En el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, els vuit candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels seus partits a les eleccions catalanes del 12 de maig parlen sobre immigració, diversitat i convivència

En aquesta segona entrega de la crònica del debat organitzat per l’associació Foment de la Informació Critica (FIC) entre els candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya (veure la primera entrega aquí: https://lestacarevista.wordpress.com/2024/05/04/el-debate-electoral/), es ressenya el bloc en torn a la problemàtica com a reptes al voltant dels moviments migratoris, la multiculturalitat, el creixement demogràfic, la integració social. Un enfocament que l’organització, amb el suport de l’Espai de Ciutadania, es demana als polítics que parlin en clau ciutadana, amb propostes per a la ciutat de l’Hosptialet, de manera destacada, per explicar quina política s’ha d’aplicar en barris on la proporció de nouvinguts supera el 30%, igual que quina política d’integració cultural fer servir, el problema del català i la multiculturalitat, etc.

El moderador del debat, el periodista, historiador i dramaturg Jesús A. Vila, membre de la junta de FIC, va arrancar el debat assenyalant que l’acte d’exposició de propostes a l’Hospitalet no se celebra avui (dia 3 de maig) perquè sigui divendres ni per casualitat. Obeeix a un propòsit que la nostra entitat, dedicada a promoure l’esperit crític, la informació crítica, la co-responsabilitat ciutadana i la participació democràtica, commemora des que la vam posar en marxa al febrer del 2018: el Dia Mundial de la Llibertat de premsa que, des de l’any 1994, se celebra arreu per iniciativa de la UNESCO i de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

El moderador va explicar també que “L’objectiu d’aquest Dia Mundial de la Llibertat de Premsa era defensar la independència dels mitjans, reconèixer una tasca professional que en alguns indrets s’ha convertit en una professió de risc i analitzar l’estat de la llibertat de premsa al món. Aquest objectiu, però, s’ha quedat petit i ara el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa és el millor moment per defensar el codi deontològic d’una professió on no tots els que es diuen periodistes defensen la veritat, no tots els mitjans que s’emparen en la llibertat democràtica volen servir el desenvolupament de la democràcia. I, on el poder ha entès que domesticar els mitjans a base de regar les empreses periodístiques amb recursos públics, és la millor manera de tenir-los emmanillats i convertir-los en aparells de propaganda, i no el que haurien de ser els mitjans de comunicació en un món lliure i avançat: vehicles d’enfortiment de l’opinió pública. I encara més quan els mitjans són de titularitat pública, als quals cal reclamar pluralisme, objectivitat, accés fàcil, igualtat en el tractament informatiu i no discriminació, perquè aquests mitjans són de tothom i no del poder que els gestiona.”

A continuació va afirmar que “Una altra magnífica manera de commemorar el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa és oferir espais on els que aspiren a governar-nos expliquin —sense altres limitacions que les derivades del bon to, l’educació i l’ànim constructiu—, les seves propostes si reben el suport de la majoria electoral. Per això, s’ha fet el debat i per això és tan important que hagin acceptat apropar-se a la ciutadania, que és una cosa molt habitual quan s’aspira al poder i no tan habitual quan s’ocupa.”

I va acabar la seva exposició explicant que “Un debat d’una mica més de dues hores de duració amb vuit representants polítics, necessàriament exigeix una regulació. S’han seguit unes pautes que no són noves en la confrontació política i que s’han consensuat en la Junta de FIC i amb l’Espai de Ciutadania i que els partits han assumit. Les condicions per participar eren tres: que les organitzacions més importants del país amb actual presència al Parlament elegissin als candidats hospitalencs millor posicionats de la llista per Barcelona (només ERC ha presentat un candidat que és del Baix Llobregat i no de la ciutat). Que els blocs temàtics es tractessin, en la mesura de les possibilitats, en clau hospitalenca (no en va, som la segona ciutat de Catalunya en l’ordre demogràfic) i que s’acceptés un temps limitat igual per a tothom i el criteri del sorteig aleatori per defensar les propostes i per demanar el vot.”

 Les que segueixen son les exposicions dels candidats en torn al segon bloc del debat, centrat en la problemàtica —en el sentit de reptes— al voltant dels moviments migratoris, la multiculturalitat, el creixement demogràfic, la integració social:

Núria Lozano (Comuns) va defensar que tenir tantes cultures a l’Hospitalet és una riquesa i que la llengua catalana és un element d’igualtat i d’integració, perquè l’ús del català afavoreix la integració. Els Comuns, assenyala, reconeixen la diversitat i promouen la interculturalitat i la convivència. Parlar d’Integració no és nou a l’Hospitalet, i els serveis públics com l’educació són una bona eina d’integració, i garantir els mínims de convivència és més fàcil i més motivador. En quan al servei públic de la seguretat, és un dret per a tothom, no només per a qui s’ho pot pagar. Les estadístiques desmenteixen els discursos d’odi, doncs el 90% dels assassins de la violència vicaria son de nacionalitat espanyola. Finalment, va remarcar que la cohesió social no la posa en risc la percepció d’inseguretat, sinó la propagació de discursos d’odi.

Noemí de la Calle (Cs) Va criticar a Junts per dir que la promoció econòmica és defensar el català en els comerços, quan hi ha que protegir als comerciants que són multats per tenir els seus ròtols en castellà. Unes multes lingüístiques que van començar amb el segon tripartit presidit per Montilla. “La història de Catalunya i l’Hospitalet s’ha teixit amb els fils de la diversitat i la convivència i som un exemple de com diferents orígens reclamen serveis socials, sanitaris i educació fent pinya. És cert que hi ha qui ha intentat menysprear-nos als de l’Hospitalet al dir que som una ciutat de xarnegos, però aquí l’important no és d’on vens, sinó que contribueixes com el que més a fer gran Catalunya amb els teus impostos. És un orgull atraure ciutadans d’altres parts del món i l’essencial  és treballar en l’educació per a la diversitat a les escoles i no relegar als alumnes de parla hispana en aules d’acollida com si no entenguessin absolutament res.”

Xavier Valverde (CUP). Va criticar posar la immigració com problemàtica, quan és l’exclusió social. “Soc fill de mare andalusa i el meu fill va a una escola pública on hi ha 12 o 14 nacionalitats i els conflictes que hi ha són iguals que quan jo estudiava. Hi ha conflicte quan hi ha pobresa. No s’ha de veure la diversitat com a problemàtica, sinó com a solució. A l’Hospitalet s’exclou a gent perquè no hi ha empadronament, quan molts viuen des de fa dècades a la ciutat i no tenen el dret al vot. Tenim que mirar si som justos amb els nouvinguts i que el jovent de l’Hospitalet segueixi donant força als nouvinguts.”

Francisco J. González (Vox). “Segons el baròmetre d’opinió pública  de 2023 per encàrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la principal preocupació dels ciutadans és la inseguretat  amb un 28%. No es tracta d’una percepció, sinó que respon a una dura realitat. A l’Hospitalet s’ha incrementat més la delinqüència en 2023, amb furts amb violència en més d’un 20%, les temptatives d’assassinat un 60% i els delictes informàtics el doble, fins 1.231, però el numero de violacions s’han duplicat i no passa un dia sense agressions sexuals. La immigració il·legal descontrolada no deixa possibilitat de dubtes amb les xifres oficials: més de la meitat dels reclusos són estrangers i 8 de cada 10 delinqüents són estrangeres. Això és el resultat de dècades de polítiques de mans obertes. Vam votar no regularitzar mig milió de persones per tallar el foment del tràfic de persones. Vox proposa recuperar la identitat dels barris amb un accés prioritari dels espanyols als ajuts i el tancament de mesquites que transmetin valors contraris als nostres.”

Eliseu Esterlich (Junts). “L’Hospitalet és una societat d’acollida i d’oportunitats. Som una ciutat plural i diversa que integra una Catalunya de 8 milions d’habitants. Junts defensa una llei orgànica perquè les competències en matèria d’immigració siguin traspassades a la Generalitat per, entre altres cosses, crear l’Agència Catalana d’Immigració per fer polítiques d’acollida i integració. Defensem la llibertat de culte i combatem els missatges d’odi. Defensem una política nacional d’immigració per garantir l’acollida i hem de governat amb mentalitat d’estat”.

Jordi Albert (ERC). “Comparteixo la intervenció del company Valverde de CUP en que com a comunitat hem de trobar solucions. Tenim la sort de compartir diferents cultures. La meva mare es malaguenya i va venir aquí a guanyar-se el pa  amb els seus germans. Som una terra que genera oportunitats, i la diversitat és un actiu com a país i tenim que reforçar la vida comunitària. Per combatre l’exclusió social hem d’aportar estabilitat econòmica, per exemple, amb una renda bàsica universal garantiria per arribar a final de mes; també millorant l’ocupació. No podem permetre viure en risc de pobresa i tenim que incrementar el salari mínim català, al temps que elaborem un pla d’acció per combatre exclusió social de l’habitatge. I regular per llei perquè siguin penalitzats l’exercici de la repressió sobre les persones que no son caucàsiques”.

Sonia Esplugas (PP). “L’Hospitalet és una ciutat acollidora però també té que ser exigent. Tenim un 24% de població immigrant y això suposa una realitat complexa i molt visible a la zona nord, en els barris de Pubilla Casas, La Florida i Collblanc-Torrassa, que tenen un percentatge encara més alt de població immigrant.  Tenim que ajudar a que trobin ocupació i que tinguin un projecte de vida i no només oferir cursos de català, perquè no tot passa per la llengua com defensa Junts. Això és la base de la integració, perquè sinó tindrem una realitat molt més difícil. La immigració pot ser una riquesa, però si no se gestiona bé es converteix en problema. La Generalitat no fa els deures, perquè la llei de barris aprovada fa un any a l’Hospitalet encara no s’ha desplegat. La Generalitat oblida l’Hospitalet. Des del PP sempre hem defensat la immigració legal e integrada, però això no implica la perduda dels costums, perquè el civisme té que ser en les dues direccions i implica un compromís. Des del PP volem ser crítics amb els que no compleixen la llei i venen a delinquint, per això proposem l’expulsió dels multireincidents.”

David Perez (PSC). “L’Hospitalet sempre ha estat una ciutat d’acollida. La meva família prové de Castellón i l’Aragó i quan van arribar a l’Hospitalet ja hi havia gent que deia que marxessin al seu poble. Aquest discurs no funciona. En aquell moment s’acollia mitjançant l’educació, donant treball, involucrant als nouvinguts en les tradicions a través del Centre Catòlic, Omnium, l’Ateneu, Alfa 63, etcètera, que van fer una bona feina cultural per a la gent. Jo mai he cursat una sola assignatura en català ni l’assignatura de català i he après català veient TV3, les obres del GAT. El que tenim que fer ara és el mateix: apostar per l’educació i mantenint les nostres tradicions, costums i llengua pròpia. A l’Hospitalet tenim matricula viva de 3.200 persones que arriben de cop a la ciutat i han d’anar a l’escola. Tots hem de fer esforços, però no arriben els professors de reforç per evitar el fracàs escolar.”

Els candidats de l’Hospitalet Noemí de la Calle (Cs), Xavier Valverde (CUP), Jordi Albert (ERC), David Pérez (PSC), Eliseu Esterlich (Junts), Francisco J. González (Vox), Núria Lozano (Comuns) i Sonia Esplugas (PP) han participat en la cita convocada per FIC

L’HOSPITALET. J. C. VALERO.- Els set candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels partits PSC, Junts, Comuns, Ciutadans, CUP, Vox i PP, més el candidat d’ERC del Baix Llobregat, han confrontat aquest divendres les seves propostes electorals de cara al 12 de maig en un teatre del Centre Catòlic ple de públic. Quan el debat depassava el seu equador, un grup de persones veïnes encapçalades pel Sindicat de Llogateres, ha intervingut aturant els vuit polítics i el moderador perquè no es parlava sobre el problema de l’habitatge, capítol que l’organització, l’associació Foment de la Informació Crítica (FIC) amb el suport d’Espai de Ciutadania, havia deixat pel bloc final del debat. A l’arribar aquest punt, Xavier Valverde, de la CUP, ha cedit el seu temps d’intervenció als veïns dels blocs del carrer Occident, 14 i Holanda, 36, que han denunciat que els propietaris dels seus habitatges no renoven els contractes per dedicar-los a pisos turístics.

Els candidats de la CUP, ERC i PSC han manifestat que amb el suport de les administracions de la Generalitat i de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la negociació entre les 20 famílies afectades i la propietat facilitarà la resolució del conflicte. L’Hospitalet, per la seva proximitat de Barcelona, esdevé un negoci per molts propietaris.

Al començar el debat, el periodista i membre de la junta directiva de FIC, Jesús A. Vila, ha explicat que el debat es feia el 3 de maig per coincidir amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, “base de la democràcia” i ha manifestat el desencís perquè la televisió pública de l’Hospitalet no fes una retransmissió en directe de l’acte. El debat s’ha estructurat en cinc apartats: quatre blocs temàtics amb intervencions de tres minuts per bloc i candidat, amb un ordre de paraula sortejat, i un minut final de petició de vot per ordre de menor a major representació a l’actual Parlament.

En el primer bloc, destinat als aspectes econòmics, de promoció de l’ocupació a més de política d’inversions, fiscalitat, finançament municipal, comerç, etcètera, els candidats han defensat els següents titulars per ordre d’intervenció:

David Pérez (PSC) ha defensat el bon moment de l’economia espanyola, que ha fet possible que 26.000 persones de l’Hospitalet han trobat feina en els darrers anys, posant d’exemple la reindustrialització a l’antiga Nissan, on 80 treballadors de l’Hospitalet recuperaran la seva feina. També ha defensat que l’augment del salari mínim interprofessional ha beneficiat a 28.000 dones de l’Hospitalet. Igualment ha assenyalat que 34.340 jubilats de la ciutat també han vist incrementades les seves pensions en uns 400 euros de mitjana. També ha criticat que l’Ajuntament de l’Hospitalet ha tingut zero reunions amb el president Aragonés, quan amb Puigdemont van fer quatre.

Noemí de la Calle (Cs) ha defensat la necessitat d’una reforma del finançament municipal amb una revisió dels criteris d’assignació per població, densitat i necessitats socioeconòmiques. En impostos reclama rebaixar el tram autonòmic de l’IRPF i treure l’impost de successions. Sobre la ciutat de l’Hospitalet ha reclamat que finalitzi el capitalismo de amiguetes promogut per l’equip de govern de l’Ajuntament, que regala recursos públics a projectes grandiloqüents d’escàs interès ciutadà, com el de l’antiga fàbrica Godó i Trias.

Jordi Albert (ERC) ha remarcat la importància del finançament singular per a Catalunya i ha respòs a Pérez del PSC que cada departament de la Generalitat s’ha reunit amb l’Ajuntament en més d’una ocasió, com per exemple per l’escola Paco Candel. Sobre la reindustrialització de Nissan també ha recordat que ha estat fruit de la col·laboració entre totes les administracions, destacant el paper clau de la conselleria de Treball.

Eliseu Esterlich (Junts) ha denunciat que Catalunya pateix dèficit fiscal i l’Hospitalet també manca de serveis i que de cada cent euros pressupostats per l’Estat, només s’executen 60, quan a Madrid son 120, un extrem que ha qualificat de dumping fiscal. Aquesta situació provoca que la Generalitat elevi la pressió fiscal. Proposa reflectir un 5% l’ RPF i que la Generalitat aposti, a més del sector de l’automoció, per la química, farmàcia i semiconductors per estar a l’avantguarda. També ha defensat polítiques de defensa del comerç, en especial del més emblemàtic, on reivindica l’ús de la llengua catalana.

Francisco J. González (Vox) ha acusat als partits d’esquerra i independentistes de fer una subhasta per veure quin es porta més pastis dels diners arravatats als ciutadans dels seus impostos. Defensa que la millor manera de finançar els serveis públics es acabar amb l’infern fiscal i alliberant despeses polítiques innecessaris per destinar-les a seguretat, sanitat i defensa de fronteres, entre altres qüestions. Aquests diners també serveixen per apuntalar el separatisme i guinguetes com TV3 o l’Institut de la Dona quan hi ha un de cada tres nens que està en risc d’exclusió social. Vox promet una radical rebaixa dels impostos perquè els catalans financiin els seu benestar i no el dels polítics.

Nuria Lozano (Comuns) reivindica que els ajuntaments han tirat del carro assumint competències que no son seves i s’ha queixat que es parla molt de finançament autonòmic però no tant del municipal. Comuns defensa una proposició de llei sobre les finances locals i una fiscalitat que serveixi de base per poder afrontar inversions i una política redistributiva, augmentant els impostos als que guanyen més. Ha reconegut que la reforma laboral ha millorat l’ocupació a l’Hospitalet i ha reivindicat que la Inspecció de treball sigui una eina. També ha proposat que l’Institut Català de Finances (ICF) esdevingui un banc de finançament de pymes i, respecte a la reindustrialització de Nissan, ha assenyalat que el veritable motor han estat els treballadors, perquè són els que de debò han sigut els que han fet possible la continuïtat de l’automoció en aquells terrenys.

Xavier Valverde (CUP) ha afirmat que el finançament autonòmic i local és repartir engrunes i ha criticat que els tributs s’estan aplicant linealment, la qual cosa genera redistribució riquesa fora de lloc i discriminatòria. Aborda el finançament amb nous gravàmens als grans tenidors d’habitatges i als centres comercials, entre d’altres. Per protegir els mercats municipals i el petit comerç i no donar màniga ampla als centres comerials que trinxen la xarxa comercial local. Ha denunciat que a l’Hospitalet seguim sense tenir escoles bressol públiques. També ha reivindicat parlar de patrimoni a la ciutat, com el Castell de Bellvir, i ha denunciat que a Cosmetoda s’han construït blocs de 14 plantes amb habitatges a 1.200 euros de lloguer.

Sonia Esplugas (PP) ha dit que escoltant que Espanya va mol bé no semblava que el candidat del PSC venia a un debat sobre Catalunya i especialment sobre L’Hospitalet. Ha afirmat que els socialistes són culpables per partida triple, dons governen Espanya, donen suport a la Generalitat en els pressupostos i governen l’Hospitalet des de fa  44 anys sense que els ciutadans tinguin retorn favorable. Ha qüestionat que si tan bé va Espanya, l’estat podia haver reduït els impostos amb l’IVA de més recaptat, igual que reflectir l’IRPF ajustat als preus actuals, estalviant quasi 400 euros en la declaració de la renda. Tot al contrari passa a l’Hospitalet, perquè des del PSC ens apreten a impostos pujant l’IBI sense que reverteixi als ciutadans. I tots els governs de la Generalitat s’han dedicat a donar “bombo y platillo” a un procés que només ens porta a la misèria. Finalment, per tancar el primer bloc del debat, ha assenyalat que els pressupostos de la Generalitat no aprovats contemplaven 11 milions menys per l’Hospitalet.

Demà, la segona part del debat en lestaca.com

Album de fotos

ERC denuncia la finalización del contrato de la ambulancia y el PP el retraso en los comedores de Gent Gran

La información de L’Estaca del pasado 15 d gtv6e abril sobre la vulneración del equipo de gobierno de su propio calendario de contrataciones (ver https://lestacarevista.wordpress.com/2024/04/15/) que aprobaron unos días antes, repercute en la pérdida de servicios como los que ya se apuntaban en la información, respecto a contratos que tienen que ver, según fuentes sindicales, con las instalaciones municipales. Ahora le ha tocado el turno al servicio de ambulancias de la Guardia Urbana cuyos trabajadores se han manifestado frente al Ayuntamiento y cuyo contrato venció el pasado día 30. Este contrato no se ha prorrogado todavía según acaba de denunciar en una nota de prensa el grupo municipal de ERC-EUiA, porque el equipo de gobierno no ha previsto una negociación que contemplara el nuevo convenio del sector antes de que este venciera el 30 de abril.

Según el portavoz de ERC, Jaume Graells, se ha requerido al equipo de gobierno la licitación de un nuevo contrato porque la solución propuesta que es la de renovar el contrato actual “es un mal menor, una solución precaria que no debería prolongarse en el tiempo”.

El jefe de la oposición municipal lamenta la situación y constata “otro ejemplo más de mala gestión en las contrataciones” que pone en evidencia la parálisis administrativa municipal. Al problema de la ambulancia cuyo servicio se ha mantenido a lo largo de los últimos 50 años se deben añadir los relativos al comedor social de los Casals de Gent Gran, el servicio de limpieza y recogida de residuos, el mantenimiento de los equipamientos, los servicios de vigilancia por vídeo, el mantenimiento del vending, el mantenimiento de los equipamientos y la prórroga de la recogida de basuras.

Para Graells esta “parálisis en la gestión está afectando a la contratación de servicios esenciales, provocando graves perjuicios a la ciudadanía y a los trabajadores con un incremento exponencial de los costes y un preocupante empeoramiento de la calidad de los servicios”.

En lo relativo al comedor social de los Casals de Gent Gran, en noviembre del año pasado se aprobó una moción en la que se instaba “al ayuntamiento a abrir en un periodo máximo de tres meses el periodo de licitación del nuevo contrato de menús de copago para persones mayores de 65 años con Servicio en los casals municipales, para la consecuente puesta en marcha y restitución del servicio”. Ante el incumplimiento del acuerdo que vencía en febrero pasado, el grupo municipal popular efectuó una pregunta en marzo solicitando información sobre si se había iniciado período de contratación, si la respuesta era positiva en qué punto se encontraba y si era negativa cuál era la razón y la previsión del equipo de gobierno para volver a poner en marcha el servicio. La respuesta del equipo socialista no tenía pérdida: “La contratación del Servicio de Comedor en los Casales Municipales, está en el Plan de Contratación del Ayuntamiento. Los pliegos están en proceso de elaboración por parte de los Servicios técnicos. No se ha iniciado antes porque se han de priorizar los Servicios de carácter obligatorio, lo que supone que otros contratos se haya de licitar antes, sobre todo aquellos con financiación afectada por parte del Contrato Programa.”

Y, de nuevo, hasta aquí.

Connivència entre el gerent de La Farga i el director dels Mitjans Públics de Comunicació arran de la carta demanant que s’intervingui

Segons informa en un comunicat l’entitat Foment de la Informació Crítica, d’acord amb el que va acordar la seva Junta Directiva i amb el que es proposava al Manifest de denúncia de la vulneració de drets de la ciutadania per la pràctica arbitrària, discriminatòria i negligent dels mitjans de comunicació públics, que es va fer públic durant la Festa de l’Esperit Crític del passat 26 d’abril, es va remetre una carta al Consell de la Informació de Catalunya entre d’altres, demanant la seva intervenció sobre la discriminació informativa soferta que ja s’explicava a la informació de L’Estaca del 27 d’abril (enllaç amb la notícia).

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) els ha comunicat que consideren que s’ha pogut produir una vulneració del Codi Deontològic de la professió i que la presidència i la secretaria general, un cop analitzada la queixa, han resolt la seva admissió a tràmit i l’apertura d’un expedient informatiu amb el núm. 9/2024. En conseqüència, aquest organisme ha procedit a la tramitació ordinària de l’expedient i a sol·licitar al·legacions als mitjans objecte de la queixa, que són els mitjans de comunicació públics (LH digital, TV de l’Hospitalet, Diari de l’Hospitalet) com a primer pas.

També es va enviar, segons FIC, una carta a la Gerència i al Consell d’Administració de La Farga, Gestió d’Equipaments Municipals, SA, empresa encarregada de la gestió dels mitjans públics de comunicació, demanant que “donessin les ordres oportunes per esmenar” aquest comportament arbitrari que pateix l’entitat.

La carta va ser contestada per la Gerència de La Farga poc més tard, avisant que no es tramitaria mentre no s’identifiquessin les persones que la signaven. FIC va respondre immediatament a la Gerència, aclarint que l’entitat està degudament registrada al Registre d’Entitats municipal i a la Generalitat de Catalunya (Interior) i que, per tant, una carta signada per la Junta Directiva equival a considerar que els signants són els membres de la Junta degudament registrats i que, en conseqüència, legalment li correspondria tramitar la carta al Consell d’Administració com era preceptiu.

El que no es demanava a la carta és que la fes arribar al director dels Mitjans de Comunicació Públics que és exactament el que va fer. El director dels Mitjans, Òscar Sánchez, va enviar una notificació a FIC explicant que farien una informació sobre la queixa, i donant instrucció als redactors perquè aconseguissin unes declaracions de FIC per il·lustrar la notícia. Pel que ha informat FIC, s’ha demanat al president de l’entitat que envïi un vídeo als mitjans de comunicació públics explicant que el que es reclama als responsables és que acabi l’arbitrarietat i el segrest de la informació que l’entitat genera i de la qual el director dels mitjans és plenament conscient perquè ha format part de la seva pràctica discriminatòria des de fa anys.

FIC assegura també que no té res a dir sobre que el gerent de La Farga hagi enviat la carta al director dels Mitjans però que el que se li demanava és justament el que no ha fet: tramitar-la i fer-la arribar al Consell d’Administració de l’empresa. La seva actitud posa de manifest, segons l’entitat, un aspecte que hauria de ser analitzat pel propi Consell d’Administració de l’empresa com és la connivència entre el gerent i el director dels Mitjans, per sobre de les seves atribucions directes que és retre comptes al Consell d’Administració.

En aquests moments que les bones pràctiques periodístiques estan en boca de la ciutadania, no deixa de resultar substanciós, segons FIC, que passin al primer pla de l’actualitat, “pràctiques discriminatòries molt habituals quan al poder no li agraden les actituds crítiques de control de la seva gestió i quan considera que els mitjans de comunicació finançats amb els diners de tots, són en realitat mitjans propis de propaganda que pot utilitzar a conveniència”.

Enlace a la noticia publicada el pasado dia 27 de abril.

A prop de mig centenar de persones es van acostar a la seu de FIC per celebrar la Festa de l’Esperit Crític 2024

El grup popular va fer referència a les contradiccions del govern socialista que aprova una moció sobre les relacions laborals en mig del conflicte amb els seus propis treballadors

En el context de la commemoració de l’1 de maig que se celebra avui, els grups municipals del PSC, ERC i Comuns van presentar en el darrer ple d’abril una moció conjunta on es reclamava un model de relacions laborals al servei d’una societat més justa i democràtica i treball digne per a tothom, que va ser avalada per la intervenció dels responsables de CCOO i UGT en el ple municipal, en aquesta ocasió sense que se’ls tallés el micro.

La moció es fa ressò del “nou increment de la quantia del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.134 € bruts mensuals, acordat amb els sindicats UGT i CCOO” que “suposa un clar reforç de la protecció social, sent una de les millors eines per a combatre la pobresa i la desigualtat laboral, així com per a avançar en la igualtat retributiva entre homes i dones.” Alhora, crida l’atenció perquè “cal resoldre els problemes que afecten les polítiques actives d’ocupació, dotant als serveis públics d’ocupació dels recursos econòmics i del personal necessari perquè puguin exercir la seva labor de manera eficaç, adaptats a les necessitats específiques de les persones desocupades.” A l’Hospitalet es va subscriure un Pacte local per l’Ocupació que ordena i millora les polítiques d’actuació adaptant-los a les necessitats del context de la ciutat.

En el debat subsegüent, els grups polítics especialment de la dreta, van posar de manifest les contradiccions entre la moció avalada pel PSC i les dificultats en la negociació amb els propis treballadors municipals, posant l’exemple de la guàrdia urbana i també en la contradicció que suposa proposar mesures que es podrien dirigir directament als respectius governs de l’Estat i de la Generalitat que tenen totes les atribucions per millorar les condicions de vida i de treball de la ciutadania. El PP també va agrair en aquesta ocasió que els sindicats CCOO i UGT comuniquessin als populars la proposta de moció, cosa que no havien fet en altres anys.

Malgrat aquestes aportacions, la moció es va aprovar només amb el vot negatiu de VOX i l’abstenció del PP en el primer punt que fa referencia al compromís de continuar “revalorant el Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins a aconseguir el 60% del salari mitjà, tal com marca la carta Social Europea. A implementar les mesures necessàries dins del marc del diàleg social per a pal·liar els efectes de la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores derivats de la inflació, i a promoure els canvis normatius que ajudin a gestionar de manera eficaç la prevenció i la vigilància de la salut laboral a les empreses. La resta de punts on s’insta la Generalitat a ampliar l’oferta de programes i places de formació professional, així com l’acreditació de

competències professionals en els sectors emergents que necessiten les empreses i la

societat i que facilitin una ocupació de qualitat i digne; a impulsar, a través del SOC, més plans d’inserció laboral en l’àmbit local per a col·lectius en risc d’exclusió social especialment destinats a reduir la bretxa de gènere, la digital i la lingüística i a dotar de recursos suficients la Inspecció de Treball de Catalunya, reforçant la seva actual plantilla, van ser aprovats per tots els grups municipals excepte Vox.

Usuaris de l’antiga línia L10 i el grup d’ERC+EUiA reclamen millores en el servei d’autobusos de la ciutat i impliquen el govern municipal i l’AMB perquè hi posin remei

A principis del mes d’abril publicàvem a lestaca.com una prèvia de la posada en servei, des del 6 d’abril, de noves línies i freqüències a diferents busos de l’Hospitalet a partir de la creació de les línies L20 i L21 en substitució de les L10 i L11 per enllaçar la ciutat i El Prat de Llobregat i també amb Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. Però el que l’AMB anunciava com una millora de servei s’ha convertit en un empitjorament del transport ciutadà entre l’Hospitalet i els municipis citats.

La primera en advertir aquesta situació va ser l’Àngels, sòcia de FIC que viu al carrer Barcelona, a prop de la parada Tecla Sala de l’antiga línia L10. En concret, ella i la resta de veïns de la zona afirmen haver perdut amb el canvi d’operador, ara en mans de Moventis. Argumenten que al suprimir la línia L11 per la L21, “no tenim més freqüència de pas, ja que si bé la L20 ha passat de 3 a 4 autobusos per hora, hem perdut els 3 de la L11, és a dir, hem passat de 6 autobusos per hora a quatre i, a més, no tenim connexió amb urgències de l’Hospital de Bellvitge si no és canviant de bus”, el que suposa una pèrdua de servei.

Al rebre la queixa de la nostra sòcia, la redacció de lestaca.com es va posar en contacte amb l’AMB, adjudicatària d’aquest servei de autobusos entre municipis, donada la importància que té aquest transport que fins ara l’utilitzaven prop de 15 milions d’usuaris l’any. La resposta de l’AMB va ser que no entenien la queixa d’una pèrdua de servei i que, tot al contrari, es guanyaven freqüències. El tema també ha arribat a l’Ajuntament de l’Hospitalet, doncs el portaveu del grup d’ERC+EUiA, Jaume Graells, ha traslladat al govern municipal i a l’AMB la preocupació pels problemes en algunes de les línies de transport urbà de l’Hospitalet, com les assenyalades, i ha demanat que posin sobre la taula “mesures per resoldre urgentment els desajustos, els retards i el mal funcionament del servei, que estan provocant greus problemes als usuaris i usuàries de l’Hospitalet”.

L’empresa Moventis va guanyar l’adjudicació del servei de transport urbà de l’Hospitalet i altres municipis de la comarca del Baix Llobregat, en substitució de Baixbus a partir del 6 d’abril, qui venia prestant aquest servei fins aleshores. En concret, es tracta de les línies LH1, LH2, L10, L11, M12, M14 i M16, les quals, segons denuncia Graells, “han patit canvis d’horaris, retards i alteració de les freqüències, mal funcionament de les pantalles i la informació mostrada, tal com han denunciat molts veïns i veïnes”.

El portaveu d’ERC+EUiA i cap de l’oposició, Jaume Graells, ha traslladat la situació als responsables metropolitans, i ha explicat que “el canvi d’empresa està provocant greus problemes als usuaris i usuàries, fent que arribin sistemàticament tard a la feina, al metge o a l’escola”. Graells ha instat l’Ajuntament, però també l’AMB, a implicar-s’hi directament i prendre “les mesures necessàries per garantir la normalitat del servei de manera immediata”.

Jaume Graells ha manifestat que “ens preocupa, i molt, que aquesta situació, que es dona a partir del canvi d’empresa, es cronifiqui i suposi una pèrdua de qualitat d’un servei que funcionava correctament a la ciutat”. Graells ha assegurat que “hem traslladat a l’AMB les incidències concretes en cada línia i ens consta que ja hi treballen en millores organitzatives, i demanem que el govern municipal faci el mateix”, i ha afegit que “des d’ERC+EUiA estarem a sobre d’aquest tema, fent-ne seguiment i garantint que s’adoptin les solucions necessàries”.

Es va fer públic un Manifest per la vulneració de drets de la ciutadania a ser informada de l’activitat de les entitats de la ciutat

Amb la sala central de la seu social del Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet plena, es va celebrar ahir la Festa de l’Esperit Crític, activitat anual que es convoca cada any al voltant de les Festes de Primavera de la ciutat com una contribució al clima amable que envolta Sant Jordi i el Dia del Llibre i de la Rosa.

Com sempre, la celebració és una gran excusa per la trobada anual de la massa social de l’entitat, que supera ja el mig centenar de socis (l’acta fundacional la van signar els únics socis d’aleshores, una quinzena) on, entre els canapès i les copes de vi, s’intercanvien impressions i s’agafa embranzida per la resta d’activitats anuals. També es fa servir la festa anual per explicar els objectius de l’entitat (resumidament: contribuir a construir una ciutat més amable de la qual se sentin orgullosos els residents, objectiu avui malauradament molt allunyat de la realitat), per repartir la revista que s’edita per commemorar la Nit dels Insurrectes de cada any i per convocar novament als homenatjats d’aquell dia i lliurar-los, com a recordatori, un pen drive amb les fotografies de l’acte i el text de totes les intervencions, d’una jornada que és memorable per tots aquells que hi participen.

La Festa de l’Esperit Crític, a la que estan convidats i convidades tots els socis i sòcies i un munt d’amics i companys que se senten propers a l’entitat, serveix també per presentar un Manifest anual que s’entrega a tothom. Van acompanyar als socis i sòcies, regidors dels grups municipals d’ERC i dels Comuns. En aquesta ocasió el document porta el títol: Manifest de denúncia de la vulneració de drets de la ciutadania per la pràctica arbitraria, discriminatòria i negligent dels mitjans de comunicació públics, i es refereix a l’absència continuada i regular dels mitjans de titularitat pública de l’Hospitalet a qualsevol dels nombrosos actes que l’entitat organitza i al buit informatiu que l’entitat pateix, probablement perquè és una entitat crítica amb qualsevol poder. Arbitrarietat, que lesiona el treball de l’entitat, però especialment escamoteja informació a la ciutadania a la qual en té tot el dret, perquè és la ciutadania la titular final d’uns mitjans que ella finança. (Al final d’aquesta informació es pot baixar el text íntegre del Manifest).

El manifest d’aquest any acaba amb uns quants precs: als responsables dels mitjans, representats directament per l’empresa que els gestiona i a l’alcaldia-presidència; als grups polítics de l’oposició perquè es facin ressò de l’arbitrarietat i contribueixin a esmenar-la; als organismes i entitats de la ciutat perquè una discriminació a uns quants és una discriminació a tots plegats, i als organismes professionals de Catalunya encarregats de vetllar per la llibertat d’informació i per l’aplicació del codi deontològic dels periodistes. A tots ells, a partir de demà segons ha informat FIC, se’ls farà arribar aquest Manifest per tal que actuïn en conseqüència.

A l’espera que hi hagi una excepció que confirmi la regla, de moment encara no s’ha produït la novetat que els mitjans de comunicació de la ciutat informin d’una activitat que reuneix a una bona part de la ciutadania més activa, com és la Festa anual de l’Esperit Crític. Per variar, no hi van estar presents…

Àlbum de fotos

Una moció dels grups municipals, aprovada amb l’abstenció dels socialistes, dóna suport a les famílies afectades

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- Una moció aprovada pel ple municipal de l’Hospitalet amb els vots de tots els grups polítics, a excepció del socialista que es va abstenir, insta l’ajuntament de la ciutat a la municipalització de les cinc escoles bressol (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet) que han rebut ajuts durant el curs 2024-2025. Les famílies, que van assistir a la sessió, ho van celebrar amb xiulades i aplaudiments.

La moció presentada per ERC, Comuns i PP, insta a més que mentre que aquesta municipalització no es realitzi, es compensi econòmicament a les famílies que es veuen afectades per l’incompliment anunciat en el seu dia per l’Ajuntament.

Famílies senceres van assistir al ple per protestar per la situació que pateixen i per les promeses incomplertes que els suposa un cost econòmic que no haurien d’assumir i que ara sol·liciten que l’Ajuntament els compensi.

La plataforma per la municipalització es va fer sentir a la plaça de l’Ajuntament poc abans de començar el ple municipal, muntant un espai de joc infantil, pintacares i música. Just quan s’havien concentrat més d’un centenar de persones va començar a ploure i van decidir aleshores entrar a la sala de Plens municipal que es va fer petita per acollir-los.

Al final només vam poder entrar una cinquantena de persones, ja que des de l’Ajuntament van comunicar a les famílies què l’aforament de la sala no ho permetia, tot i que “hi havia molts espais buits i butaques lliures, segons els participants”.

Els regidors d’ERC i de Comuns van sortir del ple per intervenir davant els serveis de seguretat demanant que deixessin entrar a les famílies amb els infants, que esperaven fora sota la pluja. Finalment, van accedir a un espai habilitat al costat de la sala de plens, on els nens i nenes van poder jugar mentre es realitzava la sessió.

Les famílies van poder, tot i les limitacions inicials, fer presents als infants a un espai on és inusual la seva participació, ocupant el lloc on es fa política parlant del seu futur sense tenir-los mai davant.

Després de la votació, el regidor d’Ensenyament, David Quirós i part del seu equip es van apropar a la concentració per reiterar que estaven preparant una proposta econòmica d’ajuda a les bressols, sense concretar cap calendari i deixant clar que no arribaran a complir el que demana la plataforma (equiparació de preus públics a tots els cursos, incloent-hi la gratuïtat a I2).

Les famílies resten a l’espera de saber la proposta econòmica, ferma i per escrit, així com també la signatura i la validació de l’acta de la reunió que van realitzar el 2 d’abril amb el regidor on entre d’altres qüestions, es va comprometre a donar una resposta a les exigències de les famílies abans de finals d’abril.

Els grups polítics reclamaven a la moció que, en el termini d’un mes, s’hauria de realitzar una trobada amb els representants dels grups polítics, els representants de les famílies i les direccions de les cinc escoles bressol afectades, amb l’equip de govern, per clarificar calendaris i l’estat actual del procés de municipalització de les cinc escoles bressol.

Representants del afectats han manifestat a L’Estaca que: “Seguirem la lluita i continuarem exigint allò que se’ns va prometre, que ens va condicionar en l’elecció de les nostres escoles bressol i que, en no complir-se, afecta d’una manera notable a l’economia familiar de moltes llars”.

La moció també insta l’equip de govern a finalitzar les dues noves escoles bressol municipals anunciades en el termini màxim de dos anys i a fer un estudi i planificar la creació de noves escoles municipals als barris amb més dèficit de places públiques, tot començant els tràmits per a la seva construcció.

Una altra de les reclamacions de la moció va anar dirigida als partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya demanant mantenir el compromís per finançar, mitjançant els pressupostos de la Generalitat, el finançament de les places bressol municipals: les actualment existents, aquelles que s’incorporin a la xarxa pública i les que es puguin crear en el futur.

S’aprova una moció de tots els grups de l’oposició però l’alcaldessa anuncia que no s’aplicarà

Comença a ser una situació normal que desenes de ciutadans de l’Hospitalet aprofitin el ple municipal per mostrar el seu desencís per la situació en que es troben els seus respectius problemes. En els darrers plens s’han pogut veure, els guàrdies urbanos, les plataformes feministes, les Afas i Ampas de diferents escoles, la Marea Pensionista, els veïns que reclamen l’apertura de l’emissora municipal, els que volen debats a la televisió… En el ple d’aquest dilluns, la sala estava plena de criatures amb els pares i mestres de les cinc escoles bressol pendents de formar part del sistema escolar municipal 0-3 i desenes de paradistes del mercat de Collblanc. El passat 22 de març en aquest mateix digital explicàvem la situació d’abandonament en què es troben els paradistes d’un mercat que d’aquí dos anys complirà el seu centenari i que es cau de vell per la manca absoluta de manteniment, tot i ser uns dels mercats de la ciutat que mantenen la seva idiosincràsia i que no han declinat ni en venedors ni en compradors. Com que no hi ha manera que s’accelerin els procediments degut a l’evident paràlisi municipal que amuntega els conflictes i resulta incapaç de donar resposta a les demandes creixents, tres grups municipals tan diversos ideològicament com el PP, ERC i els Comuns van presentar una moció conjunta reclamant la remodelació externa de les parades del mercat. La moció va ser aprovada per unanimitat (el portaveu de Vox es va queixar als paradistes per no ser inclosos en la moció i va donar la culpa de no signar-la conjuntament al sectarisme de l’esquerra) en tres dels cinc punts i aprovada en els altres dos per tots els grups excepte el PSC que, en boca de l’alcaldessa va assegurar que era impossible que en sis mesos es puguin licitar les obrers i en 12 mesos que comencin (tal com es va aprovar a la moció), bàsicament perquè no s’ha fet res de res.

Bé, el regidor responsable va dir que sí que s’havien fet coses: s’ha demanat un informe tècnic per saber si el fibrociment que tenen les parades és perillós o no ho és i resulta que l’informe diu que no ho és, de manera que segons el regidor, provocar alarma resulta demagògic. A la web d’Opamianto, un dels equips d’advocats que més han treballat aquest tema, s’afirma que la uralita pot tornar-se perillosa en cas d’envelliment, desgast, fraccionament o qualsevol causa que provoqui pols d’amiant o dispersió de microfibres. No s’ha lliurat l’informe realitzat als mitjans de comunicació, però és evident que, com a mínim, no es pot negar que el fibrociment del mercat de Collblanc està envellit i desgastat i estaria bé eliminar-lo el més aviat que es pugui.

Doncs bé, la promesa de posar en marxa les obres i per tant eliminar la uralita desgastada es va vehicular l’estiu del 2022 per escrit, de manera que les obres havien de començar al setembre de l’any passat. Ara resulta, segons l’alcaldessa, que és impossible que ni tan sols comencin a l’abril del 2025.

Com que, entremig es va signar un decret d’alcaldia que impedia les transmissions i compravendes de parades exteriors, amb el conseqüent perjudici als paradistes que van renunciar a les concessions i es van jubilar amb la promesa d’indemnitzacions que també s’han incomplert, l’alcaldessa va anunciar que es podia eliminar el decret i tornar a la situació anterior. Una dada més que posa de manifest que, excepte prometre i especular no s’ha fet absolutament res per resoldre el problema.

O sigui que s’ha aprovat una moció que obliga a executar les obres d’aquí a un any com a màxim, però l’alcaldessa que ha perdut la moció ja ha dit que el que s’ha acordat no es complirà. I s’ha quedat tan ample.

Però la moció contempla molts altres aspectes que sí que es podrien complir si l’Ajuntament tingués la voluntat de resoldre el problema. Per exemple, es podria acordar i presentar el projecte de remodelació en els propers sis mesos; es podria fer l’estudi de la retirada del fibrociment; es podria fixar una taula de grups polítics i associacions de comerciants de l’interior i de l’exterior del mercat per informar “mensualment” de les fases i progressos en la remodelació i es podria, malgrat que el PSC també va votar en contra (encara que va perdre la votació), compensar econòmicament els comerciants afectats pel decret d’alcaldia que suspenia la venda o transmissió de les parades i fer efectiu, de manera immediata, el pagament de les indemnitzacions als paradistes que van optar per tancar la botiga.

És molt possible, però, que no es faci res de tot això i potser els paradistes s’hauran de plantejar altres mesures de pressió per una situació que s’està convertint en insostenible. Com tantes altres…