Quirós parece que quiere imprimir un sello propio y darse a conocer en la ciudad
David Quirós, l’alcalde.
LLUÍS BERBEL. LA PERLA NEGRA.- Una de las preguntas que muchos se hacen es por qué los Comuns de l’Hospitalet en el último pleno, en el punto del nuevo cartapacio y la remodelación de algunas áreas, votaron a favor y no se abstuvieron tan sólo, cuando el grupo socialista tenía ganado ese punto, sin necesidad de ningún apoyo.
Todo parece que algunos cambios que se produjeron en ese pleno son sustancialmente importantes para el futuro de la ciudad. Y la desactivación o cambio de rumbo de alguno de los organismos todopoderosos de ese Ayuntamiento, que ya provenían de tiempos de Celestino Corbacho también ha sido determinante. Hablamos de la Agència de Desenvoluament Urbà /ADU). Precisamente, ésta había sido una reivindicación clamorosa por parte de los Comuns desde hace ya mucho tiempo.
Por la Gerencia de la ADU han pasado todos los grandes proyectos que ha tenido esta ciudad en los últimos años. Dicen que eran los que mandaban y los que imponían su criterio urbanístico.
Parece que el poder que ejercía hasta ahora ese organismo va a caer próximamente en las manos de los políticos y de su criterio. En esas áreas se ha producido un relevo importante. David Torres o David Gómez, uno de los dos, o los dos.
Otro de los departamentos que van a perder fuelle en el reciente organigrama del gobierno municipal va a ser el que hasta ahora dirigía Blanca Atienza, directora de Serveis d’Espai Públic, Urbanisme i Sostenibilitat, y mano derecha de la hasta ahora alcaldesa, Núria Marín. Cualquier actuación urbanística debía pasar por sus manos.
Según algunas fuentes, este órgano se divide en dos segmentos: planificación y ejecución. Y cada uno de ellos tendrá “su vida propia”, hasta ahora concentrada en una sola persona, que si no estampaba su firma los proyectos a ejecutar no se realizaban.
Dicen que cuando uno sustituye a una persona que dirige un organismo tiende a implementar su propia huella. Otros, lo único que hacen es dar continuidad al proyecto que ya estaba establecido.
Los cambios protagonizados por David Quirós en este nuevo organigrama se han de ver en los próximos meses. Algunas personas van a estar atentas si es sólo una puesta en escena sin más, para decir que algo cambia cuando en realidad no se quiere cambiar nada. O por el contrario, el nuevo alcalde quiere imprimir su sello como nuevo alcalde.
Nuevo alcalde que va a tener como meta las próximas elecciones municipales que se celebrarán dentro de tres años. La máquina publicitaria del ayuntamiento seguro que se va a poner en marcha, sobre todo teniendo en cuenta que David Quirós era un concejal al que solo conocía un 2,6 por ciento de la población de l’Hospitalet, según el último barómetro de opinión pública de la ciudad, presentado en el 2023, y que ahora le da soporte un partido cogido con puntillas, comandado por una gestora tras la última crisis de abril del 2022, donde dimitió el primer secretario del PSC local, Cristian Alcázar, investigado por un caso de corrupción por presuntas irregularidades en el Consell Esportiu.
L’equip femení del L’H Cricket Club, campiones de la Lliga catalana d’aquest esport
Un moment d’un partit.
Article de Jordi Ballart (President de L’Hospitalet Cricket Club)
L’HOSPITALET.- És possible que alguna vegada hàgiu vist en alguns dels (pocs) parcs de l’Hospitalet grups de nois d’origen indi i pakistanès jugant amb bats plans de fusta i una pilota. Estan jugant a criquet, un esport que té els seus orígens a l’Anglaterra de finals del segle XVI. Al llarg del temps aquest joc va ser adoptat a diverses colònies britàniques i avui dia a països com l’Índia i el Pakistan és, amb permís de l’hoquei, l’esport nacional. Aquest és encara un esport molt minoritari al nostre país… però a l’Hospitalet tenim un club.
L’Hospitalet Cricket Club
L’any 2009, al barri de la Torrassa, una assemblea de ciutadans d’origen indi va fundar L’Hospitalet Cricket Club. En els seus inicis el club va ser una entitat de lleure, que no contemplava la participació en partits competitius. Quan els membres fundadors van retornar a l’Índia el club va quedar en via morta, fins que al 2023 una nova junta va revifar l’entitat.
Al llarg d’aquests anys, des del Centre de Normalització Lingüística (CNL) es va iniciar un projecte d’aprenentatge del català a través del criquet, adreçat a famílies pakistaneses i, paral·lelament, el CNL i el centre de terminologia TERMCAT van elaborar un vocabulari oficial del criquet en català, fins aleshores inexistent. Aquesta activitat es va desenvolupar en altres àrees educatives i va acabar formant un projecte d’aprenentatge servei als instituts de la ciutat. En aquest projecte un grup d’alumnes sobretot d’origen indi i pakistanès ensenya a jugar a criquet als seus companys. Els alumnes reben una formació i un acompanyament del CNL, del Servei de Mediació i de l’entitat JIS. El rol d’aquests alumnes és importantíssim, tant pel que fa a la visibilització de la seva cultura com pel que fa al seu protagonisme i consegüent empoderament.
Finalment, a la primavera de 2023 la Federació Catalana, interessada en el projecte, contacta amb un dels centres educatius participants, l’Institut Rubió i Ors, i li ofereix crear dos equips (masculí i femení) per començar a entrenar a Montjuïc. Aquest va ser un pas crucial, ja que permetia que aquests nois i noies continuessin amb la pràctica del seu esport fora del paraigua de l’institut. A partir d’aquí es va crear una nova junta i es van esmenar els estatuts. Però aconseguir un club de criquet a la ciutat no seria un camí fàcil. La gestió administrativa que suposa per una entitat sol·licitar un CIF i obrir un compte bancari és una tasca complexa, plena d’obstacles, i lenta, fins al punt que la sol·licitud del camp de beisbol municipal, on actualment entrena el club, es va endarrerir uns quants mesos. Els nostres equips han hagut de passar més de mig any desplaçant-se a Montjuïc per entrenar al seu camp de beisbol els dissabtes a la tarda. En alguna ocasió trobaven el terreny de joc ocupat i havien de practicar en un aparcament.
L’Hospitalet Cricket Club compta amb dos equips: el femení i el masculí, amb una vintena de membres cadascun. La majoria són d’origen indi i pakistanès, però també hi ha jugadores de països llatinoamericans i africans. Som un club que s’ha format als barris de l’Hospitalet i encara ens falten molts recursos. Hi ha molts jugadors i jugadores en una situació econòmica vulnerable, que ni tan sols poden permetre’s comprar una samarreta i pantalons de xandall per venir a entrenar. Sortosament, fa unes setmanes hem aconseguit samarretes gràcies a un patrocinador. No han estat uns inicis fàcils. Estem parlant d’un esport minoritari en aquest país, un esport en què, a més, el paper de les dones té molt poc reconeixement. Aquesta història, però, té un final feliç. Superant tots aquests obstacles, el passat dissabte 29 de juny l’equip femení de L’Hospitalet Cricket Club va proclamar-se campió de la Lliga Catalana! Ara caldrà ser persistents per obtenir més facilitats per entrenar per part de les institucions.
El Foment de la Informació Crítica reitera la seva queixa a l’escamoteig que han patit els ciutadans de les informacions generades per l’entitat
Logo del Consell de la Informació de Catalunya.
L’HOSPITALET.- Dos mesos i mig més tard que la Junta Directiva de FIC elevés a diferents organismes de Catalunya i també als grups polítics municipals la queixa pública per la vulneració del dret de la ciutadania a rebre informació plural a la segona ciutat de Catalunya, només el Consell de la Informació de Catalunya, que va admetre de seguida la queixa, s’ha pronunciat amb una resolució.
Ho va fer en la sessió ordinària de l’organisme del passat 1 de juliol i va ser comunicat a FIC un parell de dies més tard (s’adjunta el text íntegre de la certificació: Certificado del Consell de la Informació de Catalunya . L’acord al que va arribar el Consell és que “no es pot pronunciar sobre la queixa presentada perquè no pot tenir cap seguretat que els mitjans de comunicació hagin menystingut les activitats d’aquesta entitat, i per tant no pot asseverar que hagin transgredit cap dels principis del codi deontològic.”
Davant aquesta resolució, la Junta Directiva de FIC s’ha mostrat, d’una banda, satisfeta per que l’organisme que vetlla per l’aplicació del codi deontològic de la professió hagi analitzat la queixa, però per l’altra ha enviat de nou al CIC un escrit lamentant-se que la entitat no ha tingut l’oportunitat de respondre a les al·legacions presentades pels Mitjans de Comunicació Públics i sentint que el Consell de la Informació de Catalunya no hagi entrat en el fons de l’assumpte que era la vulneració de drets de la ciutadania, perquè els Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet han escamotejat des del 2018 fins al moment de la queixa, una bona part de la informació generada per FIC a la ciutadania de l’Hospitalet.
De fet, la mateixa resolució del Consell fa una valoració errònia de la queixa, des del moment inicial, perquè el problema no es genera pel menyspreu dels Mitjans de Comunicació Públics cap a FIC, sinó per l’escamoteig de la informació generada per FIC a la ciutadania. Aquest error en l’apreciació de l’assumpte és el que ha marcat probablement la resposta i ha obligat a la Junta Directiva de FIC a elevar novament la queixa al Consell a través d’un llarg escrit que també es reprodueix íntegrament (Respuesta de FIC).
Malgrat tot, el Consell de la Informació de Catalunya ha estat, (amb el grup municipal de Vox que va dir que dirigiria la denúncia al ple municipal i al Consell d’Administració de La Farga), l’únic organisme dels 11 interlocutors als quals es va dirigir l’entitat, que ha respost directament la queixa. Cap dels altres grups polítics municipals de l’oposició s’han fet ressò ni han portat cap proposta al ple, malgrat que hi ha hagut des d’aleshores tres plens municipals, ni tampoc el Consell Assessor de MCP, el Consell d’Administració de La Farga, l’Espai de Ciutadania, el Consell de Ciutat, el Consell de l’Audiovisual o el Col·legi de Periodistes han enviat cap comentari al respecte. La sensació, per tant, des de FIC, és que els Mitjans de Comunicació Públics són matèria molt reservada sobre els quals, pel que es veu, costa molt pronunciar-se, i no només dins la ciutat sinó també en àmbits on posar en qüestió els mitjans públics costa de digerir. En aquest sentit, des de FIC es posa novament de manifest que aquest segueix sent un tema d’enorme importància, sobre el qual s’ha de mantenir una visió crítica que garanteixi el control ciutadà de la informació que tots paguem.
En la perspectiva que L’Estaca. com, a través del seu editor, Foment de la Informació Crítica, pugui adherir-se en el futur al Consell de la Informació de Catalunya com a mitjà directament vinculat a les seves directrius professionals i avançant-se als compromisos que s’adquireixen a través del segell de compromís ètic, que obliga a publicar les resolucions del CIC que els afectin, és pel que L’Estaca. com es fa ressò ara de la resolució rebuda i de la nova queixa expressada.
També reclamen l’apertura de l’Auditori, un altre edifici de l’arquebisbat i tancat des de fa un any
L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- L’arquebisbat de Barcelona ha decidit posar a la venda l’edifici que és de la seva propietat i que va ubicar durant molts anys la seu de la Acadèmia Cultura. El centre, finalment, va tenir que tancar i distribuir els seus alumnes per diferents escoles de la ciutat.
El grup municipal d’ERC ha demanat a l’Ajuntament que negociï amb l’arquebisbat i destini el recinte als equipaments que el barri necessita i que són molt nombrosos. Pel grup municipal republicà, si aquest edifici cau en mans d’especuladors, es transformarà en pisos turístics como ha estat succeint en algunes zones de Collblanc i La Torrassa “expulsant els veïns i veïnes”.
L’edifici està situat al carrer del Dr Martí i Julià. Jaume Graells, cap de l’oposició, ha demanat a l’Ajuntament “negociar amb l’arquebisbat una solució per aquest edifici pensant en la gent del barri i no en el lucre econòmic i l’especulació immobiliària”.
En aquest sentit, el regidor republicà ha apuntat que aquesta seria una solució òptima “després de com es va gestionar el tancament de l’Acadèmia de Cultura”, on es va reconduir una situació de desaparició del centre escolar per part de l’Arquebisbat gràcies a la lluita de la comunitat educativa, els sindicats i la implicació dels partits, malgrat la manca de solars disponibles per part de l’Ajuntament.
“És molt lamentable que l`arquebisbat, que va rebre l’edifici de la Acadèmia Cultura a través d’una donació dels anteriors propietaris, ara el posi a la venda sembla ser que per més de un milió de euros”. Això ho afirmava un veí que ha fet el seguiment d’aquest centre escolar que existeix des de fa més de 50 anys, que ha sigut emblemàtic pel barri i per on han passat milers d’alumnes.
Des de l’oposició, i concretament des d’ERC-EUiA pensen que “el consistori ha de treballar per aconseguir no perdre l’oportunitat de comprar l’immoble perquè la Torrassa guanyi un nou equipament públic al servei dels veïns”. I, sobre tot, perquè no es converteixi en un edifici més d’habitatges turístics.
Des de fa mesos, el consistori ha rebut propostes i denúncies per tal que d’una forma contundent l’ajuntament intervingui en aquesta situació “limitant i posant topalls màxims al nombre de llicències i llits turístics, especialment en barris com Collblanc-La Torrassa”. De moment, l’ajuntament s’ha negat a actuar.
Jaume Graells, d’altra banda, ha lamentat la situació amb l’Auditori de La Torrassa, també propietat de l’arquebisbat. “Hem reclamat en diverses ocasions que l’Ajuntament ens informi i ens traslladi l’estat de les converses, perquè ara mateix la viabilitat d’aquest auditori està a l’aire”, ha apuntat Graells, i ha afegit que “al darrer Ple ja vam reclamar que donessin compte al consell de districte, però no l’han volgut convocar”.
Fa prop d’un any, l’històric Auditori de La Torrassa va tancar en detectar-se un sèrie de deficiències que van impedir mantenir-lo en funcionament i renovar la llicència d’activitat d’espectacles que tenia fins aquell moment.
Des d’aleshores, tant els veïns com les entitats del barri han reclamat la seva adequació ja que és un dels pocs equipaments que té el barri. Insisteixen que entenen la necessitat de fer reformes estructurals, però que el problema es troba justament en que aquestes reparacions “no es fan”.
La seva història és remunta als anys 60 quan es va constituir el Centre Moral i Recreatiu Santiago Apòstol. Al 2002 va ser reformat i novament inaugurat. Des de llavors, ha estat un punt de trobada clau per a les entitats del barri o les escoles properes i ha arribat a acollir centenars de representacions teatrals.
En la mateixa línia, s’han expressat entitats com la Coordinadora d’AMPAS Endavant de Collblanc-La Torrassa, entitat que demana a la propietat i a l’administració que “lluitin per adequar la situació” i que, en poc temps, “poguem gaudir novament del nostre Auditori ”.
Així, les entitats del barri també assenyalen que, per a molts veïns, hi ha una petició unànime perquè torni a aixecar la persiana l’Auditori ja que era una infraestructura cultural molt més assequible que la que es pot trobar, per exemple, al mateix Teatre Joventut de L’Hospitalet, ubicat al barri de Collblanc.
La publicació es va presentar a Gavà amb la presència de diferents autoritats de la comarca
Públic a la presentació Estiu al Baix 2024 Next Llobregat.
L’HOSPITALET. J.C.VALERO.- Amb el suggerent titular “Inspira’t, descobreix… gaudeix!”, els lectors de lestaca.com tenen accés des d’avui a la guia més completa per assaborir la bona cuina, el mar, la muntanya, la cultura i el turisme a un salt de Barcelona
Per endinsar-se al Baix Llobregat no cal posar-se un salacot o el barret Fedora d’Indiana Jones perquè, diàriament, es poden descobrir noves sensacions i llocs al sud de Barcelona, on hi ha multitud d’ofertes de turisme de proximitat que molts catalans encara tenen pendent d’explorar. La publicació Estiu al Baix 2024 Next Llobregat que els lectors de lestaca.com tenen disponible des d’avui, de ben segur que serà font d’inspiració. Enllaç: https://drive.google.com/file/d/1C8CM9rCHnRrNvMBhiooZXN4lMlYFIjHO/view?usp=sharing
La publicació es va presentar el dilluns 1 de juliol al Catalina de Gavà Mar i proposa infinitat de plans per fer escapades d‘un dia i descobrir tresors propers i també gaudir de la bona cuina de productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Acudir als millors amBAIXadors d’aquest territori perquè exerceixin de guies és la millor solució. L’editorial BCN Content Factory ha entrevistat cuiners, empresaris turístics i responsables de Punts d’Informació Turística de la comarca. Aquests ambaixadors són professionals de la indústria que proporciona felicitat sense necessitat d’embarcar-se en un avió, perquè als seus establiments s’hi pot arribar a Trambaix, Metro, Rodalies, Bus o cotxe particular per obrir i tancar d’ulls.
Els autors d’aquesta guia de més de 300 pàgines també han demanat 21 recomanacions a la família Judit i Dani, que amb el seu petit Eric ha recorregut el territori Llobregat durant uns dies amb el seu bloc lavidanoessolotrabajar. I a l’hora de dinar, es recullen els consells de tres amants de la gastronomia o foodies. Són Laura Conde, Isabel Acevedo i Xavier Rieiro, que recomanen els seus llocs més esglaiadors, tant del litoral com de l’interior.
Però Estiu al Baix 2024 Next Llobregat també es fa ressò del debat sobre el present i el futur del turisme sostenible a partir de recordar com va començar, l’actualitat i plantejar-se cap a on anem, després de constatar que aquesta activitat que ens agrada anomenar “la indústria de la felicitat” ha consolidat la seva recuperació i supera els rècords prepandèmia.
L’era del lleure
Vivim a l’era de l’oci i des de BCN Content Factory proposem fomentar la mobilitat d’agitació perquè els visitants atrets per la marca Barcelona no es concentrin en uns barris de la ciutat i puguin apreciar l’exotisme proper del sud de Barcelona, de l’ Hospitalet i Baix Llobregat, comarca que manté un compromís per la sostenibilitat turística i on molts empresaris i establiments han aconseguit el distintiu Biosphere. A la publicació s’apunta un full de ruta per potenciar el turisme com a segon sector econòmic del Baix, després de la indústria manufacturera.
També s’hi inclouen entrevistes al conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Javier González Abad, que avança els reptes del turisme de proximitat que tant interessa també a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’evitar “morir” d’èxit. “Des del Baix Llobregat i l’Hospitalet cal aprofitar que Turisme de Barcelona obre una nova etapa per evitar la massificació i els problemes que comporta per als ciutadans un excés de visitants”, subratlla el periodista i editor Joan Carles Valero. En aquesta estratègia de promoció selectiva que eviti la turismefòbia, afegeix que “pot ajudar el turisme de proximitat i així evitar les conseqüències negatives de la seva concentració a la capital”. La coordinació i promoció digital per modular visites i la creació de productes atractius són les eines per aconseguir-ho, afegeix en la mateixa línia dels especialistes consultats.
Rutes per als més actius
Per als més actius, Estiu al Baix 2024 Next Llobregat proposa consultar el visor de rutes a pedal metropolitanes que gestiona ni més ni menys que 4.000 km d’itineraris ciclistes, consolidant-se la bicicleta com a mitjà complementari del transport públic. També es recomana fer senderisme per recórrer la ruta “Castells i Fonts” després de l’èxit obtingut per la ruta “10 cims”. La iniciativa del Consell Esportiu del Baix Llobregat vol impulsar l’esport popular i els hàbits saludables a través del senderisme, alhora que es potencia el descobriment d’una dotzena de racons fora dels itineraris habituals. Una altra ruta accessible per a tota la família és la dels 7 balcons de Montserrat situats a diferents poblacions que tenen a la muntanya sagrada com a incomparable marc.
Per combatre els rigors estivals propis del canvi climàtic, es destaca com a refugis turístics una xarxa metropolitana que s’ha incrementat amb un centenar de nous espais disposats a aquest efecte, així com un grapat d’activitats culturals. Entre les programades aquest estiu, destaca RE-ART, una exhibició d’art sostenible a Casa Seat, l’exposició de l’escenògraf Alfons Flores a Tecla Sala, una nova mostra al Centre d’Interpretació de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló i l’arrencada de Manifesta 15 el 8 de setembre, amb la participació estel·lar de tres espais a l’Hospitalet, Cornellà i el Prat.
I com que l’estiu convida a la lectura, la publicació conclou amb la reproducció d’un dels contes i les il·lustracions de Rafael Bellido i Joana Llordella, pertanyent al llibre commemoratiu del cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, a més d’un ampli reportatge sobre la Biblioteca Humana de l’Hospitalet, una iniciativa que aconsegueix trencar barreres i desfà estereotips i prejudicis a partir de poder conversar amb “llibres humans”, persones amb una història de patiment que permeten comprendre millor la diversitat humana.
L’entitat ha tingut en aquests anys set presidents/es i desenes d’activistes culturals han format part de les seves Juntes
A prop de 60 persones van assistir a la trobada del CELH.
L’HOSPITALET.- El Centre d’Estudis de l’Hospitalet, una de les entitats de més prestigi de la ciutat i una de les més transversals, va reunir ahir més d’una seixantena de persones per celebrar, en un acte íntim i molt emotiu, el quarantè aniversari de la seva fundació.
A primers de juliol de cada any, l’entitat convoca als seus associats per acomiadar el curs en una retrobada que té caràcter de confraternització i que acostuma a celebrar-se amb un pica pica a la seu de l’entitat, enmig de les desenes de documents, llibres i materials documentals diversos que són l’extraordinari patrimoni de què disposa l’entitat i que tant ha servit des de fa dècades per conèixer més a fons la història i els problemes de la segona ciutat de Catalunya pel seu pes demogràfic.
En aquesta ocasió, la celebració es va fer en un restaurant cèntric de la ciutat, a tocar del carrer Major que, curiosament, pertany a la ciutat veïna de Cornellà, malgrat que sempre ha estat arrelat a l’Hospitalet perquè forma part del complex de la Masia Serra on els reconeguts ceramistes encara fan bona part de la seva producció. La trobada va servir, encara més que en els anys anteriors, per retrobar-se els antics socis amb els més recents i recordar la vitalitat que encara manté l’entitat després dels seus primers quaranta anys de vida. L’entitat, nascuda a l’abril de l’any 1984, de la mà de Jaume Botey, Joan Camós i una desena més d’activistes de la ciutat, va ser presentada al Centre Catòlic en un acte on, a banda d’aquests dos primers impulsors, va participar l’historiador, també molt vinculat a la ciutat, Casimir Martí, que ens va deixar l’any 2021. D’aquesta desena de primers entusiastes i d’on van sortir els dos primers presidents de l’entitat i la presidenta que feia quatre, ja només queden entre nosaltres la meitat, i d’aquests, Joan Camós i Maria Pilar Massana s’han mantingut molt vinculats a l’entitat des del seu naixement i fins ara mateix i van ser-hi presents, com es tradicional, en aquesta trobada de vells amics i de vells companys.
Com explicava el mateix Jaume Botey l’any 2009 quan es va publicar un extra del Quaderns d’Estudi per commemorar el primer quart de segle del CELH: “…l’objectiu més important de la nova entitat era ajudar a crear identitat de ciutat, i que ens preocuparíem de tot allò que ho afavorís: de la història llunyana i de la recent, de la immigració i de la cohesió social, de la ciutat de les fàbriques i de la ciutat de les persones, de l’Hospitalet en el context proper i de l’Hospitalet en el conjunt de Catalunya, de la cultura i les festes, de la vida associativa, del que quedava de l’antic l’Hospitalet rural, de la ciutat de Puig i Gairalt i del nou urbanisme, etc. Es tractava de divulgar o de crear, si no n’hi havia, instruments de coneixement del medi i posar-los a l’abast dels que hi vivim i ho vulguin conèixer, de les entitats, especialment de les escoles. Volíem una entitat plural en tots els aspectes, ideològicament, políticament, per edats i procedències, i nivells socials. Tot el contrari de fer la competència a ningú, es tractava d’ajudar a tothom.”
L’actual presidenta, Carme Rimbau, que va presidir el brindis per aquest 40è aniversari, va venir a reiterar en les seves paraules aquest missatge que s’ha enfortit al llarg dels anys, convertint l’entitat en un referent del coneixement local, cada vegada més fet servir per aquells que volen immergir-se en la història del municipi, conèixer la ciutat i, en definitiva estimar-la, que era un dels grans objectius del col·lectiu fundador.
Malgrat aquest pes que el CELH ha tingut al llarg d’aquestes quatre dècades en l’imaginari col·lectiu com a nucli de projectes i com a gresol d’impulsos culturals, també ha patit crisis. Una d’elles, a l’entorn del 2007, va estar a punt de liquidar l’entitat que ràpidament es va refer gràcies a la nova empenta que va protagonitzar la Maria Pilar Massana i una nova Junta. Tot i així, l’entitat sempre s’ha mogut entre la necessitat d’estabilitzar la seva economia i la proposta de nous projectes i, per tant, s’ha mogut de manera permanent en una precarietat econòmica que un Ajuntament sensible a la necessitat d’entitats d’aquest gruix intel·lectual, hauria d’haver resolt ja fa molts anys. Lluny d’aquest panorama, l’entitat fa mans i mànigues per mantenir els projectes i la necessària estructura a l’espera que les noves sensibilitats de l’Administració facilitin la vida de l’entitat.
Al llarg d’aquests anys, el CELH ha tingut tres presidents i quatre presidentes, la darrere de les quals va agafar el relleu de l’historiador Manuel Domínguez, l’any 2023. Abans van ser presidents/es Jaume Botey, Carme Arranz, Carles Santacana, Mireia Mascarell, Maria Pilar Massana i Manuel Domínguez i per la seva Junta han passat al llarg dels anys desenes d’activistes culturals que han posat de manifest el seu entusiasme per la feina encomanada.
En la trobada del passat dijous van estar presents tres d’aquests expresidents (els dos primers, Botey y Arranz, ens van deixar massa aviat) i durant els parlaments es va fer un esment a la seva memòria i també el reconeixement dels socis i amics del CELH als tres ex-presidents presents en l’acte commemoratiu.
El cas més greu és el de la Guàrdia Urbana on només hi ha 401 agents actius per gairebé 300.000 habitants
Un vehicle de la Guardia Urbana.
L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- A primers del passat mes de juny es va publicar, després de mesos de ser reclamada, la nova plantilla refosa dels treballadors públics de l’Ajuntament que és un dels requisits a que obliga la Llei de Transparència. Per fi es coneix el nombre de places reals que es contemplen, però també les vacants i els diferents nivells de grups i subgrups en funció dels càrrecs directius, de les escales i subescales i dels diferents col·lectius que la integren.
Val a dir que el nombre de places consolidades és de 1838 treballadors que estan dividits entre Personal Directiu, Personal Funcionari, Personal Laboral i Personal Eventual. El nombre de places de cadascun d’aquests àmbits és el següent: 11 treballadors del personal directiu format pel Gerent Municipal, el Gerent de l’ADU (Agència de Desenvolupament Urbà), vuit Directors de servei i un Director de l’Assessoria Jurídica. D’aquests 11 càrrecs, quatre estan vacants: el Gerent municipal, el Gerent de l’ADU i dos Directors de Serveis.
Pel que fa al personal funcionari, el nombre de places vigent és de 1791 treballadors. Es reparteixen entre els càrrecs amb habilitació de caràcter nacional: El Secretari/a General del Ple, el Vicesecretari Tècnic de la Junta de Govern, l’Interventor, l’Interventor adjunt i el Vice-interventor, així com el Tresorer i el Vice-tresorer. D’aquests 7 càrrecs, només està vacant el Vicesecretari Tècnic de la Junta de Govern. Tots aquests càrrecs, directius i habilitats nacionals, formen part del grup A subgrup A-1 de l’Administració.
Si entrem en l’escala d’Administració general hi ha 584 places fixades, de les quals 268 corresponen a les places de la sub-escala administrativa (Grup C, subgrup C-1) i amb un nombre de 21 vacants, mentre que hi ha 207 de la sub-escala auxiliar (Grup C, subgrup C-2) amb 110 vacants. Pel que fa a la sub-escala de subalterns, hi ha 106 places, de les quals 25 vacants (Grup AP, subgrup AP) i tres places d’Ajudants de Serveis Auxiliars (també Grup AP, subgrup AP), totes tres vacants, hores d’ara.
En l’escala d’administració especial, classe de tècnics especials, hi ha una plantilla formada de 16 Arquitectes (Grup A, subgrup A-1) dels quals 7 vacants; 3 Enginyers, dels quals dos vacants i 263 titulats superiors dels quals 89 vacants. En la classe de tècnics mitjans hi ha un ATS, 23 arquitectes tècnics (dels quals 8 vacants); 86 treballadors socials, dels quals 17 vacants; 5 bibliotecaris, dels quals 2 vacants; 50 educadors especialitzats en educació social dels quals 10 vacants; dos enginyers tècnics agrícoles, 4 enginyers tècnics d’obra pública; 16 perits dels quals 6 vacants i 136 titulats mitjans universitaris, dels quals 49 vacants. Tots ells formen part del grup A, sub-grup A-2.
En la classe de tècnics auxiliars hi ha 38 places de les quals 9 vacants (Grup C, sub-grup C-1) i en la classe de comeses especials hi ha 4 agents executius, un projectista de sistemes informàtics, un director de mercat, dos inspectors d’obres, un operador, un preparador, dos programadors i uns altres dos programadors sèniors, 58 tècnics auxiliars de biblioteca, dels quals 11 vacants, un tècnic auxiliar de via pública, un tècnic esportiu i 5 treballadors familiars.
El cas més paradigmàtic de la plantilla municipal és el de la Guàrdia Urbana. Hi ha 425 places, però 75 vacants, de les quals 51 son d’agents, 8 de caporals, 10 de sots inspectors i sergents, dues d’inspectors, i 4 dels màxims càrrecs: superintendent, intendent i intendent major. És a dir, es tracta d’un cos sense caps, només amb dos inspectors, tres sots-inspectors, 14 sergents i 34 caporals per un total de 348 agents actius. En total 401 agents de la Guàrdia Urbana per una població que previsiblement supera els 300.000 habitants reals: un policia més o menys per cada 750 habitants. Aquesta ràtio, al voltant d’1,4 policies por 1000 habitants, està bastant per sota de la que es considera òptima a Europa, per sobre d’1,8 policies per 1000 habitants i això en ciutats sense l’altíssim grau de saturació urbana de l’Hospitalet.
Finalment, en la classe de personal d’oficis hi ha 18 vacants d’un total de 46 places d’oficial, per un mestre i sis ajudants.
A banda del personal funcionarial hi ha les places del personal laboral que son 12 llocs de treball amb sis vacants i el Personal eventual, tots càrrecs assessors, des del nivell d’alcaldia al nivell 4, que el formen 25 treballadors, amb només 3 vacants.
La realitat global és que en el total de places catalogades de l’administració municipal, un quart de la possible plantilla està ara mateix vacant: 476 places d’un total de 1838 treballadors possibles. Pero el pitjor no és això. Algunes fonts sindicals s’han queixat reiteradament que no existeix una relació dels llocs de treball, només el catàleg que és la relació actualitzada que ara s’ha presentat. De fet, fins ara, s’ha funcionant sobre la base de les necessitats que generaven les diferents àrees de gestió, cosa que amb els actuals canvis es pot tornar a repetir. El que caldria, expliquen, és que es fixessin els llocs que calen amb els requisits per accedir-hi i les condicions concretes per tal d’evitar el que ha sigut fins ara mateix una constant: l’arbitrarietat a l’hora d’adjudicar places. No en va, una part substancial dels treballadors municipals són militants socialistes, familiars de militants o afins.
D’altra banda, cal tenir en compte que com expressa el catàleg recentment aprovat, algunes de les places de la plantilla laboral que restin vacants en l’exercici en curs s’amortitzaran en la plantilla prefixada i es crearan dins la plantilla de funcionaris i també les places de treballador/a social s’amortitzaran i es crearan places d’auxiliar. Això mateix es farà amb les de subalterns de biblioteques que es convertiren en places de tècnics auxiliars i les de caporals i agents de la GU que estan en el sub-grup C2 es mantindran en aquest sub-grup fins que restin vacants.
El futur de la Illa de la Vnguard, una de les decissions important del nou alcalde,
Més enllà de la gestualitat, el govern municipal hauria d’omplir de contingut concret les noves àrees de govern
L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Des d’aquesta redacció de L’Estaca no tenim cap interès a canviar la regla no escrita del periodisme que dona 100 dies de marge a un nou equip de govern, al nivell que sigui, abans de posar de manifest aquelles coses esperables que no es realitzen. Per mostrar aquesta engruna de bona voluntat, fa quinze dies llargs que no hem expressat les nostres sensacions inicials que no vol dir que no les tinguem. I si avui obrim l’aixeta de les prevencions, és perquè ja s’han donat uns pocs signes que ens obliguen a l’anàlisi. Mantindrem, però, el criteri del termini dels tres mesos llargs per tractar més en profunditat les expectatives que genera el nou govern perquè, si alguna cosa de positiu hi ha hagut fins ara, és que el nou alcalde i el nou equip han mostrat de bon començament una intenció de canvi que s’ha posat de manifest amb una nova estructura de gestió i amb una remodelació de les responsabilitats que veurem si donen el fruit previst. Aquesta voluntat inicial de canvi podria perfectament expressar dos propòsits: el primer, l’interès per marcar estil propi i el segon, distanciar-se de l’estil anterior. Aquesta voluntat, no obstant, no té perquè significar cap esmena a la manera de fer de l’equip anterior i això és el que s’acabarà veient de cara al futur.
Aquesta intenció de canvi —o simplement de renovació—, d’altra banda, ha estat valorada de manera molt diferent per part dels grups de l’oposició. Mentre que el PP, Vox i ERC-EUiA s’han mostrat molt previnguts, distants i bastant desconfiats sobre les noves maneres i els nous propòsits, els Comuns han posat de manifest les seves expectatives de millora de les relacions, en clara resposta a la sintonia que mostra el govern socialista —sempre que es troba en minoria— per aquest espai.
Parlàvem d’alguns signes que s’han produït en aquests 15 dies llargs. I els volem enumerar, posant-los en contraposició a algunes expectatives que es podrien haver generat i que malauradament no s’han materialitzat. En primer lloc, les dues votacions de les que parlàvem en L’Estaca d’ahir, que ens van cridar força l’atenció produïdes en el darrer ple. La primera, l’aprovació de l’adequació de l’àmbit d’actuació de les comissions permanents sectorials a la nova divisió de l’administració municipal en cinc àrees executives, per 16 vots a favor i l’abstenció de la resta. Aquest resultat implica el suport directe dels Comuns a la nova estructura municipal que, si hem de ser estrictes, no es va explicar al ple i, en aparença al menys, no se sustenta sobre cap raó de pes que permeti aventurar una millora en la gestió. El punt s’hagués aprovat exactament igual amb 13 vots a favor i 14 abstencions, i per això, el suport dels Comuns a aquesta aposta del nou alcalde no pot passar desapercebuda. És una manera directa de dir al nou equip socialista que s’hi pot comptar amb ells si fa falta. El mateix va passar amb el punt de les modificacions de crèdit necessàries per la contractació de quatre càrrecs directius d’alt nivell en aquest darrer ple on també els Comuns es van mostrar absolutament favorables a unes mesures que potser son imprescindibles per posar en marxa les noves àrees de gestió, però que tornen a ser un vol de coloms en la garantia de la millora de la gestió i que, a més, va comptar amb l’informe desfavorable de la Intervenció municipal. Novament, no eren imprescindibles els vots dels Comuns, però aquesta força va tornar a posar-se molt de cara…
No és cap sorpresa. Els Comuns mai s’han mostrat contraris a alguna mena de pacte amb l’equip de govern socialista, especialment després del canvi a l’alcaldia. Amb l’anterior alcaldessa ja van pactar els pressupostos pràcticament a canvi de res. I ara han tornat a donar crèdit a allò que no són més que instruments de gestió sense cap garantia de canvi. Deuen estar fent alguna lectura interessant sobre l’immediat futur que estaria molt bé que expliquessin públicament a la ciutadania. I ja saben que a L’Estaca tenen les pàgines obertes per explicar qualsevol motivació d’interès.
En front d’aquests signes de canvi, alguns trets d’immobilisme que no auguren res de bo. El primer d’ells el discurs de l’alcalde, desenvolupat amb més deteniment al llarg de l’entrevista que va concedir pocs dies després als mitjans de comunicació públics. Tant el discurs com l’entrevista posaven de manifest el desig de modificar els instruments però cap sensació manifesta de modificar ni els criteris, ni les propostes, ni molt menys fer una autocrítica sobre l’immediat passat. Novament, bones paraules, insuflades de gesticulació buida en parlar de qüestions que, qualsevol nou govern amb autèntiques ganes de canvi i nous criteris, hauria posat sobre la taula per generar confiança: què cal fer amb el Districte Cultural, què caldria qüestionar sobre el Biopol Gran Via, què s’ha de replantejar pel que fa a les requalificacions dels espais industrials, què cal replantejar pel que a fa a la utilització dels bens patrimonials escassos que hi ha a la ciutat, quina ha de ser la política de recuperació d’espais verds i d’espais lliures pels equipaments imprescindibles, com s’ha d’afrontar l’esponjament dels barris del nord, quina ha de ser la política de seguretat ciutadana, quina la política d’integració social y de serveis a la ciutadania, etc.
Qualsevol nou govern que volgués articular un futur diferent per la ciutat hauria de posar en qüestió totes aquestes polítiques i dissenyar un pla estratègic de ciutat que donés resposta, una a una, a totes aquestes qüestions i probablement a moltes més que resulten tan urgents com les comentades. Més enllà de les paraules només sembla haver-hi fum —i això si que no és nou—: lliurar el futur verd de la ciutat a la creació de bulevards quan les vies desapareguin, és tant com esperar que els barris del nord es vagin esponjant a poc a poc per generació espontània. Si no hi ha estratègies de futur i si sobre aquestes estratègies no es prenen decisions en el dia a dia, no hi haurà un futur descriptible sobre el qual articular tots els desitjos de la ciutadania.
Si les cinc àrees de gestió expressen estratègies concretes en els àmbits respectius serà bona cosa, però de moment només hi ha cinc àrees de gestió sobre el paper i cap projecte que dibuixi una ciutat diferent. Però el pitjor no és això, en ser prou dramàtic. El pitjor és que ni s’observen signes de canvi en les actituds, ni s’observen mesuren concretes en les realitzacions.
Només posarem un parell d’exemples: si el nou equip de govern volgués fer realitat les seves pròpies paraules, intentaria que l’estratègia de ciutat fos una cosa col·lectiva i veuria amb molt bons ulls les ganes de participar de l’activisme ciutadà en l’objectiu comú de millorar l’Hospitalet. Més enllà de les cinc àrees de govern de noms fantàstics, intentaria descriure exactament que s’entén per Ciutat de Drets, què, per Qualitat urbana i què, per Ciutat Transformadora. (I ja no diguem per què seria també imprescindible explicar que s’entén per Seguretat i Govern Intern i quin sentit té que el que és simplement l’expressió del càrrec executiu de primera autoritat municipal es converteixi també en una àrea de gestió específica).
S’ha d’explicar què vol dir en concret convertir l’Hospitalet en una Ciutat de Drets, quan, per exemple, un dels primers drets com és el dret a l’empadronament es vulnera impunement. Què es pot entendre per Qualitat urbana en la ciutat més densament poblada d’Europa i la que té menys metres quadrats verds per habitant del país. I com es pot convertir una ciutat carregada d’urgències de primera necessitat en una ciutat transformadora que voldria dir una ciutat capdavantera en qualitat de vida.
Més enllà de les paraules, un equip qualitativament format, faria una crida a la participació oberta de la ciutadania compromesa i començaria a decidir mesures concretes. Per exemple, adquirir ja, l’edifici de l’Acadèmia Cultura. Per exemple, acabar amb els dubtes sobre Albert Germans (un escàndol que el PSC votés en contra de la moció dels Comuns després de la gestualitat d’aquests últims en el mateix ple); per exemple, adquirir Olis Regàs; per exemple, posar en marxa l’antic Casal dels Avis de Can Serra sense més excuses tècniques; per exemple, decidir la congelació de la pastilla de nous blocs de pisos de la línia Vilafranca davant Cosme Toda; per exemple, aturar la planificació de la Illa de la Vanguard… Si cal una llista exhaustiva, es pot fer en pocs minuts perquè les urgències son infinites…
I el segon exemple que enyoràvem: el canvi en les actituds, que ens toca més de prop. Fa tres setmanes que vam demanar una entrevista amb el nou alcalde a través del cap de comunicació. Ens va comunicar que, si era possible fer-la —si era possible fer-la!!!! (què vol dir si era possible fer-la?)—, ens avisaria. Encara estem esperant. Un nou alcalde amb ganes de sintonitzar amb els que es preocupen per dibuixar una ciutat millor canviaria les maneres de l’antiga alcaldessa que, en el nostre cas concret, va trigar un any en concedir una entrevista al Foment de la Informació Crítica, després de reiterar-la almenys una dotzena de vegades. El nou alcalde ja ha concedit unes quantes entrevistes a mitjans públics i privats. L’Estaca només som un mitjà més, però segurament, dels primers en demanar-la.
Com a curiosa contrapartida, l’equip de govern torna a votar en contra que les instal·lacions de l’antiga fàbrica Albert Germans es converteixin en equipaments pel barri
L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- El darrer ple municipal de juny va tenir, com acostuma a passar darrerament, un munt d’aspectes ressenyables, més enllà de la varietat de posicions respecte de les múltiples mocions que els grups d’oposició acostumen a presentar. Un dels primers punts va ser la incorporació dels dos nous regidors de l’equip municipal que completen, tal com aquest mitjà va avançar en el seu moment, el cartipàs municipal definit pel nou alcalde el passat dia 15. Cristina Santón i David Torres substitueixen l’alcaldessa i el primer tinent d’alcalde dimitit i la seva incorporació no deixa de resultar substanciosa. En el primer cas, perquè es tracta de la regidora que va donar estabilitat al govern socialista en minoria al 2015, provinent d’una candidatura equívoca de l’esquerra alternativa, i en el segon, perquè és el regidor número 16 de la llista socialista que substitueix el recentment elegit diputat al Parlament de Catalunya, Ernesto Carrión.
A banda d’aquest ritual obligat de substitució de regidors, el ple va tenir dues parts ben diferenciades, la dels punts de donar compta al ple de decrets d’alcaldia, en aquest cas vinculats a la nova estructura de gestió municipal, les repetitives modificacions de crèdits i els despatxos oficials dels acords de la Junta de Govern. En aquesta sessió, però, es van produir dos propostes d’urgència, una de les quals va ser objecte de debat donat que es portava a aprovació el mecanisme de contractació de 4 càrrecs directius d’alt nivell vinculats a la nova estructura que proposava el recent nomenat alcalde.
Sobre aquest tema es va produir un notable desacord entre tots els grups d’oposició, a excepció feta dels Comuns, que van aprovar el punt de contractació de nous càrrecs directius, amb l’argument, segons el portaveu del grup, que aquestes contractacions poden suposar eliminar els colls d’ampolla que tradicionalment han impedit una gestió normalitzada a la ciutat, segons la denuncia feta pels Comuns durant el debat posterior a la nova investidura de l’alcalde Quirós. Pel que fa al portaveu d’ERC-EUiA, Jaume Graells, aquest va denunciar que la proposta d’urgència de noves contractacions, perjudicaven les xifres futures de despesa del capítol 1 i es produïen sense justificació tenint en compte que està pendent encara el Pla d’Ordenació de Recursos Humans municipal, que no es disposa encara d’una relació de llocs de treball municipals prou elaborada, que hi ha 476 vacants a la plantilla, entre les quals 89 vacants de titulats superiors i 49 de titulats mitjans, a banda de 51 vacants a la Guardia Urbana i 17 vacants a Serveis Socials, xifres que posen de manifest que la contractació urgent de 4 alts càrrecs directius no sembla en absolut justificada. Al final es va aprovar la provisió de càrrecs gràcies als 13 vots presents del PSC i a 2 vots dels Comuns (la votació va ser de 15 vots a favor i 11 en contra, sense que s’expliqués en detall com havia anat aquesta votació i qui va afegir el seu vot contrari als 6 de VOX i PP i als 4 d’ERC).
Ja, amb antelació, els Comuns havien donat també el seu vot favorable en un dels punts que calia votar de les comissions permanents sectorials, al costat del PSC, abstenint-se la resta de l’oposició municipal.
Aquesta considerable bona disposició dels Comuns no es va veure en absolut compensada per part dels socialistes en un punt que, pels Comuns, havia de ser paradigmàtic, com era la segona moció que presentava aquest grup respecte de la demanda que les antigues i històriques instal·lacions de la fàbrica Albert Germans passessin a ser equipament públic. Tal com va passar a l’octubre de l’any 22 —segons va recordar Sonia Esplugas, portaveu del PP— el PSC va votar, aleshores i ara mateix, en contra.
Més enllà de la moció de suport al Manifest del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, que van subscriure tots els grups polítics tret de Vox, la resta de mocions de l’oposició van obtenir resultats molt diversos. En alguns casos, com ara la moció sobre les reparacions a l’empedrat del carrer Xipreret que va presentar el PP, es va aprovar amb els vots contraris del PSC; també es va aprovar la moció del PP sobre la ventilació i climatització dels poliesportius municipals amb una abstenció de socialistes i Comuns en el punt tercer de l’acord o la primera dels Comuns sobre les necessitats de Serveis Socials que es va aprovar amb l’únic vot en contra de Vox.
De fet, en una important part de l’argumentari del PSC sobre unes quantes de les mocions presentades, es feia servir la idea que les coses no es poden improvisar, que s’han d’estudiar a fons i que s’han de tenir molt en compte els impediments tècnics i fins i tot els impediments legals, que moltes vegades no són possibles. Aquests arguments xoquen habitualment amb un aspecte fonamental: molts dels problemes que es posen mensualment sobre la taula en les sessions plenàries, són queixes dels veïns, o mancances o propostes que es repeteixen regularment al llarg del temps. No hi ha sessió, darrerament, on els passadissos del ple municipal no s’omplin de pancartes sectorials de veïns o de treballadors municipals farts de la manca de resolució dels problemes. Segons David Gómez, per exemple, el carrer Xipreret no s’ha reordenat perquè el desig dels veïns de mantenir l’aspecte tradicional del carrer topa amb el que la llei fixa pel que fa a l’accessibilitat. Com que el que volen els veïns no es compatible amb el que diu la llei o defensen els tècnics, doncs no es fa res, o es fa en contra del criteri majoritari dels que hi viuen. Això del carrer Xipreret és molt comú a molts carrers i places. En aquest mateix ple es va posar de manifest el desencert absolut de la darrere remodelació del carrer Major —que ara s’ha de tornar a remodelar— perquè l’equip socialista de fa molts anys va remodelar el carrer probablement fent cas en exclusiva als criteris tècnics, en el millor dels casos, i sense consultar els veïns que sempre han estat deixats de banda. La diferència és que ara la sala de plens s’omple de queixes perquè la ciutadania està farta de la parsimònia en la resolució dels infinits problemes que s’acumulen.
Diuen que una imatge val més que mil paraules. Aquesta foto ho confirma.
Els afectats reclamen atenció de l’Ajuntament per fer front conjuntament al greu problema que se’ls presenta.
L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- La proximitat de l’Hospitalet a Barcelona té els seus avantatges i desavantatges. La capital de Catalunya s’ha convertit en atractiu número u de turisme i en aquest sentit, repercuteix negativament, a la segona ciutat de Catalunya, sobretot pel que fa a l’habitatge. L’especulació i l’enriquiment ràpid fan que els propietaris transformin blocs sencers en pisos turístics i expulsin els seus llogaters actuals.
La situació que viuen els veïns d’alguns blocs d’habitatges com els del carrer Occident, 14 n’és un exemple. La propietat del bloc està fent fora els veïns no renovant-los els contractes, i transformant-los en pisos turístics.
Tot això està gestionat per una empresa, Smart Living, que ha estat contractada per l’administració de la finca que gestionen els propietaris del bloc de pisos.
Els amos de la finca estan pressionant els veïns enviant-los burofax i recordant-los quan els finalitza el contracte. No els importa l’edat ni la situació de les persones i si compleixen o no amb els pagaments dels lloguers.
Exemples clars són els d’una senyora de 86 anys a la que se li acaba el contracte d’aquí a dos anys i ja li han notificat la data de la finalització i la seva rescissió. A una altra veïna, amb dos nens, que sempre ha pagat el lloguer religiosament, la propietat ja li ha advertit que la seva relació contractual acababa entre tres mesos i sis mesos. I que tot el que passés d’aquest plaç suposaria una penalització de de 2.000 euros al mes. Ella no el va aceptar i finalment l’empresa es va tirar enrere.
A la finca hi ha vint habitatges dels quals, sis ja han estat buidats i convertits en pisos turístics. El lloguer d’un d’aquests habitatges ronda els 1000 euros i disposen de tres habitacions amb cuina i un lavabo. Un cop reconvertits en pisos turístics es transformen en apartaments de cinc habitacions, totes elles de lloguer de forma individual i no per menys de 600 euros cadascun. “Hi ha algunes d’aquestes habitacions que no tenen ni finestres”, diu un dels llogaters actuals del bloc.
Una parella va rebre suposadament per error 4 anys abans el burofax per informar que no renoven i que en dos mesos devien sortir. Ells després van dirque no podien donar, ja que tenien contracte vigent i després d’un tira i arronsa van dir que era un error i era per altre vei.
Un dels afectats denuncia que aquesta situació malmet directament tota la barriada ja que “es trenca el concepte de barri en benefici dels fons voltors, inversors que l’únic que busquen és el màxim rendiment sense importar-los la convivència normal del veïnat”. I continuen manifestant que “això no només repercuteix en el tema de l’habitatge sinó sobre la resta dels que vivim aquí cada dia per l’encariment de tot allò que l’envolta: restauració, comerços, supermercats…”.
A la barriada de Collblanc on es troba el carrer Occident, aquest no és un fet aïllat. En un carrer adjacent, el carrer Progrés, ja hi ha cinc finques convertides totes en pisos turístics. I al carrer Holanda, en alguns blocs estan fent exactament el mateix, pressionant els veïns per desallotjar-los, trencant la relació contractual.
També s’especula que l’Aparthotel que volen fer on hi havia el bar Bou es convertirà en una cosa similar: apartaments d’habitacions. Fins i tot també es rumoreja que la Residència d’Estudiants existent al costat del mercat de Collblanc que durant l’estiu quedarà buida, es reconvertirà també en pisos turístics. “Ho estan comprant tot”, denuncien.
“Tenim dret a l’habitatge. Som quatre a casa”, afirma un altre dels afectats als que també ha arribat la carta amb un any d’antelació. Al respecte els veïns denuncien que la normativa exigeix un lloguer mínim de tres mesos. “Els fons que estan darrere de tota aquesta especulació procedeixen de molts països: russos, xinesos, israelians, americans”.
Els afectats han contactat amb el Sindicat de Llogaters i tenen pensat fer un gran acte per conscienciar la ciutadania de la situació en què es troba el barri i un problema que s’està estenent com una bassa d’oli. També tenen prevista una intervenció al ple municipal per alertar i denunciar la situació als grups municipals perquè l’ajuntament prengui cartes en l’assumpte: “actualment ens trobem força desemparats”, sentencien els veïns.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
