“Quirós escolta s’acosta una revolta”, aquest va ser un dels eslògans més seguits en la manifestació de les escoles bressol de la Ciutat el dimecres 13 de maig. De fet el conflicte amb les escoles bressol s’arrossega des de fa ja més de tres anys.

En un escrit de l’Assemblea de les Escoles Bressol de l’Hospitalet s’explica que “la situació actual que patim és insostenible. No només afecta les nostres condicions laborals, si no també directament l’atenció i el benestar dels infants. A aquesta situació s’hi suma la manca de compromísper part de l’Ajuntament, que fa més de dos anys que no renova el plec, generantun situació d’inestabilitat i precarietat que no pot continuar.”

Així no va estanyar ningú que la convocatòria de manifestació per part del col·lectiu d’educadores de les escoles bressol fos seguida per molta gent, durant les més de dues hores que va recórrer carrers del centre, fins concloure a la plaça de l’Ajuntament.

La manifestació estava farcida de les samarretes liles de @bressolsirevoluciolh, de samarretes grogues d’altres col·lectius de personal docent de les escoles bressol, es a dir, del cicle inicial d’educació infantil, el ja famós 0-3 que reivindica justament el seu paper clau en el sistema educatiu. Ja no es tracte de “guardar” criatures, es tracta d’educar-les des del primer moment.

Per això també hi van participar en la manifestació un bon nombre de famílies, amb els seus infants, usuàries de les escoles bressol. Elles es senten directament afectades per l’estat actual d’aquest sector educatiu i, en bona part, assumeixen com a pròpies les reivindicacions del personal docent.

En un moment en el que semblava estendre’s arreu una sensació de calma, de tranquil·litat social, el conjunt del moviment educatiu ha posat de manifest que aquesta sensació era segurament un miratge. El malestar, el cansament per la pervivència de la precarietat en molts sectors comença a fer-se evident als carrers del país i, de manera clara, a l’Hospitalet les emergències de tota espècie comencen a esclatar. 

A més, a la Ciutat hi ha un dèficit evident de places en les escoles bressol, especialment de places publiques. Ara farà ja tres anys que l’alcalde Quirós, llavors encara regidor d’educació, va prometre la municipalització de les escoles bressol subvencionades. Des de llavors les promeses semblen congelades adduint els sempre presents problemes legals, una situació que s’eternitzen. Els equips de les escoles bressol es queixen, amb tota la raó, que l’ara alcalde ni tant sols ha tingut el detall de tenir-ne una reunió amb les professionals de les escoles i, encara menys amb les famílies afectades.

Les educadores expliquen que porten ja més de 14 anys amb els sous congelats; que existeixen fortes desigualtats entre les diferents escoles bressol, amb un  impacte directe sobre els infants; que ek tracte i les retribucions que reben les educadores d’aquesta etapa educativa estan per sota del que reben les mestres dels altres cicles educatius, que com s’està veient arreu aquests dies, tampoc son per tirar coets.

El proper 26 de maig, coincidint amb el ple municipal, les escoles bressol tornaran a manifestar-se, amb un trajecte que arrencarà del capdamunt de la Rambla Just Oliveres, per seguir fins Isabel la Catòlica i el carrer Barcelona per acabar a la plaça de l’Ajuntament.

Com segueixen afirmant des de l’Assemblea de les Escoles Bressol: “L’Hospitalet ha estat, en altres moments, un referent en l’àmbit de la educació infantil 0-3. Des de l’Assemblea considerem important recuperar aquest valor i continuar treballant per una educació publica de qualitat.” En el mateix document afegeixen que: “Qualsevol forma de suport suma – ja sigui fent difusió, compartint contingut o acompanyant-nos durant el recorregut- i contribueix a enfortir una lluita que ens afecta a totes i tots.”

Cal recordar que a la Ciutat hi ha un total de 6 escoles bressol municipals, 3 de titularitat de la Generalitat, 5 escoles subvencionades per l’Ajuntament, que hauria de passar a ser municipals, 2 de privades no subvencionades i fins a 12 escoles bressolo privades que no comparteixen ni el calendari ni la normativa municipal.

Malgrat el creixement imparable de la població, el govern segueix afavorint la construcció de més habitatges

Per primera vegada des que hi ha dades estadístiques, la ciutat ha arribat oficialment als 300.000 habitants, una dada esgarrifosa si es té en compte que el territori de l’Hospitalet supera de poc les 1240 Hectàrees. Això indica que l’Hospitalet s’endú, novament, el dramàtic privilegi de ser la ciutat més densa d’Europa —molt anivellada amb les banlieues del noroest de París— per sobre dels 24.000 habitants per kilòmetre quadrat.

Per fer-nos una idea exacta del que això representa només cal imaginar-se una cuadrícula que ocupés la totalitat del territori hospitalenc, inclosos tots els espais disponibles imaginables (carrers, vies del tren, la llera del riu, la zona industrial, desnivells, l’únic espai agrícola, etc) dividida en parcel·les de 41 metres quadrats, exactament la meitat d’una casa més aviat petita. En cadascun d’aquests espais d’unes 10 passes de llarg per 4 d’ample hi viuria una persona de les oficialment registrades. Una autèntica monstruositat si es té en compte que aquesta dinàmica que en qualsevol societat civilitzada seria considerada d’urgentíssima reversió, aquí a l’Hospitalet no deixa de ser una dada demogràfica que preocupa ben poc. Si preocupés, el principal objectiu del govern local hauria estat, des del moment en què s’hagués pres consciència de la exagerada saturació demogràfica del terme municipal, aturar absolutament la construcció de nous habitatges, únic pas possible per acabar amb la saturació i iniciar l’únic camí racional cap a la millora de la qualitat de vida de la població.

Estem ben lluny d’aquesta alternativa. Només cal passejar-se per la ciutat impossible, per veure que allà on hi ha un solar desocupat, l’Ajuntament està donant permisos per seguir edificant. Son els casos de les promocions d’antigues fàbriques com la Cosme Toda o com la Vanguard —només en el que es preveu encara per fer hi van més de 200 habitatges nous— o els previstos al districte més densificat del continent, com és Collblanc-La Torrassa (record absolut d’Europa per sobre dels 56.000 habitants per Km quadrat) en la zona de Can Rigalt on estan previstos 1.300 habitatges més. O els solars entregats directament a l’AMB per construir habitatges (del tipus que siguin: els habitatges socials també saturen demogràficament) o aquells espais encara buits (a tocar de les vies del tren a Sant Josep) consolidats sobre els plànols com àrees clarament residencials. A banda d’una ingent quantitat d’edificis vells deshabitats, a la majoria dels barris antics, que estan comprant promotores per seguir construint sense parar. O les perspectives de futur sobre els magatzems logístics a banda i banda de l’Avinguda del Carrilet que, enmig del silenci sepulcral de les autoritats urbanístiques municipals al servei del negoci i l’especulació, s’acabaran convertint en enormes blocs d’habitatges nous com els que s’han anat construint en els darrers anys al voltant de la Rambla Marina.

En els últims 5 anys la població registrada a la ciutat ha estat de 35.000 nous habitants. Una mitjana de 7.000 nous habitants per any en una ciutat sense espai lliure per construir els equipaments que la societat reivindica com a necessitats bàsiques irrenunciables: educació, sanitat, serveis socials, espais de cultura, de lleure, zones verdes, refugis climàtics… En els propers 10 anys, al ritme actual de la construcció residencial a l’Hospitalet, la densitat s’incrementarà per damunt dels 26.000 habitants per kilòmetre quadrat i serà literalment impossible donar resposta a la demanda social de manera que el col·lapse de la ciutat apunta a l’horitzó.

Davant d’aquestes dades, objectives i frapants, no s’entén com a la ciutat no s’aixeca un clamor social reclamant una actitud conseqüent de les autoritats per frenar la barbàrie que ja s’albira. És veritat que ja hi ha alguns signes que apunten en aquesta direcció però és evident que fins el moment es tracta de moviments que sorgeixen com a conseqüència de fets esporàdics, cada vegada —però— més eloqüents, com els que s’estan succeïnt a Collblanc en els darrers mesos. El que es troba a faltar és un moviment cohesionat i amb la força suficient per provocar consensos i respostes polítiques. Es diria que la ciutat segueix orfe d’iniciatives potents capaces d’aturar les polítiques irresponsables del govern local.

Les famílies es queixen que l’Ajuntament ja sabia que no es podria fer l’activitat al Teatre Joventut i que no van cercar alternatives

L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de diversos centres educatius de L’Hospitalet de Llobregat ha expressat públicament el seu malestar amb l’Ajuntament per la decisió de no assumir el cost que ha fixat aquest any l’organització de l’activitat musical escolar “La Clika”, adreçada a l’alumnat de segon de primària. (Foto: Arxiu de la web de la Fundació La Casa de la Música de L’Hospitalet i correspon a la cantata feta en maig del 2025).

Segons denuncien les famílies, aquesta iniciativa que representa una experiència educativa i cultural “de gran valor” tant per als infants com per a les seves famílies, després de mesos de preparació als centres escolars, havia estat tradicionalment gratuïta.

Les AFA’s consideren que la introducció del pagament, anunciada poques setmanes abans de la celebració de l’activitat, “trenca amb el model inclusiu” que l’havia caracteritzat fins ara, i alerten que podria convertir-se en “un precedent perillós” de cara a futures edicions.

En el comunicat adreçat al Consistori, les famílies afirmen que la mesura vulnera el principi d’igualtat d’oportunitats i dificulta l’accés universal a activitats educatives i culturals vinculades a l’escola. També alerten que el cost de les entrades pot generar situacions de desigualtat entre famílies i limitar la participació conjunta de la comunitat educativa.

Marta Mei, directora de la Fundació de la Casa de la Música de l’Hospitalet, ha manifestat que “ja feia temps que tenien sobre la taula fer el cobrament d’aquesta activitat. La Clika es fa a nivell de tota Catalunya i participen 781 escoles i, pràcticament en gran part de les ciutats, aquesta activitat és de pagament”.

L’any passat van participar a la ciutat més de 1.200 escolars en set sessions en una activitat promoguda per la Casa de la Música de l’Hospitalet mitjançant un programa dirigit a les escoles. “La idea es democratitzar l’accés dels nens a la música”, diu Marta Mei.

Aquest any, a més, s’havia complicat l’activitat ja que no es podia fer al Teatre Jovent, tancat per obres. “A l’Hospitalet no hi ha grans locals per fer una activitat de aquest tipus. Vam mirar la Farga, però estava ocupada i finalment vam trobar la sala Salamandra. La producció, per la gran participació, logísticament es molt complicat”, diu la Marta Mei.

Des de l’organització de la Clika també es van adreçar a les AFA’s, oferint la possibilitat que amb aquelles famílies que tinguéssim dificultats econòmiques respondria la Fundació fent-se càrrec del cost.

En el comunicat, les AFA’s recorden que l’Ajuntament està adherit a la Carta de Ciutats Educadores i consideren que aquesta decisió “entra en contradicció” amb els valors que promou aquest compromís internacional, com ara la defensa del dret a l’educació, la igualtat d’oportunitats i l’accés a la cultura com a eina de cohesió social”.

Les famílies lamenten igualment que, després de demanar la reconsideració de la mesura a través dels centres educatius públics, no hagin obtingut resposta institucional. Segons expliquen, alguns centres haurien rebut com a única alternativa la possibilitat de renunciar a participar en l’activitat, una opció que les AFA’s consideren perjudicial per a l’alumnat que ha treballat durant mesos en el projecte.

Per tot plegat, les entitats han reclamat que es retiri el cobrament de l’entrada, que es garanteixi la gratuïtat i l’accés en igualtat de condicions a les activitats educatives municipals i que s’adoptin mesures per evitar que situacions similars es repeteixin en el futur. També demanen un “compromís ferm” de l’Ajuntament amb projectes educatius coherents amb els principis de ciutat educadora.

Algunes organitzacions de l’oposició, ERC-EUiA i els Comuns, havien demanat a l’equip de govern fins i tot garantir la cantata, bé a l’Auditori Barrades el mes de setembre o pagar el sobrecost que suposava a les famílies assistir a l’activitat. A més, afegeixen que l’ajuntament ja sabia que aquest any no es podia fer La Clika i tenian que haver buscat una alternativa, cosa que no s’ha fet.

El Club de Basquet de la Agrupació Esportiva i Cultural de Collblanc esperan des del mes de gener l’apertura de la pista on han de jugar, promesa per l’Ajuntament

La situació als equipaments esportius municipals està sota mínims. No fa gaires setmanes el club de rugbi de la Ciutat  es queixava  de l’estat més que lamentable del camp de joc. Les usuàries de les piscines municipals es tornaven a manifestar sobre el mal estat de les seves instal·lacions desprès de l’incendi. El nou poliesportiu de Santa Eulàlia segueix acumulant pols en  algun calaix d’alguna regidoria. Els clubs esportius i les usuàries del poliesportiu Fum d’Estampa continuen reben excuses sobre excuses, molt de fum, sobre el termini d’unes obres que semblen interminables..

En aquest cas, 2 de febrer de 2025 van iniciar-se unes noves obres de rehabilitació energètica de l’equipament. Mentre duraven les obres, usuàries i clubs esportius s’havien de traslladar a d’altres equipaments municipals. En el cas del Club de Basquet de la Agrupació Esportiva i Cultural de Collblanc, les seves activitats s’han anat fent al poliesportiu de l’Hospitalet Nord o en les pistes d’un centre escolar.

En un reunió amb els responsables tècnics de les obres del poliesportiu feta el desembre de 2025 se’ls va informar que la data prevista de finalització de les obres al Fum d’Estampa estava prevista, segons la empresa constructora, pel 20 de gener.

A partir d’aquesta data els serveis de l’Ajuntament havien d’iniciar “un període de sol·licituds de llicències i permisos” d’una durada indeterminada. Tot i així es va prometre al club de Basquet que “la voluntat per part de l’Ajuntament es de realitzar una obertura parcial de la instal·lació, donant prioritat a la pista de bàsquet, amb l’objectiu de poder fer-ne ús sense necessitat d’haver d’esperar a l’obertura completa de la resta de la instal·lació”.

Hem entrat ja en el mes de maig i aquesta voluntat manifestada per l’Ajuntament no s’ha acabat de concretar en res material. El club, que en bona part esta format per nenes i nens, segueixen sense poder gaudir de les pistes i les instal·lacions del Fum d’Estampa. Tot son allargues i nous terminis que s’estiren setmana a setmana, mes a mes.

Cal recordar que el poliesportiu Fum d’Estampa ja va patir tota una primera fase d’obres, ara fa cinc anys, el 2021, que també van limitar força el seu us per les entitats esportives i les d’un miler de persones usuàries.

Les participants en les activitats esportives de l’equipament, i les famílies de les nenes i nens que formen part de les entitats que, com el club de Basquet fan us de les seves instal·lacions porten ja molt temps patint les limitacions d’unes obres i d’una situació d’interinitat que sembla no tenir un final proper.