Denuncien retards injustificables a la cessió de terrenys per ampliar dues escoles de l’Hospitalet: Pere Lliscart i Puig Gairalt

ERC recorda en una moció que es disposa d’acords de govern amb finançament assignat l’any 2020 per al Pere Lliscart, i l’any 2021 per al Puig i Gairalt

Imatge del col·legi Pere Lliscart.

Una moció del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya reclama al Ajuntament què, per la via d’urgència, tiri endavant totes les gestions necessàries i pendents per cedir els solars dels institut escola Pere Lliscart i Puig i Gairalt per possibilitar l’inici de les obres d’ampliació el més aviat possible.

Encara que són necessaris determinats tràmits per iniciar el procés de licitació de les obres d’ampliació dels edificis d’aquestes escoles que permetran incrementar l’oferta de places escolars; això hauria d’haver requerit d’uns pocs mesos, però inexplicablement porta anys sense desencallar-se. ERC es queixa que el govern municipal tampoc ha donat cap resposta a les preguntes realitzades per escrit en aquest sentit.

Fent una mica d’història, s’ha de recordar que es disposa d’acords de govern amb finançament assignat l’any 2020 per al Pere Lliscart, i l’any 2021 per al Puig i Gairalt. La moció d’ERC manifesta que: “en el cas del Pere Lliscart si l’Ajuntament hagués actuat amb diligència podríem dir que ja s’haurien realitzat les obres i avui disposaríem d’un magnífic equipament a ple rendiment”. I afegeix: “El més greu, però, es que això hagués permès alliberar el solar de la plaça Cadí encara avui ocupat pels mòduls de la secundària habilitats per acollir els alumnes de secundaria”. Aquest solar de més de 2000 m2 és viable. Aplicant els criteris de flexibilitat, com ja s’ha fet en altres escoles de la ciutat anteriorment, com el cas de l’Ernest Lluch, s’hi podria construir una escola de dues línies, donant resposta a les necessitats d’escolarització que tenim a la zona nord a la ciutat. I un cas similar passa amb la Puig Gairalt encara pendent de la cessió de documentació.

Des de ERC, considerant, del tot injustificable, per part de l’Ajuntament el retard en els tràmits de cessió dels solars que està comportant que no es facin les obres de dos instituts escola i que, a data d’avui, no haguem pogut realitzar la cessió d’espai ni tinguem l’acord de govern per construir una tercera escola al solar de la plaça Cadí.

Als regidors republicans consideren que: “cal ser realistes, per més que ara actuem amb celeritat i per la via de la màxima urgència no podrem recuperar tot el temps perdut, però estarem a temps d’aprofitar l’onada expansiva dels pressupostos de la Generalitat dels darrers quatre anys i no perdrem el tren definitivament en aquest sentit”. I puntualitzen que “tenim els acords de govern encara vigents, tenim assignació pressupostària per garantir l’ampliació dels dos instituts-escola i obrim la possibilitat de tenir un solar per construir una tercera escola. Tenim, per tant, respostes als reptes plantejats”.

En el passat ple del mes de febrer a proposta de la Federació d’Ensenyament de CCOO es va aprovar una moció per unanimitat on es parlava de la situació d’emergència educacional en determinats barris de la nostra ciutat i on s’urgia a flexibilitzar els criteris per part del Departament a l’hora d’aplicar de la normativa de construccions escolars.  La moció plantejava la necessitat de trobar solucions urgents i excepcionals a la manca de solars amb les condicions mínimes de qualitat exigible i de superfície mínima per poder construir les escoles que es necessiten a la nostra ciutat.

En la moció també es demanava a l’Ajuntament agilitzar el màxim els tràmits per a la cessió de solars. És evident que la situació desbordant de la nostra ciutat, amb una manca de solars disponibles per a construir-hi escoles, amb una elevada matrícula viva que provoca unes ràtios molt per sobre de la mitjana de Catalunya, requereix de respostes excepcionals i urgents i que s’hi estigui a sobre permanentment per desencallar els entrebancs que vagin sorgint.

L’Hospitalet exige a la Generalitat que modernice y mejore la organización del Hospital de la Cruz Roja

La falta de servicios en este centro de referencia sanitaria de la ciudad obliga a los hospitalenses a “peregrinar” hacia el Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí

Imagen del Hospital de la Cruz Roja.

En el compás de espera de la creación de un nuevo Hospital General de L’Hospitalet en la zona de Can Rigal (Pubilla Casas), proyecto que lleva más de veinte años aparcado pese a que los terrenos están cedidos, todavía se desconoce que haya ninguna previsión al respecto. Sin embargo, se ha anunciado a bombo y platillo el traslado y ampliación del Hospital Clínic que se construirá en la zona de las pistas de tenis de la Universidad de Barcelona UB), en el comienzo de la Diagonal colindante con L’Hospitalet, pero se desconoce si este nuevo centro hospitalario ofrecerá asistencia a los hospitalenses. 

L’Hospitalet va a reclamar a la Generalitat a que realice de forma inmediata un estudio sobre las reformas estructurales que precisa el Hospital General de l’Hospitalet, popularmente conocido como el de la Cruz Roja, así como otro estudio sobre su organización interna y los servicios que faltan, de forma que antes de que finalice este año comiencen las obras de su rehabilitación y modernización.

La propuesta, presentada por el grupo del PP en el Ayuntamiento de la ciudad, fue aprobada en el último pleno municipal antes de que se interrumpiera su celebración por problemas técnicos, dado que dejaron de funcionar tanto los micrófonos como los botones para emitir los votos.

La moción se apoya en las múltiples y reiteradas quejas de pacientes y trabajadores del Hospital General de L’Hospitalet, en el sentido de que necesita una profunda reforma tanto estructural como organizativa para su correcto funcionamiento, así como la recuperación de servicios. Las reformas que se hicieron en su día significaron a juicio del grupo popular “un pequeño lavado de cara, pero se no abordaron las reformas en profundidad que desde hace años el hospital requiere”.

El peligro del amianto

En efecto, tanto pacientes como profesionales denuncian que el hospital presenta multitud de puntos deteriorados e incluso presencia de amianto, con la peligrosidad que ello conlleva. También manifiestan la falta de algunos servicios esenciales, que hace que muchos pacientes tengan que ser derivados al Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Ello conlleva un consecuente riesgo para su salud por el traslado, así como la incomodidad para el usuario y sus familiares por el hecho de tenerse que desplazar lejos de su domicilio, además de la sobrecarga que supone para el hospital de recepción.

A una anterior pregunta realizada por el grupo municipal del PP, el equipo de gobierno del Ayuntamiento encabezado por la alcaldesa y senadora Nuria Marín, se les respondió que este tipo de actuaciones corresponden a la Generalitat, y por lo que los concejales populares encabezados por Sonia Esplugas han podido comprobar, desde la Generalitat se asigna de forma anual un concepto presupuestario a tal efecto, “el cual, si se ejecuta, no se nota”.

Atendiendo a las urgentes actuaciones que requiere el actual Hospital General de L’Hospitalet, tal y como demandan usuarios y profesionales, esta moción pretende que se lleven a cabo cuanto antes. Es imprescindible que se realice una reforma estructural y organizativa de forma urgente, ya que la situación actual en la que se encuentra el Hospital no permite esperar a los más de 20 años que supone la creación de un nuevo hospital.

L’edifici d’Olis Regàs en perill: una identitat i una memòria que pot esvair-se

El grup municipal socialista, una vegada més, es desentèn de la conservació del patrimoni ciutadà

Placa brillant que recorda que al costat del edifici va néixer l’actriu Nuria Espert.

Fa poques setmanes van saltar tots els senyals d’alarma. L’edifici d’Olis Regàs, al carrer Buenos Aires de Santa Eulàlia es va posar a la venda. L’actual propietat demana poc més d’un milió d’euros i anuncia que disposa del permès per construir-hi quatre pisos turístics. Tot plegat queda lluny de ser un acudit de més o menys mal gust. L’edifici d’Olis Regàs es una mostra excel·lent de l’arquitectura industrial modernista.

Efectivament, com s’explicava en l’encapçalament d’una moció presentada pel grup municipal d’ERC-EUIA en el Ple de gener de 2024 , “El magatzem d’olis Regàs és un edifici situat al barri de Santa Eulàlia, dels pocs exemples d’arquitectura fabril modernista que es conserven a l’Hospitalet, amb un bon estat de conservació. Va ser projectat el 1911 per Juli Maria Fossas i Martínez (1868-1945), arquitecte de la secció d’ornat de l’Ajuntament de Barcelona i conegut per edificis singulars de la mateixa ciutat com la Casa Josefa Villanueva (Roger de Llúria 18), l’edifici de la Companyia Transmediterrània (Via Laietana 2), Can Po Cardona (Sant Joan Despí) i nombrosos panteons del cementiri de Montjuïc. L’edifici, concebut com a magatzem d’olis d’oliva de l’empresa que regentava Joaquim Regàs, consta d’una sola planta amb façana simètrica de tres cossos, un central més elevat i dos laterals.”

En el mateix text s’afegia que: “Al centre hi ha una gran porta i per sobre tres grans finestres, la central més gran, que accentua la simetria de l’edifici. La nau central té coberta a doble vessant de la qual encara es conserven les teules planes originals. Està coronada per un frontó mixtilini i un medalló central de gran interès. A tota la façana cal destacar el joc de relleus amb formes ovalades en estuc i motllures obertes que emmarquen el reixat de ferro forjat amb elements florals. El treball del ferro, també present a les baranes, té un fort accent modernista de qualitat considerable. Aquest és un edifici inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de 2001, que consta amb un nivell de catalogació D, és a dir, que independentment de l’obra que se’n realitzi hauran de mantenir-se les façanes, així com els elements estructurals que asseguren la seva solidesa i integritat.”

Finament es demanava que l’Ajuntament adquirís l’edifici d’Olis Regàs, ara en venda, per destinar-lo a equipament d’us públic. La proposta va ser rebutjada amb el vots en contra del grup municipal del PSC i els de Vox. Per aquest últim grup municipal el seu vol contrari expressava el rebuig a qualsevol gestió pública de l’edifici. El grup del PSC va explicar que l’edifici no tenia cap interès més enllà de la façana, que va considerar prou protegida per la seva inclusió al PEPPA.

Però la façana no és suficient. Tot l’edifici d’Olis Regàs forma part del patrimoni de la ciutat, del patrimoni del veïnat, amb independència de que formi part o no del llistat de protecció limitada que suposa el PEPPA de la Ciutat.

De fet, només caldria passejar pels carrers del barri per adonar-se de la importància de l’edifici. Just al costat hi ha una placa brillant que recorda que allà mateix va néixer l’actriu Nuria Espert. No costa massa imaginar el que pot significar que l’edifici d’Olis Regàs acollis una sala teatral que portés, orgullosament, el nom de la antiga veïna Nuria Espert i que pogués servir com a referent més enllà. Però hi ha més. No gaire lluny hi ha la casa on va néixer l’Antoni Ros Marbà, el conegut músic i director d’orquestra. Tampoc és difícil imaginar el que pot ser que l’edifici d’Olis Regàs contingués un auditori amb el seu nom. Seguint el mateix carrer, una mica més avall hi havia existit la cooperativa “El Respeto Mutuo”, que disposava d’una sala de teatre i que en diferents moments de la història va acollir diverses entitats.

Res d’això sembla importar als responsables del grup municipal socialista de l’Ajuntament de la ciutat. Semblen identificar patrimoni amb pedres o possible especulació immobiliària. I a poc a poc, o una mica més ràpid, van desapareixent de la ciutat i de cadascun dels seus barris elements patrimonials.

Sense entendre el patrimoni com una cosa viva, com la memòria comunitària, com allò que ajuda a crear identitat col·lectiva, com allò que va molt més enllà de les pedres i dels edificis, un patrimoni que inclou elements com la mateixa trama urbana, aquells camins creats per la gent, per comunicar-se i que, sense cap mena de debat públic va també desapareixent a canvi d’un urbanisme de blocs tancats en ells mateixos, no hi ha ciutat possible.

Per fer-ho encara més fosc, la propietat actual de l’edifici dels carrer Buenos Aires del barri de Santa Eulàlia ha aconseguit autorització per poder-hi construir nous pisos turístics, en un barri que veu augmentar dia a dia el nombre d’habitatges turístics sense control. No seria dolent conèixer com, per què i qui ha autoritzat aquesta possibilitat en una zona que incrementa la seva densitat de població mentre disminueixen equipament públics.

Avui, l’Hospitalet de Llobregat, la ciutat que vol tenir com a símbol la imatge de l’Acollidora veu com creix en habitants però deixa d’acollir realment. Les persones que arriben als nostres barris tenen cada vegada menys possibilitats, menys referents per identificar-se amb els lloc on viuen, per sentir-se acollits i sentir que la seva història pot formar part d’històries comunes, que la seva memòria és part d’una memòria compartida; que ja no son només habitants sinó que formen part del veïnat que és capaç d’acollir i de crear identitat col·lectiva de barri i de ciutat.

Ara, cal esperar que Olis Regàs no formi part de la llaga llista de patrimoni perdut de l’Hospitalet. Cal esperar que un govern municipal que va ser capaç de comprar per un parell de milions d’euros dues naus en desús a l’anomenat “banc dolent”, sigui capaç d’adquirir en bones condicions l’edifici d’Olis Regàs abans que desaparegui. Ho recordarem

El Informe de la Síndica pone de manifiesto el incremento de expedientes y consultas

El grueso de quejas y consultas se refieren a la gestión municipal, la calidad de vida y la seguridad

Merche García, la síndica de l’Hospitalet.

El año 2023 fue el más destacado en cuanto a la tramitación de expedientes desde que se creó en 2017 la figura del Síndic de Greuges de la ciudad, que ocupa desde su fundación Meche García. Se incrementaron un 23% con respecto al año anterior, especialmente por el aumento de las consultas, pese a que los expedientes de intermediación se redujeron a la mitad y también disminuyeron las sugerencias que son analizadas por la Comisión de Sugerencias y Reclamaciones.

Estos datos, así como el número de agravios, quejas y sugerencias, o el aumento de expedientes tramitados de oficio, fueron puestos ayer de relevancia por la propia Síndica, que expuso ante el pleno municipal el informe de gestión de la Sindicatura correspondiente al año 2023. Los informes de la Síndica suelen ser una radiografía del estado de necesidad de la ciudadanía y probablemente lo serían más si el instrumento al servicio de los derechos cívicos fuera más conocido de lo que es. Pese a ello, se vehicularon durante 2023, 609 acciones en las que intervino la Sindicatura, de las cuales se tramitaron 99: 5 agravios, 71 quejas y 1 sugerencia, y 22 expedientes tramitados de oficio, lo que pone de manifiesto la utilidad de la Sindicatura y el buen hacer de la actual Síndica que ha conseguido responder de pleno a lo que se esperaba de este organismo. Todo cuanto llega a la Sindicatura se tramita y no queda una sola cuestión por responder o resolver. Si esta solvencia se practicara por la Administración, que tiene muchísimos más recursos y parecidas obligaciones de respuesta a las necesidades de los administrados, la gestión municipal merecería un sobresaliente. Por lo que se ha ido viendo hasta ahora, tal como puso de manifiesto el propio informe de la Sindicatura, el Ayuntamiento está muy lejos de responder a lo que se espera de una administración local al servicio de sus ciudadanos.

El informe anual de la sindicatura que puede consultarse en la web oficial del organismo, consta de 168 páginas, más el informe complementario de la Comisión de Sugerencias y Reclamaciones (16 páginas). En ese informe se pueden consultar, (uno a uno) la relación de agravios, quejas e iniciativas de oficio de la Síndica, así como el resumen de actividades anuales de la titular. De las 609 acciones desarrolladas a lo largo del año hubo 21 intermediaciones (el 72% de las cuales solucionadas y el 21% pendientes) y 161 expedientes abiertos, de los cuales 99 fueron tramitados (entre agravios, quejas, sugerencias e iniciativas de oficio). De todos ellos, el 84% se han resuelto y el 16% están en proceso, la gran mayoría de los resueltos a favor de quien presentó la queja (79%).

Llama la atención que el 80% de las acciones gestionadas en 2023, corresponden a 4 áreas específicas: servicios sociales (25,8%), función pública (23,1%), espacio público (17,6%) y convivencia y seguridad (13,2%). Es decir, donde se observa queja ciudadana es básicamente en la atención a las personas, el funcionamiento de la administración local, las dificultades de la calidad de vida en relación con el urbanismo y el espacio público, y los problemas de seguridad en la vía pública. Esos aspectos ponen de manifiesto primero, donde vivimos, segundo, qué servicios tenemos y tercero, cómo gestionan nuestros recursos (nuestros impuestos).  Esas mismas cuatro áreas: servicios sociales, función pública, espacio público y seguridad, representan el 87% de los expedientes tramitados.

La Síndica quiso también poner de manifiesto en su informe, la iniciativa de oficio para conocer cómo hace frente el Ayuntamiento a la violencia contra las mujeres “con vistas a analizar cuidadosamente el circuito y protocolo de atención a las violencias”. En base a ello realizó quince recomendaciones y propuestas de mejora al respecto, añadiendo también un listado de preocupaciones que le transmitieron las diversas entidades de la ciudad entre las que destacan las dificultades que expresan las entidades para acceder a espacios municipales, la importancia de cuidar el arbolado y crear más zonas de sombra, el mantenimiento de la ciudad y especialmente de sus escasas zonas verdes, y la atención al sinhogarismo que mereció un apartado propio en la defensa que hizo la Síndica ante el pleno municipal.

Una buena parte de las quejas y consultas del 2023 tenían mucho que ver con aspectos de la función pública que afectaban directamente a la plantilla municipal de trabajadores, en buena medida a la problemática que ha venido viviendo la Guardia Urbana en los últimos meses. En base a ello se puso de manifiesto durante el pleno la necesidad de favorecer el diálogo entre Recursos Humanos y las fuerzas sindicales de la GU para resolver un conflicto enquistado que no puede resolverse desde la Sindicatura de Greuges sino desde la negociación colectiva.

Las intervenciones de los grupos municipales durante la sesión plenaria pusieron de manifiesto la competencia de la Sindicatura a la hora de implicarse en los asuntos públicos, así como la necesidad de intensificar la gestión municipal en los asuntos que le corresponden especialmente en lo relativo a dar respuesta a las necesidades de la ciudadanía. Incluso, antes de que lleguen a los propios servicios municipales como hace la Síndica en las actuaciones de oficio y no como está ocurriendo en la actualidad donde la ciudadanía no puede acceder ni siquiera a los servicios municipales porque están colapsados por falta de recursos, por falta de personal y por incapacidad de gestión. Los grupos se pronunciaron, asimismo, en la necesidad de dar a conocer el trabajo de la Síndica de Greuges entre los hospitalenses, haciendo campañas de divulgación de lo que representa esta institución en defensa de los derechos humanos y de los ciudadanos.

Los paradistas del exterior del Mercat de Collblanc viven desde el 2019 su Vía Crucis particular

Estancada la reforma de las paradas exteriores cuando se prometió para finales del 2023

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- Desde el año 2019, están reclamando la reforma de sus paradas y aunque promesas, escritos, decretos firmados que todo se iba a realizar con celeridad; la realidad es otra y están de la misma situación que hace cinco años, por no decir peor ya que algunas de ellas se están deteriorando de forma irreversible e incluso algunos de sus techos se han hundido totalmente.
Los paradistas están indignados por un mercado que roza los cien años y que tiene una clientela fidedigna y situado en un lugar privilegiado cerca de Barcelona. Tiene un gran ambiente y lo único que se pretende es mejorar y renovar.
La historia proviene del año 2019 cuando la Junta de paradistas del Mercat de Collblanc plantearon la necesidad de hacer una reforma integral de las paradas del exterior. Actualmente tienen 215 locales, de los cuales 134 están ocupados.
Tres años más tarde, en el 2022, el ayuntamiento municipal de entonces se comprometió, incluso por escrito, a que se realizaría la reforma y se puso una fecha mágica: septiembre de 2023, después de las elecciones municipales.
El pasado 15 de diciembre, finalmente, se comunica a los paradistas que las obras se aplazan porque se quiere hacer un proyecto integral, interior y exterior, del Mercat. Esto genera una gran indignación entre los paradistas y se pone en evidencia que no existía ningún tipo de proyecto, a pesar de que se les dijo en su día que la obra era inminente.
Los diferentes grupos municipales que conforman la oposición han denunciado esta situación y han cuestionado al equipo de gobierno sobre los perjuicios que han creado a los paradistas. Desde noviembre de 2022, existe una suspensión para la venta y transmisión de las paradas. Algunos de los propietarios han renunciado a la parada y dieron su titularidad sin poder ni venderla ni traspasarla porque decidieron jubilarse. ERC incluso preguntó si se les iba a indemnizar
Los diferentes grupos municipales de la oposición (ERC, PP y ECP) han interpelado al gobierno municipal de la situación del mercado y las diferentes promesas que se han realizado para la reforma de las paradas del exterior en diferentes plenos y han denunciado su situación actual.

Diferentes imágenes de cómo se encuentran las paradas.

Las familias de 5 escuelas infantiles reclamarán su municipalización en el pleno de l’Hospitalet del viernes

Exigen el cumplimiento del compromiso del Ayuntamiento de la ciudad de municipalizar los centros Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Garabatos y Patufet

La plataforma de familias afectadas por el retraso de la municipalización de 5 escuelas infantiles de l’Hospitalet, Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Garabatos y Patufet reclaman que se haga efectivo el compromiso adquirido por el Ayuntamiento de la ciudad para el próximo curso 2024-2025. Tras pedir soluciones al concejal David Quirós, las familias asistirán al pleno municipal convocado este viernes, 22 de marzo a las 10,30 horas para hacerse escuchar.

La comunidad educativa de las 5 escuelas infantiles también reclama una compensación económica por el atraso de la municipalización y que alcanza a este curso escolar en que no se ha cumplido el compromiso del Ayuntamiento de l’Hospitalet, así como la equiparación de precios con el resto de escuelas infantiles públicas.

En un manifiesto, las familias afectadas recuerdan que el Pacto Local por la Educación de 2016 ya recogía el compromiso de impulsar el proceso de municipalización de las cinco escuelas infantiles de L’Hospitalet de Llobregat que ahora se movilizan: Nova Fortuny, Gua-Gua, Patufet, Estel Blau y Garabatos. Hasta el 2020 recuerdan que no se intensificó este proceso y se anunció una primera fecha de integración en la red municipal de cara al curso 2023/24. A principios de 2023 se comunicó el atraso en el curso 2024/25 y un año más tarde se ha vuelto a comunicar el aplazamiento para el curso 2025/26.

La comunidad educativa denuncia que estos atrasos han generado mucha decepción y frustración en las familias de las cinco escuelas infantiles afectadas que, año tras año, «quedamos a la espera de que el Ayuntamiento complete el proceso de municipalización que ya tendría que estar finalizado». Los representantes de las familias de las escuelas infantiles afectadas consideran que «es una vergüenza y un perjuicio para muchas familias que este acuerdo no sea un tema prioritario en sus agendas y presupuestos, ninguneando la situación de la ciudadanía afectada por este atraso continuo, teniendo que hacer frente de manera privada a los costes que comporta la carencia de una escolaridad pública para nuestros infantes».

Unos costes para las familias que ascienden por una criatura de I0 e I1 de hasta 1.500 euros anuales más en las cinco escuelas por el hecho de no haberse acabado la municipalización. Este importe supera los 3.000€ en el caso de I2, «esto sin contar también las diferencias de precio de comedor o del servicio de acogida. Desgraciadamente -añade el manifiesto-, muchas familias tendrán que renunciar a llevar sus hijos e hijas a nuestras escuelas por no poder hacer frente al costes, con todas las consecuencias que esto comporta para la atención educativa de los infantes, la conciliación laboral y familiar y la sostenibilidad de las escuelas infantiles afectadas».

Incapacidad histórica del Ayuntamiento

También es patente la existencia de una larga cola de espera para entrar en las escuelas públicas de L’Hospitalet de Llobregat y reconocen que «a pesar de que estamos muy satisfechos con nuestras escuelas, si no podemos disfrutar los precios municipales y la gratuidad a I2, es por la incapacidad histórica del Ayuntamiento a ofrecer las plazas que se necesitan».

Las familias denuncian que la etapa de 0 a 3 años no puede ser la gran olvidada de la Administración pública. «No podemos permitirnos la invisibilización y pérdida del valor pedagógico y de acompañamiento a criaturas y familias que realizan las escuelas infantiles. Las escuelas -añaden en el manifiesto- son el espacio educativo donde se establecen las primeras bases para el desarrollo integral de los niños, es el contexto que facilita un conjunto de experiencias educativas que promueven el crecimiento y el aprendizaje y es uno de los lugar donde las familias nos sentimos acompañadas y orientadas en la crianza». La escolaridad de los niños y el futuro de estas escuelas infantiles «no puede continuar colgando de un hilo que cada vez tensa más por.la carencia de voluntad política y de una mala gestión y previsión del proyecto de municipalización», concluyen.

L’Ajuntament de l’Hospitalet porta més de 8 anys per presentar una reforma del reglament de participació ciutadana

Les mocions s’aproven però l’equip de govern fa cas omís al seu acompliment, segons denuncien des de l’oposició

L’Hospitalet. Redacció

Bona part de les mocions que s’aproven als plens de l’Ajuntament de l’Hospitalet, màxim òrgan de govern de la segona ciutat de Catalunya, no s’executen i queden en paper mullat, fins al punt que l’oposició torna a presentar-les sense que l’equip que presideix l’alcaldessa i senadora Nuria Marin treballi a favor del seu acompliment.

La mostra d’exemples d’aquesta pràctica és llarga i la darrera es troba en la petició de reforma del reglament de participació ciutadana. Dos mandats (8 anys) no han estat suficients per fer efectius els acords aprovats en aquesta matèria. Els treballs iniciats per reformar els reglaments van quedar aparcats, sense que es produís cap avenç desprès del primer acord al juny de l’any 2016 i que establia la reforma del Reglament Orgànic de Participació Ciutadana (ROPC) aprovat l’any 2013 perquè s’havia demostrat del tot insuficient. 

En el primer Ple de l’actual mandat, celebrat el passat 26 de juny de 2023,  diferents grups polítics van assenyalar aquest incompliment, reclamant la represa immediata dels treballs per modificar els reglaments i millorar la participació. En aquest sentit, l’alcaldessa-presidenta va prendre personalment el compromís de desencallar aquesta qüestió, encomanant-li a la setena Tinenta d’Alcaldia, responsable de l’àmbit de participació, la creació d’un grup de treball encarregat d’encetar aquest debat.

Tot i aquest compromís, més de sis mesos després no hi ha hagut encara cap concreció, ni s’ha comunicat als grups polítics cap convocatòria per iniciar els treballs de modificació dels reglaments. L’oposició argumenta en la moció aprovada al gener d’enguany que “ esdevé preocupant aquesta inacció i incapacitat per donar resposta a les aspiracions de la ciutadania i per millorar de manera efectiva els canals i els espais de participació en el disseny, implementació i seguiment de les polítiques públiques, per part de la que ha de ser l’administració més propera.

Per això la moció de gener instava al govern municipal a que convoqui “en el termini màxim d’un mes a tots els grups polítics per constituir una comissió de treball, on hi participin també tècnics municipals, per tal de promoure la modificació dels reglaments orgànics de Participació Ciutadana (ROPC) i del Ple (ROP). Però el temps passa i la feina no es fa. 

A la darrera moció sobre aquest particular aprovada, es deia que “la ciutadania i la societat civil reclamen cada cop més democràcia, augmentant i millorant els canals de participació existents, i explorar-ne de nous que permetin una major implicació i coresponsabilitat en les decisions que es prenen des de les institucions i en el seguiment dels acords i les polítiques públiques”. Aquesta situació, amb major interès de la societat per la política i la gestió de les administracions, “està modificant els marcs de relació de les administracions amb la ciutadania”, el que dona com a resultat una baixa participació fins i tot electoral, que quasi va arribar a la meitat de la població amb dret de vot a les darreres eleccions municipals de maig. 

“La participació política de la ciutadania en els afers públics és un dret fonamental de primera importància”, argumenten des de l’oposició. “No es tracta només de la participació indirecta o electoral cada quatre anys, sinó que va més enllà, amb mecanismes de participació directa”, assenyalem. I afegeixen: “Transparència, rendició de comptes, processos participatius, consultes, audiències públiques, presa de decisions… són conceptes i indicadors que poden contribuir al bon govern i, en tot cas, la seva absència abona el camí cap a la desafecció i l’allunyament de la ciutadania de les seves institucions. Malauradament -conclou la moció., no sempre les institucions estan a l’altura. Tot i que s’adopten algunes mesures, sovint cosmètiques o per imperatiu legal, no sempre s’assumeixen plenament, ni es promouen ni fomenten de forma activa, o es controlen i limiten tant que les acaben buidant de sentit i de qualsevol funcionalitat”.

Prova d’aquestes mancances i dèficits les trobem, per exemple, en uns consells de districte poc oberts, poc dinàmics, allunyats dels veïns i veïnes, que no faciliten una participació efectiva, propera i plena i que sovint pateixen falta de quòrum. També en experiències frustrades com els processos de pressupostos participatius dels districtes, o en la dificultat per a la ciutadania i les entitats de participar activament en els plens municipals.

Involució i desídia municipal en els instruments per fer front a les violències masclistes

Ho van denunciar en un acte de FIC les tres feministes expertes en tractament de les violències contra les dones que van participar en el Cicle de Factoria d’Idees

Laura Alzamora, Lluïsa Carmona i Carmen Menchón, van coincidir en el mateix diagnòstic en fer un repàs dels instruments necessaris per fer front a les violències contra les dones a la ciutat. De ser l’Hospitalet una de les ciutats més avançades en crear serveis i mecanismes de intervenció per fer front a les polítiques discriminatòries contra les dones en els anys 80, s’ha passat a una situació que provoca alarma per la desídia municipal a l’hora d’actualitzar els instruments que haurien de fer possible afrontar amb possibilitats d’èxit, el tractament de les diferents violències que s’exerceixen sobre les dones. 

Amb l’assistència presencial d’una trentena de persones i unes altres vuit on line, en molt bona part dones, es va celebrar ahir la primera xerrada del VII Cicle de Factoria d’Idees que periòdicament organitza el Foment per la Informació Crítica de l’Hospitalet, en aquesta ocasió sobre Polítiques contra les violències masclistes a l’Hospitalet d’avui. La moderadora de l’acte i vicepresidenta de l’entitat, Ana Rodríguez, una de les cinc fundadores del primer Centre de Planificació que va existir a la ciutat, va emmarcar les ponències en la indispensable necessitat de reflexionar sobre quina és la situació dels serveis actuals, a la llum de les dades que calia posar sobre la taula de les experiències hagudes a la ciutat des dels anys 80 i fins ara mateix. En aquest sentit va comptar amb la col·laboració de dues sòcies de l’entitat, Laura Alzamora, psicòloga i actual regidora d’En Comú-Podem, i de Lluïsa Carmona, ex-regidora independent per ERC, historiadora, terapeuta i feminista especialista en tractament a dones víctimes i als seus fills, per tal de fer un repàs de la situació actual de la ciutat pel que fa als instruments al servei de les dones en situació de violència de gènere. Carmen Menchón, activa militant del moviment feminista i una de les principals inspiradores de les Cases d’Acollida i antiga consultora del CAID a l’Hospitalet, va fer un repàs exhaustiu del treball de les dones en el suport contra la violència tant a Barcelona com a l’Hospitalet especialment en els anys en que es va dissenyar tota una xarxa d’ajut basada en l’autoestima i la integració, de gran èxit.

En tots els casos es va posar de manifest la involució soferta. Alzamora, per exemple, va posar l’accent en la necessitat d’aconseguir espais de reflexió, perquè el moviment feminista a la ciutat s’ha esclerotitzat i en aquest sentit va posar alguns exemples com ara la manca de rigor en la taula sectorial de la dona on les reunions programades han estat dues al 2021, 5 al 2022 i només una l’any passat. En una de les reunions del 2022, per exemple, l’ordre del dia posava de manifest que la reunió havia girat bàsicament sobre una pancarta que s’havia de penjar durant les festes de la ciutat i només havien assistit tres persones. Va denunciar la ineficàcia dels instruments actuals i la política d’aparador de tot el que fa l’Ajuntament en aquest àmbit. Lluïsa Carmona per la seva banda, es va referir a l’existència de l’únic protocol que es fa servir a la ciutat contra les violències envers les dones que es va fer l’any 2005, mai s’ha revisat, i que només té una dotzena de planes, mentre que, per exemple, el protocol de la comarca del Garraf, per una població total de 60.000 persones ha patit en els darrers anys quatre edicions noves actualitzades i te més de 160 pàgines, cosa que indica que garanteix una atenció a les dones molt més eficaç i rigorosa que no pas el protocol de l’Hospitalet, la ciutat més densa d’Europa amb gairebé 300.000 habitants.

La trobada va servir, a banda de posar l’accent en les mancances i l’escàs interès municipal per dotar la lluita contra les violències, per comentar la falta d’eficàcia actual del CAID, no per culpa de les professionals sinó pel mínim interès de l’Administració local de convertir-lo en un servei útil, alhora que es mostraven convençudes que el moviment feminista de la ciutat sabrà recomposar-se, especialment arran d’aquestes denúncies, amb el suport del jove moviment feminista de l’Hospitalet i d’iniciatives com la de FIC de posar en un primer terme novament la lluita feminista amb la creació d’espais de reflexió, reivindicació i denúncia. Les ponents, la moderadora i el públic present es van emplaçar per una nova trobada del Cicle de Factoria d’Idees sobre les polítiques contra les violències masclistes, en una segona sessió en la que s’insistirà en la manera com afrontar els reptes de futur.

També va servir la trobada per recordar emocionalment, el treball d’una colla de militants feministes ja desaparegudes, com ara la psicòloga del CAID Montse Pérez-Portabella, que va desenvolupar una enorme tasca de suport a les dones de la ciutat al llarg de molts anys.

Des dels blocs, des de La Florida, Des de Ja

Una revista col·laborativa del barri, pretén dinamitzar veïns i veïnes per mostrar una realitat diversa i fomentar la participació i la reivindicació

L’HOSPITALET. Redacció. 

Sembla una maledicció, en la història de L’Hospitalet, que hi aparegui habitualment un barri menyspreat i marginat. Al llarg de molts anys el barri marcat va ser el de La Torrassa, en una campanya de la dreta conta la immigració d’arreu de la península. Més tard, a partir dels anys 70 el barri assenyalat per la delinqüència i per la epidèmia d’heroïna va ser Bellvitge.  Avui es La Florida el barri que apareix com a centre de totes les maldats, contra la immigració d’origen africà o centreamericà.

Però aquests menyspreus mai no han respòs a la realitat. La Torrassa, va ser en els anys 50 i 60 un espai amb una capacitat d’iniciativa associativa significativa per l’època. Bellvitge va tenir una capacitat de lluita comunitària i de mobilització capaç de frenar els afanys especulatius, que encara segueix viva. 

A La Florida, aquest barri que ostenta el rècord europeu de massificació i de densitat de població, (una població total de 32.516 habitants i una densitat de 88.290 hab./km2) apareixen espais i activitats veïnals que poden ser un model més enllà del mateix barri. Una d’aquestes activitats és la revista Des De Ja, una iniciativa que va nèixer el 2018 i que és capaç d’aparèixer regularment cada semestre de de fa ja sis anys.

Des De Ja és una iniciativa patrocinada per La Fundició, una cooperativa activa en el terreny cultural i comunitària, impulsora del Laboratori Editorial Des Dels Blocs que, entre altres iniciatives d’edició, es l’encarregada de editar i publicar Des De Ja, recollint mirades de tota la diversitat del barri, elaborant un producte capaç de partir de la realitat del micro barri que suposa els Blocs de La Florida per abastar una mirada oberta al món.

La revista, editada a tot color, disposa d’algunes seccions fixes com l’agenda de cinema al barri, les recomanacions literàries, els passatemps o les receptes de cuina. També te un racó poètic, entrevistes a persones del barri i reportatges del barri i de la ciutat. 

Com escriuen en l’editorial del darrer número: “Analizamos y reflexionamos sobre temas complejos y polémicos, alejándonos del tono sensacionalista para profundizar en sus raíces como es la seguridad en La Florida o la necesidad inmediata de implementar medidas contra el cambio climático

Una de les característiques de la revista és que, en cada número, la capçalera està escrita en una de les llengües parlades al barri. Així, per exemple, el darrer número el nom de la publicació està escrit en Suahili, l’anterior en Quítxua i l’altre en Xinés. Tot plegat, explica i fa evident, la riquesa que suposa la diversitat del barri.

La revista és coordinada pel Consell de Redacció format per un conjunt de veïnes i veïns del barri. Aquest organisme és conscient de la feina que implica fugir de la mirada estereotipada que molts mitjans fan de La Florida, cosa que influeix d’alguna manera sobre la percepció que una part del barri té sobre el barri mateix. Pretenen oferir una  visió més realista del barri i obrir-se al veïnat jove per ajudar a implicar-se en el seu entorn per transformar-lo.

En aquest sentit, no només es fomenta la participació de gent jove en els continguts de la revista, sinó que des de fa un cert temps apareix un suplement juvenil treballat per alumnes de l’institut Eduard Fontserè.

Cada número de Des De Ja es planifica en una reunió amplia de veïnes i de col·laboradors d’altres barris, i es presentat en el moment de la seva aparició en una reunió àmplia en el Centre Cultural Diaz Rico del barri de La Florida on intervenen tots els col·laboradors explicant el seu treball.

Pràcticament es manté inèdit el Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic de l’any 2021

Una nova moció del grup d’ERC aprovada al setembre de l’any passat, reclama novament que les accions previstes es posin en marxa.

Vista de la zona d’edificis de la plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat reflex del creixement urbà de la metròpolis.

En el Ple del 27 de setembre de l’any passat es va aprovar una important moció, per adaptar l’Espai Públic de l’Hospitalet al Canvi Climàtic, on també s’especifica que ha de servir per pal·liar els efectes de les onades de calor a l’estiu. Aquesta moció es basa en dos punts. El primer, una llei del Govern de la Generalitat, molt modesta donat que només és una proposta d’intencions, sense quotes, dates i dades, (la 16/2017, de l’1 d’agost, que es pot veure aquí: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=794493) amb la pretensió de promoure «la coordinació de totes les administracions públiques catalanes, i el foment de la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics.»

Malauradament, de tota aquesta llegenda només podem extreure una cosa: que la única que es belluga, malgrat els impediments que hi posa l’administració, almenys a la nostra ciutat, és la ciutadania, que afanyosa busca contenidors buits, algun lloc on dipositar amb facilitat l’oli usat o omple de testos amb plantes el seu balcó o l’entrada de la seva casa. I el famós Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic, el resultat del qual només es pot veure en la publicitat de l’Ajuntament, però poc, per no dir res, en actuacions visibles o, si més no, reals.
(Veure: https://www.sostenible.cat/noticia/lhospitalet-reforca-la-seva-lluita-per-fer-front-al-canvi-climatic aprovat el 20 d’octubre de 2021, i publicat l’onze de novembre del mateix any, amb el nom «Pla Local d’adaptació al Canvi Climàtic de l’Hospitalet de Llobregat 2019-2030» (PLAAC), signat per Cristian Alcázar https://cido.diba.cat/normativa_local/12488070/pla-local-dadaptacio-al-canvi-climatic-ajuntament-de-lhospitalet-de-llobregat.)

És a dir, que arriba amb un parell d’anys de retard, se suposa que perquè Cristian Alcázar, conegut per altres qüestions més prosaiques, no devia estar per la labor. De fet, l’aprovació d’aquest pla resulta de l’adhesió de l’Hospitalet al «Pacte d’Alcaldes-Alcaldesses» promogut per la Comissió Europea, com a mecanisme de participació contra l’escalfament de la Terra, el 28 d’octubre de 2008.

L’ajuntament de la nostra ciutat va signar un pacte 13 anys abans, amb el resultat d’un augment del parc d’habitatges i la transformació de parcs de terra i amb espai verd, en asfalt i ciment, és a dir tot el contrari del que diu el sentit comú, però no la butxaca dels constructors.


A tot això ens preguntem què se n’ha fet del famós pla, que ve a ser el que pretén la moció impulsada pel grup municipal d’Esquerra Republicana. Des de la seva aprovació, poques coses s’han pogut veure fora d’algunes millores dins les instal·lacions del mateix Ajuntament.


L’onze i dotze de novembre del mateix any, en un Seminari sobre Refugis Climàtics, Blanca Atienza, directora de Serveis d’Espai Públic, Urbanisme i Sostenibilitat de l’Ajuntament, va expressar (Veure: https://www.diba.cat/documents/63810/380283221/Relat_Seminaris_adaptacio_mar%C3%A723.pdf/46eb281b-31ef-1173-5fd1-043246f8b6cb?t=1679484185986) que l’objectiu de la ciutat és poder garantir que els seus habitants gaudeixin dels serveis públics a una distància màxima de 10 minuts de la seva residència i, específicament, la població major de 70 anys, a 5 minuts.

Sota aquest desig, es treballa per implantar els espais refugi, matisant que no responen a un model únic per a totes les ciutats, ni tan sols per a tots els barris d’una mateixa ciutat. L’Ajuntament concep els espais refugi com a llocs de convivència i de proximitat i ha habilitat tres parcs urbans per funcionar com a tals. Igualment, Blanca Atienza exposava aleshores que s’estava treballant en altres vies per tal d’adaptar espais refugi: per una banda, la naturalització dels patis de centres educatius i, per altra banda, la implantació d’espais interiors públics (biblioteques) i privats (centres comercials). A més, afirmava “la ciutat planifica el disseny de nous espais verds a partir d’indicadors ambientals i el projecte de disposar d’un bosc urbà que pugui connectar els diferents espais verds de la ciutat.»

Si no fos perquè vivim a la mateixa ciutat que la directora de serveis esmentada, creuríem que els ciutadans de l’Hospitalet gaudeixen d’un entorn idíl·lic, amb zones boscoses lligades pels diferents parcs i zones verdes de la ciutat. Malauradament, moltes d’aquestes zones verdes són més aviat grises, aparcaments de vehicles o àrees cimentades. Pel que fa al bosc urbà tots sabem que no existeix ni se l’espera, i si parlem dels espais refugi, cap veí de l’Hospitalet està assabentat de la naturalització dels patis de centres educatius. De fet, per alguns centres el pati és el terrat, sense arbrat, òbviament. Pel que fa a les biblioteques o els centres comercials, esperem que l’onada de calor no arribi en diumenge.

Estem el 2024 i, a part d’unes actuacions i normatives que, fora d’uns quants funcionaris, ningú ha vist o sentit dins la ciutat, el PLAAC preveu un programa d’actuacions, un cronograma i un programa de seguiment que no semblen existir. De fet, sembla que els diferents responsables de la ciutat, tant pel que fa a la recollida d’escombraries, el manteniment dels parcs i jardins, els responsables de promoure l’eficàcia energètica o els punts de recàrrega de vehicles elèctrics, per exemple, no s’han llegit el Pla aprovat el 20 d’octubre del 2021, i d’haver-ho fet, s’han oblidat per complet.

En la seva moció, el Grup Municipal d’Esquerra Republicana Insta a l’Ajuntament a accelerar la posada en marxa de les accions previstes en el Pla Local d’adaptació al Canvi Climàtic per tal de complir els terminis fixats en el seu cronograma.