La entidad participa por primera vez en la Rambla Just Oliveras durante una intensa jornada cultural marcada por la reivindicación social, la literatura local y la alta afluencia de público

Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet participó por primera vez con un stand propio durante toda la jornada de Sant Jordi en la Rambla Just Oliveras. La entidad celebró así una de las festividades culturales más importantes del año, donde expuso los libros publicados desde su creación en 2018, compartiendo espacio con numerosas entidades, asociaciones y colectivos de la ciudad.

Entre las principales novedades presentadas, FIC dio a conocer el dossier titulado ‘7  Dones de l’Hospitalet’, una recopilación de artículos publicados en la web con motivo del 8 de marzo. Los textos, escritos por mujeres de la ciudad, abordan la situación actual del feminismo y analizan los retos que deben afrontarse desde las políticas públicas a nivel local.

Asimismo, FIC ha elaborado un auca en catalán y castellano, diseñada por Miguel Porres, que narra en formato de viñetas la historia y evolución de FIC y de su medio digital L’Estaca. Bajo el título “Auca de los que se sienten activos”, la publicación repasa desde la fundación de la entidad hasta su vocación actual, destacando el carácter voluntario, plural y comprometido de sus miembros. El mensaje central subraya el objetivo de contribuir a la mejora de la ciudad mediante iniciativas que fomenten la participación y la dinamización social.

El auca también incluye una llamada a la ciudadanía para sumarse al colectivo, que organiza a lo largo del año diversas actividades de debate y encuentros sobre los principales temas que afectan a l’Hospitalet. Además, se editó una versión en blanco y negro pensada para el público infantil, que puede ser coloreada, despertando el interés tanto de niños como de familias.

El stand de FIC estuvo presidido por dos roll ups de L’Estaca y de uno de los actos estrella de la entidad: La Nit dels Insurrectes, junto a carteles reivindicativos que denunciaban la falta de democracia y de libertad de información en el ámbito municipal, señalando las limitaciones en la participación ciudadana en los plenos.

Javier Marin Vazquez, autor de los libros Comunicación, Izquierda y Derecha y El Poli Rojo estuvo firmando sus libros en el stand de FIC.

La jornada de Sant Jordi se desarrolló con una gran afluencia de público en toda la Rambla Just Oliveras. Librerías, entidades, partidos y sindicatos participaron en un evento que volvió a consolidarse como punto de encuentro cultural. La parada de Bibliotecas se convirtió en uno de los espacios más concurridos, acogiendo la firma de libros de cerca de medio centenar de autores y autoras de diversos géneros, desde novela e historia hasta ensayo y poesía.

Entre los nombres destacados que participaron se encontraban Estrella Ambrojo, Dolors Marín, Ramon Breu, Ireneu Castillo y Matilde Marcé, entre otros, junto al Centre d’Estudis de L’Hospitalet. La diversidad de obras reflejó la riqueza cultural y literaria del territorio.

Estos son los autores y sus libros que pasaron por el stand de bibliotecas: Simplicio Nsue Avoro: ‘El renacer sobre el baobab’; Eva Muñoz; Carmen Hurtado: ‘Caer al cielo’; Josep Borrajo: ‘Una pedra a la sabata’; Hilda Suárez García: ‘Andante solitario’; Tomàs Callau: ‘Macià a Moscou: centenari (1925-2025): internacionalització de la causa catalana’; Carmen Luz Carbonell García: ‘A mi manera. Memorias de una cubana’; Susana Polo: ‘Hasta que roce tu piel’: Ireneu Castillo: ‘Els últims masos de l’Hospitalet’; José Luis Martín: ‘Solo el Diablo te ayudará’; Estrella Ambrojo: ‘Cádiz, aquí y ahora’; Laia Cabré i Vandellós: ‘Fes Clic amb el teu gat’; Centre d’Estudis de l’Hospitalet: ‘Quaderns d’estudi 39’; Manuel Domínguez: ‘Algunes històries de l’Hospitalet’; Matilde Marcé i Piera: ‘Coses de l’Hospitalet i més’ (segona part); Àngel Amatller López: ‘Maginet, els oblidats de la guerra civil’; Adrià Colás: ‘El Monòlit del tresor’; Emília Olivé: ‘Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat’; Álvaro Cortés Oliva: ‘Mars blaus: encuentros entre la Mediterránea y América Latina’; Jordi Ballart Macabich:‘Vuit graus. Els nedadors d’hivern’; Dolors Marin Silvestre: ‘Dones de foc: internacionalistes a Catalunya (1936-1939): aportacions per a noves genealogies feministes’; Pol de Herrero: ‘Nuevos monólogos (más y mejor)’; Alba Serrano Gimenez: ‘Històries de terror per a valents’; Antoni Paris i Núria Montoriol: ‘Me transformo, luego existo’; Rosa Barreiro: ‘Ecos del interior: escucha tu alma’; Catalina Doblas:‘El Círculo de la gaviota’; Gabriela Maldonado Fernández: ‘Y el cielo se iluminó: vidas y poemas; Antoni Pla: ‘BABU, Sumolé’; Ramon Breu: ‘Anatomia d’un silenci’; Núria Beitia, et al.: ‘Educación Menstrual’; Raül Giménez: ‘Egòlium, un  viatge per la llum’; Marc Parés Escudero: ‘El vuelo de Ágape’; Marta Renato: ‘Sendero de estrellas’; Diego Medina Espinel: ‘En busca del árbol de la vida; Mercè Vázquez: ‘Diario de campo de un artista despeinado’; Noel Rodriguez Mussach: ‘L’Escolta Invisible va de solidari’; Jaime Martín: ‘Jamás tendré 20 años’ (reedició); Sílvia Xancó Grau: ‘Como transformar tus heridas en semillas de vida’; Nuria Vázquez Chimeno i Mercè Vázquez Chimeno: ‘El mar cicatriza’; Joan Soto: ‘Candel, l’altre català’; Samuel Giménez: ‘Sangre, sudor y letras’; Ricard Gutiérrez: ‘¿Ornitoqué?’; Xavi Villalvilla Berenguer:‘La vida que no te conté’; Jordi Nomen:‘Contra la tiranía del like’; Fernando Riera:‘Civilización perdida’; Pako Muñoz:‘Pacto de silencio’; Alba Vidal:‘La descendencia de los árboles’; Nathalie d’Arc:La esencia del Ser reside en la sombra; Eva Vilarrasa Colomer: ‘Martí’.

La novela del hospitalense Roger Bastida ‘Passeig de Gràcia. Història d’una família’ tuvo un gran éxito en esta jornada y se situó entre las más vendidas en Barcelona. Fue presentada en la misma calle que lleva el título del libro.

Caldria un control de la publicitat privada en els mitjans públics, però també de la publicitat institucional en els mitjans privats

El finançament dels mitjans públics amb publicitat privada porta molts anys en aquest país sent motiu de controvèrsia. De la mateixa manera que ho és el finançament dels mitjans de comunicació privats amb publicitat institucional. En tots dos casos entren en contradicció flagrant la independència informativa i la sostenibilitat econòmica dels mitjans.

En el primer cas, quan els mitjans de comunicació públics s’aprofiten de la seva capacitat de difusió, per captar publicitat privada, el que estan fent és utilitzar un mecanisme de competència deslleial per rebaixar els costos de finançament. És a dir, els hi costa menys el manteniment d’aquets mitjans públics, ingressant recursos procedents de la publicitat privada, que capten amb certa facilitat perquè aquests mitjans de comunicació públics arriben a més llocs que el que serien capaços de fer mitjans privats que no tenen habitualment la capacitat econòmica de l’Administració. Utilitzar aquest recurs de captació de fons privats impedeix que els mitjans no públics es puguin beneficiar de la necessitat publicitària que els podria garantir la rendibilitat econòmica. Per tant, es tracta d’un cas de competència deslleial que el govern de Rodríguez Zapatero va tenir molt clar quan al gener de l’any 2010 es va prohibir la publicitat convencional a TVE, en aquest cas amb dos objectius: facilitar la supervivència dels mitjans televisius privats i evitar que la publicitat influeixi sobre els continguts dels mitjans públics.

L’altra cas, també molt important i significatiu és el que es refereix a la publicitat institucional, és a dir, aquella publicitat que les Administracions paguen als mitjans privats per inserir serveis o campanyes i que s’ha convertit en un sistema que també té una doble dimensió: els mitjans privats que reben publicitat acostumen a convertir-se en portaveus oficiosos de l’Administració que paga i l’Administració que paga converteix als mitjans que no li creen problemes, en subjectes fidels i aprofita per discriminar a tots aquells que li son crítics.

En tots dos casos, resulta d’una urgència total posar ambdós temes sobre la taula amb l’objectiu de garantir una bona utilització dels recursos públics i preservar a l’hora el mercat lliure de la publicitat privada convencional.

En el cas de l’Hospitalet, ambdós qüestions son fonamentals. En primer lloc perquè no està regulada —i caldria fer-ho— la inserció de publicitat convencional en els mitjans públics que edita i controla l’equip de govern i, en segon lloc, perquè no hi ha cap mena de transparència en les línies que regeixen la inserció de publicitat institucional en els mitjans privats. Així, doncs, els mitjans de comunicació públics de l’Hospitalet gaudeixen d’un sobre-finançament (perquè fan servir ingressos públics i ingressos privats) que li garanteixen una situació de monopoli en limitar molt substancialment que la publicitat convencional privada pugui anar als mitjans privats i els ajudi a finançar-se per garantir la seva viabilitat econòmica.

D’altra banda, hi ha una opacitat flagrant en la distribució de recursos públics a mitjans de comunicació submisos i aduladors i no hi ha cap mena de control sobre les raons objectives que podrien aconsellar aquest tipus de finançament extemporani.

Sobre tots dos aspectes, que influeixen molt en la viabilitat informativa dels mitjans públics i respecte de l’existència de la informació crítica, caldria posar l’accent per tal d’obligar al govern municipal a ser més curós en aquests àmbits: els diners que rep de la publicitat convencional els resta objectivament als mitjans privats i els diners que adjudica als mitjans obsequiosos afavoreixen de manera general una informació servil.

Hem volgut fer una petita anàlisi del paper de la publicitat privada en el darrer número del “Diari de l’Hospitalet” que s’acaba de repartir aquests dies. Conté 32 pàgines, de les quals gairebé 15 son, en conjunt, de publicitat privada i publicitat institucional. La publicitat privada ocupa més de 7 pàgines globals interiors, a banda d’un faldó de portada i la contraportada, mentre que la institucional ocupa una mica més de 6 pàgines globals. Això vol dir que el 45,3% del contingut del mitjà és publicitat i al voltant del 25% publicitat privada, que ha d’ajudar molt al finançament de les despeses globals (i que justament impedeix que qualsevol altra mitjà privat de la ciutat pugui competir amb igualtat de condicions que el mitjà públic).

Un altre dia, quan poguem consultar les xifres públiques de subvencions publicitàries a mitjans aliens que haurien d’estar disponibles al portal de transparència —i que probablement hi son però costen de localitzar—, informarem en detall als nostres lectors.