Algunos afectados no han podido traspasar su parada y tampoco han recibido ningún tipo de indemnización

Los paradistas del mercado de Collblanc han vuelto a salir a la calle para protestar por el incumplimiento de la rehabilitación del edificio y de las paradas exteriores, prometida hace ahora seis años. Esa actuación fue solicitada en su día por los grupos municipales de la oposición en un pleno municipal, estando aún la alcaldesa Núria Marín, para que en seis meses estuviera listo un proyecto de remodelación

Sonia Esplugas, regidora del PP en l’Ajuntament de l’Hospitalet se reunió la semana pasada con los afectados y ha solicitado al actual alcalde David Quirós por un lado, que convoque y hable con los afectados y por otro, que presente de forma inmediata el nuevo proyecto de remodelación del Mercat de Collblanc y se inicien las obras.

Los paradistas protestaron en el exterior del mercado exhibiendo pancartas en las que se exigía que esta reforma se realizara cuanto antes. Y denunciando la situación deplorable en la que se encuentra el edificio, uno de los más antiguos de l’Hospitalet.

La lucha de los paradistas del Mercat de Collblanc no es nueva. En el mes de abril, ya asistieron al pleno municipal para denunciar la situación lamentable en la que se encontraban. En ese mismo pleno municipal se aprobó una moción de ERC-EUiA, PP y LHECP con el voto a favor de VOX y el voto parcial del PSC ,donde se fijaron unos plazos: seis meses para acordar con los paradistas el proyecto y doce meses para comenzar a ejecutar las obras.

Los paradistas del exterior del Mercat de Collblanc viven desde el 2019 su Vía Crucis particular

Esa misma moción solicitaba también un estudio que evaluara el fibrocimiento existente en las cubiertas y una compensación para los comerciantes jubilados que no han traspasado la parada a la espera de las reformas y tampoco han recibido ningún tipo de indemnización. Por este motivo, hay 11 afectados.

El PSC es nega a compensar econòmicament els afectats pel decret que impedeix la transmissió de parades exteriors del mercat de Collblanc

La entonces alcaldesa Núria Marín, en ese mismo pleno, insistió que el compromiso por parte de l’Ajuntament de reformar el Mercat de Collblanc estaba vigente: “Estamos trabajando en el mercado del futuro y queremos darle una solución global. Es un equipamiento estratégico con una ubicación privilegiada que ha de atraer clientes y turistas de alrededor”.

La alcaldesa puso en cuestión los plazos dados por la moción ya que no eran viables según la ley de contratación pública. Aunque matizó que los paradistas tendrían la oportunidad para decir la suya sobre el proyecto una vez estuviera elaborado.

Han pasado los seis meses de plazo sin que el proyecto se haya presentado a los comerciantes, y, como es lógico, se sienten engañados y estafados. Y manifiestan: “el Mercado agoniza, la estructura está fatal, con humedades, amianto, cayéndose, literalmente, techos y muros…. Llevan 6 años “trabajando” en el proyecto, es hora de ponerse las pilas y darle pronta solución a este mercado que si sigue así en pocos años desaparecerá porque no podremos aguantar pero antes “lucharemos” porque esto no pase”.

El Consell Consultiu mostra la divisió de l’organisme i s’enfronta a la interpretació esbiaixada del secretari, que és el mateix que el de la Junta de Govern

El Consell Consultiu dels Serveis de Comunicació Municipal (SCM) que es va reunir dijous a la seu de La Farga, l’empresa municipal que gestiona els Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet, va donar llum verda a la candidatura del Consell Executiu i de Programació presentat pel govern i va encarregar al director dels Mitjans  de Comunicació l’elaboració d’un informe de viabilitat de la reobertura de Ràdio l’Hospitalet que en, un mes i mig màxim, haurà de ser entregat al Consell Consultiu novament pel seu estudi i aprovació.

Pel que ha pogut saber aquest digital, el punt referit a la constitució del Consell Executiu va ser el que va crear més polèmica i divisions. La causa principal és que es va fer votar l’aprovació d’aquest organisme en contra del representant d’ERC —que és alhora el vicepresident del Consell Consultiu—, que va posar de manifest que no es podia aprovar el Consell Executiu per quant el reglament orgànic indica que el Consell Consultiu ha d’elaborar un informe en un termini de 30 dies que justifiqui la capacitat, els mèrits i la idoneïtat dels seus membres, i això no s’havia portat a terme. El secretari del Consell, que és alhora el secretari de la Junta de Govern per decisió de la pròpia Junta segons especifica l’article 11 del reglament orgànic, va fer una interpretació molt particular afirmant —segons els presents consultats— que l’informe ja el faria ell prenent com a element bàsic l’aprovació de la seva constitució per part dels assistents. És a dir, en contra del que regula el reglament, el Consell Consultiu va aprovar la constitució del Consell Executiu, que no tenia que aprovar sinó simplement assabentar-se de la proposta, sense cap mena de informe que justifiqués la capacitat, els mèrits i la idoneïtat dels candidats, per la simple interpretació que va fer, d’allò que estipula el reglament, el secretari del Consell.

De fet, aquest truc ja s’esperava i es donava per gairebé segur que d’aquesta reunió sortiria l’aprovació del Consell Executiu tal com l’ha dissenyat el govern. Per ajudar a que fos així, el vot del president del Consell, regidor socialista, la representant del grup municipal del PSC, el vot dels dos periodistes seleccionats per la Junta de Portaveus que van assistir-hi —va estar absent per impediments d’última hora, el elegit com a membre de FIC— i cinc dels sis membres del Consell de Ciutat que van estar presents, dels 10 que estaven convocats. Van votar en contra els portaveus dels grups municipals d’ERC, PP i VOX i es van abstenir un membre del Consell de Ciutat i el portaveu dels Comuns. Per tant, 9 vots a favor, 3 en contra, 2 abstencions i 5 incompareixences.

Amb aquesta forçada aprovació, el Consell Executiu proposat ha d’anar al plenari per que s’aprovi. Segons el punt 17.4 del reglament, perquè s’aprovi la seva constitució és imprescindible el vot favorable de 18 dels 27 regidors. Si s’aprova per menys d’aquests regidors, l’alcaldia ha de remetre l’expedient al Consell de l’Audiovisual de Catalunya per tal que realitzi una proposta al Ple. Si no s’aprova, se suposa que s’ha d’iniciar novament el procediment de la candidatura. Perquè no s’aprovi, només hi ha una possibilitat: que tots els grups d’oposició votin en contra. És a dir que als vots ja contraris de ERC, PP i VOX s’hi sumin els 3 vots dels Comuns. Per tant, està en les mans dels Comuns i només en les seves mans, que s’aprovi el Consell Executiu proposat o un altra d’alternatiu que tingui en compte la presència de periodistes de l’àmbit local.

També el que fixava el punt tres de l’Ordre del Dia que era l’informe que havia de fer el Consell Consultiu sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, va saltar pels aires. En lloc d’encarregar-se el Consell Consultiu de fer l’informe, el que va fer és encarregar al director dels mitjans que el faci. Amb una important excepció: que el que ha de fer és un informe de viabilitat i no pas un informe que negui les possibilitats de reobertura de la ràdio, segons han informat alguns dels presents a la reunió.

Per tant, de la reunió d’ahir es poden deduir tres dades importants: la primera, que és la interpretació del secretari del Consell la que s’imposa per sobre de la lletra concreta del reglament orgànic, fins al punt que el secretari va explicar que el termini de 30 dies per fer l’informe del Consell Consultiu s’iniciava a partir del moment que ho aprova la Junta de Portaveus, és a dir, el passat 23 de setembre. Segons els membres consultats de la Junta de Portaveus, en aquella reunió no és va demanar l’aprovació de res: es va donar per fet el que proposava el grup socialista, sense entrar en matèria. Però és que, a més, no s’ha pogut trobar en lloc que el termini corri a partir de la reunió de la Junta de Portaveus.

La segona qüestió important és que la única manera d’aturar aquesta dinàmica de lectures esbiaixades a favor del que proposa el govern en tots els casos, és impedir que el Consell Executiu dissenyat perquè el poder no perdi cap votació possible, surti endavant. Hores d’ara, la responsabilitat rau en els Comuns: o ho permeten, o hi posen peu en paret.

La tercera qüestió important és que es dona per fet que la ràdio s’obrirà de nou. S’ha de veure de quina manera, quan i com.

L’incompliment sistemàtic dels acords del ple, contrasta amb l’obligatorietat d’aplicar algunes normes, com ara les ordenances fiscals i les taxes

Que l’aprovació de les mocions que presenten els grups municipals, especialment de l’oposició, serveixen de poc, ho posa de manifest l’estadística del control del seu compliment que, per llei, ha d’exposar la Secretaria General del Ple. En els darrers sis plens, des d’abril fins a setembre, es van presentar 51 mocions de les quals 40 van resultar aprovades, algunes amb esmenes en alguns punts, i 11 van resultar rebutjades. De totes aquestes mocions, 36 segueixen el seu curs, malgrat que en algunes d’elles es fixaven terminis d’acompliment que han estat clarament vulnerats. Les quatre mocions aprovades restants són les úniques que han estat finalitzades, en concret dues del 22 d’abril, una que reclamava un major compromís de la Generalitat amb l’Ajuntament i una segona, aprovada amb esmenes que reclamava la instal·lació d’urinaris públics en diferents espais de la ciutat. És interessant referir-se a aquesta moció que es dona per finalitzada, per quant el primer acord instava el govern municipal a proposar en el marc dels Consells de Districte, possibles ubicacions distribuïdes per tota la ciutat. El segon acord instava a l’AMB a instal·lar aquest mateix servei als parcs municipals que són de la seva competència i el tercer instava l’equip municipal a impulsar una campanya informativa per fer saber a la ciutadania la disponibilitat d’aquests serveis i una campanya dirigida a l’hostaleria i la restauració per sensibilitzar els propietaris i treballadors d’aquests establiments sobre el permís d’us de les seves instal·lacions  a persones grans i criatures, sense necessitat de consumir als seus establiments.

No és pot dir que la moció tingués una gran importància en el context de les necessitats de la ciutat. Si ho portem a aquestes pàgines és per posar de manifest que una moció que es dona per satisfeta (una entre 40 aprovades) no ha complert, que haguem registrat, amb cap dels tres punts: ni els Consells de Districte han debatut res semblant en aquest període, ni l’AMB ha comunicat res sobre els parcs, ni hi ha hagut cap mena de campanya municipal. De l’altra tampoc no es tenen registres. Era simplement un propòsit d’instar a la Generalitat, però no hem sabut trobar entre la paperassa municipal res que indiqui concrecions sobre els punts de la moció.

Les altres dues mocions que es consideren tancades és la que feia referència a l’adhesió municipal al Manifest pel Dia Internacional contra la Homofòbia i la que instava a implementar mesures equitatives i compartides en la lluita contra la sequera. Tampoc en aquest cas hi ha constància de l’aprovació de cap ordenança municipal sobre els usos de l’aigua en situació de sequera, a dotar partides pressupostàries destinades al manteniment i a les inversions en les infraestructures hídriques de competència local, i a fer campanyes de sensibilització sobre l’ús responsable de l’aigua. O, també, dur a terme una auditoria del servei municipal d’aigua, impulsar espais que es poguessin considerar com a refugis climàtics o aplicar mesures per millorar les infraestructures hídriques locals o instar la Generalitat a aturar la tramitació de planejaments urbanístics locals de caràcter turístic que afectessin directament al consum d’aigua.

En definitiva: de 40 mocions aprovades des del 15 d’abril fins ara (hi ha un munt de mocions aprovades anteriorment encara en fase de compliment), només 4 s’han donat per finalitzades i en tres d’aquests casos el seu compliment ofereix molts dubtes.

No obstant això, els grups municipals, especialment de l’oposició, continuen omplin els plens municipals de mocions que es debaten i que ens molts casos acaben aprovant-se o en la seva totalitat o amb esmenes, perquè són mocions en general molt raonables que al govern li costa molt rebutjar o simplement abstenir-se. En realitat tot és una pura qüestió formal perquè el govern no s’aplica gens ni mica en el compliment de les mocions i l’oposició no troba, probablement, la manera de forçar el que la pròpia llei garanteix que és que s’apliquin els acords aprovats en el ple municipal.

És evident que la ciutadania hauria de reclamar una vigilància extrema en el compliment dels acords i els grups municipals insistir tantes vegades com faci falta en que les mocions que s’aproven tinguin una realització pràctica. Hi ha molts problemes a la ciutat com es fa palès en aquestes pàgines de de fa mesos, però el compliment dels acords de ple hauria de ser sagrat. Només és sagrat per la ciutadania quan el que s’aproven són pujades d’impostos i de taxes en les ordenances municipals. Això sí que es compleix i es fa complir…

L’entitat FIC ha demanat als grups d’oposició buidar de contingut el Consell Executiu si no es força una representativitat del periodisme local

D’aquí a unes hores està prevista la reunió del Consell Consultiu i Assessor dels Serveis de Comunicació Municipals (SCM) on s’ha de constituir oficialment aquest organisme, on s’informarà, alhora, de la composició del Consell Executiu i de Programació i on s’acceptarà l’encàrrec de la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, d’acord amb la moció aprovada pel ple municipal del mes de febrer d’enguany.

Els dos Consells, que començaran a partir d’aquest moment les seves funcions, figuren en el Reglament d’Organització i Funcionament dels SCM, que és l’instrument de regulació dels mitjans de comunicació públics finançats per la ciutadania i, per tant, de notable interès per preservar el dret a la llibertat d’informació i promoure una opinió pública no esbiaixada i plural. També, per garantir la participació dels grups socials i les entitats sense ànim de lucre més representatives de la ciutat, així com dels grups polítics del Consistori segons proclama l’article 7 d’aquest Reglament.

Aquests dos Consells, que es dissolen automàticament en acabar la legislatura, han de ser constituïts per la Junta de Govern, suposadament tan aviat com aquesta prengui possessió, però aquests dos Consells que haurien d’estar en vigor des dels inicis del nou mandat, entraran en funcionament 17 mesos més tard, de manera que durant aquest període, els SCM han funcionat sense organismes gestors, encara que sota la influència d’un Contracte-Programa que es va aprovar uns dies abans d’acabar l’anterior mandat i que venç l’any 2025. Aquest Contracte-Programa és el document que fixa els objectius i les missions dels SCM durant el període de vigència i, és, per tant l’instrument del dia a dia que controla la informació pública local.

Mentre que el Consell Assessor és l’òrgan de participació social i política, el Consell Executiu i la Direcció dels Mitjans són els màxims responsables dels SCM, de manera que la seva constitució és determinant a l’hora de fixar els criteris sota els quals treballen els SCM. De fet, el Consell Executiu el formen el Director dels Mitjans, una tècnica del Departament de Comunicació de l’Ajuntament, un professional de la comunicació proposat per cadascun dels grups polítics (o sigui 5) i tres professionals en l’àmbit de la comunicació general i/o local. D’una manera semblant, el Consell Assessor està també format per un representant de cada grup municipal, deu membres del plenari del Consell de Ciutat i també tres professionals acreditats en l’àmbit de la comunicació general i/o local.

En l’actualitat, el Consell Assessor que prendrà possessió aquesta tarda, està format per cinc representants dels partits, 10 membres del Consell de Ciutat i tres professionals —dos de l’àmbit general i un de l’àmbit local—, presidits pel regidor de l’àrea corresponent: en total 19 membres, amb un secretari sense vot. El Consell Executiu, en canvi, el formen el director, una representant del Departament de Comunicació, els cinc representants dels grups polítics i tres professionals —cap dels quals de l’àmbit local—: en total 10 membres, més el secretari sense vot.

La composició del Consell Executiu va ser donada a conèixer als grups polítics en una Junta de Portaveus el 23 de setembre passat per l’equip de govern i es va aprovar sense objeccions, pel que sembla. Arran d’aquest fet, l’entitat Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital, va fer arribar un comunicat als grups municipals d’oposició on els feia veure el que l’entitat considera un frau de llei per quant, dels 10 vots possibles en el Consell Executiu, el govern local representat pel director dels mitjans en podria disposar, sense cap mena d’obstacle, de sis: el dels dos treballadors de la casa (director i tècnica de Comunicació), el del grup municipal socialista i el dels tres periodistes elegits, tots de l’àmbit general. Aquests tres darrers, en l’anterior Consell Executiu, van delegar sempre el seu vot en el director dels mitjans o en el representant del grup municipal socialista perquè en cap de les reunions que es van convocar d’aquest organisme, van estar presents.

La gravetat del que va passar rau no únicament en l’absència reiterada dels professionals de l’àmbit general per suposat aliens a la informació local i desinteressats absolutament d’aquest tema, sinó en el fet que, dels tres periodistes seleccionats per l’actual Consell, un d’ells ja havia estat en l’anterior i ha estat novament elegit, probablement en agraïment per la permanent delegació de vot en qui l’havia nomenat en l’etapa anterior. Res fa pensar que ara no es repetirà el mateix procés. Per acabar-ho d’adobar, FIC denuncia que els tres periodistes elegits de l’àmbit general, pertanyen a tres mitjans de comunicació que, en el decurs dels darrers 4 anys, han registrat fins a 60 factures de l’Ajuntament en concepte de publicitat, en un dels casos, per un import superior als 1.250 euros mensuals.

Per aquesta raó, FIC, a banda de posar de manifest que es juga amb la delegació de vot per garantir la majoria absoluta del president del Consell, posa l’accent en la selecció que fa el mateix govern municipal de periodistes de mitjans que ajuda a finançar via publicitària, sense vinculació amb la informació local, mentre que hi ha a la ciutat com a mínim tres mitjans de comunicació privats en actiu que haurien d’estar representats en l’esmentat Consell per assegurar la neutralitat i la garantia de pluralitat i independència. D’aquestes tres mitjans, un d’ells, Línia, ja estarà representat al Consell Executiu perquè el grup municipal dels Comuns ha elegit com a representant del seu grup al periodista més representatiu d’aquest mitjà. Els altres dos en actiu són El Tot l’Hospitalet i L’Estaca. Òbviament, tots dos mitjans han estat deliberadament oblidats per l’equip de govern i el mateix dia 23 de setembre, ignorats pels grups municipals d’oposició que van aprovar la proposta. En descàrrec d’aquesta aprovació valgui afirmar que probablement FIC ha treballat més a fons el tema de la comunicació local que els mateixos grups municipals i aquests probablement ignoraven l’esmentat “frau de llei”.

L’acusació de frau de llei en la constitució del Consell Executiu ha estat posada en dubte pels grups municipals d’oposició. En puritat un “frau de llei”, segons fons jurídiques, consisteix a realitzar una conducta aparentment lícita, basada en una norma vigent que, de fet, produeix un resultat contrari a una altra norma que és fonamental en la regulació de la matèria tractada. En aquest cas, més enllà que el debat sobre el frau de llei no resulta essencial perquè el que FIC denuncia és el fons de la qüestió, si que és interessant constatar que el Reglament orgànic dels SCM afirma garantir la participació dels grups socials i les entitats més representatives de la ciutat, però alhora discriminen en la composició dels respectius Consells, periodistes de l’àmbit local en actiu. De sis possibles periodistes de l’àmbit local en actiu només n’hi ha un al Consell Consultiu i cap al Consell Executiu. És a dir, el reglament afirma garantir la participació, però la conducta aparentment lícita produeix un resultat contrari al que és fonamental en la declaració de principis del propi Reglament dels SCM.

Pel que ha pogut saber aquesta redacció, els grups polítics, després del Comunicat de FIC, es van posar en contacte amb el grup municipal socialista per demanar una nova reunió de Junta de Portaveus que posés sobre la taula el contenciós defensat per FIC. Sembla que el grup socialista va referir-se a l’aprovació del 23 de setembre per evitar una nova convocatòria. En el mateix Comunicat FIC demanava als grups municipals forçar una nova elecció dels periodistes de l’àmbit local i, en el cas que el grup socialista no ho acceptés, evitar fer-los el joc. En essència, això vol dir renunciar a elegir representants dels grups de l’oposició dins el Consell Executiu, de manera que aquest Consell no es pugui constituir. En la reunió d’aquesta tarda es veurà el resultat de tot plegat.

Per evidenciar el tripijoc de les convocatòries valgui un exemple. La convocatòria de l’empresa que gestiona els SCM, l’empresa municipal La Farga, a banda del dia, l’hora i el lloc, i adjuntar els documents que caldrà valorar en la reunió, afegeix aquest paràgraf: “En el supòsit que no pugueu assistir, existeix la possibilitat de delegar el vostre vot tal com preveu l’article 13, apartat 5, del reglament orgànic d’organització i funcionament dels SCMLH:

I afegeix un document de delegació de vot. Així d’evident resulta el fet que alguns dels convocats no assistiran a la reunió i que poden delegar el vot en qui considerin (per l’experiència, en els convocants).

D’altra banda, FIC ha fet saber a aquesta redacció que el Reglament orgànic dels SCM es va aprovar ara fa 10 anys i que el problema principal és que aquest reglament s’ha fet obsolet perquè no garanteix el que hauria de garantir i per tant, instarà en l’immediat futur als grups municipals de l’oposició a forçar un nou redactat del mateix, que impedeixi justament el que està passant ara. A banda d’incloure elements de les noves lleis reguladores dels mitjans de comunicació públics que s’estan impulsant a nivell europeu, com ara tot allò que té a veure amb la regulació del finançament publicitari i el control ciutadà dels continguts informatius. Una cosa semblant al que des d’altres àmbits s’està també plantejant. Fa molt poc, en aquest mateix digital es posava de manifest la imperiosa necessitat d’actualitzar el reglament de participació ciutadana i el reglament de participació dels Consells de Ciutat i de Districte, que tampoc responen al control ciutadà de les activitats públiques.

Finalment, pel que fa referència al punt de l’Ordre del Dia de la convocatòria d’aquesta mateixa tarda, cal referir-se sucintament a l’encàrrec que ha d’assolir el Consell Consultiu pel que fa a la reobertura de Ràdio l’Hospitalet. En la moció del febrer que va ser aprovada per tots els grups d’oposició, s’instava a que en el període de sis mesos, el Consell Consultiu dels SCM emetès un informe sobre la viabilitat de la Ràdio municipal. Com que fins ara no es constituirà el Consell, abans del 17 d’abril hauria d’estar llest aquest informe. Un cop fet l’informe, aquest hauria de passar al Consell Executiu que és qui determina les accions concretes. Ja ens podem imaginar què passarà en un Consell que dominen els que han tancat la ràdio i no tenen cap interès en obrir-la. D’aquí la importància, al menys, de buidar de contingut el Consell Executiu si es fa impossible fer-lo representatiu de veritat.

Dijous 10 d’octubre va tenir lloc, amb un retard de gairebé 3 mesos, la reunió del Consell del Districte III. Va ser un Consell de districte especial. Per primera vegada una entitat veïnal va aconseguir introduir un punt en l’ordre del dia.

Les dificultats per abordar temes de barri en els Consells de districte.

L’actual reglament dels consells fa molt complicat que qualsevol entitat pugui proposar un punt a l’ordre del dia. De fet els consells estan dissenyats de forma vertical i de dalt a baix. És el govern municipal el que decideix quin temes seran tractats. Per introduir un tema cal que la entitat membre del Consell reculli al menys un terç de signatures dels components del Consell.

En aquest cas l’associació veïnal Som Santa Eulàlia va iniciar els tràmits per que fos acceptat un punt en l’ordre del dia demanat les adreces de correu de les entitats del Consell. Per aconseguir-ho el primer pas, per poder complir la llei de protecció de dades, va ser la autorització de les entitat per que la associació veïnal pogués accedir a les seves adreces.

Aconseguit això van haver de recollir les signatures de al menys un terç dels membres per que fos possible abordar en el Consell un llistat de temes pendents al barri: la construcció del nou poliesportiu, de la biblioteca, del parc de l’Alhambra, del parc de les Palmeres i del de Copisa, així com de la illa verda de General Prim. L’associació va recollir més del terç de signatures exigides, incloent la dels partits presents en el Consell, amb la excepció del partit del govern, del PSC.

Iniciada la reunió del Consell, en segona convocatòria per l’absència d’un part dels consellers, la representat d’ERC va voler fer evident que no s’havia inclòs en l’ordre del dia la informació sobre les noves ordenances fiscals que es van aprovar en el últim ple municipal, to i haver-ho demanat com a grup polític municipal.

També el representant del grup municipal dels Comuns va fer esment al fet que en algunes de les mocions aprovades en els plens municipals inclouen un punt que demana que el contingut de aquestes mocions sigui debatut als Consells dels districtes, cosa que no s’ha complert.

La sessió del Consell

Aquesta sessió del Consell, amb absència de la regidora del districte, la Iman Aisa, de baixa per maternitat, va ser presidida per la Cristina Santón designada nova vicepresidenta del organisme pel govern municipal.

En primer lloc, David Gómez, Tinent d’alcalde i responsable de l’àrea de qualitat urbana va  explicar els plans del govern municipal sobre els plans del govern sobre l’espai públic. Va explicar els plans de millora dels verd urbà i de la poda de l’arbrat, sobre la propera nova contracta de neteja i recollida d’escombraries, caducada des del 2020 i que segurament serà efectiva a partir del 2025 i d’una propera auditoria sobre l’estat des edificis municipals, incloent les escoles. També va explicar els plans de millorar o crear el que anomenen illes verdes urbanes al barri com ara la Plaça Escorça, Jansana/Carrilet, Serra i Abella/Jerusalem i Ciències/Miguel Hernández; i la propera apertura de la de General Prim/Carrilet, que en l’anterior sessió del Consell de Districte es va proposar nomenar-la plaça de la Estacioneta

De fet tota la intervenció va centrar-se en els plans a realitzar, amb molt poca concreció sobre la situació concreta en temes dels districte, sense cap mena de balanç sobre la feina del govern municipal en els últims temps, incloent-hi l’any i mig de l’actual consistori. Una vegada feta la seva explicació, el Tinent d’alcalde va abandonar la sala del Consell.

A partir d’aquí, Cristina Santón va abordar els temes del punt de l’ordre del dia inclòs per la demanda de la associació Som Santa Eulàlia.

Sobre la futura Biblioteca va informar que estan pendents que la Diputació aprovi la proposta de fer-la a l’espai de l’actual Centre Cultural i la Regidoria del Districte. Si aquest espai fos aprovat, la seva construcció dependria del calendari de la remodelació pendent de la nau de Can Trinxet de façana al carrer Santa Eulàlia, a càrrec de la AMB. El calendari previst seria l’aprovació del projecte executiu el proper desembre per iniciar les obres a finals de l’any vinent.

Sobre la remodelació del parc Alhambra va explicar que el proper any s’iniciarà el procés per recollir les necessitats en un concurs d’idees per tal l de definit les condicions dels projectes de reforma.

En el Parc de les Palmeres està previst l’inic de les obres a finals d’aquest any i va afirmar que es recull les propostes consensuades amb l’associació Som Santa Eulàlia i l’escola Pompeu Fabra sobre l’àrea de jocs infantils.

Sobre el Parc de Copisa va dir que el projecte executiu de fer una mena de parc temàtic, esta a punt d’entrega i està  previst que el 2025 es licitin les obres per finalitzar-les el 2027.

El bosc urbà de General Prim, futura plaça de la Estacioneta, es farà la plantació de l’arbrar en les properes setmanes.

El futur poliesportiu a Gasòmetre, segons la Tinent d’alcalde Cristina Santón, està pendent del contracte d’un estructurista. Aquest tema va provocar un fort debat a partir de la intervenció del conseller representant de l’AESE reivindicant que el poliesportiu es construís en una part  del terreny del parc Alhambra, que va ser la opció descartada en el referèndum veïnal del 2019.

De fet aquesta entitat i l’associació veïnal de Granvia Sud han iniciat una recollida de signatures per la opció del poliesportiu a Alhambra, no reconeixent els resultats del referèndum veïnal amb arguments diversos. Per part de l’associació Som Santa Eulàlia es va defensar tant la validesa de la opció del veïnat en el referèndum com de la integritat del parc Alhambra.

 L’òptica de bon govern

Mentre la representant del PSC en el Consell, la regidora Lola Ramos, deia que vista la polèmica caldria repensar-ho tot de nou, una part del públic i el mateix representant de Som Santa Eulàlia van afirmar que calia respectar el resultat del referèndum veïnal, en el que el 61% dels participants van optar per la opció Gasòmetre i el respecte al parc Alhambra.  Tot i així, en el cas que el govern municipal consideres que la opció Gasòmetre no fos possible per raons tècniques o per la existència dels nous blocs als terrenys de la antigua Indo, caldria de l’Ajuntament busques un altre lloc, tot i respectant la integritat del parc Alhambra.

La consulta veïnal sobre la localització del futur Poliesportiu del 2019 és, encara, una experiència única a la ciutat. La opció defensada pel Govern Municipal va ser rebutjada per la majoria del veïnat que hi va participar i, segurament, aquesta realitat pot servir per entendre la inacció de l’Ajuntament sobre el tema i el interès actual per facilitar la polèmica.

El que caldria, des d’una òptica de bon govern es que l’Ajuntament eixuguí el deute de més de 30 anys al barri, inicií realment el procés per la construcció del poliesportiu a Gasòmetre i, si això no fos possible, ho expliqués al veïnat i proposes una nova ubicació, respectant el parc existent, evitant estimular divisions entre el veïnat del districte.

Finalment es fa encara més necessari la reforma del regalament de participació veïnal a l’Hospitalet, i més concretament el reglament dels Consells de Districte facilitant que siguin instruments de fer sentir l veu i les aspiracions dels districtes i dotant-los de capacitat real de participació en les actuacions que els afecten i de propostes de millora. Sembla que, desprès de dues legislatures en les que s’ha parlat d’aquesta necessària reforma, ara hi ha plantejat un enèsim inici de converses entre els grups municipals sobre aquesta qüestió. Veurem els resultats.

El alcalde barcelonés reclama la “devolución de competencias” al Área Metropolitana de Barcelona (AMB) y reivindica al Estado, la Generalitat y los ayuntamientos simplificar la gestión y regulación en “la realidad metropolitana, que ya es regional y abarca 5,3 millones de habitantes”  

Jaume Collboni, alcalde barcelonés y presidente del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), ha reconocido este viernes en el Fórum Empresarial del Llobregat organizado por la patronal AEBALL de l’Hospitalet y el Baix Llobregat, “la fuerza y el papel de mayor centralidad metropolitana que l’Hospitalet tiene y tendrá en los próximos diez o quince años”.

Collboni ha revelado que siente l’Hospitalet también como su ciudad, no en el sentido de la famosa frase en alemán “Ich bin ein Berliner” (soy un berlinés) pronunciada en su día en Berlín por el presidente de Estados Unidos John F. Kenned, sino “porque mis bisabuelos paternos llegaron a esta ciudad a principios de los años 20 del siglo pasado, procedentes de Málaga y Almería, para construir el recinto ferial de 1929 y mi abuela y mi madre nacieron en l’Hospitalet, en la calle de les Arts i Oficis y durante mi infancia he venido muchas veces a visitar a mis tíos desde Barcelona, adonde emigró mi madre”.

Focos científicos y médicos

El alcalde barcelonés ha subrayado que además de la plaza Europa, l’Hospitalet tendrá dos centralidades metropolitanas más en el plazo de diez o quince años: el Biopol en el área de Bellvitge, y el nuevo Hospital Clínico en la Diagonal, compartido con Esplugues. “Serán dos focos científicos y médicos que se extienden por el área metropolitana por razones físicas, porque Barcelona se encuentra entre dos ríos, el mar y la montaña y todas las estrategias de expansión pasarán fuera del municipio barcelonés, pero no por ello dejaremos de vivirlo y defenderlo como propio”.

Para demostrar la “centralidad” de l’Hospitalet, Collboni ha recordado que la ciudad tiene tantas paradas de Metro como Sant Martí, el distrito barcelonés con más paradas “del transporte más eficiente y democrático que articula y comunica el área metropolitana”. Al tiempo, ha subrayado el papel central hospitalense “no sólo como concepto político y realidad económica y social, sino también cultural, porque aquí comenzó hace seis años la primera edición del festival de danza y ahora también Manifesta, la exposición europea de arte contemporáneo, que también es metropolitana y sus escenarios abarcan toda la región”. Una centralidad que también simboliza la plaza Europa, donde se está construyendo la ampliación de Fira de Barcelona, con un pabellón de 60.000 metros cuadrados en l’Hospitalet “donde cabría dentro un Palau Sant Jordi completo”.

Devolver competencias al AMB

Entrado en materia más política, el alcalde y presidente del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), institución supramunicipal que coordina algunos servicios de los 35 municipios que rodean la capital, Collboni ha reclamado “un proceso de devolución de competencias”, tanto del Estado como de la Generalitat y de los ayuntamientos, para poner “el foco en la realidad metropolitana, que va más allá de la actual administrativa y alcanza los 5,3 millones de habitantes de la región metropolitana”. Collboni dice abrir el debate este mandato porque se propone “tomar las decisiones en el próximo” para resolver en el ámbito de la región metropolitana “cuestiones prácticas” como la movilidad compartida, las zonas de bajas emisiones, la implantación del 5G y políticas en materia de vivienda, entre otras.

Collboni ha puesto de relieve que la actual AMB incluye 36 municipios y supone un área de 636 kilómetros cuadrados, “los mismos que tiene el municipio de Madrid” y por eso “debemos planificar políticas como la promoción de la vivienda en colaboración con el sector privado en el ámbito regional metropolitano y al tiempo que ampliamos la red del transporte del Metro”. En ese sentido, ha valorado que el presidente de la Generalitat, Salvador Illa, se haya comprometido a promover 50.000 viviendas hasta 2030 en línea con el compromiso de la Unión Europea a través de la presidenta de la Comisión, Ursula von der Layen, “para dotar de una línea de financiación de la vivienda como la infraestructura social más importante a desarrollar por la UE”.

Oficina de atracción de negocios

En el ámbito económico, el presidente del AMB ha subrayado la actividad que esta institución supramunicipal ha emprendido bajo su mandato, con un plan de inversiones de 423 millones que incluye aspectos de mejora social, la creación de MetroBizz Office para atraer y gestionar las oportunidades de nuevas inversiones y la reindustrialización con previsiones de nuevas ubicaciones industriales de la mano del nuevo Plan Director Urbanístico Metropolitano (PDUM) y una decidida apuesta por “crear una aceleradora de Formación Profesional, en especial la dual”. En ese sentido, ha anunciado “una primera experiencia piloto en la zona Delta del Baix Llobregat con colaboración público privada y con carácter interterritorial”.

Collboni ha subrayado que “desde Barcelona queremos liderar una gran transformación urbana en el horizonte del 2035” para lo que ha reconocido “necesitar la colaboración del sector privado, de los empresarios, desde la lealtar y con exigencia mutua”. Y en esa dimensión, ha señalado una batería de retos, como el de las infraestructuras, que además de construir más Metro “para garantizar la movilidad para conectar más y mejor las personas que vivimos y trabajamos en el área metropolitana”, se aborde también la ampliación del aeropuerto.

Retos metropolitanos

Las áreas de crecimiento metropolitano, desde la ampliación de Fira de Barcelona, hasta el desarrollo del eje Besós-Sagrera pasando por la transformación del nuevo barrio de la Marina del Prat Vermell junto al Paseo de la Zona Franca. Collboni también ha enfatizado en el “reto del talento y la ciencia, porque somos líderes en producción científica, con 6 parques tecnológicos y 8 universidades, además de apostar por nuevos proyectos como el Biopol de l’Hospitalet o la Ciutadella del Conocimiento en Barcelona”.

En cuanto a la salud, Collboni enfatiza el reto de convertir la Diagonal en el eje de la ciencia, entre el Campus del Besós y el nuevo Hospital Clínico, y la creación de un nuevo eje que conectará Sant Joan de Déu, el nuevo Clínico y el Hospital de Bellvitge”. Proyectos todos estos que subraya “tienen una dimensión metropolitana, porque todas las grandes transformaciones que Barcelona necesita tienen que ser metropolitanas”.

Frenar pisos turísticos también en l’Hospitalet

Collboni también ha reclamado que el resto de municipios metropolitanos dispongan del instrumento cedido por la Generalitat a Barcelona, para limitar las viviendas turísticas, ya que ha señalado que la capital tiene 10.000 legales y otras 11.000 no legales “que queremos volver a poner en el mercado para que contribuyan a mitigar la crisis habitacional”. En ese sentido, el alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, presente en el acto organizado por la patronal AEBALL, ha apostillado que “si Barcelona toma una decisión sobre la concesión de licencias de pisos turísticos y el resto de municipios no tenemos las mismas capacidades, el efecto rebote puede ser negativo”.

Tras reivindicarse como “industrialista porque Cataluña y Barcelona son lo que son gracias a la industria y no debemos caer en la tentación de la exclusividad del sector servicios”, Collboni ha enfatizado que “debemos aspirar a volver a fabricar cosas para garantizar la soberanía europea”. En ese sentido el alcalde barcelonés recuerda la apuesta “por la fabricación de chips europeos y que tenemos que preservar la industria de la automoción”. Y en cuanto a la posibilidad de que Barcelona aspire a acoger unos nuevos Juegos Olímpicos, como lo han hecho otras ciudades como París o Los Ángeles, Collboni ha reconocido que “nosotros siempre tendremos el espíritu olímpico encendido”, aunque ha advertido que “no hay ninguna propuesta presentada, pero si nos la hacen, la estudiaremos”.

La patronal pide más colaboración

Por su parte, el presidente de la patronal AEBALL, Santiago Ballesté, ha pedido a Collboni en el transcurso del Fórum Empresarial del Llobregat la creación de una mesa de colaboración público-privada para el desarrollo del ecosistema industrial y empresarial metropolitano, con los agentes sociales, una mesa que aborde conjuntamente los desafíos de sostenibilidad, gobernanza y financiación de proyectos, entre otros.

La patronal también propone trabajar en un marco metropolitano común que agilice y unifique los trámites, y que permita a las empresas centrarse en aquello que mejor saben hacer: generar valor y riqueza para el territorio. También pide seguir avanzando hacia un modelo de movilidad inteligente y sostenible, aprovechando las posibilidades que ofrecen las nuevas tecnologías y basado en las necesidades de un territorio competitivo, además de descarbonizado.

Mejora de los polígonos industriales

En cuanto a los polígonos de actividad económica, Ballesté ha manifestado que “queremos volver a agradecer la valentía y la visión estratégica de la AMB que, en 2014, impulsó un plan de mejora con una inversión de 30 millones de euros. Este esfuerzo permitió el despliegue de proyectos público-privados en los que AEBALL, junto con las empresas y el Ayuntamiento, se pudo coordinar para ejecutar mejoras de infraestructuras y servicios que hoy continúan dando frutos. Pero todavía queda mucho para hacer”. En ese sentido, la patronal propone “retomar esta línea de colaboración con un nuevo plan de inversión en los polígonos, que contemple tanto la mejora de infraestructuras como la digitalización y la modernización de los espacios industriales. Esto -ha añadido Ballesté- no solo incrementará la competitividad de las empresas que ya están establecidas, sino que convertirá nuestros polígonos en focos de atracción para nuevas iniciativas y emprendedores”.

El cas del Tercer món i la forma física

Aquest setembre, en una visita a una petita ciutat subsahariana, em va sorprendre veure com, sense recursos, però amb imaginació i ganes, les seves autoritats havien resolt com mantenir la població en forma, sense la necessitat de pagar les mensualitats d’un gimnàs. Òbviament, la ciutat no té centres esportius municipals, els ajuts internacionals i el pressupost municipal no donen per a tant, però tot i això la gent es manté en forma, i de quina manera! I, és clar, no em vaig poder oblidar de la quantitat de vegades que, d’una manera o l’altra, moltes mitjançant els grups de l’oposició, se li ha demanat al govern que insta-li en alguns parcs, aparells de gimnàs per a la gent que per la seva situació econòmica o personal, no pot gaudir dels centres esportius.

I tampoc cal anar tan lluny, al Prat per exemple, com a mínim podem trobar un parell d’aquestes instal·lacions, almenys són les que jo he vist passejant amb la bicicleta. I, com es pot veure a les fotos, els diners no són excusa; perquè si el nostre ajuntament no en té prou amb tot el que cobra, sempre pot imitar el que fan al Tercer Món amb una mica d’imaginació i ganes de servir a la seva gent.

Estic segur que la nostra regidoria d’esports no voldrà quedar enrere del que ha fet la del Prat, amb molts menys habitants i pressupost s’ha de dir; però si els diners no li arriben, encara li queda fer una visita a la deixalleria, on segur que hi ha suficient material, com ara uns ferros de somiers de llits i uns quants neumàtics; això si no ho troba al camí de la Ribera, on s’acumulen sorprenents deixalles, i de passada pot donar exemple de reciclatge a la resta de poblacions.

Òbviament, el que dic està carregat d’ironia. Estic segur que la nostra regidoria és incapaç d’instal·lar aparells tan precaris, però no està de més fer la comparativa entre un consistori sense recursos, però amb ganes de servir al seu poble, i un que se’ls gasta pintarrejant els carrers per donar la imatge de cuidar els ciclistes o plantant arbrets ornamentals per donar ombra a quatre rajoles.

La plataforma de Solidaritat amb Palestina protesta contra la utilització de la Fira, en el terme municipal de l’Hospitalet, per activitats que promocionen el comerç d’armament

La concentració de la plataforma hospitalenca de Solidaritat amb Palestina que havia convocat un acte a la plaça de l’Ajuntament un any després de l’operació militar contra Gaza va ser dissolta pels Mossos d’Esquadra, per manca d’avís previ, i els concentrats van acabar improvisant una manifestació per la Rambla Just Oliveras. La concentració no va tenir gaire temps de repartir el manifest que havien preparat per la jornada ni d’expressar la seva queixa pel genocidi emprat per l’Estat sionista d’Israel, de manera que a L’Estaca ens ha semblat una manera de contribuir a la protesta per la massacre del poble palestí, incloure el Manifest de la Plataforma i també un article que ens ha arribat a la redacció del digital que coincideix fil per randa amb el nostre punt de vista sobre la terrible tragèdia humanitària que s’està vivint a l’altra punta del Mediterrani i que amenaça de convertir-se en un conflicte internacional d’una gravetat extrema.

Cal afegir que, novament en el terme municipal de l’Hospitalet, entre els dies 22 i 24 d’octubre, a la Fira de Barcelona, es produirà un nou esdeveniment que provoca vergonya a tots aquells que defensen la pau al món i un univers sense conflictes: la Fira i Congrés de la indústria i el material aeronàutic Aviation Week, que concentra una part de la seva producció en drons i avions militars de combat. Novament caldria considerar com va passar amb la convocatòria de The District sobre l’especulació immobiliària, que el Consistori de la ciutat pogués tenir veu i vot en esdeveniments que poden ferir la sensibilitat de la ciutadania hospitalenca.

A continuació es pot baixar el manifest de la concentració (aquí)

I llegir l’article:

Palestina. Un any de genocidi, 76 anys d’ocupació

Josep Lluís del Alcázar (membre de Lluita Internacionalista)

Un any després del 7 d’octubre, Israel segueix amb el genocidi a Gaza, amb més de 42.000 morts i prop de 100.000 ferits, més milers de desapareguts/des sota les runes. Endureix l’ofensiva a Cisjordània amb centenars de morts i milers de detinguts/des. Ara ataca el Líban amb prop de 2.000 morts (més que a la guerra del 2006) i 10.000 ferits. Ha bombardejat Síria i amenaça d’estendre la guerra a l’Iran. En una fugida cap endavant Netanyahu pretén una implicació major dels EUA i d’altres imperialismes europeus, que són imprescindibles per la seva ofensiva global a la regió.

Al Líban, els bombardejos efectuats amb avions F-35 facilitats pels Estats Units, van ser precedits pels atacs terroristes quan centenars de “buscapersones” i l’endemà “walkie-talkies”, es van fer esclatar simultàniament en diferents zones del Líban, matant a 46 persones i ferint-ne a més de 3.000. Netanyahu tenia necessitat de presentar un “èxit” després que no pot ocultar el fracàs de l’operació a Gaza respecte dels tres objectius fixats: ni han alliberat els ostatges, ni controla Gaza ni s’ha eliminat Hamàs i la resistència palestina.

Sap que continuar el genocidi i estendre el conflicte és sinònim de continuar en el govern de l’extrema dreta sionista. A la vegada els tambors de guerra li permeten prohibir noves manifestacions i fer callar les veus que exigeixen la seva dimissió i un acord per aturar el foc que permetés alliberar els ostatges. A la crisi política cal afegir-hi que més de mig milió d’israelians han abandonat el país i una greu crisi econòmica. La política és seguir dessagnant Gaza, on ha llençat més bombes que els EUA a la invasió de l’Iraq i accelerar a Cisjordània l’expulsió de palestins de les seves terres i cases per donar-les als colons. L’estat sionista arma i dona carta blanca als colons per cometre violència i assassinats de palestins. L’expansió ocupant més territori i la neteja ètnica s’aprofundeixen, impulsant el seu projecte del “Gran Israel”.

El ministre d’educació d’Israel ho deia clar: “no hi ha diferència entre Hezbollah i el Líban. El Líban serà aniquilat. Deixarà d’existir”. La destrucció al sud del Líban és brutal, seguint el patró de Gaza. Centenars de milers de persones han hagut de fugir cap al nord, mentre els sirians (més d’1,5 milions) que van haver de fugir i ja vivien en condicions duríssimes al Líban estan pressionats perquè retornin a Síria.

Però de la mateixa manera que —malgrat la seva absoluta superioritat tecnològica i militar— no ha aconseguit el control de Gaza, la resistència al Líban també està provocant morts en les tropes invasores. Mentrestant, les tropes de l’ONU amb soldats espanyols incloses, que pels acords de 2006 haurien d’impedir accions militars en el sud del Líban, s’amaguen a les seves casernes per deixar operar a l’exèrcit sionista. I, a més, el govern israelià declara persona non grata al secretari general de les Nacions Unides Tot això deixa en evidència el caràcter agressiu i feixista del sionisme, i el govern de Netanyahu.

Com és possible tanta prepotència i impunitat de l’estat d’Israel? Israel no és només el projecte racista del sionisme, és un projecte estratègic de l’imperialisme mundial. Un enclavament imperialista en un lloc vital pel control d’una zona de grans recursos energètics. Un portaavions imperialista contra els pobles d’Orient Mitjà. Com deia Biden “si no existís s’hauria d’inventar”. Israel se sap imprescindible. I són aquestes potències les que han subordinat els règims àrabs (des d’Egipte i Jordània al Marroc, al projecte imperialista, a l’estat d’Israel. Sense aquesta complicitat imperialista i els recursos que hi destinen l’estat d’Israel seria inviable.

Cauen totes les caretes. Els EUA deixen de banda les falses paraules de pau, per anunciar que dona suport l’atac d’Israel al Líban i una eventual resposta conjunta (possiblement amb algun altre estat europeu) contra l’Iran. Aproven una nova ajuda militar a Israel de 8.700 milions de dòlars, incrementa les tropes a la regió, els vaixells de guerra i avions de combat. La Unió Europea, amb Alemanya al capdavant (que ven el 30% de l’armament que importa Israel) són còmplices del genocidi sionista. I a Alemanya, França o Regne Unit es reprimeixen les massives manifestacions de solidaritat amb el poble palestí.

El govern Sánchez-Díaz s’escandalitza del que està passant, però ni talla el comerç d’armament amb Israel, ni trenca relacions. Limitar-se al reconeixement que va fer de l’estat palestí, amb la suposada defensa dels dos estats, és en aquesta situació complicitat amb Israel. El mateix denunciem del govern de la Generalitat que manté una oficina a Tel Avivi per un impuls preferencial de les relacions comercials.

No hi ha altre camí que enfortir la solidaritat. Tot el suport a la resistència del poble palestí i ara libanès. Les mobilitzacions han omplert els carrers de tot el món. També als EUA amb les importants mobilitzacions de la joventut estudiantils, també de jueus no sionistes, amb concentracions de protesta a les convencions demòcrates. Els pobles s’identifiquen en el poble palestí com a símbol de lluita contra l’opressió imperialista. Cal fer trontollar l’entramat de complicitat imperialista, aïllar el règim sionista, exigir a tots els nivells –des de les administracions locals, universitats, governs autonòmics i centrals- el boicot i la ruptura de tota relació amb el règim i les empreses d’Israel. Per això va ser tan important la resolució que van aconseguir els i les universitàries a les acampades, especialment de la Universitat de Barcelona.

El alcalde de la ciudad anuncia la creación de una asociación del BioClúster de Innovación y Salud en Bellvitge integrada por la Universidad de Barcelona, los hospitales de Bellvitge, Sant Joan de Deu, Duran i Reynals del (ICO), los Ayuntamientos de Esplugues y l’Hospitalet y el IDIBELL

Hasta en cuatro ocasiones ha pedido David Quirós “paciencia y confianza” a la patronal de l’Hospitalet y el Baix Llobregat en su primera comparecencia pública durante su participación en el Foro Empresarial de AEBALL. Unas peticiones de “paciencia y confianza” relacionadas con el pacto local por el empleo, que tras 20 años de vigencia entra ahora en un compás de espera ante la sorpresa del empresariado. También pidió temple frente al proyecto tantas veces anunciado de cobertura de las vías ferroviarias, ya que según ha anunciado el ministro de Transportes, Óscar Puente, no se realizará en 20 ciudades españolas, entre ellas l’Hospitalet, porque su Ministerio no tiene dinero “para mejorar urbanísticamente las ciudades”, aunque el alcalde Quirós sí apuesta por la construcción del intercambiador de La Torrassa, vital para mejorar las conexiones de Rodalies.

Otro asunto en el que Quirós ha pedido calma a los empresarios es en el impulso del Plan Director Urbanístico Biopol Granvía, que comporta la construcción de 556.418 metros cuadrados de nuevo techo edificable en 96 hectáreas, en la línea del eslogan que utilizó el 15 de junio en su toma de posesión: “más humanismo y menos urbanismo”. Y para demostrar su “humanismo”, anunció que para impulsar “lo que irá dentro” de esa operación: la constitución de la figura jurídica que permitirá “dar un salto” al proyecto del BioClúster de Innovación y Salud en Bellvitge. Se trata de una asociación integrada por siete socios: la Universidad de Barcelona, los hospitales de Bellvitge, Sant Joan de Deu, Duran i Reynals del Instituto Catalán de Oncología (ICO), los Ayuntamientos de Esplugues y l’Hospitalet y el Instituto de Investigación Biomédica de Bellvitge (IDIBELL).

Esa fórmula de colaboración público-privada contará, dice Quirós, con una aportación económica inicial del ayuntamiento hospitalense para crear “la estructura que capte talento y recursos para hacer realidad este clúster referente de innovación y salud al margen del planeamiento urbanístico”. El presidente de AEBALL, Santiago Ballesté, le ha pedido al alcalde que “hay que involucrar urgentemente a nuestras empresas en este proyecto, para conseguir crear entre todos un verdadero ecosistema territorial que potencie los proyectos innovadores relacionados con la salud”.

La cuarta petición de “paciencia y confianza” la formuló el alcalde ante las quejas de inseguridad ciudadana “y miedo a que te violen y atraquen” que ha manifestado una empresaria. En ese sentido, el alcalde se ha comprometido ante los empresarios a mejorar el mantenimiento de los espacios públicos del entorno del Distrito Económico L’H y apostar por sectores de actividad integrados en la trama urbana como la carretera del Mig. Y ha realizado el anuncio de que “acompañaremos a las empresas en la renovación de las naves, donde hay más de 300 cubiertas de fibrocemento que deben retirarse por ley antes del año 2035 y donde se pueden instalar más de 30 hectáreas de placas fotovoltaicas”. En este punto, los empresarios reclamaron a Quirós que la sustitución de las cubiertas de uralita de las naves no les cueste dinero, a lo que el alcalde les dijo que “recibirán ayudas, pero gratis no saldrá”.

También pidió el alcalde “paciencia y confianza” a los empresarios “porque cuesta arrancar la maquinaria municipal” ante sus reivindicaciones de crear una ventanilla única en la que tramitar todos los trámites administrativos municipales, “que en ocasiones nos colapsa”, al tiempo que le pidieron mejores transportes y eficiencia energética en los polígonos industriales. Y respecto a una petición directa que le ha formulado Rosa Fiol, directora general de AEBALL, en el sentido de que los medios de comunicación municipales también informen de las actividades de las empresas de la ciudad, Quirós se limitó a decirle a Óscar Sánchez, director de los medios de información municipales, presente en la sala, que tomara buena nota “porque yo no entro en marcar las líneas editoriales de los periodistas y siempre he entendido que hacían bien su trabajo para que la información llegue a todos los vecinos”.

En su primer acto ante los empresarios como alcalde, Quirós también se ha referido a la conexión que el Ayuntamiento planea realizar entre este nuevo polo biosanitario con la futura ampliación del Hospital Clínico de Barcelona, planeado en la zona del Samontà en la fachada norte de Pubilla Casas, junto al comienzo de la avenida de la Diagonal y el municipio de Esplugues. Una conexión que aspira a unir los dos grandes polos de desarrollo económico, sanitario y cultural situados al norte y al sur de l’Hospitalet y que, según Quirós, se vertebrará gracias a la construcción del intercambiador metropolitano de La Torrassa, con el que también se logrará mayor fluidez gracias al cubrimiento de las vías ferroviarias en ese punto hasta la entrada en Barcelona, por el “cajón” hasta Sants.

El alcalde ha explicado que el intercambiador de La Torrassa, junto al Centro Cultural Tecla Sala, “mejorará no sólo la conectividad entre diversas áreas estratégicas, sino que también abrirá nuevas oportunidades de empleo y crecimiento económico en el Samontà, una de las zonas de intervención prioritaria para el gobierno de la ciudad”. En el Samontà el alcalde incluye Pubilla Casas, La Florida, Collblanc y La Torrassa, dos kilómetros cuadrados de superficie donde vive la mitad de los hospitalenses.

Quirós puso énfasis en que el intercambiador metropolitano de la Torrassa conectará la Diagonal con la Granvia, la Zona Franca y el Port, creando un corredor económico que facilitará el flujo de personas y mercancías. “Esta infraestructura es vital para integrar mejor las diferentes zonas de la ciudad, pero también para darle la vuelta a todo el sistema de movilidad en Cataluña”, ha dicho el alcalde.

David Quirós ha subrayado que L’Hospitalet no se conforma con ser la segunda economía local de Cataluña en PIB (6.903 millones de euros) y en puestos de trabajo (104.000): “Queremos que las oportunidades económicas lleguen a cada rincón de la ciudad. Por eso, el desarrollo del intercambiador metropolitano es un paso crucial para conseguir una centralidad económica plena en la Barcelona metropolitana, que beneficie tanto a grandes empresas como a pequeños negocios locales”. También se vanaglorió de que la ampliación de la Fira de Barcelona con 60.000 nuevos metros cuadrados “se haga totalmente en territorio de l’Hospitalet”.

Los afectados, cerca de 200, han invertido cerca de 30.000 euros para aislar sus viviendas

El cubrimiento de una parte de la Gran Vía, que viene siendo reivindicada desde hace más de 25 años por los vecinos de dos edificios colindantes a la gran avenida de la barriada Gran Vía Sur, está pendiente de que el Departament de Territori de la Generalitat le dé el visto bueno.

El proyecto de soterrar la Gran Vía y de bajar el nivel de la calzada central con el fin de unificar dos partes de l’Hospitalet totalmente divididas por la gran arteria de entrada a Barcelona se inició entre 1996 y 1997.

La Asociación de Vecinos del barrio al no estar de acuerdo con el proyecto, ya que una parte del barrio quedaba fuera del soterramiento, inició un Contencioso Administrativo. Tras varios años de negociación con el ayuntamiento se llegó a un compromiso, estando de alcalde  Celestino Corbacho, en el que el municipio se comprometía a hacerse cargo del cubrimiento de la parte que en el primer proyecto había quedado fuera. Esto fue en enero de 1998. La obra tenía que estar finalizada en el 2003.

La Asociación de Vecinos, con este compromiso, retiraba el contencioso interpuesto ante los tribunales. La obra de soterramiento de la Gran Vía y la diferenciación del nivel iba desde la plaza Cerdà hasta la plaza Europa, pero había 190 metros que quedaban sin cubrir y que afectaban a los dos bloques más próximos a la gran avenida. El total de vecinos afectados rondaban los 200.

Las obras de soterramiento del primer proyecto, finalizaron en 2006, después de diferentes retrasos y quedaron pendientes los 190 metros comprometidos con el ayuntamiento. En el 2021, la asociación de vecinos, después de centenares de reuniones con los responsables municipales sin éxito alguno, realizaron una denuncia ante el Síndic de Greuges por el incumplimiento del acuerdo de 1998.

El Síndic de Greuges, en febrero de 2022, emitió un informe, en el que de forma contundente insta al ayuntamiento a cumplir con los compromisos acordados en su día. A partir de aquí se retoman las negociaciones con el ayuntamiento y se elabora el proyecto definitivo de cubrimiento de la parte que reclamaban los vecinos, la más afectada por los ruidos que produce la circulación de los vehículos a su paso por la Gran Vía.

El proyecto fue refrendado por la asamblea de vecinos el pasado 23 de marzo de 2024 y en la actualidad está para su aprobación en el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ya que la parte central de la Gran Vía está bajo su competencia. La obra está presupuestada en 5 millones de euros y el plazo de ejecución de 7 meses.

Los vecinos llevan años soportando un calvario. El ruido es ensordecedor y a pesar de que se han realizado cambios en el asfaltado de la Gran Vía utilizando materiales más insonoros, no se ha eliminado. La estructura actual de la gran avenida hace efecto cajón y el sonido sube hacia arriba de forma que donde más se percibe es en los pisos que tienen más altura.

Según representantes de la asociación de vecinos, la contaminación acústica que padecen los afectados está muy por encima de las recomendaciones dadas por la OMS. Los índices medidos hasta ahora oscilan entre 70 y 80 decibelios cuando la recomendación de la organización internacional es de 55. Los vecinos se han llegado a gastar cerca de 30.000 euros para aislar las viviendas.