Entrevista a Josep M. Huguet, president del Consell de Síndics de L’Hospitalet i del Gremi d’Hotelers
Josep M. Huguet Ramia (L’Hospitalet, 1952) president del Consell de Síndics de l’Hospitalet i del Gremi d’Hotelers. Vocal de la Junta Directiva d’Adeball. President del Consell d’Administració de Emihu. Membre de la Junta de la Cambra de Comerç de Basrcelona a l’Hospitalet. Ex Membre del Consell d’Administració de la Creu Roja de l’Hospitalet. Ex directiu del F. C. Barcelona. Ex directiu del Centre d’Esports de l’Hospitalet. Ex directiu del Real Club de Polo de Barcelona.
A nivell polític va ser regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet entre 1987 i 1995. Ex-president local de CDC a l’Hospitalet. Ex conseller a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Com ha canviat l’Hospitalet des dels primers anys d’implicació pública fins ara?
Jo vaig implicar-me políticament a la ciutat de l’Hospitalet l’any 1987. Vaig sortir elegit regidor de l’Ajuntament fins a l’any 1995, quan vaig acabar el mandat. Durant aquest període hi va haver molts canvis. Era la tercera legislatura: la primera va anar del 1979 al 1983 i la segona, del 1983 al 1987. Fins aquell moment hi havia hagut una gestió de govern molt intensa. Els primers van trobar una ciutat amb moltes mancances de recursos: escoles i serveis tan senzills o tan vitals com les clavegueres. Bellvitge, per exemple, s’inundava.
Durant la primera i la segona legislatura es van fer diverses inversions, com ara la construcció del pavelló esportiu de la Zona Nord, el Teatre Joventut i moltes altres actuacions.
Jo vaig ser regidor de Convergència i Unió i estàvem a l’oposició, per tant no teníem responsabilitats de govern. Però sí que teníem una cosa que ens va anar molt bé: a la Generalitat governava el nostre partit, amb el president Pujol, i també comptàvem amb Miquel Roca com a secretari general. Entre tots dos van poder impulsar molts assumptes de la ciutat que corresponien al govern de la Generalitat. Per exemple, recordo que tots els temes relacionats amb l’ensenyament i les escoles es van agilitzar. També el de la sanitat i l’obertura de consultoris. Un altre tema important va ser fer arribar el metro a Bellvitge, i poder-lo inaugurar molt abans.
Va ser una experiència molt bona. Des d’aleshores fins avui, la ciutat ha continuat evolucionant. Hi ha hagut actuacions molt importants, com tota la urbanització de la Gran Via, que va donar peu a la plaça Europa. Ara és el centre econòmic de la ciutat, amb hotels de primera categoria i amb l’ampliació de la Fira, que continua creixent dins del municipi de l’Hospitalet.
També es va construir la Ciutat de la Justícia conjuntament amb Barcelona. Tot i això, crec que l’Hospitalet encara té una assignatura pendent: el soterrament de les vies del tren. Suposo que ara, amb el nou alcalde, hi haurà interès a fer-ho, perquè és molt important. No només ens traurem de sobre les vies, sinó que també recuperarem molt espai on es podran construir habitatges. El problema de la ciutat és que no tenim prou habitatge social, i aquí hi hauria una gran oportunitat.
L’altre gran tema és l’Hospital Clínic a Can Rigalt, una zona que s’ha enquistat i no acaba de tirar endavant. Hi ha un problema important: el soterrament de les línies elèctriques, que té un cost molt elevat. Tant els promotors com l’Ajuntament tenen parcel·les i terrenys allà per fer habitatge, però no poden avançar pel cost que suposa aquesta actuació.
Quina és avui la funció principal del Consell de Síndics, el consell d’ex-regidors, del qual sou president?
Nosaltres ja tenim una edat, però continuem tenint inquietuds polítiques. Ara bé, no són inquietuds interessades a formar part d’una llista o a entrar en confrontació amb els companys.
Entre tots els ex-regidors hi ha una molt bona amistat, tot i provenir de grups polítics diferents. La nostra tasca és mantenir aquesta relació i, alhora, tenir contacte amb l’alcalde i amb l’equip de govern que ens expliquen els projectes de ciutat. Nosaltres també hi participem i donem la nostra opinió: si ens sembla bé el que ens informen, si es poden millorar o no les propostes…
Continuem estant al servei de la ciutat. Molts ex-regidors i ex-regidores ja no viuen a l’Hospitalet i això dificulta que puguin ajudar-nos a tenir veu en els temes que desenvolupem.
Què pot aportar l’experiència dels ex-regidors a la gestió municipal actual?
La política ha canviat molt. Quan nosaltres vam arribar hi havia moltes coses a fer, moltes necessitats bàsiques. La majoria de nosaltres havíem viscut la dictadura i teníem un respecte molt gran per la democràcia, i això ara no ho veig tant.
Crec que hi hauria d’haver més respecte entre els polítics, sobretot de cara a l’opinió pública, i un comportament més adequat del que veig actualment. A vegades es donen actituds que no corresponen a un polític dins d’un estat democràtic. El que es tracta és de fer les coses que s’han promès durant les campanyes electorals. Cada vegada veig més distància entre el que es diu durant la campanya i el que després es fa des del govern.
Com valora el creixement urbanístic dels últims anys?
Aquesta és una pregunta difícil de contestar, perquè no tothom opina igual. La meva opinió és que el creixement urbanístic de la ciutat és positiu.
Un exemple és l’ampliació del soterrament de la Gran Via, que arribarà fins al riu Llobregat. Cal recordar que l’Hospitalet havia tingut platja i que el seu terme municipal arribava fins a la muntanya de Sant Pere Màrtir. Per decisions polítiques d’aquells moments es van canviar serveis per territori i, vist amb perspectiva, crec que va ser una mala decisió, perquè avui tindríem platja i muntanya.
Ara tenim un projecte molt important amb l’ampliació de la Gran Via, on es desenvoluparan aspectes molt rellevants en l’àmbit sanitari i que quedarà integrat dins la ciutat universitària de Bellvitge i de l’Institut Oncològic. Ens van explicar el projecte i inclourà un parc dues vegades més gran que el parc de la Ciutadella. També hi haurà molt terreny destinat a habitatge públic, serveis hotelers i equipaments sanitaris. Ho veig molt positivament.
Pel que fa al soterrament de les vies, aquest és el tema més complicat. En canvi, tinc esperança que totes les administracions s’impliquin en el desenvolupament del nou Hospital Clínic. Aquí caldrà molt de consens entre les administracions de l’àrea metropolitana, la Generalitat i també la Diputació.
Quina és la preocupació actual que considera més urgent?
Hi ha moltes preocupacions importants: el medi ambient, la mobilitat o el creixement social. Però, per a mi, hi ha dos temes vitals en aquests moments. El primer és la seguretat, una qüestió que preocupa la ciutadania en general i també a mi personalment. Soc empresari hoteler i als meus hotels hi entren a robar més que abans. Hi ha una sensació de manca de seguretat. Sembla que l’Ajuntament tenia problemes amb la Guàrdia Urbana, però s’estan resolent. Espero que es puguin solucionar aviat.
L’altra gran preocupació és l’habitatge. Cada vegada hi ha més gent. Abans a Catalunya érem sis milions d’habitants i ara ens acostem als deu milions. Això implica que tots els serveis també han de créixer. Però els serveis continuen pràcticament igual perquè costen molts diners.
Les polítiques socials són molt costoses: habitatge social, ajudes, beques… Hi ha una manca de recursos per fer actuacions essencials. El que sí és cert és que el creixement urbanístic ha d’anar acompasat amb el creixement dels equipaments i dels serveis. Quan això no passa, apareixen els problemes.
L’Hospitalet ja s’acosta als 300.000 habitants i el creixement no ha anat acompanyat del desenvolupament dels equipaments. Això provoca cues als ambulatoris, escoles saturades, problemes de trànsit i dificultats d’accés a l’habitatge.
Quin paper ha de jugar l’Hospitalet dins de l’àrea metropolitana?
L’Hospitalet és la segona ciutat de l’àrea metropolitana i ha de tenir un paper molt important dins l’AMB. Històricament, l’alcalde de Barcelona sempre n’ha estat el president. Crec que s’hauria de donar més marge als alcaldes de l’àrea metropolitana i, potser la presidència hauria de correspondre algun dia a l’alcalde de l’Hospitalet.
L’AMB gestiona àmbits tan importants com el transport i el medi ambient. Crec que s’hauria de donar més protagonisme als alcaldes metropolitans, tal com ja ha passat amb la Diputació, que en dues ocasions ha tingut un alcalde de l’Hospitalet com a president. L’Hospitalet s’ho mereix i hauria de tenir més pes polític dins de l’AMB.
En quin moment es troba el sector hoteler a l’Hospitalet?
El sector hoteler es troba en un molt bon moment. Si mirem enrere, fa 25 anys a l’Hospitalet no hi havia cap hotel i ara n’hi ha més de vint, molt ben preparats, de quatre i cinc estrelles, i molt ben situats.
Molts es concentren a la plaça Europa perquè són al costat de la Fira i perquè allà també arriba el metro, una connexió molt important que fa uns anys encara no existia. Barcelona i l’Hospitalet són ciutats molt ben connectades i el que passa en una, repercuteix en l’altra. Ho dic perquè, en les primeres edicions del Mobile World Congress, la gent havia de buscar hotels fins i tot a Sitges. Amb l’oferta actual de l’Hospitalet i de tota l’àrea metropolitana, la demanda queda molt més coberta.
També hi ha molta similitud en l’ocupació, els preus i les comunicacions. Aquest mateix hotel on ens trobem, situat al barri de Collblanc, està excel·lentment comunicat amb Barcelona, l’aeroport, el port i la Ciutat de la Justícia. Això és vital tant per al turista com per al client de negocis.
Existeix una bona col·laboració entre el món hoteler i l’Ajuntament?
Sí. L’Ajuntament procura mantenir una bona relació amb nosaltres. Mitjançant el Gremi d’Hotels ens informen dels temes importants de ciutat i, quan hi ha projectes rellevants, ens els presenten i ens demanen opinió, com ara amb el projecte del soterrament de les vies.
En faig una valoració molt positiva.
L’Hospitalet està aprofitant suficientment el turisme de negocis vinculat a la Fira i a l’entorn metropolità?
Sí. El turisme de l’Hospitalet està molt vinculat al negoci i prové, sobretot, de la Fira de Barcelona. La Fira és una institució molt potent, no només a Espanya sinó també internacionalment. Exporta la seva experiència a altres països i fins i tot organitza fires arreu del món. També gestiona el Circuit de Montmeló. Té uns recursos i una experiència molt importants. Pràcticament cada setmana hi ha algun esdeveniment al recinte de Gran Via.
Barcelona està vivint una etapa molt intensa. Aquest any hem tingut Alimentària, el Mobile World Congress o l’ICE, entre altres grans esdeveniments. Crec que hauríem d’aprofitar la plaça Europa, centre econòmic neuràlgic, per construir un gran auditori o teatre amb capacitat per acollir grans espectacles musicals i altres esdeveniments dels quals l’Hospitalet encara no disposa. La ciutat necessita un equipament cultural potent i la plaça Europa és ideal per comunicacions i aparcament.
Hauria de ser un equipament al servei no només de l’Hospitalet sinó de tota l’àrea metropolitana. Per fer-lo realitat caldria el consens de totes les administracions: Ajuntament, Diputació, Generalitat i fins i tot l’Estat. Ja es fan moltes activitats al Teatre Joventut, però està en un lloc poc visible i ara, a més, estarà tancat durant tres anys. Crec que aquest és un gran repte per a la ciutat. L’educació i la cultura són la base d’un país, d’una ciutat i d’una família, i s’hi ha d’apostar molt més.
Quines oportunitats veu per a la restauració local en els pròxims anys?
Crec que la restauració encara és un sector pendent a l’Hospitalet. Hi ha molts bars, però no tants restaurants de qualitat. Això és especialment rellevant perquè la ciutat compta amb una escola d’hostaleria que funciona molt bé. D’allà en surten cambrers i professionals molt ben preparats, però com que no hi ha prou establiments de qualitat, molts acaben marxant a Barcelona, Sitges o altres llocs.
Els hotelers han fet un esforç important construint hotels molt atractius. Ara crec que el sector de la restauració hauria de treballar més per millorar la qualitat dels establiments, tant bars com restaurants.
Creu que l’Hospitalet té una marca pròpia o viu massa a l’ombra de Barcelona?
És una bona pregunta, perquè l’ombra de Barcelona és molt llarga i, a molta gent, ja li està bé.
Però als que hem nascut a l’Hospitalet i sentim la ciutat com el nostre poble, això no ens agrada. A mi m’agradaria que l’Hospitalet tingués més força i més identitat pròpia.
Tot i això, crec que la ciutat s’està potenciant molt. L’Hospitalet d’avui no té res a veure amb el de fa trenta anys. La gent ja sap on és l’Hospitalet.
Amb les cimeres internacionals i grans esdeveniments que s’hi celebren, la ciutat guanya projecció. Per exemple, fa poc vam allotjar aquí, al meu hotel, la delegació de Botswana. Això dona visibilitat a la ciutat. Cada vegada l’Hospitalet té més rellevància: la Fira, la Ciutat de la Justícia, l’ampliació del cobriment de la Gran Via o la connexió amb el riu Llobregat fan que molta gent de Barcelona, Esplugues i altres municipis passi per aquí.
Encara estem sota l’ombra de Barcelona, però crec que anem pel bon camí.
El petit empresari rep prou suport a l’Hospitalet?
Tenim associacions d’empresaris, la delegació de la Cambra de Comerç, el Gremi d’Hotelers i el Gremi de Restauració. Hi ha una xarxa de pimes i patronals que fan el que poden. Potser al petit comerciant li falta informació, però també és cert que està més pendent de vendre i de treballar al seu establiment que no pas d’estar al dia d’ajuts i subvencions.
Molts petits comerciants obren a les set del matí i tanquen a les deu de la nit. No tenen temps per buscar subvencions i, sovint, tampoc els seus gestors s’hi impliquen gaire. Potser caldria crear una oficina municipal d’ajuda al petit comerciant. S’hauria d’ajudar més el petit empresari i posar-li menys traves.
També crec que, municipalment, es podria millorar molt el tema de les llicències. Ara mateix estic fent reformes a l’hotel i les llicències d’obres han trigat massa. No demano rapidesa extrema, però tampoc que s’allarguin durant anys.
Què canviaria si ho pogués fer demà mateix?
Ja ho he comentat abans: construir un Centre de Convencions, un nou teatre o auditori per a l’Hospitalet. Des del punt de vista cultural seria una gran millora. La ciutat ha avançat molt en molts àmbits, però culturalment encara necessita un espai on es pugui gaudir d’una oferta cultural important.
També m’agradaria que el CE L’Hospitalet pugés a Primera Divisió. És molt difícil, però això també dona projecció a la ciutat, tal com ha passat amb Girona. L’esport és molt important i el futbol continua sent el rei dels esports. A més, jo hi tinc una vinculació especial perquè el meu pare va ser un dels fundadors i presidents del club.
Sembla que ara hi ha un projecte per transformar el club en societat anònima i que l’Ajuntament hi donarà suport. També es parla de construir una ciutat esportiva, i això seria molt important.
La natació funciona molt bé, el rugbi també, i de l’atletisme i del futbol surten molts esportistes de nivell. El problema és que molts futbolistes formats aquí acaben jugant fora de l’Hospitalet.