En el seu moment l’equip de govern va assegurar que les obres començarien a finals del 2023 o a principis del 2024 per acord amb la Generalitat

La construcció i la posada en funcionament del Centre d’Assistència Primària (CAP) de la barriada de Sant Josep està prevista per a finals del 2029, segons ha manifestat la consellera Olga Pané, en resposta a una pregunta que ha realitzat el grup parlamentari d’ERC. Al 2022, el conseller Josep Maria Argimon en una trobada amb l’alcaldessa Nuria Marin, es va comprometre a que l’inici de les obres es produiria a principis del 2024. Segons la nova planificació ara es preveu que comencin al 2027, tres anys i mig després.

La construcció del nou centre d’atenció es preveu fer en dues fases: la primera correspon a les obres d’arqueologia, que es licitaran un cop es finalitzi el projecte actualment en redacció. Es treballa amb la previsió que aquesta primera fase d’obra es pugui iniciar a finals del 2026.

El projecte executiu corresponent a la segona fase de la construcció s’està redactant i es preveu que estigui enllestit i supervisat en el decurs del darrer trimestre del 2026. Aquest calendari situaria l’inici de les obres en el segon trimestre del 2027. La finalització, l’equipament i la posada en funcionament se situarien en el quart trimestre del 2029.

El projecte està recollit al Pla d’Inversions en Salut (PAIS) i es preveu el seu desenvolupament a través de l’empresa pública Infraestructura de la Generalitat de Catalunya, amb un import previst de 14,96 milions d’euros.

D’aquest projecte ja es va prometre la seva inauguració a finals del 2023 o principis del 2024. Avui es manifesta que el nou equipament no arribarà com a mínim fins a finals del 2029. Aquesta notícia ha creat un estat de desolació entre els veïns afectats.

Com ja va informar L’Estaca el 8 de febrer del 2025 el nou ambulatori estarà situat en un solar de 5.000 metres quadrats, cedit per l’ajuntament de l’Hospitalet al Departament de Salut, a la cruïlla entre les avingudes Isabel la Catòlica i Josep Tarradellas.

El nou ambulatori de Sant Josep servirà per esponjar l’ambulatori del Centre, situat a la Rambla Just Oliveras, on són atesos els usuaris de les dues barriades i que es troba en un alt nivell de saturació.

El nou CAP de Sant Josep també ubicarà el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i probablement substituirà el que existeix actualment al carrer Cobalto, que porta el nom de Pura Fernández. Aquest fet ha creat crítiques entre els veïns de Bellvitge que no volen que es tanqui i s’aprofiti per donar servei al barri. El Departament de Salut encara no s’ha definit sobre el futur d’aquest equipament. Els CUAP tenen la funció de servei d’urgències per a l’atenció primària i serveixen de filtre entre els ambulatoris i els centres hospitalaris.

Al solar on es construeixi el nou ambulatori de Sant Josep també s’hi vol instal·lar una segona base d’ambulàncies per al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Actualment hi ha una que està situada a l’Hospital de Bellvitge. Un altre servei que està previst que funcioni és el de Diagnòstic per la imatge.

També s’habilitarà un espai per a la donació de sang i plasma amb l’objectiu de facilitar i promoure al màxim aquestes accions. I comptarà amb equips especialitzats en benestar emocional, nutricionistes i fisioterapeutes. Tots aquests serveis es donen al CAP Just Oliveras que quedarà alliberat d’aquest volum quan s’habiliti el de Sant Josep.

L’entitat Perseu denuncia que l’edifici històric ha estat moneda de canvi en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat pel Biopol Gran Via

L’ associació Perseu en defensa del patrimoni històric de l’Hospitalet ha denunciat, a través d’un comunicat, la tebiesa de l’Ajuntament de l’Hospitalet envers el manteniment d’un bé patrimonial en risc evident que ha col·lapsat en part, a causa de les darreres ventades.

Es tracta de la Torre Gran, una de les últimes masies històriques que encara queden al sud de la Gran Via, molt a prop del riu Llobregat i d’una bassa de laminació, propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua però declarat BCIL i per tant pretesament protegit, com a patrimoni històric de la ciutat. Aquest digital va avisar als defensors del patrimoni històric dies enrere, que una part de la paret de ponent de la Torre Gran havia col·lapsat probablement a causa de la ventada, arrossegant una part de la teulada i probablement tot el pis interior. La Torre Gran és una de les masies més grans del delta amb una façana principal de més de 20 metres, construïda l’any 1843 i abandona des de fa anys.

Els defensors del patrimoni local, absolutament indignats, es queixen que això no ha estat un fet casual perquè l’edifici estava en molt mal estat, amb escletxes a les parets i en alguns llocs sense sostre i s’havia reclamat insistentment a les diferents administracions una acció urgent per evitar la pèrdua d’aquest edifici històric protegit. L’entitat Perseu parla d’“una cadena de desídies, inaccions i excuses” i de la utilització com a moneda de canvi d’aquest edifici “en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat per les obres del soterrament de la Granvia i el BiopoLH”. “Convertir el patrimoni en moneda de negociació és —afegeixen— una pràctica intolerable que avui mostra les seves pitjors conseqüències.”

Recorden que “l’Ajuntament té la competència i l’obligació inexcusable de vetllar pel compliment de la legalitat urbanística. En el cas d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), el consistori disposa d’eines d’inspecció, ordres d’execució i potestat sancionadora per garantir-ne la conservació. La inacció en el cas de la Torre Gran constitueix una deixadesa de funcions que ha permès un estat de ruïna il·legal, derivant en els greus danys patrimonials que avui denunciem.”

D’altra banda, adverteixen “que no permetrem cap intent de reduir o eliminar la protecció legal de la Torre Gran aprofitant-se del seu estat actual. El patrimoni no es pot gestionar deixant-lo caure per després justificar-ne la desaparició. Exigirem la reconstrucció i rehabilitació íntegra de l’edifici, ja que l’ensorrament és conseqüència directa d’una greu desídia de les administracions responsables, les quals estaven perfectament assabentades dels greus problemes estructurals que patia.” En aquest sentit afirmen amb contundència que seguiran lluitant amb determinació “per defensar el patrimoni de l’Hospitalet, denunciar les males pràctiques i per impedir que la història de la ciutat sigui sacrificada per la inacció i la irresponsabilitat institucional”. I asseguren que la Torre Gran “no és només un edifici: és memòria, identitat, història i patrimoni de tots els hospitalencs i hospitalenques”.

És per tot plegat que es mostren decidits a exigir responsabilitats polítiques al govern municipal “i legals per aquesta negligència flagrant i no descartem portar el cas a instàncies superiors perquè no quedi impune”.

Según un estudio, la ciudad necesitaría cerca de 3.000 plazas. Ahora mismo, apenas hay 300 plazas públicas para una población de 54.000 personas mayores de 65 años

Un nuevo frente ha abierto la Marea Pensionista/Marea Blanca de l’Hospitalet: la lucha para incrementar el número de residencias para personas mayores en la ciudad que sean 100% públicas. En la actualidad, solo existen tres, totalmente insuficientes y aunque existen más, muchas de ellas o son concertadas o son privadas.

Según los datos del Institut Nacional de Estadística del 2024, l’Hospitalet cuenta con una población de 44.739 personas de entre 65 y 84 años y 9.209 de más de 85 años. La suma de los dos grupos son 53.948 personas que representan un 20% del total de la población.

La Marea Pensionista/ Marea Blanca, homenajeada por FIC en la Nit dels Insurrectes por su labor por la lucha por la Sanidad Pública, se concentraron el lunes pasado junto al monumento de l’Acollidora donde leyeron un manifiesto. Además de las reivindicaciones por las pensiones y por una Sanidad Pública digna, añadieron un nuevo motivo de lucha: la reivindicación del aumento de las Residencias Públicas. “Se necesitan servicios públicos que acompañen a las personas mayores y a sus familias. L’Hospitalet, por desgracia, no dispone de equipamientos que satisfagan este derecho”, manifestó Miguel Angel Hernández, de la Marea y añadió: “La ciudad tiene una oferta muy limitada de residencias y de centros de día. La mayoría son privados o concertados”.

“Esta limitación de plazas de residencias públicas está provocando que muchas personas mayores, que necesitan atención continuada, no tengan ninguna posibilidad real de acceder a un recurso público, y se ven obligadas a buscar alternativas, que a menudo no pueden asumir económicamente. Cuando una plaza privada puede superar fácilmente los 2.000 euros mensuales, hablar de elección es una ficción, ya que muchas familias sencillamente no llegan”, dicen en el manifiesto.

En un primer momento, realizaran un estudio para analizar la oferta existente en l’Hospitalet: plazas públicas con gestión pública; concertadas (con convenios con la Generalitat) y privadas. A partir de aquí concretarán las acciones a llevar e incluso podrían poner en práctica una recogida de firmas. “Otros alcaldes nos prometieron que harían residencias para personas mayores en los terrenos de Cosme Toda. Ya se puede ver en qué se ha convertido. Un nuevo punto de hacinamiento sin ningún tipo de servicio”, han manifestado desde la Marea.

La Federación de Asociaciones de Vecinos, con motivo del día Mundial de la Gent Gran el 1 de Octubre pasado, asumió las reivindicaciones de la Coordinadora de Familiares de Residencias 5 +1 y una de ellas era exigir a la Generalitat la construcción de residencias públicas con cumplimiento efectivo y una mejora sustancial de la atención que reciben las personas usuarias de estos equipamientos, desde la calidad de la dieta, hasta la ratio mínima de personal de atención y curas.

En un reciente estudio realizado per la Asociación Estatal de Directores y Gerentes en Servicios Sociales de los datos del Informe Mayores del IMSERSO, sitúa a Catalunya como la tercera comunidad con más déficits de plazas residenciales para personas mayores. Sitúan el déficit en toda Catalunya en 15.761 plazas, para llegar a la ratio de cinco plazas por cada 100 personas mayores, un límite que los expertos consideran mínimo para garantizar un atención adecuada.

Si estas cifras se trasladaran a l’Hospitalet se necesitarían en la ciudad 2.700 plazas de residencias para tener cubierto un servicio adecuado para la atención de nuestros mayores. De las residencias existentes en la actualidad solo existen 3 que sean públicas que no llegan a tener, entre todas, 300 plazas. El resto, casi una docena, o bien son centros privados o bien algunos concertados.

El acceso a los centros públicos o concertados son similares y el paciente paga mediante un baremo que establece la Generalitat que va en función de la renta, del grado de dependencia y del patrimonio. La diferencia entre un centro público y uno concertado, muchas veces está “en el personal”. Al respecto, María José Carcelén Romero, coordinadora del Col·lectiu Residències 5+1 declaró en el mes de octubre que era “imprescindible la titulación homologada de todo el personal de residencias de Gent Gran. En cualquier CAP no hay ni una sola enfermera que no tenga el título homologado, ya sea de aquí, o que haya venido de fuera. Entonces, ¿por qué debemos aceptar en las residencias de personas mayores lo que no encontramos normal en la sanidad pública?”, pregunta la coordinadora.

La promotora s’està donant molta pressa abans no arribi la sentència del TSJC sobre els 34.000 metres quadrats ja construïts de més que vulneren la legalitat vigent

Un insospitat i contundent moviment de terres a la parcel·la 40 en el sector Prat de la Riba/Avda Tarradellas  en el macroprojecte de la Cosme Toda, impulsat per la constructora Stoneweg Barcelona, ha aixecat les alarmes del veïnat pel fet que resulta del tot previsible que es posin en marxa dos nous blocs de 7 i 13 pisos d’alçada que estarien en línia amb els altres blocs de la promoció que han estat denunciats per la vulneració del càlcul d’ombres.

Les tanques ja col·locades, els moviments de terres accelerats i els càlculs sobre el Geoportal municipal indicarien que la constructora té molta pressa per produir uns fets consumats que tornarien a produir una edificabilitat excessiva, molt per sobre del que la llei permet, com ja ha passat amb la resta de la promoció on s’han construït 34.000 metres quadrats més dels legalment previstos. Per aquest fet es van produir denúncies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estan encara pendents de resolució judicial, basant-se en la irregularitat del càlcul d’ombres que vulneren bona part dels blocs ja aixecats. Les presses explicarien la clara intenció de tenir ja en marxa les noves edificacions que també vulneren les mateixes regles legals, abans que un tribunal decideixi alguna cosa al respecte. Precisament el que es va dir en el seu dia és que malgrat que el TSJC determini que aquesta promoció és il·legal, seria molt difícil que es determinés ensorrar els edificis que la promotora s’ha apressat a vendre i, d’aquí, les accelerades maniobres abans no es pronunciïn els tribunals.

Però si la celeritat de la promotora encaixa a la perfecció amb la cobdícia dels que només pretenen acumular beneficis, costa d’entendre la negligència o potser la complicitat municipal en aquest àmbit. Pel que han comentat els veïns a aquest digital, el passat 7 de gener es va presentar una sol·licitud formal demanant aclariments sobre les noves llicències dels nous blocs en construcció i la preeminència de les mesures cautelars obligades, sense que, des d’aleshores, l’equip de govern municipal hagi tan sols ni contestat. Una nova queixa a la Síndica de Greuges de la ciutat, explicant la complicitat municipal i el silenci corresponent, ha impulsat l’equip de govern a respondre simplement que s’ha rebut la sol·licitud sense més concreció. Òbviament, la notificació de recepció de la demanda ha excedit tots els terminis legals però, el que és encara més greu, és que no s’hagi actuat en cap sentit respecte el que seria obvi, com seria la paralització urgent i immediata de les obres.

El Foment de la Informació Crítica, l’entitat que edita L’Estaca, ja va convocar al novembre del 2024 una Factoria d’Idees al voltant del “pelotazo” urbanístic de la Cosme Toda, on van participar una representant dels Comuns, l’advocat que va tramitar el recurs per la irregularitat del càlcul d’ombres i un representant dels veïns de Sant Josep de la Cosme Toda que han estat permanentment al capdavant de la resistència veïnal. Aleshores es van detectar dubtes de molts compradors dels pisos en promoció, que van fer trontollar les decisions empresarials per precaució no solament davant les decisions judicials sinó també de les urbanístiques que podrien dependre de l’equip Quirós. A la vista de la negligència municipal, la constructora ha decidit tirar pel dret i accelerar el que li queda de la promoció, sota les mateixes irregularitats manifestes del càlcul d’ombres, a la vista de que la justícia és lentíssima i l’Ajuntament absolutament permissiu.

No es descarta que FIC i els veïns tornin a posar sobre la taula l’abús que representa engegar una nova promoció d’habitatges amb la mateixa volumetria que està denunciada davant els tribunals, sense que l’equip Quirós prengui cap tipus de mesura.

En la trobada es van recordar els 50 anys de la formació del primer col·lectiu d’objectors de consciència a la Casa de la Reconciliació de Can Serra

Sota el lema “Desobediència i Resistències”, l’associació “Llegat Jaume Botey i Vallès”, va celebrar la seva trobada anual, la cinquena, dissabte passat a la Casa de la Reconciliació de Can Serra. L’assistència va ser multitudinària i la sala estava a vessar. A l’acte es va recordar i es va fer al·lusió en diferents intervencions, als 50 anys del primer grup d’objectors de consciència, sorgit precisament en aquests mateixos locals.

La taula inaugural va estar formada per Martí Olivella, Jesús Viñas, Mari Carmen Sánchez i Andreu Trilla que van destacar com a element de transformació social la desobediència civil i el paper que ha tingut al llarg de la història i també a la societat actual.

Un dels exemples que es van exposar va ser el de l’objecció fiscal, com un element que pot utilitzar la població quan fa la declaració de la renda, centrat en les despeses militars, i com una negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. És una forma de desobediència activa a l’hora de complir amb la declaració anual.

També va participar, en una segona taula, Anaïs Franquesa, directora d’Iridia, Centre per a la Defensa dels Drets Humans, que va parlar de la situació crítica del món i on els pilars construïts després de la segona guerra mundial cauen dins de la crisi que pateix el capitalisme. També va intervenir Eloi Orihuela, representant del Sindicat de Llogateres, que va explicar la lluita i estratègia que empren l’organització contra els lloguers abusius. Va moderar el debat Homera Rosetti, periodista

Al mateix acte, es va recordar com una acció de desobediència civil, el primer col·lectiu d’objectors de consciència que va néixer precisament a la Casa de la Reconciliació de Can Serra i que va ser un fet molt rellevant per el pacifisme a tot Espanya.

La Setmana Santa del 1975, l’Equip d’Objecció de Consciència (EOC) creat aquest mateix any i format per activistes per la pau, es van reunir en una casa rural entre Castelló i València on es projecta el primer disseny per elaborar un servei civil que substituís el servei militar. Aquest projecte s’hauria de fer en una ciutat gran, en un barri amb necessitats però no un barri marginal, i al marge de qualsevol partit polític. A aquest mateixa trobada van assistir Jaume Botey i Andreu Trilla de l’equip de la parròquia de Can Serra. Allà mateix se’ls va preguntar si acceptarien que Can Serra i la Casa de la Reconciliació acollissin i donessin cobertura a EOC.

Andreu Trilla i Jaume Botey van consultar el sector més proper i actiu del barri de Can Serra i en un principi hi va haver una mica de desconcert ja que hi havia un hàbit, com era el servei militar entre els joves, molt arrelat. D’altra banda, no s’enteniaben bé el que era l’objecció de consciència, però finalment es va acceptar i en una reunió celebrada el 9 de juny entre l’equip del barri i el nucli inicial de l’EOC, s’assumeix convertir Can Serra en la primera seu d’aquest servei.

Va ser l’inici d’una aventura col·lectiva que tindria conseqüències tant pel barri com per les persones que s’hi implicaven. Es tractava d’un enfrontament directe contra l’exèrcit, columna vertebral del franquisme i, en aquell moment, s’estava al final de la dictadura. Pocs mesos abans s’havia produït l’assassinat de Carrero Blanco.

Per a aquells que vulguin ampliar informació sobre aquesta experiència poden consultar el llibre: Can Serra. 50 anys. Historia d’un barri de L’Hospitalet

Can Serra 50 anys. Història d’un barri de l’Hospitalet