Una mesa redonda entre los representantes sindicales de la empresa pone de manifiesto la negligencia de las administraciones

La situación deficitaria que sufre desde hace muchos meses el transporte público de l’Hospitalet, tanto en la prestación del servicio de autobuses al público como en las condiciones laborales de los conductores, tendría su origen en la adjudicación del concurso realizado por el Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en 2024, según se puso de manifiesto en el debate que tuvo lugar el pasado jueves en la sala metropolitana Tecla Sala, organizado por el Foment de la Informació Crítica (FIC). El contrato resultado de la licitación del servicio fue finalmente adjudicado a una empresa del grupo Moventis con una oferta un 20% inferior al presupuesto inicial.
Esta fue una de las principales (muchas) conclusiones del debate en el que participaron representantes de los sindicatos con presencia en la empresa concesionaria. En el acto intervinieron Edu Migallon, por CC.OO.; Daniel Virgili, por CGT; y Rafael Santoyo, por UGT. El debate, moderado por Pau Taxonera, miembro de FIC, formaba parte del IX Cicle de Factoria d’Idees.

Durante el encuentro, algunos ponentes criticaron la actitud del actual gobierno local de l’Hospitalet por permitir el deterioro progresivo del servicio de autobuses. Según señalaron, aunque el sistema era mejorable, la situación anterior no alcanzaba el nivel de desorganización actual. Recordaron, además, que los autobuses de l’Hospitalet habían sido históricamente reconocibles incluso por su característico color verde.

La AMB ha presentado ya tres denuncias contra la empresa concesionaria por las continuas incidencias y el incumplimiento del servicio, algunas de ellas con sanciones de elevada cuantía, como una reciente de 325.000 euros. Sin embargo, varios responsables políticos atribuyen el conflicto principalmente a discrepancias laborales entre empresa y trabajadores.
Los representantes sindicales sostuvieron, no obstante, que el origen del problema se encuentra en la reducción del 20% en la oferta económica presentada en el concurso público convocado por el ente metropolitano. Según explicaron, esta dinámica responde al marco legal de contratación pública, derivado de la normativa europea, que prioriza el criterio económico en la adjudicación de los contratos y favorece las ofertas más bajas. El moderador, sin embargo, recordó al respecto que la normativa europea es lo suficientemente elástica como para permitir otros mecanismos de contratación.

Todo parece indicar —según se puso de manifiesto— que, pese su evidente complicidad con la empresa, la propia AMB solicitó a la misma que justificara una rebaja económica tan significativa respecto al precio inicial del concurso. “El papel lo aguanta todo”, señaló uno de los ponentes durante el debate, aludiendo a que las previsiones económicas presentadas no se han correspondido con la realidad del servicio.
Los sindicatos denunciaron que esta situación se ha traducido en una precarización del servicio y en un deterioro de las condiciones laborales. Entre los problemas señalados figuran cambios de turno considerados “inhumanos”, dificultades para la conciliación familiar, falta de previsión en los horarios de trabajo o rotaciones constantes que obligan a los conductores a cambiar frecuentemente de línea, cuando antes era habitual que trabajaran en recorridos estables. Conflictos, todos ellos, que se han denunciado reiteradamente en este digital.

También se denunció la falta de formación de algunos conductores recién incorporados, que en ocasiones comenzaron a trabajar sin conocer adecuadamente los recorridos de las líneas.
Todo ello ha provocado que, en determinados momentos, más de un 20% de la plantilla haya estado de baja, principalmente por situaciones de estrés y ansiedad. “Nosotros no solo luchamos por nuestras condiciones de trabajo, sino también por ofrecer una mejor calidad de servicio”, afirmaron de forma unánime los tres representantes sindicales.

Durante el debate también intervinieron usuarios del servicio, que expresaron su malestar por los retrasos y la irregularidad en las frecuencias. Algunos denunciaron esperas de hasta 45 minutos para la llegada de un autobús, seguidas de la aparición de varios consecutivos. Los ponentes atribuyeron estas situaciones a la falta de planificación y a la mala gestión del servicio por parte de la empresa concesionaria.

Con respecto a la Sentencia del pasado 24 de febrero, los representantes sindicales se felicitaron por el resultado, que reconoce la vulneración de las condiciones de trabajo anteriores a la subrogación. También, que será necesario abrir nuevas negociaciones con la empresa para dirimir las diferencias no reflejadas en el fallo.

La plantilla fa tres mesos que no cobra les nòmines i només en el que portem d’any ha fet prop de 300 serveis

Ha sobtat, cal dir que positivament, el comunicat conjunt que els tres grups municipals d’oposició a l’Ajuntament, republicans, populars i comuns, han fet públic per donar suport a la plantilla de treballadors de l’Ambulància Municipal i demanar al govern Quirós que faci les gestions necessàries perquè es mantingui el servei. També el grup municipal de Vox va fer públic un comunicat posterior, afegint-se a la denúncia per l’abandonament del PSC als treballadors de l’ambulància de la Guàrdia Urbana.

Els treballadors del servei porten hores d’ara tres mesos sense cobrar —des del desembre passat— per la crisi financera de l’empresa responsable del servei. L’empresa adjudicatària, Consorci de Transport Sanitari —CTS, de Girona— es troba en una situació de pre-concurs de creditors, que ha portat a l’asfíxia econòmica dels 11 treballadors del servei —dos en excedència i 9 en actiu—. Els treballadors asseguren que les dificultats financeres de la concessionària han provocat que l’ambulància estigués durant 20 dies sense assegurança i sense passar la Inspecció Tècnica Sanitària, malgrat que, en el que portem d’any, han realitzat a prop de 300 serveis.

Els problemes de la concessionària es remunten a principis del 2024, quan Acciona va adquirir CTS sota el paraigües de la nova marca Atiende Salud i es va fer amb la concessió del servei d’ambulància de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet —per 2,3 milions d’euros— que ha estat funcionant a la ciutat des de fa més de 50 anys. La inestabilitat de la companyia ha provocat aldarulls i importants danys a la base central de la companyia a Girona, amb pèrdues que l’empresa ha valorat entorn als 400.000 euros i amb dues detencions.

El 12 de gener d’aquest any l’Agrupació d’Ambulàncies de CCOO va enviar una carta a l’alcalde Quirós avisant de la situació interna de la concessionària i alertant del previsible deteriorament del servei, a banda d’explicar com el conflicte estava ja afectant greument el clima general dels treballadors. En aquella carta, els sindicalistes proposaven una alternativa que podia resoldre el problema de manera bastant immediata. La solució passava per rescindir la concessió per incompliment contractual greu i aprovar un contracte substitutiu d’emergència de 48 hores amb una altra operadora que garantís la continuïtat d’un servei que està molt ben valorat a la ciutat.

La posterior reunió amb l’equip de govern municipal no va arribar a bon port perquè l’equip Quirós ha al·legat que aquest no és un servei essencial ja que la ciutat es troba avui integrada en el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Alhora es va negar a alliberar l’aval de 55.000 euros dipositat per la concessionària en el seu moment, i que podria haver servit per pagar les nòmines dels treballadors, assegurant que era impossible fer-ho per impediments legals. En canvi, es va mostrar receptiu a iniciar un expedient sancionador contra la companyia que podria acabar amb la concessió de CTS, tot i que si no hi ha empresa substitutiva la plantilla es pot veure directament abocada a una rescissió automàtica dels seus contractes laborals. L’alternativa dels treballadors en aquest cas, acabaria en mans del Fons de Garantia Salarial.

Tot plegat ha fet que els grups municipals d’oposició s’hagin situat al costat de la plantilla de treballadors i li reclamin al govern Quirós una solució urgent tant pel que fa al servei com pel que fa al pagament de les nòmines pendents. Que el servei ha estat tradicionalment molt ben valorat ho posa de manifest el fet que és una ambulància municipal que només s’activa quan son avisats per la Guàrdia Urbana local i, amb el que portem del 2026, ja s’han fet a prop de 300 serveis, cosa que posa de manifest la utilitat i la confiança dipositada en aquesta ambulància.

D’altra banda, no ha passat desapercebuda la convergència de l’oposició municipal en aquest punt: manifestant les mateixes preocupacions i publicitant un comunicat conjunt. Una manera de procedir que no es prodiga, però que podria tenir efectes a mitjà termini, amb la imatge d’una oposició que treballa conjuntament els temes locals, més enllà de les visions ideològiques o tàctiques diferencials.

Carlos Galve (activista i peixater)

La tarde del pasado 24 de febrero, en el pleno del Ayuntamiento de l’Hospitalet, casualmente y por causas distintas, “el Circo”, jugó un papel relevante.

Primero, fue en el debate con los Comunes. Manel Domínguez explicaba el porqué del error de la renovación del Cirque du Soleil. Los terrenos, anteriormente viveros de plantas municipal, fueron cedidos por el equipo socialista de Marín-Belver. Los asfaltaron con el consecuente impacto medioambiental. Pactaron suelo público para uso privado. El equipo actual reconoce el fracaso de esa operación pero, sin mucho sentido, el alcalde ha renovado un año más el contrato. Esos terrenos están llamados a ser equipamientos deportivos por puro sentido común al servicio público, gestionado por clubs para que cientos, por no decir miles de jóvenes, practiquen deporte en nuestra ciudad.

El argumento del jefe del gobierno municipal fue que sería el último, negando que había renovado el contrato un año más. Ahí ya empezó, o continuó el juego malabar del alcalde. No pasó a mayores y los dos se acusaron de mentirosos. No voy a decir a quien creí.

El Cirque du Soleil tiene virtudes artísticas fantásticas. Contrasta con el circo antiguo, esencialmente porque no somete ni a animales ni a humanos a una actuación degradante. Diríamos que ha dignificado y modernizado al circo. Es un paradigma de cambio. Aunque, por el precio de las entradas, es claramente elitista o poco popular.

No hay domadores, ni animales sometidos, no hay enanos para hacer reir, es un espacio para desarrollar valores positivos. Todo lo contrario que el circo de la política que está sufriendo una degradación salvo dignísimas excepciones.

Desde bien niño, los payasos me han enternecido y me parecen seres que utilizan su propio esperpento para que nos veamos reflejados en ellos. Todos somos un poco payasos. El otro día, en el pleno, cuando se hablaba tanto de circo tuve una elucubración. El día que fui a la Feixa Llarga a ver el Cirque du Soleil salió un payaso blanco, elegante, guapo, deportivo, que se creía superior a los otros payasos. Utilizaba la música y la acrobacia con aparente habilidad.

No sé bien porque esa tarde me vino a la memoria esa experiencia/escena de aquel día de circo. Curiosamente, el pleno continuó con la misma tónica:  acrobacia, piruetas y música algo aburrida. En la mitad del pleno, antes de empezar las mociones de los diferentes grupos políticos, generalmente las entidades toman la palabra, previa anterior diligencia administrativa. Nos habían injustificadamente negado el derecho a hablar a los de FIC. Es casi un clásico.

Ese grupo de personas extraterrestres y con más moral que “el Alcoyano” nos presentamos frente el alcalde con unas armas que no le hicieron ninguna gracia. Tenían forma de pancarta y sus correspondientes eslóganes. Esas personas, desconocidas aparentemente por el alcalde montaron, según el regidor, una segunda referencia al circo al considerar que los de FIC habíamos planteado, no una reivindicación, sino una performance circense.

Increíblemente, cuales enanos toca narices, nos pusimos de pie y salimos junto el lugar de intervenciones. “El Jefe” de pista del pleno se enfadó, y esta vez tanto, que hasta le crecieron los enanos y tuvo que parar el espectáculo/pleno. Suspendió el pleno durante más de media hora. Pensé si debería tener que hacer algún recado.

El alcalde Quirós tiene la habilidad de complicarse la vida. Soy un ciudadano anónimo, quizás algo payaso, sin más pretensión que aportar un granito de arena al debate/espectáculo…

Lo voy repitiendo, y no me hacen ningún caso. Literalmente, me ignora mi alcalde, nos ignora especialmente a los de FIC. Da la sensación, como si nos tuviera miedo o manía, y me parece increíble.

Como que es mi alcalde, el alcalde de mi ciudad, no voy a dejar de decirle lo que pienso. Es como si fuera un amigo sin serlo personalmente, pero al que aprecio. Resulta ridículo y absurdo que nos niegue la palabra. Estúpido que nos ningunee como si tuviera alguna posibilidad de éxito. Los de FIC somos como los viejos rockeros, que nunca mueren.

En el informativo de la tele de l’Hospitalet fue de traca, el broche de oro. Recogieron y emitieron dos cortes. El primero, diciendo que “unas personas” hicieron/hicimos una acción de circo y el segundo donde “El”, tan listo y democrático, no llamó a la policía para desalojarnos, como en los viejos tiempos por violentos y rojos.

Resulta insólito. Un despropósito más de nuestro querido alcalde. No es capaz de entender y activar la empatía, para entender que con su absurda cerrazón no solo nos da sentido de existir si no que, además, nos da más energía. Me cuesta entender a David Quirós y a sus asesores.

La política es dialéctica, es pactar, es comprender y convencer y siempre democráticamente, no negando a nadie la palabra, excepto al fascismo deshumanizador.

Lamento profundamente que la política del gobierno de l’Hospitalet vaya en dirección contraria. Como decía el poeta “somos muchos más de los que dicen y creen” y los de FIC somos incansables y vamos a continuar denunciando lo que nos parece mal y explicando lo que nos parece bien.

Utilizando la metáfora de Manuel Vicens, en la vida hay tres caballos. Cuando vamos a galope, cuando cambiamos al trote y los de FIC, que vamos al paso. Lentos, pero seguros. Lo que debemos hacer, sin perder el paso, es reclamar más democracia y más complicidad para frenar al fascismo que viene a galope por el horizonte.

El que avisa no es traidor. Aunque ojalá me equivoque.

Els Comuns reclamen aules d’estudi que funcionin les 24 hores del dia durant tot l’any, com ja és una realitat a altres municipis propers

Les obres d’ampliació, millora i reparació a les biblioteques de la ciutat són d’una urgència extraordinària. Una moció aprovada a l’últim ple municipal així ho va requerir a l’actual govern municipal, seguint el Pla de Biblioteques aprovat el 2023 amb durada fins al 2028. L’actuació se sol·licita que sigui ràpida pels perjudicis que està provocant als usuaris i al fons patrimonial, tant bibliogràfic com arquitectònic, alguns malmesos de manera irreparable.

La setmana passada, en aquest mateix digital, es va denunciar la situació d’algunes biblioteques, com la de la Tecla Sala, que va haver de tancar per una avaria a les canonades que va afectar el sistema elèctric.

No ha estat l’única incidència d’aquesta magnitud que s’ha produït a les biblioteques de la ciutat. Can Sumarro i el Bibliomercat de Santa Eulàlia, també ho han patit i només s’ha posat solució a les goteres de Bellvitge.

Altres problemes que presenten les biblioteques és la climatització. Gairebé totes les instal·lacions funcionen malament, tant a l’estiu com a l’hivern. I això que algunes, entre d’altres centres culturals, són a més, refugis climàtics. La calor insuportable a l’estiu perquè no funciona l’aire condicionat ha provocat que s’haguessin de tancar alguns d’aquests equipaments i, a l’hivern, alguns usuaris han fet ús de l’equipament amb els abrics posats, per problemes en els aparells de refrigeració.

El cas concret d’algunes biblioteques és especialment greu. Una és la de La Florida-Les Planes. Té els indicadors més baixos de compliment dels estàndards indicats al Pla de Lectura de Catalunya, tenint en compte a més que es troba en un dels districtes amb la renda més baixa, la densitat de població més alta i amb unes mancances escolars aclaparadores. La necessitat que s’iniciï d’una vegada el procés per construir una nova biblioteca a La Florida és un altre dels requeriments més urgents al govern municipal que es manté des de fa anys.

El tancament de la biblioteca de Santa Eulàlia el març del 2021, continua cinc anys després sense solució ni avenços significatius. I recentment s’hi ha afegit una altra petició: l’obertura d’un equipament d’aquest tipus al barri de Can Serra que va ser aprovat al ple del mes passat.

La manca de personal ha provocat el tancament d’algunes biblioteques, almenys en quatre, inclosa la central, durant determinades franges horàries. Aquest fet s’estava produint des de fa uns mesos, sobretot en els períodes de vacances, però ara ja s’estén als horaris habituals. La raó és que no s’han cobert més de 15 places d’auxiliar, tot i tenir desenes de persones amb l’examen aprovat, dels quals només se n’han anomenat cinc. La moció aprovada al darrer ple municipal va més enllà i demana un increment de les plantilles i que les baixes de personal es cobreixin de manera immediata.

Durant aquests dies, els Comuns han fet una altra petició a l’actual govern municipal: que es posi en marxa una xarxa de dos o tres espais d’estudi oberts durant tot l’any i les 24 hores del dia. Un grup de joves ha fet aquesta reclamació davant de la Sindicatura de Greuges de la ciutat.

Hi ha determinades biblioteques de l’Hospitalet que durant el període d’exàmens amplien l’horari. Des de Comuns, consideren que això és insuficient i que els joves estudiants haurien de disposar d’aules d’estudi a la ciutat durant les 24 hores del dia, al llarg de tot l’any.

A Cornellà, per exemple, l’experiència ja és una realitat i per entrar a les aules s’han habilitat uns dispositius tecnològics mitjançant codis d’accessos, que permeten entrar a les aules d’estudi a qualsevol hora. Però ja se sap que l’Hospitalet no és Cornellà i aquí el que és normal a altres llocs resulta del tot irrealitzable.

L’any 2016, el govern municipal de l’Hospitalet va decidir la cessió com a concessió demanial per 25 anys, prorrogables per altres cinc, la finca dels antics jutjats de l’Hospitalet a Planeta Formación y Universidades.

Es tracta d’una finca de més de 11.000 metres quadrats, situada gairebé en front de la estació de la Renfe, a l’Avinguda Josep Tarradellas molt a prop de la Rambla Just Oliveras. Fa vint anys, la finca estava valorada en més de 10 milions d’euros, i el cànon que Planeta Formació ha d’abonar anualment a l’Ajuntament és de 722.022,516 euros.

En el mateix acord s’explicita que la empresa adjudicatària, Planeta Formació, podrà compensar amb beques fins a 505.400,76 euros a restar del cànon i, a més, podrà també compensar fins a un 30%  (216.621,76 euros) del cànon anual, en concepte de les inversions fetes per les obres d’adequació de  l’edifici.

En els primers anys de la concessió, aquesta compensació podia comportar, com va dir Francesc Belver llavors primer tinent d’alcalde, desgravar la totalitat del cost de les obres. Un cost que, segons José Creuheras, llavors president del Grup Planeta, pujava entre 7 i 10 milions d’euros.

Les beques previstes, entre 200 o 300 a concedir entre residents a la ciutat, han de ser per a cursos oficialment homologats, presencials o on line. Els ajuts son atorgats per una Comissió de Seguiment de les Beques de la convocatòria, formada pel mateix regidor de Govern i de l`àrea econòmica, en qualitat de President, o la persona en qui delegui, dos tècnics de l’ajuntament i un secretari, a més de dos representants de “Planeta, Formación y Universidades”

Enguany, la Junta de Govern, extraordinària i urgent del 31/12/25, va validar per l’any  2025 el cànon per la concessió de l’edifici per 755.648, 67 euros, el que suposa només un increment del 4,4% en vint anys. L’any 2025, l’import del percentatge corresponent a la compensació per inversions ha estat de 226.694,67 euros i es van concedir 128 beques per un import de 520.150,00 euros. Les beques son per cursos de la mateixa Planeta Formación y Universidades distribuïdes en 77 beques per Formació Professional, 39 per Màsters i 12 per Escola de Negocis.

El resultat de tot plegat seria el següent:

Cànon del 2025:                                            755.648,67 euros

Import compensat en beques:                      528,954,22 euros

Import auditat:                                              520.150 euros

Diferencia a favor de l’Ajuntament: 8.804,22 euros

És a dir, finalment l’ús de l’edifici dels antics jutjats per tot l’any 2015 ha estat per Planeta Formació de només 8.804,22 euros, o el que seria el mateix, 80 cèntims d’euro per metre quadrat, el que suposa un molt bon negoci pel Grup Planeta i un malbaratament per la ciutat de l’Hospitalet.

Hi ha qui recorda que, en temps de l’alcalde Capdevila, a les acaballes del franquisme, existia el projecte de construir en aquest edifici un teatre per la ciutat. Avui és tota una altre cosa.

Però aquest no és, per desgracia, l’únic cas de concessió demanial feta per l’ajuntament amb resultats dubtosos o retorns molt febles per la ciutat. Així, el 2020 es va acordar la concessió demanial de la Masia de Can Nadal i els antics dormitoris de la Remunta per crear una Escola Superior de Gastronomia, restaurant i centre d’investigació. Sis anys després, encara està per concretar-se.

El 2022 es va acordar la concessió de les instal·lacions de l’antiga fàbrica Godó i Trias a Varia Investiments per fer un projecte de “museu d’art físic i digital multidisciplinar, amb exposicions immersives”. Més enllà, la masia de Can Gotlla, just darrera de l’Ikea, ha estat cedida al Consorci de la Granvia, avui Consorci de la Granvia i el Samontà.

Fa més temps, el complex del Tenis Municipal va estat cedit a la Federació Catalana de Tenis i posteriorment a la empresa “Futbol de nuestra Vida”.

El tristament desaparegut (esperem que provisionalment) col·lega digital Districte 7, explicava que la concessió demanial “és una fórmula jurídica que permet la cessió d’equipaments de titularitat municipal, durant períodes molt llargs, entre els 4 i els 99 anys a entitats, empreses o organitzacions que puguin disposar de l’ús privatiu i exclusiu d’aquest bé municipal. És així, sempre que les concessionàries puguin fer encaixar la seva activitat amb la clau urbanística que els edificis tinguin a l’actual Pla Urbanístic de la ciutat. L’esperit és que l’Ajuntament trobi un agent que pugui desenvolupar de la forma més adient l’activitat proposada per l’equipament en qüestió.

Aquesta cessió es regula amb unplec de condicions o amb un conveni de cooperaciói es fixen els compromisos, drets i deures de cada part. Per tant, es fa una valoració patrimonial de l’immoble i es calcula també l’aprofitament de l’edifici per tal d’establir el pagament d’un cànon, tant en diners, com en serveis o intercanvis, que suposin un benefici pel conjunt de la ciutadania.

Una de les particularitats d’aquesta fórmula és que l’empresa concessionària, tot i no assumir la titularitat o propietat de l’immoble, si podrà disposar d’ell com a aval patrimonial o actiu financer podent, fins i tot transferir o traspassar -o vendre- la concessió a altra empresa que cal que assumeixi els mateixos acords i cànons que la concessionària original. Aquest és el cas del Complex Municipal Tenis Granvia. La Federació va vendre la seva concessió fa uns 5 anys a l’empresa Fútbol es Nuestra Vida per un import de 500.000 euros”.

El grup Moventis anuncia que presentarà recurs, mentre els treballadors asseguren que mantindran la conflictivitat que afecta el transport públic de la ciutat

El conflicte laboral que afecta el servei d’autobús a l’Hospitalet ha sumat un nou capítol judicial. Una sentència del 24 de febrer de 2026 i publicada el 26 del mateix mes estima parcialment la demanda presentada per conductors i altres treballadors de Marfina Bus, empresa integrada al grup Moventis, i declara injustificada la modificació substancial de condicions de treball aplicada unilateralment el 7 de gener de 2025. La resolució considera que l’empresa no ha acreditat prou les causes econòmiques, tècniques o organitzatives al·legades per justificar els canvis, adoptats a l’empara de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors. En conseqüència, ordena reposar la plantilla en les condicions vigents abans d’aquesta data. La sentència no és ferma i l’empresa ha  anunciat que estudia presentar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Jornades i vacances, al centre del conflicte
Els canvis aplicats per l’empresa afectaven de manera significativa les jornades de treball, la distribució horària, el règim de vacances i altres aspectes organitzatius amb impacte directe en la conciliació familiar i en la qualitat de vida dels treballadors.
Segons el jutjat, aquestes modificacions tenen caràcter substancial i, per tant, exigeixen una justificació sòlida i un procés adequat d’informació i negociació amb la representació legal dels treballadors.

Un conflicte obert des del 2024
La situació s’arrossega des de l’abril de 2024, quan Marfina Bus va assumir el servei a l’Hospitalet en substitució de l’anterior concessionària, en un procés de subrogació de la plantilla. Des de llavors, els representants sindicals de CCOO, USOC i més endavant de la CGT, han denunciat un empitjorament progressiu de les condicions laborals, així com l’obertura d’expedients disciplinaris i la imposició de sancions. El conflicte ha derivat en diverses jornades de vaga que han afectat el servei d’autobús al municipi, amb repercussions directes per a milers d’usuaris de barris com Bellvitge, Collblanc, Santa Eulàlia o Pubilla Cases.

Repercussió per a la ciutat
La decisió judicial suposa un suport a les reivindicacions de la plantilla i obre un nou escenari en un conflicte que ha tingut impacte no només laboral sinó també ciutadà. El transport públic és un servei essencial per a la mobilitat interna de l’Hospitalet i per a la connexió amb Barcelona i l’àrea metropolitana.

Ara caldrà veure si el recurs davant el TSJC modifica o confirma el criteri del jutjat. Mentrestant, la sentència obliga l’empresa a restituir les condicions anteriors mentre no hi hagi una resolució judicial ferma.
El conflicte, lluny de tancar-se, continua sent un dels principals focus de tensió laboral en el sector del transport urbà a l’Hospitalet.

El clima de tensió de la sessió municipal amb desenes de col·lectius de veïns mostrant les seves reivindicacions, posa objectivament contra les cordes un govern que fa aigües

La denegació de paraula al ple municipal a l’entitat Foment de la Informació Crítica, va provocar una interrupció d’aproximadament una hora del ple municipal després que els representants de l’entitat s’aixequessin dels seus seients per prendre la paraula i l’alcalde els interrompis i immediatament suspengués provisionalment la sessió.

La sala de plens es trobava des de l’inici plena de desenes de veïns que protestaven per diverses causes i que van mostrar els seus lletreros reivindicatius al començar el ple. La sessió s’ha mantingut en la normalitat fins que al final dels dictàmens de l’Ordre del Dia i abans de les mocions dels grups municipals, una quinzena de persones s’han  concentrat a la dreta de la sala i han iniciat el parlament que tenien previst que no ha sigut escoltat perquè immediatament els regidors socialistes han marxat, mentre que els portaveus de tres dels 4 grups municipals s’han apropat a la concentració per solidaritzar-se amb l’entitat.

Aquesta interrupció pacífica del ple municipal —els concentrats només han mostrat els seus folis reivindicatius i han llegit la intervenció preparada— és la segona vegada que es produeix en un ple municipal en els dos darrers mandats. La primera va ser quan els membres de la Guardia Urbana van fer partícips a l’equip de govern les seves reivindicacions que no havien atès al llarg de  molts mesos i ara aquesta de l’entitat FIC per denegació de la paraula.

L’efectivitat de la paraula al ple està regulada pel reglament municipal que permet que les entitats es puguin expressar durant 5 minuts, sempre al final dels dictàmens i abans de les mocions dels grups municipals. A l’entitat FIC, que demanava la paraula de manera irregular durant bona part de l’any 2024, se li ha denegat l’ús de la paraula durant 7 mesos dels darrers 22, se’ls ha deixat parlar en només 6 ocasions, en altres quatre ocasions han cedit la paraula a col·lectius ciutadans que no podien accedir a la paraula de cap altra manera i en 5 mesos del primer any no la van demanar. Precisament la cessió de la paraula a col·lectius que tenien restringida la seva participació és el que va fer que l’equip Quirós posés en marxa una dinàmica de denegacions basant-se en que una entitat que es diu Foment de la Informació Crítica no pot parlar de res més que d’informació, quan és evident que la matèria informativa és tota la que afecta la ciutadania i que FIC organitza activitats de tot tipus sobre l’actualitat i les activitats ciutadanes.

Aquesta visió restrictiva del reglament, que es planteja castigar a una entitat que s’atreveix a posar en qüestió l’activitat del govern local, va ser denunciada davant la Síndica de Greuges de Catalunya que, en un recent informe va avisar l’equip de govern que estava vulnerant la legalitat de la participació ciutadana en els àmbits públics dels plenaris locals. Precisament FIC va demanar la paraula al gener per cridar l’atenció sobre aquesta vulneració de la legalitat que es complementa amb l’arbitrarietat manifesta del govern local i en aquest mes de febrer l’havia demanat per parlar de la crisi de l’ensenyament que pateix la ciutat.

Segons un Comunicat de FIC que va fer públic l’entitat ahir mateix al vespre, després de donar les gràcies a la ciutadania que es va concentrar a la sala de plenes per donar suport a la queixa de FIC —entre ells la Marea Pensionista— , mostra la seva “preocupació per l’actitud arbitraria i discriminatòria de l’alcalde” i el qualifica de “mantenir una actitud provocadora, desconsiderada i insolent” quan va qualificar el que havia passat de circ —va rebre nombroses protestes del públic present— i es va mostrar dolgut perquè s’havia interromput una moció sobre el 8 de març. L’entitat assegura que la posició de l’alcalde està “carregada de cinisme perquè el seu govern va estar anys prometen un SIE que no es posava en marxa per falta de local i mitjans” i ha mantingut “directament abandonades a les víctimes de la violència masclista sense atenció preferent”, mentre ara fa veure que és el govern més feminista del món, fent servir la lluita feminista com a eina de confrontació amb l’entitat. Una entitat que ha mostrat la seva implicació directe en la lluita feminista organitzant diversos actes al respecte.

L’entitat crida l’atenció també sobre un fet que, des del seu punt de vista “no hauria de passar desapercebut”. El fet que l’emissió del plenari que porta a terme la TV local es va interrompre d’immediat segons després que l’alcalde aturés el ple, “per evitar que la ciutadania que seguia el ple en streaming pogués assabentar-se de la protesta cívica que s’estava produint a la Casa Consistorial”. “Una mostra més —afirma FIC— de la manipulació amb la que operen els mitjans públics que expressa novament la necessitat evident que el control d’aquests mitjans es pugui efectuar des dels organismes previstos amb una participació objectiva, democràtica i protagonitzada pels professionals que tenen una visió crítica i objectiva de la informació”. “No cal confondre aquesta evidència amb el que facin o no els periodistes que reben ordres, com ha passat tantes altres vegades”, acaba la nota.

La majoria dels entrevistats es mostren satisfets de viure a la ciutat i al barri de residència i se senten molt identificats amb l’Hospitalet

L’habitual baròmetre d’opinió pública que encarrega l’Ajuntament de l’Hospitalet i que té un cost aproximat de 30.000 euros, explica, com ja és habitual, com de magnífica és la gestió municipal que aproven més de dos de cada tres entrevistats, amb un valoració mitjana del 5,5 sobre 10. Aquesta bona visió de la gestió coincideix amb l’aprovat de l’alcalde de la ciutat que obté un 5,3 sobre 10 i amb la satisfacció respecte de tots els serveis municipals, entre els quals les biblioteques i els mercats municipals son els més valorats amb un 7,4 de mitjana sobre 10, en el primer cas, i un 6,7 de mitjana, en el segon.

Tot el que L’Estaca i altres mitjans denuncien dia a dia des de fa mesos, queixes permanents de les entitats veïnals, els sindicats, les organitzacions polítiques i altres organismes ciutadans, aquestes queden absolutament desmentides pels resultats, excel·lents en termes generals, de l’enquesta que encarrega el govern.

Aquest any, el baròmetre ha preguntat també sobre les impressions dels ciutadans envers el Pla del Samontà, un pla sobre el qual les línies mestres s’ignoren del tot perquè no han estat prou explicitades. El que se sap del cert és que el Consorci per la Reforma de la Gran Via i el Samontà, que té una notable experiència en la gestió de les grans operacions immobiliàries de la ciutat, ho està treballant a fons i que el resultat que es preveu és la construcció en aquesta zona d’uns 1.200 habitatges en un barri de nova construcció on avui hi ha un territori buit i abandonat que s’alçarà a tocar del super-equipament del Nou Clínic. Aquests 1.200 habitatges i la retòrica municipal que parla d’un enllaç de bulevard nord-sud i de la recuperació d’algunes zones verdes al balcó de La Torrassa, també son molt ben valorats, segons l’enquesta, especialment pels veïns de Collblanc, La Torrassa, Pubilla Casas i La Florida.

I això fa que la majoria dels hospitalencs entrevistats es mostrin molt (un 18,1%) o bastant (un 39,4%) satisfets de viure a la ciutat i que encara un nombre superior estiguin molts contents del barri que tenen. Un percentatge semblant (64,3%) consideren que l’Hospitalet és una ciutat amb identitat pròpia i la majoria se senten molt identificats amb la seva gran ciutat.

Com s’ha dit, les biblioteques i els mercats municipals son els serveis millor valorats, però per sobre del 5 de mitjana també hi és l’oferta esportiva, la cultural i de lleure, l’enllumenat públic, el manteniment de parcs i jardins, els serves socials, la Guàrdia Urbana i la neteja de carrers.

A banda, els hospitalencs es mostren optimistes respecte del futur. I hi ha més optimistes que pessimistes i un nombre semblant als optimistes que veuen el futur més o menys igual. Pel que fa als principals problemes que detecten les famílies, la inseguretat ciutadana apareix en primer lloc, seguida de l’habitatge, la salut, l’economia i l’atur. Els problemes que es perceben genèricament tornen a posar la inseguretat en el primer lloc: la meitat gairebé dels entrevistats tenen aquest percepció, una mica estranya, tenint en compte que més o menys el mateix percentatge està molt o bastant satisfet de viure a la ciutat i al seu barri.

Pel que fa a l’adscripció ideològica, crida l’atenció que més de la quarta part dels entrevistats o son apolítics o simplement no responen, mentre que un de cada tres es consideren d’esquerres, un 10% de centre-esquerra, el mateix percentatge aproximat de centre pur, un 5% de centre-dreta i un 10% de dreta perquè no hi havia opció d’anar més enllà.

La majoria dels hospitalencs entrevistats es consideren tant espanyols com catalans, però també n’hi ha més que se senten més espanyols que catalans que no pas al contrari i dos de cada tres es declaren directament no independentistes.

L’estudi, fet per l’Institut Opinòmetre, es va fer durant la primera quinzena del passat desembre amb 1.500 enquestes a població major d’edat, residents al municipi d’almenys un any, i amb mostreig aleatori estratificat per barri de residència, edat, gènere i origen. Les enquestes van ser telefòniques i el nivell de confiança del 95,5% per un índex d’error del més/menys 2,5% en el conjunt de la mostra.

El rector de la UPC, Francesc Torres, ha firmado este jueves en l’Hospitalet un convenio con Santiago Ballesté, presidente de la patronal AEBALL para que ambas instituciones conecten el talento universitario con las necesidades de las empresas del sector industrial de l’Hospitalet y el Baix Llobregat, además de impulsar la innovación tecnológica y la formación continua. (Foto: Rector de la UPC, Francesc Torres y Presidente de la patronal AEBALL, Santiago Ballesté).

El campus del Baix Llobregat de la UPC, ubicado en Castelldefels, acoge las escuelas de Ingeniería Agroalimentaria y de Telecomunicaciones y Aeronáutica, además del Instituto de Fotónica, líder en Europa, y una incubadora de empresas bajo los auspicios de la Agencia Espacial Europea. Torres ha explicado este jueves en el Fòrum Empresarial del Llobregat, celebrado en el Hotel Porta Fira de l’Hospitalet, que la UPC realiza investigación profunda, pero “la aplicamos a proyectos concretos con impacto”. Y ha subrayado Agrotech, el centro específico de Tecnología Agroalimentaria donde trabajan 60 investigadores en 16 grupos de trabajo relacionados con el sector.

El tradicional sector agrario sufre un grave problema de relevo generacional, pero con la incorporación de maquinaria, drones, inteligencia artificial, visión por satélite y otras tecnologías, el rector señala que es más atractivo. Las materias en las que trabaja Agrotech orientadas a la producción agrícola, la transformación, distribución y consumo humano, son la producción vegetal (horticultura, Invernaderos, protección de cultivos), agricultura de precisión (robótica, sensorización y teledetección), digitalización (ciencias de datos, comunicaciones, inteligencia artificial), sostenibilidad (análisis de impacto, gestión del agua, energías renovables) y valorización (biomateriales, fibras vegetales y economía circular).

También en Agrópolis han comenzado a combinar el sol y la huerta en la primera planta agricoltaica monotorizada de Cataluña, en la que se genera energía solar y con la sombra que provocan las placas fotovoltaicas se realizan distintas prácticas. En estos momentos hay 150 empresas del sector agroalimentaria incorporadas a Agrotech. El nuevo grado en ingeniería y gestión de empresas agroalimentarias con componentes tecnológicas y de formación en economía para gestionar mejor las explotaciones también es otra de las aportaciones del campus de Castelldefels de la UPC junto al Parque Agrario del Baix Llobregat.

El campus de formación profesional en automoción e industrias auxiliares del motor de Martorell también es otro referente del territorio que ahora lidera la UPC tras el preacuerdo suscrito por esta universidad con el Departamento de Empresa de la Generalitat y los responsables de Formación Profesional y del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

La UPC apuesta por la robótica

El rector de la UPC, Francesc Torras, cree que es más práctico competir en nichos útiles para nuestra industria, como la robótica, que “será una revolución en los próximos 10 años, aunque ahora no esté de moda”. En este sentido, ha recordado la existencia del Instituto de Robótica que la UPC tiene en su campus norte, del que ha dicho que es el cuarto o quinto mejor del mundo y que tiene capacidad de realizar aplicaciones en las industrias de l’Hospitalet y Baix Llobregat aportando ventajas competitivas en muchos ámbitos.

Torres se ha mostrado partidario de “ser más práctico y menos sexy” y no apostar en investigación cuántica y chips “porque es muy difícil competir con China en materia de inteligencia artificial”. En ese sentido, aboga por “focalizarnos en la industria que tenemos y que ya cuenta con experiencia y mercados definidos, tanto del sector agroalimentario, como de la tecnología de la salud, el sector químico, la madera, el agua, la tecnología del deporte e incluso las artes escénicas.

Por eso la UPC facilita formación orientada a esos campos con el objetivo de incorporar tecnología y profesionales y mantener la competitividad. “La IA nos afecta a todos, pero la carrera la hemos perdido, aunque debemos utilizarla porque es una herramienta que sirve para mejorar competitividad de los negocios”. De ahí su apuesta por la robótica “y no competir en lo que está de moda, sino qué nichos que son útiles para nuestra industria, ya que la robótica protagonizará una revolución en los próximos 10 años”. El rector ha concluido el coloquio con la sentencia de que “el café para todos es la miseria para todos y por eso, si queremos ser competitivos, tenemos que focalizarnos en los productos que ya dan beneficios a nuestras empresas”.

Francesc Torres es catedrático ingeniero en telecomunicaciones y dirige el departamento de teoría de señales de telecomunicación. Inició su carrera en la Agencia Espacial Europea y participó en el lanzamiento del primer satélite español con el proyecto ESA-SMOS de un grupo de investigación en teledetección, además de estar un año sabático en la NASA en 2006.

La UPC ha cumplido recientemente 50 años de existencia y es la universidad de referencia tecnológica, ciencias y arquitectura de Cataluña y del resto de España. Cuenta con siete campus, 18 escuelas de formación con 30 departamentos y 141 grupos de investigación profunda. En total, dispone de 3.703 profesores, 2.279 personal de apoyo y un presupuesto de 435,6 millones anuales. De sus aulas se han graduado 150.000 personas a un ritmo de alrededor 3.000 egresados anuales.

Su conexión con la industria es relevante, al contar con 6.129 estudiantes en prácticas, una circunstancia que posibilita que “no tengamos bolsa de trabajo, porque el grado de empleabilidad es del 94,7%”, ha dicho el rector. En materia de liderazgo en innovación, la UPC es la 35 del mundo y la 94 en aplicaciones industriales, siendo la primera universidad tecnológica de España y la 22 de Europa. También es tercera en España en captación de recursos europeos para la investigación, tras el CSIC y Tecnalia del País Vasco.

En el seu moment l’equip de govern va assegurar que les obres començarien a finals del 2023 o a principis del 2024 per acord amb la Generalitat

La construcció i la posada en funcionament del Centre d’Assistència Primària (CAP) de la barriada de Sant Josep està prevista per a finals del 2029, segons ha manifestat la consellera Olga Pané, en resposta a una pregunta que ha realitzat el grup parlamentari d’ERC. Al 2022, el conseller Josep Maria Argimon en una trobada amb l’alcaldessa Nuria Marin, es va comprometre a que l’inici de les obres es produiria a principis del 2024. Segons la nova planificació ara es preveu que comencin al 2027, tres anys i mig després.

La construcció del nou centre d’atenció es preveu fer en dues fases: la primera correspon a les obres d’arqueologia, que es licitaran un cop es finalitzi el projecte actualment en redacció. Es treballa amb la previsió que aquesta primera fase d’obra es pugui iniciar a finals del 2026.

El projecte executiu corresponent a la segona fase de la construcció s’està redactant i es preveu que estigui enllestit i supervisat en el decurs del darrer trimestre del 2026. Aquest calendari situaria l’inici de les obres en el segon trimestre del 2027. La finalització, l’equipament i la posada en funcionament se situarien en el quart trimestre del 2029.

El projecte està recollit al Pla d’Inversions en Salut (PAIS) i es preveu el seu desenvolupament a través de l’empresa pública Infraestructura de la Generalitat de Catalunya, amb un import previst de 14,96 milions d’euros.

D’aquest projecte ja es va prometre la seva inauguració a finals del 2023 o principis del 2024. Avui es manifesta que el nou equipament no arribarà com a mínim fins a finals del 2029. Aquesta notícia ha creat un estat de desolació entre els veïns afectats.

Com ja va informar L’Estaca el 8 de febrer del 2025 el nou ambulatori estarà situat en un solar de 5.000 metres quadrats, cedit per l’ajuntament de l’Hospitalet al Departament de Salut, a la cruïlla entre les avingudes Isabel la Catòlica i Josep Tarradellas.

El nou ambulatori de Sant Josep servirà per esponjar l’ambulatori del Centre, situat a la Rambla Just Oliveras, on són atesos els usuaris de les dues barriades i que es troba en un alt nivell de saturació.

El nou CAP de Sant Josep també ubicarà el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i probablement substituirà el que existeix actualment al carrer Cobalto, que porta el nom de Pura Fernández. Aquest fet ha creat crítiques entre els veïns de Bellvitge que no volen que es tanqui i s’aprofiti per donar servei al barri. El Departament de Salut encara no s’ha definit sobre el futur d’aquest equipament. Els CUAP tenen la funció de servei d’urgències per a l’atenció primària i serveixen de filtre entre els ambulatoris i els centres hospitalaris.

Al solar on es construeixi el nou ambulatori de Sant Josep també s’hi vol instal·lar una segona base d’ambulàncies per al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Actualment hi ha una que està situada a l’Hospital de Bellvitge. Un altre servei que està previst que funcioni és el de Diagnòstic per la imatge.

També s’habilitarà un espai per a la donació de sang i plasma amb l’objectiu de facilitar i promoure al màxim aquestes accions. I comptarà amb equips especialitzats en benestar emocional, nutricionistes i fisioterapeutes. Tots aquests serveis es donen al CAP Just Oliveras que quedarà alliberat d’aquest volum quan s’habiliti el de Sant Josep.