Entre 120 i 150 persones van assistir, el passat dissabte, a la presentació de la candidatura d’en Jaume Graells com a candidat a les pròximes eleccions municipals, que se celebraran el maig del 2027.

La presentació va estar al càrrec de la secretària general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, que va fer un breu resum del que significa el partit per a Catalunya, ressaltant el seu caràcter municipalista i integrador de diferents sensibilitats dins l’esquerra.

Tot seguit, en Jaume Graells va recordar la incapacitat del govern municipal de gestionar una ciutat que, per culpa de la seva incompetència, viu en una emergència permanent en tots els àmbits, des de la cultura i l’educació, passant per la sanitat i els serveis socials, fins a l’habitatge. Com a exemple ha assenyalat els 100 milions perduts per la ciutat, per la manca de capacitat de gestió abans esmentada.

Un cop fet aquest diagnòstic, que hem de reconèixer que qualsevol persona amb un dit de front i un pèl de criteri comparteix, va fer una proposta per recuperar la ciutat des dels barris, els comerços i la cultura, incidint, entre altres coses, en la creació de més escoles bressol, instituts, i recuperar la seguretat als nostres carrers.

Entre el públic vam poder veure a representants d’algunes entitats de la ciutat i de sindicats, entre ells el comitè d’empresa de Moventis.

Comunicat de premsa d’Esquerra Republicana – Esquerra Unida i Alternativa.

Foment de la Informació Crítica organitza la Festa del Pensament Crític i estarà present amb un estand propi a la Rambla el Dia del Llibre

El proper dijous 16 d’abril, Foment de la Informació Crítica, l’entitat editora de L’Estaca celebra com cada any la Festa del Pensament Crític, una activitat pensada per fer una trobada anual amb la massa social que supera ja els 70 associats i per presentar la revista de l’edició anual de La Nit dels Insurrectes i entregar a les persones homenatjades, a les famílies del homenatjat pòstum i als membres de l’entitat reconeguda, el material que es va fer servir a La Nit per reconèixer la seva tasca, les fotografies i un record d’aquella jornada.

Com cada any s’aprofita també per pr4esentar un Manifest anual que aquest any porta per títol Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció i que proposa l’establiment de un acord de mínims entre forces polítiques i sindicals, entitats i persones interessades per preparar un canvi polític a la ciutat, quan queda gairebé un any per les properes eleccions municipals.

Com a final de la trobada es prepara un pica pica de solidaritat al que estan convidats tots els que en aquesta jornada es vulguin apropar a la seu de FIC, a l’avinguda del Carrilet, 321, 2n pis (Riosul), a sobre del bingo i a tocar de l’escola Patufet-Sant Jordi. Estan convidades totes les persones associades i simpatitzants i és un moment mol útil per establir complicitats.

Per cert que, aquest any, també a diferència dels altres anys, Foment de la Informació Crítica tindrà un estand propi a la Rambla Just Oliveras, durant el Dia del Llibre. A banda d’alguns associats que presenten els seus llibres aquest dia i que signaran exemplars, a l’estand de l’entitat es podran recollir diversos obsequis i materials: dues auques, en català i castellà, les mateixes auques perquè els infants les puguin colorejar, un punt de llibre, un bolígraf d’aniversari i el dossier sobre la lluita feminista que es va publicar a L’Estaca a primers de març. També estaran a l’estand els llibres que l’entitat ha publicat fins ara, així com les diverses revistes de La Nit dels Insurrectes i materials diversos d’altres anys.

Aquest mateix dia al vespre i també per primera vegada, l’Ateneu de Cultura Popular organitza la Primera Vetllada de Sant Jordi amb un sopar-concert a partir de les 21h. El preu per persona és de 25 euros i hi ha temps fins el dilluns 20 d’abril per adquirir els tickets corresponents. El sopar estarà amenitzat per Companys de Ruta, un grup especialitzat en versions.

D’altra banda, l’associació La Talaia, que organitza de fa anys les festes del barri Centre, va organitzar ahir dissabte, la primera edició del Fem Plaça, una proposta participativa de música folk, amb l’afegitó de tallers de dansa i un vermut popular.
Fem Plaça es va iniciar cap a les 11h. del matí als Jardins de Can Sumarro, i amb un concert de la banda de folk Groovin’ Cat, poc després.

La comunitat educativa reclama un lloc en un centre de proximitat

Les famílies d’alumnes de 5è i 6è de primària de diverses escoles públiques del barri de Santa Eulàlia han alçat la veu per denunciar la manca de places als instituts públics de cara al curs 2026-2027. Segons alerten, l’oferta actual és insuficient per garantir la continuïtat educativa de tots els estudiants en centres públics de proximitat.

Les famílies, procedents de centres com l’Escola Paco Candel, Pompeu Fabra, Prat de la Manta, Milagros Consarnau, Bernat Desclot, Provençana i Frederic Mistral, han traslladat la seva preocupació al Departament d’Educació de la Generalitat i a l’Ajuntament de L’Hospitalet.

D’acord amb les dades recopilades, actualment hi ha uns 330 alumnes matriculats a 6è de primària i 311 a 5è al barri, mentre que l’oferta de places públiques d’ESO és de només 243. Això implica un dèficit de més de 80 places, una situació que, segons denuncien, pot obligar moltes famílies a escolaritzar els seus fills fora del barri o a recórrer a centres concertats.

Les famílies consideren que aquest desequilibri vulnera el dret a una educació pública de proximitat i genera incertesa i inestabilitat. A més, alerten que la recent privatització de les escoles Pineda i Xaloc redueix encara més les opcions disponibles i incrementa la pressió sobre la xarxa pública.

Davant aquesta situació, reclamen a les administracions una revisió urgent de la planificació educativa. Entre les seves demandes hi ha garantir que el nombre de places d’ESO s’ajusti al volum real d’alumnes que finalitzen primària, evitar desplaçaments forçats a altres zones i assegurar una distribució equilibrada de les línies educatives.

Així mateix, exigeixen transparència i rapidesa en la comunicació amb les famílies afectades, així com la presentació d’un pla concret que asseguri que tots els alumnes del barri puguin accedir a un institut públic adscrit.

Finalment, recorden que aquesta situació ja havia estat advertida fa anys, quan es van formalitzar les matriculacions a infantil, i lamenten que no s’hagi fet una planificació adequada malgrat el temps disponible.

Les famílies han manifestat que restaran a l’espera d’una resposta clara i de mesures efectives per part de les administracions competents.

El pròxim dissabte dia 11, a les 12 h, davant del bloc de la Rambla Marina 76, col·locarem a la paret, al costat de l’entrada de l’edifici, una placa recordant que allà hi va viure en Mateo Revilla i la seva família.

La paradoxa és la possibilitat —en aquest cas ben real— que fos el mateix Mateo qui no només no estigués d’acord amb aquest acte, sinó que fins i tot no hi volgués participar. La seva personalitat dona versemblança a aquesta hipòtesi.

Algú es pot preguntar per què, doncs, no respectar la seva manera de ser. Precisament per això: perquè en Mateo tenia una vanitat escassa i una humilitat brillant alhora. La seva senzillesa encaixava perfectament amb la seva intel·ligència innata.

No només mereix aquest record, sinó que Bellvitge també el mereix. Bellvitge ha de saber per què és com és.

En Mateo tenia, a més, la singularitat de l’home fet a si mateix. La seva capacitat de treball i el seu perfil autodidacte el feien un home lliure i únic. Va creure —i ho va demostrar— que valia la pena treballar a l’Associació de Veïns amb la idea de dignificar un barri pensat essencialment per ser habitat per milers de famílies treballadores.

Sempre preferia ser anònim sense deixar de ser genuí. Tenia caràcter i personalitat.

La memòria no només ha de recollir personatges famosos. El repte d’aquest senzill homenatge és, precisament, invertir aquesta tendència habitual. Bellvitge mereix saber quina mena de veïns hi van participar activament i van ser els qui, amb el seu compromís i molt de treball, van esmenar les mancances que els constructors van deixar o van evitar planificar en la construcció del barri.

Bellvitge és un barri fèrtil on van créixer moltes dones i molts homes que van trobar la seva raó de ser en la lluita veïnal. En Mateo va fer germinar la seva activitat social i política tant al barri com a la fàbrica.

És una mostra que l’activitat reivindicativa i social dins d’una associació de veïns genera i retroalimenta, amb elements essencials, la Política amb majúscules. Allò individual —homes i dones— es converteix en activisme i lideratge que mobilitza el col·lectiu: els veïns i veïnes de Bellvitge.

Hi ha corrents que avui denigren la política amb un objectiu clar: debilitar la democràcia. En Mateo, com molts altres veïns i veïnes, va relacionar el seu activisme amb la militància en un partit polític pensant en la democràcia, la justícia i la igualtat.

Explicar i recordar la història no és melangia. És conèixer el passat, que avui ja és història. És lluitar contra la desmemòria i la ignorància.

Conèixer i recordar com van haver de treballar homes i dones com en Mateo i en Beni Vilar és també ciència social: una manera de demostrar que un altre món és possible.

Bellvitge va ser una terra fèrtil que donava fruits. I avui Bellvitge continua donant homes i dones que han recollit el testimoni de tots els Mateos i Beni.

No oblidem els seus somnis —ni els nostres— per continuar treballant per un barri millor i per un món millor.