Mes: abril de 2026

Retards en la posada en marxa del nou edifici de l’Institut Escola Pere Lliscart per manca de permisos

El nou edifici de l’Institut Escola Pere Lliscart continua sense poder entrar en funcionament a causa de diverses incidències tècniques i administratives que impedeixen obtenir el permís d’ocupació necessari.

Segons ha pogut saber la comunitat educativa després d’una reunió recent amb la direcció del centre, actualment no és possible fer ús ni de les instal·lacions ni del pati del nou edifici. Entre els principals obstacles destaca la manca de potència elèctrica suficient, ja que el subministrament contractat és inferior al requerit per al correcte funcionament de l’equipament.

A aquesta problemàtica s’hi afegeixen dificultats en la legalització del sistema de calefacció. Concretament, les calderes de l’edifici antic i del nou no estan integrades en un únic expedient, tal com estableix la normativa vigent, fet que impedeix completar els tràmits administratius.

Davant d’aquesta situació, s’ha contactat amb el regidor adjunt d’Educació del Ajuntament de l’Hospitalet per demanar informació sobre l’estat dels tràmits i els terminis previstos de resolució. Tot i això, fins al moment no s’ha rebut cap resposta oficial.

La comunitat expressa la seva preocupació pel fet que es tracti de qüestions bàsiques relacionades amb la seguretat i la legalització de les instal·lacions, així com per la manca de transparència en relació amb els terminis de resolució.

Mentrestant, es continuarà insistint per obtenir respostes concretes i es mantindrà informada la ciutadania sobre qualsevol novetat.

Les obres que es van iniciar aproximadament un any segons cronograma s’havien d’haver finalitzat a finals de març tal com es va donar al seu dia el termini de construcció d’un any.

Segons han manifestat els pares del Pere LLiscart: “Es suposava que per febrer ens deixaven fer ús del pati que quedava i en març ja estaven fora”.

Una llarga història a l’entorn del nou edifici del Institut Escola Pere Lliscat. A principis de l’any 2025 es va anuncir l’inici imminent de les obres d’un nou edifici al costat de l’actual per substituir els barracons que es van habilitar a la plaça del Cadí. Aquest tenia que servir per cobrir la demanda existent en aquest centre.

Aquest anunci va sorprendre pares i professors. Més tard es va saber que el projecte estava aprovat des del 2021 i que la paralització de la construcció era pràcticament impossible, ja que comportaria altes penalitzacions per a l’Administració.

Despres de les protestes de la comunitat educativa del centre, representants de l’Administació van presentar un projecte amb algunes modificacions més d’acord amb les reivindicacions de la comunitat escolar. Entre elles, una ampliació del menjador escolar, l’habilitació del gimnàs i la biblioteca a l’edifici on actualment feien classes els nens d’Infantil. Aquest edifici estava previst que s’enderroqués en quedar afectada per una rotonda que es realitzaria al costat de l’escola. Recentment el ple municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet va aprovar una modificació del Pla Urbanístic per respectar l’edifici.

El camí del riu per fi net, encara que no del tot

Aquest matí he tingut una agradable sorpresa. Feia mesos que no agafava la bicicleta, per la qual cosa no tenia idea del que em trobaria, o sí, perquè certament, mai hagués imaginat que el camí estaria tant net.
Es pot millorar?
Doncs sí.
La neteja municipal es va aturar just abans d’arribar al segon pont, a saber per què. Igual van creure que ja n’hi havia prou o no tenien molt clar fins on arriba el terme municipal. Se suposa que el regidor responsable sí. Deixo un planell de la zona per si de cas. En ell es pot veure que a la nostra banda del riu, el terme municipal va de les vies del tren de Vilanova i la Geltrú, fins a la B20. No hi ha pèrdua.

Mapa extret de topographic-map.com

En qualsevol cas s’ha de reconèixer que és una important millora. Qui ens llegeix sap el molt crítics que som amb el govern municipal, però seria injust no reconèixer quan les coses es comencen a fer bé. Ara només falta que la gent s’acostumi o, el més important, que s’ho cregui i deixi de llençar llaunes, ampolles i bosses. Per aconseguir-ho, res millor que continuar netejant i instal·lar unes quantes papereres pel camí. No costa tant, el camí és infinitament més curt que el del Prat, per la qual cosa la inversió que es necessita també és molt més petita, tant pel que fa a la instal·lació com el seu manteniment. I ja posats, aprofitant la mancança d’espai als centres esportius de la ciutat, que encara que hi siguin, són petits pel nombre d’habitants i cars per gran part d’ells, no estaria de més aprofitar un dels molts espais abandonats, per instal·lar alguns aparells de gimnàs, tal com fan al Prat i a Cornellà.

Otra tomadura de pelo descomunal

Cuesta trabajo entender cómo se la han dejado colar porque se veía venir de muy lejos. El jueves, después del “A la mierda” de ese día, me llegó por sorpresa a mi correo el Orden del Día de la primera reunión del Consejo Ejecutivo de los servicios públicos de comunicación y una sencilla nota que me decía: “Candelas, mírate con delicadeza este orden del día y saca conclusiones. No hace falta que te diga mucho más. Confío en tu perspicacia para que observes cómo les enredan”.

Me lo leí con calma porque lo esperable es que se fijará el debate sobre el tema capital para el que se reunieron todas las urgencias en la constitución del organismo: la aprobación del Contrato-Programa que debía estar vigente entre este 2026 i el 2030. Pues resulta que el primer punto de ese orden del día es la constitución del organismo; el segundo “la aprobación” de su régimen interno; el tercero “dar conformidad” a la propuesta de un “Programa de Actuación Transitorio” y el cuarto, “informar” sobre el calendario del contrato-programa.

Todo esto, al común de los ciudadanos se la trae al pairo. ¿A quién carajo le interesan estas nimiedades burocráticas con la que está cayendo en el ámbito de la enseñanza, la crisis climática, la seguridad, la limpieza, la saturación demográfica, la especulación inmobiliaria, etc? Pero es cierto que todo lo que ha venido ocurriendo con la constitución de este Consejo Ejecutivo, ejemplifica sobremanera no solo la crisis del gobierno sino, en mucho mayor grado, la crisis de la oposición. De modo que, ante ambas crisis, la ciudadanía tendría que empezar a plantearse como sorteamos los obstáculos de la memez y alumbramos alguna cosa más coherente, mucho más lúcida y sobre todo más útil.

Ese orden del día lo ejemplifica todo. Resulta que lo que se va a proponer en esa primera reunión es aprobar el régimen interno de funcionamiento del organismo, no sea caso que en lugar de servir para aprobar lo que tiene que aprobar, sirva para debatir lo que se debiera debatir. Y luego, dar conformidad a una cosa inédita que nadie se esperaba: un programa de actuación transitorio para este ejercicio 2026 que luego deberá aprobar el Ayuntamiento, pero que no se indica muy bien cómo: si a través del pleno, si lo debe aprobar directamente el equipo de gobierno…

Más significativo aún es el enunciado de los puntos del orden del día, porque en ningún caso se propone debatir y luego aprobar o dar conformidad, sino directamente ir al grano: aprobar el régimen interior, dar conformidad a la propuesta, que es de lo que se trata. Pero lo grave del asunto es lo que se pide que se apruebe o a lo que se pide dar conformidad. Aprobar el régimen interior que se propone, vuelve a dejar en manos de la dirección de los medios la absoluta manipulación del organismo: desde los períodos de las convocatorias (3 al año), hasta su capacidad de dirimir empates o de acumular votos en representación de los miembros ausentes. Un reglamento de régimen interior, hecho a la medida de la consigna “no molesten” que es de lo que se trata.

La propuesta de Programa Transitorio todavía es más sintomático. Si las prisas y las presiones para la constitución del Consejo Ejecutivo eran porque se debía aprobar el Contrato-Programa con la mayor urgencia, ahora resulta que lo que se propone es exactamente lo que el pleno de enero se negó a aprobar: una prórroga del contrato-programa. Ahora, esa prórroga del contrato-programa que la oposición tumbó porque significaba mantener en el limbo la constitución del Consejo, se le propone al Consejo para que una vez lo apruebe ese organismo, se dé por aprobado y asumido. Es decir, no se sabe muy bien si lo que no aprobó el pleno, ahora lo aprobará el Consejo y lo refrendará el equipo de gobierno, o si volverá al pleno para que este lo apruebe, con lo cual estaremos en las mismas, pero con el aval de un Consejo Ejecutivo que la oposición permitió constituir bajo presión.

Ese Programa Transitorio incluye, según parece, una cláusula administrativa para legalizar el pago de los salarios, lo que pone de manifiesto que no es el contrato-programa lo que garantiza la normalidad laboral de los trabajadores, como se había argumentado para presionar, sino que con una simple cláusula administrativa que se podría haber llevado directamente al pleno, había más que suficiente para despejar la alarma.

Todo ello vuelve a poner sobre la mesa el elemento clave de todo este embrollo que es el contrato programa. Se va a presentar un calendario, lo cual es del todo lógico porque es difícil asumir lo que se hizo con el último contrato programa: se presentó hecho del todo y se aprobó en tres sesiones justo antes de las elecciones del año 23, con una vigencia del año 21 al año 25. O sea, con tres años de retraso. El nuevo se tendría que haber discutido durante el 2025, pero en noviembre del 2024, el equipazo del Quiroseno lo paralizó todo porque no le gustó para nada que la oposición le tosiera. Discutirlo durante este 2026 para aprobarlo justo otra vez antes de las elecciones del 2027, reproduciría la estruendosa imbecilidad del anterior, sobre todo porque el contrato programa está pensado para que no coincida con los mandatos y por eso tiene una vigencia de cinco años que, con este equipazo y con esta estructura de servicios públicos de comunicación ni se cumplen, ni le importa a nadie que se cumplan o no.

Y, por lo tanto, si de lo que se trataba era de presentar un calendario para discutir el contrato-programa, tampoco era tan inmediato ese contrato-programa que debía discutir un Comité Ejecutivo de urgencia.

El engaño ha sido nuevamente mayúsculo y a los profesionales que presionaron desde dentro a la oposición, les van a tener que compensar con algunos carguillos por lo bien que lo hicieron.

Ahora, a esperar lo que deciden los 10 miembros del nuevo Consejo. Ya digo; no es que estas cosas le importen demasiado a la ciudadanía, pero conviene que la ciudadanía no se muestre ajena a este tipo de tejemanejes porque le vuelve a ir en ello un poco de su propio futuro.

L’Hospitalet es queda sense teatre municipal durant tres anys per manca de planificació

ERC+EUiA denuncia el tancament del Teatre Joventut i reclama alternatives per evitar un buit cultural a la segona ciutat de Catalunya

L’Hospitalet de Llobregat afronta un període de fins a tres anys sense activitat teatral pública estable arran del tancament del Teatre Joventut, l’únic equipament municipal dedicat a les arts escèniques. El grup municipal d’ERC+EUiA ha denunciat la manca de previsió del govern local, que ha clausurat l’espai fa tres mesos sense tenir encara adjudicat el projecte de reforma.

Segons el portaveu republicà i cap de l’oposició, Jaume Graells, el tancament respon a unes obres de reforma integral i millora de la climatització previstes inicialment per a dos anys. No obstant això, el projecte es troba encara en fase inicial, en exposició pública i pendent d’aprovació definitiva, fet que allargarà significativament els terminis.

Graells ha criticat que l’equipament s’hagi tancat sense disposar d’un calendari clar ni alternatives per garantir l’activitat cultural. “Ningú discuteix la necessitat de les obres, però sí com i quan s’ha decidit tancar-lo”, ha afirmat, alertant que les obres no es podran adjudicar abans de finals d’any, deixant el teatre inactiu durant mesos.

El portaveu ha advertit que aquesta situació genera “un buit cultural d’una magnitud inassumible” per a la segona ciutat de Catalunya i posa en risc el teixit cultural vinculat a les arts escèniques. A més, ha recordat que aquest tancament se suma al de l’Auditori de la Torrassa, que fins al 2023 donava servei a entitats locals.

Les associacions de teatre amateur també han expressat la seva preocupació pel futur d’iniciatives com “L’Hospitalet fa teatre”, una mostra consolidada que tenia el Teatre Joventut com a epicentre i que ara queda en una situació d’incertesa.

Davant aquest escenari, ERC+EUiA reclama al govern municipal calendaris realistes i espais alternatius per mantenir la programació cultural durant les obres. “La cultura no pot ser la gran oblidada”, ha conclòs Graells, advertint que la ciutat no mereix aquest nivell de desatenció.

EL SENTIT DE LA VIDA

El Hijo del Portero (La Gota Malaya)

FIC és un acrònim que té dues característiques curioses.

La primera: al principi costa d’identificar o memoritzar què vol dir aquesta sigla. A mi, si més no, m’ha costat acostumar-m’hi.

FIC té una morfologia, un grafisme, que em recorda la paraula “ULL”. Sempre m’ha semblat fascinant que tres lletres puguin explicar de manera tan senzilla i gairebé daliniana el seu significat. En el cas de FIC, també em recorda els bigotis de Dalí.

La F està vinculada amb la C a través de la I.
La F és un ull, la C és l’altre, i la I és el nas.
Amb l’ull F mirem cap a la dreta.
Amb la I olorem i intuïm.
Amb l’ull C mirem cap a l’esquerra.

Fomentar la Informació Crítica.

No vull semblar pretensiós, però això dona “sentit a la vida” (SALV).

Aquesta és la segona reflexió que em provoca FIC.
Ens salva, o com a mínim intenta evitar que acabem silenciats. Ens fa sentir vius.

Aquesta activitat ens permet fugir de l’ostracisme. Ens converteix en individus crítics, inconformistes, una mica desvergonyits, que, malgrat anar sumant anys, volem, contra vent i marea, no callar i criticar allò que ens sembla malament del poder polític més proper.

El silenci està bé per reflexionar, però aquesta reflexió ha de servir al bé comú.
Comuniquem, no callem.

Uns dies després de l’inici de la primavera, vam discutir i debatre sobre el sentit de FIC. Ens havien menystingut.

Per un instant, tots vam ser FIC. I com adolescents apassionats, al voltant de les nostres experiències, agafats de les mans, vam fer una rotllana i vam lluitar contra la plaga de l’edatisme.

La meva conclusió és clara: FIC dona sentit a la meva vida.

Sense adonar-me’n, he arribat a la conclusió que l’alcalde, el govern i tota l’oposició de l’Ajuntament de L’H ens ignoren i pretenen silenciar-nos perquè som grans. Un exemple claríssim d’edatisme: creuen que les nostres tesis formen part del passat.

Greu error.

El maltractament i la desconsideració cap a FIC, i especialment cap al diari digital La Estaca —un mitjà indiscutible que, si no existís, caldria crear—, són evidents per una raó molt simple: és l’únic diari de la nostra ciutat que treballa, escriu i reclama la paraula per mantenir la salut democràtica a L’H.

No vull —o millor dit, voldria evitar— que aquesta reflexió esdevingui una sentència que condemni els mitjans de comunicació a ser, simplement, la veu del seu amo.

No vull perdre l’esperança que la televisió i la ràdio de L’H es converteixin algun dia en veritables òrgans d’informació plural, democràtica, de qualitat i transparents, al servei de la ciutadania. Cal evitar, en la mesura del possible, la proliferació de valors retrògrads i facistoides a la nostra societat.

El consistori ha perdut una oportunitat lamentable en no permetre la participació d’un col·lectiu amb periodistes experts al Consell dels Mitjans de Comunicació (CMC). Sens dubte, haurien ajudat a fer els nostres mitjans més plurals i molt més dinàmics.

S’ha perdut una oportunitat que no és menor en els temps que corren.

Continuarem, des de les nostres diferents sensibilitats, agafats de les mans, saltant, gaudint i denunciant les incongruències dels responsables polítics, però també reconeixent la bona feina quan calgui.

Que ningú no s’equivoqui: els de FIC venim de lluny i ningú no ens farà callar, malgrat la supèrbia, l’estupidesa i, sobretot, la miopia del consistori actual.

El fill del porter