ActualitatL’estudi considera el projecte especulatiu de l’Hospitalet, una part del procés que pretén acabar amb la protecció del Delta del Llobregat

“Un elefant no pot menjar-se sencer; per poder cruspir-lo cal trossejar-lo abans”. Aquesta frase servia per tancar la presentació de l’Estudi Crític Social i Feminista del PDU Biopol-Granvia fet per l’alumnat del Màster de Planificació i Gestió Ambiental de la Universitat de Barcelona.

Aquesta presentació finalitzava amb la frase que obre l’article. L’elefant representava el Delta del Llobregat que, ara mateix esta sotmès a un allau de plans que, tros a tros, van modificant el territori deltaic sense que existeixi un pla general que vetlli per la integritat del Delta com un espai natural protegit, tant pel seu valor ambiental i ecològic com pel seu paper agrícola i patrimonial com representen el gran nombre de masies encara existents.

La presentació va iniciar-se fent un repàs a la trajectòria dels plans que afecten la llera hospitalenca del Llobregat des del primer PDU de la Granvia, que va ser tombat pels tribunals desprès d’una intensa campanya de la plataforma No Més Blocs, que justament celebra ara el seu desè aniversari.

Els contenciosos presentats per la plataforma i per diferents forces polítiques contra el primer PDU Granvia van prosperar quan el tribunal va considerar que hi havia un problema de competències donat que el PDU afectava més enllà de l’àmbit estrictament municipal i, per altre banda, va considerar que la ubicació de zones verdes no respectava la legislació al comptar com a zona verda  coses com les rotondes.

Can Trabal

Aquestes batalles des de la plataforma NMB van aconseguir també la consideració de Can Trabal (recordeu, la darrera zona agrícola de l’Hospitalet) com a ZEPA, és a dir, zona de protecció per les aus migratòries. Tot i així, aquesta declaració ha estat recorreguda per alguns propietaris agrícoles.

Des del govern municipal, amb el suport de la conselleria de Territori de la Generalitat, han elaborat un altre PDU amb la excusa de construir un centre d’activitats biomèdiques, el Biopol, i de soterrar un altre tram de la Granvia. La diferencia amb el PDU anterior radica en una reducció de l’alçada dels edificis programats, que tot i així poden tenir fins a 24 pisos i l’absència de construcció d’habitatges a la zona. També Can Trabal passa de ser un parc agrícola a un espai envoltat de blocs.

Quan s’analitzen qüestions com la propietat dels solars afectats pel pla, es pot observar que tot i que la majoria correspon a sol de titularitat pública, la part que correspon a propietats privades, en general de grans tenidors, acumula la majoria de les construccions previstes, el que facilita l’especulació en aquesta àrea.

L’estudi fet pels alumnes del Màster posa en valor la demanda presentada per Ecologistes en Acció en nom de la plataforma No Més Blocs així com l’altre contenciós presentat per l’Hospitalet en Comú Podem.

El Pla Metropolità dels anys 70 ha quedat obsolet

Més enllà de les qüestions més especifiques d’aquests PDU, com el caràcter poc concret del que suposa el clúster biomèdic que es pretén oferir en aquest Biopol, en un moment en el que una multinacional com Astra-Zeneca s’hagi instal·lat recentment a Barcelona en l’antic edifici de la Telefònica, o de la possibilitat d’ubicar aquest tipus d’empreses a les naus buides o infrautilitzades de la Carretera del Mig, cal obrir el focus sobre el conjunt del territori del Delta sotmès a una intensa pressió urbanística i especulativa.

L’alumnat del Màster que està desenvolupant aquest estudi, va insistir en dos aspectes claus. En primer lloc, recorden que el Pla Metropolità dels anys 70 ha quedat obsolet, tant pel creixement de població a tota l’àrea com per les dotzenes de plans parcials que s’han anat desenvolupant en tot el territori. En segon lloc, tot l’espai del Delta s’hauria de considerar com un tot, planificant les infraestructures que afecten el territori i que amenacen de trinxar-lo, tals com l’ampliació de l’aeroport i les activitats que s’hi desenvolupen, tot respectant una àrea sotmesa a grans tensions ecosistèmiques i territorials que afecten a la seva fragilitat.

D’aquí la frase de l’elefant: com que la especulació urbanística no és capaç d’engolir tota la superfície del Delta, intenta fer-ho tros a tros, obrint noves vies de comunicació que parcel·len la superfície, dels del Pla General Metropolità en projecte, i des dels diferents plans de desenvolupament, municipi per municipi.

Que l’elefant pugui subsistir a les pressions especulatives en curs depèn del treball de plataformes com No Més Blocs a l’Hospitalet o les plataformes veïnals que apareixen a diferents indrets veïns de la part baixa del Llobregat. Si l’elefant que suposa el Delta cau definitivament, víctima dels plans especulatius, tot el país ho patirà.

Sonia Esplugas, del Grup Popular, denuncia la pressió fiscal de la ciutadania i la incapacitat per cobrir les necessitats que presenta el municipi

Malgrat que els superàvits comptables de l’ajuntament de l’Hospitalet fa uns quants anys que es dediquen exclusivament a amortitzar deute, enlloc de fer servir els excedents per fer les inversions que la ciutat necessita, l’afany recaptatori no decreix, ans al contrari. Sobre els preus excessius que el govern local aplica a la taxa de residus sense haver rebaixat l’IBI, caldrà afegir la política d’aparcaments amb l’aplicació —ja fa un mes llarg— de les noves zones verdes i blaves, a tots els districtes excepte el de Bellvitge-Gornal.

Malgrat que aquest és un greuge comparatiu que ja hem denunciat en aquest digital, i que entra clarament en contradicció amb la mateixa Constitució espanyola en el seu article 14 i en les lleis específiques com la 15/2022, que prohibeix qualsevol discriminació en tots els àmbits d’actuació, s’està aplicant amb l’únic objectiu d’incrementar la recaptació municipal. La realitat és que no s’han implementat en cap barri mesures que contribueixin a facilitar la mobilitat sostenible, a prescindir del vehicle privat, o a possibilitar que aquells que el necessiten per qüestions pràctiques —per exemple els que viuen fora de l’Hospitalet a zones d’escassos serveis de transport públic i han d’arribar a la ciutat— puguin tenir possibilitats d’aparcar de manera gratuïta.

No solament això. Pel que ha explicat el Grup Popular de l’Ajuntament, en un sol any el govern local ha incrementat un 48% els ingressos previstos per multes i taxes d’aparcament i un 78% el nombre de places d’aparcament de pagament. En concret, l’any 2023, l’Ajuntament va recaptar 1.268.050,60 euros per taxes d’aparcament i 541.970 euros per sancions. Aquestes xifres del 2023 s’han incrementat el 2024, passant a recaptar 1.561.116,91 euros per taxes d’aparcament i 1.113.300 per multes. És veritat que la notable incapacitat de gestió del govern ha fet que una part d’aquesta recaptació no sigui efectiva, aspecte que indica que no solament els increments son enormes, sinó que també en aquest punt es produeix discriminació, perquè a uns ciutadans se’ls cobra, i a altres no se’ls arriba a cobrar mai.

Durant aquests dos anys, 2023 i 2024, l’Ajuntament va imposar 30.582 sancions a cotxes estacionats en zones verdes i blaves i, tot això, abans de la nova aplicació de zones verdes i blaves des de l’octubre d’aquest 2025. Segons el Grup Popular i la seva portaveu Sonia Esplugas, durant aquest 2025 s’han perdut 3.851 places d’aparcament gratuït (un 78% d’increment de les places de pagament d’un any per l’altre).

A banda d’aquestes xifres, que resulten en molts aspectes esfereïdores, és imprescindible baixar al dia a dia de la gestió de les noves zones verdes. Resulta que pels veïns dels districtes, aquells que tenen la residència legal, les places verdes son gratuïtes però no així pels residents en altres districtes. També tenen un preu especial pels vehicles de familiars de residents amb una taxa de 0,20 euros per dia. El problema és que, pel que ens han explicat diversos usuaris, les màquines expenedores sovint no funcionen i en molts casos es veuen obligats a aparcar sense tiquet. La veritat és que, pel que també ens han explicat, estranys son els casos en els que reben sancions, previsiblement perquè els gestors del sistema deuen saber que les expenedores no son gaire de fiar. A banda, els familiars de residents precisen tenir el distintiu que els acredita que, a més, s’ha de recollir en mà i per la mateixa persona que ha fet la sol·licitud prèvia o persona autoritzada.

En definitiva, l’esperit recaptatori no s’atura, però en canvi el mecanisme de gestió deixa molt que desitjar. Tot plegat posa l’usuari en una situació de clara inseguretat i el sistema d’aparcaments, pel que sembla, com tot en aquesta ciutat: en el caos.

El rigorisme en l’aplicació d’algunes peticions de paraula contrasta amb la vulneració de la normativa quan beneficia al partit del govern municipal

L’equip de govern havia anunciat diverses vegades fa uns quants mesos que, abans d’acabar el 2025, estaria llest el nou Reglament Orgànic de Participació Ciutadana que regula entre altres, el dret a la informació, la petició i la participació ciutadana, la iniciativa popular i el dret de consulta, l’organització i el règim jurídic dels districtes, el consell de ciutat i les taules de participació, així com el registre d’entitats ciutadanes. Abans de l’estiu es van donar a conèixer les conclusions del procés participatiu, posteriorment s’havia de redactar el nou Reglament tenint en compte aquests conclusions i era preceptiu obrir un període d’informació pública per rebre al·legacions abans de recollir les esmenes i portar el nou Reglament al ple municipal per ser aprovat. El procés participatiu va anar més o menys ràpid, segurament perquè a l’empresa encarregada li anava bé acabar i facturar el més aviat possible.

Tal com estan les coses, no serà fàcil que el nou Reglament s’aprovi ni tan sols l’any 2026 perquè, hores d’ara, encara no es coneix el nou text i, per tant no s’ha obert el període legal d’al·legacions. Urgeix el nou Reglament, entre altres coses, perquè l’equip de govern fa servir textos que aplica amb el màxim rigor que, acabem de descobrir, vulneren algunes normes superiors.

Ho acabem de descobrir perquè l’entitat que edita aquest digital, el Foment de la Informació Crítica, ha rebut aquesta setmana passada un informe de conclusions de la Síndica de Greuges de Catalunya, en resposta al recurs que l’entitat va elevar a aquest organisme queixant-se de la intransigència feta servir en les denegacions de paraula al ple municipal, avalades pel Secretari de la Corporació, que suposen un gravíssim atemptat contra el dret legítim a la participació ciutadana als plens municipals de les entitats més actives i representatives de la ciutat. En concret, FIC va queixar-se a la Sindicatura de Greuges de Catalunya, que al desembre del 2024 se li va negar la participació al ple ordinari al representant de l’Escola d’Adults de Can Serra que prenia la paraula en nom de l’entitat, justament perquè segons el Reglament de Participació Ciutadana, cal que les persones que vulguin prendre la paraula al ple municipal vagin en representació d’entitats ciutadanes degudament registrades i amb dos anys d’antiguitat com a mínim.

Pel que comenta la Sindica de Greuges de Catalunya, “la limitació a l’exercici dels drets de participació en el torn de precs i preguntes al ple” segons està regulat a l’Hospitalet de Llobregat “no s’adequa a la normativa vigent”. I afegeix que “hem considerat que és una decisió (la de l’alcalde Quirós) que limita la llibertat d’expressió i el dret de participació de la ciutadania en els assumptes públics, reconegut per la CE i per l’EAC”. (Document complet)

Aquest informe s’ha enviat igualment a l’Ajuntament i, directament, la Sindicatura es permet suggerir a l’equip de govern “que proposeu vies de reforma del ROPC en les línies establertes en aquesta resolució, a fi i efecte de garantir, sempre, la participació de la ciutadania en el marc d’allò establert a l’article 228.2 del RD 2568/1986, plenament vigent per als ens locals de Catalunya” i, alhora, “deixar d’aplicar la regulació del ROPC referida i garantir el dret de totes les entitats inscrites en el registre municipal d’entitats en els termes establerts en l’article 228,1 del RD 2568/1986, independentment del temps transcorregut des de la data de la seva inscripció”.

Amb aquest informe de la Sindicatura es posa clarament de manifest el criteri restrictiu de l’actual Reglament i l’arbitrarietat de l’alcalde i del Secretari de la Corporació a l’hora d’interpretar una norma que està en flagrant contradicció amb la llei superior i que resulta incomprensible que no coneguessin en el moment de la denegació. Es posa de manifest, així mateix, el rigorisme de l’alcalde i del Secretari de la Corporació que, per unes coses, resulten inflexibles i, per altres, com ara passar-se per alt el permís necessari perquè el PSC instal·li taules informatives al carrer, tenen la suficient màniga ample. Una màniga ample que, en comparació amb les limitacions a la llibertat d’expressió i de participació als plens municipals, a les sessions dels districtes i fins i tot a la regulació del temps d’intervenció en les paraules donades, resulta clarament escandalosa.

Els veïns poden recórrer la taxa després de pagar-la, i l’ajuntament es pot trobar amb una muntanya d’impugnacions per l’aplicació incorrecta del sistema

Els veïns de l’Hospitalet s’han trobat amb una nova taxa, o es trobaran aquells que encara no els ha arribat la notificació: la de la recollida d’escombraries. Va ser aprovada l’any passat per ser aplicada durant aquest any. Fins ara venia incorporada a l’IBI. Ara vindrà separada, però això no ha afectat a l’impost de béns immobles que s’ha mantingut com estava previst.

ERC+EUiA, grup municipal de l’oposició, acaba de presentar una campanya per revertir la pujada de la taxa d’escombraries que per a les famílies suposarà un increment del rebut que pagaven fins ara, del 25% de mitjana, un increment que consideren abusiu.

El grup municipal d’ERC+EUiA ha anunciat diferents accions per informar la ciutadania i els comerços i una iniciativa per reclamar-ne la revisió. Per a la coalició d’esquerres es tracta d’una mesura mal plantejada i que no servirà per fomentar el reciclatge i la recollida selectiva, amb uns nivells que situen l’Hospitalet a la cua de Catalunya només superada per Santa Coloma de Gramenet.

La taxa va ser aprovada l`any passat pel grup municipal socialista, amb el suport dels Comuns. Aquest grup a l’oposició, l’únic que va aconseguir va ser impedir l’increment de l’IBI que tenia damunt la taula l’equip de govern actual.

Un increment mittjà del 25%

Pels republicans, la pujada global és considerable. Per una persona sola en un pis promig de 45 m2 es passarà dels 225€ actuals de l’IBI a 308,80€, d’IBI més la nova taxa, un 34,6% més. Per una llar de quatre membres i de 70 m2, es passarà de 450€ a 593,50€ d’IBI més la nova taxa, un 31,9% més.

En el cas dels comerços, els bars de fins a 50 m2 pagaran un 241% més, passant de 213,06 € a 727,31 €; i entre 51 i 150 m2 pagaran un 326% més, passant de 213,06 € a 910,49 €; els establiments d’alimentació de fins a 50 m2 pagaran un 187% més, passant de 121,73€ a 349,35€ i entre 51 i 150 m2 pagaran un 259% més, passant de 121,73€ a 315,61€. Comerços com sabateries o papereries de fins a 50 m2 pagaran un 237% més, passant de 65,63€ a 220,93€, i entre 51 i 150 m2 pagaran un 321% més, passant de 65,63€ a 276,57€.

Segons Jaume Graells, “el govern municipal està aprofitant per enganyar la ciutadania, posant d’excusa que la llei europea obliga a imposar aquesta taxa, quan la norma no estableix que s’hagin de pujar els imports: per contra, el rebut ha de reflectir el cost real del servei i incentivar el reciclatge bonificant aquells que ho fan bé”. En aquest sentit, el també cap de l’oposició ha explicat que “el que ha de fer l’Ajuntament és cobrar bé i gestionar millor, no cobrar més”, afegint que s’impulsa aquesta pujada abusiva “quan aquest any hem hagut de tornar 54 milions d’euros als bancs de l’exercici 2024 perquè el govern Quirós ha estat incapaç d’executar el pressupost”.

ERC+EUiA es plantejarà un recurs especial de revisió

ERC+EUiA impulsarà la presentació d’instàncies per demanar la revisió de la taxa, a fi de reclamar-ne a l’Ajuntament la pertinent modificació. Així mateix, ha anunciat que tornaran a portar el debat al Ple amb una nova moció i es plantejarà un recurs especial de revisió que aplegui totes les al·legacions que el grup republicà i sobiranista ja va presentar durant el debat i la tramitació del tribut.

La implantació d’aquesta nova taxa d’escombraries ha rebut el rebuig d’alguns veïns de municipis propers com els de El Prat de Llobregat, on es van manifestar unes tres mil persones amb el mateix argument: que l’IBI antic ja incorporava el cost d’aquest servei.

Segons indica l’Organització de Consumidors a la seva pàgina oficial, la taxa d’escombraries hauria d’estar dissenyada, perquè així ho exigeix ​​la Unió Europea, per penalitzar qui més contamina i premiar qui menys ho fa. Tot i això, molts ajuntaments l’han implantat de manera indiscriminada i sense justificar les raons per les quals s’imposa al ciutadà aquesta quantitat i no una altra.

Fins al 2024, no tots els municipis tenien taxa d’escombraries però la Llei 7/2022 de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, exigia que els ajuntaments de més de 5.000 habitants tinguessin una taxa que reflectís el cost real del servei i implantés sistemes de “pagament per generació” abans del 8/04/2025. Per tant, els municipis que no tenien taxa l’han hagut de crear i els que ja l’aplicaven, l’han hagut de revisar i modificar si és que la taxa no cobria els costos reals.

Parla la OCU

Afegeix l’OCU que si la seva liquidació o rebut és fix, depèn del valor cadastral de l’habitatge, o si se li cobren residus que no genera a causa de com es mesura per barris, és possible que la taxa estigui mal aplicada. Un dels principis que ha de mantenir la taxa és: “qui contamina paga” i, per tant, la taxa ha d’estar basada en la quantitat de residus que es generen. Si es cobra una quota fixa per a tothom o si es calcula en funció del valor cadastral de l’habitatge, aquest principi no s’està aplicant correctament. No ha d’haver grans diferències en la taxa entre zones d’un mateix municipi per factors aliens a la generació de residus o pel valor cadastral de l’habitatge.

Un altre factor que cal tenir en compte és la qualitat de la separació: si s’apliquen coeficients per premiar o penalitzar segons com se separen els residus, haurien de ser justos. Idealment, si se separa bé, el rebut s’hauria de reduir, no augmentar sense justificació.

A l’Hospitalet la taxa es calcularà en funció de les persones empadronades i la superfície de l’habitatge. Aquests dos factors ponderan de la manera següent: la dimensió del pis, un 30% i el nombre de persones que viuen un 70%, aproximadament. El càlcul del govern és d’uns 100 euros anuals per domicili de mitjana.

En la capital d’Espanya, Mas Madrid incitan a la ciutadania a reclamar

L’actual equip de govern ha previst bonificacions per a l’any que ve. Així, cada cop que un veí vagi a la deixalleria tindrà un percentatge de deducció del rebut que s’aplicarà per al proper any amb un màxim de 15 euros de descompte. Alguns veïns pensen que s’haurien de buscar altres mètodes per incentivar el reciclatge, ja que el descompte és més aviat ridícul i no tothom va a la deixalleria.

A nivell de l’Estat algunes organitzacions polítiques com Mas Madrid han incitat la ciutadania a reclamar i a la seva pàgina web expliquen com s’ha de recórrer la taxa d’escombraries.

Primer, cal pagar la taxa i presentar el recurs en el termini d’un mes des de la notificació de la liquidació. Informen  a la seva web que no cal ni advocat ni procurador i han preparat un text al qual s’ha d’adjuntar el rebut de pagament i finalment s’ha de presentar davant del tribunal Economic-Administratiu Municipal de Madrid, en el seu cas, ja que la taxa és de l’Ajuntament de la capital d’Espanya.  https://masmadrid.org/modelo-de-recurso/

S’editarà un suplement de 16 pàgines que li costa a la ciutadania 35.000 euros, gairebé 2.200 euros per pàgina, per tornar a prometre el Pla del Samontà

Com que no va haver prou amb l’afterwork que l’equip de govern va contractar amb El Periódico per celebrar el títol de ciutat a finals d’octubre, ara l’alcaldia ha portat a la darrere Junta de Govern del passat 5 de novembre un expedient de contractació del servei de “Trobades La Vanguardia. Agenda 30-50” en el marc del centenari de ciutat. Per cert, que l’expedient indica que les Trobades amb La Vanguardia el que volen celebrar son els 100 anys de la fundació de l’Hospitalet com a ciutat, quan el municipi de l’Hospitalet, amb títol o sense títol, ja existia —ja havia estat fundat— com a tal, des de feia segles.

Per fer aquestes Trobades, que culminaran amb un especial de 16 pàgines que editarà el rotatiu, l’Ajuntament ha aprovat un pressupost de 84.700 euros, dels quals 35.000 estan destinats a pagar la publicitat de l’especial on l’alcalde vol celebrar el títol de ciutat i seguir explotant els projectes de futur de la ciutat. Les Trobades amb La Vanguardia, que presenten un objectiu semblant a l’afterwork de El Periódico, sortiran una mica més barates per la ciutadania que l’acte del Joventut el passat octubre. En concret, gairebé 50.000 euros. Cada pàgina del suplement de La Vanguardia sortirà més o menys a 2.200 euros. Si es té en compte que la mitjana de l’IBI a l’Hospitalet se situa al voltant dels 470 euros per família i any, el suplement de La Vanguardia equival al que paguen 74 famílies hospitalenques, només per aquest concepte, al qual aquest any cal afegir el notable increment de la taxa de residus.

Després que el ritme de queixes ciutadanes no para d’augmentar a tots els nivells, que l’alcalde només pensi de quina manera regar els mitjans de comunicació generalistes per tal que el seu missatge pugui transcendir, comença ja a preocupar fins i tot a la seva clientela més directe, segons ha pogut constatar aquest digital en converses amb militants de relleu del PSC, que considera que l’alcalde i el seu equip potser haurien de ser més prudents sobretot després de les crítiques que va rebre l’afterwork de només fa quinze dies.

L’equip de govern és conscient que la celebració del Centenari de ciutat resulta controvertit però, no obstant això, no s’ha estat d’invertir recursos: en el darrer ple es van comentar els 70.000 euros gastats per un vídeo immersiu del Centenari, més enllà del que ja va costar el logotip que és una burda còpia d’un que ja va fer servir la Ford fa uns quants anys, a banda dels panells de fotos antigues que s’han repartit pels barris.

I en el punt oposat, la crítica constant per la ineficàcia i el desinterès, com va posar de manifest el portaveu d’ERC en el darrer ple. Allà va explicar que, mentre els ciutadans hauran de pagar més per la taxa de residus, no s’han exhaurit els 236.000 euros que l’Ajuntament havia destinat com ajuts a les famílies vulnerables per l’habitatge habitual. D’aquest capítol han sobrat 100.000 euros en una ciutat tan necessitada de suport, especialment perquè l’Ajuntament no ha fet cap campanya i perquè les famílies desconeixen la possibilitat d’ajuts.

D’altra banda, també des d’ERC s’han fet ressò del degoteig constant de renúncies de paradistes dels mercats municipals. “El comerç de proximitat s’apaga mentre les parades tanquen i continuen buides durant mesos, per la lentitud dels tràmits i la manca d’impuls del govern”, han afirmat.

Hace poco, el mercado de Bellvitge sufrió un cortocircuito que produjo daños en algunas paradas y el mercado de Collblanc sigue esperando un acuerdo sobre el proyecto

Los comerciantes están hartos de denunciar la situación de abandono de los mercados municipales. El Ayuntamiento ha de hacer un replanteamiento sobre estos equipamientos y no dar la espalda a los paradistas como es la actitud actual según denuncian los afectados.

Estos días ha sido noticia el Mercat de Bellvitge “Mercat-2”, por un cortocircuito que se produjo con las pasadas lluvias que provocó un incendio que afectó a varias paradas. Los comerciantes han denunciado, una vez más, la situación de abandono en el que se encuentra el mercado y de paso ellos mismos.

El entorno del Mercat de Bellvitge Mercat-2 es otra muestra más de la dejadez y la falta de apoyo por parte del actual gobierno municipal. La accesibilidad, el pavimento, la falta de aparcamiento para las personas con necesidades especiales, la infraestructura muy deteriorada… todo un cúmulo de problemas a los que no se pone solución.

Els Comuns propusieron la creación de un Plan de Usos Comerciales donde se potencie el comercio de proximidad como son los mercados municipales contra los grandes monopolios. La pérdida de los mercados municipales supondría la desaparición del comercio más cercano que tiene como elementos fundamentales el conocimiento del consumo de los cliente y el trato directo con el consumidor, “cosa que las grandes áreas con sus ofertas y modalidades dejan de lado, llevando a los usuarios hacia hábitos menos saludables”, según los Comuns.

“Es una necesidad que el ayuntamiento no dé la espalda a los mercados municipales y se preocupe de su estado actual, sumidos en una dejadez absoluta”, ha afirmado Carlos Galve del Àrea de Promoció Económica, órgano consultivo de l’Ajuntament.

ERC-EUiA ha derivado la responsabilidad al equipo de gobierno sobre la situación de los mercados municipales y ha exigido su mejora en lugar de lavarse las manos “que es lo que está haciendo en la actualidad”.

La situación de los paradistas de Bellvitge, por ejemplo, es de intranquilidad cada vez que llueve. No saben cómo se pueden encontrar las paradas ante un hecho similar al sucedido la semana pasada cuando quedaron dañadas varias paradas por la infiltración de agua y producirse un pequeño incendio por un cortocircuito.

Otro de los mercados sensibilizados por su situación es el de Collblanc. Desde el año pasado, los paradistas están esperando una reforma y una negociación sobre el proyecto anunciado que no gusta a los comerciantes. Pero nada se ha concretado hasta estas fechas. Precisamente el pasado viernes, en una manifestación que tuvo lugar en la barriada de Collblanc-La Torrassa donde se presentó la asociación STOP-Degradació, se hizo mención al mercado de este barrio y a la necesidad de la reforma tan esperada.

Los afectados reclamaron un mercado “como el de siempre” y no como las jaulas de vidrio que figuran en el proyecto, rechazadas por los comerciantes. En el pleno del mes de noviembre del año pasado ya se aprobó un presupuesto para su remodelación y todo sigue como hace un año.

Esto del mercado de Collblanc no viene de ahora, la promesa de su remodelación es del año 2022 con Núria Marín como alcaldesa. Lo que si se hizo en su día fue un decreto de alcaldía para impedir la transmisión y compraventa de las paradas exteriores con el consiguiente perjuicio para los comerciantes que se han ido jubilando.

El último proyecto presentado daba como punto final de su remodelación el año 2028. Hasta el momento, sin embargo, no existe ningún proyecto consolidado y por supuesto ningún indicio de que las obras puedan comenzar.

Segons el PP, l’equip de govern ha renunciat a les subvencions del Pla de Barris, que podrien ajudar a finançar un projecte que mai s’ha presentat públicament

Al voltant de 350 milions d’euros en 10 anys —una quantitat ridícula— és la xifra que va anunciar l’alcalde Quirós per l’impuls del Pla Samontà durant la seva intervenció en l’Smart City Expo World Congress que va tenir lloc a Fira de Barcelona entre el 4 i el 6 de novembre. Fa molt poc es van anunciar 15 milions per invertir l’any vinent —12 de l’Ajuntament i 3 de la Generalitat— en aquest pla que condueix el Consorci per la Reforma de la Gran Via i el Samontà i del qual no hi ha manera que es produeixin concrecions. Han demanat informació els veïns de les zones directament afectades, les associacions de veïns de Pubilla Casas, La Florida i Collblanc-La Torrassa, els grups municipals de tot els colors i fins i tot fa més d’un any que l’Espai de Ciuitadania —coordinadora que aplega més de mig centenar de les entitats més actives de la ciutat— va demanar al tinent d’alcalde José Antonio Alcaide, cita per que expliquès el contingut del projecte, una cita que s’ha anat ajornant diverses vegades fins que, hores d’ara, encara no tingui data per concretar-se. (Foto: David Quirós en el congrés Smart City)

De fet, se saben molt poques coses sobre el contingut del que ja es coneix com Pla del Samontà, més enllà del propòsit eteri que duri 10 anys (2025-2035), de l’objectiu d’intervenir en la zona més saturada de la ciutat no solament des del punt de vista urbanístic sinó comercial, sòcio-econòmic i de millora de la sostenibilitat; de la necessitat de rehabilitar al voltant de 4.000 habitatges i de les actuacions previstes per l’any vinent consistents en remodelar algunes zones verdes i espais urbans.

Quirós va explicar en l’Smart City, que es tracta d’un projecte que pretén incloure inversió pública i no només municipal —la Generalitat ja s’ha compromès per l’any 2026— i també privada, i que el primer apunt de 350 milions podria ampliar-se perquè les necessitats seran probablement molt superiors i els recursos més aviat limitats.

La realitat és que es tracta d’un projecte que té tota l’aparença d’estar molt verd, de portar-se d’amagat i de no presentar uns perfils molt concrets sinó més aviat tot el contrari. I això fa que qualsevol anunci soni novament a fum, perquè no s’ha presentat cap memòria d’actuació ni es coneix el recorregut del projecte.

De fet, el Pla del Samontà ha de comptar també amb l’obligada remodelació de la pastilla de Can Rigalt, on es preveu l’edificació de nous habitatges, però també hauria d’incloure projectes d’esponjament urbà de la zona més densificada d’Europa, la rehabilitació d’espais habitats que son clarament infrahabitatges i solucions de mobilitat. I tot plegat, tenint en compte que s’ha de donar resposta al clam veïnal d’aquesta part de la ciutat, sobre el nou hospital general de l’Hospitalet o al clam dels comerciants i paradistes per donar resposta a la remodelació dels mercats, especialment el mercat de Collblanc.

Per acabar-ho d’adobar, la portaveu del PP, Sònia Esplugas, ha denunciat la renúncia a 25 milions del Pla de Barris —el passat agost l’equip de govern va explicar que s’hi adheria— que podrien servir per accelerar el Pla del Samontà, cosa gens incompatible, com defensa el PP, amb el pla que impulsa la Generalitat a tot Catalunya.

De fet, la portaveu popular “ha lamentat la manca de rumb del govern socialista” que es posa de manifest amb “la improvisació constant d’un alcalde que porta un any i mig venent un projecte que no està concretat”.

Finalment, convé explicar també que, com es va denunciar en el darrer ple, l’Hospitalet ha pagat 43.505 euros de recursos públics per tenir presència a l’Smart City on, l’alcalde, ha pogut tornar a fer declaracions. És el cost de l’estand de 120 metres quadrats, que ha fet servir durant 3 dies en un recinte que forma part de l’àmbit territorial del municipi i que està finançant a base d’invertir milions d’euros en l’empresa Fira2000, deficitària, mentre que no té cap pes en Fira de Barcelona, que és la societat veritablement rendible.

Com és evident, dues compareixences de l’alcalde en només una setmana —al Joventut, amb l’afterwork, i a l’Smart City de la Fira— per explicar gairebé el mateix que porta explicant des que es va fer càrrec de la presidència del Consistori.

Mentre es construeixen residències d’estudiants i hotels no hi ha ni un metre quadrat de sòl útil per a nous centres educatius públics, segons l’organització sindical

CC.OO. de l’Hospitalet organitzarà i participarà en totes les protestes que siguin necessàries d’ara endavant per defensar una educació pública, digna, inclusiva i amb recursos reals. Aquesta determinació l’ha adoptat l’organització sindical després d’haver passat més d’un any des de la denúncia de la situació d’emergència educacional, sense que s’hagi realitzat “absolutament res per part de les administracions responsables Generalitat i Ajuntament”, diu CC.OO. (Foto: Escola Eugeni D’Ors en Collblanc)

“Mentre que es construeixen residències d’estudiants i hotels, sis en els darrers sis mesos, no hi ha ni un metre de sòl reservat per a nous centres educatius públics”, manifesten des del sindicat. Cal recordar que segons aquesta mateixa organització per cobrir els dèficits de places escolars que té la ciutat ara mateix, cal la construcció de dues escoles amb quatre línies de primària i un Institut amb dues línies. “És indecent que l´Hospitalet no trobi terreny per a escoles, però sí per a projectes privats que no responen a les necessitats reals de la ciutadania”, ha manifestat un dirigent d´aquest sindicat.

Escoles i instituts de la ciutat pateixen sobre-ràtios cròniques per sobre de la mitjana de Catalunya, manca d’aules i recursos per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) i també per cobrir la totalitat de la matrícula. “Hi ha fins i tot agressions i episodis de violència envers el personal per la lamentable situació”, sentencien des de CC.OO.

Així mateix, denuncien que no és possible fer l’escola inclusiva per la inexistència de recursos. Falten professionals en els equips socials i educatius i els EAP han arribat amb un mes de retard i les hores de vetlladors i TIS (Tècnic d’Integració Social) són clarament insuficients.

Els centres fan l’impossible per garantir l’atenció a tot l’alumnat però “sense personal de suport, sense orientadors socials estables, la inclusió és només un eslògan buit”, diuen des del sindicat.

CC.OO. denuncia que el professorat es deixa la pell i treballa en condicions cada cop més difícils i les administracions continuen encara en la inacció sense oferir solucions reals al patiment dels centres i de les famílies. “Els docents estan exhausts, saturats i desprotegits, i la resposta política és el silenci”, sentencien des de l’organització sindical.

L’Hospitalet té avui milers de joves que ni estudien ni treballen especialment als barris del nord, on la pobresa i la manca d’oportunitats s’han cronificat.

“L´Hospitalet viu una situació educativa límit i l´ajuntament no pot continuar amagant-la darrere d´anuncis i fotos de propaganda”, asseguren des de CC.OO.

Per a l’organització sindical: “El futur d’aquesta ciutat passa per l’educació. I avui, l’Hospitalet, es troba en emergència. El professorat les famílies i els joves ja n’estan farts”. “Ha arribat l´hora que els responsables polítics actuïn i deixin d´abandonar les escoles públiques” afirmen, fent una crida a tota la societat de l´Hospitalet.

Els indicadors socials i educatius de la ciutat alerten d’una emergència on s’ajunta pobresa infantil disparada, desigualtats educatives greus, abandonament prematur i desesperança juvenil, com s’ha explicat en aquest digital més d’una vegada.

Tota la comunitat educativa ve avisant de la situació a l’Hospitalet any rere any des dels últims quatre: “Cal un pla de xoc educatiu i social amb recursos, inversió i planificació i no més excuses”, finalitzen els responsables de l’Àrea Educativa de CC.OO.

Lectura de un manifiesto junto a la regidoria de Districte II pidiendo una solución para el equipamiento cultural cerrado desde el 2003

Vecinos y entidades de Collblanc-La Torrassa exigen la reapertura del Auditori del barrio que permanece cerrado desde el 2023 y ha sido un referente cultural del distrito. Una nueva concentración y la lectura de un manifiesto en defensa de este equipamiento ha conformado un nuevo acto de protesta del vecindario que está harto de las excusas municipales que no aportan ninguna solución viable.

El manifiesto leído junto a la sede del distrito II ha contado con la adhesión de más de 50 entidades de Collblanc-La Torrassa y de otras asociaciones de l’Hospitalet, que se han sumado a la protesta en solidaridad con la reivindicación de la reapertura del Auditorio. También lo han hecho diferentes partidos políticos como ERC-EUiA, els Comuns de l’Hospitalet, el Partit Popular, Junts per l’Hospitalet, Alternativa d’Esquerres y organizaciones sindicales como la CNT.

Los vecinos han manifestado que el Auditori ha sido siempre un equipamiento importante para el barrio. En estos últimos años se han celebrado, entre otras actividades, más de 300 obras teatrales, más de 120 conciertos y más de 150 proyecciones de películas, muchas de ellas dirigidas a un público infantil.

Esta es una muestra del enorme impacto y su contribución para difundir y hacer más accesible la cultura en el barrio de  Collblanc-La Torrassa.

El Auditori de la Torrassa, situado en la calle Mare de Deu dels Desamparats, se cerró en el año 2023. “Y ni el Arzobispado, propietario del local, ni el Ayuntamiento han hecho nada  para garantizar su continuidad”, aseguran los vecinos, “a pesar de su gran actividad durante los últimos años”.

El manifiesto fue leído por Txabi Franquesa, humorista y vecino del barrio, quien ha reivindicado la necesidad de estos equipamientos culturales que “son una manera de ligar lazos y crecer todos juntos”.

El ayuntamiento ya ha manifestado su posición en diferentes ocasiones. La última, en el último Consell de Districte donde el concejal Jesús Husillos dijo que “no tiene condiciones para que sea un auditorio. Fundamentalmente por cuestiones de seguridad” ante la petición de rehabilitación del equipamiento.

Ante esta negativa, los vecinos han solicitado al ayuntamiento que de cuenta de las conversaciones mantenidas con el Arzobispado sobre la posible reapertura del Auditorio. Asimismo, han pedido la elaboración de un informe técnico sobre el estado real, las condiciones actuales y las mejoras a realizar para que el equipamiento recupere su actividad de cara al curso 2026/27.

Si,  finalmente la recuperación del Auditori no fuera posible, entidades y vecinos piden al ayuntamiento que presente en el plazo de tres meses una ubicación nueva para el equipamiento cultural que necesita el barrio de Collblanc-La Torrassa.

Aunque algunas fuentes municipales han apuntado la posibilidad de ubicar las actividades que se realizaban en el Auditori, en el Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa, vecinos y entidades se han mostrado contrarios a esa posibilidad, al estar sobradamente utilizado, de manera que no cubriría todas las actividades que se hacían en el centro ahora cerrado.

Después del cierre de la biblioteca de Santa Eulàlia, tambien utilizada por personas de La Torrassa, la pérdida del Auditori ha significado un golpe duro para la cultura popular, según afirman los vecinos. A todo ello hay que sumar el cierre en los próximos meses del Teatre Joventut para su remodelación y la sala de Actos de la Regidoria del Districte.

El grupo socialista se pronuncia en contra de que estos equipamientos estén cogestionados por las entidades de la ciudad

Una moción aprobada en el último pleno del ayuntamiento ha acordado incluir en los presupuestos de 2026 partidas para la reforma de edificios históricos, reivindicados por vecinos y entidades, como los de las antiguas fábricas Albert Germans, Cosme Toda, Can Llopis, Can Batllori y Can Tries. El destino final de esas instalaciones debería ser para equipamientos sociales y culturales. (Foto de portada: Interior de la fábrica Albert Germans)

Este era el primer punto de la moción, que consta de cuatro, y que fue aprobada gracias a los votos de toda la oposición (ERC-EUiA, Comuns, PP y VOX). El grupo municipal de los socialistas votó en contra de toda la propuesta ya que, según su portavoz, Cristina Santon, había muchos temas diferentes mezclados en la moción y su negativa tenía que ver con la pretendida cogestión de estos centros, ya que consideraba que esta labor “ha de ser municipal”.

Precisamente la moción, en su tercer punto, proponía que se estableciera un protocolo de cogestión de equipamientos municipales con entidades y plataformas ciudadanas en un plazo de seis meses. Esta idea solo tuvo el apoyo de los Comuns, promotores de la moción y de ERC-EUiA.

La ciudad cuenta con un gran patrimonio industrial

La ciudad tiene un gran patrimonio industrial, fruto de la gran actividad que tuvo el municipio durante décadas anteriores, producto también de la cercanía a Barcelona. Hoy en un día, buena parte de estos edificios, ya no tienen una actividad productiva, bastantes son de propiedad pública y unos pocos ya son equipamientos al servicio de la ciudadanía.

Según los ponentes de la moción, el objetivo es doble. Por un lado, se promueve la conservación del patrimonio y por otro, se cubre una necesidad. Existen ejemplos claros como es la fábrica Tecla Sala, fábrica textil en su día, hoy sede de la Biblioteca Central de l’Hospitalet y Centro Cultural Metropolitano donde trabajan diferentes entidades.

Otro ejemplo es la fábrica Vilumara, también perteneciente al sector textil, que hoy acoge un instituto con diferentes líneas educativas y de formación.

Esta no es la primera moción que se presenta para preservar el patrimonio industrial de la ciudad. En septiembre de 2023, se puso el objetivo en dos fábricas. En la Godó y Trias, se ha perdido la oportunidad al realizarse una concesión demanial del recinto a una empresa privada que, simplemente, hará negocio. Otra de las empresas que el ayuntamiento podía haber comprado era Olis Regàs, en el barrio de Santa Eulàlia.

Albert Germans, esperando su reforma

Con Albert Germans se ha conseguido el acuerdo para que no se realizaría ninguna concesión demanial, ni con Renfe, con la que se tenía un acuerdo para convertirla en escuela de formación y que la propia Renfe renunció, ni con nadie, y preservarlo para equipamiento de la ciudad.

La Plataforma Recuperem Albert Germans, integrada por vecinos y diferentes entidades, ya inició una campaña de recogida de firmas reivindicando la transformación del edificio patrimonial de l’Hospitalet para que se convierta en un espacio colectivo autogestionado, abierto a la ciudad, para la realización de actividades culturales y sociales, talleres de formación y huertos urbanos.

En este momento existen otros edificios, además de Albert Germans, como el conjunto de Cosme Toda-Llopis y Batllori o l’Edifici Molí que son ejemplos del patrimonio industrial y obras arquitectónicas de un gran valor e importancia histórica. También una parte de Can Trinxet, pendiente de un proyecto de reforma bastante contestado por el vecindario. Y otros edificios de épocas más recientes como Fotograbados Arcos en la Ronda de La Torrassa o ISAMSA en la avenida Carrilet en el barrio de Sant Josep.

La moción hace un llamamiento a los Consells de Districte para que promuevan patrimonio a conservar

Existen muchas entidades y asociaciones con dificultades para encontrar espacios para realizar sus actividades, ensayos o reuniones, clases, asambleas… y muchas veces las tienen que realizar en la calle o en los escasos espacios públicos. Un ejemplo de ello es el Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet que es el único de toda Catalunya que no dispone de un local cedido por la Administración

Además, existen colectivos que tienen la capacidad y la voluntad de cogestionar estos espacios como es el caso de la Plataforma Albert Germans que así lo vienen reivindicando, pero parece que la posición del actual gobierno de la ciudad no es precisamente esa.

Además de los edificios citados, la moción hace un llamamiento a todos los Consells de Districte para que informen sobre otros edificios con estas características, susceptibles de ser adquiridos por el municipio con el objetivo de conservar el poco patrimonio que queda en pie en l’Hospitalet.