Tanto ERC-EUiA como els Comuns de l’Hospitalet han denunciado como fracaso y mala gestión el remanente de algo más de 54 millones de euros que ha quedado sin ejecutar de los presupuestos del año 2024. Este dinero significa que determinados proyectos que podían haber sido realizados se han quedado sin poder hacer.
Ambas fuerzas políticas, a través de sus portavoces, Jaume Graells y Manuel Domínguez así lo han expresado a l’Estaca. El remanente que ha quedado este año de 54 millones casi dobla al del anterior que supuso también 32 millones de euros que han dejado de invertirse en la ciudad.
El presupuesto del Ayuntamiento de l Hospitalet para el 2024 ascendió a un total de 325 millones de pesetas, la cantidad de 54 millones no ejecutados supone casi un 17% del total presupuestado “una cantidad muy elevada y una mala noticia para la ciudad”, manifiesta Jaume Graells.
La mayor parte de los 54 millones será para cubrir la deuda acumulada que tiene el Ayuntamiento de l’Hospitalet, que es una de las más bajas que tiene las arcas municipales de toda Catalunya. La normativa actual permite a un ayuntamiento adeudarse en un 25% y el de l’Hospitalet está muy por debajo de esa cifra. “Del total al final puede quedar para sumarlo al presupuesto de este año para inversión alrededor de unos ocho millones. Una cantidad ridícula del total que no se va ha podido ejecutar”, dice Manuel Domínguez.
Ambos tienen la misma opinión, una ciudad como el l’Hospitalet no se puede permitir dejar de gastar esa cantidad de dinero, 54 millones de euros, con las necesidades que tiene la ciudad.
Con esos 54 millones ambos portavoces han puesto ejemplos de inversiones que se podrían haber realizado con ese fondo sobrante y que evidentemente los grandes perjudicados es la ciudadanía: Poder doblar la plantilla de la Guardia Urbana; construir hasta cinco escuelas, poner en marcha una nueva escola Bressol, impulsar la escuela Municipal de Música, dotar de aire acondicionado a las escuelas…entre otras.
A esta cantidad sobrante de 54 millones habría que añadir las renuncias y los retornos sistemáticos de subvenciones lo que demuestra un problema grave que tiene l’Hospitalet a la hora de ejecutar los presupuestos que se aprueban cada año.
En la peça informativa que segueix, s’inclouen tots els documents que formen part d’aquest contenciós, en el transfons del qual es troba el debat sobre el control social dels MCP
Arran de la notable dimensió que els Mitjans de Comunicació Públics (MCP) han volgut donar a la intervenció del vocal de la Junta Directiva i membre de la redacció de L’Estaca en la passada Tribuna Crítica del dimarts 18 de març, la Junta Directiva de FIC ha decidit incloure en aquesta edició del digital, el seguit d’esdeveniments que han tingut lloc des del mateix dimarts 18 fins el dissabte 22, incloent les respostes de la Junta de FIC a les dues notes que ens han adreçat el conjunt de treballadores i treballadors dels MCP i el director dels MCP.
Com a entitat que vetlla per la informació crítica, la pluralitat informativa, el control popular dels mitjans de comunicació públics i la generació d’opinió a través de les dades, ens ha semblat que la millor manera de fer front a la campanya de desprestigi que estem rebent com a col·lectiu i dirigida a un dels membres de la Junta Directiva és oferir tota la documentació generada aquests dies perquè cadascú tingui els elements imprescindibles per ubicar-se i, si correspon, definir-se.
Dimarts 18 de març. En l’acte de la Tribuna Crítica, un membre de la redacció de L’Estaca i de la Junta de FIC, expressa públicament la sospita que ja havia estat comentada per la pròpia Junta en ocasions anteriors, que les gravacions íntegres d’alguns actes de fort contingut polític que organitza l’entitat, tinguin una derivada més enllà de la seva utilització informativa.
Dimecres 19 de març. L’Informatiu dels MCP inclou, a banda de la informació de la Tribuna Crítica, una peça informativa on s’acusa al membre de la redacció de L’Estaca Jesús Vila de llençar “un seguit d’acusacions molt greus i infundades contra els MCP i la seva plantilla”. Reprodueixen una part de les paraules íntegres: “avui està aquí la televisió, està gravant tot l’acte, però no ho fa mai: la televisió ve, fa un reportatge i se l’emporta. Avui està gravant tot l’acte, però no perquè després ells puguin fer el muntatge oportú per l’informatiu, estan gravant aquest acte perquè ho passen probablement a la gent del govern local perquè sàpiguen que hem dit en aquesta taula”.
El mateix dimecres al vespre apareix una peça al canal digital amb un titular i un subtítol denunciant “l’escarni públic que va patir el periodista dels MCP que cobria l’acte, acusat de ser allà per passar les imatges i la informació al govern local, desmentint les acusacions fetes per Jesús Vila en aquest sentit”.
Dijous 20 de març. A les 21,50 h del vespre, la plantilla de treballadors dels MCP fan entrega d’un comunicat dirigit al correu personal del redactor de L’Estaca i a l’entitat Foment de la Informació Crítica, que s’adjunta. Comunicat treballadors
Divendres 21 de març. El digital L’Estaca inclou un article de Jesús Vila explicant el contingut de la seva denuncia durant l’acte de la Tribuna Crítica de dimarts: https://lestaca.com/jvg51/molt-lliures-de-sospitar/
L’al·ludit redactor de L’Estaca i membre de la Junta Directiva de FIC, fa arribar a les 11h del matí d’aquest mateix divendres, una comunicació al col·lectiu de treballadors dels MCP, que s’adjunta. Carta Redactor
El mateix divendres a les 13,53 h de la tarda es rep al correu de FIC una carta de l’equip directiu dels MCP on es menciona personalment al redactor de L’Estaca i membre de la Junta Directiva, que s’adjunta. Carta equip directiu
El mateix divendres a les 16,53 h de la tarda l’al·ludit redactor de L’Estaca envia una carta a l’equip director dels MCP, que s’adjuntaResposta Carta Directius .Alhora es fa arribar aquesta mateixa carta a La Farga GEMSA perquè s’entregui als membres del Consell d’Administració de La Farga, a la Junta General de l’empresa i al Consell Consultiu dels MCP.
Dissabte 22 de març. A través de les xarxes es té coneixement d’un tuit de solidaritat amb la plantilla dels MCP, del Sindicat de Periodistes de Catalunya afegint la nota adreçada al Sindicat per part de la plantilla de treballadors dels MCP. A les 10, 37 h. del mateix dissabte, el vocal de FIC i redactor de L’Estaca al·ludit al tuit envia la següent nota per mail a la seu del Sindicat: “Companys: Alguns col·legues i amics m’han passat la solidaritat a les xarxes del Sindicat de Periodistes de Catalunya envers la nota contra la meva persona realitzada pel col·lectiu de treballadores i treballadors dels Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet. Per tal que tingueu un coneixement més ampli del que ha suscitat la nota de les treballadores i treballadors amb la impressió que si coneguéssiu la totalitat del problema no us hauríeu pronunciat tan precipitadament, us adjunto la nota de la direcció dels Mitjans de Comunicació Públics, l’enllaç amb un article meu a www.lestaca.com d’ahir (https://lestaca.com/jvg51/molt-lliures-de-sospitar/) i les dues cartes enviades a les treballadores i treballadors dels Mitjans”. (s’adjuntaven les cartes que es reprodueixen als punts 6 i 8)
Al vespre d’aquest dissabte, la Junta Directiva de FIC envia a la plantilla de treballadors dels MCP, un comunicat discutit a fons en una reunió d’urgència, que s’adjuntaFIC Resposta Comunicat Treballadors i un altre comunicat a la direcció dels MCP, que s’adjunta FIC Resposta a Cos Directiu
Hi ha convocada una altra reunió d’urgència de la Junta Directiva de FIC demà dilluns per tal de fer una valoració de l’escalada impulsada per la direcció i la plantilla de treballadors dels MCP, i prendre les decisions que consideri oportunes en defensa de la professionalitat i honorabilitat del redactor de L’Estaca posat en qüestió, la preservació radical dels objectius de FIC, la llibertat de premsa i la pluralitat informativa i la defensa del control popular dels mitjans de comunicació públics.
La patronal celebra un acto con la participación de la alcaldesa de Sant Joan Despí, Belén García, que destaca la importancia del polígono Fontsanta, que acoge 200 empresas con una ocupación del 90% de las naves
Con un reconocimiento a la tarea del Ayuntamiento de Sant Joan Despí en aras de facilitar la competitividad de las empresas, la patronal AEBALL de l’Hospitalet y Baix Llobregat ha celebrado este jueves un acto del Fórum Empresarial Llobregat en ese municipio de la comarca con la participación de su alcaldesa, la socialista Belén García como invitada. El presidente de la patronal, Santiago Ballesté, ha pedido seguir trabajando por una ventanilla empresarial ágil y eficiente en todos los municipios del territorio.
El Fórum Empresarial del Llobregat, promovido por la Asociación Empresarial (Aeball) y la Unión Patronal Metalúrgica de L’Hospitalet y el Baix Llobregat (Upmball), siempre se había celebrado, hasta este jueves, en la ciudad de l’Hospitalet, donde inició sus primeros actos en septiembre de 2008 con el objetivo de ser un marco de encuentro para las empresas que existen en este territorio al sur de Barcelona, la mayoría de ellas pequeñas y medianas. El acto de Sant Joan Despí se trata del inicio de una gira que, sin abandonar la ciudad de l’Hospitalet, sede de la patronal, intercale visitas al resto de municipios de la comarca del Baix Llobregat, reafirmando así la presencia de este agente social y económico por todo su territorio.
Ballesté ha asegurado que “desde AEBALL, como la patronal próxima y arraigada en el territorio, nos comprometemos a ser un aliado firme para garantizar un entorno favorable para el crecimiento y la sostenibilidad de las empresas de L’Hospitalet y el Baix Llobregat”. En ese sentido, el presidente de la patronal ha subrayado que “defendemos la necesidad de políticas que fomenten la inversión, la formación y la digitalización, así como la creación de infraestructuras que faciliten la movilidad y el acceso a los mercados”.
En su intervención, Ballesté ha reiterado que las empresas de este territorio piden “una fiscalidad y una administración competitivas, que acompañen al crecimiento del territorio puesto que el Baix Llobregat es un polo de atracción económica y un núcleo de innovación, con sectores de referencia que pueden ser importantes tractores como la movilidad y la sostenibilidad, el aeronáutico y espacial o el de la salud, los cuales representan grandes oportunidades que hay que acompañar”.
Desde AEBALL, ha enfatizado que se trabaja para que las empresas del ecosistema se conviertan en agentes activos en la construcción de un territorio más competitivo. “La colaboración -ha subrayado- forma parte del ADN como entidad”. Ballesté ha afirmado también que cooperando se puede conseguir un entorno empresarial más resiliente y competitivo, y en este sentido el asociacionismo que lidera AEBALL, asegura que “es un vector clave para hacerlo posible”.
Apuesta por el polígono Fontsanta Por su parte, la alcaldesa de Sant Joan Despí, la socialista Belén García, ha destacado la importancia de seguir apostando por el polígono Fontsanta y su asociación, que en la actualidad integra a más de 200 empresas y tiene una ocupación del 90% de las naves. “Desde el Ayuntamiento de Sant Joan Despí se está trabajando en un nuevo plan de usos industriales con el objetivo de atraer nuevas oportunidades”, ha anunciado García. La alcaldesa ha avanzado que “las principales líneas estratégicas del ayuntamiento en el ámbito de la promoción económica son la innovación, la sostenibilidad, la transición energética y la movilidad”.
La alcaldesa también ha afirmado que sin trabajo no se puede mejorar la calidad de vida de las personas y no se puede generar riqueza. Por eso, “administración y empresa tienen que ir de la mano”. En este sentido, Ballesté ha manifestado que “las empresas son las que generan riqueza en el territorio y, por lo tanto, mejoran la calidad de vida de los ciudadanos”.
Durante el coloquio con los empresarios participantes, se ha manifestado la necesidad de facilitar desde la administración pública los trámites a las empresas, así como la necesidad de contar con profesionales calificados para diferentes sectores de actividades por la carencia de estos perfiles.
Les Tribunes Crítiques de FIC, una oportunitat per vincular protagonistes amb l’actualitat per tal que el públic pugui preguntar lliurement
Les primeres “Tribunes Crítiques”, organitzades per Foment de la Informació Crítica van ser tot un èxit. Hi van assistir més de 60 persones, i van ser inaugurades amb Jaume Graells, portaveu d’ERC-EUiA i cap de l’oposició a l’ajuntament de la ciutat. Ens va parlar del cas de corrupció del Consell Esportiu de l’Hospitalet qui va alertar de les possibles irregularitats, en aquest organisme, a l’alcaldessa Núria Marin.
El disseny de l’acte consistia en una exposició del ponent convidat per centrar el tema, i a continuació una roda de preguntes per part del Consell de Redacció de l’Estaca —que estava representat a la taula—, que s’havien de complementar amb les preguntes del públic present que, com era d’esperar, van ser molt nombroses i interessants.
Jaume Graells va explicar amb tot detall des de l’inici de la denúncia, la comunicació a l’alcaldessa i el desenvolupament de tota la investigació i la criminalització que van fer en contra de la seva persona i també de l’alertadora que li va informar de les irregularitats que estaven passant al Consell Esportiu.
L’acte estava dissenyat especialment per tal d’aprofundir en el cas del Consell Esportiu no només en les desviacions comptables i les males pràctiques sinó també per exterioritzar la sensació de desemparament del denunciant i, en el cas concret de Graells, l’esforç que va fer el que havia estat el seu partit de sempre per desprestigiar-lo personalment.
Una situació que s’ha mantingut al llarg del temps i que es va veure repetida novament en el ple municipal de febrer on es van llençar insinuacions sobre la seva particular conducta que és van complementar amb la negació de la paraula per al·lusions del mateix alcalde Quirós i que ha dut el líder de l’oposició a fer arribar la denuncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Es va parlar també de l’exoneració per part de la fiscalia de la en aquell moment alcaldessa de la ciutat, i es va preguntar si el grup municipal requerirà novament al jutge d’instrucció per tal que es revisin les informacions vessades en un mitja de comunicació i que formaven part de l’informe de la UDEF, segons les quals l’alcaldessa n’era plenament conscient de les activitats dels responsables del Consell Esportiu implicats en el cas de corrupció. Graells va explicar que resulta difícil insistir en aquests fets però que faran la consulta oportuna per tal de poder activar el requeriment si fos possible.
A banda de l’explicació exhaustiva dels fets que van succeir, van sorgir algunes reflexions que ha portat el cas. Una és la necessitat de protegir els alertadors d’irregularitats o corrupteles dins l’Administració. Marta Vilalta, portaveu d’ERC al Parlament i present a l’acte, va explicar el recorregut que ha tingut la iniciativa d’aprovar a Catalunya una llei per protegir els alertadors. Havia de ser una llei pionera, però per les circumstàncies de l’anterior govern a la Generalitat s’han avançat una directiva europea i una normativa a nivell de l’Estat. Al final Catalunya no en té i, malgrat els esforços que està fent el grup parlamentari republicà tampoc està prevista per a la propera legislatura, tot i que, segons Vilalta, no ho deixaran estar i continuaran insistint davant el govern Illa. La portaveu parlamentària també va insistir que són els municipis els que han d’encapçalar aquestes lluites contra la corrupció, coneixedora com és que hi ha a Catalunya molts casos de governs que es mantenen al poder durant dècades amb el que això comporta de vicis ocults que ampren polítiques internes de corrupció ben amagades.
Un altre dels fets significatius del debat va ser la necessitat que existeix actualment de preservar tot el que envolta el sector públic. Jaume Graells va manifestar en una de les seves intervencions i, amb dades a nivell europeu, que les conseqüències que tenen els casos de corrupció suposen danys que es poden avaluar en 6.000 milions d’euros.
La percepció del funcionariat de denunciar fets irregulars i actuacions de corrupció és que poden ser fàcilment repressaliats en un 36% a nivell europeu. A nivell espanyol, al 2022 era d’un 31%, però va arribar a ser a principis dels 80 d’un 90%. “El funcionari ho té tot en contra per poder denunciar”, va manifestar Jaume Graells i va afegir: “no està ben considerat a nivell polític denunciar els teus propis companys”.
També va denunciar Jaume Graells que l’acomiadament de la treballadora que el va alertar de les irregularitats que s’estaven produint al Consell Esportiu es va produir mentre hi era al capdavant del Consell Esportiu una de les actuals regidores a l’Ajuntament. La treballadora, al final ha obtingut una sentència favorable que obliga a la readmissió i una indemnització del Consell Esportiu de més de 60.000 euros.
Actualment, i segons va denunciar el portaveu d’ERC-EUiA, el Consell Esportiu s’està desmantellant i on hi havia càrrecs polítics estan posant tècnics. Aquest organisme té un futur complicat, segons Graells, ja que només el pagament de la indemnització a la treballadora el situarà en fallida econòmica. “És necessari un replantejament i el més lògic hagués estat nomenar una gestora per donar viabilitat al Consell Esportiu”, va subratllar Jaume Graells.
La necessitat d’un canvi polític al govern de la ciutat també va ser un dels temes que va sorgir en el debat. La manca d’alternances polítiques és un dels plantejaments per evitar les males pràctiques i la corrupció. La situació actual és incompressible, segons va manifesta el mateix Jaume Graells que va assenyalar que “el PSC es va presentar amb un programa electoral que al final del seu mandat tenia un incompliment del 80%. Malgrat aquest fet constatable no el va penalitzar en les darreres eleccions”.
Passa el mateix en el funcionament intern de l’Ajuntament de l’Hospitalet on el 80% de les mocions que s’aproven pel ple municipal no es duen a terme “ni tan sols aquelles que són aprovades pel mateix partit governant”.
Es va parlar també de les dificultats inherents als pactes interiors entre les forces d’oposició al municipi tenint en compte que el govern no disposa de majoria absoluta però hi ha tres regidors de l’ultradreta amb el quals resulta impensable qualsevol acord. D’aquesta debilitat de l’oposició n’és molt conscient el grup municipal d’ERC-EUiA que lamentava que grups municipals ideològicament més propers no mantinguessin una postura més uniforme que facilitaria sens dubte un exercici d’oposició més productiu.
A aquesta Tribuna Crítica li seguiran altres en els propers mesos amb convidats i temes vinculats directament a l’actualitat informativa de la ciutat.
La barriada es la més afectada per la pressió dels fons voltors, per expulsar els llogaters del seus habitatges
Al voltant d’un centenar de persones s’han manifestat aquest cap de setmana pels carrers de Collblanc-La Torrassa contra l’Especulació Immobiliària i la Massificació Turística convocats per la Plataforma creada el passat setembre per denunciar aquesta situació al barri i al conjunt de la ciutat.
El lloc elegit per la protesta ha estat la barriada més afectada per l’expulsió dels seus habitatges dels veïns —de forma indirecta, no renovant-los els contractes de lloguer— per transformar-les després en habitacions que son llogades de manera individual. Dos blocs d’habitatges, al carrer Occident 14 i al carrer Holanda 36, en són les mostres. Als quals cal sumar edificis sencers que han estat transformats en habitatges de lloguer a pisos turístics.
Recentment, així ho hem informat a L’Estaca, arran d’una denúncia d’un dels veïns afectats, la Síndica de l’Hospitalet, Merche García, ha intervingut en el conflicte, fent un seguiment dels expedients oberts per l’Ajuntament a cinc habitatges que havien estat transformats en pisos turístics.
La Síndica ha exigit al departament municipal que està realitzant les inspeccions que li informi de tot el procés, ja que encara falta per revisar altres pisos, els propietaris dels quals no han estat contactats.
Tal com es va informar per aquest diari digital l’Ajuntament ha exigit als propietaris que ja han transformat els habitatges en apartaments turístics, que els restableixin a la situació original ja que les obres realitzades s’han fet il·legalment emparant-se en una llicència sol·licitada que no autoritza a fer aquest tipus de reformes.
La protesta dels veïns del cap de setmana va partir de la plaça Espanyola i va transcórrer pel carrer Progrés fins a acabar a la plaça del mercat de Collblanc. Al cap de la manifestació hi havia dues pancartes amb el lema: Contra l’Especulació Inmobiliaria i la Massificació Turística. L’Hospitalet no està en venda. Lluitem pels nostres barris i per la nostra gent. C.E.I.M.T.” que és el nom de la Plataforma convocant.
A l’acte també hi van assistir representants d’ERC-EUiA, amb Jaume Graells al capdavant, i dels Comuns, amb el portaveu municipal, Manuel Domínguez.
A la plaça del mercat, es va llegir un manifest denunciant la situació que viu l’Hospitalet com “d’una greu emergència habitacional. Moltes persones a la ciutat no tenen garantit el dret bàsic a un habitatge digne. El preu de l’habitatge ha crescut molt per sobre dels ingressos de la població, situant els preus de compra i lloguer entre els més alts del país”
I alhora demanaven de forma urgent “la implementació de mesures efectives que posin fre a l’expulsió dels veïns i veïnes, per l’augment descontrolat dels lloguers i les pràctiques coercitives que busquen canviar l’ús residencial habitual per lloguers de temporada o turístics, fins i tot transformant blocs sencers en apartaments turístics”.
La Plataforma ha fet una clara observació: “La turistificació és un fenomen que ha canviat bona part de la morfologia, les economies familiars i la demografia de molts dels nostres barris i ciutats. Atempta també contra la convivència i redueix els espais de vida comunitària, el comerç tradicional i el veïnatge amb arrelament i compromís amb l’entorn”.
Tal com s’ha explicat més d’una vegada en aquest digital, els convocants afirmaven que “la proximitat a Barcelona, les connexions en transport públic i la proximitat a l’aeroport han fet que l’Hospitalet esdevingui una ciutat molt atractiva per a les empreses del sector immobiliari i turístic, canviant radicalment la ciutat, mentre que la ciutadania en paguem les conseqüències”.
El comunicat ha exigit al govern municipal l’establiment “d’una moratòria de llicències d’establiments d’ús turístic que impliqui l’elaboració d’un pla dins el marc del Decret Llei 3/2023, tal i com s’ha fet en altres ciutats i també, en aplicació del Decret llei 3/2023, que en el període de 5 anys es revoquin totes les llicències d’habitatges d’ús turístic atorgades fins al moment a la ciutat”.
La Plataforma també exigeix a l’Ajuntament establir un protocol de control de pisos de lloguer temporal, per a garantir la no modificació de la seva estructura, l’augment del nombre d’habitacions o la desaparició d’espais d’ús compartit. I garantir que no se’n fa un ús fraudulent com a habitacions d’ús turístic.
Però per tot això, demanen de l’ajuntament “un increment del número d’inspectors per revisar i actuar davant de possibles casos fraudulents de pisos i habitacions d’ús turístics”. I la implicació en els casos d’expulsió de veïns i veïnes, com són el casos d’Occident 14 i Holanda 36, mediant amb les parts, i acompanyant-los.
La Plataforma, en el seu manifestat, també reclama als governs català i espanyol, l’aprovació definitiva d’un decret que reguli els arrendaments temporals i el lloguer d’habitacions en zones declarades de mercat tensionat. I a nivell de l’Hospitalet, la mateixa fiscalitat sobre les activitats turístiques que a Barcelona. També es demana que l’Ajuntament faci una política d’habitatge amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer accessible.
La entitats promotores de la Plataforma son las següents: AAVV Collblanc-La Torrassa, Comunitats de veïns del carrer Holanda 36 i carrer Occident 14, Associació Som Santa Eulalia, Espai de Ciutadania, Sindicat de Llogateres, AAVV La Florida, Associació Altaveu Jove, Associació Castell de Bellvís, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Coordinadora d’AMPES, Foment de la Informació Crítica, CCOO, UGT, CN y STOP degradació.
Els republicans critiquen l’actual govern municipal per la manca de lideratge i capacitat d’iniciativa en les polítiques feministes
La regidora d’ERC-EUiA, Sílvia Casola, ha reclamat la necessitat que els punts lila que s’instal·len en determinats esdeveniments de la ciutat s’estenguin a tots, incloses les festes majors i cobrint cada dia i no de forma puntual, com succeeix en l’actualitat. A més, que no siguin llocs simplement d’informació sinó que han de funcionar com a espais d’atenció, suport i acompanyament davant qualsevol consulta o agressió que es notifiqui”.
No és la primera vegada que els republicans reivindiquen més punts liles als actes lúdics amb aglomeració de persones. Recentment, en una de les mocions presentades per ERC i tot just acabades unes festes, es va tornar a insistir en aquest tema. “No pot ser, que garantir unes festes lliures de masclisme i sexisme recaigui en mans de les veïnes organitzades o persones voluntàries. No pot ser que els punts lila que promou l’ajuntament massa sovint, siguin simples punts d’informació”, denunciava la moció de ERC-EUiA.
“Necessitem espais segurs, amb professionals i ben coordinats amb les entitats organitzadores de les diferents activitats. I amb la participació de les entitats i persones voluntàries que ja fan una magnífica tasca, però amb l’acompanyament i suport de professionals”, suggerien.
La regidora ha criticat a l’actual govern municipal socialista la manca de lideratge en les polítiques feministes. Casola ha explicat que les mesures que planteja ERC+EUiA han d’arribar com a resposta a la manca d’ambició i la inacció del govern municipal: “volem polítiques feministes valents i transformadors i no pot ser que l’acte central del 8M sigui una classe de zumba”, ha dit la líder republicana.
“Necessitem que l’ajuntament obri el camí, i sigui exemple per les empreses i la societat”, ha afirmat la regidora. Així mateix, els republicans també reclamen la implementació definitiva d’un nou pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, que és una de les assignatures pendents del govern.
Algunes propostes concretes presentades per Sílvia Casola, i que volen impulsar des de la seva organització perquè siguin aplicables entre els treballadors de l’ajuntament, és l’establiment dels permisos per dol gestacional i la flexibilitat horària per menstruació per les treballadores municipals, com fan altres administracions.
Per a la portaveu republicana, la manca de lideratge i compromís es nota per l’absència del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), llargament reclamat i que no s’ha materialitzat. “Hi ha una passivitat de l’actual govern respecte de les polítiques feministes que cal implementar a l’Hospitalet”, afirma Casola. ERC-EUiA també sol·licita que les Taules de la Dona s’obrin als representants dels partits polítics a l’ajuntament, que ara estan exclosos.
Una asistenta social que se jubiló en agosto y que era una especialista en el tratamiento del síndrome de Diógenes no tiene todavía sustituta medio año después
Un edificio de viviendas sociales de la calle Victoria Kent, junto a la Ciutat de la Justìcia, padece desde hace años una multitud de problemas, pero sobre todo destacan los de insalubridad. Los vecinos conviven con malos olores y cucarachas y aunque ambos problemas han sido denunciados en diferentes ocasiones no se ha dado solución.
Ni el ayuntamiento, ni la Generalitat de Catalunya se han tomado en serio el problema. Sonia Esplugas, portavoz del Partit Popular en el Ayuntamiento de L’Hospitalet ha exigido a las dos instituciones que den soluciones a los vecinos y destinen recursos para mejorar la situación.
Todo parece indicar que los problemas proceden, presuntamente, de una vecina con el síndrome de Diógenes que provoca la aparición de las cucarachas. Sònia Esplugas ha solicitado a los Servicios Sociales del ayuntamiento de l’Hospitalet su intervención de forma inmediata. “Sin perjuicio de que este problema tenga que solucionarse de manera urgente en beneficio del vecindario, también hay que prestar ayuda y afrontar desde un punto de vista social la situación de esa vecina que podría padecer una enfermedad mental”, ha manifestado la regidora popular.
Este no ha sido el único conflicto que ha sufrido este edificio, propiedad de la Generaltiat, y destinado a alquiler social. Con anterioridad, hubo una ocupación masiva de los pisos públicos, y ahora hay que añadir los que se padecen desde los últimos años de “insalubridad e incivismo” y todo ello, según Sonia Esplugas, provocado por “la mala gestión de la administración que no ha sabido atajar los problemas de raíz”.
Los vecinos han pedido ayuda a las dos administraciones, Generalitat y ayuntamiento de l’Hospitalet, “y más allá de buenas palabras, no han obtenido ninguna solución rápida”. Los inquilinos están sufragando de su propio bolsillo la erradicación de las plagas y la contratación de servicios de fumigación.
Algunos vecinos tienen un nivel de hartazgo tan grande por la situación de insalubridad del edificio que incluso se han planteado abandonar los pisos. Pero les frena el hecho de que, si lo hicieran, perderían la opción de poder conseguir otra vivienda social, durante un largo periodo de tiempo y, por lo tanto, hipotecarían su futuro por una situación ajena a ellos y sobre la cual las administraciones deberían estar interviniendo.
Sònia Esplugas cuestiona que tanto la Generalitat como el ayuntamiento alerten tanto sobre la situación de emergencia habitacional actual, a la vez que hacen una gestión tan deficiente del parque de vivienda pública de la ciudad.
Precisamente sobre este mismo tema que causa el problema de insalubridad en Santa Eulalia se produjo hace pocas semanas la noticia de que l’Hospitalet aparecía como un municipio pionero en Catalunya sobre el síndrome de Diógenes gracias al trabajo especializado de una trabajadora social de la ciudad que se jubiló el pasado mes de agosto. Desde entonces, el equipo de gobierno no ha sido capaz de conseguir una substituta en condiciones. La segunda teniente de alcalde anunció en la televisión local no hace demasiado que se está en un proceso de coordinación de los dos servicios —previsiblemente Sanidad y Servicios Sociales— para mantener y fortalecer este servicio especializado, pero la realidad es que no se ha avanzado en estos últimos 5 meses y se reproducen estos problemas como el que previsiblemente sufren los vecinos de la calle Victoria Kent.
L’ escola funciona amb un regim extern de contractació del personal que precaritza els treballadors que ara han de donar classe en uns espais impossibles
El sistema de precarització de molts dels serveis municipals és frapant i només cal apropar-se a les oficines d’atenció a la ciutadania per veure’n el resultat, però és molt probable que, de tots els equipaments municipals en crisi, l’Escola Municipal de Música Centre de les Arts (EMMCA) és porti la palma.
Els treballadors estan tan farts de la negligència i la desídia municipal, que acaben de divulgar un Manifest explicant els problemes i han demanat el suport d’algunes entitats per tal que els facilitin la possibilitat d’intervenir en el proper ple per explicar amb el màxim detall la insuportable situació que pateixen.
I no és pas nova. Han hagut d’aguantar durant tants anys un maltractament tan considerable que estan disposats a no cedir més i per això demanen a l’Ajuntament iniciar converses urgents i arribar a compromisos concrets per resoldre els problemes.
El primer que consideren que cal resoldre és el tema salarial. L’EMMCA va néixer l’any 2005, no com una escola normal municipalitzada, sinó a través d’un sistema de licitació contractual del personal que actua amb caràcter extern. Això ha comportat que els salaris dels professionals no s’hagin actualitzat mai en aquests 20 anys d’existència de l’escola, pel fet que les empreses contractistes liciten a la baixa en perjudici directe de les despeses salarials.
L’any 2015, per exemple, l’empresa adjudicatària de les contractacions de personal, Produccions Educats Montmeló, va fer fallida i va deixar tot el personal contractat de l’EMMCA durant tres mesos sense cobrar, que en molts casos van haver d’esperar un any sencer a que el Fons de Garantia Salarial els pagués el deute. En aquells moments, l’equip de govern, en una mostra més de la seva insensibilitat envers els treballadors, ja els va fer signar una renúncia expressa a emprendre accions legals, responsabilitats o reclamacions a l’Ajuntament, de qui en definitiva depenen i a qui presten el servei.
Com expliquen al seu Manifest, “la reivindicació d’una actualització dels salaris ve de lluny. El malestar del personal s’ha expressat repetidament en reunions de professorat davant del que llavors era Regidor d’Innovació i Cultura, David Quirós, així com dels anteriors regidors responsables del servei. Tot i els compromisos verbals de recollir en les posteriors licitacions una actualització dels salaris, aquesta mai s’ha produït. La darrera licitació publicada el 2021 va confirmar que, una vegada més, no es preveu cap tipus d’actualització dels sous, que perden valor any rere any, cosa que ha empitjorat les condicions de vida del personal del servei, i que compromet l’èxit d’un dels valors més destacats d’aquest Ajuntament i menysté el compromís i la feina d’una seixantena de persones que hi treballen cada dia”.
Com és obvi, la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors no ha fet més que créixer. Des de l’inici del curs de l’any 2005 fins a l’inici del curs 2024, a Catalunya l’IPC ha tingut un increment de gairebé el 51%, mentre que l’increment dels salaris del sector serveis entre el 2008 i el 2022 ha estat d’un 23%. Això sol ja estableix la realitat de la pèrdua salarial, però en el cas de l’EMMCA resulta aclaparador perquè l’increment ha estat cero. El resultat és que els salaris de l’EMMCA estan molt per sota de la mitjana de les escoles municipals de música dels municipis per sobre dels 60.000 habitants.
Paral·lelament, el nombre d’alumnes no ha parat de créixer, cosa que evidencia l’èxit del model i la professionalitat dels docents, passant-se de 500 alumnes en el curs inaugural als 2.500 matriculats d’aquest curs. Quan es va posar en marxa l’escola hi havia dos administratius. Ara, amb cinc vegades el nombre d’alumnes, els administratius segueixen sent els mateixos. Com ells mateixos indiquen: “A més a més, el centre compta amb un organigrama de coordinacions extens que, amb la pujada del nombre d’alumnat i de les activitats, cada cop ha anat adoptant més responsabilitats i s’ha hagut d’adaptar, de la mateixa manera, a la gestió de més professorat per àmbit. Tot això ha acabat suposant una sobrecàrrega horària i de feina, tant per al personal d’administració i serveis com per al professorat.
”Hi ha nombrosos exemples de la professionalitat i la paciència demostrades pel personal docent i administratiu. Quan el Covid, “tot el personal va activar-se des del primer moment utilitzant mitjans propis (ordinadors, telèfons, connexió a internet, programari d’edició de vídeos, càmeres i gravadores…) per seguir oferint un servei educatiu de qualitat a tot l’alumnat.” L’equip de govern, però, no ho ha tingut gens en compte i la congelació salarial de facto amenaça no solament l’estabilitat de l’equip actual sinó la incorporació de més professionals de nivell, cosa que no sembla importar-li gens ni mica.
Per si tot plegat fos poc, les instal·lacions del Gornal que l’escola va ocupar de manera provisional el curs 2014-2015, van haver d’evacuar-se com a conseqüència dels greus problemes detectats en la seva estructura. Van haver de traslladar-se correcuita a les instal·lacions del CEMFO, de manera improvisada, i allà s’ha detectat que donar classe amb les mínimes condicions és impossible perquè les aules no estan condicionades per la sonoritat i, on s’imparteixen classes de dansa, el paviment no reuneix les mínimes condicions i es poden provocar accidents. I, a sobre, ni el personal d’administració ni el personal docent i directiu compten amb espais propis sinó que fan servir un dels vestíbuls de pas principal per l’alumnat.
D’on es pot deduir que l’EMMCA no és pas una Escola Municipal i que enlloc de Centre de les Arts és realment un Caos Autèntic…
Imatge de logo de la campanya de l’Hospitalet i altre campanya del centenari de Ford.
L’alcalde reconeix públicament que la única manera d’avançar és anant tots a una i sorprèn assegurant que vol una ciutat verda i amable quan hi ha operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures
Menys d’una hora i cap informació sobre el contingut de la commemoració és el resum de l’acte protocol·lari, amb confetti i una quarantena de persones protestant contra l’obsessió per celebrar un títol de ciutat, que va caure per sorpresa gràcies exclusivament als somnis de grandesa de l’alcalde del moment, Tomás Giménez.
El que sí s’ha presentat ha estat el logo commemoratiu, que ja era públic, i que ha resultat un plagi (d’una campanya de la Ford), segons Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i tan poc brillant com ho va ser l’espectacle de la Cavalcada i aquest acte inaugural de la Plaça Espanyola. A la primera filera estava l’alcalde, el portaveu socialista i alguna tinenta d’alcaldia juntament amb els portaveus dels grups municipals del PP i Vox. Amb la gent que protestava, drets darrere la vuitantena de persones assegudes, els portaveus dels grups d’esquerra, juntament amb una representació de les entitats que han subscrit el Manifest de “Res a celebrar”. Manifest que s’ha repartit també entre les persones convidades a l’acte.
Segons l’alcalde, la intenció ha estat no fer spoiler del que es prepara, quan justament el que s’havia anunciat avui és que es presentaria el programa d’actes a banda del logotip commemoratiu. Sabem, això si, que la cloenda tindrà lloc el 15 de desembre coincidint amb el dia exacte en que va sortir publicat a la Gaceta de Madrid, el decret atorgant a l’Hospitalet el títol de ciutat. La presentadora de l’acte ha fet repàs per dècades a alguns esdeveniments significatius per la ciutat. Un esdeveniment per dècada no explica res, com és ben evident, i 10 esdeveniments per segle no expliquen de cap manera una ciutat. I el que menys ho explica és l’equívoc que el govern està fent servir quan diu que l’Hospitalet fa cent anys aquest 2025 (ja existia a l’any 1000) o quan l’alcalde explica a Instagram que el títol de ciutat es va donar perquè La Torrassa havia arribat als 21.000 habitants gràcies a la quantitat de nouvinguts arribats del Llevant espanyol per fer les obres del metro o l’exposició universal de 1929.
És molt probable que el títol de ciutat fos un caramel llençat a distància a l’alcalde del partit del dictador que es va fer amb el poder a l’Hospitalet l’any del cop d’Estat de Primo de Rivera. I que, d’alguna manera, aquest personatge que encara disposa d’una avinguda a la ciutat i que s’enlluernava amb les distincions, fes servir la recentíssima humiliació de l’espoli territorial de tota la zona agrícola que es va produir l’any 1920 per demanar una compensació simbòlica que relliscava absolutament a la ciutadania.
La celebració del centenari del títol de ciutat era una oportunitat única per un govern municipal que ha estat vivint de fantasies i de vendre fum durant els darrers 15 anys i que l’equip Quirós no va saber aturar a temps perquè li venia d’herència. No ho va saber aturar a temps perquè respirava per la mateixa ferida, però sembla que les coses estan canviant i que les fantasies comencen a costar bastant més de digerir. L’alcalde ja ha explicat avui durant el seu parlament que és hora d’anar tots a una i que només anant tots a una es podrà avançar. És inaudit que ho reconegui justament en l’acte fallit de la celebració del títol de ciutat, perquè és en aquest context que es podria donar el primer pas. I és també sorprenent que parli d’una ciutat verda i amable quan hi ha unes quantes operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures disponibles a la ciutat.
Com ja han dit les entitats i els partits d’esquerra que s’oposen a celebrar res, resulta imprescindible explicar la ciutat als seus habitants a través dels esdeveniments històrics que l’han marcat, i l’accidental títol de 1925 hauria estat una bona oportunitat per unir esforços reflexionant sobre el passat, per construir plegats el futur.
Però per construir plegats el futur, resulta imprescindible que el govern Quirós deixi l’arrogància i l’autosuficiència i s’avingui al consens. I, per tant, deixi de considerar que a base de fantasies es pot avançar o que, a base d’operacions unilaterals com ara la urbanització de Can Rigalt, el Biopol Gran Via, la cessió demanial de patrimoni o les incapacitats en la gestió, pugui sortir-se amb la seva sense produir ferides irrecuperables.
La Plataforma “Res a celebrar” convoca una concentració de rebuig, critica l’autosuficiència del govern i reclama consens
Aquesta tarda a les 17h., a la Plaça Espanyola de La Torrassa (o, en cas de pluja al centre Cultural del districte) l’Ajuntament pensa fer la presentació pública del logo i del programa d’actes per celebrar el centenari del títol de ciutat, segons una nota del Gabinet de Premsa distribuïda dies enrere.
Es tracta, novament, d’una iniciativa unilateral del govern sobre un tema que ha creat un clima d’insatisfacció entre algunes forces polítiques i moltes entitats de la ciutat en tractar-se del centenari de l’atorgament d’un títol que la ciutat mai havia reivindicat. Li arribava, a més, de la mà del dictador Primo de Rivera i sota la signatura del general Martínez Anido que s’havia destacat no feia gaire per les polítiques repressives contra els sindicats de classe, en uns moments de forta confrontació social a Barcelona i també a barriades obreres com Collblanc-La Torrassa.
La iniciativa del govern local torna a parlar de celebració del centenari quan justament la Plataforma d’entitats i partits creada a l’efecte es coneix pel seu lema “Res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar”. Ha tingut, a més, el “detall” de convocar l’acte on es presentarà el logotip commemoratiu i el programa d’actes, justament al cor de la barriada probablement més afectada —negativament— per la repressió obrera endegada pel general Martínez Anido: La Torrassa, on la classe obrera va protagonitzar als anys 20, notables confrontacions entre cenetistes i elements destacats del Sindicat Lliure adscrit a la patronal del moment.
Tot plegat no fa més que evidenciar de nou el caràcter autosuficient del govern per un tema que hauria d’haver-se negociat amb les forces polítiques i la ciutadania si el que es pretenia era una commemoració positiva, per la qual resultava imprescindible el màxim consens. El govern local està tan acostumat a anar per lliure, que la convocatòria per presentar un logo i el programa d’actes al cor de La Torrassa sembla més una provocació que un error, i així ho han considerat els membres de la Plataforma que han convocat una concentració de protesta a la Plaça Espanyola a la mateixa hora de l’acte.
La Plataforma, que s’ha reunit tres vegades des de la seva creació al gener, disposa d’un xat de wasapp, està treballant en una pàgina web i preparant també un programa commemoratiu de reflexió, enfocat a mostrar que la construcció de la ciutat es basa en la força de la seva gent i no pas en les atribucions legals de les autoritats. La Plataforma treballa també en l’elaboració d’un folletó informatiu: “Una lluita d’esforços i lluites ciutadanes” per divulgar la tesi de la commemoració consensuada com una oportunitat per repensar la ciutat.
Més enllà del manifest elaborat en el seu dia i que està en difusió per rebre adhesions, la Plataforma col·labora activament amb els grups d’esquerra de l’oposició municipal que ja han reclamat la convocatòria d’una Taula de Cultura per parlar del Centenari de Ciutat i un mínim consens. Per la seva banda, l’equip de govern ha convocat un munt d’entitats a l’acte d’aquesta tarda i també als grups municipals i, pel que es coneix, alguns d’aquests grups municipals respondran positivament a la convocatòria del govern.
El grup dels Comuns ja va anunciar des del començament que ells donarien suport als actes institucionals que estiguessin enfocats a la divulgació, el debat i la reflexió però no a la celebració del Centenari i, per tant, caldrà veure en què consisteix el programa d’actes municipal per saber quina serà la postura d’aquest grup al respecte. El que si se sap de moment és que la convocatòria de premsa parla d’un programa d’actes per celebrar el Centenari, i que la presentació d’un logotip s’apropa més al projecte commemoratiu d’un exercici de propaganda —la “marca” del Centenari—, que no pas a una excusa per la reflexió i el debat.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
