El cambio del PGM aprobado por el gobierno socialista de Barcelona sacrifica un 30 % de zona verde y contó con el apoyo de ERC, Junts y Vox

Los grupos municipales de Comuns de l’Hospitalet y de Barcelona se oponen a la modificación del Plan General Metropolitano que afecta a la manzana actualmente ocupada por el concesionario de Citroën y que va a suponer la construcción de un buen número de bloques y nuevas viviendas en una zona calificada como zona verde, en una zona limítrofe entre l’Hospitalet y Barcelona. (Foto: De izquierda a derecha: Ancor Mesa portavox de Comuns al Ajuntament de Barcelona y Manuel Domínguez, y Laura Alzamora de Comuns en el Ajuntament de l’Hospitalet).

Las entidades de los barrios de Sants y de la Bordeta (Barcelona) y de Santa Eulàlia (l’Hospitalet) ya se han manifestado en contra del proyecto y a cambio solicitan que se mantenga la calificación de esos terrenos como zona vede. “El barrio ya se encuentra saturado de viviendas y lo que se necesitan son espacios libres y equipamientos”, ha manifestado uno de los vecinos, que añade “con la recalificación de los terrenos se perderá una oportunidad para resolver estos déficits”.

El cambio del PGM supone el sacrificio de cerca de un 30% de los espacios, calificados como zona verde, y que pasarán a ser edificables para la construcción de viviendas a precio de mercado con bloques de 8, 10 y 12 pisos de altura. El beneficiario es el grupo empresarial Stellantis, propietario del concesionario Citroën.

La modificación del Plan General Metropolitana es el resultado del convenio firmado entre la empresa Stellantis y el ayuntamiento de Barcelona. “Ahora se ha realizado una aprobación inicial”, manifestó Ancor Mesa, regidor de Barcelona en Comú del Districte Sants-Montjuic, y es la consecuencia de “un convenio a medida de la empresa Stallentis con el gobierno de Barcelona” y, por lo que se ve, con el silencio del resto de fuerzas, por lo que Comuns han calificado el acuerdo como una operación especulativa en un barrio ya excesivamente masificado. Los Comuns de ambos municipios han denunciado la falta de legitimidad democrática del convenio, ya que no se hizo ningún tipo de consulta a los vecinos ni tampoco a los grupos políticos. El proceso participativo de la modificación del Plan General que se inició en octubre de 2024 ha resultado ser una farsa, ya que no ha finalizado ni tampoco se han respetado las conclusiones, por lo que explicaron a los medios.

La Comisión de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona aprobó esta modificación del Plan General con los votos favorables de PSC, Junts, ERC y Vox, la abstención del PP, y con el voto en contra de Comuns.

Manuel Domínguez, portavoz de Comuns de l’Hospitalet, ha calificado la modificación del PGM como muy semejante a los que se hacían en los Planes Parciales en tiempos del franquismo, eliminando zonas verdes y convirtiéndolas en zonas edificables y así están ahora ambas ciudades, Barcelona i l’Hospitalet, densificadas y con una pésima calidad de vida. Con este tipo de acuerdos “se está poniendo la alfombra roja a las empresas inmobiliarias, cuando deberían de pensar más en los vecinos que se encuentran en las zonas urbanas más densas de Europa con 50.000 habitantes por kilómetro cuadrado”.

Los Comunes presentarán sus propias alegaciones y ya han manifestado su apoyo a los vecinos que quieran presentar las suyas propias. Para esos grupos municipales de oposición, la propuesta aprobada por el Ayuntamiento de Barcelona afecta claramente a l’Hospitalet y por lo tanto se ha de tener en cuenta no solo la opinión de los vecinos de Barcelona, los primeros afectados, sino también a los de l’Hospitalet al encontrarse la manzana en cuestión entre las calles Riera Blanca y Constitución.

Los representantes de los Comunes de l’Hospitalet igual que los de Barcelona, además de defender los intereses de todos los vecinos, consideran que es imprescindible la finalización del proceso participativo, y aseguran que se debe renegociar el convenio con Stelllantis para adaptarlo a los intereses de la ciudadanía y no el interés exclusivo de una empresa privada y aumentar el espacio destinado a equipamientos y a vivienda protegida.

L’entitat afectada, FIC, ja ha vist com l’alcaldia li denega tres vegades en els darrers sis mesos prendre la paraula en el ple municipal

Un decret d’alcaldia comunicat divendres passat, ha tornat a denegar la paraula al ple municipal de juliol —que està convocat per demà dimarts—, a l’entitat Foment de la Informació Crítica que edita aquest digital, perquè considera improcedent que l’entitat hagi demanat la paraula per “exposar la greu situació en que es troba el patrimoni històric, paisatgístic i cultural de la ciutat, i els retards injustificables en la redacció del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni”. (A la foto, l’última vegada que un membre de FIC va parlar davant del ple muncicipal celebrat al mes de maig).

Com ja havia ocorregut en anteriors ocasions —com explicarem més endavant—, un decret del secretari de la Corporació demanat per l’alcalde per tal de justificar la denegació de paraula, es basa en què l’entitat Foment de la Informació Crítica només ha de cenyir les seves preocupacions “a les competències comunicatives, periodístiques o d’informació crítica definides estatutàriament per l’entitat”. Segons l’informe del secretari de la Corporació “la preocupació per aquesta qüestió (el patrimoni) tot i ser comprensible, pertany a àmbits com l’urbanisme, la història local, l’arqueologia i la gestió cultural, que requereixen coneixements especialitzats”. En base a aquests raonaments tan artificiosos, dèbils i poc sostenibles, l’alcalde Quirós aconsegueix, per tercera vegada aquest any, tapar la boca del representant de FIC en el ple municipal, on està reconegut i regulat el dret a la participació ciutadana i que l’alcalde vulnera sistemàticament.

L’entitat ha demanat la paraula, des de febrer del 2024, 12 vegades. La primera, per demanar la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, a la qual van seguir quatre paraules cedides per l’entitat a col·lectius que tenen restringit el dret a la paraula per una visió molt limitada d’aquest dret a expressar-se en el plenari municipal. Les tres primeres paraules es van poder exercir sense conflicte, però l’alcalde Quirós es va cansar que l’entitat cedís la paraula als col·lectius i, a la quarta, la va denegar. En aquest últim cas es tractava d’explicar els problemes de l’escola d’adults de Can Serra. Arran d’aquesta denegació el desembre passat, l’entitat va decidir demanar la paraula en tots els plens municipals i així ho ha fet al llarg del 2025. Es va cedir novament una paraula al representant de la Plataforma Res a Celebrar i els representants de FIC van poder parlar unes altres tres vegades, fins que al passat ple de juny l’alcalde va decidir que ja n’hi havia prou i va tornar a denegar la paraula, aleshores argumentant que no era d’interès general parlar de les restriccions informatives imposades pel govern local i ara argumentant que FIC no té dret a exposar la seva preocupació sobre el deteriorament que pateix el patrimoni municipal.

L’entitat ha presentat ja recursos potestatius per les denegacions de desembre, de febrer i de juny i ara prepara un nou recurs per aquesta denegació. Alhora ha remés una reclamació a la Sindicatura de Greuges de Catalunya que ja ha requerit en una ocasió a l’Ajuntament fins ara sense resposta. En el ple de gener, el representant de FIC ja va explicar que l’argument que va fer servir aleshores el secretari, igual al d’ara, resultava inexplicable per l’absurditat: “La nostra entitat porta per títol Foment de la Informació Crítica, però aquest títol no els ha de confondre: ja els agradaria que fóssim una entitat dedicada exclusivament a la informació o a la comunicació amb el caràcter restrictiu que vostès els hi volen donar. Reconeguin que en el món en el que ens movem, la informació, i especialment la comunicació, aplega el conjunt de circumstàncies que tenen a veure amb la vida quotidiana des de múltiples esferes, la social, l’econòmica, la cultural, la política, etc. Restringir aquesta visió seria tant com demanar que el Cercle Eqüestre de Barcelona només es dediqués a parlar de cavalls, el Cercle d’Economia només a Economia i, a la nostra ciutat, el Centre d’Estudis exclusivament a fer estudis o Tres quarts per cinc quarts a divulgar la pràctica dels sudokus. FIC és una entitat ciutadana que s’interessa també per la informació i la comunicació, però no només com és obvi, de la mateixa manera que 3/4×5/4 divulga espais de debat, de reflexió, de lletres o de música, perquè li interessa la ciutat com a nosaltres.” L’explicació de gener, com s’ha vist, no ha servit de res perquè el secretari segueix obeint l’alcalde —i es podria oposar legalment— i l’alcalde necessita que l’obeeixin per poder argumentar que no vol molèsties al ple municipal que governa amb mà de ferro, tal com ho fa el partit socialista a l’Hospitalet, des de l’any 1979.

La Junta Directiva de FIC ha fet circular aquest matí un comunicat/nota de premsa, que s’adjunta al final d’aquest escrit, i ja ha decidit que seguirà demanant la paraula a tots els plens municipals i demanarà als grups polítics de l’oposició que posin un fre legal però inexorable, a la deriva autoritària de l’alcalde Quirós, que ja ha mostrat el seu talant arbitrari i restrictiu amb unes quantes organitzacions i entitats de la ciutat. La pròpia entitat ja ha anunciat per les properes setmanes el lliurament d’un document dirigit directament als grups polítics d’oposició —que son els que amb els seus 14 vots poden parar l’aprovació del nou reglament de participació—, on s’insta, amb esmenes concretes a l’articulat del nou Reglament, a que aquest document que regula la participació perdi el caràcter restrictiu, arbitrari i dirigista que vol continuar mantenint el govern local.

Alhora, l’entitat està valorant fer una crida a la ciutadania descontenta —que comença a ser molt nombrosa a la ciutat— per tal de convergir en un acte cívic que posi contra les cordes un govern que no solament demostra la seva incapacitat permanent sinó que, a més, mostra la seva cara més autoritària i restrictiva.

COMUNICAT/NOTA DE PREMSA DE FIC

La regidoria ha bloqueado por dos veces la palabra a una entidad del barrio que quiere denunciar, en el órgano de participación ciudadana, diferentes cuestiones que preocupan a los ciudadanos

La participación ciudadana a través de los órganos municipales existentes en la ciudad parece que molesta al actual gobierno de l’Hospitalet que en pocas semanas ha negado la palabra a dos entidades (Foment de la Información Crítica de l’Hospitalet y a las directoras de las escuelas Bressol de cinco centros) y ahora también lo ha hecho al negar una convocatoria extraordinaria del plenario del Consell de Districte II (Collblanc-LaTorrassa) solicitada por diferentes entidades y grupos municipales para tratar problemas del barrio. El motivo, según la regidoria, es por no el apoyo como mínimo de un tercio de los consellers.

A principios del mes de junio, la entidad STOP Degradació Collblanc-La Torrassa hizo llegar un escrito a la regidoria de Districte para poder hablar de determinados problemas que acucian al barrio, en el pleno ordinario del Consell que se celebraba el 14 de junio. La iniciativa vecinal venía respaldada por el grupo municipal de ERC+EUiA. Desde la regidoria se les denegó la palabra por no figurar en el orden del día. Finalmente, las 15 preguntas del escrito de la entidad vecinal fueron leidas en el plenario por Manuel Domínguez, representante dels Comuns.

Este acto provocó indignación entre los representantes de la entidad y se manifestaron el mismo día delante de la regidoria con la boca tapada con un cinta adhesiva en protesta por no dejarles hablar.

Las preguntas que la entidad pretendía debatir eran temas del barrio que preocupan a los vecinos como la limpieza de las calles, las basuras, el soterramiento de las vías, el reciclaje, las licencias de los solares y la comunicación con los comercios para la fiesta “Botigues al carrer”.

Ante esta situación, y a la vista que determinados problemas no podían esperar a la siguiente sesión ordinaria, se ha intentado realizar una petición de convocatoria de un pleno extraordinario del Consell por parte de las entidades y el grupo republicano municipal que contaba también con el apoyo de los Comuns. Pero también esta petición ha sido denegada porque no tiene, según la regidoria, el apoyo de un tercio de los consellers.

Para ERC+EUiA, “los consellers no han sido informados, incumpliendo lo que mandata el reglamento y el protocolo que se había previsto, pero ellos mismos (los consellers) han comunicado por escrito que son favorables a la realización del plenario extraordinario”.  En la actualidad están trabajando para que la regidoría de Districte rectifique y efectue la convocatoria extraordinaria. No descartan elevar una queja a la Sindica de Greuges de l’Hospitalet si no consiguen una respuesta positiva.

Coque García, representante de ERC+EUiA, ha señalado que “tenemos una regidora de Districte ausente, que se esconde y no quiere escuchar a los vecinos, y un gobierno del PSC que, en vez de actuar, bloquea los órganos de participación para evitar que se participe y se hable”.

En este sentido, el concejal republicano ha insistido en que no se puede esperar a la siguiente sesión ordinaria, prevista para el otoño, porque “es urgente que debatamos y trabajemos las soluciones para evitar que los populismos aprovechen la inacción del gobierno para incendiar el barrio”, y ha añadido que desde ERC+EUiA “continuaremos reclamándo a través de las entidades para dar voz a los vecinos y hacer que en nuestros barrios se viva mejor”.

Durante las últimas semanas, como se ha explicado, se ha denegado la participación en el pleno municipal tanto de FIC como de las direcciones de les Escoles Bressol. En el primer caso fue a criterio directamente del alcalde y el segundo, por un tema “legal” porque quienes habían solicitado la palabra no estaban registradas como entidad.

Algunos concejales del Ajuntament de l’Hospitalet que convivieron con la antigua alcaldesa, Núria Marín, manifiestan que, en el aspecto de la participación ciudadana, aquel equipo de gobierno era mucho más tolerante y admitía todas las palabras que se pedían desde las entidades.

En definitiva, afirman estos concejales, “se genera más conflicto con la denegación de la palabra y se da la sensación de poca flexibilidad y de un notable déficit democrático a la hora de permitir la participación de las entidades y asociaciones cuyo único fin es su preocupación por la ciudad y la búsqueda de soluciones para mejorar la convivencia”.

La controvèrsia sobre la seva ubicació es manté des de fa més de 30 anys

Com si es tractés d’una mena de monstre del llac Ness, la qüestió del poliesportiu de Santa Eulàlia ha tornat a ser un tema de polèmica en lloc de ser, més de 31 anys desprès, un motiu de celebració per la seva inauguració.

Efectivament, fa ja nou anys es va fer en el districte III un referèndum veïnal per optar per dues propostes d’emplaçament del nou poliesportiu de Santa Eulàlia. El govern municipal d’aleshores, presidit per Núria Marín i amb la regidoria del districte presidida per David Quirós, va presentar dues propostes d’ubicació, amb les seves corresponents maquetes: la plaça del Gasòmetre o el parc de l’Alhambra

Les autoritats van defensar públicament i amb tots els seus mitjans, incloses algunes entitats amigues, la ubicació al parc de l’Alhambra. Però, a l’hora de la veritat, la opció més votada pel veïnat va ser la de reafirmar el Gasòmetre, tot defensant la integritat del parc de l’Alhambra, de fet l’únic pulmó verd en un districte de 50.000 habitants.

Per entendre millor la història cal recordar que l’any 1994, sent alcalde Juan Ignacio Pujana i tinent d’alcalde de l’àrea de política territorial Celestino Corbacho, es va aprovar inicialment el projecte de construcció del poliesportiu a la zona de Gasòmetre amb un pressupost de 34.999.999 pessetes, que en euros serien 210.354,231. Només set dies més tard, el 23 de maig de 1994,  Pujana era cessat i Corbacho assumia la vara d’alcalde. La construcció del poliesportiu es va quedar al limb.

Poc desprès, la fàbrica de la Indo, que tocava al Gasòmetre, va desaparèixer i en els seus terrenys van aixecar-se uns quants blocs i l’actual plaça Unicef. Gasòmetre restava intacte, mentre corrien rumors diversos sobre la existència d’aigües subterrànies que feien difícil el poliesportiu però que van permetre, sense grans problemes, construir els pàrquings subterranis dels nous blocs. I mentre tant, el veïnat anava esperant.

Ja entrats en el nou mil·lenni, i davant la inacció del govern municipal i l’estesa de rumors gens innocents sobre que el poliesportiu no disposaria de piscines, l’associació veïnal amb el suport d’altres entitats del barri va desenvolupar una campanya reclamant la construcció del poliesportiu i que fos complert, és a dir, amb piscina inclosa.

Avançat l’any 2018, el llavors regidor del districte III i de l’àrea de Cultura, David Quirós va fer pública la intenció del govern municipal de construir el poliesportiu al parc de l’Alhambra. Ràpidament el moviment veïnal es va mobilitzar reclamant respectar totalment el parc de l’Alhambra, del que casualment i de forma urgent van enderrocar-se les pèrgoles, i la seva reposició immediata.

Molta part del veïnat va demanar una resposta al govern municipal pel que es considerava una greu agressió al parc de l’Alhambra i encara es recorden assemblees força àmplies en les que es demanaven explicacions clares a la llavors alcaldessa Núria Marín. La resposta municipal va ser la de convocar per primera vegada a la ciutat un referèndum veïnal, el 23 de novembre de 2019.

Mentre alguns regidors del govern municipal es vantaven de que ells no anàven a convocar un referèndum per perdre’l, els resultats a les urnes van ser clars i contundents: un 61,35% dels votants defensaven l’opció Gasòmetre i un 38,03% la del parc de l’Alhambra. Com no podia ser d’una altra manera, la llavors alcaldessa va emetre un comunicat anunciant que assumia el resultat de la consulta veïnal.

Van anar passant setmanes i mesos sense cap moviment a Gasòmetre que fes evident l’inici de cap mena de construcció. Com resposta a les preguntes reiterades de l’associació veïnal, des de l’administració municipal es deia que estaven a la espera de la contractació d’un estructurista per fer els càlculs previs a la construcció. Al mateix temps corrien pel barri rumors sobre que alguns veïns havien presentat un contenciós contra el projecte de Gasòmetre.

No disposem d’una informació clara dels motius, però en algun moment indeterminat, la gestió de les actuals instal·lacions del poliesportiu de Santa Eulàlia van passar de l’AESE (Agrupació Esportiva Santa Eulàlia) a la empresa Ferrovial que no sembla tenir massa relació amb les activitats esportives.

Des de la mateixa AESE i la direcció de la Associació veïnal de Granvia Sud van explicar que no donaven valor al resultat de la consulta veïnal i reclamaven l’opció de construir el poliesportiu a l’Alhambra com la única possible. D’una manera més o menys clara, des del govern municipal i des de sectors afins al govern, han estat treballant per facilitar divisions entre el veïnat.

En aquest sentir van fer una mena de batalla de signatures contraposades al resultat del referèndum veïnal. Van entregar 3200 signatures a l’alcaldia, que les va rebre amicalment, defensant el poliesportiu al Parc, contraposant aquestes signatures al recompte de les urnes de quan el referèndum. Cal recordar ara que la Plataforma en Defensa del Parc de l’Alhambra va entregar més de 6.000 signatures exigint el respecte a la integritat del Parc i el seu manteniment.

Fa uns mesos, el PP va presentar una moció al Ple, que va ser aprovada, demanant que s’estudiés una tercera opció pel poliesportiu: la de les cotxeres de la empresa Rosanbus.

Els anys van passant i les persones usuàries del poliesportiu actual i els esportistes que hi tenen la seva seu, veuen desesperançadament que res canvia, mentre creixen sospites i desconfiances sobre la veritable posició del govern municipal sobre el Poliesportiu promès ja fa més de 31 anys.

El més honest seria que des del govern municipal s’expliqués amb claredat si vol, i és possible, construir el poliesportiu a Gasòmetre. Si no ho fos, cal explicar els motius i assumir les responsabilitats pel fracàs i, al mateix temps, proposar el que es consideri una opció viable, amb la seva calendarització, tot i fent una nova consulta al veïnat que modifiqués, si cal, l’opció triada clarament al novembre de 2018. El barri ja no pot suportar més fum ni més divisions.

Fa un any que s’havia de convocar un concurs per la nova redacció i estava previst que s’acabés abans d’aquest estiu

L’elaboració del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet porta un any de retard des que es va plantejar un calendari per fer-lo sense que ni tan sols els professionals que l’han d’elaborar hagin estat contractats. Un contracte pendent des del setembre del 2024.

Els Comuns han denunciat la situació del patrimoni de l’Hospitalet perquè consideren que és un “element imprescindible per a la construcció de vida comunitària”.  Tot i que s’han realitzat nombroses i diferents accions i s’han presentat diverses mocions als plens, la situació continua exactament igual. La seva activació formava part també dels darrers acords entre PSC i Comuns per tirar endavant els pressupostos del 2025 però, com és evident, no s’ha fet res.

A l’any 2022, fruit de la pressió social i la sensibilitat per la pèrdua constant de patrimoni local, es va convocar una Comissió Permanent de Patrimoni i es va aprovar un cronograma per a l’elaboració d’un nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet (PEPP), que substituís l’anterior, l’ampliés i li donés més contingut.

La previsió era que cap al mes de juny del 2025 es faria la darrera revisió del catàleg, s’enllestiria la documentació per a l’aprovació inicial i es remetria a la Generalitat. Aquesta proposta de catàleg s’hauria d’haver fet per part dels professionals contractats mitjançant un concurs que havia d’impulsar-se al setembre del 2024. Gairebé un any després tot resta igual.

També hi ha altres temes referents al patrimoni que presenten un gran retard com ara la senyalització d’allò protegit, compromesa també en l’últim acord entre Comuns i socialistes, tot i que ja fa bastants anys que s’hauria d’haver executat. Tampoc no s’ha fet cap pas. Hi ha textos aprovats fa 10 anys i imatges per al seu reconeixement, però tot resta en un calaix a l’espera que s’executi.

Manuel Domínguez, portaveu del grup municipal de L’Hospitalet En Comú Podem (LHECP) ha manifestat que “el patrimoni de l’Hospitalet està en constant estat de perill per les pressions immobiliàries i la inacció de les institucions. La seva protecció i senyalització ha de executar-se amb mesures concretes i urgents”

Hi ha molts exemples que demostren la inacció del govern municipal a molts nivells: les excavacions del Castell de Bellvís, sempre promeses però mai aplicade; la recuperació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil; l’oferta de les subvencions pels edifici protegits, la preservació de l’art públic… “Tots aquests exemples demostren que l’equip de govern s’hauria de prendre seriosament la defensa del patrimoni”, assenyala el portaveu dels Comuns.

Al ple municipal celebrat al mes de juny va ser aprovada per unanimitat la moció presentada pels Comuns per la defensa del patrimoni i en la qual se sol·licitava precisament l’elaboració del nou PEPP, l’execució de la senyalització del patrimoni i també l’elaboració d’un pla de xoc per a la rehabilitació d’escultures públiques o posar a disposició dels ciutadans la subvenció destinada a les reformes dels edificis protegits, una conquesta de les diferents comissions ciutadanes en defensa del patrimoni, que en els darrers anys s’havia perdut.

Tots els grups, en aquell ple de juny, van destacar la urgència d’aquest projecte i van donar suport a la moció però també van denunciar que la situació del patrimoni es troba en una situació molt compromesa pel seu abandonament i oblidat com les a prop de 2700 peces del fons cultural amagades en una magatzem, algunes obres de Puig Gairalt desaparegudes i fins i tot edificis industrials aconseguits per l’Ajuntament com la fàbrica Godó i Trias, que l’equip de govern regalarà per la seva explotació a una empresa privada per fer negoci.

El grup socialista que també va votar a favor d’aquella moció de juny, va anunciar que en els pressupostos d’aquest any ja existeix una partida de 150.000 euros per executar el PEPP i el procés de contractació de la empresa que s’ha de fer càrrec de l’elaboració i s’ha tornat a obrir la línia d’ajudes per la rehabilitació d’edificis amb una dotació de 100.000 euros. O sigui que no és cap problema de recursos. És, simplement, un problema de gestió i de capacitat municipal.

El percentatge de denúncies sembla no modificar-se gaire respecte de l’enregistrat l’any 2024, però és un 46% del total del Baix Llobregat, sobre un 35% de la població total

Durant els tres primers mesos d’aquest any, s’han enregistrat als jutjats de l’Hospitalet 264 denúncies de dones víctimes de violència de gènere —al voltant de 3 denúncies diàries de mitjana—, de les quals 223 es van realitzar a través d’atestats policials per denúncia de la pròpia víctima (84,5%), 19 per intervenció policial directe (7,2%) i 22 mitjançant un comunicat de lesions rebut directament al jutjat (8,3%). En 36 d’aquests casos, la víctima es va acollir a la dispensa de declarar obligatòriament com a testimoni, dada que representa una ratio del 0,14 del casos. D’aquestes 36 denúncies on la víctima demanava no declarar, 30 corresponien a dones de nacionalitat estrangera i 6 a dones espanyoles. Del total de les 264 denúncies del trimestre, 200 corresponien a dones de nacionalitat estrangera i 64 a dones espanyoles.

En el 8,2% dels casos la víctima denunciava directament el marit; en el 21,3% dels casos, la parella ja s’havia trencat. D’altra banda, en el 27,9% de les denúncies encara existia una relació afectiva, mentre que en el 42,6% dels casos aquesta relació afectiva ja era inexistent, si més no per una de les parts.

En aquests primers tres mesos de l’any es van registrar també 156 sobreseïments lliures —que poden correspondre a casos de mesos anteriors—, 8 per no haver indicis de delicte (2,1%) i 148 per no quedar justificats de manera directa (39,4%) que s’arxiven provisionalment. Hi ha hagut també un 0,8% de sentències absolutòries i un 8,2% de condemnatòries. Un altre 24,7% de les sentències o autos han acabat elevant-se a l’òrgan competent.

La comparativa amb els quatre trimestres del 2024 expressa xifres molt semblants de denúncies globals però algunes diferències sobre la nacionalitat de les denunciants. Durant tot l’any van haver 1051 denúncies, però mentre que a l’any 2024 les dones denunciants procedents d’altres països van ser 658 per 393 les nacionals, ara semblen haver-se disparat els casos de victimització entre el col·lectiu immigrat. També aleshores, 738 denúncies van ser posades per denúncia de la víctima, 159 per intervenció directa de la policia i unes altres 154 amb una comunicació de lesions directament al jutjat.

Si es compara amb xifres de l’entorn, l’Hospitalet registra en el primer trimestre d’aquest any gairebé la meitat (46%) de les denúncies registrades a tota la comarca del Baix Llobregat per aquest mateix motiu: 264 enfront de 574 dels 30 municipis de la comarca oficial. La xifra de població censada al Baix Llobregat supera els 850.000 habitants, mentre que a l’Hospitalet ja se sobrepassen els 300.000 (un 35% del total). La xifra contrasta amb el nombre de serveis d’atenció especialitzada contra la violència de gènere de la comarca oficial respecte de l’Hospitalet on ni tan sols hi ha un SIE (Servei d’Intervenció Especialitzada). Als 30 municipis del Baix Llobregat hi ha, en canvi, 16 Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i dos SIE (un a Sant Boi i l’altra a Sant Feliu), de manera que l’atenció a les víctimes de violència de gènere té a la comarca oficial una cobertura molt més destacada.

Pel que fa als registres sobre immigració —on s’observen clares diferències en la procedència de denunciants de violència de gènere— cal constatar que la mitjana del Baix Llobregat se situava l’any 2024 a l’entorn del 13% de mitjana —amb algunes puntes com ara Castelldefels (sobre el 25%), Martorell (a l’entorn del 19%) o Cornellà (sobre el 18%)—, mentre que a l’Hospitalet, la mitjana aquest any s’apropa al 28% de població immigrada, amb cinc barris del nord de la ciutat per sobre del 35%.

Totes les dades s’han treballat del recull estadístic trimestral de l’Observatori sobre la Violència Domèstica i de Gènere, organisme depenent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d’Espanya.

Més de 800 treballadors que està previst que ocupin la nova seu, preocupats per la manca d’espai per aparcar els seus vehicles

L’endèmica falta de sol lliure a l’Hospitalet s’ha tornat a posar de manifest molt recentment amb la incipient protesta dels més de 800 treballadors de la nova seu del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) que s’acaba de construir a tocar de l’Hospital Duran y Reynals de Bellvitge. Es tracta, com hauran vist els veïns de la zona i tots aquells que sovintegen el lateral de la Gran Via en direcció a Barcelona, del nou edifici de 22.500 metres quadrats que serà la seu de l’empresa pública i que està en procés d’adequació tecnològica per tal d’acollir els serveis centrals i la massa de treballadors sanitaris. Es tracta, per tant, d’un nou servei central per tot Catalunya que acollirà el terme municipal de la ciutat més saturada d’Europa a pocs centenars de metres de la plaça Ildefons Cerdà on comença Barcelona.

El trasllat del servei i dels professionals està sent progressiu aquest estiu però topen amb un problema que ja s’havia posat sobre la taula feia temps i és que el nou edifici del SEM no té pàrking subterrani i, per tant, els professionals que es traslladaran a treballar a la nova seu hauran de deixar el vehicle privat al carrer. El problema no és que hagin de deixar el cotxe fora, el problema és que fora no hi ha espai perquè l’Hospitalet està saturat, Bellvitge queda a l’altra banda de la Gran Via —i tampoc té espai lliure suficient— i la cobertura de la Gran Via encara està a les beceroles. Per cert, el projecte del SEM comptava amb el soterrament de la Gran Via i la utilització de part de l’espai públic que es generaria, aspecte aquest que mai va transcendir —sempre es deia que l’espai lliure beneficiaria els vianants i no pas els cotxes— i que posa sobre la taula un altre dels greus inconvenients del Biopol Gran Via que és la manca d’espai pels vehicles que potencialment es mouran per la zona el dia —si hi arriba— que tot l’espai lliure acabi convertint-se en torres d’oficines, hotels o zones comercials.

Ara per ara, la protesta dels empleats que s’han de traslladar al SEM, ja s’ha fet palès després que des dels inicis de la construcció alguns posessin de manifest que el projecte del CatSalut no comptava amb un pàrking soterrat que resultava imprescindible per desplaçar centenars de treballadors en un espai tan impossible com és el territori hospitalenc. De fet, la nova seu del SEM va comptar amb el finançament de fons europeus que son molt estrictes respecte de la utilització del projecte constructiu. Si hi cal un pàrking, s’ha de  justificar pels vehicles del propi servei però no pas pels treballadors que, en aquest cas, ho tenen molt complicat per poder aparcar a la zona.

Pel que ha transcendit, ja hi ha alguna promotora que està tractant d’aconseguir permisos municipals per construir un pàrking privat per la zona, només que, per la zona no hi ha cap espai, com no sigui alguna zona propera enjardinada sobre la qual hi ha una amenaça real de desaparició coneixent la sensibilitat municipal.

Cal recordar que hi ha una línia de metro que arriba fins l’hospital de Bellvitge però que per accedir al SEM cal travessar la Gran Via per un espai avui per avui intransitable. L’alternativa per molts dels futurs empleats del nou edifici del servei d’atenció urgent extra-hospitalària i del transport sanitari de Catalunya, ha estat intentar aconseguir una plaça llogada a l’interior del pàrking de l’ICO que és a tocar, però el pàrking de l’ICO també es troba en aquests moments saturat del tot, per la qual cosa les possibilitats d’assegurar-se un espai on poder aparcar de manera habitual s’estan donant per impossibles. Elegir l’Hospitalet de Llobregat per ubicar serveis centrals és el que té.

Algunos centros municipales se programaron como refugios climáticos y ahora están inutilizados por las altas temperaturas

El Casal de Gent Gran de La Torrassa ha tenido que reducir sus actividades como consecuencia de las averías que se han producido en los aparatos de climatización. Muchas personas mayores que acudían al centro para entretenerse y también como refugio climático van a ver reducida su actividad por el calor interior del local.

Este problema que tiene el Casal de la Torrassa se está repitiendo en diferentes equipamientos municipales. L’Hospitalet cuenta con más de 500 en toda la ciudad de diferentes tipos y con diferentes usos, pero la gran mayoría cerrados.

No hace mucho, también la Biblioteca de Bellvitge tuvo que paralizar sus actividades algunos días porque el aire no funcionaba y sobre todo donde más se percibía era en las plantas superiores donde han llegado a tener temperaturas de hasta 30 grados.

Exactamente lo mismo que pasó la semana pasada con los usuarios del Casal de La Torrassa que tuvieron que marcharse por el calor que hacía y con el anuncio que determinadas actividades quedaban suspendidas durante el mes de julio. La avería de este año parece más grave, pero el año anterior ya sucedió algo parecido.

Tanto los Casals como las bibliotecas son equipamientos muy sensibles ya que además de utilizarse con el objetivo al que están destinados, también se han programado como refugios climáticos. Para las personas mayores incluso sirven como lugares de socialización a parte de las actividades que van realizando, ahora suspendidas sine die en el caso del de La Torrassa aunque también hay algún otro al que le ha sucedido lo mismo.

Muchos afectados y familiares no se explican como un espacio que está considerado como refugio climático puede cerrarse además cuando los usuarios son las personas más vulnerables con la actual climatología por las altas temperaturas.

“No se entiende como en pleno siglo XXI pueda suceder lo que está pasando en el Casal de la Lorrassa. ¿Nadie ha dado prioridad para reparar el aire acondicionado del centro de tal forma que se deje a un buen número de personas mayores en la calle?”, dice un representante vecinal, indignado por la situación.

El portavoz de los comunes, Manuel Domínguez, manifestó su indignación e impotencia ya que el año pasado ya volvió a suceder lo mismo con el aire acondicionado de este Casal. Pero, en general, los aparatos de climatización de los equipamientos municipales están fallando más de lo que se esperaba, influidos también por las circunstancias del cambio climático y de estar más tiempo en funcionamiento.

Sonia Esplugas, portavoz del Partit Popular en el ayuntamiento de l’Hospitalet, también se indignó por la situación del Casal puesto que la avería del aire acondicionado no es de ahora, sino que lleva meses sin funcionar.

La coalición de ERC+EUiA también han denunciado a través de sus redes sociales esta situación ya que el año pasado volvió a suceder y precisamente se estropea cuando más falta hace.

Un any després de l’incendi que va afectar el recinte, encara no s’han acabat satisfactòriament els arranjaments

Alguns usuaris de les piscines municipals de l’Hospitalet han denunciat les grans deficiències en què es troben les seves instal·lacions i també el seu funcionament sense que remunti la situació després de gairebé un any quan es va produir un incendi al recinte (abril 2024).

Alguns usuaris han manifestat el seu malestar pel mal estat en general de les piscines i ho han concretat tant per l’estat de l’aigua (bruta, sobretot la de la piscina de 50 metres, que fa que alguns nedadors fins i tot es pregunten si els filtres funcionen) com per la situació dels vestidors de dones. Com a conseqüència de l’incendi es van desplaçar a una planta superior i per canviar-se han de fer servir un mòdul extern, que va inutilitzar la piscina infantil,  i han de sortir a l’exterior ja que el túnel que es va instal·lar no funciona. Ara no hi ha tant de problema però a l’hivern sortir a l’exterior provoca molèsties pel fred.

A tot això s’hi afegeix que persones amb problemes de mobilitat no poden accedir. Les que tenen mobilitat reduïda, les que van amb cadires de rodes o les que porten cotxets de nadons (nadons que van a fer cursets de natació), tenen problemes perquè no es disposa de rampa per a cotxets.

Una altra de les queixes és la manca de control al bany: “hi ha persones que accedeixen amb roba interior i roba de carrer”. Tot això va acompanyat de robatoris que s’han registrat i denunciat dins de les instal·lacions.

Tot i que l’incendi es va produir ja fa més d’un any, les obres de reconstrucció i rehabilitació no s’han acabat i com a conseqüència d’això, els usuaris s’han queixat a la direcció pels inconvenients explicats, sense que hagin rebut cap resposta.

ERC-EUiA ha agafat el testimoni de les queixes dels usuaris i ha denunciat l’abandonament per part de l’Ajuntament i la degradació del centre en els darrers mesos. Una deixadesa que els abonats i abonades de l’equipament han traslladat de forma reiterada a la direcció i als serveis municipals, sense que s’hagin atès les seves queixes. La regidora republicana, Silvia Casola,  ha considerat “molt greu” aquesta situació, ja que des de fa un any, “no només no millora la situació de les piscines sinó que veiem com es va agreujant, tal com ens ho traslladen les persones usuàries”.

Segons Sílvia Casola, “necessitem mesures urgents, i que l’Ajuntament doni resposta efectiva a les queixes dels usuaris i les usuàries”. Des d’ERC+EUiA han lamentat la situació i que aquest equipament es trobi “en aquestes condicions, especialment ara, durant els mesos d’estiu, amb només dues piscines a l’aire lliure d’accés per als abonats”.

En aquest sentit, la regidora republicana també ha demanat “ampliar els horaris, ja que actualment tanquen a les 18.45h o les 19h en ple estiu i que es mantinguin preus raonables d’accés”, així com “garantir l’accés gratuït durant les onades de calor, com les que ja hem tingut i tindrem segur, com fan molts altres municipis”.

A finals d’abril de l’any passat, un incendi va cremar part de les instal·lacions de les piscines municipals mentre el recinte estava tancat. Segons els bombers, l’incendi va començar poc abans de les set de la tarda a la zona de vestidors, situada a la planta -1 de l’edifici del recinte esportiu, ubicat a l’avinguda de Rosalia de Castro de l’Hospitalet.

L’AMB proposa la figura d’un mediador per apropar postures entre treballadors i empresa i li recomana que no crispi l’ambient amb acomiadaments

Un centenar de treballadors de Moventis es van manifestar ahir a les portes de l’Ajuntament per reclamar una actitud constructiva de l’empresa, que eviti la radicalització del conflicte, mentre iniciaven el seu primer dia de vaga que tindrà continuïtat avui. El comitè de vaga no descarta convocar una vaga indefinida a partir del setembre si s’aprova en assemblea i, com a mínim, preveuen noves aturades el mateix mes si no hi ha avenços en la negociació.

De moment, els busos van funcionar ahir amb serveis mínims d’un 40% del servei en les hores puntes i d’un 20% la resta del dia enmig de la solidaritat de la ciutadania que ha entès perfectament les constants reclamacions de la plantilla, contestades per l’empresa amb mesures de represàlia i dos acomiadaments.

L’Ajuntament ha demanat mesures dràstiques a l’Àrea Metropolitana per tal que l’empresa se sotmeti a controls diaris del servei, i estudiï a fons el contracte per si convindria rescindir-lo per flagrant incompliment de l’adjudicatària. Per la seva banda, l’AMB ha emès posteriorment un comunicat on proposa la incorporació d’un mediador que sigui capaç d’apropar posicions entre empresa i treballadors i fa una crida a l’entesa i a la responsabilitat de les parts, sense que es pronunciï, però, sobre la rescissió del contracte. Demana, això sí, la rebaixa del nivell de conflictivitat i evitar mesures que deteriorin les condicions del servei com ara els acomiadaments i recorda a la ciutadania que ja ha imposat dues sancions de 85.000 euros a l’empresa per problemes detectats en les línies M12 i M14.

El principal grup de l’oposició ja va reclamar fa uns dies una postura més dràstica per part de l’Ajuntament en el sentit de exigir a l’AMB un servei d’autobusos digne a la segona ciutat de Catalunya pel nombre d’habitants. Van denunciar el mal estat dels autobusos, l’incompliment constant de les freqüències de pas que comporta una massificació de totes les línies i l’actitud intransigent de la companyia que agreuja el conflicte amb els treballadors. Per part de Moventis, l’empresa s’ha queixat reiteradament de l’actitud intransigent de la plantilla i fins i tot ha acusat als treballadors de vandalitzar la flota causant desperfectes. El mateix ajuntament ha reconegut recentment que s’ha detectat un augment dels accidents en l’interior dels autobusos en aquests darrers mesos.

El que sembla evident és que des que es va signar el nou contracte del servei de transport a la ciutat amb la nova companyia tot han estat problemes. Com a conseqüència d’aquest fet, el govern local acaba de posar sobre la taula la rescissió del contracte però d’una manera tan tèbia, que l’AMB ni tan sols ho ha posat de manifest en la nota de premsa de resposta a la pressió municipal. Els treballadors ho tenen bastant més clar. La concentració de la plaça de l’Ajuntament no feia més que reclamar “Moventis fuera de l’Hospitalet”, perquè negociar amb una empresa que manté una posició dura, que fa servir la màxima represàlia com és l’acomiadament de treballadors, que permet que el servei es deteriori pel que fa a les freqüències o l’estat dels combois, o les pressions sobre la plantilla pel que fa a horaris, torns i vacances, no permet mantenir moltes esperances sobre la possibilitat d’acords.