termini la demanda de noves ubicacions d’escoles, instal·lacions sanitàries, culturals o socials.

Aquesta és una part del problema —enorme— al que caldrà afegir la pèssima gestió de l’habitatge de lloguer social en mans de l’Ajuntament i que el regidor del grup popular va denunciar en el darrer ple. Les xifres són esgarrifoses i posen de manifest, una vegada més, el caos de gestió que viu l’Hospitalet. Pel que es va explicar al ple, dels 250 habitatges de lloguer social que gestiona avui l’equip de govern, 14 habitatges estan buits, 40 estan okupats i de la resta només 11 habitatges estan al corrent de pagament. Els llogaters de més de 180 d’aquests habitatges tenen deutes.

Entre els anys 2014-2023 —deu anys últims— hi ha un total de 6.698 rebuts impagats amb un deute resultant de 2.320.000 euros. Sembla, pel que es va denunciar, que l’Ajuntament no reclama els deutes i que en els darrers tres anys —període de prescripció del deute per aquest concepte— s’han deixat de cobrar de manera definitiva 1.720.000 euros. A més, segons el grup popular hi ha llogaters que fa més de 10 anys que no paguen el lloguer i en alguns casos, el deute supera els 60.000 euros. D’altra banda, hi ha persones que viuen en habitatges socials sense cap mena de contracte i la meitat dels habitatges tenen els contractes caducats.

Això fa que moltes persones que reclamen lloguers socials per pura necessitat no puguin accedir a aquests habitatges perquè ja estan ocupats sense que l’Ajuntament pugui garantir que els llogaters actuals actuïn de bona fe.

La nova cessió de solars per habitatge social que s’ha fet ara, imposa la sospita que l’interès municipal no té res a veure amb la solució de l’acusada problemàtica de l’habitatge de lloguer social a la ciutat, sinó en afavorir el negoci de despatxos d’arquitectes i constructors, en aquest cas sota el paraigües de la promoció pública.

Més de 200 infants i adolescents es troben en greu risc de desemparament perquè no es cobreixen les vacants ni les baixes laborals i el local no reuneix les condicions adequades

La plantilla de treballadores i treballadors del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA) de l’Hospitalet ha sol·licitat la intervenció de la Síndica de Greuges de la ciutat per demanar la seva intermediació amb el govern local, després de mesos de requeriments i reunions sense cap resultat efectiu.

Les treballadores i els treballadors denuncien la desatenció de més de 200 infants en situació de risc greu i desemparament, per la càrrega de treball i la manca de personal que els impedeix intervenir adequadament, davant els abusos, els maltractaments i els casos greus de negligència dels que son coneixedors. La situació, segons la plantilla, “és crítica i insostenible i l’Ajuntament ha estat incapaç d’implementar solucions efectives i sostingudes en el temps”.

Aquesta manca de recursos reiteradament denunciada impedeix que l’equip pugui intervenir sobre les noves denúncies i compromet greument el seguiment dels expedients en marxa, de manera que es posa en risc el benestar emocional, psicològic i físic dels infants.

La situació ja ha arribat al límit perquè l’Ajuntament no cobreix les vacants ni les baixes laborals, que en molts casos es produeixen per l’estrès en la sobrecàrrega de feina que acumulen els professionals tenint en compte les condicions laborals i els riscos psicosocials associats al servei que deterioren notablement la capacitat d’atenció dels treballadors i els emmalalteixen.

D’altra banda, el local del carrer Juan de Toledo, pateix problemes estructurals i no reuneix les condicions adequades per l’atenció a les famílies i els infants, factor que agreuja encara més les lamentables condicions del servei.

Sobre aquesta base, la plantilla de professionals ha dit prou i no només per les condicions en què desenvolupen la seva feina, sinó perquè no tenen capacitat de noves atencions, malgrat l’increment de denúncies, i no es veuen capaços de protegir com caldria els infants de la ciutat en greu risc de vulnerabilitat.

Per això tornen a demanar al govern local que implementi mesures, ara ja amb urgència, perquè porten mesos reclamant la mínima atenció i fins ara els resultats han estat nuls.

FIC presenta el llibre anual de l’any 2024, “Tener hijos deseados”, amb la participació de les regidores de Sanitat i Serveis Socials del primer govern municipal de la democràcia

Amb una sala plena, com no hem vist en molts dels actes que organitza el Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC), es va presentar el passat divendres el llibre anual de l’any 2024 dedicat en aquesta ocasió a explicar el naixement i l’evolució del Centre de Planificació Familiar de l’Hospitalet, obert fa ara 45 anys.

El llibre porta per títol “Tener hijos deseados. La Planificación Familiar en l’Hospitalet (1979-1998)”, ha estat escrit i coordinat per una de les fundadores d’aquell primer centre de pláning, Ana María Rodríguez (que és alhora vicepresidenta de FIC) i hi ha participat en la seva confecció fins a 15 persones (13 dones i dos homes) protagonistes en diferents fases i des de diferents vessants, d’aquella experiència pionera a la ciutat.

A la taula, a banda de l’autora del llibre van estar presents les dues regidores municipals que es van enfrontar amb la iniciativa, gairebé cinc mesos després d’ocupar la regidoria de Sanitat i Serveis Socials del primer govern de la democràcia, la socialista Pilar Ferràn i la comunista Mercè Olivares, a banda de la primera metgessa del pláning, Rosa Ros, i una de les joves usuàries de l’època, Adela Rapún. Es va passar també un vídeo de la que havia estat cofundadora del primer centre, la infermera Angélica Arranz que estava fora de Barcelona, i que va explicar la seva experiència i va enviar una salutació a tot els presents.

A la sala es va preparar un fila cero amb una bona part de les autores i autors dels articles que inclou el llibre, i al final dels parlaments dues d’aquestes persones van voler així mateix participar en un acte que ha estat històric per la ciutat, no solament per la importància del llibre que s’acaba de presentar, sinó per la gran acollida que va tenir i l’ingent nombre de cares conegudes que havien treballat als diferents serveis municipals durant els anys 80 i els primers 90 i que van tenir l’oportunitat de retrobar-se a la sala d’actes de la Tecla sala.

Va fer la benvinguda el president de FIC, Lluís Berbel, explicant que és l’entitat i l’interès del compromís de fer un llibre anual sobre la ciutat que es regala als associats i associades de l’entitat i agraint l’assistència dels presents que en alguns moments van superar la vuitantena de persones.

A continuació va prendre la paraula l’autora per destacar el contingut del llibre, que parteix de l’experiència del moviment feminista a nivell mundial, uns apunts per la història del moviment feminista al país i els inicis dels moviments envers la planificació familiar a Barcelona i l’entorn, per explicar com va néixer el planing hospitalenc i com va anar evolucionant i desenvolupant-se al llarg dels anys. Aquell primer planing va ultrapassar l’objectiu inicial que era donar suport a la salut sexual i reproductiva de les dones, per convertir-se en un servei que s’endinsava en la problemàtica de la relació de parella, la salut comunitària i l’educació dels joves de la ciutat i que va néixer producte de la necessitat, de la reivindicació i la lluita feminista i del compromís dels primers ajuntaments democràtics. L’objectiu era posar-se a l’alçada del que reclamava un sector de la població com eren les dones que començava a espolsar-se la rèmora patriarcal imposada pel franquisme i pel nacional-catolicisme per situar les necessitats de la igualtat de gènere, el respecte a la seva integritat i autonomia sexual i a la dignitat en les relacions home-dona, alhora que resolia el greu problema dels embarassos no desitjats i contribuïa a l’autoconeixement del cos i de la sexualitat femenina.

Tant la Pilar Ferran, com la Mercè Olivares van explicar de primera mà el que s’havien trobat quan van arribar a l’Ajuntament l’any 1979 i els esforços fets per convèncer a la majoria de regidors homes del Consistori que les reivindicacions feministes no es podien posposar malgrat que es topava aleshores amb l’absència de reglamentació legal, amb falta de  personal per posar en marxa els nous serveis i, sobretot, amb un finançament ridícul per les necessitats de la població. Malgrat aquestes dificultats, augmentades pel fet que l’Ajuntament no tenia competències sobre aquesta matèria, el servei de planificació familiar va ser dels primers que es va posar en marxa, gràcies també a que la majoria de les fundadores estaven molt relacionades amb les vocalies de dones de les associacions de veïns i els moviments feministes, per tant, coneixien la problemàtica de les dones i la urgència del que s’estava reclamant de feia anys.

L’èxit, va ser immediat perquè les dones de l’Hospitalet van acudir en massa i perquè l’entusiasme de les treballadores no va tenir límit. Van explicar algunes anècdotes que ho posen de manifest, com ara que van haver de convèncer a la Intervenció que calia destinar recursos i fins i tot es van encarregar de recuperar una camilla que hi havia al magatzem municipal, la van carregar amb un carret i la van dur manualment fins al Centre perquè resultava imprescindible per atendre les dones.

La metgessa del planing, Rosa Ros va posar l’accent en dos aspectes que les va enriquir com a col·lectiu. Una va ser posar en marxa un equip des de cero, que va treballar amb dedicació i entusiasme no regatejant cap esforç i mantenint-se unides davant els èxits però també davant les adversitats i l’altra, la necessitat del treball multidisciplinar, que les va fer col·laborar amb els serveis de salut mental i salut comunitària i després amb les experiències amb joves afavorint l’autoconeixement i el creixement personal. En torn d’aquesta qüestió tan essencial en les èpoques de l’adolescència i la primera joventut, va explicar la seva experiència l’Adela Rapun, aleshores una estudiant d’institut que es va apropar amb els amics i companys al Centre de Planificació Familiar com a resposta a la iniciativa de les treballadores del servei d’afavorir el coneixement de la sexualitat i de les relacions de parella en aquest anys tan complexes.

Finalment van parlar també dues de les participants en el contingut del llibre, Lluïsa Carmona, des del moviment feminista, expressant la seva convicció que les professionals del servei de planing van obrir un camí, aleshores pioner, no solament a la ciutat sinó en el context de Catalunya que ha servit pel creixement del moviment feminista i de les posteriors lluites a favor de la igualtat. I també Francesca Gilabert, psicòloga i també treballadora dels serveis comunitaris de salut mental, que va explicar la importància d’aquelles col·laboracions entre professionals, que enfocaven la seva feina en oferir el màxim suport a la col·lectivitat i va mostrar-se convençuda que el llibre sobre la planificació familiar a l’Hospitalet ha estat una contribució decisiva a la història de la salut mental i a la història del moviment feminista a la ciutat.

Gairebé dues hores i mitjà després d’iniciat l’acte, la sala encara era plena de molts dels assistents que aprofitaven la convocatòria per recordar vells temps i tornar a establir lligams d’una època que serà recordada com una de les més fecundes, no solament per la importància del servei endegat, sinó per l’estreta vinculació que va haver en aquells moments entre el Consistori acabat d’elegir i la gran majoria de la població.

S’inclouen els textos de presentació de l’acte per Lluís Berbel del president de FIC i de l’autora Ana Rodríguez

La propuesta final consta de 19 intervenciones para este mismo año en las áreas infantiles de la ciudad, con un coste de un millón y medio de euros

Una moción dels Comuns de l’Hospitalet para que se ejecute el Plan de Sombras de las Áreas Infantiles de la ciudad ha sido aprobado por mayoría absoluta en el último pleno municipal. La eficacia de las mociones aprobadas para su cumplimiento sigue en duda.

El incremento año tras año de las temperaturas medias en la ciudad y las horas de insolación en el verano hace que muchas familias no salgan con los niños al parque porque precisamente las zonas infantiles no están protegidas del sol. La moción apela a esta situación y solicita con urgencia su implantación.

Precisamente este plan, aprobado el año pasado, ya preveía la necesidad de implementar estas sombras generadas con elementos no naturales mientras que crecen los árboles que se están plantando en estas zonas. Pero en el año 2024 no se realizó nada.

Este plan tenía un tiempo de implantación (2024-2027) y su ejecución estaba prevista en dos fases dependiendo de unos indicadores como eran el porcentaje de superficie, el material del terreno y la intensidad en su uso.

En la primera fase de implantación se preveían 19 intervenciones en los seis distritos de la ciudad con un coste de alrededor de 1.560.000 euros. Y en la segunda fase, 17 intervenciones en los distritos I, II y III con un coste de 732.000 euros.

La moción de los Comuns expresa su extrañeza que en la segunda fase, en los distritos IV y V no se realice ninguna actuación. Precisamente son distritos con una alta densidad de población y hace que los déficits de sombras tengan un impacto especialmente importante en los niños.

En el debate de la moción todos los grupos votaron a favor y estaban de acuerdo con la propuesta. Hasta el propio grupo socialista votó a favor.

Nuria Lozano, dels Comuns, presentó la moción y recordó que, en una pregunta en el año 2022, su grupo ya interpeló al gobierno municipal sobre si la ciudad tenía un Plan de Sombras. Incluso, se cuestionó que algunas de las áreas infantiles actuales tienen el caucho como elemento fundamental cuando es material que se calienta enseguida y despide más calor.

Nuria Lozano reclamó la urgencia en la implantación del Plan, teniendo en cuenta que en años anteriores en el mes de abril ya empieza a notarse el aumento de temperaturas. Para los Comuns, el primer paso sería la plantación de árboles en estas zonas y, a la espera de que crezcan, la instalación de toldos.