Foment de la Informació Crítica de L’Hospitalet celebra la seva tradicional Festa del Pensament Crític

El tradicinal manifest de FIC crida a «l’inici d’un moviment unitari d’acció».

El passat dijous, Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet va celebrar la seva tradicional Festa del Pensament Crític, una cita anual que anteriorment es coneixia com a Festa de l’Esperit Crític i que es va modificar a proposta d’un soci de l’entitat. A l’acte, celebrat a la seu de l’associació, hi van assistir una trentena de persones, entre les quals hi havia alguns dels homenatjats en la Nit dels Insurrectes del passat mes de febrer.

La jornada es va iniciar amb una exposició de les activitats desenvolupades durant l’últim any, des de l’abril anterior, coincidint amb la darrera edició de la festa. Mitjançant una presentació en PowerPoint, es va fer un repàs detallat de la feina realitzada, incloent-hi les peticions de paraules als Plens municipals presentades —tant les acceptades com les denegades— i les accions de protesta impulsades per l’entitat davant la negativa de l’equip de govern a concedir torns de paraula, emparant-se en un reglament considerat obsolet.

Durant la presentació també es van mostrar imatges de la darrera NIt dels Insurrectes, en què es van homenatjar Leandre Gassól, a títol pòstum; Xaro Castillo y Agustín Fructuoso, i el moviment de la Marea Blanca/Marea Pensionista. Només van poder assistir representants d’aquest últim col·lectiu, als quals se’ls va lliurar un pendrive amb un àlbum fotogràfic de l’acte i la revista en format PDF. La representant de Leandre Gassó no hi va poder assistir per motius de salut, mentre que Xaro Castillo i Agustin Fructuoso no es trobaven a Barcelona. L’entitat farà arribar els obsequis corresponents als absents en els pròxims dies.

El repàs d’activitats va continuar amb la menció a la conferència que va oferir l’any passat el periodista, professor i Degà de del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, amb motiu de la presentació del seu llibre “Periodisme i democràcia en l’era de les emocions”, en què analitza la situació actual dels mitjans de comunicació i de la professió de periodista. Aquest acte es va organitzar en commemoració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, celebrat el 3 de maig de l’any passat.

Una altra de les iniciatives destacades va ser la celebració del Dia de la Democràcia, centrada en la problemàtica de l’habitatge a L’Hospitalet. En aquest debat hi van participar diversos actors rellevants, com Antoni García, president de la Taula Local de l’Habitatge, que va exposar les conclusions del darrer estudi elaborat. També hi van intervenir representants del Sindicat de Llogateres, la portaveu de la PAH Ciutat de L’Hospitalet, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de L’Hospitalet i el portaveu de la Plataforma Veïnal contra l’Especulació Immobiliària.

El transport públic a la ciutat també va ser objecte d’anàlisi en el marc del cicle Factoria d’Idees. En aquesta sessió hi van participar representants sindicals de CC.OO., CGT i UGT, que van exposar les dificultats derivades de la gestió d’una empresa concessionària que va obtenir l’explotació de les línies d’autobús amb una oferta econòmica molt baixa.

També es va exposar a quines taules i entitats participava FIC que actualment té 70 socis i una petita explicació de l’increment de sección a l’Estaca, el mitjà digital de la nostra associació que desde fa més d’un any publica una noticia diaria.

L’acte va concloure amb la lectura d’un manifest per part de Justo Herrera, titulat “Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció”, un document ja tradicional en aquestes celebracions. El text analitza la situació política actual i proposa “un moviment unitari, de debat polític-electoral d’unitat de les forces de progrés, capaç d’elaborar un programa electoral basat en els eixos que més preocupen la ciutadania. El que resulti d’aquest ampli moviment no ha de crear divisions sinó propostes conjuntes d’acció. Si s’hi pot arribar a una sola candidatura unitària de consens, perfecte. Si és impossible, tampoc no passa res. L’objectiu és confluir, convergir, treballar plegats en la preparació i guanyar les eleccions entre tots plegats. L’objectiu és canviar el govern i, en qualsevol cas, impedir un govern alternatiu que reforci encara més les polítiques que el govern actual ha defensat al llarg dels anys. No ens creiem les etiquetes perquè seria difícil trobar un  govern que amb unes sigles enganyoses hagi fet tan de mal a la ciutat”.

Podeu llegir el manifest sencer en aquest enllaç: Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció

Entre els comentaris que van haver desprès de la lectura del manifest, destaca el que va fer Miguel Mansergas, representant de la Marea Blanca/Marea Pensionista en què va fer una crida a la participació a les entitats ia la defensa de tot el sector públic on va destacar davant de tot per la Sanitat i va reivindicar la construcció d’un hospital al sector nord de la ciutat.

Per cloure la jornada, es va oferir un refrigeri als assistents, que van poder continuar compartint impressions sobre els temes tractats durant l’acte, d’aproximadament una hora de durada. També es va repartir la revista dels Insurrectes i es va exposar una mostra dels llibres editats pel FIC fins avui. Finalment, es va recordar que durant el primer semestre de l’any es distribuirà el llibre corresponent al 2025, dedicat a les onades migratòries.

El movimiento vecinal alerta sobre los graves efectos del ruido y exige medidas urgentes contra la contaminación acústica

Un estudio concluye que L’Hospitalet presenta una alta exposición al ruido, típica de áreas metropolitanas densas y reclama que en la planificación urbana se tenga en cuenta este factor

Las asociaciones reclaman mayor control institucional, campañas de concienciación y participación ciudadana para proteger la salud y los derechos fundamentales frente al aumento del ruido ambiental

Las asociaciones vecinales han vuelto a alzar la voz con motivo de una jornada de concienciación que se celebra cada mes de abril desde 1996, destinada a visibilizar los efectos de la contaminación acústica y promover la protección de la salud auditiva. A través de un comunicado, advierten de que el ruido no solo es una molestia cotidiana, sino un problema de salud pública ampliamente infravalorado tanto por la ciudadanía como por las administraciones.

El próximo día 29 de abril se celebrará en el Centro Municipal de La Florida Ana Díaz, una jornada para conmemorar el Dia Mundial Contra el Ruido organizada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de L’Hospitalet junto con la Asociación de Vecinos del Distrito IV.

Los niveles de ruido en L’Hospitalet están regulados por la normativa municipal y autonómica, adaptándose a la legislación de la Generalitat. Generalmente, se permite un máximo de 55-60 dB(A) de día y 45-50 dB(A) de noche en zonas residenciales, aunque estos varían según la zona. El Ayuntamiento ofrece un GeoPortal para consultar límites por calle

Estudio municipal

En un estudio realizado por el Ayuntamiento de L’Hospitalet en el 2021, con la asistencia técnica del Institut Cerdà,  con el nombre de “Memoria Tècnica de l’actualització del Mapa de Capacitat Acústica de l’Hospitalet de Llobregat” (Desembre de 2021), asegura que los problemas detectados ponen de manifiesto varias dificultades: Muchas zonas residenciales están cerca de grandes infraestructuras, lo que reduce su protección real. Dificultad para crear transiciones suaves entre zonas tranquilas y ruidosas. Existen muchos equipamientos sensibles (escuelas, hospitales) a menudo están expuestos a ruido elevado y una ciudad sin zonas rurales ni espacios naturales tranquilos.

El estudio concluye que L’Hospitalet presenta una alta exposición al ruido, típica de áreas metropolitanas densas. Pero tambien añade que el principal problema acústico de la ciudad es el tráfico y en la planificación urbana se debe integrar el control del ruido como prioridad

Según denuncian los representantes vecinales, la mayoría de la población convive de forma habitual con niveles de ruido perjudiciales sin ser plenamente consciente de sus consecuencias. Este desconocimiento generalizado, sumado a lo que califican como una “insensibilidad institucional”, ha derivado en una insuficiente protección de la salud de las personas frente a este tipo de contaminación ambiental.

Las entidades vecinales subrayan la necesidad urgente de impulsar campañas de sensibilización respaldadas por datos científicos y sanitarios. Estos estudios, aseguran, evidencian efectos preocupantes que van más allá de la incomodidad. Entre ellos, destacan el impacto directo del ruido en el organismo humano, que actúa como un factor de estrés capaz de provocar aumentos en la presión arterial y alteraciones en la frecuencia cardíaca. La exposición prolongada, añaden, puede desembocar en patologías más graves como la hipertensión o enfermedades cardiovasculares.

Afectaciones a la población infantil

Las asociaciones de venc9os, en un comunicado, también pone el foco en la población infantil, uno de los colectivos más vulnerables ante la contaminación acústica. Diversas investigaciones han relacionado el ruido con problemas cognitivos, dificultades de aprendizaje y una disminución significativa del rendimiento escolar. En este sentido, las asociaciones alertan de que el impacto del ruido no solo afecta al presente, sino que condiciona el desarrollo futuro de las nuevas generaciones.

Asimismo, advierten de los efectos del ruido del tráfico urbano, al que vinculan con trastornos como la ansiedad y la depresión. Además, señalan que la contaminación acústica está asociada a un incremento de los ingresos hospitalarios urgentes por enfermedades neurológicas como la esclerosis múltiple, el Parkinson o la demencia. Incluso, indican, existe una relación entre el ruido del tráfico y el aumento de la mortalidad por diversas causas.

A estos problemas se suma el impacto en la salud mental. Las asociaciones vecinales destacan un mayor riesgo de hospitalizaciones urgentes vinculadas a trastornos mentales en entornos con altos niveles de ruido, lo que refuerza la idea de que la contaminación acústica es un factor de riesgo que debe abordarse con seriedad.

Desde una perspectiva jurídica, el comunicado también pone de relieve que el exceso de ruido puede vulnerar derechos fundamentales, como el derecho a la intimidad y la inviolabilidad del domicilio, especialmente durante el horario nocturno. En este sentido, consideran que no se trata solo de una cuestión ambiental o sanitaria, sino también de una problemática que afecta a los pilares básicos del Estado de Derecho.

Las asociaicones reclaman actuaciones decididas

Ante esta situación, las asociaciones reclaman una actuación decidida por parte de las administraciones públicas, especialmente a nivel municipal. Consideran imprescindible que los ayuntamientos ejerzan de forma eficaz sus competencias en materia urbanística, control ambiental y disciplina, con el objetivo de prevenir, evitar y reducir la contaminación acústica tanto en entornos urbanos como rurales.

Entre las medidas propuestas, destacan la implementación de planes de inspección más rigurosos, dotados de los recursos técnicos y económicos necesarios. También exigen un aumento de las mediciones oficiales de ruido en los domicilios a lo largo de todas las franjas horarias, así como una actuación rápida ante los incumplimientos de la normativa, mediante sanciones efectivas cuando sea necesario.

Por último, insisten en la importancia de garantizar la transparencia en materia de información ambiental, de modo que las personas afectadas puedan conocer sus derechos y actuar en su defensa. Asimismo, subrayan la necesidad de fomentar la participación ciudadana en la gestión de los conflictos derivados del ruido, especialmente aquellos relacionados con el uso intensivo del espacio público para actividades de ocio, cuya regulación horaria, consideran, debería ser más estricta.

Con este llamamiento, el movimiento vecinal busca situar la contaminación acústica en el centro del debate público y promover soluciones que permitan mejorar la calidad de vida y la salud de toda la ciudadanía.

Petita crònica d’un desnonament

El títol diu petita crònica, i això correspon a allò que podreu llegir tot seguit. Però cal tenir present que un desnonament no és mai petit; darrera de cada pas judicial hi ha mesos, dies i nits de nervis, de patiment per les persones afectades; i sigui quin sigui el resultat del procés, cada desnonament provoca danys físics i morals a les que perden el seu lloc on viure.

La crònica, en aquest cas petita, el del desnonament que aquest dimecres 15 d’abril ha patit una veïna del barri de Santa Eulàlia, l’Olga Matute i les seves dues filles, una d’elles menor d’edat.

El jutjat havia convocat el desnonament per les 9 del matí. Mitja hora abans un grup de veïnes i de membres del Sindicat d’Habitatge de la ciutat i també de l’associació veïnal del barri, s’han començat a aplegar a la porta de l’edifici del carrer Comerç 18, allà on fa més de vint anys hi ha viscut l’Olga. Ella mateixa ha baixat també al portal de casa seva per agrair el suport i esperar la comitiva judicial.

Membres dels grups municipals d’oposició al Consistori, menys Vox, han aparegut per mostrar el suport a la veïna de la ciutat. Cap membre o representant de l’Alcaldia i de la regidoria del districte ha decidit de ser-hi: sembla que son absències habituals.

Mentre tant, a punta i punta del carrer han aparegut unes parelles de Mossos que, poc desprès, han decidit posar unes cintes per tallar el pas peatonal als dos cantons del numero 18 del carrer. Uns minuts desprès ha aparegut una persona, que ha dit que era el manyà, que ha volgut fotografiar el portal per tal de demostrar que era allà, preparat pel que calgués.

Tot esperant la comitiva judicial

Poc desprès, ja gairebé a ¾ de 10 ha aparegut en un taxi la comitiva judicial encarregada del cas i una  representat del fons propietari de l’habitatge. Representats del Sindicat d’Habitatge i l’advocat de l’Olga han anat a trobar-los per tal de buscar alguna solució negociada per evitar l’imminent desnonament.

Han començat a parlar o a negociar a l’altre cantó del carrer, mentre el veïnat agrupar ala porta començava a cridar contra el desnonament i reivindicat el dret a l’habitatge. Una estona desprès, el grup negociador ha decidir anar a prendre un cafè per poder parlar amb més tranquil·litat, to i esperant, segons han dit, l’arribada de l’equip de mediació dels Mossos.

Més d’una hora desprès, el grup que estava negociant ha tornat del cafè, al mateix temps que han arribat la parella de l’equip de mediació dels Mossos que s’han afegit al grup negociant. Poc desprès, s’han acostat al portal on hi era el grup de veïnes i han comunicat que no hi havia acord amb el fons propietari de l’habitatge.

Quasi immediatament han aparegut unes sis furgonetes dels Mossos, amb uns fort grup de Mossos amb casc i porres a les mans. Han estat una estona fet maniobres carrer amunt i avall, tot barrant el pas d’una vorera a l’altre amb una línia creada amb les furgonetes. Al fons del carrer s’han sentit algunes paraules poc intel·ligibles fetes des d’algun altaveu i, just desprès una línia de Mossos amb casc ha baixat per carrer, fent retirar les persones concentrades al portal de la casa o just al costat, mentre se’ls identificava policialment.

L’equip negociador

Tot seguit, comitiva judicial, Mossos i l’Olga, que a més pateix una malaltia degenerativa, han entrat a l’edifici i l’Olga i la seva filla gran recollien com podien algunes de les pertinències i sortien al carrer. Sense altre opció, l’Olga ha anat personalment a la seu del Districte per demanar una solució d’on viure.

Fins aquí la petita crònica, però el procés per arribar fins aquest punt ha estat força més llarg i dolorós.

Fa més d’un quart de segle, l’Olga va crear la seva família, recordeu, dues filles, comprant el pis on ha viscut fins ara, amb hipoteca bancària. Es va separar de la parella, va perdre la feina i va començar a tenir dificultats per fer front als rebuts de la hipoteca. Va aconseguir un acord amb el Banc de Sabadell de fer-ne  dació en pagament, mentre el banc li va oferir un lloguer social pel mateix pis. Poc desprès, el Banc de Sabadell  va vendre el pis a un fons d’inversió: Promotoria Coliseum Real State SL.

Ara fa uns dos anys, el 2024 el fons d’inversió va decidir no renovar el contracte de l’Olga, per mitjà d’un burofax, que ella assegura no va rebre mai. En les discussions posteriors el fons va oferir a l’Olga dos mil euros per abandonar l’habitatge, cosa que ells no va acceptar. Des de llavors hi ha hagut diverses amenaces de desnonament, que s’han anat aconseguint ajornar fins avui.

Avui mateix, amb poc temps de diferència i al mateix carrer Comerç hi ha hagut un altre desnonament el núm. 35. En aquest cas sembla que hi ha hagut un acord de darrera hora per evitar-lo. En tot cas, els desnonament són un a pràctica diària a l’Hospitalet, en la que el govern municipal no hi ol intervenir per evitar-los o per trobar solucions per les persones afectades. En el cas de l’Olga no es tracta de cap mena d’impagaments ni d’ocupacions, simplement i desgraciadament és el interès de la banca i dels fons voltor per seguir especulant i fent calaix del que és i hauria de ser un dret.

L’arribada dels Mossos

L’urbanisme a la Ciutat: de les agències als consorcis

Mai no ha estat fàcil a la nostre ciutat entendre com s’ha articulat les decisions municipals sobre l’urbanisme. El 1999, amb un govern municipal presidit per l’alcalde Celestino Corbacho es va decidir la creació de l’ADU, l’Agència de Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet. Aleshores, el PSC amb 18 regidors va facilitar un pacte de govern amb la regidora d’ICV, Montserrat Company,  i amb el d’EUiA, Ramon Luque.

No es tracte aquí de valorar aquest pacte de govern ni els seus efectes a la ciutat, però just va ser en aquest moment que es va decidir la creació de l’ADU que va començar liderant dos projectes urbanístics, el PRAIH per renovar les àrees industrials de la ciutat i el Pla L’H 2010.

El Pla de Renovació d’Àrees Industrials (PRAIH) desenvolupat el 2002 va significar que 138 hectàrees deixessin de ser considerades sol industrial per reconvertir-les en sol urbanitzable.

El segon gran pla, el conegut com L’H 2010 va ser dissenyat per dur a terme les actuacions urbanístiques considerades prioritàries a l’època tals com la supressió o minimització de les barreres físiques (ferrocarrils, autopista de la Gran Via) per arribar a traçar una ciutat unitària i ben comunicada, el disseny d’una xarxa viària coherent, el redreçament de la problemàtica de l’escassetat d’habitatge, la renovació dels teixits consolidats dels barris del Samontà, l’increment d’espais verds, la modernització dels serveis i la redimensió i la gestió dels equipaments, i l’estímul de l’activitat econòmica, especialment la de caràcter terciari, amb la renovació de les àrees industrials tradicionals.

Curiosament aquest pla ambiciós es va donar per acabat just quan va arribar l’any 2010 tot considerant que en arribar a l’any 2010, la majoria de les grans transformacions previstes (com la reforma de la Granvia o el soterrament de part de les vies) ja estaven executades o en una fase molt avançada de consolidació. La realitat però no sembla estar d’acord amb aquestes consideracions de fa ja més d’una dècada i mitja.

En tots aquests any l’ADU ha assumit la responsabilitat de l’urbanisme de la ciutat, el que incloïa la reordenació dels barris, l’impuls de noves infraestructures i la previsió de nous equipaments als barris. Treballant com una gerència autònoma sota el govern municipal, el balanç que, encara queda per fer, no sembla gaire reeixit. Sota la gestió urbanística assumida per l’ADU els barris i la ciutat no han conegut una millora apreciable.

De fet, el que segurament ha estat la seva nineta dels ulls, la plaça d’Europa, la Fira i els seus voltants no han suposat cap aportació positiva per l’Hospitalet ni han fet més habitables els barris i la ciutat. Des de la seva seu del carrer Xipreret han estat vivint al marge de les necessitats reals dels barris i de la ciutat.

El maig del 2025, ara just fa un any, el govern municipal presidit ara per l’alcalde David Quirós, va decidir la dissolució de l’ADU en una situació i un context marcat per les crítiques a la massificació de la ciutat i per la necessitat d’un canvi d’enfocament urbanístic. Però aquesta dissolució es fa efectiva sense un balanç del que ha significat l’ADU i sense un debat real de les urgències urbanístiques que te l’Hospitalet.

Després d’unes setmanes de silenci, s’anuncia la creació del Consorci per la reforma de la Granvia i el Samontà. Aquest és un Consorci que tot i ampliar l’antic Consorci per la reforma de la Granvia, responsable del afortunadament fallit PDU de Can Trabal, i del nou PDU Biopol-Granvia encara sotmès a contenciosos als tribunals, suposa la creació de tota una nova entitat urbanística.

Efectivament, el nou Consorci per la reforma de la Granvia i el Samontà, està presidit per la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició ecològica del govern de la Generalitat, corresponent a l’Ajuntament la ciutat només la vicepresidència. En aquest cas no es tracta tant d’una deixacio de responsabilitats per part del govern municipal, que també, sinó d’una manera que superar els problemes judicials dels PDU al voltant de la Granvia i de les possibles dificultats dels plans pel Samontà, presentant-los com necessitats del país.

Així, aquest nou reformulat Consorci disposa d’un Consell General format pel la presidència, a càrrec de la Generalitat, la vicepresidència que correspon a l’Ajuntament i uns vocals representats de les dues administracions.

El personal de que disposa aquests Consorci està format per un total de vuit persones: un Director, en Raul Alvarin, un/a cap de Departament tècnic, un/a Arquitecte sènior i un/a Arquitecte júnior, caps d’Àrea jurídica, de l’Àrea financera i d’Administració i un/a administrativa.

Segons la pàgina web del Consorci falten cobrir encara tres vacants; l’Arquitecte júnior, i els caps de l’àrea jurídica i de la financera.

És fa difícil construir esperances i optimismes amb aquesta mena d’estructures encarregades de definir en la pràctica l’urbanisme de la ciutat; o el que és el mateix la qualitat de vida del veïnat i la existència dels equipaments mínims necessaris per aquesta qualitat en  el camp de la educació, de la salut, de la convivència. Caldria fer un debat ciutadà a fons sobre totes aquestes qüestions per definir, de manera col·lectiva com volem viure a l’Hospitalet. Un primer pas podria ser debatir-ho a fons i de manera oberta en els Consells de Districte i en el mateix Ple municipal. Mentre tot quedi reduït als despatxos, les agències o els consorcis, por es podrà avançar.

«Cádiz, Aquí y Ahora», l’última obra d’Estrella Ambrojo, una novel·lista de l’Hospitalet

El passat divendres l’Estrella Ambrojo va presentar el seu últim llibre a un Barradas ple de gom a gom. Una presentació tan sorprenent com espectacular, carregada d’humor i d’històries personals i entranyables amb la col·laboració del públic; i amenitzada per tres cantants, que se’ns va fer curta i divertida.

No estic segur de quan la vaig conèixer, però com a mínim fa més de dotze anys, aturant, com no, el desnonament d’una família. Llavors ningú es podia imaginar que es convertiria en una escriptora d’èxit, ni tan sols ella.

Què la va impulsar a fer aquest pas?
La desesperació de veure l’horror imprès dins centenars d’ulls, de nens, mares i pares, amb les seves coses empacades precipitadament, sortint dels habitatges que fins feia unes poques hores, havien sigut les seves llars, sense cap lloc on anar, vigilats per policies i funcionaris judicials amb cara de pocs amics i mirades acusatòries. La necessitat d’apartar la seva ment de tanta crueltat i desesperança, encara que només fos uns minuts al dia.

Doncs sí, la maleïda llei que dona poder als bancs per sobre de la vida i el futur dels desafortunats, a l’Hospitalet ens va regalar una escriptora que s’ha anat superant llibre rere llibre.

“Cádiz, aquí y ahora”, tanca la trilogia que porta el mateix nom, Cádiz. Una novel·la d’intriga, aventura i amor, que, igual que les seves dues antecessores, a mesura que la llegeixes et va enganxant.