El alcalde barcelonés reclama la “devolución de competencias” al Área Metropolitana de Barcelona (AMB) y reivindica al Estado, la Generalitat y los ayuntamientos simplificar la gestión y regulación en “la realidad metropolitana, que ya es regional y abarca 5,3 millones de habitantes”  

Jaume Collboni, alcalde barcelonés y presidente del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), ha reconocido este viernes en el Fórum Empresarial del Llobregat organizado por la patronal AEBALL de l’Hospitalet y el Baix Llobregat, “la fuerza y el papel de mayor centralidad metropolitana que l’Hospitalet tiene y tendrá en los próximos diez o quince años”.

Collboni ha revelado que siente l’Hospitalet también como su ciudad, no en el sentido de la famosa frase en alemán “Ich bin ein Berliner” (soy un berlinés) pronunciada en su día en Berlín por el presidente de Estados Unidos John F. Kenned, sino “porque mis bisabuelos paternos llegaron a esta ciudad a principios de los años 20 del siglo pasado, procedentes de Málaga y Almería, para construir el recinto ferial de 1929 y mi abuela y mi madre nacieron en l’Hospitalet, en la calle de les Arts i Oficis y durante mi infancia he venido muchas veces a visitar a mis tíos desde Barcelona, adonde emigró mi madre”.

Focos científicos y médicos

El alcalde barcelonés ha subrayado que además de la plaza Europa, l’Hospitalet tendrá dos centralidades metropolitanas más en el plazo de diez o quince años: el Biopol en el área de Bellvitge, y el nuevo Hospital Clínico en la Diagonal, compartido con Esplugues. “Serán dos focos científicos y médicos que se extienden por el área metropolitana por razones físicas, porque Barcelona se encuentra entre dos ríos, el mar y la montaña y todas las estrategias de expansión pasarán fuera del municipio barcelonés, pero no por ello dejaremos de vivirlo y defenderlo como propio”.

Para demostrar la “centralidad” de l’Hospitalet, Collboni ha recordado que la ciudad tiene tantas paradas de Metro como Sant Martí, el distrito barcelonés con más paradas “del transporte más eficiente y democrático que articula y comunica el área metropolitana”. Al tiempo, ha subrayado el papel central hospitalense “no sólo como concepto político y realidad económica y social, sino también cultural, porque aquí comenzó hace seis años la primera edición del festival de danza y ahora también Manifesta, la exposición europea de arte contemporáneo, que también es metropolitana y sus escenarios abarcan toda la región”. Una centralidad que también simboliza la plaza Europa, donde se está construyendo la ampliación de Fira de Barcelona, con un pabellón de 60.000 metros cuadrados en l’Hospitalet “donde cabría dentro un Palau Sant Jordi completo”.

Devolver competencias al AMB

Entrado en materia más política, el alcalde y presidente del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), institución supramunicipal que coordina algunos servicios de los 35 municipios que rodean la capital, Collboni ha reclamado “un proceso de devolución de competencias”, tanto del Estado como de la Generalitat y de los ayuntamientos, para poner “el foco en la realidad metropolitana, que va más allá de la actual administrativa y alcanza los 5,3 millones de habitantes de la región metropolitana”. Collboni dice abrir el debate este mandato porque se propone “tomar las decisiones en el próximo” para resolver en el ámbito de la región metropolitana “cuestiones prácticas” como la movilidad compartida, las zonas de bajas emisiones, la implantación del 5G y políticas en materia de vivienda, entre otras.

Collboni ha puesto de relieve que la actual AMB incluye 36 municipios y supone un área de 636 kilómetros cuadrados, “los mismos que tiene el municipio de Madrid” y por eso “debemos planificar políticas como la promoción de la vivienda en colaboración con el sector privado en el ámbito regional metropolitano y al tiempo que ampliamos la red del transporte del Metro”. En ese sentido, ha valorado que el presidente de la Generalitat, Salvador Illa, se haya comprometido a promover 50.000 viviendas hasta 2030 en línea con el compromiso de la Unión Europea a través de la presidenta de la Comisión, Ursula von der Layen, “para dotar de una línea de financiación de la vivienda como la infraestructura social más importante a desarrollar por la UE”.

Oficina de atracción de negocios

En el ámbito económico, el presidente del AMB ha subrayado la actividad que esta institución supramunicipal ha emprendido bajo su mandato, con un plan de inversiones de 423 millones que incluye aspectos de mejora social, la creación de MetroBizz Office para atraer y gestionar las oportunidades de nuevas inversiones y la reindustrialización con previsiones de nuevas ubicaciones industriales de la mano del nuevo Plan Director Urbanístico Metropolitano (PDUM) y una decidida apuesta por “crear una aceleradora de Formación Profesional, en especial la dual”. En ese sentido, ha anunciado “una primera experiencia piloto en la zona Delta del Baix Llobregat con colaboración público privada y con carácter interterritorial”.

Collboni ha subrayado que “desde Barcelona queremos liderar una gran transformación urbana en el horizonte del 2035” para lo que ha reconocido “necesitar la colaboración del sector privado, de los empresarios, desde la lealtar y con exigencia mutua”. Y en esa dimensión, ha señalado una batería de retos, como el de las infraestructuras, que además de construir más Metro “para garantizar la movilidad para conectar más y mejor las personas que vivimos y trabajamos en el área metropolitana”, se aborde también la ampliación del aeropuerto.

Retos metropolitanos

Las áreas de crecimiento metropolitano, desde la ampliación de Fira de Barcelona, hasta el desarrollo del eje Besós-Sagrera pasando por la transformación del nuevo barrio de la Marina del Prat Vermell junto al Paseo de la Zona Franca. Collboni también ha enfatizado en el “reto del talento y la ciencia, porque somos líderes en producción científica, con 6 parques tecnológicos y 8 universidades, además de apostar por nuevos proyectos como el Biopol de l’Hospitalet o la Ciutadella del Conocimiento en Barcelona”.

En cuanto a la salud, Collboni enfatiza el reto de convertir la Diagonal en el eje de la ciencia, entre el Campus del Besós y el nuevo Hospital Clínico, y la creación de un nuevo eje que conectará Sant Joan de Déu, el nuevo Clínico y el Hospital de Bellvitge”. Proyectos todos estos que subraya “tienen una dimensión metropolitana, porque todas las grandes transformaciones que Barcelona necesita tienen que ser metropolitanas”.

Frenar pisos turísticos también en l’Hospitalet

Collboni también ha reclamado que el resto de municipios metropolitanos dispongan del instrumento cedido por la Generalitat a Barcelona, para limitar las viviendas turísticas, ya que ha señalado que la capital tiene 10.000 legales y otras 11.000 no legales “que queremos volver a poner en el mercado para que contribuyan a mitigar la crisis habitacional”. En ese sentido, el alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, presente en el acto organizado por la patronal AEBALL, ha apostillado que “si Barcelona toma una decisión sobre la concesión de licencias de pisos turísticos y el resto de municipios no tenemos las mismas capacidades, el efecto rebote puede ser negativo”.

Tras reivindicarse como “industrialista porque Cataluña y Barcelona son lo que son gracias a la industria y no debemos caer en la tentación de la exclusividad del sector servicios”, Collboni ha enfatizado que “debemos aspirar a volver a fabricar cosas para garantizar la soberanía europea”. En ese sentido el alcalde barcelonés recuerda la apuesta “por la fabricación de chips europeos y que tenemos que preservar la industria de la automoción”. Y en cuanto a la posibilidad de que Barcelona aspire a acoger unos nuevos Juegos Olímpicos, como lo han hecho otras ciudades como París o Los Ángeles, Collboni ha reconocido que “nosotros siempre tendremos el espíritu olímpico encendido”, aunque ha advertido que “no hay ninguna propuesta presentada, pero si nos la hacen, la estudiaremos”.

La patronal pide más colaboración

Por su parte, el presidente de la patronal AEBALL, Santiago Ballesté, ha pedido a Collboni en el transcurso del Fórum Empresarial del Llobregat la creación de una mesa de colaboración público-privada para el desarrollo del ecosistema industrial y empresarial metropolitano, con los agentes sociales, una mesa que aborde conjuntamente los desafíos de sostenibilidad, gobernanza y financiación de proyectos, entre otros.

La patronal también propone trabajar en un marco metropolitano común que agilice y unifique los trámites, y que permita a las empresas centrarse en aquello que mejor saben hacer: generar valor y riqueza para el territorio. También pide seguir avanzando hacia un modelo de movilidad inteligente y sostenible, aprovechando las posibilidades que ofrecen las nuevas tecnologías y basado en las necesidades de un territorio competitivo, además de descarbonizado.

Mejora de los polígonos industriales

En cuanto a los polígonos de actividad económica, Ballesté ha manifestado que “queremos volver a agradecer la valentía y la visión estratégica de la AMB que, en 2014, impulsó un plan de mejora con una inversión de 30 millones de euros. Este esfuerzo permitió el despliegue de proyectos público-privados en los que AEBALL, junto con las empresas y el Ayuntamiento, se pudo coordinar para ejecutar mejoras de infraestructuras y servicios que hoy continúan dando frutos. Pero todavía queda mucho para hacer”. En ese sentido, la patronal propone “retomar esta línea de colaboración con un nuevo plan de inversión en los polígonos, que contemple tanto la mejora de infraestructuras como la digitalización y la modernización de los espacios industriales. Esto -ha añadido Ballesté- no solo incrementará la competitividad de las empresas que ya están establecidas, sino que convertirá nuestros polígonos en focos de atracción para nuevas iniciativas y emprendedores”.

El cas del Tercer món i la forma física

Aquest setembre, en una visita a una petita ciutat subsahariana, em va sorprendre veure com, sense recursos, però amb imaginació i ganes, les seves autoritats havien resolt com mantenir la població en forma, sense la necessitat de pagar les mensualitats d’un gimnàs. Òbviament, la ciutat no té centres esportius municipals, els ajuts internacionals i el pressupost municipal no donen per a tant, però tot i això la gent es manté en forma, i de quina manera! I, és clar, no em vaig poder oblidar de la quantitat de vegades que, d’una manera o l’altra, moltes mitjançant els grups de l’oposició, se li ha demanat al govern que insta-li en alguns parcs, aparells de gimnàs per a la gent que per la seva situació econòmica o personal, no pot gaudir dels centres esportius.

I tampoc cal anar tan lluny, al Prat per exemple, com a mínim podem trobar un parell d’aquestes instal·lacions, almenys són les que jo he vist passejant amb la bicicleta. I, com es pot veure a les fotos, els diners no són excusa; perquè si el nostre ajuntament no en té prou amb tot el que cobra, sempre pot imitar el que fan al Tercer Món amb una mica d’imaginació i ganes de servir a la seva gent.

Estic segur que la nostra regidoria d’esports no voldrà quedar enrere del que ha fet la del Prat, amb molts menys habitants i pressupost s’ha de dir; però si els diners no li arriben, encara li queda fer una visita a la deixalleria, on segur que hi ha suficient material, com ara uns ferros de somiers de llits i uns quants neumàtics; això si no ho troba al camí de la Ribera, on s’acumulen sorprenents deixalles, i de passada pot donar exemple de reciclatge a la resta de poblacions.

Òbviament, el que dic està carregat d’ironia. Estic segur que la nostra regidoria és incapaç d’instal·lar aparells tan precaris, però no està de més fer la comparativa entre un consistori sense recursos, però amb ganes de servir al seu poble, i un que se’ls gasta pintarrejant els carrers per donar la imatge de cuidar els ciclistes o plantant arbrets ornamentals per donar ombra a quatre rajoles.

La plataforma de Solidaritat amb Palestina protesta contra la utilització de la Fira, en el terme municipal de l’Hospitalet, per activitats que promocionen el comerç d’armament

La concentració de la plataforma hospitalenca de Solidaritat amb Palestina que havia convocat un acte a la plaça de l’Ajuntament un any després de l’operació militar contra Gaza va ser dissolta pels Mossos d’Esquadra, per manca d’avís previ, i els concentrats van acabar improvisant una manifestació per la Rambla Just Oliveras. La concentració no va tenir gaire temps de repartir el manifest que havien preparat per la jornada ni d’expressar la seva queixa pel genocidi emprat per l’Estat sionista d’Israel, de manera que a L’Estaca ens ha semblat una manera de contribuir a la protesta per la massacre del poble palestí, incloure el Manifest de la Plataforma i també un article que ens ha arribat a la redacció del digital que coincideix fil per randa amb el nostre punt de vista sobre la terrible tragèdia humanitària que s’està vivint a l’altra punta del Mediterrani i que amenaça de convertir-se en un conflicte internacional d’una gravetat extrema.

Cal afegir que, novament en el terme municipal de l’Hospitalet, entre els dies 22 i 24 d’octubre, a la Fira de Barcelona, es produirà un nou esdeveniment que provoca vergonya a tots aquells que defensen la pau al món i un univers sense conflictes: la Fira i Congrés de la indústria i el material aeronàutic Aviation Week, que concentra una part de la seva producció en drons i avions militars de combat. Novament caldria considerar com va passar amb la convocatòria de The District sobre l’especulació immobiliària, que el Consistori de la ciutat pogués tenir veu i vot en esdeveniments que poden ferir la sensibilitat de la ciutadania hospitalenca.

A continuació es pot baixar el manifest de la concentració (aquí)

I llegir l’article:

Palestina. Un any de genocidi, 76 anys d’ocupació

Josep Lluís del Alcázar (membre de Lluita Internacionalista)

Un any després del 7 d’octubre, Israel segueix amb el genocidi a Gaza, amb més de 42.000 morts i prop de 100.000 ferits, més milers de desapareguts/des sota les runes. Endureix l’ofensiva a Cisjordània amb centenars de morts i milers de detinguts/des. Ara ataca el Líban amb prop de 2.000 morts (més que a la guerra del 2006) i 10.000 ferits. Ha bombardejat Síria i amenaça d’estendre la guerra a l’Iran. En una fugida cap endavant Netanyahu pretén una implicació major dels EUA i d’altres imperialismes europeus, que són imprescindibles per la seva ofensiva global a la regió.

Al Líban, els bombardejos efectuats amb avions F-35 facilitats pels Estats Units, van ser precedits pels atacs terroristes quan centenars de “buscapersones” i l’endemà “walkie-talkies”, es van fer esclatar simultàniament en diferents zones del Líban, matant a 46 persones i ferint-ne a més de 3.000. Netanyahu tenia necessitat de presentar un “èxit” després que no pot ocultar el fracàs de l’operació a Gaza respecte dels tres objectius fixats: ni han alliberat els ostatges, ni controla Gaza ni s’ha eliminat Hamàs i la resistència palestina.

Sap que continuar el genocidi i estendre el conflicte és sinònim de continuar en el govern de l’extrema dreta sionista. A la vegada els tambors de guerra li permeten prohibir noves manifestacions i fer callar les veus que exigeixen la seva dimissió i un acord per aturar el foc que permetés alliberar els ostatges. A la crisi política cal afegir-hi que més de mig milió d’israelians han abandonat el país i una greu crisi econòmica. La política és seguir dessagnant Gaza, on ha llençat més bombes que els EUA a la invasió de l’Iraq i accelerar a Cisjordània l’expulsió de palestins de les seves terres i cases per donar-les als colons. L’estat sionista arma i dona carta blanca als colons per cometre violència i assassinats de palestins. L’expansió ocupant més territori i la neteja ètnica s’aprofundeixen, impulsant el seu projecte del “Gran Israel”.

El ministre d’educació d’Israel ho deia clar: “no hi ha diferència entre Hezbollah i el Líban. El Líban serà aniquilat. Deixarà d’existir”. La destrucció al sud del Líban és brutal, seguint el patró de Gaza. Centenars de milers de persones han hagut de fugir cap al nord, mentre els sirians (més d’1,5 milions) que van haver de fugir i ja vivien en condicions duríssimes al Líban estan pressionats perquè retornin a Síria.

Però de la mateixa manera que —malgrat la seva absoluta superioritat tecnològica i militar— no ha aconseguit el control de Gaza, la resistència al Líban també està provocant morts en les tropes invasores. Mentrestant, les tropes de l’ONU amb soldats espanyols incloses, que pels acords de 2006 haurien d’impedir accions militars en el sud del Líban, s’amaguen a les seves casernes per deixar operar a l’exèrcit sionista. I, a més, el govern israelià declara persona non grata al secretari general de les Nacions Unides Tot això deixa en evidència el caràcter agressiu i feixista del sionisme, i el govern de Netanyahu.

Com és possible tanta prepotència i impunitat de l’estat d’Israel? Israel no és només el projecte racista del sionisme, és un projecte estratègic de l’imperialisme mundial. Un enclavament imperialista en un lloc vital pel control d’una zona de grans recursos energètics. Un portaavions imperialista contra els pobles d’Orient Mitjà. Com deia Biden “si no existís s’hauria d’inventar”. Israel se sap imprescindible. I són aquestes potències les que han subordinat els règims àrabs (des d’Egipte i Jordània al Marroc, al projecte imperialista, a l’estat d’Israel. Sense aquesta complicitat imperialista i els recursos que hi destinen l’estat d’Israel seria inviable.

Cauen totes les caretes. Els EUA deixen de banda les falses paraules de pau, per anunciar que dona suport l’atac d’Israel al Líban i una eventual resposta conjunta (possiblement amb algun altre estat europeu) contra l’Iran. Aproven una nova ajuda militar a Israel de 8.700 milions de dòlars, incrementa les tropes a la regió, els vaixells de guerra i avions de combat. La Unió Europea, amb Alemanya al capdavant (que ven el 30% de l’armament que importa Israel) són còmplices del genocidi sionista. I a Alemanya, França o Regne Unit es reprimeixen les massives manifestacions de solidaritat amb el poble palestí.

El govern Sánchez-Díaz s’escandalitza del que està passant, però ni talla el comerç d’armament amb Israel, ni trenca relacions. Limitar-se al reconeixement que va fer de l’estat palestí, amb la suposada defensa dels dos estats, és en aquesta situació complicitat amb Israel. El mateix denunciem del govern de la Generalitat que manté una oficina a Tel Avivi per un impuls preferencial de les relacions comercials.

No hi ha altre camí que enfortir la solidaritat. Tot el suport a la resistència del poble palestí i ara libanès. Les mobilitzacions han omplert els carrers de tot el món. També als EUA amb les importants mobilitzacions de la joventut estudiantils, també de jueus no sionistes, amb concentracions de protesta a les convencions demòcrates. Els pobles s’identifiquen en el poble palestí com a símbol de lluita contra l’opressió imperialista. Cal fer trontollar l’entramat de complicitat imperialista, aïllar el règim sionista, exigir a tots els nivells –des de les administracions locals, universitats, governs autonòmics i centrals- el boicot i la ruptura de tota relació amb el règim i les empreses d’Israel. Per això va ser tan important la resolució que van aconseguir els i les universitàries a les acampades, especialment de la Universitat de Barcelona.

El alcalde de la ciudad anuncia la creación de una asociación del BioClúster de Innovación y Salud en Bellvitge integrada por la Universidad de Barcelona, los hospitales de Bellvitge, Sant Joan de Deu, Duran i Reynals del (ICO), los Ayuntamientos de Esplugues y l’Hospitalet y el IDIBELL

Hasta en cuatro ocasiones ha pedido David Quirós “paciencia y confianza” a la patronal de l’Hospitalet y el Baix Llobregat en su primera comparecencia pública durante su participación en el Foro Empresarial de AEBALL. Unas peticiones de “paciencia y confianza” relacionadas con el pacto local por el empleo, que tras 20 años de vigencia entra ahora en un compás de espera ante la sorpresa del empresariado. También pidió temple frente al proyecto tantas veces anunciado de cobertura de las vías ferroviarias, ya que según ha anunciado el ministro de Transportes, Óscar Puente, no se realizará en 20 ciudades españolas, entre ellas l’Hospitalet, porque su Ministerio no tiene dinero “para mejorar urbanísticamente las ciudades”, aunque el alcalde Quirós sí apuesta por la construcción del intercambiador de La Torrassa, vital para mejorar las conexiones de Rodalies.

Otro asunto en el que Quirós ha pedido calma a los empresarios es en el impulso del Plan Director Urbanístico Biopol Granvía, que comporta la construcción de 556.418 metros cuadrados de nuevo techo edificable en 96 hectáreas, en la línea del eslogan que utilizó el 15 de junio en su toma de posesión: “más humanismo y menos urbanismo”. Y para demostrar su “humanismo”, anunció que para impulsar “lo que irá dentro” de esa operación: la constitución de la figura jurídica que permitirá “dar un salto” al proyecto del BioClúster de Innovación y Salud en Bellvitge. Se trata de una asociación integrada por siete socios: la Universidad de Barcelona, los hospitales de Bellvitge, Sant Joan de Deu, Duran i Reynals del Instituto Catalán de Oncología (ICO), los Ayuntamientos de Esplugues y l’Hospitalet y el Instituto de Investigación Biomédica de Bellvitge (IDIBELL).

Esa fórmula de colaboración público-privada contará, dice Quirós, con una aportación económica inicial del ayuntamiento hospitalense para crear “la estructura que capte talento y recursos para hacer realidad este clúster referente de innovación y salud al margen del planeamiento urbanístico”. El presidente de AEBALL, Santiago Ballesté, le ha pedido al alcalde que «hay que involucrar urgentemente a nuestras empresas en este proyecto, para conseguir crear entre todos un verdadero ecosistema territorial que potencie los proyectos innovadores relacionados con la salud».

La cuarta petición de “paciencia y confianza” la formuló el alcalde ante las quejas de inseguridad ciudadana “y miedo a que te violen y atraquen” que ha manifestado una empresaria. En ese sentido, el alcalde se ha comprometido ante los empresarios a mejorar el mantenimiento de los espacios públicos del entorno del Distrito Económico L’H y apostar por sectores de actividad integrados en la trama urbana como la carretera del Mig. Y ha realizado el anuncio de que “acompañaremos a las empresas en la renovación de las naves, donde hay más de 300 cubiertas de fibrocemento que deben retirarse por ley antes del año 2035 y donde se pueden instalar más de 30 hectáreas de placas fotovoltaicas”. En este punto, los empresarios reclamaron a Quirós que la sustitución de las cubiertas de uralita de las naves no les cueste dinero, a lo que el alcalde les dijo que “recibirán ayudas, pero gratis no saldrá”.

También pidió el alcalde “paciencia y confianza” a los empresarios “porque cuesta arrancar la maquinaria municipal” ante sus reivindicaciones de crear una ventanilla única en la que tramitar todos los trámites administrativos municipales, “que en ocasiones nos colapsa”, al tiempo que le pidieron mejores transportes y eficiencia energética en los polígonos industriales. Y respecto a una petición directa que le ha formulado Rosa Fiol, directora general de AEBALL, en el sentido de que los medios de comunicación municipales también informen de las actividades de las empresas de la ciudad, Quirós se limitó a decirle a Óscar Sánchez, director de los medios de información municipales, presente en la sala, que tomara buena nota “porque yo no entro en marcar las líneas editoriales de los periodistas y siempre he entendido que hacían bien su trabajo para que la información llegue a todos los vecinos”.

En su primer acto ante los empresarios como alcalde, Quirós también se ha referido a la conexión que el Ayuntamiento planea realizar entre este nuevo polo biosanitario con la futura ampliación del Hospital Clínico de Barcelona, planeado en la zona del Samontà en la fachada norte de Pubilla Casas, junto al comienzo de la avenida de la Diagonal y el municipio de Esplugues. Una conexión que aspira a unir los dos grandes polos de desarrollo económico, sanitario y cultural situados al norte y al sur de l’Hospitalet y que, según Quirós, se vertebrará gracias a la construcción del intercambiador metropolitano de La Torrassa, con el que también se logrará mayor fluidez gracias al cubrimiento de las vías ferroviarias en ese punto hasta la entrada en Barcelona, por el “cajón” hasta Sants.

El alcalde ha explicado que el intercambiador de La Torrassa, junto al Centro Cultural Tecla Sala, “mejorará no sólo la conectividad entre diversas áreas estratégicas, sino que también abrirá nuevas oportunidades de empleo y crecimiento económico en el Samontà, una de las zonas de intervención prioritaria para el gobierno de la ciudad». En el Samontà el alcalde incluye Pubilla Casas, La Florida, Collblanc y La Torrassa, dos kilómetros cuadrados de superficie donde vive la mitad de los hospitalenses.

Quirós puso énfasis en que el intercambiador metropolitano de la Torrassa conectará la Diagonal con la Granvia, la Zona Franca y el Port, creando un corredor económico que facilitará el flujo de personas y mercancías. «Esta infraestructura es vital para integrar mejor las diferentes zonas de la ciudad, pero también para darle la vuelta a todo el sistema de movilidad en Cataluña», ha dicho el alcalde.

David Quirós ha subrayado que L’Hospitalet no se conforma con ser la segunda economía local de Cataluña en PIB (6.903 millones de euros) y en puestos de trabajo (104.000): “Queremos que las oportunidades económicas lleguen a cada rincón de la ciudad. Por eso, el desarrollo del intercambiador metropolitano es un paso crucial para conseguir una centralidad económica plena en la Barcelona metropolitana, que beneficie tanto a grandes empresas como a pequeños negocios locales”. También se vanaglorió de que la ampliación de la Fira de Barcelona con 60.000 nuevos metros cuadrados “se haga totalmente en territorio de l’Hospitalet”.

Los afectados, cerca de 200, han invertido cerca de 30.000 euros para aislar sus viviendas

El cubrimiento de una parte de la Gran Vía, que viene siendo reivindicada desde hace más de 25 años por los vecinos de dos edificios colindantes a la gran avenida de la barriada Gran Vía Sur, está pendiente de que el Departament de Territori de la Generalitat le dé el visto bueno.

El proyecto de soterrar la Gran Vía y de bajar el nivel de la calzada central con el fin de unificar dos partes de l’Hospitalet totalmente divididas por la gran arteria de entrada a Barcelona se inició entre 1996 y 1997.

La Asociación de Vecinos del barrio al no estar de acuerdo con el proyecto, ya que una parte del barrio quedaba fuera del soterramiento, inició un Contencioso Administrativo. Tras varios años de negociación con el ayuntamiento se llegó a un compromiso, estando de alcalde  Celestino Corbacho, en el que el municipio se comprometía a hacerse cargo del cubrimiento de la parte que en el primer proyecto había quedado fuera. Esto fue en enero de 1998. La obra tenía que estar finalizada en el 2003.

La Asociación de Vecinos, con este compromiso, retiraba el contencioso interpuesto ante los tribunales. La obra de soterramiento de la Gran Vía y la diferenciación del nivel iba desde la plaza Cerdà hasta la plaza Europa, pero había 190 metros que quedaban sin cubrir y que afectaban a los dos bloques más próximos a la gran avenida. El total de vecinos afectados rondaban los 200.

Las obras de soterramiento del primer proyecto, finalizaron en 2006, después de diferentes retrasos y quedaron pendientes los 190 metros comprometidos con el ayuntamiento. En el 2021, la asociación de vecinos, después de centenares de reuniones con los responsables municipales sin éxito alguno, realizaron una denuncia ante el Síndic de Greuges por el incumplimiento del acuerdo de 1998.

El Síndic de Greuges, en febrero de 2022, emitió un informe, en el que de forma contundente insta al ayuntamiento a cumplir con los compromisos acordados en su día. A partir de aquí se retoman las negociaciones con el ayuntamiento y se elabora el proyecto definitivo de cubrimiento de la parte que reclamaban los vecinos, la más afectada por los ruidos que produce la circulación de los vehículos a su paso por la Gran Vía.

El proyecto fue refrendado por la asamblea de vecinos el pasado 23 de marzo de 2024 y en la actualidad está para su aprobación en el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ya que la parte central de la Gran Vía está bajo su competencia. La obra está presupuestada en 5 millones de euros y el plazo de ejecución de 7 meses.

Los vecinos llevan años soportando un calvario. El ruido es ensordecedor y a pesar de que se han realizado cambios en el asfaltado de la Gran Vía utilizando materiales más insonoros, no se ha eliminado. La estructura actual de la gran avenida hace efecto cajón y el sonido sube hacia arriba de forma que donde más se percibe es en los pisos que tienen más altura.

Según representantes de la asociación de vecinos, la contaminación acústica que padecen los afectados está muy por encima de las recomendaciones dadas por la OMS. Los índices medidos hasta ahora oscilan entre 70 y 80 decibelios cuando la recomendación de la organización internacional es de 55. Los vecinos se han llegado a gastar cerca de 30.000 euros para aislar las viviendas.

El 17 d’octubre s’encarregarà un informe que, en sis mesos, ha de determinar la reobertura de Ràdio l’Hospitalet

Per al proper dijous 17 d’octubre esta convocada la primera reunió, amb caràcter extraordinari, del Consell Consultiu i Assessor dels Mitjans de Comunicació Públics, que va ser aprovat en el darrer ple, a la seu de l’empresa municipal que els gestiona: La Farga, Gestió d’Equipaments Municipals. L’ordre del dia de la reunió té un notable interès especialment pel que fa al punt tercer “acceptar l’encàrrec de l’acord tercer de la moció Reobertura de Ràdio l’Hospitalet”, que es va aprovar en el ple ordinari de febrer d’aquest any.

En el primer punt de l’ordre del dia hi ha la pròpia constitució oficial del Consell Assessor que estarà format per cinc representants dels grups polítics amb presència al Consistori, deu membres dels que integren el plenari del vigent Consell de Ciutat i tres professionals acreditats en l’àmbit de la comunicació general o local. En concret, el Consell Assessor estarà format per les següents persones: els regidors David Gómez (PSC) i Coque Garcia (ERC) com a president i vicepresident, respectivament, i Fernando Aragonès com a secretari (secretari de la Junta de Govern local). En representació del Consell de Ciutat: Felipe Campos, Eugenia Delgado, Helena Cerrato, Daniela Vilarasau, Ahmed Yafou, Pedro Pérez, Maria Hilda López, Javier Garrigós, Celia Valero i María Labernia i els professionals de mitjans de comunicació Soledad Domínguez, Álex Salmon i Joan Carles Valero. Aquest darrer, fins al mes de maig passat president de Foment de la Informació Crítica i elegit per aquesta entitat a primers d’any, va rebre l’informe d’idoneïtat i va ser informat per unanimitat en la Junta de Portaveus del 22 de novembre de 2023 en substitució de l’actual director d’El Llobregat, Javier Adell, que havia estat proposat inicialment.

El segon punt de l’ordre del dia de la reunió, informarà de la composició del nou Consell Executiu i de Programació dels Mitjans que va ser aprovat en la Junta de Portaveus del 23 de setembre passat i que s’ha mantingut en reserva absoluta durant aquests darrers 12 dies. Aquest instrument, que hauria d’haver-se constituït igual que el Consell Assessor, fa més d’un any, depèn en exclusiva de l’alcaldia donat que és a l’alcaldia a qui correspon la candidatura de la seva composició. De tota manera, és un organisme format exclusivament per professionals dels mitjans de comunicació, cinc en representació dels grups municipals, que ells mateixos determinen, tres periodistes que s’escullen directament des de la direcció dels mitjans i una tècnica del Departament de Comunicació, amb un secretari amb veu però sense vot que és el mateix secretari del Consell assessor.  El president d’aquest organisme executiu és el director dels mitjans, Òscar Sánchez, i els vocals, que elegeix cada grup polític, Mario Ruiz (PSC), Jordi Vera (ERC-EUiA), Concepció Estévez (PP), Sonia Motos (VOX) i Francisco Javier Rodríguez Baena (Comuns). A banda, hi figuren com a vocals, el director adjunt de El Mundo Deportivo, Fernando Polo; José Carlos Sorribes. d’El Periódico de Catalunya i Javier Adell, director d’El Llobregat.

Pel que fa al tercer punt de l’ordre del dia, es proposa acceptar l’encàrrec que figurava en el punt tercer de la moció aprovada al febrer. El punt tercer deia el següent: “Instar al Consell Consultiu i Assessor a elaborar, en un termini màxim de sis mesos, un informe sobre les diferents opcions per la reobertura de la ràdio municipal, així com les plataformes d’emissió, i els seus costos”. Això vol dir que abans del 17 d’abril del 2025, hauria d’existir un informe per valorar-ne la reobertura, si es complissin els terminis, cosa que tractant-se de mocions municipals, resulta molt dubtós.

L’entitat editora d’aquest digital, Foment de la Informació Crítica, és la única associació de la ciutat estretament vinculada al món de la informació i, en aquest sentit, caldria destacar que entre les persones que figuren en el Consell Assessor i en el Consell Executiu dels Mitjans de Comunicació Públics hi ha un soci de l’entitat en cadascún d’ells, cosa que resulta, com no podia ser de cap altra manera, clarament destacable. Com sembla obvi, el fet que siguin socis de l’entitat no compromet per res la seva actuació, que respondrà amb tota seguretat al que determinin en el seu moment en funció dels seus propis criteris.

Presentat a l’Harmonia l’informe sobre projectes educatius de futur, dels joves d’origen migrant a l’Hospitalet

Amb una nodrida representació del sector educatiu de la ciutat, especialment dels organismes que treballen amb joves immigrants, es va presentar aquest dimecres a L’Harmonia la recerca sobre Trajectòries formatives i projectes de futur dels joves d’origen migrant a l’Hospitalet. Va ser present també la regidora adjunta de Cicles de vida dins l’àrea de Ciutat de Drets, Olga Fernández, que va dirigir unes paraules als assistents.

Les coordinadores del treball encarregat per l’Observatori de la Infància de l’Hospitalet, Irene Sabaté i Sìlvia Bofill-Poch, i una membre de l’equip investigador, Patrícia Bertolin, es van encarregar de presentar les línies mestres del treball i les conclusions i, en acabar, encara va haver temps de recollir diverses reflexions dels assistents sobre el moll de l’os del treball qualitatiu, centrat especialment en els mecanismes i recursos emprats per resoldre els conflictes que sorgeixen sovint en les últimes fases del sistema educatiu obligatori en el trànsit al post-obligatori.

El treball de recerca buscava especialment identificar les trajectòries formatives i els projectes educatius de la joventut immigrada a la ciutat o fills dels acabats d’arribar d’origen extracomunitari, entre els 14 i els 18 anys. I, per fer-lo, es van entrevistar 36 nois i 21 noies procedents de l’Amèrica Llatina, de l’Àfrica o d’alguns països asiàtics, a banda del testimoni de membres dels Departaments d’Orientació, coordinadors i coordinadores pedagògics i de nivell, tutors de cursos i educadors socials. Hi van participar persones vinculades als instituts de secundària Fontseré, Pedraforca i Bisbe Berenguer i entitats o associacions que ofereixen itineraris formatius alternatius i programes de suport com El Llindar, Esclat, JAPI, AEMA, Itaca i l’Escola de Vida de La Florida-Les Planes.

El treball de recerca que va durar un any sencer va incloure 39 entrevistes en profunditat a professionals i el testimoni dels 57 joves inclosos en l’estudi amb entrevistes individuals o grups focals qualitatius. La presentació de l’informe a L’Harmonia va consistir bàsicament en l’explicació dels objectius i de la metodologia emprada, l’anàlisi de l’abandonament escolat prematur i les característiques dels diferents programes de formació i inserció i les seves particularitats a la ciutat, i tot el ventall extens de conclusions i de propostes concretes per afrontar la problemàtica, les demandes i les recomanacions que caldria aplicar per mitigar les dificultats que apareixen i que impacten directament sobre el futur formatiu de les joves generacions de persones immigrades.

En aquest sentit, es va posar sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre els factors estructurals i la desigualtat generada oposant-la a la culpabilització individual en termes de mèrit. L’oportunitat que es pot despendre de l’experiència migratòria en valors positius (optimisme migrant), la vinculació escolar com a repte en front de factors adversos que poden dificultar la identificació amb la cultura escolar, i la necessitat, en última instància, de superar les concepcions lineals dels itineraris formatius. Més enllà d’aquests aspectes s’arribava a la conclusió que els centres educatius han de superar la visió generalitzada que tenen de que només són recursos de transmissió de coneixements per convertir-se en espais d’estabilitat i referència especialment pels nouvinguts de més de 16 anys i afrontar el dilema entre el reforç de la inclusió dels joves amb dificultats en els centres ordinaris, o la derivació a alternatives formatives segregades; i, d’altra banda, reforçar l’oferta d’itineraris alternatius eliminant els biaixos de gènere que tot sovint s’observen.

Igualment es van posar de manifest les paradoxes que es veuen respecte de l’abandonament escolar on no hi ha diferències entre col·lectius amb més o menys immigració o, per exemple, la constatació que, en centres on hi ha una majoria de joves immigrats, el desenvolupament millora i l’abandonament escolar d’aquest col·lectiu disminueix força. I finalment, com a corol·lari de tota la recerca, els elements que també es van posar de manifest en el debat posterior sobre si els recursos de segona oportunitat que hores d’ara es desenvolupen al marge del sistema educatiu en el seu conjunt s’han de mantenir com fins ara o convindria inserir-los dins del sistema educatiu global. Tant pel fet que els recursos formatius de segona oportunitat en moltes ocasions es converteixen en veritables eixos que faciliten els currículums vocacionals, com pel fet que aquests recursos formatius de segona oportunitat sovint, o gairebé sempre, es mantenen sobre la base de subvencions de les administracions públiques o privades quan no deixen de ser una part més del sistema educatiu global. I, per tant, s’haurien de finançar amb els recursos propis de l’educació general obligatòria i port-obligatòria.

Com sempre, aquests treballs de recerca que serveixen per indagar a fons sobre la realitat social que ens envolta, ofereixen un cúmul de recomanacions per millorar els objectes del treball: en aquest cas, les trajectòries formatives dels joves amb dificultats que molt sovint encaminen les seves passes a projectes de segona oportunitat. Algunes de les intervencions es van dirigir justament al fet que els estudis posen el dit a la nafra i fan propostes i recomanacions que després els poder públics haurien de recollir, però que malauradament queden en un calaix.

Sigui com sigui, el treball de recerca presentat dimecres és d’una gran qualitat i ofereix elements contundents per a la reflexió de futur. El posem a l’abast dels lectors que el vulguin consultar (aquí l’informe).

Val a dir que, abans de la presentació al segon pis de l’Harmonia, els joves de Plaudite teatre van oferir quatre quadres escènics a la planta baixa, per tal de preparar els assistents al que havia de ser l’exposició pública del contingut i les conclusions de l’informe.

Assemblea a La Florida i concentració a Collblanc, com a símptomes del creixement de l’activisme social

A l’Hospitalet es viu en una situació d’emergència. Des de diferents llocs, el veïnat intenta trobar maneres de fer front a una inestabilitat que te múltiples cares. Amb poca diferencia de dies, en un mateix cap de setmana, hi ha hagut una assemblea de l’associació veïnal de La Florida i un acte reivindicatiu contra la massificació turística i la especulació immobiliària, en la plaça del mercat de Collblanc.

A l’assemblea de l’AVIV de La Florida, que es va celebrar dijous 26 de setembre en el marcat de La Florida, es va fer un repàs de les activitats de l’entitat en l’últim any. De fet, l’associació impulsa una petita constel·lació de iniciatives i participa en nombroses activitats que, en molts casos, configuren grups estables de veïns i veïnes.

Alguns d’aquests grups els podem trobar en projectes com “La Florida s’aveïna”, que forma part del programa de Comunalitats Urbanes de la Generalitat i en el que l’associació hi participa al costat d’altres entitats com Keras Buti, Cuidem amb Cor, MUET i Mujeres Pa´lante. El projecte vol afavorir el treball i la cohesió comunitària, afavorir espais de creació i d’autorepresentació del que poden considerar-se cultures subalternitzades, així com el suport i les cures en els processos de regularització de persones migrades, i l’impuls d’agroecologia d’estratègies ecofeministes. Moltes de les activitats es fan des de l’espai comunitari Pomezia del carrer Pins, 10 .

Una mica en paral·lel, participen també de l’espai Laurel 31, en el carrer del mateix nom, dedicat a la producció tèxtil, generant alternatives d’economia social i solidaria. I, al costat de LaFundició, participen en el projecte de construir una cooperativa d’habitatges, centrada en trobar alternatives d’accés a l’habitatge de persones amb dificultats d’enfrontar-se als excessos del lloguer.

La associació impulsa també l’activitat La Flori es planta, com una reivindicació per dignificar l’espai públic del barri i, al mateix temps, construir una biblioteca de llavors com una eina per intercanviar recursos i coneixements.

Al costat d’això, tenen una activitat reivindicativa al voltant de temes com l’espai de la segona planta del mercat, que ara l’Ajuntament unilateralment ha decidit convertir en una mena de centre de transformació digitat, La Florida 5.0, bandejant la participació de les entitats del barri en la dedicació de l’equipament. Han reivindicat també l’apertura del nou CAP del barri, que finalment va obrir el dia anterior a l’assemblea, i segueixen batallant per la nova biblioteca de La Florida.

El mateix dia de l’assemblea van inaugurar al mercat la exposició itinerant de Memòria del Moviment Veïnal, creada pel Centre d’Estudis i que va estar exposada fa setmanes a Can Trinxet, amb la col·laboració de l’AVIV Som Santa Eulàlia.

No cal dir que, al costat d’aquestes activitats que s’han resumit aquí, l’AVIV de La Florida participa en diverses iniciatives a nivell de ciutat, com ara el Comitè l’H amb Palestina, lHVerd, i d’altres. De moment la entitat pateix, com d’altres associacions veïnals de la ciutat, la crisi i la relativa paralització de la FAV L’H i, mentre tant i no per casualitat, un dels membres de l’associació, en Pedro Luna forma part de la Junta Directiva de la CONFAV (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya)

Dos dies més tard, el dissabte 28 de setembre, la associació va estar també present a la concentració organitzada per la Plataforma Contra l’especulació immobiliària i la massificació turística, a la plaça del mercat de Collblanc. En aquest acte públic van assistir moltes de les entitats que participen de la Plataforma, especialment els col·lectius dels blocs dels carrer Occident 14, i del carrer Holanda 36, que van poder explicar com se’ls vol expulsar dels seus habitatges per transformar-los en apartaments turístics.

A la plaça es va llegir el manifest de la plataforma, signat fins ara per 17 entitats de la ciutat —entre elles FIC—, i que té el suport dels partits polítics d’esquerres. Van  fer també una activitat de recollida de signatures per exigir a l’Ajuntament mesures urgents i radicals per fer front a la situació del veïnat dels dos blocs esmentats i, en genera,l als efectes de la massificació turística.

Fundación Mapfre reconoce la excepcional trayectoria profesional de la actriz de l’Hospitalet y su compromiso y solidaridad con causas humanitarias

El martes 8 de octubre, la actriz de Santa Eulalia que ha desarrollado una carrera prolífera en teatro, cine y ópera, participando en más de 80 montajes teatrales, una decena de largometrajes y nueve óperas, recogerá el galardón de manos de la reina Sofía en un acto que se celebrará en el Casino de Madrid.

La laureada actriz y directora de teatro Núria Espert había recibido todos los premios posibles de las artes menos el reconocimiento de su ciudad natal, l’Hospitalet, que finalmente llegó en forma de medalla de oro de la ciudad en 2020. Ahora, a la larga lista de galardones se une el de la Fundación Mapfre, que le ha concedido el Premio a Toda una Vida Profesional José Manuel Martínez Martínez. El galardón, dotado con 40.000 euros, lo concede anualmente la Fundación Mapfre a las personas que dedican su vida a mejorar la de los demás y para reconocer y agradecer ese carácter de generosidad y entrega.

Núria Espert (L’Hospitalet de Llobregat, 1935), está considerada como una de las actrices más destacadas de España y ha recibido numerosos premios a lo largo de su carrera, incluyendo el Premio Princesa de Asturias de las Artes y la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes. Este mismo año, ha conseguido el Premio Max de Honor y su ciudad natal tardó demasiados años en ser reconocida, un extremo que se enmendó después de que diversos periodistas, entre ellos quien firma estas líneas, denunciaran en distintas publicaciones tamaño olvido por parte del Ayuntamiento de l’Hospitalet

Trayectoria profesional

Núria Espert inició su carrera teatral en 1950, con La vida es sueño de Pedro Calderón de la Barca, y con Medea de Eurípides, cuatro años más tarde, se consolidó en la escena española, participando posteriormente en montajes como El caballero de Olmedo de Lope de Vega, Las brujas de Salem de Arthur Miller y Don Juan Tenorio de José Zorrilla. Con 24 años, creó su propia compañía y forjó una sólida reputación con obras como Anna Christie de Eugene O’Neill, Las criadas de Jean Genet y Yerma de Federico García Lorca.

Además de su trabajo como actriz, Espert ha sido directora escénica, consiguiendo éxitos con obras como La casa de Bernarda Alba de Lorca, Madama Butterfly de Puccini, La Traviata de Verdi y Carmen de Bizet, colaborando con destacados directores musicales como Zubin Mehta. Fue también directora del Centro Dramático Nacional.

En total, a lo largo de sus más de 60 años en el mundo del arte ha participado en más de 80 montajes teatrales, una decena de largometrajes y nueve óperas, demostrando su versatilidad y talento en todo tipo de géneros y formatos, siendo reconocida internacionalmente como una de las figuras más importantes del teatro español.

Compromiso social

Además de su impecable trayectoria sobre los escenarios, Núria Espert ha demostrado un fuerte compromiso con diversas causas sociales y humanitarias que buscan hacer del mundo un lugar más igualitario, inclusivo y solidario. En 2019, recibió el Premio Internacional Humanismo Solidario “Erasmo de Rotterdam”, un galardón que reconoce el valor humano y la interculturalidad de personalidades e instituciones. Durante la pandemia de COVID-19, participó en varias campañas destinadas a mitigar el impacto económico y social de la crisis sanitaria, a través de la ayuda a las personas y colectivos más afectados. Y en 2022, aportó una donación para la recaudación de fondos para los damnificados por el volcán Cumbre Vieja de La Palma.

Núria Espert ha participado activamente en campañas de concienciación para la inclusión social y cultural, y ha sido una ferviente defensora de la libertad de expresión. A lo largo de su carrera, ha utilizado su plataforma para abogar por la importancia de la cultura y el arte como herramientas esenciales para una sociedad libre y democrática. Ha participado en numerosos eventos y conferencias donde ha subrayado la necesidad de proteger y fomentar la libertad artística y la libre expresión como medios para cuestionar, reflexionar y avanzar como sociedad.

Parte de su legado reside en las nuevas generaciones de actores y directores, a quienes Espert ha formado y con quienes ha compartido su experiencia, conocimiento, habilidades y pasión por el teatro y el arte. Sin duda, la Espert es una de las hospitalenses universales.

El projecte ha estat venut com un impuls a la recerca biomèdica que ha rebut un entusiàstic suport per part dels elements sanitaris i acadèmics

El grup municipal de L’Hospitalet en Comú Podem ha anunciat la presentació d’un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació definitiva del projecte Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia que havia estat aprovat inicialment per la Comissió de Territori de Catalunya a primers d’abril d’aquest any, aleshores encapçalada per la consellera d’ERC, Ester Capella (veure https://lestaca.com/lestacalh/la-generalitat-aprova-el-pla-biopol-que-omplira-el-sud-de-la-granvia-de-blocs-dentre-8-i-15-pisos-dalcada/).

El projecte ja va ser anul·lat anteriorment i havia estat objecte d’al·legacions dels grups polítics del mateix àmbit dels Comuns, d’ERC i de la CUP en anteriors mandats i de protestes continuades de l’organització ecologista Depana i de la Plataforma Ciutadana No Més Blocs. Aleshores el projecte acabava amb la darrere zona agrícola de la ciutat i urbanitzava a banda i banda de la Gran Via tocant el límit amb el Prat amb blocs d’oficines i habitatges d’entre 8 i 25 pisos d’alçada.

Segons el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, “els indicadors de l’Hospitalet relatius a l’urbanisme son molt dolents: som la ciutat amb més densitat de població d’Espanya i amb els districtes més densos d’Europa, la tercera ciutat d’Espanya amb els edificis més alts, la segona ciutat de Catalunya amb menys zona verda per habitant i, a més a més, el 86% del nostre sòl és artificial”.

D’acord amb la nota de premsa de la formació, “el Pla Director Urbanístic Biopol de la Gran Via redunda en els vicis que van donar lloc a la nul·litat del PDU de 2017: Envaeix competències de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no és un instrument urbanístic adequat, el caràcter supramunicipal no es troba fonamentat, manté la mateixa edificabilitat i usos del PDU anterior, es disfressa amb la idea de crear un pol biomèdic d’investigació, però no hi ha reserva per a aquest ús (es tracta de simples edificis d’oficines), sembla un megaprojecte que beneficia als promotors que van comprar aquests terrenys per pocs diners i la recuperació de zones verdes és una simulació.”

De fet, el projecte del biopol, que ha aconseguit el suport de la Universitat de Barcelona i d’alguns organismes sanitaris de recerca ubicats a la ciutat, ha estat des del primer moment l’excusa per dissimular una de les més substancioses operacions immobiliàries especulatives que estan pendents a la ciutat, després de la promoció de Cosme Toda que també està pendent de recurs per no respectar les zones d’ombra de les edificacions i de les brutals promocions de l’antiga caserna de la Remunta, de l’àrea de Can Trinxet i la Indo i la que també està prevista a la zona de la Vanguard. Val a dir que les institucions sanitàries semblen haver-li fet el joc a l’Ajuntament de l’Hospitalet i s’han pronunciat reiteradament a favor del clúster biomèdic, sense prestar atenció al clam de la ciutadania hospitalenca farta de la densificació insuportable que pateix el municipi. De fet, el mateix alcalde a la presa de possessió del càrrec el passat mes de juny, en paraules que va recordar públicament el representant de la UGT el passat dilluns al saló de plens, va defensar la idea de “menys urbanisme i més humanisme”. No obstant això, el govern local sempre ha donat un suport entusiàstic a aquesta operació i no ha mostrat indicis de voler aturar el projecte.

En la nota de premsa feta pública per anunciar la presentació del recurs, els Comuns culpen de la situació de densificació urbana de la ciutat a la brutalitat immobiliària del franquisme i als governs de Corbacho i Marín, dels quals el govern Quirós és la continuïtat absoluta. Deixen de banda el període Pujana que va durar 15 anys, per bé que els quatre primers, en coalició amb el PSUC i CiU, si que va haver una certa aturada en la construcció producte de l’enorme sensibilització existent entre el veïnat durant els anys de la Transició, que després va ser lenta i sistemàticament vulnerada.