El títol diu petita crònica, i això correspon a allò que podreu llegir tot seguit. Però cal tenir present que un desnonament no és mai petit; darrera de cada pas judicial hi ha mesos, dies i nits de nervis, de patiment per les persones afectades; i sigui quin sigui el resultat del procés, cada desnonament provoca danys físics i morals a les que perden el seu lloc on viure.

La crònica, en aquest cas petita, el del desnonament que aquest dimecres 15 d’abril ha patit una veïna del barri de Santa Eulàlia, l’Olga Matute i les seves dues filles, una d’elles menor d’edat.

El jutjat havia convocat el desnonament per les 9 del matí. Mitja hora abans un grup de veïnes i de membres del Sindicat d’Habitatge de la ciutat i també de l’associació veïnal del barri, s’han començat a aplegar a la porta de l’edifici del carrer Comerç 18, allà on fa més de vint anys hi ha viscut l’Olga. Ella mateixa ha baixat també al portal de casa seva per agrair el suport i esperar la comitiva judicial.

Membres dels grups municipals d’oposició al Consistori, menys Vox, han aparegut per mostrar el suport a la veïna de la ciutat. Cap membre o representant de l’Alcaldia i de la regidoria del districte ha decidit de ser-hi: sembla que son absències habituals.

Mentre tant, a punta i punta del carrer han aparegut unes parelles de Mossos que, poc desprès, han decidit posar unes cintes per tallar el pas peatonal als dos cantons del numero 18 del carrer. Uns minuts desprès ha aparegut una persona, que ha dit que era el manyà, que ha volgut fotografiar el portal per tal de demostrar que era allà, preparat pel que calgués.

Poc desprès, ja gairebé a ¾ de 10 ha aparegut en un taxi la comitiva judicial encarregada del cas i una  representat del fons propietari de l’habitatge. Representats del Sindicat d’Habitatge i l’advocat de l’Olga han anat a trobar-los per tal de buscar alguna solució negociada per evitar l’imminent desnonament.

Han començat a parlar o a negociar a l’altre cantó del carrer, mentre el veïnat agrupar ala porta començava a cridar contra el desnonament i reivindicat el dret a l’habitatge. Una estona desprès, el grup negociador ha decidir anar a prendre un cafè per poder parlar amb més tranquil·litat, to i esperant, segons han dit, l’arribada de l’equip de mediació dels Mossos.

Més d’una hora desprès, el grup que estava negociant ha tornat del cafè, al mateix temps que han arribat la parella de l’equip de mediació dels Mossos que s’han afegit al grup negociant. Poc desprès, s’han acostat al portal on hi era el grup de veïnes i han comunicat que no hi havia acord amb el fons propietari de l’habitatge.

Quasi immediatament han aparegut unes sis furgonetes dels Mossos, amb uns fort grup de Mossos amb casc i porres a les mans. Han estat una estona fet maniobres carrer amunt i avall, tot barrant el pas d’una vorera a l’altre amb una línia creada amb les furgonetes. Al fons del carrer s’han sentit algunes paraules poc intel·ligibles fetes des d’algun altaveu i, just desprès una línia de Mossos amb casc ha baixat per carrer, fent retirar les persones concentrades al portal de la casa o just al costat, mentre se’ls identificava policialment.

Tot seguit, comitiva judicial, Mossos i l’Olga, que a més pateix una malaltia degenerativa, han entrat a l’edifici i l’Olga i la seva filla gran recollien com podien algunes de les pertinències i sortien al carrer. Sense altre opció, l’Olga ha anat personalment a la seu del Districte per demanar una solució d’on viure.

Fins aquí la petita crònica, però el procés per arribar fins aquest punt ha estat força més llarg i dolorós.

Fa més d’un quart de segle, l’Olga va crear la seva família, recordeu, dues filles, comprant el pis on ha viscut fins ara, amb hipoteca bancària. Es va separar de la parella, va perdre la feina i va començar a tenir dificultats per fer front als rebuts de la hipoteca. Va aconseguir un acord amb el Banc de Sabadell de fer-ne  dació en pagament, mentre el banc li va oferir un lloguer social pel mateix pis. Poc desprès, el Banc de Sabadell  va vendre el pis a un fons d’inversió: Promotoria Coliseum Real State SL.

Ara fa uns dos anys, el 2024 el fons d’inversió va decidir no renovar el contracte de l’Olga, per mitjà d’un burofax, que ella assegura no va rebre mai. En les discussions posteriors el fons va oferir a l’Olga dos mil euros per abandonar l’habitatge, cosa que ells no va acceptar. Des de llavors hi ha hagut diverses amenaces de desnonament, que s’han anat aconseguint ajornar fins avui.

Avui mateix, amb poc temps de diferència i al mateix carrer Comerç hi ha hagut un altre desnonament el núm. 35. En aquest cas sembla que hi ha hagut un acord de darrera hora per evitar-lo. En tot cas, els desnonament són un a pràctica diària a l’Hospitalet, en la que el govern municipal no hi ol intervenir per evitar-los o per trobar solucions per les persones afectades. En el cas de l’Olga no es tracta de cap mena d’impagaments ni d’ocupacions, simplement i desgraciadament és el interès de la banca i dels fons voltor per seguir especulant i fent calaix del que és i hauria de ser un dret.

El passat divendres l’Estrella Ambrojo va presentar el seu últim llibre a un Barradas ple de gom a gom. Una presentació tan sorprenent com espectacular, carregada d’humor i d’històries personals i entranyables amb la col·laboració del públic; i amenitzada per tres cantants, que se’ns va fer curta i divertida.

No estic segur de quan la vaig conèixer, però com a mínim fa més de dotze anys, aturant, com no, el desnonament d’una família. Llavors ningú es podia imaginar que es convertiria en una escriptora d’èxit, ni tan sols ella.

Què la va impulsar a fer aquest pas?
La desesperació de veure l’horror imprès dins centenars d’ulls, de nens, mares i pares, amb les seves coses empacades precipitadament, sortint dels habitatges que fins feia unes poques hores, havien sigut les seves llars, sense cap lloc on anar, vigilats per policies i funcionaris judicials amb cara de pocs amics i mirades acusatòries. La necessitat d’apartar la seva ment de tanta crueltat i desesperança, encara que només fos uns minuts al dia.

Doncs sí, la maleïda llei que dona poder als bancs per sobre de la vida i el futur dels desafortunats, a l’Hospitalet ens va regalar una escriptora que s’ha anat superant llibre rere llibre.

“Cádiz, aquí y ahora”, tanca la trilogia que porta el mateix nom, Cádiz. Una novel·la d’intriga, aventura i amor, que, igual que les seves dues antecessores, a mesura que la llegeixes et va enganxant.

Entre 120 i 150 persones van assistir, el passat dissabte, a la presentació de la candidatura d’en Jaume Graells com a candidat a les pròximes eleccions municipals, que se celebraran el maig del 2027.

La presentació va estar al càrrec de la secretària general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, que va fer un breu resum del que significa el partit per a Catalunya, ressaltant el seu caràcter municipalista i integrador de diferents sensibilitats dins l’esquerra.

Tot seguit, en Jaume Graells va recordar la incapacitat del govern municipal de gestionar una ciutat que, per culpa de la seva incompetència, viu en una emergència permanent en tots els àmbits, des de la cultura i l’educació, passant per la sanitat i els serveis socials, fins a l’habitatge. Com a exemple ha assenyalat els 100 milions perduts per la ciutat, per la manca de capacitat de gestió abans esmentada.

Un cop fet aquest diagnòstic, que hem de reconèixer que qualsevol persona amb un dit de front i un pèl de criteri comparteix, va fer una proposta per recuperar la ciutat des dels barris, els comerços i la cultura, incidint, entre altres coses, en la creació de més escoles bressol, instituts, i recuperar la seguretat als nostres carrers.

Entre el públic vam poder veure a representants d’algunes entitats de la ciutat i de sindicats, entre ells el comitè d’empresa de Moventis.

Comunicat de premsa d’Esquerra Republicana – Esquerra Unida i Alternativa.

Foment de la Informació Crítica organitza la Festa del Pensament Crític i estarà present amb un estand propi a la Rambla el Dia del Llibre

El proper dijous 16 d’abril, Foment de la Informació Crítica, l’entitat editora de L’Estaca celebra com cada any la Festa del Pensament Crític, una activitat pensada per fer una trobada anual amb la massa social que supera ja els 70 associats i per presentar la revista de l’edició anual de La Nit dels Insurrectes i entregar a les persones homenatjades, a les famílies del homenatjat pòstum i als membres de l’entitat reconeguda, el material que es va fer servir a La Nit per reconèixer la seva tasca, les fotografies i un record d’aquella jornada.

Com cada any s’aprofita també per pr4esentar un Manifest anual que aquest any porta per títol Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció i que proposa l’establiment de un acord de mínims entre forces polítiques i sindicals, entitats i persones interessades per preparar un canvi polític a la ciutat, quan queda gairebé un any per les properes eleccions municipals.

Com a final de la trobada es prepara un pica pica de solidaritat al que estan convidats tots els que en aquesta jornada es vulguin apropar a la seu de FIC, a l’avinguda del Carrilet, 321, 2n pis (Riosul), a sobre del bingo i a tocar de l’escola Patufet-Sant Jordi. Estan convidades totes les persones associades i simpatitzants i és un moment mol útil per establir complicitats.

Per cert que, aquest any, també a diferència dels altres anys, Foment de la Informació Crítica tindrà un estand propi a la Rambla Just Oliveras, durant el Dia del Llibre. A banda d’alguns associats que presenten els seus llibres aquest dia i que signaran exemplars, a l’estand de l’entitat es podran recollir diversos obsequis i materials: dues auques, en català i castellà, les mateixes auques perquè els infants les puguin colorejar, un punt de llibre, un bolígraf d’aniversari i el dossier sobre la lluita feminista que es va publicar a L’Estaca a primers de març. També estaran a l’estand els llibres que l’entitat ha publicat fins ara, així com les diverses revistes de La Nit dels Insurrectes i materials diversos d’altres anys.

Aquest mateix dia al vespre i també per primera vegada, l’Ateneu de Cultura Popular organitza la Primera Vetllada de Sant Jordi amb un sopar-concert a partir de les 21h. El preu per persona és de 25 euros i hi ha temps fins el dilluns 20 d’abril per adquirir els tickets corresponents. El sopar estarà amenitzat per Companys de Ruta, un grup especialitzat en versions.

D’altra banda, l’associació La Talaia, que organitza de fa anys les festes del barri Centre, va organitzar ahir dissabte, la primera edició del Fem Plaça, una proposta participativa de música folk, amb l’afegitó de tallers de dansa i un vermut popular.
Fem Plaça es va iniciar cap a les 11h. del matí als Jardins de Can Sumarro, i amb un concert de la banda de folk Groovin’ Cat, poc després.

La comunitat educativa reclama un lloc en un centre de proximitat

Les famílies d’alumnes de 5è i 6è de primària de diverses escoles públiques del barri de Santa Eulàlia han alçat la veu per denunciar la manca de places als instituts públics de cara al curs 2026-2027. Segons alerten, l’oferta actual és insuficient per garantir la continuïtat educativa de tots els estudiants en centres públics de proximitat.

Les famílies, procedents de centres com l’Escola Paco Candel, Pompeu Fabra, Prat de la Manta, Milagros Consarnau, Bernat Desclot, Provençana i Frederic Mistral, han traslladat la seva preocupació al Departament d’Educació de la Generalitat i a l’Ajuntament de L’Hospitalet.

D’acord amb les dades recopilades, actualment hi ha uns 330 alumnes matriculats a 6è de primària i 311 a 5è al barri, mentre que l’oferta de places públiques d’ESO és de només 243. Això implica un dèficit de més de 80 places, una situació que, segons denuncien, pot obligar moltes famílies a escolaritzar els seus fills fora del barri o a recórrer a centres concertats.

Les famílies consideren que aquest desequilibri vulnera el dret a una educació pública de proximitat i genera incertesa i inestabilitat. A més, alerten que la recent privatització de les escoles Pineda i Xaloc redueix encara més les opcions disponibles i incrementa la pressió sobre la xarxa pública.

Davant aquesta situació, reclamen a les administracions una revisió urgent de la planificació educativa. Entre les seves demandes hi ha garantir que el nombre de places d’ESO s’ajusti al volum real d’alumnes que finalitzen primària, evitar desplaçaments forçats a altres zones i assegurar una distribució equilibrada de les línies educatives.

Així mateix, exigeixen transparència i rapidesa en la comunicació amb les famílies afectades, així com la presentació d’un pla concret que asseguri que tots els alumnes del barri puguin accedir a un institut públic adscrit.

Finalment, recorden que aquesta situació ja havia estat advertida fa anys, quan es van formalitzar les matriculacions a infantil, i lamenten que no s’hagi fet una planificació adequada malgrat el temps disponible.

Les famílies han manifestat que restaran a l’espera d’una resposta clara i de mesures efectives per part de les administracions competents.

El pròxim dissabte dia 11, a les 12 h, davant del bloc de la Rambla Marina 76, col·locarem a la paret, al costat de l’entrada de l’edifici, una placa recordant que allà hi va viure en Mateo Revilla i la seva família.

La paradoxa és la possibilitat —en aquest cas ben real— que fos el mateix Mateo qui no només no estigués d’acord amb aquest acte, sinó que fins i tot no hi volgués participar. La seva personalitat dona versemblança a aquesta hipòtesi.

Algú es pot preguntar per què, doncs, no respectar la seva manera de ser. Precisament per això: perquè en Mateo tenia una vanitat escassa i una humilitat brillant alhora. La seva senzillesa encaixava perfectament amb la seva intel·ligència innata.

No només mereix aquest record, sinó que Bellvitge també el mereix. Bellvitge ha de saber per què és com és.

En Mateo tenia, a més, la singularitat de l’home fet a si mateix. La seva capacitat de treball i el seu perfil autodidacte el feien un home lliure i únic. Va creure —i ho va demostrar— que valia la pena treballar a l’Associació de Veïns amb la idea de dignificar un barri pensat essencialment per ser habitat per milers de famílies treballadores.

Sempre preferia ser anònim sense deixar de ser genuí. Tenia caràcter i personalitat.

La memòria no només ha de recollir personatges famosos. El repte d’aquest senzill homenatge és, precisament, invertir aquesta tendència habitual. Bellvitge mereix saber quina mena de veïns hi van participar activament i van ser els qui, amb el seu compromís i molt de treball, van esmenar les mancances que els constructors van deixar o van evitar planificar en la construcció del barri.

Bellvitge és un barri fèrtil on van créixer moltes dones i molts homes que van trobar la seva raó de ser en la lluita veïnal. En Mateo va fer germinar la seva activitat social i política tant al barri com a la fàbrica.

És una mostra que l’activitat reivindicativa i social dins d’una associació de veïns genera i retroalimenta, amb elements essencials, la Política amb majúscules. Allò individual —homes i dones— es converteix en activisme i lideratge que mobilitza el col·lectiu: els veïns i veïnes de Bellvitge.

Hi ha corrents que avui denigren la política amb un objectiu clar: debilitar la democràcia. En Mateo, com molts altres veïns i veïnes, va relacionar el seu activisme amb la militància en un partit polític pensant en la democràcia, la justícia i la igualtat.

Explicar i recordar la història no és melangia. És conèixer el passat, que avui ja és història. És lluitar contra la desmemòria i la ignorància.

Conèixer i recordar com van haver de treballar homes i dones com en Mateo i en Beni Vilar és també ciència social: una manera de demostrar que un altre món és possible.

Bellvitge va ser una terra fèrtil que donava fruits. I avui Bellvitge continua donant homes i dones que han recollit el testimoni de tots els Mateos i Beni.

No oblidem els seus somnis —ni els nostres— per continuar treballant per un barri millor i per un món millor.

El nou edifici de l’Institut Escola Pere Lliscart continua sense poder entrar en funcionament a causa de diverses incidències tècniques i administratives que impedeixen obtenir el permís d’ocupació necessari.

Segons ha pogut saber la comunitat educativa després d’una reunió recent amb la direcció del centre, actualment no és possible fer ús ni de les instal·lacions ni del pati del nou edifici. Entre els principals obstacles destaca la manca de potència elèctrica suficient, ja que el subministrament contractat és inferior al requerit per al correcte funcionament de l’equipament.

A aquesta problemàtica s’hi afegeixen dificultats en la legalització del sistema de calefacció. Concretament, les calderes de l’edifici antic i del nou no estan integrades en un únic expedient, tal com estableix la normativa vigent, fet que impedeix completar els tràmits administratius.

Davant d’aquesta situació, s’ha contactat amb el regidor adjunt d’Educació del Ajuntament de l’Hospitalet per demanar informació sobre l’estat dels tràmits i els terminis previstos de resolució. Tot i això, fins al moment no s’ha rebut cap resposta oficial.

La comunitat expressa la seva preocupació pel fet que es tracti de qüestions bàsiques relacionades amb la seguretat i la legalització de les instal·lacions, així com per la manca de transparència en relació amb els terminis de resolució.

Mentrestant, es continuarà insistint per obtenir respostes concretes i es mantindrà informada la ciutadania sobre qualsevol novetat.

Les obres que es van iniciar aproximadament un any segons cronograma s’havien d’haver finalitzat a finals de març tal com es va donar al seu dia el termini de construcció d’un any.

Segons han manifestat els pares del Pere LLiscart: “Es suposava que per febrer ens deixaven fer ús del pati que quedava i en març ja estaven fora”.

Una llarga història a l’entorn del nou edifici del Institut Escola Pere Lliscat. A principis de l’any 2025 es va anuncir l’inici imminent de les obres d’un nou edifici al costat de l’actual per substituir els barracons que es van habilitar a la plaça del Cadí. Aquest tenia que servir per cobrir la demanda existent en aquest centre.

Aquest anunci va sorprendre pares i professors. Més tard es va saber que el projecte estava aprovat des del 2021 i que la paralització de la construcció era pràcticament impossible, ja que comportaria altes penalitzacions per a l’Administració.

Despres de les protestes de la comunitat educativa del centre, representants de l’Administació van presentar un projecte amb algunes modificacions més d’acord amb les reivindicacions de la comunitat escolar. Entre elles, una ampliació del menjador escolar, l’habilitació del gimnàs i la biblioteca a l’edifici on actualment feien classes els nens d’Infantil. Aquest edifici estava previst que s’enderroqués en quedar afectada per una rotonda que es realitzaria al costat de l’escola. Recentment el ple municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet va aprovar una modificació del Pla Urbanístic per respectar l’edifici.

ERC+EUiA denuncia el tancament del Teatre Joventut i reclama alternatives per evitar un buit cultural a la segona ciutat de Catalunya

L’Hospitalet de Llobregat afronta un període de fins a tres anys sense activitat teatral pública estable arran del tancament del Teatre Joventut, l’únic equipament municipal dedicat a les arts escèniques. El grup municipal d’ERC+EUiA ha denunciat la manca de previsió del govern local, que ha clausurat l’espai fa tres mesos sense tenir encara adjudicat el projecte de reforma.

Segons el portaveu republicà i cap de l’oposició, Jaume Graells, el tancament respon a unes obres de reforma integral i millora de la climatització previstes inicialment per a dos anys. No obstant això, el projecte es troba encara en fase inicial, en exposició pública i pendent d’aprovació definitiva, fet que allargarà significativament els terminis.

Graells ha criticat que l’equipament s’hagi tancat sense disposar d’un calendari clar ni alternatives per garantir l’activitat cultural. “Ningú discuteix la necessitat de les obres, però sí com i quan s’ha decidit tancar-lo”, ha afirmat, alertant que les obres no es podran adjudicar abans de finals d’any, deixant el teatre inactiu durant mesos.

El portaveu ha advertit que aquesta situació genera “un buit cultural d’una magnitud inassumible” per a la segona ciutat de Catalunya i posa en risc el teixit cultural vinculat a les arts escèniques. A més, ha recordat que aquest tancament se suma al de l’Auditori de la Torrassa, que fins al 2023 donava servei a entitats locals.

Les associacions de teatre amateur també han expressat la seva preocupació pel futur d’iniciatives com “L’Hospitalet fa teatre”, una mostra consolidada que tenia el Teatre Joventut com a epicentre i que ara queda en una situació d’incertesa.

Davant aquest escenari, ERC+EUiA reclama al govern municipal calendaris realistes i espais alternatius per mantenir la programació cultural durant les obres. “La cultura no pot ser la gran oblidada”, ha conclòs Graells, advertint que la ciutat no mereix aquest nivell de desatenció.

El Hijo del Portero (La Gota Malaya)

FIC és un acrònim que té dues característiques curioses.

La primera: al principi costa d’identificar o memoritzar què vol dir aquesta sigla. A mi, si més no, m’ha costat acostumar-m’hi.

FIC té una morfologia, un grafisme, que em recorda la paraula “ULL”. Sempre m’ha semblat fascinant que tres lletres puguin explicar de manera tan senzilla i gairebé daliniana el seu significat. En el cas de FIC, també em recorda els bigotis de Dalí.

La F està vinculada amb la C a través de la I.
La F és un ull, la C és l’altre, i la I és el nas.
Amb l’ull F mirem cap a la dreta.
Amb la I olorem i intuïm.
Amb l’ull C mirem cap a l’esquerra.

Fomentar la Informació Crítica.

No vull semblar pretensiós, però això dona “sentit a la vida” (SALV).

Aquesta és la segona reflexió que em provoca FIC.
Ens salva, o com a mínim intenta evitar que acabem silenciats. Ens fa sentir vius.

Aquesta activitat ens permet fugir de l’ostracisme. Ens converteix en individus crítics, inconformistes, una mica desvergonyits, que, malgrat anar sumant anys, volem, contra vent i marea, no callar i criticar allò que ens sembla malament del poder polític més proper.

El silenci està bé per reflexionar, però aquesta reflexió ha de servir al bé comú.
Comuniquem, no callem.

Uns dies després de l’inici de la primavera, vam discutir i debatre sobre el sentit de FIC. Ens havien menystingut.

Per un instant, tots vam ser FIC. I com adolescents apassionats, al voltant de les nostres experiències, agafats de les mans, vam fer una rotllana i vam lluitar contra la plaga de l’edatisme.

La meva conclusió és clara: FIC dona sentit a la meva vida.

Sense adonar-me’n, he arribat a la conclusió que l’alcalde, el govern i tota l’oposició de l’Ajuntament de L’H ens ignoren i pretenen silenciar-nos perquè som grans. Un exemple claríssim d’edatisme: creuen que les nostres tesis formen part del passat.

Greu error.

El maltractament i la desconsideració cap a FIC, i especialment cap al diari digital La Estaca —un mitjà indiscutible que, si no existís, caldria crear—, són evidents per una raó molt simple: és l’únic diari de la nostra ciutat que treballa, escriu i reclama la paraula per mantenir la salut democràtica a L’H.

No vull —o millor dit, voldria evitar— que aquesta reflexió esdevingui una sentència que condemni els mitjans de comunicació a ser, simplement, la veu del seu amo.

No vull perdre l’esperança que la televisió i la ràdio de L’H es converteixin algun dia en veritables òrgans d’informació plural, democràtica, de qualitat i transparents, al servei de la ciutadania. Cal evitar, en la mesura del possible, la proliferació de valors retrògrads i facistoides a la nostra societat.

El consistori ha perdut una oportunitat lamentable en no permetre la participació d’un col·lectiu amb periodistes experts al Consell dels Mitjans de Comunicació (CMC). Sens dubte, haurien ajudat a fer els nostres mitjans més plurals i molt més dinàmics.

S’ha perdut una oportunitat que no és menor en els temps que corren.

Continuarem, des de les nostres diferents sensibilitats, agafats de les mans, saltant, gaudint i denunciant les incongruències dels responsables polítics, però també reconeixent la bona feina quan calgui.

Que ningú no s’equivoqui: els de FIC venim de lluny i ningú no ens farà callar, malgrat la supèrbia, l’estupidesa i, sobretot, la miopia del consistori actual.

El fill del porter

Vecinos y grupos municipales exigen medidas urgentes, más vigilancia y soluciones estructurales ante el deterioro del parque y el aumento de incidentes

Tras los hechos ocurridos el pasado fin de semana, en los que un joven perdió la vida de forma violenta tras un tiroteo en el Parc de Les Planes, los vecinos del barrio de Can Serra han vuelto a alzar la voz para reclamar medidas urgentes que garanticen la seguridad en la zona. La preocupación vecinal, latente desde hace años, se ha intensificado tras este último suceso, que consideran la consecuencia de una situación sostenida de degradación e inseguridad.

Entre las principales demandas, los residentes solicitan el restablecimiento del teléfono directo con la Guardia Urbana, un canal que, aseguran, permitiría una respuesta más rápida y eficaz ante situaciones de emergencia. Asimismo, exigen la instalación de una valla perimetral que permita cerrar el parque durante la noche con el objetivo de evitar concentraciones multitudinarias que según denuncian derivan con frecuencia en actos incívicos.

“Mientras no se instale la reja o valla, pedimos que tanto la Guardia Urbana como los Mossos d’Esquadra intensifiquen la vigilancia en determinadas franjas horarias”, señalan fuentes vecinales, que insisten en la necesidad de una presencia policial constante como medida disuasoria.

Los vecinos aseguran haber advertido reiteradamente de la situación. “Llevamos meses, incluso años, dando señales de alerta. Hemos trasladado propuestas y recomendaciones que no han sido escuchadas”, lamentan. En este sentido, denuncian una falta de respuesta institucional ante una problemática que, aseguran, ha ido en aumento.

La preocupación por la inseguridad en el Parc de Les Planes no es exclusiva del movimiento vecinal. Diversos grupos municipales han denunciado en los últimos meses el deterioro de la convivencia en este espacio público. Desde L’Hospitalet En Comú Podem, sus portavoces, Manuel Domínguez y Laura Alzamora, han alertado recientemente sobre el incremento de actos incívicos y han mostrado su apoyo a los vecinos. La formación atribuye parte del problema a la falta de espacios públicos adecuados donde jóvenes y otros colectivos puedan desarrollar sus actividades.

En este contexto, los Comunes proponen habilitar equipamientos en desuso, como la antigua fábrica de Albert Germans o el complejo de Cosme Toda, como alternativas temporales o permanentes que permitan descongestionar el parque y ofrecer opciones de ocio regulado.

Por su parte, el Partido Popular, a través de su portavoz Sonia Esplugas, ha denunciado también el aumento de la inseguridad y el incivismo en la zona. Según la formación, los vecinos se sienten “indefensos” ante la falta de actuación del equipo de gobierno municipal. Estas declaraciones se produjeron a principios de febrero, tras otro incidente violento en el parque, cuando una persona fue apuñalada a primera hora de la mañana.

Los populares reclaman medidas urgentes para mejorar la iluminación y el mantenimiento del recinto, así como un mayor control sobre actividades no autorizadas. “Es imprescindible reforzar la presencia policial y recuperar el teléfono directo con la Guardia Urbana”, subrayan.

En la misma línea, el portavoz de ERC+EUiA, Jaume Graells, ha lamentado el último suceso y ha advertido de la persistencia del problema. “Hemos vuelto a vivir una tragedia en el Parc de Les Planes. Los vecinos están cansados de una situación que se prolonga en el tiempo y que no recibe la respuesta necesaria”, ha afirmado.

Graells ha señalado además la falta de presencia policial en determinados momentos y ha defendido que la seguridad debe ser una prioridad. “Se trata de un derecho básico que debe garantizarse con recursos, planificación y voluntad política. La convivencia y la tranquilidad en los barrios no pueden quedar en segundo plano”, ha concluido.