Formigó als parcs infantils

STOP degradació, associació de Collblanc-La Torrassa va denunciar fa uns dies la col·locació d’unes grans peces de formigó amb forma de con que subjectaven els tendals que s’estan col·locant a algunes zones infantils de l’Hospitalet per crear ombres de cara a l’estiu que ve. Tal com manifesten, no es necessiten gaires paraules, ja que les imatges parlen per si soles. «Qui ha dissenyat i col·locat aquesta instal·lació no ha tingut en compte ni la disposició dels elements al parc ni el perill que pot suposar per als nens i nenes que l’utilitzin», manifesten des de l’entitat els que afegeixen que és un col·lectiu especialment protegit. La indignació de les famílies és molt gran i exigeix ​​una actuació i una correcció immediata. “Col·loquen elements que són perillosos ia més ocupen un espai gran als petits parcs per als petits”

GRAFITS

“TMB ha gastat prop de sis milions d’euros des del 2020 per netejar
pintades als trens…”

                                Diari Punt – Avui, 1 de desembre del 2025

Ells es pensen que són l’hòstia,
millors que Miró i Dalí,
que els frescos de Pentacòstia
i els refrescos de Dailí.

Tot el que trobes emmerdes,
ets més porcs que el gran Porky pig,
ens feu ser uns menjamerdes
del vostre art sense sentit.

Les vostres grans collonades
ens costen un dineral.
Aneu a agafar l’arada
a l’aurora boreal.

Amb multes de tortunpana
us farem pagar els grafits.
i No us en vindran més gana
de com quedareu servits.

Ara poseu-vos en fila,
les Raüles i els Raüls.
I ja veureu com refila
cada esprai als vostres culs.

L’Informe de la Sindicatura de Greuges està convertint en un clàssic l’evidència de les mancances que pateix la ciutadania pel que fa als serveis socials i a l’espai públic

Les actuacions del 2025 suposen un rècord des que l’organisme es va crear i les denúncies dels ciutadans, o creixen o son estables, en la majoria dels àmbits

J.V.

Exactament 905 actuacions van ocupar la tasca anual de l’Oficina de Suport dels Òrgans de Defensa de la Ciutadania de l’Hospitalet que formen essencialment la Sindicatura de Greuges i, en l’apartat de suggeriments, la Comissió de Suggeriments i Reclamacions. En el ple d’abril, Merche García Villatoro, la titular de la Sindicatura, va exposar el seu informe anual on destacava la diferència respecte de l’any anterior que havia suposat un increment del 39,7%. Si a l’any 2024 les actuacions, entre causes sol·licitades i expedients d’ofici havien estat 647, l’any 2025 les 905 actuacions van suposar més de 17 causes setmanals de promig.

Aquest increment del 40% presenta tres lectures. D’una banda, que vuit anys després de la seva creació, la Sindicatura ha aconseguit convertir-se en l’instrument de queixes més efectiu per la ciutadania, de manera que cada vegada hi ha més ciutadans que s’adrecen a la Sindicatura. De l’altra, que la Síndica s’ha convertit autènticament en la defensora dels interessos del veïnat, especialment per la seva empatia, la seva professionalitat i el gran interès en fer servir la seva autonomia administrativa per resoldre els problemes que li arriben o dels quals n’és testimoni directe i, en últim terme, l’evidència que la ciutat continua patint greus problemes a l’hora de satisfer les necessitats dels seus residents, especialment pel que fa a la insensibilitat del govern local, d’una banda, i als enormes dèficits estructurals de gestió que mostren una clara incapacitat per fer avançar la ciutat.

A la Síndica no li correspon analitzar les causes de l’increment d’assumptes, però és evident que les seves reiteracions pel que fa a algunes mancances en els serveis, resulten suficientment eloqüents del fons del problema.

Una part dels assumptes que tracta la Sindicatura tenen a veure amb els expedients oberts i les gestions d’intermediació que practica amb les Administracions. Pel que fa als expedients, l’increment ha estat del 30% respecte de l’any anterior i les intermediacions del 40%.

Els expedientes oberts l’any 2025 (greuges, queixes, suggeriments i iniciatives d’ofici) presenten unes xifres molt semblants a l’any anterior, si exceptuem les queixes, que han crescut notablement. La majoria dels expedients oberts tracten temes globals de ciutat, però també n’hi ha referits als districtes de la ciutat destacant el districte Centre/Sant Josep/Sanfeliu i Collblanc-La Torrassa, com els que concentren més intervencions. Respecte de les no admissions a tràmit, també han crescut respecte de l’any passat, moltes d’elles per derivacions a la Síndica de Catalunya o al Defensor del Pueblo, però en canvi han disminuït les referides a problemes formals dels sol·licitants (com no respectar el tràmit directe a l’Ajuntament en primera instància) que indica que hi ha un millor coneixement de com fer servir la Sindicatura.

El 83% dels expedientes que estaven oberts durant el 2025 s’han pogut tancar a 31 de desembre i 98 de cada 100 casos qualificats com a queixes, s’han pogut resoldre a favor dels ciutadans i els altres dos a favor de l’Ajuntament. La majoria d’aquests expedients incloïen, per part de la Sindicatura, recomanacions a l’Administració local, propostes concretes d’actuació o sol·licituds específiques. El 60% s’han acceptat total o parcialment i una mica més d’un 9% s’han rebutjat de manera motivada, el que indica que per sobre del 30% de les propostes de la Sindicatura a l’Ajuntament no han estat tingudes en compte.

Tot plegat fa que les iniciatives d’ofici, és a dir, aquells expedients que la pròpia Sindicatura obre en detectar problemes amb la ciutadania, tinguin un pes important en el global de les actuacions anuals. Aquest 2025 hi ha hagut un 12% d’expedients oberts, una mica menys que l’any anterior que van ser un 17%. La majoria d’aquests expedients d’ofici han tingut a veure —com ja va passar l’any anterior— amb casos de persones o famílies en situació de greu vulnerabilitat i amb problemes reiterats d’empadronament.

Com ja és tradicional, d’altre banda, els temes que condensen per sobre del 10% de les reclamacions presentades es refereixen a l’espai públic i als serveis socials. Respecte de l’espai públic les queixes s’incrementen any rere any (l’any passat a l’entorn del 39% d’increment), mentre que han disminuït dos punts en el que es refereix als serveis socials (al 2025, un 15%). L’any passat l’àmbit de la Seguretat també superava el 10% mentre que aquest any s’ha quedat a la ratlla.

La majoria de les queixes ciutadanes sobre els serveis socials que detecta la Sindicatura tenen a veure amb les dificultats d’accedir presencialment als professionals de les Àrees Bàsiques, fet que vulnera el dret dels ciutadans a disposar d’un pla d’atenció social individual, familiar o convivencial, dret a rebre serveis de qualitat, dret a que li assignin un professional de referència, dret a escollir les mesures o els recursos assignats, a participar en la presa de decisions o a opinar sobre els serveis rebuts. Tenen dret, a més, a rebre tota la informació sobre els serveis, les prestacions i la seva disponibilitat i els criteris de concessió, així com el circuit de queixes i reclamacions i l’ajut necessari per entendre fidelment els seus drets. No cal dir que les mancances en aquest àmbit son enormes i reiteratives, i la Sindicatura ha recomanat una Carta de Serveis Socials que posi fi a les limitacions que pateix la ciutadania en una qüestió clau per garantir la igualtat d’oportunitats de les persones.

En relació a la nebulosa existent en aquesta àrea, la Sindicatura ha posat un cop més l’accent en l’obligació de l’Ajuntament a disposar d’una reserva d’habitatge social, especialment en una ciutat com l’Hospitalet, amb 300.000 habitants i un índex de famílies vulnerables aclaparador. I també l’obligació, tantes vegades denunciada, d’empadronar a totes les persones que viuen a la ciutat sigui quina sigui la seva situació administrativa. També, la Síndica de la ciutat, posa l’accent en l’abordatge del sensellarisme i en l’ajut alimentari, terribles xacres que pateix la ciutadania hospitalenca més desemparada, juntament amb el clam més recent de les denegacions del servei de teleassistència que és d’estricta competència municipal. Com afirma la Síndica: “no és atribuïble a la falta de terminals o a d’altres temes vinculats a la gestió de la Diputació de Barcelona, la denegació del servei de teleassistència a la nostra ciutat”.

L’informe també inclou importants recomanacions al govern municipal en tot allò que té a veure amb l’espai públic, l’accessibilitat a tota la ciutat, l’accés a l’habitatge, o per exemple, l’eliminació de l’amiant.

A los centristas se les cae la careta

Que las políticas que se aplican en general dependen de las personas más que de los partidos, se está poniendo brutalmente de manifiesto estos días en toda Catalunya. Es verdad que también depende en buena medida de la presión de los partidos a los que les cuesta una vida entera ganar unas elecciones pero que son capaces, con su claridad conceptual, imponer políticas más radicales de las que los partidos que siempre las ganan son capaces de aplicar.

Me refiero, claro está, a las diferencias, substanciales, entre las señales y las dinámicas del gobierno del criticado Sánchez y las del tieso Illa maravilla que, en tres días, ha mostrado la cara más nefasta de su tacto como gobernante. Los partidos que gobiernan en Madrid y en Barcelona son el mismo, o muy parecidos. Pero las políticas son muy distantes en aspectos que tienen que ver con la sensibilidad social. Influye, naturalmente, que en Madrid haya unos ministros bastante más de izquierdas que otros. Y parece que esos más de izquierdas que son minoría y de otro colectivo, presionan siempre que pueden para que, a los que son claramente menos de izquierdas, se les note poco. Ya decía que muchas de las decisiones políticas tienen que ver más con las personas que con los partidos y, siempre, mucho menos, con las etiquetas ideológicas porque eso de la izquierda añadido a Felipe González, por ejemplo, es un oxímoron. Hoy, abracadabrante; pero los que lo sufrimos en su día cuando decía una cosa y hacía la contraria, de una evidencia absoluta.

Decía que el presidentilla ha hecho en solo tres días declaraciones, propuestas y proyectos que claman al cielo y que se han denunciado, han calado en la prensa y conviene destacar, porque ubican al personaje y a lo que pretende.

Tres proyectos sonados, unos más que otros, pero elocuentes todos ellos. El primero, el empeño personal en la erradicación de los problemas de vivienda, con la peor medida imaginable: la de saturar todavía más un territorio ya absolutamente saturado, especialmente en el área metropolitana de Barcelona. Saturar, a base de construir. Y si se tiene en cuenta que construir y vender es uno de los negocios especulativos más considerables, la propuesta del presidentilla es reforzar el loby de la construcción/promoción para que siga ganando la mayor pasta posible. No vamos a entrar en detalles, pero hay muchas otras medidas que se podrían tomar para beneficiar a los vulnerables que desean vivir en condiciones bajo un techo. Las han expuesto muchos especialistas y lo único que hace falta es una sensibilidad social desde el gobierno para aplicarlas.

El segundo, del que este digital se hizo eco hace muy poco, la barbaridad de incorporar policías de paisano en los institutos de secundaria con la excusa de evitar conflictos. Como dijeron los indignados profesores de muchos centros de toda Catalunya, lo esencial para evitar conflictos sociales es garantizar la igualdad de oportunidades en los barrios más pobres y con peor calidad de vida. Los centros en su día, ya detectaron el problema y le hicieron frente con éxito y garantías, merced a los profesionales de integración social a los que la misma Generalitat del presidentilla ha ido expulsando progresivamente con el recorte financiero de sus equipos.

Y el tercero, por ser rápidos, la desfachatez que nos toca muy de cerca, de otorgar la Cruz de Sant Jordi al empresario que dirige el grupo Moventia. Un grupo, que si se ha destacado por alguna cosa ha sido por llevar meses una de sus empresas enfrentada con su plantilla de trabajadores y por licitar a la muy baja para ganar contratos de la Administración que luego son incumplibles y que perjudican a los que trabajan y a los que se suben a los autobuses, que también suelen ser los que trabajan. La cruz de Sant Jordi para el peor ejemplo empresarial.

Este PSC catalán necesitaría una izquierda de verdad que le presionara como corresponde para parecerse un poco más a sus colegas del Estado. De donde se deduce que, sin la presión de la izquierda opositora, los gobiernos que se dicen socialistas y que ya habría que empezar a considerarlos centristas con un optimismo suave, tienden a la barbaridad (los polis en las escuelas), a la desfachatez (la cruz de Sant Jordi a un explotador) y al favoritismo (potenciar al loby constructor/promotor).

Para llegar hasta ahí dicen que se sienten presionados: por la inseguridad en las escuelas, por la presión de la calle respecto de la vivienda, por la presión de las empresas en sus licitaciones a la baja. Y por eso, este gobierno centrista hace lo que hace.

¡Ah, las presiones sobre el gobierno que sirven a su vez para presionar a la oposición! En l’Hospitalet sabemos de qué hablamos porque las presiones sobre la oposición al gobierno centrista del amigo Quiroseno le han dado resultado últimamente. Son los mismos pájaros en distintas jaulas, pero cantan igual. Y es que, a los centristas de aquí, y de allá, se les está empezando a caer la careta.