Un miler aproximat de nous llocs de treballs per a majors de 45 anys s’han fet possibles gràcies a la seva dedicació

Dimecres, 22 de maig, al Centre Cultural de La Torrassa-Collblanc, l’associació ASSAT50 va celebrar el seus onzè aniversari. ASSAT50 es una associació, creada el 2013 per un grup de persones en atur, més grans de 50 anys, interessades a trobar camins per la seva reinserció laboral. Molt aviat, just un any desprès, van decidir treballar per aquest mateix objectiu per persones més grans de 45 anys.

La Maria Hilda, que des de l’inici ha estat l’ànima de la entitat, va explicar com la crisi de 2008 va colpejar amb molta força al col·lectiu de persones de més de 45 anys. Les xifres d’atur d’aquestes persones eren, i em part continuen sent, importants.

Amb el lema de “l’edat no ens atura, l’experiència ens avala” l’entitat va voler fer realitat el contingut de les paraules que formen el seu nom; Actitud, Saber estar, Seriositat, Adaptabilitat, Talent, i van tirar endavant un seguit d’accions d’orientació, de formació, d’apoderament i de defensa del valor de la experiència, confrontant així l’edatisme, es a dir la discriminació per edat, de moltes empreses.

Maria Hilda va explicar que en aquests anys l’entitat ha aconseguit trobar un nou lloc de treball a més de 920 persones, a més d’oferir suport en molts altres aspectes a tot aquest col·lectiu.

En l’acte va intervenir també el doctor Antonio Bolinches, amb una dissertació sobre el concepte d’autoestima i de quina manera es pot treballar-la i reforçar-la a través de l’autoconeixement, l’autoimatge i l’autocompetència. El doctor Bolinches va explicar com en aquests anys ha anat col·laborant, sempre que ha calgut, amb la feina de l’entitat.

Una de les activitats de l’associació ha estat també la de formar un grup de teatre, el que és per si mateix un factor d’autoestima, en col·laboració amb Plaúdite. En el mateix acte van representar una petita peça escènica que, com no podia ser d’altre manera, versava sobre les dificultats d’accedir a un lloc de treball per a les persones de més de 45 anys.

També van projectar uns videos en els que, actuals i antics membres de l’associació, explicaven les seves experiències i el ser retorn a la vida laboral.

En l’acte, que va omplir la sala del Centre Cultural, hi havia, a més de nombrosos associats de l’ASSAT50, representants d’algunes forces polítiques i socials i d’entitats de la Ciutat. S’esperava la presència de la que és encara alcaldessa de la ciutat, Núria Marin, que finalment va excusar-se, de la mateixa manera que el regidor d’activitat econòmica, José Antonio Alcaide, que tampoc va poder assistir.

La representació de l’Ajuntament la va assumir la regidora del districte, Olga Ramos, que va explicar com des de l’administració municipal es valora positivament la feina desenvolupada per ASSAt50 i com, des del primer dia, ha comptat amb el suport del govern municipal.

Va tancar l’acte el Secretari del Departament de Treball de la Generalitat, Enric Vinaixa, que amb una intervenció, curiosament en castellà, va lloar la feina de l’entitat i el seu paper animador per anar reduint el nombre de persones de més de 45 anys en situació d’atur.

Per acabar , els membres d’ASSAT50 van convidar a les assistents a l’acte de celebració a compartir un pastís, tot emplaçant-se a seguir treballant tot preparant el que serà el Vè Congrés per l’ocupació de més grans de 45 anys a l’Hospitalet.

Podeu trobar més informació sobre aquesta entitat a: www.assat50.info

La plataforma ciutadana, en contra de perdre més patrimoni tal com ho té previst l’Ajuntament

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- Una iniciativa veïnal s’ha convertit en el moviment Recuperem Albert Germans que, després de l’anunci realitzat per l’Ajuntament de l’Hospitalet, propietari de les instal·lacions, de cedir l’antiga fàbrica a RENFE per crear una escola de formació de conductors, s’ha aixecat contra aquesta decisió i sol·licita que sigui lliurat a la ciutadania.

El moviment Recuperem Albert Germans és una iniciativa integradora que aplega propostes socials, culturals i artístiques de diversos col·lectius de l’Hospitalet tal com s’autodefineixen els seus responsables. Actualment s’està fent difusió de la proposta reivindicativa i el proper dia 15 de juny faran un acte per donar a conèixer la petició i les iniciatives que es preveuen per l’edifici.

Les instal·lacions, després d’haver estat ocupades durant gairebé un any i mig per un col·lectiu juvenil, van ser desallotjades policialment fa unes quantes setmanes i tornades a clausurar per ordre municipal. Representants del moviment veïnal manifesten que ha arribat el moment de reclamar una cessió al veïnat.

L’edifici té una superfície de 288 metres quadrats i un espai lliure de 1750 metres i està ubicat al carrer Rodés, 60 a la barriada de Sant Josep.

“Volem transformar aquest antic complex fabril de principis del segle XX en un espai multidisciplinari, en un projecte obert al barri i a tota la ciutat, i amb l’ambició de convertir-lo en un motor social i cultural en benefici de la comunitat local”, diuen en un manifest que s’està distribuint per tot el barri.

La idea del moviment és, de forma col·lectiva, una manera d’establir nous vincles, compartir idees amb “un enfocament inclusiu i participatiu que serà clau per al seu èxit”.

L’ideari del moviment el tenen clar: “Recuperem Albert Germans ha de ser un exemple inspirador de com la rehabilitació d’un indret en desús pot convertir-se en una oportunitat per a la revitalització social, cultural i creativa, que abasti diversos projectes, impulsant iniciatives sorgides dels veïnat”. 

L’any 2016 l’antiga fàbrica tèxtil va ser adquirida per l’Ajuntament de l’Hospitalet, i no va ser fins el 2022 que va aprovar-ne la cessió demanial a Renfe per 40 anys, amb un cànon anual de 275.000 euros. “Rebutgem l‘actual projecte de l’Ajuntament de privatitzar l’espai cedint-lo a RENFE per la creació d ́una escola privada absolutament inútil per a la ciutat i que res aporta al benestar ni a les necessitats del barri”, diu la Plataforma. I afegeix: “Defensem la protecció del patrimoni i advoquem per un model de ciutat no capitalista, tot reivindicant el nostre dret a decidir sobre el nostre barri i la ciutat”.

El col·lectiu té mol clar que vol transformar aquest recinte per tal que veïns, veïnes, col·lectius i entitats puguin trobar-se i fer-lo seu, de forma autogestionada, realitzant activitats i gaudint, d’entre altres, d’un espai amb biblioteca, una botiga gratuïta d’intercanvis, una àrea d’estudi i treball, una sala d’exposicions, un taller de bicicletes, un espai d ́assaig, un hort urbà, un jardí comunitari, un locutori, una zona familiar i de cures i un gimnàs popular o ludoteca, sempre accessibles a tota la ciutadania”.

La fábrica Albert Germans és un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local.

El 1918, els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, naturals de La Bisbal d’Empordà i residents a Barcelona (on els seus pares havien establert botigues de cotilleria) van adquirir la Fàbrica El Tajo d’Aranjuez, que produïa cordons, cintes, trenes i teixits elàstics. Al 1926, amb l’arribada del metro a l’Hospitalet i la millora de comunicacions que representava, van decidir a traslladar-la a la nostra ciutat. Tot i que els plànols presentats per Josep Albert foren signats per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, l’obra s’atribueix al seu germà Ramon, arquitecte municipal de l’Hospitalet en aquella època. Alguns treballadors d’Aranjuez es van instal·lar al barri de Sant Josep (aleshores força despoblat) en habitatges proporcionats pels mateixos empresaris, i la fàbrica va començar a funcionar el 1928.  Durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i l’any 2007 va tancar definitivament.

El 15 de juny es convoca ple extraordinari per fer efectiu el relleu

Ja s’ha fet públic que Núria Marín deixa l’alcaldia de l’Hospitalet i serà substituïda pel tercer tinent d’alcalde David Quirós. El runrun que ha estat circulant per la ciutat des de fa mesos, pràcticament des que el tercer tinent d’alcalde de la ciutat es va dedicar a comentar a alguns dels regidors —especialment dels grups municipals d’oposició— que el proper alcalde de la ciutat seria ell, ja s’ha fet realitat. Cristal·litzat el runrun, podem aprofitar per resumir el mandat de l’alcaldessa Núria Marín Martínez i explicar quatre dades sobre el seu successor in pectore.

Núria Marín va accedir a l’alcaldia el 19 d’abril del 2008, essent la primera tinent d’alcaldia quan el president José Luis Rodríguez Zapatero va nomenar ministre de Treball i Immigració Celestino Corbacho, fins aleshores alcalde de la ciutat. Núria Marín va néixer a Collblanc i no només era la primera dona alcaldessa de la ciutat en tota la seva història, sinó que era la primera alcaldessa socialista i la primera dels tres alcaldes democràtics que havia nascut a L’Hospitalet. Va néixer el dia de Sant Esteve de 1963 (al desembre passat va complir 60 anys) i va començar a militar al PSC a l’any 1981, segons ella mateixa ha declarat moltes vegades. Quatre anys més tard, encara sense acabar els estudis que ella considera similars a empresarials, va entrar a treballar a l’Ajuntament i,a deu anys després, amb 32 anys, es va incorporar com a regidora socialista. Fins ara mateix, per tant, 28 anys amb càrrec públic i sou municipal. Regidora durant 13 anys i alcaldessa durant uns altres 16, va ser a més, presidenta de la Diputació de Barcelona entre 2019 i 2023 i des del juliol de l’any passat senadora per designació del Parlament de Catalunya. Ha simultanejat, adherits als respectius càrrecs, un munt de responsabilitats representatives i fins i tot va arribar a ser presidenta del PSC i ara mateix és vicepresidenta del seu partit.

Entre els mèrits evidents, guanyar totes les eleccions municipals a les quals s’ha presentat, la del 2019 amb majoria absoluta i mantenir-se com a primera autoritat municipal sense gaire sobresalts. El més important es va produir al febrer del 2020 quan un regidor del seu propi partit va destapar el cas Consell Esportiu (encara sense finalitzar) pel qual va ser imputada tot i que des-imputada amb posterioritat. Després d’aquest cas, que encara cueja, Núria Marín va perdre successivament la presidència de la Diputació (avui en mans de l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, ma dreta de Salvador Illa) i després la presidència del partit i, fa molt poc, va transcendir que Marín volia deixar l’alcaldia de l’Hospitalet i potser dedicar-se a ser senadora i qui sap si viure a Madrid, on arran del nomenament del càrrec va adquirir un pis. Un pis, per cert, que no figura entre la seva declaració de bens feta pública al web de la Cambra Alta del passat mes de juliol, probablement perquè l’adquisició era encara molt recent.

El seu sou declarat és de 109.055 euros anuals, té un  pis i un aparcament al 50% en propietat i una segona residència a Altafulla també compartida, un fons de pensions superior als 175.000 euros i uns altres 150.000 euros en accions i participacions.

Sempre s’havia rumorejat que la persona més adequada per substituir-la quan ella estigués decidida a abandonar un càrrec que ja no semblava fer-li gaire il·lusió, era el que havia estat, fins no fa gaire, primer tinent d’alcalde, Fran Belver. David Quirós, per la seva banda, ha anat ventilant en els darrers temps que la persona elegida era ell. El nomenament de Núria Marín com alcaldessa a l’abril del 2008 va ser, segons el mateix Celestino Corbacho, una opció natural en uns moments en què el nomenament del ministre es va precipitar. En alguna ocasió Corbacho, que no ha mantingut bones relacions amb la seva successora des de gaire bé el seu retorn de Madrid, s’ha lamentat públicament de l’elecció i ha criticat durament l’absència d’iniciatives polítiques coherents de la seva fins aleshores tutoritzada successora. Ara, l’elecció de Quirós, que dins del partit socialista a l’Hospitalet no ha aconseguit ni de bon tros una posició majoritària, ha estat probablement més meditada, el que no vol dir que no sigui bastant sorprenent si es té en compte que Belver passa per ser l’únic component de pes en l’equip Marín i probablement la persona que té major presència en la gestió del dia a dia. En contra de Belver, segons algunes opinions, les seves constants dificultats de salut, el seu talant més aviat distant i crispat, la mala relació amb una part del partit encara proper al seu gendre Christian Alcázar (sense futur per la inculpació rebuda en el cas Consell Esportiu) i el no haver-se postulat eficaçment en lloc de Quirós.

Quirós, pels que el coneixen de prop, té fama de maquiavèl·lic, de venedor de fum i de que els temes se li fan vells a les mans abans de donar solucions, però també de mantenir una via de relacions socials més propera al savoir faire de l’alcaldessa. Per la fins ara alcaldessa, deixar a Quirós al front del govern municipal ja li sembla bé, malgrat el que puguin dir d’ell.

Ja hi ha data per fer efectiu el relleu. Serà en un ple extraordinari que es convocarà el dissabte 15 de juny.

D’acord amb la queixa del director de Comunicació de l’Ajuntament sobre la nostra informació sobre el pis madrileny de l’alcaldessa en la que se’ns indica que estem atribuint a l’alcaldessa un delicte perquè no el té declarat, la informació ja constata que el pis no estava declarat previsiblement perquè la seva adquisició era molt recent (posterior a juliol del 2023 que és la data de la declaració) i, per tant, quedava claríssim que no tractàvem d’insinuar cap delicte. Comunicació de l’Ajuntament afirma que l’alcaldessa no té cap pis a Madrid, malgrat que la informació ens havia arribat de fons internes del propi partit socialista de l’Hospitalet —i circulava extensament pel Departament de Cultura del mateix Ajuntament— on, certament, no es concretava si la propietat estava escriturada a nom de l’alcaldessa, d’alguna empresa patrimonial o d’algun familiar. Queda, doncs, fet l’aclariment que se’ns demanava.

Les normes i ordenances sobre les quals es demana opinió són molt importants per la vida diària de la població

La Síndica de Greuges de l’Hospitalet, Merche Garcia, ha fet arribar a la ciutadania una carta on s’informa d’una enquesta pública que està en marxa des del passat 3 de maig i que durant tot el mes està disponible al web de la Sindicatura per tal que els hospitalencs i hospitalenques la puguin contestar. L’objecte de l’enquesta és demanar als ciutadans que facin aportacions i/o valoracions sobre la normativa (ordenances i reglaments) aprovada per l’Ajuntament al llarg dels anys 2022 i 2023.

Com informa la Síndica, l’enquesta recull un total de set normes municipals que es van aprovar durant aquests anys o que van ser objecte de modificacions i es demana a la ciutadania que expliqui si les coneix (és a dir, si l’Ajuntament ha fet prou difusió), si considera que la regulació aprovada per l’Ajuntament ha estat suficient, i com les valora. Les set normes en procés de valoració regulen temes de notable importància com ara les bonificacions de l’IBI, les bonificacions de les quotes de l’IAE, la utilització de les zones esportives municipals, els preus públics dels aparcaments i les tarifes de les zones verdes i blaves, la regulació dels mercats no fixes (mercadillos…) o la modificació de l’impost sobre el valor dels terrenys de naturalesa urbana, la coneguda plusvàlua.

L’enquesta (https://forms.office.com/pages/responsepage.aspx?id=Hg-4RvHwYEGAd5vTlHrjMCg_CDprVFRKnUAhf3f94CJUNkxZVTEwUVRXRFRVRUdRMkE4SVJJOFdDTC4u&wdLOR=c54A1D40D-1FCE-3347-864C-458D26E2900A) requereix la identificació dels qui vulguin participar, el districte i l’adreça completa així com el telèfon i el correu electrònic. El full de participació el podreu trobar també a la seu electrònica/Normatives municipals/Informe d’Avaluació Normativa i des de l’enllaç de la Síndica de Greuges del web municipal.

En cada una de las pàgines de l’enquesta s’ofereix un enllaç amb l’ordenança concreta i es fa un resum del seu contingut. A continuació es demana als hospitalencs i hospitalenques si coneixen la norma, si consideren suficient o no la modificació o l’aprovació concreta, i les raons al·legades que justifiquen la seva opinió.

Sens dubte, la iniciativa de la Sindicatura suposa una considerable aportació a l’aprofitament real d’aquestes modificacions de les normes, de manera que a través de les respostes es podrà saber no solament si la ciutadania és conscient dels beneficis socials dels reglaments sinó si els considera suficients, insuficients o simplement resulten desconeguts per la majoria de la població.

És d’esperar que la resposta de la ciutadania sigui suficient per poder fer un informe que posi blanc sobre negre la satisfacció o insatisfacció, el coneixement o el desconeixement i l’eficàcia o no de les mesures aplicades en les aprovacions o modificacions d’aquestes normes i reglaments.

Per cert, l’encomiable treball de la Síndica va tenir el passat 29 d’abril un nou reconeixement del que paga la pena fer-se ressò. Amb motiu del Dia de les Esquadres de la Regió Policial Metropolitana Sud, la Síndica de la ciutat, Merche García Villatoro, va rebre un reconeixement dels Mossos d’Esquadra pel treball conjunt en benefici de la ciutadania hospitalenca. Des de la redacció de L’Estaca ens sumem al reconeixement.

Un grups d’afectats ha hagut de recórrer a FIC per poder participar al proper ple i explicar la negligència municipal en el seu cas

Fa uns dies va arribar al FIC una demanda estranya. Un grup de veïnes del barri de Sanfeliu demanava suport per poder intervenir en el proper ple de l’Ajuntament per exposar els seus problemes. Expliquen que, abans de res, van adreçar-se a la seva associació veïnal, i tot i entendre les queixes, van negar-los el suport.

Per part del FIC, encara que aquest no seria el seu paper, va optar-se per fer el tràmit necessari perque aquest veïnat pogués expressar-se al ple. A partir d’aquí serien necessàries algunes reflexions.

En primer lloc estaria bé denunciar les limitacions a la expressió del veïnat que comporta l’actual reglament de participació municipal. El veïnat, individualment o en grup, no disposa de dret de paraula ni en els plens municipals, ni tampoc en els consells de districte. Pel que fa al ple, la petició de paraula, a més d’estar necessàriament avalada per algun grup municipal, ha de demanar-se obligatòriament per alguna entitat degudament inscrita en el registre municipal. No cal insistir sobre la limitació que això suposa, ni tampoc que ja des del anterior mandat hi ha pendent una reforma del reglament de participació a la ciutat, que caldria enllestir el més aviat possible i en aquest punt caldria emplaçar també a l’oposició municipal.

Però aquest cas destapa una realitat que a vegades resta amagada o oculta: els lligams no explícits d’algunes entitats o d’algunes associacions amb l’Ajuntament i amb el partit polític que hi governa des de fa anys.

Aquesta és l’evidència que denuncien aquest grup de veïnes: desprès d’adreçar-se a l’associació veïnal del seu barri, el de Sanfeliu, la resposta del seu president, un cop fetes algunes consultes, va ser la de negar-se a avalar la petició de paraula d’aquest grup de veïnes al ple municipal.

Des del FIC es va demanar, via e-mail, a aquesta associació de veïns que ens expliqués la seva versió dels fets denunciats. Fins avui la resposta ha estat el silenci.

Al mateix tempos hem parlat amb una de les persones afectades, la Rebeca Pulido que ens ha explicat la situació. Son veïnes del barri de Sanfeliu afectades pel nou pla urbanístic del Are-Montesa de la ciutat veïna d’Esplugues, que els crea grans problemes de trànsit. Inicialment, aquest pla preveia compartir el trànsit entre el carrer de Sant Jordi, de l’Hospitalet, i el carrer Guadalupe, d’Esplugues. La modificació que s’ha fet d’aquest pla, ha estat pacificar la circulació per Esplugues i concentrar el trànsit pel carrer de Sant Jordi, el que pot implicar el pas de més de 18.000 vehicles per aquesta zona de l’Hospitalet. Podeu trobar informació més detallada a: https://lhdigital.cat/noticies/veins-del-carrer-sant-jordi-mostren-el-seu-desacord-pel-nou-projecte-durbanitzacio-del-barri-de-la-montesa/

Més enllà de les queixes veïnals pels efectes d’aquesta modificació de la circulació entre dos carrers i del que consideren inacció de l’Ajuntament de l’Hospitalet, el que preocupa en aquest cas és també l’actitud de l’associació veïnal del barri de Sanfeliu que dona l’esquena a la demanda del grup de veïnes i dona suport al govern municipal, fins al punt de dificultar l’expressió d’aquests veïns i veïnes en el proper ple municipal. No sembla que sigui aquest el paper que correspon a una Associació de veïns i veïnes i son actituds d’aquesta mena les que dificulten el treball comunitari i la necessària regeneració del moviment veïnal.

No pot ser que una AVV sigui més procliu a ser portaveu de l’administració que no portaveu de les demandes de veïnes i veïns. De fet, el passat del moviment veïnal en la seva millor època va ser quan era capaç d’assumir les demandes veïnals i de donar suport a que les veïnes i veïns fessin sentir la seva veu arreu. No fa gaire dies explicàvem la deriva actual de la FAV de l’Hospitalet. Aquesta falta d’empatia d’una de les AVV federades n’és, dissortadament, una mostra. Intentarem anar seguint la situació…

La inmobiliaria pertenece a fondo de inversión norteamericano desde hace 4 años

Desde hace cosa de un mes, los compradores que ya han firmado el contrato de arras en la promoción de la inmobiliaria Culmia Can Batllori en los terrenos de la antigua fábrica Tecla Sala, están recibiendo de la comercializadora Redes Promotora 9, una información según la cual daban cuenta a esos clientes del inicio de procedimientos judiciales cuestionando la legalidad de la Modificación Puntual del Plan General Metropolitano en el sector comprendido entre las calles Prat de la Riba, Tarradellas, Batllori y Canigó, que les podía afectar en la adquisición de sus viviendas.

Se trata de la interposición de una denuncia sobre la ilegalidad del planeamiento en base a lo que la ley garantiza respecto de las horas de sol que cualquier vivienda de nueva construcción debe tener como ya se informó en su momento en este medio (https://lestacarevista.wordpress.com/2024/03/28/).

En la carta remitida a los clientes se les comunica que Redes Promotora 9 se ha personado en los procedimientos judiciales con el objetivo de defender la validez del planeamiento tal como está construido, de forma tal que su actitud pone de manifiesto que la promotora estaba absolutamente al corriente de la supuesta vulneración de la ley. Lo más significativo, sin embargo, es que la comercializadora afirma que la existencia del procedimiento judicial no afecta en estos momentos al plazo de entrega de las viviendas y no limita los derechos de quienes ya se han comprometido al pago de arras en el proceso de escritura ni en la posesión de lo adquirido, pese a que, si la justicia da la razón a los demandantes, varios de los pisos de la promoción estarían fuera de la ley.

La Inmobiliaria, que se ha visto obligada a transmitir a los compradores los imprevisibles obstáculos que se han producido con la denuncia, se compromete, en la carta, a mantener a sus clientes informados de lo que pueda ocurrir.

La promotora inmobiliaria Culmia que estuvo vinculada en sus inicios al Banco Sabadell, fue el resultado de la compra de la antigua Solvia Desarrollos Inmobiliarios (Sdin) por el fondo norteamericano Oaktree Capital Management, y ahora es totalmente independiente del banco. La venta tuvo lugar formalmente en septiembre de 2020 y generó una plusvalía de 8 millones de euros después de impuestos. La operación, valorada en 882 millones de euros, se cerró una vez obtenidos los permisos pertinentes de las autoridades. La entidad presidida por Josep Oliu y ahora en plena actualidad por la Opa hostil del BBVA, dio en su momento poderes a la promotora para que gestionara los proyectos residenciales que ya estaban en marcha antes de la venta junto con los suelos urbanos adquiridos, entre ellos este de la Cosme Toda.

De hecho, por lo que esta redacción ha podido comprobar, las obras de construcción no se han paralizado en la mayoría de las promociones pese a que la venta y la ocupación de viviendas se han ralentizado notablemente, aunque no se ha podido comprobar que la causa directa haya sido el procedimiento judicial ahora en curso, pero tampoco es descartable.

L’escenògraf més internacional que ha tingut mai L’Hospitalet presenta una mostra de la seva creativitat plàstica

Alfons Flores al centre d’un dels seus muntatges escènics

Dijous al vespre, al Espai 2 del Centre d’Art Tecla sala es va inaugurar la mostra “Alfons Flores. L’escenari prodigiós”, un recull per viure en primera persona i de manera intensa la màgia de l’escenografia teatral des de dins. La proposta és submergir-se en l’espai teatral i contemplar des de les entranyes d’un escenari imaginari el poder de la plasticitat escenogràfica i l’encant de la interrelació entre la matèria i l’espectador: un fenomen bastant semblant al que pot viure un actor en un escenari, davant d’un treball escenogràfic d’entitat.

Alfons Flores (L’Hospitalet 1957), va començar a viure el món del teatre des de ben petit. Fill d’un enamorat del teatre que va fer del Centre Catòlic el seu particular espai creatiu i germà d’un dels millors directors teatrals d’escena de Catalunya i sens dubte el millor director teatral que ha tingut la ciutat, l’Enric Flores, va iniciar-se en el món de l’escena d’adolescent i ben aviat es va sentir atret, i amb molta desimboltura i sentit de la plasticitat per la composició escenogràfica, que no és només, com algú aliè al món de la dramatització podria pensar, ambientar el que passa a l’escenari, sinó omplir de contingut visual, plàstic i utilitari tot allò que no és ni la veu, ni el moviment dels actors ni la il·luminació.

La mostra que presenta l’Alfons Flores sota el comissariat del cornellanenc Joan Maria Minguet, crític d’art, professor d’Història d’Art Contemporani i d’Història del Cinema a l’Autònoma de Barcelona i autor de més de 25 llibres sobre la matèria, i amb el suport tècnic i creatiu de la seva filla Mar Flores, omple la sala del Centre d’Art Tecla Sala recreant tres espais escenogràfics amb els quals no només es pot interactuar sinó que gairebé és obligatori per aconseguir el clima necessari, a banda d’un espai d’exposició de cartells, un altra d’esbossos, dibuixos i projectes, un bosc de televisors inspirat en l’escenografia de Bodas de Sangre, de Lorca, fet al Grec de Barcelona l’any 2001, i una videoinstal·lació també força interessant.

Amb aquestes magnètiques escenografies, Alfons Flores posa de manifest dues coses: el seu geni creatiu, la seva capacitat plàstica i el seu enginy teatral i l’èxit internacional del seu treball. Més enllà de les celebrades escenografies de La Casa de Bernarda Alba (1998), Bodas de Sangre (2001), La Celestina (2004), Peer Gynt (2006), Los persas. Réquiem por un soldado (2007), Tirant lo Blanc (2007), La casa dels cors trencats (2009), Nit de Reis (2010), Afinidades electivas(2011), Flames a la Fosca (2013), Ensam (2015) o Scaramouche (2016), ha posat en escena òperes al Teatre del Liceu de Barcelona, al Teatro Real de Madrid, al Englisch National Opera (Londres), al Teatro alla Scala (Milà) o al Sydney Opera House d’aquesta ciutat australiana.

Les seves creacions han servit, a banda d’expressar un univers de plasticitat amotllat a l’essència de les peces teatrals o operístiques, una extraordinària aportació creativa per la renovació del llenguatge plàstic de les peces operístiques. El propi Flores, en el transcurs de la roda de premsa per presentar l’exposició als mitjans es va referir a la quantitat d’ensurts que han produït les seves creacions en ambients acostumats a que l’escenografia sigui simplement un aditament del text, del cant i de la música, quan la feina de l’Alfons mai ha estat un treball auxiliar sinó en moltes ocasions allò autènticament trencador que tota obra d’art hauria de pretendre. Quan encara només era un membre més de la cooperativa professional del Grup d’Acció Teatral de l’Hospitalet, les seves escenografies ja resultaven icòniques i s’elevaven per sobre de tot el magnífic treball de moviment d’actors, del text, la dicció i els jocs de llums i de plàstica de les peces dirigides pel seu germà en el grup hospitalenc.

L’Alfons Flores és, avui, un dels hospitalencs internacionalment més valorats i veure el seu treball creatiu a la seva ciutat on va créixer com a persona i com a artista plàstic i escenogràfic, de ben segur no deixarà indiferent ningú.

L’exposició estarà oberta fins el 3 de novembre.

Creat un Comité de Solidaritat amb Palestina a l’Hospitalet

Dimecres 15 de maig era el 76 aniversari del que els palestins anomenen Nakba, el desastre, la data que va suposar per molta de la població de Cisjordània i Gaza la pèrdua de les seves llars i de les seves terres i l’inici d’un llarg exili i de la vida en camps de refugiats.

Ara, setanta sis anys desprès, a Cisjordània i especialment a Gaza es torna a repetir una mica la història, però aquesta vegada amb desenes de milers de persones mortes, moltes d’elles dones o infants.

En aquest marc s’ha creat a l’Hospitalet un Comitè de Solidaritat amb Palestina format per un grapat de persones de procedències i trajectòries diverses, atentes a les demandes de la Comunitat Palestina a la ciutat i arreu.

Aquest col·lectiu ha dut a terme diverses accions per donar a conèixer la dramàtica situació que es viu a Gaza i també a Cisjordània, al costat de la coalició “Prou Complicitat amb Israel”.

Aquest dimecres al vespre van convocar una concentració a la plaça de l’Ajuntament que va aplegar poc més d’un centener de persones, demanant el trencament de les relacions amb el govern sionista d’Israel i i la fi del genocidi en curs contra el poble de Palestina. Algunes persones assistents van demanar la presència de la alcaldessa al costat de la concentració i la fi de tota col·laboració del govern municipal amb l’Estat israelià.

Abans, durant el matí, algunes de les persones assistents van participar en la protesta en la seu d’Acció, l’agència econòmica internacional de la Generalitat per demanar el tancament de la oficina a Tel Aviv d’aquesta agència governamental, que va ser dissolta violentament pels Mossos.

La concentració del vespre davant l’Ajuntament de la ciutat va finalitzar desprès de la lectura d’un manifest unitari.

Podeu trobar més informació de “L’Hospitalet amb Palestina” al seu compte d’Instagram: https://www.instagram.com/lhambpalestina/ .

Article d’opinió de Manuel Domínguez. Portaveu de L’HECP

L’HOSPITALET.- Si tingués assessors em dirien que no comenci amb un “ja us vaig dir”, perquè queda molt saberut, però és que ja ho vaig dir a finals del 2015: compte amb el turisme a l’Hospitalet, que té molts perills.

Genera activitat econòmica, sí, però els guanys no solen quedar-se a la zona turística, perquè els amos de les empreses, que són els que s’apropien la part important dels beneficis, no hi viuen.

Això ja era molt conegut en 2015. El que era una novetat aleshores era que l’Hospitalet fos una zona turística; bé, un municipi amb allotjaments turístics de diversa mena, perquè l’atracció turística és, evidentment, Barcelona.

L’any 2024 ens ha esclatat a la cara una de les conseqüències més punyents del turisme: l’expulsió de les veïnes de casa seva. No és que això no passés abans, amb uns preus de l’habitatge més alts d’Espanya amb més de 17€ per m2 en el lloguer. Però el cas d’Occident, 14 i Holanda, 36 és ja un altre nivell.

Com que la normativa dels apartaments turístics només deixa tenir-los en blocs sencers, els propietaris dels blocs estan fent fora a famílies que hi viuen i paguen el lloguer puntualment perquè amb els pisos reconvertits en apartaments turístics guanyarien molt més.

Un altre cas, molt punyent, ha estat el d’un edifici patrimonial com Olis Regàs. Una entitat amb una activitat cultural i social per la que se’ns acaben els adjectius  positius, Plàudite Teatre, no ha pogut competir amb l’oferta d’un empresari, que el convertirà, com no, en apartaments turístics.

No és casualitat que aquests tres fets hagin passat a Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia, els barris més propers a Barcelona, on també hi ha més apartaments il·legals; només cal molestar-se en mirar els webs de les empreses del ram.

Això, si no ho regulem, anirà a més. Cap veí que visqui de lloguer a l’Hospitalet pot viure amb tranquil·litat. Totes i tots som susceptibles de patir alguna de les formes de la gentrificació. Les institucions polítiques han d’escollir quin dret han de protegir, el dret a la propietat o el dret a l’habitatge.

Al Ple municipal d’abril vam presentar una moció per aprovar una moratòria de les llicències per a apartaments turístics, donant temps a fer un pla que reguli aquesta mena d’establiments a la ciutat. Ens vam quedar sols. PSC i VOX van votar en contra i ERC i PP van abstenir-se total o parcialment.

Encara som a temps de rectificar, per les famílies amenaçades en l’actualitat i en el futur, perquè les veïnes esperen que des de la política solucionem els seus problemes i es garanteixi un dret fonamental, que ha de prevaldre sobre el dret dels capitalistes a fer encara més diners, el dret a l’habitatge digne.

3/4 x 5/4 programa un Espai de Reflexió mensual i un cicle de quatre xerrades sobre educació al maig

El passat dimarts 7 de maig, a la seu de l’entitat Tres quarts x Cinc quarts, es va realitzar una altra de les sessions de l’Espai de Reflexió, una trobada monotemàtica oberta a tothom on l’objectiu és participar al voltant d’una ponència dictada per un o un parell d’especialistes en la matèria que es tracta. La singularitat d’aquestes trobades és que la matèria sobre la qual es debat se centra en l’actualitat de l’Hospitalet. La nova temporada d’aquest Espai es va obrir amb el primer tinent d’alcalde, Francesc Belver, a continuació va presentar les funcions de la institució l’actual Síndica de Greuges, Merche García; posteriorment Eugènia Delgado va parlar de la tasca d’animació cultural de Plàudite Teatre (arts escèniques per la transformació social); més endavant Gemma Gimeno, tècnica d’Intervenció Comunitària del JIS (Joves per la igualtat i la solidaritat) va fer un repàs de 29 anys de treball socioeducatiu a l’Hospitalet i després Enric Roldán y Ernesto Sánchez van comentar la situació d’emergència de l’educació a la ciutat. La darrera d’aquestes propostes, la del passat dimarts, va girar entorn de la cohesió social davant del populisme i hi van estar presents la Lorena González, actual Coordinadora de CCOO de l’Hospitalet i Nicolás Cortés, secretari comarcal de l’Hospitalet d’UGT.

Com és habitual, els ponents van exposar la seva visió del clima de polarització que viu la societat catalana i espanyola i el paper dels populismes per carregar les tintes sobre el que consideren solucions fàcils a temes complexes i el paper que les entitats socials i especialment el sindicalisme ha jugat i juga per tal de cohesionar la societat i donar alternatives viables als problemes socials, en concret als laborals, als de les noves ocupacions i a les variables que sorgeixen amb la utilització de les noves tecnologies en el mercat de treball. L’exposició dels ponents va donar peu posteriorment a un animat debat, en el que fins i tot es va posar sobre la taula l’interès de la unitat d’acció sindical i els interrogants sobre el trànsit de la unitat d’acció a la unitat de sigles.

La provada vitalitat de l’entitat organitzadora s’ha tornat a posar de manifest gràcies a la proposta conjunta amb la Fundació Solidaritat de la UB, d’un cicle de quatre xerrades sobre educació per comprovar el compliment de l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 de l’Agenda 2030, que persegueix l’educació de qualitat i al llarg de tota la vida. La primera d’aquestes xerrades, totes elles presencials, per les quals cal inscripció prèvia (carrer Josep Ma. de Sagarra, 29-08901 L’H), va tenir lloc el passat dijous a càrrec del consultor en cooperació internacional Àlex García-Alba que va parlar de l’ODS 4: aprenentatges per avançar en el seu compliment efectiu. La resta de xerrades que tindran lloc dimarts 14, dijous 16 i dimats 21, aniran a càrrec de l’Escola Joaquim Ruyra i l’Institut Rubió i Ors (La realitat educativa a l’H, un estudi de cas); Judith Muñoz (Com treballem l’ODS 4 i l’Agenda 2030 a les escoles catalanes?) i Carme Panchon (ODS 4 i el dret a l’educació).

Com exposen els organitzadors “L’educació, entesa com el procés pel qual es transmeten i adquireixen coneixements i valors,és una de les eines més importants pel ple desenvolupament de l’esser humà. El dret a l’educació ja estava recollit a l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.  Però avui, 76 anys després, la situació educativa no sembla respondre de forma global al que es pretenia: més de 300 milions d’estudiants patiran d’aquí al 2030 mancances educatives”. Debatre sobre aquesta realitat i trobar alternatives és, en definitiva, el propòsit d’aquest interessant cicle de xerrades ja en marxa.

Per cert que l’assistència al cicle, permet el reconeixement d’1 crèdit ECTS per als estudiants de la Universitat de Barcelona que compleixin els requisits (80% d’assistència obligatòria i redacció d’un text sobre un dels temes del cicle).