El grup popular reclama responsabilitats polítiques per l’evidència d’una plaça que semblava feta a mida amb objectius purament polítics

Ahir dijous es va conèixer la sentència del jutjat Contenciós administratiu núm 10 de Barcelona, que tanca definitivament la reclamació del SPL-CME de l’Hospitalet sobre l’anul·lació de la convocatòria de la plaça de Superintendent de la Guàrdia Urbana, de l’any 2021.

La sentència estima íntegrament el recurs que impugnava la convocatòria de plaça i reconeix que algunes de les exigències que figuraven en la convocatòria, com ara un requisit d’edat màxima, vulneraven articles de la Constitució i suposaven la nul·litat total del procediment. En canvi, la reclamació que incloïa la demanda, sobre que el procediment de convocatòria era contrari a l’eficiència econòmica perquè es convocava una plaça de superintendent existint places vacants de rang inferior, demostrant això l’interès de l’Ajuntament convocant per afavorir econòmicament el candidat que ocupava provisionalment la plaça, ha estat desestimat per falta de proves i perquè la demanda barrejava la creació de la plaça de Superintendent amb la convocatòria, que son aspectes diferents.

Amb la finalització del procediment, que l’Ajuntament de l’Hospitalet no pensa recórrer perquè ja va renunciar en el seu moment a contemplar la plaça de Superintendent —que no existeix ni a Barcelona i, només entre els grans municipis, a Badalona—, es tanca definitivament un contenciós que barrejava els assumptes administratius i penals amb els directament polítics i que avui han servit perquè la portaveu del grup popular reclamés novament l’assumpció de responsabilitats polítiques per part de l’equip de govern.

El cert però, és que els principals implicats, el regidor de Seguretat del moment, Pepe Castro, va deixar de ser regidor socialista l’any 2023 i l’alcaldessa Marín exerceix avui les funcions de delegada del govern de la Generalitat a Madrid. Des d’aleshores, hi ha un nou cap de la Guàrdia Urbana, un nou alcalde i un nou regidor, i el policia que havia guanyat la plaça de Superintendent, Ramon Dosaigües, va haver de tornar al municipi d’on havia vingut: el Prat de Llobregat.

El més significatiu d’aquest cas és que, Ramon Dosaigües, que l’any 2021 optava a la plaça de Superintendent que semblava dibuixada a la seva mida i que en aquell moment era Intendent de l’Hospitalet en Comissió de Serveis, ja havia exercit des de l’any 2015 fins a l’any 2021 com a Cap de Policia del Prat i durant els darrers 14 mesos del seu mandat havia concitat fortes crítiques entre la policia local d’aquell municipi, amb protestes constants, vagues i molt malestar entre la plantilla, de manera que la seva arribada a l’Hospitalet no podia augurar res de bo. Malgrat això, a partir de l’any 2021 es va convertir en el responsable de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, va respondre perfectament al que es podia esperar en quant a conflictivitat amb la plantilla i després va protagonitzar el llarg contenciós de les dues convocatòries de placa de Superintendent, en competència directe amb un caporal de la GU local que també aspirava a la plaça però que va ser desestimat.

Una denúncia del sindicat policial per tràfic d’influències sobre el regidor responsable i el mateix Intendent, va provocar en aquells dies escorcolls de la policia nacional a la Prefectura i el consegüent escàndol. Arran del conflicte i un cop acabats els dos anys de comissió de serveis, Dosaigües va haver de tornar al Prat. Unes setmanes de permís remunerat i 10 mesos successius de baixa laboral van fer que l’antic Intendent, que ja tenia un substitut al Prat que havia pacificat la plantilla, hagués d’ocupar una plaça creada a l’efecte de càrrec de confiança, al marge del servei directe de la policia local.

Costa d’entendre, amb aquests precedents, que l’equip de govern Marín amb Pepe Castro al capdavant de la regidoria, juguessin tan fort amb la plaça de Superintendent si no fos per raons estrictament polítiques, que son les que ara han servit al grup popular per reclamar l’assumpció de responsabilitat polítiques al govern Quirós.

La portaveu Sonia Esplugas assenyalava, en aquest sentit, que no només el govern havia afavorit una plaça a mida sinó que havia represaliat el caporal de la GU que optava a la plaça i que va denunciar el cas. En concret, Esplugas assegurava que “crear una plaça de Superintendent des de l’inici va ser una decisió política, amb un clar transfons partidista, que havíem de sufragar tots els ciutadans” i recordava que “des del Partit Popular vam denunciar des del començament que aquesta era una plaça d’oposició innecessària, sospitosa, i que semblava estar creada ‘ad hoc’ per tal que Ramón Dosaigües fos premiat per una gestió que, com a mínim, va ser nefasta. Només arribar a la ciutat va crispar l’ambient amb la plantilla, va eliminar les patrulles de proximitat i, en lloc de consensuar les noves mesures a aplicar amb els agents, les va imposar de forma marcial”.

Per tot plegat, Sònia Esplugas, demanava que “per un costat, David Quirós, i el tinent d’alcalde, Jesús Husillos, han de donar explicacions públiques sobre aquest cas, que porta anys desprestigiant la Guàrdia Urbana; i per l’altre, dirimir les responsabilitats polítiques que es deriven d’aquesta sentència”.

Manuel Sacristán, Valentí Almirall, Vladimir Lenin, Josep Pallach, Jaume Botey i Andreu Nin, les personalitats evocades per concitar esperança envers el futur

Coincidint amb el centenari del naixement del filòsof Manuel Sacristán, la Fundació Neus Català, des de l’Hospitalet, va organitzar una trobada per parlar d’Esquerra i autodeterminació, el passat dimarts a la Tecla Sala amb mitja dotzena de ponents.

La idea era exposar les idees i les vivències de sis personatges de relleu de diferents èpoques i ideologies, al voltant del controvertit tema de l’autodeterminació des de la perspectiva de l’esquerra, comentades per especialistes i persones properes a partir del coneixement personal o ideològic, com una manera de posar en comú i reflexionar amb els assistents la defensa dels drets socials i dels drets nacionals, que era un dels aspectes que vinculava històricament a les diferents personalitats referides a la convocatòria. De fet, l’acte va durar dues hores —perquè tancaven la sala a les 20,30h com és habitual— i no va haver temps suficient pel debat des de la sala.

Victor Rios evoca a Manuel Sacristán

Pel que fa a l’acte en sí, presentats per l’ex-rector de l’UPC, Josep Ferrer, Víctor Ríos es va encarregar de parlar del filòsof Manuel Sacristán; Jaume Graells del polític catalanista Valentí Almirall; Lucía Aliagas, de Lenin; Ferran Mascarell, del socialdemòcrata Josep Pallach; Pilar Massana ,de Jaume Botey i Miquel Salas, d’Andreu Nin. La trobada tenia una fila cero amb la presència d’una gran part d’entitats de la ciutat i de partits i sindicats, i va ser tot un èxit de públic.

Ríos va explicar amb “dos cèntims” la vida del filòsof nascut al setembre va fer 100 anys i mort a Barcelona molt poc abans de complir els 60. Comunista, a les files del PSUC-PCE des dels anys 50 i fins a finals dels 70, i membre de l’Executiva del partit, de la qual va dimitir l’any 1969, Sacristán ha estat un dels intel·lectuals més consistents d’aquest segle en l’àmbit del marxisme i un dels principals impulsors de revistes de pensament a Catalunya. Va comentar Ríos la implicació de Sacristán en la política cultural des de bon començament, amb la fundació dels Quaderns de Cultura Catalana, fet pels intel·lectuals comunistes catalans des de dintre del país, fins que les suspicàcies estalinistes van obligar a reconvertir la revista en Horitzons i després en Nous Horitzons, controlada pel PCE-PSUC des de l’exterior, i arran d’aquestes iniciatives culturals, els seus contactes amb Josep Fontana i Francesc Vicens també comunistes i també implicats en Nous Horitzons. Va comentar després la fundació de la revista Materiales cap el 78 i poc després Mentre tant/Mientras tanto fins a la seva mort.

Ríos va parlar també del que va anomenar la Transacció política a la democràcia on l’esquerra va abandonar —entre d’altres destacades renúncies— la defensa del Dret a l’Autodeterminació i va fer esment de la sintonia entre Fontana —a través del llibre La formació d’una identitat— i Sacristán en aquest punt. Pel que fa a Sacristán, el pensador fixa clarament la seva posició respecte del tema de l’autodeterminació en dues entrevistes dels anys 83 (a la revista Argumentos) i 85 (a Mundo Obrero). El seu nítid posicionament a favor del dret a l’autodeterminació dels pobles i en concret de Catalunya i la seva vinculació a la cultura del país, el va expressar Víctor Ríos amb cites concretes del mateix Sacristán i es va referir al pròleg que va fer sobre el recull Poesia Rasa de Joan Brossa “La pràctica de la poesia”, que ha estat destacat pel seu interès sobre la poesia com a eina de reflexió total i els escrits entorn “Poemes i cançons” de Raimon o el contacte amb Martí i Pol que li va fer una breu entrevista a Oriflama, també molt significativa.

Graells explica la personalitat de Valentí Almirall

Va aprofundir sobre la posició diàfana de Sacristán al voltant del dret a decidir i va expressar la seva convicció que el futur s’ha de dissenyar a Catalunya oferint un horitzó d’objectius clars, avui poc treballat, a banda d’un full de ruta ampli i unitari on estiguin representades totes les sensibilitats i totes les visions del catalanisme.

Graells, va explicar la personalitat de Valentí Almirall, des de la seva dimensió d’historiador, destacant les tres fases en que el polític catalanista va tenir presència política important: durant la Reinaxença cultural i posteriorment durant la fase federalista de la Primera República, per acabar amb les posicions del catalanisme polític popular que Almirall representava durant la Restauració borbònica, en directe competència amb la Lliga de Cambó i la seva visió del catalanisme de dreta implicat en els pactes de la burgesia catalana amb la corona. Va assenyalar la transcendència del seu paper d’un catalanisme arrelat en la consciència social i amb perspectives federalistes fins a la fase de la Restauració, on Almirall va anar perdent la seva voluntat d’intervenció en la modificació de l’Estat, per centrar-se en la sobirania del poble català com a eix de la seva acció política. Va assenyalar el seu paper en el Pacte de Tortosa i en el Memorial de Greuges des del Centre Català i va expressar la seva convicció que el Macià republicà era clarament un successor de les idees desenvolupades per l’autor de Lo Catalanisme.

Lucía Aliagas explica el paper de Lenin sobre el nacionalisme

Pel que fa a la intervenció de Lucía Aliagas respecte del paper de Lenin en el tema del nacionalisme rus i la seva defensa del dret a l’autodeterminació en aquella fase concreta de la Revolució Bolxevic, va explicar que les intervencions del revolucionari rus vinculades al desenvolupament del marxisme en l’etapa concreta de la Revolució, estaven sempre centrades en els problemes que es derivaven justament del triomf de la classe obrera en un país que havia actuat des de l’època dels tsars amb una clara voluntat imperialista i colonialista. De les posicions de Lenin, manifestades en molts escrits conjunturals —un d’ells el conegut document El derecho de las naciones a la autodeterminación, que va aparèixer l’any 1914 a tres números de la revista Prosveschenie— va pasar a centrar el tema al voltant del desenvolupament del pensament leninista a Catalunya, molt vinculat al PSUC i, més en concret al paper de Joan Comorera a la secretaria general del partit, fins que va ser acusat de titisme —és a dir, de nacionalisme— i expulsat. Va comentar el conegut escrit de Comorera Socialisme i qüestió nacional i va explicar que malgrat l’expulsió del secretari general, les seves idees sobre la realitat catalana van transcendir fins el punt que el PSUC era l’únic partit a la Komintern que no representava directament cap Estat —com a representats espanyols estaven el PCE i el PSUC—. I aquesta postura, particularment significativa, es va mantenir fins pràcticament la dissolució del partit dels comunistes catalans.

Mascarell parla de Josep Pallach

Molt interès també va tenir la reflexió de Mascarell sobre la personalitat de Josep Pallach i el seu paper en la recuperació de la socialdemocràcia a Catalunya. Va referir-se a la sensació de frustració que genera la situació actual a Catalunya on s’està passant d’una posició de país a una posició de partit i va explicar que, en aquest sentit, Pallach va defensar sempre una postura vinculada al sistema com a eix de funcionament social. En aquest sentit la defensa de la democràcia i del socialisme com a esquema de reconeixement de drets i de progrés social, és el que va defensar tota la seva vida. Va explicar que Pallach, com a home del seu temps que era, va estar condicionat primer per la guerra civil, després per la guerra mundial y posteriorment pel seu posicionament contra la dictadura franquista. Un demòcrata radical com ell, era clarament antiautoritari, inequívocament catalanista, però en canvi no es pot parlar d’un nacionalista a l’ús tot i que defensava l’opció del dret a l’autodeterminació, al mateix nivell que el dret al federalisme sempre i quan fos un pronunciament de la ciutadania.

Pallach era un socialdemòcrata, ni marxista ni comunista, que va veure en la continuïtat de Tarradellas una forma de mantenir la legalitat republicana i per això va treballar a fons per l’arribada del darrer president de la Generalitat a l’exili. Considerava la democràcia com l’argument final del catalanisme i en aquest sentit Mascarell va afirmar que trobades com la d’aquest dia son fonamentals per a orientar-se en una situació tan líquida com l’actual. Va defensar el republicanisme cívic, la mediterraneitat i la capacitat d’entendre totes les posicions i tots els plantejaments sobre el catalanisme, sobre l’autodeterminació i sobre la democràcia. Pallach era, en aquest sentit, un polític que reflexionava i que tenia clar cap a on havia d’anar i, “ara —va dir Mascarell— no sabem el que volem ser”.

Pilar Marssana va parlar de Jaume Botey

La Pilar Massana va parlar del Jaume Botey des de la proximitat més directe, referint-se primer de tot a Manuel Sacristán i el seu deixeble Paco Fernández Buey, com a dues persones molt relacionades amb Botey per la seva participació a les escoles d’adults de Can Serra que Botey va obrir i promocionar. Va assenyalar el paper de Botey al front de la regidoria d’Ensenyament a l’Ajuntament entre els anys 1979 i 1983 i el suport de Sacristán en la presentació de documents que editava aleshores la regidoria, per passar tot seguit a expressar el dolor de Botey amb tots els esdeveniments succeïts arran de la posta en marxa del procés i els efectes repressius que va provocar en l’Estat. No va dubtar a assenyalar que era molt possible que l’estat d’ànim d’aquelles  vicissituds influïssin notablement en la seva malaltia i posterior traspàs.

Va explicar que Botey era un apassionat del catalanisme entès aquest com un catalanisme de base social i va explicar que el seu darrer escrit, quan ja es trobava a l’hospital molt malalt es centrava en la necessitat de fer reunions per les cases dels ciutadans per explicar en què consistia el dret a l’autodeterminació, perquè havia detectat que aquest dret creava en l’esquerra tradicional algunes incomprensions que feien molt de mal.

Miguel Salas parla de Andreu Nin i el seu paper en el catalanisme

Per últim Miguel Salas, sindicalista i membre de la Fundació Andreu Nin, va tancar la ronda de convidats per parlar de la figura d’Andreu Nin i del seu paper en el catalanisme polític especialment durant la República i la Guerra Civil. Va explicar el paper cultural de Nin, català del Vendrell però, pel seu domini de l’idioma rus, primer traductor dels clàssics de la literatura russa al català —Dowstoiesky, Tolstoi— i després dels clàssics del marxisme, especialment les obres de Marx, Engels, Lenin y Trotsky. I després la seva evolució des del nacionalisme republicà dels anys 20-30 fins a la seva adscripció a la Revolució Bolxevic de la ma de Lenin i Trotsky i la seva clara defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles i especialment de Catalunya, expressada en el seu reconegut llibre Catalunya, la qüestió nacional i el dret d’autodeterminació (1912-1935). En els anys de la II República va ser un clar defensor a través dels seus múltiples articles de la necessitat que l’obrerisme assumís la defensa de les nacions oprimides, en la línia leninista més pura, i tot i que defensava obertament una Unió de Repúbliques Socialistes d’Iberia, considerava que el dret a l’autodeterminació implicava necessàriament la possibilitat que el poble català es volgués independitzar i crear un Estat propi.

La trobada es va tancar amb la crida d’alguns dels ponents a promoure trobades d’aquestes característiques amb la única voluntat d’escoltar les diverses postures i apropar posicions. Víctor Ríos va assenyalar l’horitzó del 2031, quan s’hagi de commemorar el centenari de la Segona República, com una dada essencial per defensar el republicanisme des del carrer i el desenvolupament de les llibertats nacionals de Catalunya. Va recordar que a l’any 2031 també s’han de convocar eleccions municipals, de manera que els municipis han de jugar, al respecte, un paper rellevant.

También ha crecido el número de empresas, lo que indica una magnífica coyuntura económica en línea con las buenas cifras de todo el Estado

L’Hospitalet encabeza el crecimiento en ocupación en el último trimestre de 2025 con un incremento de 2.847 de personas con un puesto de trabajo, en comparación con el mismo trimestre del año pasado. El paro está situado en un 7,71% uno de los más bajos desde el 2006.

Estos datos proceden del informe de Coyuntura Económica que ha hecho público el Fórum Empresarial del Llobregat que analiza los datos de la comarca del Baix, l’Hospitalet incluido.

Según este informe, en el tercer trimestre de 2025 se formalizaron 79.488 contratos de trabajo que suponen un 5% más que los datos del trimestre del año pasado donde se formalizaron 75.730 contratos. Si lo comparamos con el último trimestre de este año el aumento es todavía superior, un 6,3%, y se firmaron 74.795 contratos.

Según este mismo informe, este número de contratos formalizados todavía está por debajo de las cifras previas a la reforma laboral de 2022 donde se firmaron entre 90.000 y 100.000 contratos.

Un primer análisis que realiza este informe es que estos datos suponen que un contrato fijo-discontinuo se firma hoy y dura diversas temporadas de donde se deduce que “o la economía ha crecido muchísimo o los contratos fijos-discontinuos son muy poco flexibles”.  

También son muy elocuentes, de forma positiva, los datos oficiales de la Seguridad Social del mes de septiembre donde se refleja que en el Baix Llobregat incluido l’Hospitalet existen 486.832 personas ocupadas. Ello supone un aumento del 1,99%  respecto del segundo trimestre de este año o del 4,11% si realizamos la comparación durante el último año (de septiembre de 2024 a septiembre de 2025).

Con estas cifras oficiales, l’Hospitalet ha visto incrementada su población ocupada durante el último año en 9.395 personas. Así en el tercer trimestre del 2024 contaba con 106.346 personas con trabajo y en ese mismo periodo de tiempo, pero del 2025, la ciudad tiene 115.741 personas con empleo, lo que representa un 8,8%.

Otros municipios que acompañan a l’Hospitalet en crecimiento de población ocupada son Cornellà (+2.119), Viladecans (+1.337), El Prat (+1.326), Sant Boi (+982) i Sant Just Desvern (+977). Porcentualmente hay que añadir La Palma de Cervelló (+9,2%) y Viladecans (+5,6%).

Por el contrario, las poblaciones que han visto decrecer su población ocupada en el último año han sido Santa Coloma de Cervelló (-4,1%); Pallejà (-3,4%); Begues (-2,1%); Olesa de Montserrat (-1,4%); Castellví de Rosanes (1,3%) i Sant Climent (-0,7%).

Como se ha dicho, la tasa de paro en l’Hospitalet en el mes de septiembres ha sido del 7,71%, muy similar a la media del Baix Llobregat que se situó en el 7,8%. Ambas, por debajo de la media de Catalunya que está en el 8% y de la media del Área Metropolitana de Barcelona (8,2%).

El número de empresas también está remontando después de un descenso en el tercer trimestre de 2024 que decreció hasta las 26.339. Según los datos facilitados en el informe, al final del trimestre pasado creció hasta las 26.674. En total, 275 empresas nuevas.

L’Hospitalet no para de créixer en població, en hotels, en places d’apartaments turístics, en residències d’estudiants i en inseguretat ciutadana

La febre hotelera a l’Hospitalet no s’atura. Malgrat que l’oposició política de la ciutat ha mostrat el seu rebuig als nous projectes hotelers en una ciutat que el que reclama son espais lliures per zones verdes i equipaments en barris extremadament saturats demogràficament, el govern local no para de projectar noves operacions urbanístiques encaminades a construir nous habitatges, majoritàriament de promocions privades, més hotels i més residències d’estudiants. No està gens malament per una ciutat que necessita amb urgència escoles i instituts de secundària que no es poden edificar perquè l’Ajuntament no pot cedir a la Generalitat els terrenys indispensables per enllestir els projectes, perquè no hi ha sol lliure disponible.

Com a mostra, les dues darreres reunions de la Junta de Govern local. En mig d’un clima enrarit per les campanyes de recollides de signatures per construir l’hospital general que la ciutat necessita o la queixa continuada pels problemes de seguretat que va concitar una de les manifestacions més concorregudes dels darrers 20 anys, el govern local en les dues reunions programades més properes, la del passat dia 15 i la del proper dia 22, ha aprovat i preveu aprovar nous projectes constructius d’hotels i de promocions privades d’habitatges.

En la sessió del passat dia 15, el govern Quirós va aprovar inicialment el pla de millora urbana per la concreció de l’ús hoteler de la parcel·la situada al carrer de les Ciències, 89, del polígon Pedrosa a prop de la Fira de Barcelona, on fa molt poc es va aprovar la construcció d’una altra instal·lació hotelera. I també el de millora urbana per la concreció de l’ús hoteler i l’ordenació volumètrica a la parcel·la situada al carrer Miguel Hernández, a tocar de l’anterior. Per la seva banda, pel proper dia 22 es porta a aprovació definitiva el projecte de reparcel·lació del polígon 2 de la modificació puntual del PGM de l’àmbit de l’illa ocupada per l’antiga seu de la fàbrica Vanguard, entre el traçat de la via de Vilanova, la carretera de Santa Eulàlia i el carrer Carrasco i Formiguera.

Pel que fa als hotels, amb aquests nous projectes, el nombre d’establiments hotelers en els 10 darrers anys s’haurà incrementat en més de 25, passant de 13 a 38, mentre que el nombre d’apartaments turístics ofertats a les plataformes d’internet superen els 150. El nombre de places hoteleres quan acabi l’any s’haurà multiplicat per dos i l’Hospitalet, la ciutat més densa d’Europa i amb més necessitat d’espai lliure, representa ja ara al voltant del 35% del total d’allotjaments hotelers del Baix Llobregat.

Alguns dels hotels que ja estan en construcció com el del carrer Rafael Campalans 14, pertanyen a la multinacional alemanya Limehome, especialitzada en pisos turístics, malgrat que ara està diversificant la seva àrea de negoci cap al sector hoteler. A l’Hospitalet, la multinacional opera un bloc d’apartaments turístics, també a Collblanc, i un altre hotel d’inferior categoria a la Plaça Pirineus del mateix barri.

Pel que fa al projecte de la Vanguard que ara es portarà a l’aprovació definitiva, contemplava la requalificació de sol industrial a residencial amb un 25% del sol programat de caràcter públic. En aquesta parcel·la s’estimava la construcció d’un hotel de tres estrelles en l’edifici de la antiga fàbrica, la que dona al carrer de Santa Eulàlia, d’una zona d’oficines i negocis a la banda del carrer Carrasco i Formiguera, i d’un bloc d’habitatges en la zona més propera a les vies del tren, on ara hi ha un aparcament de camions i autocars i una part del dipòsit municipal de vehicles.

Tot i que el projecte d’urbanització no quantificava l’increment de població que suposaria el nou bloc d’habitatges, sí que es preveien més de 100 habitatges de nova planta, més una indefinida promoció d’habitatges de lloguer assequible.

Com ja havíem explicat en el seu dia, cal tenir present que el barri de santa Eulàlia ja te més de 45.000 habitants censats, amb una densitat de població superior als 28.000 h/km2, impacte demogràfic que es veurà previsiblement reforçat per l’increment de nova població, i amb un endèmic dèficit estructurals d’equipaments, com ara una biblioteca pública, aules d’estudi, instal·lacions esportives i, encara més, zones verdes.

Los barrios más desfavorecidos son los cinco del norte de la ciudad: Pubilla Casas, La Florida-Les Planes y Collblanc-La Torrassa

L’Hospitalet se encuentra en la franja de las ciudades más desfavorecidas de Catalunya, 15 puntos por debajo de la media, según los datos que publicó recientemente la Generalitat de Catalunya del Index Socioeconòmic Territorial (IST), correspondientes al año 2022, los últimos disponibles. El estudio muestra el estado de los diferentes municipios por zonas territoriales, de modo que se ha dividido Catalunya en 853 trozos de unos nueve mil habitantes de media.

Una vez obtenidos los dados, se calculó la media de Catalunya situándola en el 100. Después, con una sencilla proporción se calculó la cifra de cada fragmento territorial y el global de los municipios. Todo ello permite comparar la situación de cada territorio entre si y con la media de todo el territorio catalán. Como ejemplo, el municipio de Matadapera con un índice de 130, tiene más del doble de bienestar ciudadano que el de Salt, que tiene 60.

L’Hospitalet se encuentra en la zona desfavorecida con un índice de 84,6. Este índice, desde que se tienen datos estadísticos ha ido bajado de forma continua. En el 2015, se encontraba en el entorno del 88,4 por lo que, en 7 años, teniendo en cuenta que los datos son del 2022, ha bajado 3,8 puntos.

Por barrios nos sigue mostrando, poco más o menos, lo que ya sabíamos. La zona norte de la ciudad es aún la más desfavorecida dentro del propio municipio. Los barrios de Pubilla Casas, La Florida-Les Planes y Colllanc-La Torrassa (la zona norte de la ciudad, el Samontà) son los que tienen el índice más bajo de bienestar como se puede ver en el gráfico.

Hay que recordar que el IST es un dato relativo y por lo tanto el empeoramiento se debe medir en relación con la evolución general de Catalunya. Resumiendo: hay partes de Catalunya que han progresado mientras que l’Hospitalet se aleja cada vez más de la media.

Los dos barrios que han mejorado han sido los de El Gornal en 1,3 puntos y el barrio de Sanfeliu en 1,1. El resto de la ciudad ha empeorado: Les Planes, un 6,5, menos; La Florida, un  6,3; La Torrassa, un 5,6; Collblanc, un 4,7; Pubilla Cases, un 4,3; Can Serra, un 3,6; Santa Eulàlia-Gran Via Sud, un 2,6; Sant Josep, un 2,5, Bellvitge, un 1,6 y el Centre, un 1,6.

Como demuestran los datos, los barrios que ya de por sí son los más desfavorecidos, se van hundiendo cada año que pasa y aunque está previsto que se realice una reforma profunda como manifestó el alcalde David Quirós en una reciente rueda de prensa, vecinos y entidades son escépticos con el proyecto y dudan que sirva para mejorar el bienestar ciudadano.

La semana pasada, el alcalde de la ciudad, junto con la consellera Silvia Paneque, anunció el encargo que habían realizado al Consorci per a la Reforma de la Gran Via i el Samontá del plan estratégico urbanístico de toda la zona que comprende los cinco barrios de la ciudad: Collblanc, LaTorrassa, Pubilla Casas, Florida y Les Planes, cuya presentación se realizará en el primer trimestre de 2026.

Los barrios que el estudio de la Generalitat define como los más desfavorables, cuentan con un montón de déficits entre los cuales los servicios sanitarios (Pubilla Casas comparte ambulatorio con Esplugues en la barriada de Can Vidalet); el futuro del Hospital General de l’Hospitalet está en entredicho y los vecinos están recogiendo firmas para que se construya el que en su día se prometió. También a nivel escolar es una de las zonas con el más alto índice de fracaso y el promedio de niños por aula está por encima de la media de toda Catalunya…

La campaña sobre el nuevo hospital se ampliará con charlas y debates y la recogida de firmas todos los miércoles

Dos protestas movilizaron a centenares de vecinos de l’Hospitalet el miércoles pasado. Una de ellas, mostrando la solidaridad con el pueblo de Palestina, a través de movilizaciones que se concretaron con varias concentraciones y recorridos por las calles de la ciudad. La otra, una recogida de firmas reivindicando la construcción del nuevo Hospital General que sustituya al actual, prometido hace más de 20 años.

Las movilizaciones en solidaridad con el pueblo de Palestina se concentraron una, frente al Ayuntamiento, tras un recorrido por las calles de l’Hospitalet con carteles y banderas alusivas a la situación en Gaza, y la otra movilización, en defensa del estado palestino se desarrolló junto al Hospital de Bellvitge donde se leyó un manifiesto denunciando el genocidio, la destrucción de Gaza y se exigió la ruptura total de relaciones con Israel. La convocatoria junto al centro hospitalario de Bellvitge sirvió también para denunciar la situación sanitaria en Gaza donde la mayoría de los hospitales están destruidos y el trabajo de los profesionales se ha estado realizando en unas condiciones infrahumanas sin apenas medios.

La convocatoria fue organizada por los sindicatos CC.OO. y UGT que propusieron dos horas de paro en los turnos de mañana y tarde, mientras que la CGT y la Intersindical hicieron una llamada a la huelga general de 24 horas. También, miembros de la Asociación L’Hospitalet amb Palestina, se concentraron este mismo día frente a una sucursal del Carrefour en el barrio de Sants, para denunciar y pedir el boicot a esta cadena que tiene vínculos con Israel y denunciar que en el mes de septiembre, unos vigilantes de una sucursal de Carrefour agredieron a un activista palestino que pedía el boicot contra el supermercado “por su complicidad con los crímenes de guerra de Israel”.

Las Marea Blanca y Pensionista recogen firmas para un nuevo hospital

Asimismo, los representantes de las Mareas Blanca y Pensionista iniciaron el miércoles una campaña de recogida de firmas en la calle para reivindicar la construcción de un nuevo hospital que sustituya al actual Hospital General de L’Hospitalet (la antigua Cruz Roja).

Las Mareas Blanca y Pensionista denunciaron la renuncia explícita que ha hecho el alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, a la construcción de un centro sanitario de referencia para los 140.000 habitantes que viven en la parte norte de la ciudad, ante el anuncio de la construcción del nuevo Hospital Clínico en la misma zona de la Diagonal muy cerca de donde estaba inicialmente prevista la construcción del nuevo hospital que reclama l’Hospitalet en el vértice norte de Barcelona, Esplugues y esta ciudad.

Mediante un tenderete en la vía pública, los activistas de la Marea Blanca han estado recogiendo firmas y  han declarado que “seguiremos todos los miércoles” recogiendo firmas e informando a la ciudadanía junto al antiguo hospital. La intención es sensibilizar a la población y reivindicar un centro de esta envergadura tan necesario para estos barrios que ahora deben desplazarse al Hospital Moisés Broggi de Sant Joan Despí. Estuvo presente Lola Castro, concejal de Sanidad de Esplugas de los Comunes y Manuel Domínguez tambien de los Comunes de l’Hospitalet.

Los representantes de las Mareas convocantes han manifestado que la construcción de un nuevo hospital lleva prometido desde hace 20 años y aseguran que “los terrenos de Can Rigalt se deben destinar sobre todo para la construcción de un nuevo hospital y zonas verdes, y no para más bloques de pisos”.

Los miembros de las Mareas anunciaron también que impulsaran otro tipo de actos como charlas y debates para concienciar a la población de la necesidad de este hospital.

L’expedient aprovat a primers d’aquest mes, sembla que supera més de tres vegades l’import que exigiria la lliure concurrència en la licitació

Un afterwork que està previst que se celebri a finals d’aquest mes d’octubre com un acte més de les activitats per commemorar el Centenari del títol de ciutat, va ser aprovat per la Junta de Govern local, sense cap mena de publicitat com resulta habitual, el passat 8 d’octubre. El més significatiu no és l’acte en sí, perquè d’activitats que s’han programat per commemorar aquest títol, n’hi ha hagut unes quantes, la immensa majoria de baixa intensitat pel descrèdit en que va caure la idea de celebració que va impulsar l’equip Quirós ara fa més o menys un any, quan es va donar a conèixer la carrossa prevista per la Cavalcada de Reis de gener del 2025. (Foto de Portada: Presentació de la Plataforma anti celebració del centenari)

Arran d’aquesta xocant iniciativa es va constituir a la ciutat una Plataforma anti celebració formada per unes quantes entitats de la ciutat que tampoc es pot dir que aconseguís l’èxit que inicialment s’apuntava. Malgrat aquest moviment en contra que va editar algun document i va protagonitzar algunes protestes aïllades, el govern municipal va decidir donar un gir als projectes i en lloc de celebrar l’atorgament del títol de ciutat en plena Dictadura de Primo de Rivera, va proclamar que es commemoraria l’efemèride però no hi hauria celebració com a tal. Fins i tot un logo del centenari que va costar 18.000 euros a l’erari públic i que era una burda còpia d’un logo que havia fet servir la marca Ford, va passar del tot desapercebut malgrat que s’ha fet servir dissimuladament, modificant-lo en funció de les activitats, per tal que presentés una imatge gràfica identificativa dels cents anys, però sense donar-li massa relleu.

Dins de les commemoracions del Centenari s’han fet algunes activitats però cap d’elles ha estat realment important i s’esperava bàsicament al mes de novembre i desembre —que és exactament quan fa el segle: el títol es va adjudicar el 15 de desembre de 1925— per donar-li l’embranzida final. Embranzida que havia de comptar amb la presència a la ciutat dels reis d’Espanya i que encara no s’ha publicitat com a segura.

Ara, el que ha cridat l’atenció ha estat l’organització d’aquest afterwork, però no per l’acte en sí, sinó per l’acord a que va arribar el govern local aprovant un expedient de contractació dels serveis d’El Periódico de Catalunya per l’organització, la producció i la difusió de l’acte. Un expedient de contractació directe que segons el que ha pogut esbrinar aquest digital excedeix els límits que la llei fixa per aquest tipus de contracte i que podria multiplicar-los per tres.

Curiosament un afterwork d’aquestes mateixes característiques, va ser organitzat per El Periódico de Catalunya a Casa Seat al novembre farà un any, per presentar el nou alcalde de la ciutat al que es definia com “un joven político”. Aquest digital no ha trobat referències concretes sobre l’organització d’aquell esdeveniment, si era una iniciativa d’El Periódico o del propi Ajuntament. Si era una iniciativa d’El Periódico, ara es veurà directament compensada amb una contractació de serveis per un altre afterwork que, pel suposat import del contracte, deixarà molt satisfeta l’empresa editora del nostre col·lega informatiu.

Aprofitant la notícia, hem intentat investigar els imports de l’any 2024 del Portal de Transparència de l’Ajuntament de l’Hospitalet sobre les despeses pressupostades en el capítol de Publicitat i propaganda (que inclou despeses de publicitat en premsa, però també despeses de banderoles, opis, etc) i hem pogut obtenir unes xifres que superen el 360.000 euros de despesa final. No hem estat capaços d’anar més enllà però les xifres indiquen a bastament que l’equip de govern no s’està, a l’hora de “regar” amb prou generositat mitjans de comunicació que puguin donar missatges que no resultin excessivament inquietants.

Reclamen que l’hospital es construeixi a la pastilla de Can Rigalt sense esperar el pla estratègic del Clínic que no arribarà fins més allà del 2030

Que la ciutadania a l’Hospitalet s’està movent ho posa de manifest la convocatòria que ahir van posar en marxa els col·lectius de la Marea Blanca i de la Marea Pensionista de la ciutat que ja fa temps es queixen de la negligència municipal pel que fa a un tema tan important com és la sanitat pública. Temes de salut col·lectiva per una població, com l’hospitalenca, que presenta un nivell elevat de persones que superen l’edat de la jubilació.

Al voltant de 60.000 persones tenen 65 o més anys, de prop de les 300.000 persones que viuen avui a l’Hospitalet i no arribarien a les 40.000 les que tenen menys de 14 anys. Entre 15 i 64 anys estarien les 200.000 persones restants. Hi ha a la ciutat 12 CAPs, un CAE i un CUAP i només dos hospitals generals de referència: el de Bellvitge i l’antic de la Creu Roja, en pèssimes condicions. Això vol dir que tret de l’atenció primària, els afiliats a la Seguretat Social que volen ser atesos hospitalàriament han de desplaçar-se a l’Hospital Moisés Broggi de Sant Joan Despí, a molta distància de l’Hospitalet, que ja atent una població creixent del Baix Llobregat.

La ciutadania hospitalenca porta anys reclamant, en aquest punt, la inversió necessària per activar l’antic hospital de la Creu Roja entre Collblanc i La Florida, perquè les seves instal·lacions s’han fet petites i, a banda, presenta una teulada carregada de fibrociment que resulta perillosa i que caldria retirar amb la màxima urgència. Com que aquest hospital necessita una reforma integral, la ciutadania va fer cas d’una proposta antiga municipal consistent a traslladar l’Hospital General de l’Hospitalet a la pastilla de Can Rigalt, just on les autoritats barcelonines i la Generalitat han previst molt recentment les instal·lacions del nou Hospital Clínic en terrenys de Barcelona, just en el límit entre la ciutat comtal, Esplugues i l’Hospitalet.

Semblava que era més fàcil construir el nou Hospital General de l’Hospitalet en aquest indret, que pertanyia a l’Hospitalet i estava buit i abandonat, que no pas exigir una inversió en el vell, i durant molt de temps, es va estar especulant amb aquesta hipòtesi. No fa gaire, però, l’alcalde Quirós va afirmar que no tenia cap sentit construir el nou hospital general de la ciutat just al costat del flamant Clínic, perquè la previsió era que el Clínic servís també per donar servei a la ciutadania hospitalenca.

La veritat és que el Clínic futur té una previsió que se’n va bastant més enllà del 2030 i que, per tant, els veïns de l’Hospitalet hauran d’esperar-se més d’un lustre llarg per poder ser atesos en condicions a tocar del seu terme municipal, si l’equip de govern no agafa el toro per les banyes i reconsidera la urgència. Reconsiderar la urgència voldria dir no esperar al nou Clínic i exigir que l’Hospital General de l’Hospitalet es faci a la pastilla de Can Rigalt o bé, reclamar una inversió d’urgència per posar en les condicions que caldria l’antic Hospital de la Creu Roja.

En tots dos casos, la solució s’albira llunyana i els veïns ja han explicat a bastament que no pensen esperar, que estan farts i que no pensen estar-se de braços creuats. Com una primera prova que estan disposats a activar-se definitivament han preparat una convocatòria demà dimecres entre 11 i 12 hores, a la sortida del metro de Pubilla Casas on estaran mobilitzats per recollir signatures de la ciutadania a favor del nou hospital. I aquesta serà una primera mobilització massiva que espera recollir en forma de suport popular el que ja comença a ser un clam social.

El portaveu dels Comuns no va aclarir si tornaran a donar suport als pressupostos municipals pel 2026 que els dos anys anteriors es van aprovar amb els seus vots

La segona sessió de Tribunes Crítiques, que Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet —entitat editora de L’Estaca—, organitza com una mena de roda de premsa ampliada per tractar temes d’actualitat, es va celebrar aquest dijous a la sala d’actes de la Tecla Sala. Amb una assistència d’una trentena de persones i tres redactors de L’Estaca a la taula, vam poder escoltar el convidat d’aquesta ocasió: el portaveu municipal del grup municipal dels Comuns, l’historiador Manuel Domínguez.

Domínguez va fer una descripció més aviat negre de la situació global de la ciutat i va deixar caure algunes frases significatives que il·lustren aquesta sensació. Va afirmar que “la situació que travessa la ciutat és d’emergència” i va definir-la com “la ciutat dels anuncis”, ajustant-se a la política de propaganda que, des del seu punt de vista, aplica el govern local.

El portaveu dels Comuns va començar diferenciant el que han estat els dos primers anys i escaig de mandat: un primer període, el de Marín-Belver, de pura inèrcia, quan ja se sabia que l’alcaldessa Marín estava de sortida i una segona fase, la de Quirós i el seu equip que es caracteritza, en la seva opinió, per fer veure que s’activen algunes noves polítiques però que, en el fons, el que es posa de manifest és una paràlisi global de conseqüències imprevisibles. Domínguez va voler ser moderat en l’anàlisi però no es va estar d’afirmar que “l’Ajuntament es troba paralitzat” i que la ciutat es troba “en perill d’esclat popular perquè gairebé res no funciona i els problemes s’acumulen i les queixes no paren d’augmentar”.

No es va estar de posar de manifest que l’únic que existeix son “bones paraules i pocs fets” i que, pel que fa als acords establerts entre socialistes i Comuns en el període Quirós, “el compliment ha assolit un nivell molt baix, sent generosos”. Domínguez no només es va queixar d’aquests incompliments manifestos sinó també de “falta de lleialtat” i va explicar que en molts aspectes es troben sols fent oposició, especialment en temes d’Urbanisme —els únics que mantenen contenciosos amb l’Ajuntament pel tema del Bio-Pol Gran Via o del polígon del Cosme Toda—, però no només.

Domínguez es va mostrar favorable a abandonar la política de concessió de nous projectes d’edificació, va reclamar l’adquisició de sol per part de l’Ajuntament per zones verdes o equipaments i una visió més progressista pel que fa a la política de contractació de serveis on es tinguin en compte els aspectes de la qualitat en el servei i no només el cost.

Va fer un repàs exhaustiu dels temes claus de ciutat: ensenyament, mobilitat, patrimoni… i va posar l’accent en un aspecte que està de estricta actualitat com és la qüestió de la inseguretat i la delinqüència a la ciutat. Va oferir xifres. Va explicar que entre el primer semestre del 2024 i aquest del 2025 els delictes es van incrementar un 10% i entre el mateix període del 2023 i el 2024 ja s’havien incrementat un 7% i va afirmar que mentre a Espanya hi ha 41 delictes per 1000 habitants i a Catalunya 64 per cada 1000, a l’Hospitalet estem ara sobre 75 per cada 1000 i podem doblar la mitjana espanyola en un no res.

Pel que fa a les mesures d’urgència de la policia local, nacional i Mossos va qualificar de ridícules algunes operacions consistents en identificacions massives que afecten “en funció de la foscor de la pell” i va assenyalar com a causes del creixement de la delinqüència la pobresa d’una banda i el fracàs escolar de l’altra. En aquest punt va explicar que la situació de l’ensenyament a la ciutat és aclaparadora. Hi ha, va afirmar, 28 grups extraordinaris d’escolarització que requereixen atenció especial, ens falten 4 escoles de primària i una de secundària per cobrir les ratios legals i el més dramàtic de tot plegat és que “a la ciutat no hi ha espais per poder oferir a la Generalitat per fer escoles”.

En aquest punt va assenyalar també que l’Índex Sòcio-econòmic Territorial que va elaborar la Generalitat per conèixer el desenvolupament territorial de la renda mitjana l’any 2015, indicava que considerant 100 la mitjana catalana, els barris de La Florida o La Torrassa, per exemple, aquell mateix any ja eren 69 i 75 respectivament, però a l’any 2022, La Florida ja era 63, La Torrassa 70 i Pubilla Casas, 65. O sigui, la desigualtat creix a la nostra ciutat i la crispació no deixa d’augmentar. Va demanar finalment que no se segueixin requalificant terrenys per convertir-los en solars residencials i va assenyalar que properament s’aprovarà el Pla Local de l’Habitatge, sense que hi hagi massa esperances que el que presentin pugui millorar-se des de l’aportació dels grups polítics o del veïnat.

Com era previsible, no van faltar les preguntes i les reflexions des de la taula i, posteriorment, des del públic present. Entre algunes d’aquestes preguntes la valoració sobre el suport dels Comuns a l’aprovació dels pressupostos municipals els dos darrers exercicis i sobre la postura dels Comuns respecte de l’aprovació dels pressupostos del 2026. Malgrat que és evident que aprovar o no aprovar pressupostos no complica la governabilitat municipal —i menys en una ciutat com l’Hospitalet on els pressupostos son una simple eina aproximativa perquè no hi ha ple que no es presentin a aprovació modificacions de crèdit—, sí que la imatge del govern aprovant pressupostos gràcies als Comuns, ha quedat reforçada cada any. Domínguez va assenyalar que el seu objectiu com a grup és aplicar el seu programa i si per aplicar el seu programa poden forçar el govern en alguns punts, consideren que això ha estat beneficiós per la ciutat. Va posar com exemple l’acord sobre la prohibició de més pisos turístics o aquestes mesures que estan en marxa de peatonalitzar alguns carrers els caps de setmana.

Què és el que faran amb els propers pressupostos, està en discussió. I malgrat que no estan contents del compliment dels acords i es queixen de deslleialtat, encara no tenen una postura clara al respecte.

Les negociacions amb la GU es podrien reprendre el 16 d’octubre però el decret que permet anular permisos continua vigent

Els portaveus municipals del PP i d’ERC-EUiA van decidir ahir, en roda de premsa, tornar a reclamar la convocatòria d’un ple extraordinari monogràfic per parlar de la problemàtica de la seguretat al municipi, després de deixar la proposta sobre la taula confiant en què el govern municipal es posaria les piles.

Pel que ha pogut saber aquest digital, la reunió prevista per avui dia 9 d’octubre entre els sindicats majoritaris de la GU i el regidor de Seguretat i portaveu socialista Jesús Husillos, es va suspendre unilateralment pel govern local, tot i que abans d’ahir al vespre es va comunicar que hi haurà nova reunió negociadora el dia 16 d’octubre. De tota manera, a dia d’avui, es manté vigent el decret que permet anular permisos i canviar torns i, per tant, s’han agreujat els símptomes de malestar dins el cos policial.

Els portaveus de l’oposició majoritària —son fora d’aquesta sol·licitud de ple extraordinari monogràfic, els grups municipals de Vox i dels Comuns— ja van reclamar al setembre un ple extraordinari després del decret que anul·lava permisos i que va deixar la Festa de Bellvitge sense control de la GU, tot i que uns dies després van deixar la petició sobre la taula “en un exercici de responsabilitat per tal que el govern reprengués en el termini d’una setmana, les negociacions amb el cos policial”. Com que aquestes reunions no s’han fet, els grups municipals majoritaris de l’oposició han tornat a reclamar el ple extraordinari “davant l’absència total de compromís per part de l’equip Quirós”. Sònia Esplugas, portaveu del PP demana en un comunicat “que el govern doni explicacions públiques i els motius pels quals no s’està negociant amb la Guàrdia Urbana, doncs al final aquests son part de la solució mentre que l’alcalde Quirós està demostrant ser part del problema”.

Els grups municipals d’oposició s’han queixat que “l’alcalde no assumeix la seva responsabilitat i es dedica a responsabilitzar a la resta d’institucions, a les normatives i a altres lleis d’àmbit nacional, per maquillar la seva inoperància en la gestió de les competències municipals”.

De fet, el problema de la Guàrdia Urbana es manté enquistat des de fa anys, però el conflicte amb el conjunt de la plantilla municipal no es queda enrere perquè segons els sindicats majoritaris, “tot continua exactament igual que abans de l’estiu. No hi ha hagut ni un sol gest per modificar la situació de col·lapse que es viu amb l’actualització del conveni i la sensació de desmoralització de la plantilla és absoluta”.

Malgrat que no sembla haver avenços reals a cap nivell, el gruix de declaracions de les autoritats municipals manté un to més aviat optimista, ple de promeses. La realitat però és que, pel que fa a actuacions de pes, el balanç no pot ser més magre i els veïns no paren de queixar-se. Molt recentment hem rebut les queixes en aquest digital de veïns de Santa Eulàlia que afirmen que les escales del Pont d’en Jordà encara no estan activades, que no hi ha previsions de reparació del pont, que no hi ha notícies de les millores del Castell de Bellvís, que no hi ha perspectives sobre la utilització de l’espai d’Albert Germans, que no se sap res de les millores al carrer Major, ni del jardinet de Nostra Sra de Montserrat, que continua en espera la reforma del mercat de Collblanc, que no es resol el conflicte del transport públic amb Moventis, que la brutícia als carrers sembla imparable, etc. etc.