Un Consell de Districte extraordinari convocat per la pressió de les entitats, debatrà la situació del barri que es considera insostenible per la falta d’inversió i la sensació d’abandonament

Un ple extraordinari del Consell de Districte Collblanc-La Torrassa, previst per al 21 d’aquest mes, debatrà novament la situació d’emergència que viu el barri. Després de la pressió de dues de les seves entitats, STOP Degradació i Coordinadora d’AMPAS, i a través dels grups municipals d’ERC-EUiA i els Comuns de l’Hospitalet, s’ha forçat la celebració d’aquest plenari. (Foto: Veïns en el Ple del Consell de Districte del mes de setembre)

L’associació STOP Degradació va denunciar públicament a meitat d’aquesta setmana una escalada d’incidents greus al barri de Collblanc–la Torrassa després que en només uns dies s’hagin registrat diversos episodis violents concentrats en una àrea de menys de 200 metres.

Segons el comunicat difós per la plataforma veïnal, els fets evidencien “anys d’abandonament institucional, permissivitat i manca de mesures efectives” per part de les administracions competents.

Els incidents denunciats inclouen una baralla amb armes blanques el passat 30 d’abril al carrer Santiago Apòstol, entre la Rambla Catalana i el carrer Holanda, on presumptament diverses persones van actuar armades amb matxets, pals i pedres. L’endemà, 1 de maig, es va produir un apunyalament al carrer Mare de Déu dels Desemparats, davant d’un centre educatiu. Finalment, la matinada del 4 de maig, es va registrar un tiroteig a la Rambla Catalana, davant d’un local assenyalat pels veïns com un “afterhours” conflictiu i que, segons l’entitat, ja havia estat sancionat anteriorment.

Des de STOP Degradació consideren que la situació “no és acceptable ni normal” i alerten de la sensació creixent d’inseguretat entre els residents del barri. “Parlem d’armes blanques, violència davant d’escoles i trets en zones densament poblades”, assenyala el comunicat.

L’entitat reclama actuacions “immediates i contundents” contra els punts considerats conflictius, així com el tancament dels locals reincidents, un augment de la presència policial estable i la posada en marxa d’un pla integral de xoc per revertir la degradació de la zona.

La plataforma assegura que continuarà mobilitzant-se i exigint responsabilitats institucionals per garantir “dignitat, seguretat i respecte” als barris de Collblanc i la Torrassa.

Aquesta no és la primera vegada que els veïns forcen un ple del Consell de Districte per parlar de la situació del barri. Al mes de setembre, prop de 200 veïns ja van mostrar la seva indignació, desesperació i impotència, en veure com s’eternitzen els problemes, les solucions no arriben i l’administració local vulnera tots els compromisos i, els pocs terminis que s’atreveix a donar, s’incompleixen de manera constant.

Aleshores, la regidoria no li va posar fàcil als veïns que reclamaven la celebració del ple extraordinari del Consell de Districte. No van poder prendre la paraula al ple de juny per una lectura restrictiva del reglament de participació, tan criticat des de partits de l’oposició i entitats. Les seves propostes es van fer sentir només a través dels consellers dels Comuns i d’ERC.

El ple extraordinari, sol·licitat per entitats i partits de l’oposició, es va fer al mes de setembre, amb una durada de 4 hores. Hi va haver un desembarcament de regidors, Jesús Husillos, David Gómez i Lola Ramos, que van flanquejar la presidenta del Districte, Olga Gòmez, escridassada en diverses ocasions cada vegada que prenia la paraula.

Les explicacions de tots els regidors no van convèncer ni les entitats ni tampoc els membres de l’oposició presents al ple. La conclusió comuna va ser: «estem davant els mateixos problemes que fa un any. Collblanc-La Torrassa és un dels barris la degradació dels quals ha estat molt ràpida i on el govern fa la vista grossa». Tant les entitats com els grups de la oposició ja han advertit que no es veti de nou la participació, com va intentar fer el govern local al Consell de Districte del mes de setembre. A l’ordre del dia d’aquesta propera convocatòria no figura ni la participació ciutadana ni el punt de precs i preguntes.

Una part de l’oposició s’interroga sobre la sobtada proximitat entre algunes postures de l’equip de govern i el portaveu dels republicans

Amb els 12 vots socialistes presents i les 4 abstencions dels republicans, es va aprovar en el ple d’abril el nou conveni de col·laboració per garantir la viabilitat econòmica de la societat Fira 2000 entre els anys 2026 i 2029, que és una societat ara exclusivament formada per les Administracions Públiques i que des del seu naixement només genera pèrdues.

En el que portem d’exercici 2026 ja s’han aprovat pèrdues que ha d’abonar l’Ajuntament de la ciutat per valor de 4,7 milions d’euros i les previsions parlen que l’Ajuntament haurà de pagar fins l’any 2029 més de 10 milions més. Fira 2000 és l’empresa inversionista que fins ara ha hagut d’afrontar les millores de les instal·lacions de la Fira de Barcelona, augmentades ara amb els 60.000 metres quadrats del Hall Zero, però que properament haurà de dedicar-se a la rehabilitació i recuperació dels pavellons tradicionals de l’Avinguda Maria Cristina de Barcelona. Mentre Fira 2000 és l’empresa inversionista que genera pèrdues i en la que participa l’Ajuntament de l’Hospitalet (amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, l’AMB i la Diputació), la societat Fira Internacional és la que genera beneficis i on no hi és l’Ajuntament de l’Hospitalet, malgrat que una part important de les activitats firaires tenen lloc dins el terme municipal d’aquesta ciutat.

La defensa del nou conveni en el passat ple venia complementada amb l’atractiu de convertir Fira 2000 en un “mitjà propi”, segons el portaveu socialista i l’alcalde, que servirà per posar en marxa iniciatives de nous equipaments a la ciutat, sense que en cap moment se n’esmentés cap, malgrat que l’alcalde va explicar que aquesta aprovació era un “fet històric” per la importància operativa d’aquest nou “mitjà propi”.

El conveni va ser fortament criticat pels grups de l’oposició, amb excepció feta del grup republicà que va criticar l’escàs protagonisme de l’Hospitalet en tot allò relacionat amb la Fira, però fent una defensa fins i tot bel·ligerant respecte de la importància de la Fira pel present i pel futur de la ciutat. Pel present, perquè ERC està molt satisfet del sector econòmic hoteler, comercial i de serveis al voltant de la Fira, i pel futur, perquè l’objectiu és convertir l’Hospitalet en una ciutat de primera i, segons el portaveu Graells, tot el que sigui apostar per l’eix entre el centre de Barcelona i l’aeroport, és fantàstic per l’Hospitalet.

El portaveu socialista Husillos es va abonar al panegíric de Graells afirmant que estar en contra de Fira 2000 era apostar per una ciutat provinciana com la que va generar el franquisme, enfront de la ciutat de primera en què s’ha convertit l’Hospitalet perquè és a l’Hospitalet on es convoca el Mobile, de manera que la ciutat té un protagonisme europeu indiscutible.

La resta dels grups d’oposició van mantenir la seva postura tradicional en aquest punt: considerar que la ciutat es la “pagafantas” dels projectes que es fan a Barcelona —o en territori municipal— en benefici de la gran ciutat i oposar-se al criteri del govern i, en aquest cas, també a la defensa de la sagnia de recursos de Fira 2000 que va fer el portaveu republicà, explicant que totes les administracions perden diners i que aquesta quantitat de milions que van a fons perdut del pressupost municipal és una minúcia. Fora de la sessió del ple, alguns portaveus de l’oposició van declarar a L’Estaca, en virtut d’aquesta inusitada defensa de la posició del grup del govern, que “alguna cosa ha d’haver estat passat darrerament”, de forma que el portaveu republicà “sembla estar tornant lentament a la cleda socialista, d’on probablement mai hauria d’haver sortit”. Altres portaveus van assegurar que “darrerament, la defensa d’alguns punts que presenta el govern, els està argumentant millor el portaveu republicà que el mateix portaveu socialista.” I es van mostrar convençuts que “tot i que es manté un lleuger to de crítica per part del portaveu republicà cap al govern, la sensació que hi ha una conjunció d’interessos en algun punt encara no prou evident, sura en l’ambient, fins i tot en la Junta de portaveus i en altres reunions internes”.

El desprecio hacia las políticas de igualdad y prevención de las violencias machistas también se observa en la manera como se elaboran los documentos

Ana M. Rodríguez Terrón. Psicóloga clínica

Un protocolo es un conjunto de reglas, conductas o procedimientos, establecidos por norma o por costumbre, para hacer frente de manera organizada a una situación o a un problema. Se trata de una forma de estandarizar las repuestas a situaciones determinadas. En esencia, los protocolos son conjuntos de Instrucciones, cuyo cumplimiento garantiza un resultado deseado. Esto puede significar establecer un orden en una situación excepcional, o bien facilitar el entendimiento entre dos instancias, conforme a reglas de juego de mutuo conocimiento. Sirven, fundamentalmente, para establecer un orden y un estándar. Son el “manual de instrucciones” que asegura que todas las partes involucradas en una acción sepan exactamente qué hacer, cómo hacerlo y en qué momento.

Dicho esto, podemos deducir que el organismo que protocoliza, es el responsable de organizar una respuesta a una situación dada. En el caso que nos ocupa, es el Ayuntamiento el que debe organizar la respuesta al caos que desencadena un feminicidio: en el entorno familiar, comunitario y ciudadano. Es el gobierno municipal el encargado de elaborar ese conjunto de reglas y procedimientos para hacer frente, de manera organizada, a las necesidades que la tragedia de un feminicidio provoca. Es también el organismo convocante de las/os expertas/os que deben elaborar la respuesta.

Es la administración más próxima a sus ciudadanos y ciudadanas, de la que se espera, qué menos, que nos ayude, nos cuide eficazmente ante un shock emocional tan brutal como el asesinato de una de nuestras conciudadanas. Que ayude, cuide y consuele a su familia, a sus amigas y amigos, a sus vecinos más próximos y, que al resto de conciudadanas/os, nos permita expresar de forma organizada nuestra más enérgica repulsa.

Ya les podemos decir nosotras. ¿Quién?, nadie, el Protocol de nuestra ciudad, la segunda de Catalunya, es un simple resumen del Protocol d’Actuació davant del feminicidis de la Generalitat de Catalunya (noviembre 2024). En este, en el título figura el mes de publicación; en su segunda página podemos encontrar a quien lo ha promovido: el Departament d’Igualtat  i Feminisme y la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes de la Generalitat. También se informa qué persona y qué cargo tiene la responsable de la elaboración y coordinación, y quien lo revisó.  Es un protocolo del gobierno de Catalunya para situar su actuación en el ámbito del país.

El documento de LH, nada que objetar como resumen que es. Es breve, se pasa de 40 páginas el de la Generalitat, genérico para todo el país, a 9 páginas el de nuestra ciudad donde se deberían concretar y desglosar todos los pasos a dar, señalando además qué hay que hacer y quien lo debe hacer. Las competencias de ambas administraciones son diferentes, la Generalitat legisla, crea servicios de país… El Ayuntamiento de l’Hospitalet tiene que centrarse en las acciones que, como ciudad, propone para cuidar a sus ciudadanos.

Por la razón anteriormente expuesta, hemos comparado el protocol de feminicidis de nuestra ciudad, con el de otra ciudad catalana del área metropolitana de Barcelona. Esta ciudad es Terrassa. Su protocol de dol al feminicidi, fue puesto en marcha 10 años antes que aquí.  Su proceso de elaboración, mucho más transparente que el de nuestra ciudad. En Terrassa, sabemos que fue una decisión de la Junta de Portavoces de los grupos municipales. El de LH, tal y como está hecho, aparece como el recurso para cubrir una exigencia legal. Para salir del paso, como con tantos otros asuntos.

En Terrassa, se designa su puesta en marcha al Servicio de Políticas de Igualdad, en el marco del Consell Municipal para la Igualdad —que reúne a representantes de todos los ámbitos culturales, sociales y económicos de la ciudad— donde acuerdan la creación de tres comisiones que se encargarán, cada una de ellas, del estudio y propuestas de las distintas vertientes del protocolo. Se promueve que sea la Comisión de Participación Ciudadana la que encuentre las formas más idóneas para que la ciudadanía, sus instituciones y el tejido social de la ciudad expresen el rechazo ciudadano al feminicidio. En esta comisión estaban representados los Sindicatos, la coordinadora de Grupos de Mujeres de la ciudad, el Casal de la Dona, Coordinadoras y Coordinadores de los distritos, Colectivos feministas, Fundaciones de carácter feminista… Diseñaron una encuesta con un listado de propuestas sobre lo que tenía que hacer el ayuntamiento y el tejido social de la ciudad en caso de Feminicidio. La encuesta la respondieron 793 personas. La Comisión analizó los resultados y elaboró las recomendaciones sobre las características y formas que debería tener el rechazo Institucional y ciudadano.

La segunda Comisión convocada, fue la Institucional. Las personas convocadas eran básicamente las mismas que forman parte de la comisión de seguimiento del Protocol per a l’Abordatge Integral de la Violència Mascliste en l’àmbit de la parella de la ciutat de Terrassa.  Estuvieron convocados representantes de los juzgados y de la fiscalía, la Policía Local, Mossos d’Esquadra, Serveis Socials y Servei d’Educació Municipals, Punt de Trobada, Grup d’Atenció a les Victimes del Maltracte (GAM Valles), Casal de la Dona y Servei de Polítiques de Génere. Esta comisión diseñó la propuesta del Circuito y el modelo de atención Psico-Social.

La tercera Comisión, la Comissió d’Educació se formó con el Servei d’Educació Municipal y los representantes de los claustros de los centros educativos públicos y concertados de la ciudad. En primer término, hicieron un proceso de formación en materia de igualdad, género y duelo impartido por la Fundación EXIL (entidad experta en el tratamiento y soporte a las víctimas de la violencia machista). Con esta formación regular se dieron recursos específicos para trabajar desde una perspectiva de género.

Una vez recogidas las aportaciones y recomendaciones de las tres comisiones, el Servei de Polítiques de Génere de l’Ajuntament de Terrassa elaboró una propuesta integral de intervención que fue remitida a todas las instituciones, grupos, servicios y organismos que participaron para la presentación de enmiendas o su ratificación. Una vez finalizado este proceso, el Protocol se sometió al debate y aprobación por parte del Pleno Municipal.

En el soporte psicosocial a familiares, testigos y entorno cercano de la víctima, si la víctima estaba empadronada en Terrassa, se activan todos los recursos, no importa la ciudad donde se haya cometido el feminicidio: los informativos, los económicos y los de soporte psicológico. Si la víctima no estaba empadronada en Terrassa, los que no se pondrán en marcha son únicamente los recursos de ayuda económica.

En el protocolo queda meridianamente claro qué servicio es el convocante, cuáles son los servicios y las personas convocadas para cada una las distintas fases de actuación.

Para abreviar, trataré de hacerlo resumidamente en cada una de esas Fases de Actuación. Convoca, en todas ellas el Servei de Polítiques de Gènere.

Todo este desarrollo, muy resumido del protocolo de la ciudad de Terrassa, en el de l’Hospitalet brilla por su ausencia. Muchas ciudadanas de l’Hospitalet estamos más que hartas de tanta desidia institucional.

Hacer todo esto no encierra grandes complicaciones. Simplemente debe quedar especificado en un protocolo de actuación. Los servicios de Atenció a la Dona, ya se llamen CAID, CIRD o Casal, si de forma regular convocan y reúnen a los servicios que están atendiendo a las mujeres maltratadas en situaciones complejas de riesgo, el intercambio y el conocimiento multidisciplinar de los casos genera una ágil comunicación entre todos los profesionales que intervienen, que se convierte en una red protectora para la víctima. Si trágicamente se falla, o la víctima no estaba en esa red de protección, la respuesta por lo menos será rápida e inmediata.

Así es como se organizan las redes asistenciales, con documentos elaborados sobre la base de la reflexión y el alcance de las necesidades concretas en las ciudades concretas, y no con propuestas retóricas y generalistas que se apartan de las realidades inmediatas. Es imprescindible hacer los protocolos de ciudad a través de la reflexión pormenorizada, con debates institucionales y ciudadanos, como suelen hacer otras ciudades de nuestro entorno.

Hacerlo así o simplemente cubrir el expediente pone en evidencia, en nuestra opinión, el grado de importancia que se le da a las Políticas de Igualdad y de combate y prevención de las Violencias Machistas. Reivindicamos para nuestra ciudad esos debates, esos espacios de reflexión, donde participemos los grupos feministas de la ciudad, el resto del tejido asociativo, los partidos políticos y la ciudadanía en general a través de medios de participación eficaces. Es trascendente para la erradicación de las violencias machistas que todas las fuerzas progresistas empujemos en la misma dirección… Las fuerzas retrogradas no son una amenaza menor y, sabemos por experiencia, que a las mujeres siempre nos toca la peor parte.

La comunitat educativa celebra l’acord amb Educació de la Generalitat i l’Ajuntament, tot i que el futur del professorat encara està pendent de resolució

L’Escola de Sanfeliu, amb 159 alumnes i fins ara concertada, passarà a la xarxa pública el pròxim curs. Aquesta és la solució que finalment es va concretar en la reunió mantinguda dimecres passat entre la comunitat educativa, el Departament d’Educació i representants de l’Ajuntament, també presents, com a sortida al tancament anunciat fa unes setmanes per la propietat, per motius de salut.

L’escola Sanfeliu ocuparà l’antic edifici del Joanot Martorell, a la riera del Canyet, que durant aquest curs havia estat utilitzada una part per alguns grups, mentre que una altra part havia quedat afectada per un incendi. La Generalitat ha manifestat que s’iniciaran les obres perquè al setembre estigui en plenes condicions i pugui ser utilitzada novament com a centre escolar.

Un dels aspectes que encara queda pendent és el futur del professorat. Les famílies es mostren molt satisfetes amb la solució, tot i que “encara queda per resoldre el futur dels mestres, i continuarem lluitant perquè també siguin integrats en el nou centre. La Generalitat ens ha manifestat que buscarà una via perquè els docents passin a la xarxa pública”.

La comunitat educativa està molt satisfeta i valora l’esforç i la rapidesa a l’hora de prendre una decisió d’aquesta envergadura per salvar l’escola de Sanfeliu i integrar-la a la xarxa pública, fins ara concertada. També consideren molt positiva la coordinació entre les famílies i el professorat, que ha estat fonamental per assolir l’objectiu de salvar l’escola. De fet, la solució adoptada és una de les que la comunitat educativa havia posat sobre la taula.

Tothom coincideix que han estat setmanes molt intenses. Des que la propietat va anunciar el tancament del centre a final de curs, famílies i professorat es van mobilitzar per buscar una solució pel futur de l’escola. El 20 d’abril es va celebrar una primera reunió al Departament d’Educació amb totes les parts implicades, inclosa la propietat, per trobar una sortida satisfactòria que les famílies només veien en la continuïtat del centre.

L’Escola Sanfeliu, amb més de 60 anys d’història, s’ha consolidat com un referent educatiu i social al barri, contribuint de manera significativa a la cohesió comunitària i a la formació de diverses generacions d’alumnes. La seva trajectòria ha estat marcada per una educació de proximitat basada en valors com la convivència, el respecte i la inclusió.

Entre les darreres mobilitzacions, destaca la concentració de dimarts passat davant l’Ajuntament de l’Hospitalet i la participació d’una representant de la comunitat educativa en el ple municipal, inicialment denegada pel govern Quirós, però que finalment es va fer possible gràcies a la cessió del torn de paraula per part de CCOO, que el tenia per commemorar el Primer de Maig.

La intervenció va ser molt emotiva, i famílies i professorat han destacat que l’Escola Sanfeliu no era només un edifici, “sinó una part d’una comunitat que es resisteix a desaparèixer. L’Escola Sanfeliu és història i memòria. Durant més de cinquanta anys ha format persones i ha educat generacions senceres, creant vincles humans que no es poden mesurar amb números”.

Representants dels grups d’ERC+EUiA han valorat molt positivament la proposta, ja que el centre passa a la xarxa pública i no es dispersa ni l’alumnat ni el professorat en grups diferents. També han destacat que posa fi al patiment de les famílies i del professorat.

El grup de L’Hospitalet en Comú Podem, també present en les diferents mobilitzacions de l’escola, ha manifestat que l’Ajuntament estava advertit des del 2021 de la situació i hauria d’haver previst el que podia passar. Tot i que encara no està tot resolt, consideren que s’està en el bon camí.

El passat dilluns, la consellera d’Educació, Esther Niubó junt amb l’alcalde de L’Hospitalet, David Qirós van visitar l’edifici del Joanot Martorell per posar-lo en marxa al proper curs.