Els canvis i l’evolució de l’economia i dels hàbits de consum han modificat profundament la manera de comprar. Una de les responsabilitats de les administracions públiques en matèria comercial hauria de ser observar, estudiar i proposar mesures que defensin i preservin els drets de la ciutadania.
En aquest àmbit hi ha dos formats essencials: el comerç de proximitat i els mercats municipals.
A la nostra ciutat tenim dificultats fins i tot per conèixer el nombre exacte de petits comerços actius. En canvi, sí que sabem quins són els mercats municipals existents: Collblanc, Santa Eulàlia, la Florida, Can Vidalet, Centre, Bellvitge I i Bellvitge II. Dos altres mercats, els del Gornal i Can Serra, pràcticament han desaparegut.
Una ciutat que canvia
L’Hospitalet és la segona ciutat de Catalunya. Superem els 300.000 habitants, compradors i consumidors, amb una característica singular: l’arribada constant de nous residents. Les seves costums, possibilitats econòmiques i hàbits de consum obren noves línies i formats comercials. Tot i això, el panorama comercial de la ciutat és clarament favorable a les grans àrees de distribució alimentària, que s’han instal·lat dins la mateixa trama urbana i als carrers dels nostres barris.
Durant anys, una part de l’esquerra ha considerat que la sensibilitat ideològica del petit comerç era més propera a la dreta nacionalista de CiU i, per aquest motiu, li ha prestat poca atenció política. Va ser un greu error. La realitat social i política també ha canviat.
L’absència d’una política comercial
A l’Hospitalet, la política comercial gairebé sempre ha brillat per la seva absència. Això explica l’estat actual, especialment dels mercats municipals. El petit comerç urbà requereix una anàlisi específica. La nostra societat està canviant, i això és una evidència incontestable. Ara bé, aquests canvis són comuns a tot el nostre entorn.
A Barcelona, per exemple, existeix des de fa anys l’Institut Municipal de Mercats. La seva creació va respondre a la detecció d’una realitat evident: els canvis en l’estructura familiar i en els models de consum feien necessària una reformulació dels mercats municipals. Aquest organisme, dependent de l’Ajuntament, va impulsar un debat permanent entre tècnics, comerciants i responsables polítics per planificar-ne la transformació. Els resultats són visibles en diversos exemples d’èxit, entre els quals destaca el Mercat de Sants. Aquest model podria servir de referència si existís una veritable voluntat política per remodelar els nostres mercats.
Els mercats: molt més que espais de venda
No hem d’oblidar que els mercats han estat sovint l’origen i el punt de partida de moltes poblacions. Als barris de ciutats com l’Hospitalet, els mercats han estat i continuen sent referents socials, comercials i culturals. També actuen com a elements d’equilibri en defensa d’uns hàbits de consum, especialment alimentaris, saludables i arrelats al territori. Els mercats municipals són equipaments comercials estratègicament situats als barris. Garanteixen la varietat d’oferta i la lliure competència, asseguren la pluralitat comercial i protegeixen els veïns davant de grans empreses que, de manera subtil, tendeixen a exercir posicions de domini.
Quaranta-set anys d’inacció
El govern socialista que ha governat la ciutat durant els darrers 47 anys no s’ha preocupat excessivament dels seus mercats. Durant molt de temps, tots funcionaven raonablement bé. Eren referents del comerç local. Però l’evolució de les polítiques comercials s’ha interpretat sovint com un procés inevitable i irreversible. Quan s’han obert debats sobre el comerç, els responsables de l’àrea de promoció econòmica han atribuït l’èxit o el fracàs dels mercats exclusivament als seus operadors. Un altre error molt greu.
És cert que les iniciatives són aparentment privades. Els comerciants són petits empresaris, majoritàriament microempreses familiars. El petit comerciant és, sobretot, un treballador autònom amb coneixements del seu ofici. No és un polític, ni un economista, ni un expert en les noves tendències de consum. La seva principal preocupació és defensar el seu negoci, que és també el seu lloc de treball i el seu projecte de vida. Les seves condicions laborals acostumen a ser dures i amb horaris difícils de conciliar amb la vida familiar.
Les causes de la crisi
L’evolució comercial va experimentar un punt d’inflexió als anys setanta amb la creació del primer hipermercat de capital francès a l’entorn de l’antic aeroport, on avui es troba el Mercat de la Flor de Mercabarna. Aquell establiment va marcar l’inici d’una nova manera de comprar.
Avui, diversos factors expliquen la crisi del comerç de proximitat i dels mercats municipals:
- La transformació de l’estructura familiar.
- L’augment de les llars unipersonals.
- La incorporació massiva de la dona al mercat laboral.
- La reducció del temps destinat a comprar i cuinar.
- L’elevat cost de l’habitatge.
- La desaparició del model familiar tradicional.
A tot això cal afegir-hi la competència de grans supermercats ubicats dins la trama urbana, amb aparcament gratuït, serveis complementaris i amplis horaris comercials, que competeixen amb una clara situació d’avantatge. Paral·lelament, la venda en línia guanya terreny de manera exponencial, especialment entre la població menor de quaranta anys.
Els mercats són una responsabilitat pública
No compartim la tesi segons la qual la transformació del comerç és irreversible i que els únics responsables de la situació són els concessionaris dels mercats. Els mercats municipals són de propietat pública. Els seus operadors són concessionaris que desenvolupen una activitat econòmica dins un equipament públic.
L’administració no està per defensar interessos privats, però sí interessos col·lectius. I els mercats municipals formen part del patrimoni col·lectiu i de l’interès ciutadà. Preferim no culpabilitzar ningú, però sí assenyalar el grau de responsabilitat política existent en el col·lapse comercial que pateix la ciutat. Avui els mercats haurien d’estar ingressats a la UCI dels despatxos municipals. Haurien de ser una prioritat absoluta.
Evitar monopolis i protegir la salut
Existeixen motius de pes per no deixar morir els mercats municipals i evitar que siguin substituïts completament per grans empreses privades.
N’hi ha molts, però dos haurien de ser determinants:
- Evitar els monopolis dels grans grups de distribució alimentària.
- Impedir que les estratègies de màrqueting condicionin els hàbits alimentaris de la població en detriment de la salut.
Economia i salut són dos àmbits que avui estan fortament influïts per les grans empreses de distribució, les quals tendeixen a desplaçar progressivament els mercats municipals i el petit comerç.
El cas paradigmàtic de Bellvitge
L’exemple més clar el trobem al barri de Bellvitge. Dos mercats municipals conviuen amb dos grans supermercats situats en un radi aproximat de 400 metres. Davant aquesta realitat, l’administració no només ha mirat cap a una altra banda, sinó que ha abandonat els dos mercats municipals. Ningú sembla saber què fer-ne. I qui menys ho sap és, probablement, el mateix Ajuntament. Els estan deixant morir per inanició.
Modernitat no és submissió
Parlar de comerç a l’Hospitalet també és parlar de modernització, d’evolució i de millora dels serveis. Però no confonguem els conceptes. La modernitat no consisteix a permetre que grans empreses utilitzin la ciutadania com a laboratori per modificar hàbits de consum segons els seus interessos. Ignorar el servei, el consell professional i la funció reguladora que exerceixen els petits comerciants és una irresponsabilitat política. Els comerciants de proximitat són agents de cohesió social, de salut comunitària i d’equilibri de l’economia familiar.
Una crida final
No permetem que a la nostra ciutat es perdi ni un sol mercat municipal més. Els mercats municipals són, als pobles i a les ciutats, el principal instrument per evitar els monopolis i impedir que la ciutadania esdevingui captiva d’interessos privats que busquen, legítimament, la seva rendibilitat econòmica, però no necessàriament l’interès general. Defensar els mercats municipals és defensar el comerç de proximitat, la pluralitat econòmica, la salut alimentària, la cohesió social i la qualitat de vida als nostres barris.