La oposición municipal, de forma unánime, critica estos datos, ya que es dinero “que se ha dejado de invertir en la ciudad”.

Un año más, el Ayuntamiento de L’Hospitalet ha cerrado el ejercicio de 2025 con un superávit de 45 millones de euros, “que se han dejado de invertir en la ciudad”, según manifestaron todos los miembros de la oposición en el último pleno municipal. El año pasado, esta cifra alcanzó los 52 millones y, en 2023, alrededor de 30 millones. El balance final es que, durante los últimos tres años, aproximadamente 130 millones de euros se han dejado de invertir, pese a las grandes necesidades que tiene la ciudad. Sobre todo, teniendo en cuenta que el endeudamiento de las arcas municipales es muy bajo, cuando la legislación permite a los entes locales asumir una deuda mayor.

Otro de los datos denunciados de forma unánime por todos los grupos de la oposición es el bajo nivel de ejecución de las inversiones previstas en los presupuestos de 2025: solo un 20 %. “La mayoría de los proyectos que se previeron para 2025 no se han ejecutado”, fue la opinión generalizada de los portavoces municipales de ERC, los comunes, PP y VOX, que suman 14 de los 27 concejales que conforman el pleno. En cifras, de los 99 millones presupuestados para inversiones, solo se han gastado alrededor de 20.

Actualmente, el endeudamiento del Ayuntamiento de L’Hospitalet se sitúa en unos 28 millones de euros, lo que representa un 8,75 % del presupuesto, un nivel muy bajo para una administración pública, que podría asumir un mayor endeudamiento si este repercute en la ciudadanía. Como dijo uno de los concejales: “Si esto fuera una economía doméstica, esto sería bueno, pero no haberse gastado 45 millones en la ciudad, con tantas necesidades, se puede considerar mala gestión”.

Mientras, el teniente de alcalde y portavoz del grupo socialista del Ayuntamiento, Jesús Husillos, valoró positivamente el superávit de 45 millones de euros: “La ciudad cuenta con una economía saneada y con un bajo nivel de endeudamiento, lo que refleja de manera clara la capacidad financiera del Ayuntamiento para afrontar futuras necesidades de gasto e inversión”.

Según expertos, el Ayuntamiento de L’Hospitalet tiene una deuda relativamente baja en relación con su número de habitantes y podría asumir más si cumple con los criterios de estabilidad presupuestaria. Los ayuntamientos tienen permitido un endeudamiento de hasta el 75 % de los ingresos corrientes sin necesidad de autorización externa, aunque se les prohíbe superar el 110 %.

La ciudad tiene muchas necesidades, apuntaban los portavoces de la oposición, para que en tres años no se hayan invertido los aproximadamente 130 millones de euros correspondientes a los superávits de 2023, 2024 y 2025.

También volvió a surgir la polémica de la tasa de basuras, ya que el año pasado fue el primero en que se aplicó en los hogares de la ciudad. Muchas asociaciones y grupos políticos de la oposición manifestaron su desacuerdo, fundamentalmente porque antes iba incluida en el IBI y este no sufrió ninguna rebaja con la implantación de la nueva tasa.

La principal crítica fue el bajo nivel de recaudación. De los 16,4 millones previstos, solo se han cobrado 6 millones. “Y ha sido por la mala gestión”, señalaban la mayoría de los grupos. “Hay muchos vecinos de L’Hospitalet que no han recibido la notificación o la han recibido tarde, con el recargo correspondiente”, aseguraron.

Va formar part del primer secretariat de CCOO de l’Hospitalet, dirigent del PSUCviu i coordinador local d’EUiA

Ens ha dit adeu una d’aquelles persones que passen per la vida amb el silenci respectuós de la discreció, malgrat que el seu treball callat i la seva dedicació als altres, havia conformat una gran part de la seva vida. Vaig conèixer el Vicenç Ventura a mitjans dels anys 70, quan era un dirigent de les primeres Comissions Obreres que es van constituir a la ciutat. Era, aleshores, el secretari general del sector de la Química i va formar part durant un llarg període de temps de l’equip dirigent del sindicat a nivell local, que aleshores presidia Jaume Valls.

Durant l’existència del sindicat vertical, el Vicenç, conjuntament amb una bona part del moviment de jurats d’empresa que havien participat en les darreres eleccions sindicals de l’època franquista, van practicar l’anomenat entrisme que responia a l’estratègia del nou sindicalisme de CCOO d’ocupar l’estructura sindical oficialista de l’OSE, per organitzar el moviment obrer des de les empreses, participant en les reivindicacions obreres en defensa de la democràcia i posant directament en qüestió el règim franquista.

Avançada ja la Transició, quan es van poder legalitzar els sindicats de classe, una bona part dels sindicalistes de CCOO al capdavant de les seccions sindicals o fins i tot els més activistes de cada sector, militaven aleshores a partits d’esquerra i una bona part d’ells, al PSUC. No era el cas del Vicenç Ventura que, per aquells anys, era militant i dirigent de l’Organització Comunista d’Espanya, Bandera Roja. L’any 1974, una part significativa dels dirigents —que van arrossegar també una part important de la militància— acabarien integrant-se al PSUC. Malgrat que el Vicenç no havia format part del sector de BR que s’havia incorporat en aquells moments al PSUC, la seva visió sindical unitària, el seu sentit de la responsabilitat i la seva lleialtat als companys, van fer que es mantingués vinculat a l’estructura sindical al llarg dels anys, participant de totes les reivindicacions llançades per CCOO, entre elles, amb notable intensitat, la lluita per l’amnistia sindical i política.

A les eleccions del Parlament de Catalunya de l’any 1980 va ser candidat per la Coalició Unitat pel Socialisme, encara com a membre de BR. Amb posterioritat, s’acabaria incorporant al PSUC i fins i tot al moviment de recuperació del PSUC —PSUCviu— quan part dels dirigents d’IC van decidir desmantellar-lo. Acabaria, en aquest sentit, sent el Secretari d’Organització a nivell de Catalunya del PSUCviu i el responsable del partit a l’Hospitalet, alhora que acceptaria coordinar el nou partit d’Esquerra Unida i Alternativa a nivell local des de la seva creació fins al 2001.

Va ser el director del mercat de Bellvitge fins a l’any 1989 i, posteriorment amb el títol d’advocat ja a la mà, assessor jurídic de l’àrea de seguretat, convivència i civisme fins a la seva jubilació. Durant una llarga colla d’anys va ser també delegat de CCOO a l’Ajuntament. Estretament vinculat als moviments socials i culturals de la ciutat, es va fer ben aviat soci del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i seguia amb la màxima atenció totes les novetats editorials relatives a la ciutat —malgrat la seva residència els últims anys a Piera— i les iniciatives dirigides a conèixer i preservar la història de la ciutat i el seu desenvolupament.

El seu exemple i el seu record, ens ajudarà a perseverar.

(Foto procedent de LH Digital)

Un equip universitari nord-americà es nega a jugar un partit pel estat desastrós de la gespa i els riscos per la seguretat dels seus jugadors

Des del Rugby Club de l’Hospitalet se’ns ha fet arribar un comunicat denunciant l’estat del Camp Municipal de Rugby que forma part del Complex Esportiu Municipal de la Feixa Llarga.

Els fets que expliquen en el comunicat que reproduirem tot seguit son greus per si mateixos. La manca repetida de treballs de manteniment d’equipaments municipals de tota mena es un fet desgraciadament habitual. Encara estan pendent la solució als efectes de l’incendi als vestidors de les piscines municipals; la situació dels poliesportius municipals s’acosta massa a llindars crítics. En aquest cas, els fets descrits en el comunicat del Rugby Club de la ciutat provoquen vergonya aliena. Un equip universitari nord-americà es nega a jugar un partit pel estat desastrós de la gespa i els riscos per la seguretat dels seus jugadorsque suposa l’estat de l’equipament. Segurament caldria exigir alguna responsabilitat al govern municipal i, encara més, explicacions i solucions immediates a l’actual situació..

Aquí el comunicat del Club:

COMUNICAT OFICIAL:Per la dignitat del Rugby Club L’Hospitalet i la seguretat de la nostra gent.

Des de la Junta Directiva i en representació de tota la família del Rugby Club L’Hospitalet, volem manifestar la nostra profunda indignació i preocupació per l’estat de degradació extrema que presenta el terreny de joc del Camp Municipal de Rugbi de la Feixa Llarga. Una situació que ja no és només una mancança històrica, sinó que ha esdevingut un obstacle insalvable per a la nostra activitat.

El passat dimecres 18 de març vam viure un dels episodis més tristos de la nostra història recent. Teníem programat un partit amistós internacional entre el nostre Sènior B i l’equip de la prestigiosa Universitat de Harvard (EUA). Malauradament, l’expedició nord-americana, en veure l’estat d’una gespa pràcticament inexistent, es va negar a jugar per considerar que el camp representava un risc inacceptable per a la integritat física dels seus jugadors.

Aquesta cancel·lació és un cop a la nostra imatge com a club i a la de tota la ciutat de L’Hospitalet. Hem perdut una oportunitat d’or per projectar-nos internacionalment i correm el risc de perdre acords amb agències que porten equips d’arreu del món a la nostra ciutat, amb el consegüent impacte econòmic per als hotels i restaurants del nostre entorn.

Però el que més ens preocupa és casa nostra:

👉🏽 Seguretat dels nostres esportistes: Amb més de 225 llicències federatives, no podem seguir permetent que els nostres jugadors i jugadores posin en risc la seva salut cada vegada que trepitgen el camp.

👉🏽 Imatge i formació: Cada any, més de 2.000 infants de la ciutat ens visiten a través de la Guia Intro per conèixer el rugbi i els seus valors. La realitat amb la qual es troben en horari lectiu és una instal·lació que no està a l’alçada.

Tot i que se’ns ha informat que la renovació del camp ja està prevista i pressupostada, i que les pluges de l’hivern han dificultat el manteniment, la situació ha arribat a un punt de no retorn. No podem acceptar més excuses ni més demores. Per tot plegat, exigim que s’executin les obres de manera immediata i sol·licitem una reunió urgent amb els responsables de l’Ajuntament de L’Hospitalet per concretar el calendari d’actuació.

No és un luxe, estem demanant una instal·lació digna i segura per seguir fent créixer el rugbi a la nostra ciutat.

Junta Directiva del Rugby Club L’Hospitalet

L’Hospitalet de Llobregat, 26 de març de 2026

De fet, hi ha poca cosa a afegir a aquest comunicat. Només recordar que aquesta situació greu afecta a bona part del Complex Esportiu Municipal que comparteixen diverses entitats dedicades a la pràctica esportiva. De fet, l’any 2024 es va prometre gespa artificial pels camps de beisbol i de rugbi de la feixa llarga. Dos anys desprès els resultats no semblen massa brillants.

El Camp Municipal de beisbol no es troba, per desgracia, en gaires millors condicions i també el Criquet Club de l’Hospitalet pateix les dificultats de trobar un lloc estable al Complex Municipal on poder entrenar els seus equips..

El passat 22 de febrer, a la ciutat de Terrassa, un ampli ventall d’organitzacions catalanes van signar una declaració o manifest a favor del poble palestí i el seu dret a existir.

Doncs sí, encara que ningú s’ho cregui, estem parlant que en ple segle XXI, a Europa hi ha gent, organitzacions polítiques i socials, i fins i tot països, que si bé no atempten directament contra aquest dret, fan tot el possible per posar-hi entrebancs; per la qual cosa, organitzacions com “L’Hospitalet amb el poble palestí” es veuen obligades a treballar per defendre’l.

Nosaltres no som una organització política o solidària, sinó una associació que promou la informació crítica, sense censura. No podem opinar si és o no apropiat el boicot a productes israelians, així com tampoc si el poble palestí ha de viure integrat dins un estat israelià o fora d’ell, o si el mateix poble israelià, en aquest cas jueu, donat que a la seva declaració d’independència l’estat d’Israel s’autodefineix com a Estat Jueu, sent en aquest cas el segon estat mundial d’una religió (l’altre és el Vaticà). S’ha de dir que dins la mateixa declaració es garanteix la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans, sense cap distinció, siguin musulmans, cristians o jueus; reconeixent, mitjançant un escrit al president Truman dels Estats Units, que l’Estat havia sigut proclamat dins les fronteres aprovades per l’Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva resolució del 29 de novembre del 1947.

Dit això, com a mitjà de comunicació aprofitem la ben entesa per recordar que Israel és el segon estat del món en periodistes empresonats i també el segon en impunitat en l’assassinat selectiu de periodistes, només superat per Haití, amb la singularitat que a aquest país els assassinats són comesos per bandes de delinqüents, mentre que a Israel ho són pel seu exèrcit, la qual cosa és el mateix que pel seu govern.

Ara bé, deixant de costat la història de la creació de l’Estat Jueu i la seva deriva antidemocràtica o totalitària (la manca de llibertat de premsa és un dels seus distintius), que mereixeria un extens reportatge, com a mitjà de comunicació seguidament publiquem la declaració abans esmentada.

DECLARACIÓ DE TERRASSA

Crida dels grups locals catalans de solidaritat amb Palestina a coordinar-nos i a implementar

el boicot a Israel

El 22 de febrer de 2026 ens hem reunit a Terrassa una quarantena de representants de Grups Locals de Solidaritat amb Palestina de Catalunya. Hem posat en comú experiències de lluita i les hem compartit amb espais més amplis com la Coalició Prou Complicitat amb Israel, Global Sumud Flotilla, International Solidarity Movement i Boicot ICL.

Considerem que l’ocupació, l’apartheid i el genocidi contra el poble palestí continuen, amb un augment de la colonització i de la repressió sobre les preses i presos polítics. Per tant, seguirem desenvolupant campanyes de solidaritat amb el poble palestí i persistint en la lluita anticolonial, antiimperialista i antiracista.
Pensem que la lluita contra el sionisme i les contínues agressions israelianes tant a Palestina com a altres territoris forma part de la lluita global contra el racisme i l’auge de l’extrema dreta, que també afecta la nostra societat, i per això creiem que cal aprofundir en les estratègies de lluita més efectiva i en una millor coordinació.
Reafirmem la utilitat de la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’estat d’Israel com a forma de pressió.
Per ser una demanda de la mateixa societat palestina; per ser una eina útil i a l’abast de tothom davant la impotència que genera observar tal genocidi amb la complicitat política internacional; per l’acumulació de victòries que s’han anat sumant des de la seva crida el 2005; i pels efectes que ha produït en la pressió empresarial i social al govern israelià. Com a espai de trobada de lluites locals de solidaritat amb Palestina, seguint aquest plantejament, hem acordat:

– Reforçar els mecanismes de coordinació entre grups locals
– Establir estratègies conjuntes que ens permetin reforçar la lluita solidària
– Treballar conjuntament les diferents campanyes de Boicot a Israel en els diferents fronts:
econòmic, cultural, acadèmic, esportiu… Impulsant noves campanyes i potenciant les ja existents, com la denúncia de la presència israeliana en fires comercials i d’armament, de la seva presència en competicions esportives, del fons d’inversió KKR en festivals musicals, del software utilitzat en la xarxa de biblioteques, de marques israelianes en productes de consum quotidià com els dàtils…
– Centrar els esforços de coordinació i mobilització en tres campanyes:

· Boicot ICL (Pel vincle de la multinacional israeliana amb l’espoli de recursos palestins i el suport a l’exèrcit israelià, juntament a la denúncia per la contaminació del riu Llobregat amb els seus residus miners).
· Boicot Teva (Pel lucre de la multinacional farmacèutica israeliana amb l’ocupació de Palestina i el suport a l’exèrcit israelià).
· Boicot Carrefour (Pel vincle comercial de la multinacional francesa amb les colònies israelianes i el suport a l’exèrcit israelià).

Emplacem doncs a tots els espais de solidaritat internacional i a tota la població a seguir mobilitzant-se per Palestina, a sumar-se a les campanyes de boicot a Israel i a vincular-les a les múltiples i diverses mostres i iniciatives de solidaritat, i a millorar la coordinació i el treball conjunt per multiplicar la denúncia i l’efectivitat solidària.

Firmat:

Acció Solidària Selva
Alt Empordà amb Palestina
Assembla de suport Palestina Baix Montseny – Vallès Oriental
BDS Maresme
Boicot ICL
Calella per Palestina
Celrà per Palestina
Cerdanyola Amb Palestina – Solidaritat Internacionalista
Col·lectiu Terres de l’Ebre amb Palestina
Comitè de solidaritat amb Palestina de Sabadell
Comitè de Solidaritat de Nou Barris amb Palestina
Comitè de Solidaritat de Sants amb Palestina
Free Palestina Sant Andreu (Harmonia i Iaioflautas)
Girona amb Palestina – BDS
Grup de Solidaritat amb Palestina d’Osona
La Floresta por Palestina La Florestacontrafronteras
La Seu per Palestina
L’Hospitalet amb el poble palestí
Moianès amb Palestina
Moviment Solidari amb Palestina de Gramenet
Penedès amb Palestina
Pla de L’Estany amb Palestina
Ras Al Hanout
Sant Cugat amb Palestina
Solsonès amb Palestina
Terrassa Amb Palestina
Vall del Llierca amb Palestina

Amb el suport de:

Coalició Prou Complicitat amb Israel
Global Sumud Flotilla ISM Catalunya

Un centenar de participants, representant bona part del teixit associatiu de la ciutat, s’han aplegat en el Centre Cultural de Bellvitge-Gornal el divendres 20 de març en una convocatòria de l’Espai de Ciutadania.

La jornada de l’Espai de Ciutadania ha assenyalat tres de les emergències que pateix l’Hospitalet: la emergència social, la emergència educativa i la emergència climàtica i han estat aquests tres eixos els que han centrat quatre hores de treball en un matí que ja anunciava primavera.

Puntualment, a 2/4 de 10 del matí, l’Enric Roldan, en nom de l’Espai ha obert la Jornada ressaltant la feina de les entitats en la configuració de la nostra ciutat, assenyalant, a la vegada, els dèficits que pateix l’Hospitalet assenyalats en les emergències que han marcat la feina de la Jornada. Especialment l’Enric s’ha referit als problemes que impliquen els obstacles que des de les administracions es posen per la inscripció de totes les persones en el padró municipal i als efectes que la problemàtica educativa te sobre la població. Ha volgut també fer esment a les mes de 8 mil persones joves que, sobre tot en els barris del nord, ni estudien ni treballen.

Desprès de recordar els més de 13 anys d’existència de l’Espai e Ciutadania i saludar la memòria de les persones que, com la Mercè Olivares, han mort en els darrers anys,  es va presentar la conversa entre la Sindica de Greuges de l’Hospitalet, Merche Garcia Villatoro amb Francesc Mateu Hosta, director del Fòrum de Síndics i Sindiques de Catalunya i ex director d’Oxfam Intermón al nostre país.

La conversa entre ells dues s’ha centrat en valorar el paper de l’associacionisme en la defensa dels drets de la ciutadania. Merche Garcia ha explicat les dificultats que s’ha trobat al voltant d’assegurar el dret a l’empadronament pel conjunt dels veïnat i com aquestes dificultats afecten a les condicions de vida i, ara també a la possibilitat d’adherir-se al procés de regularització de perses immigrades que s’ha anunciat des del govern de l’Estat. Francesc Mateu ha recordat part de les seves experiències en diferents països d’Àfrica i com en alguns d’ells la densitat de població afecten a determinats conflictes comunitaris. I, fer esment a la densitat de població encaixa força en els reptes presents a l’Hospitalet.

Desprès d’aquesta conversa i d’un breu descans s’ha iniciat el treball en grup sobre cada una de les emergències en les que s’han volgut centrar la reflexió de la Jornada.

El grup de treball sobre l’emergència social s’ha acabat centrat en qüestions com la greu crisi d’habitatge que s’està patint, amb preus de lloguer i de compra molt per damunt dels ingressos de bona part de la població, la expulsió del veïnat per efectes de la especulació urbanística, la turistificació i l’alça de lloguers temporals, i com això afecta a un debilitament del teixit comunitari i i la crisi del comerç tradicional. També s’afronta com els serveis socials de la ciutat estan fortament tensionats, tant per la manca de recursos i de personal com per l’increment de les demandes per part d’un veïnal amb un increment de la precarietat i de la pobresa, cada vegada més estructural i afectada per l’increment del cost de la vida.

Es tracta doncs, segons el debat d’aquest grup de treball, de garantir el dret a un habitatge digne i de combatre la extensió dels infrahabitatges o del sensellarisme, a la vegada que es reforcen els serveis socials, treballant pel reconeixement de la feina que es fa des de moltes de les entitats socials. Tot plegat ha de poder millorar l’accés als drets basics com els de l’empadronament i l’atenció social i de salut, evitant la privatització de serveis essencials per la població.

El grup de treball sobre l’emergència educativa ha afrontat molts dels temes que, el mateix dia 20 de març, estaven en el centre de la mobilització del sector educatiu, així com la massificació de les aules, en ràtios per sobre dels recomanats i l’aparició del que es coneix com a “bolets”, es a dir grups improvisats quan el curs ja s’ha iniciat.

A la ciutat es manifesta la manca de centres escolars i d’infraestructures educatives, com aules d’estudi o biblioteques, al mateix temps que hi una una forta concentració d’alumnat vulnerable, per la situació social i d’alumnat nouvingut, això produeix una elevada taxa d’abandonament escolar i de greus desigualtats educatives. Ens constata també una falta de recursos per fer efectiva la educació inclusiva i el suport social a l’alumnat i a les seves famílies, mentre docents i personal educatiu es troba saturat i els centes pateixen in forta inestabilitat dels seus equips educatius.

Així doncs resulta clar que cal trobar els terrenys per construir nous centres, millorar les infraestructures educatives i la reforma imprescindible de molts dels centres existents. Caldria també garantir la equitat educativa millorant el sistema de beques, la orientació educativa i bel suport lingüístic, donant més suport la les feines que es fan des de la xarxa comunitària i associativa en el mon educatiu.

El tercer dels grups de treball de la Jornada, el grup de treball sobre l’emergència climàtica ha iniciat la feina, com els altres dos grups, distribuint-se en petits grups per facilitar la participació activa en les discussions. Així s’han anat abordant temes com el de la manca d’adaptació urbana als canvis de temperatures i, més en general, als efectes del canvi climàtic en curs. De fet, l’Hospitalet, la nostre ciutat és especialment vulnerable a aquests efectes a causa de la elevada densitat urbanística i de població, amb la corresponent falta d’espais verds i d’espais naturals i comunitaris. També es pateix una progressiva salinització dels aqüífers, amb un increment de la intrusió de l’aigua de mar en una superfície d’al·luvió deltaic que constitueix gairebé dos terços de la superfície. Es fa difícil poder comptar amb refugis climàtics, concebuts com espais naturalitzats i segurs on poder pal·liar els efectes de l’increment de temperatures. A més, el model de mobilitat existent i la gestió poc sustentable dels residus afecten a una població vulnerable. D’aquí apareixen demandes com la d’una xarxa accessible i segura de refugis climàtics, la de la recuperació i protecció d’espais naturals com els de la riba del riu Llobregat o la de naturalitzar places i espais públics, especialment els patis de les escoles que haurien d’estar oberts al veïnat.

Desprès de tres hores de treball en grup, les persones relatores de cada grup de treball van explicar breument les seves conclusions i els seus debats. S’ha anunciat que aquest material serà recollit per un grup redactor d’un document de síntesi i de conclusions d’aquesta Jornada que serà àmpliament difós a les entitats de la ciutat i a les administracions públiques.

No hi ha dubte que aquesta Jornada de l’Espai de Ciutadania, tot i fer-se en un matí de divendres a servit per mostrar la vitalitat del moviment associatiu de l’Hospitalet en tots els terrenys. La coincidència de la jornada amb una concentració del moviment d’esplais de la ciutat i amb la vaga i mobilització del sector educatiu ha limitat segurament algun aspecte del treball, però en qualsevol cas la elevada participació de les entitats en els debats mostra clarament la fortalesa d’un Espai que ha estat capaç d’agrupar una bona part del moviment associatiu de la ciutat en tota la seva diversitat de motivacions, d’estils de treball, de capacitats i d’incidència. Tretze anys de feina compartida de l’Espai de Ciutadania avalen bastament aquesta realitat.

Pere tancar les activitats de la Jornada, desprès de moltes paraules, es va voler donar espai a la música. Unes interpretacions musicals a càrrec de la Montse Ramos i la Cathy Clancy, de la Residència i Centre d’Atenció Especialitzada Can Serra van ser una cloenda brillant a un matí de divendres que tothom considera útil i engrescador. La feina continua.

CC.OO. manifesta que la gran majoria dels alumnes becats, l’únic menjar calent del dia ho fan a l’escola

CC.OO. xifra en un 33%, concretament un 32,7%, l’abandonament escolar a la ciutat: 38,9% a la zona del Samontà (Pubilla Casas, La Florida-Les Planes, Collblanc-La Torrassa). Si les comparem a l’any 2024, aquestes xifres s’han incrementat prop d’un 3%.

Aquestes dades són molt superiors a les existents a la resta de Catalunya, on la mitjana d’abandonament és d’un 13,7%; a Espanya globalment se situa en un 13% i a nivell de la Unió Europea aquestes es troben en un 9,3%. Totes aquestes dades provenen d’Idescat, 2025.

A la zona del Samontà, prop de 8.000 joves ni estudien ni treballen segons les dades del mateix ajuntament i també de CCOO. El 40% dels joves del nord de la ciutat viuen a pisos sobre ocupats. “El sensellarisme existeix i va en augment”, denuncia el sindicat.

Aquesta organització afirma que la gran majoria dels alumnes becats, l’únic menjar calent del dia ho fan a l’escola

Respecte a les dades de pobresa o indicador socioeconòmic territorial del 2022 ens assenyala que no anem bé amb un empobriment que supera la mitjana catalana en base 100 tal com es mostra a la captura següent

Una de les sortides per als joves que no volen continuar estudiant és la Formació Professional. Però aquesta, segons CC.OO., també es troba en una situació límit, “la pública no creix, és insuficient. Així, hem detectat que falten places de Graus Bàsics i Programes de Formació i Inserció (PFI) públics”.

Actualment, hi ha 11 centres que imparteixen Programes de Formació i Inserció (PFI) i dos centres on es pot cursar un Itinerari Formatiu Específic (IFE) .Hi ha molt poques places de Graus Bàsics per la quantitat de joves que necessitarien aquest recurs. És obligatori per llei oferir grau bàsic com a alternativa a l’ESO. Per anar bé, n’hi hauria d’haver un per institut. Els PFIs son totalment insuficients.

Tal com informàvem ahir, CC.OO. d’Educació ha desconvocat la concentració de tota la comunitat educativa de l’Hospitalet, prevista pel dia 26 per protestar per la situació que viu l’ensenyament a la ciutat.

La desconvocatòria es va produir el dimarts passat després de fixar-se una reunió de alt nivell entre el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament i CC.OO. per tractar totes les millores que volen introduir després de l’anunci de la mobilització.

Des de fa quatre anys, aquesta organització denuncia la situació d’emergència sense que cap administració prengués mesures per contrarestar la. Cal una previsió i una planificació a llarg, curt, mitjà i llarg termini amb mesures efectives i immediates”, asseguren els convocants.

Entre altres coses, CC.OO. reclama un pacte de ciutat per a l’educació en què s’impliqui tant la Generalitat, Ajuntament i agents socials de l’Hospitalet on es planifiquin les necessitats educatives de l’Hospitalet La situació demogràfica de la població és explosiva amb un creixement durant l’últim any de gairebé 10.000 persones.

L’Hospitalet necessita 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. Un centre a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

El sindicat d’Educació aplaça la mobilitzacio, prevista pel dia 26, després de ser convocada una reunió amb la Generalitat i l’Ajuntament i per fer front a les millores que necessita la comunitat educativa

CC.OO. d’Educació ha desconvocat la concentració de tota la comunitat educativa de l’Hospitalet, prevista pel dia 26 per protestar per la situació que viu l’ensenyament a la ciutat. La desconvocatoria es va produir el dimarts passat després de fixar-se una reunió de alt nivell entre el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament i CC.OO. per tractar totes les millores que volen introduir després de l’anunci de la mobilització. Des de fa quatre anys, aquesta organització denuncia la situació d’emergència sense que cap administració prengues mesures per contrarestarla. Cal una previsió i una planificació a llarg, curt, mitjà i llarg termini amb mesures efectives i immediates”, asseguren els convocants.

Entre altres coses, CC.OO. reclama un pacte de ciutat per a l’educació en què s’impliqui tant la Generalitat, Ajuntament i agents socials de l’Hospitalet on es planifiquin les necessitats educatives de l’Hospitalet La situació demogràfica de la població és explosiva amb un creixement durant l’últim any de gairebé 10.000 persones.

Des de CC.OO. es denuncia que la prioritat no pot passar per edificar residències d’estudiants i nous establiments hotelers, sis des de començament d’any, en barris on el que cal són escoles.

La situació és dramàtica. Hi ha 30 grups extraordinaris (també anomenat bolets): 5 a infantil, 19 a primària i 6 a secundària. Això suposa en total de 805 alumnes, dels quals 605 són de primària i 180 de la secundària. Això suposa un increment respecte al curs anterior del 7% i des de que es va iniciar el període d’emergència (fa quatre anys) aquests grups s’han doblat.

La zona nord de L’Hospitalet, la més perjudicada

Els alumnes matriculats en grups que estan per sobre de la ràtio ordinària sumen un total de 590 alumnes, dels quals 401 pertanyen a l’alumnat d’infantil i primària i 189 a secundària. Tots ells, sumats juntament amb els grups bolet, són en total 1.395, el 70% a la zona nord de la ciutat.

La ràtio actual a L’Hospitalet és de 25 nens a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la resta de Catalunya. Entre els nens matriculats en grups extraordinaris i amb sobreràtios, es necessiten 41 aules. A títol de compensació, en centres (edificicis), es necessiten 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

Es necessiten 41 aules per cobrir el dèficit

La ràtio actual a L’Hospitalet és de 25 nens a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la resta de Catalunya. Entre els nens matriculats en grups extraordinaris i amb sobreràtios, es necessiten 41 aules. A títol de compensació en centres, es necessiten 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

CC.OO. ho concreta en cada barri de la ciutat:

Barri de Bellvitge: Una escola de primària afegint una línia entre l’Escola Bernat Metge o l’Escola Bellvitge.

Barri del Centre: Una escola de primària afegint una línia entre els carrers Pau Casals / Avinguda Carrilet (als terrenys on es vol construir una comissaria de policia).

Barri de la Torrassa: Un nou institut-escola als terrenys al costat de les vies, que ara pertanyen a RENFE, amb dues línies: una de primària i una altra de secundària.

Barri de Collblanc: Un institut nou a Can Rigal amb dues línies i una escola nova amb dues línies de primària.

Barri de la Florida: Una escola de primària amb dues línies que es pot realitzar amb la reforma del Pavelló Poliesportiu de les Planes.

Les sobreràtios també en l’alumnat d’infantil

Un altre dels dèficits a L’Hospitalet se situa en l’alumnat d’infantil, on no existeixen grups de 20 infants com passa en el 90% dels centres educatius de Catalunya. Encara hi ha aules amb sobreràtios, tot i que aquest any s’han assignat dos docents per a cadascun dels grups que superen aquest límit.

Els barris més afectats per aquesta situació, com sempre, són els de la part nord de la ciutat: Collblanc-La Torrassa, Pubilla Cases, La Florida, Can Serra i també el barri de Santa Eulàlia.

L’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE) i l’escola inclusiva es troben en una situació límit, amb màxims històrics de mancances. Les dotacions de professionals especialitzats com vetlladors, tècniques, educadores, auxiliars, mestres de SIEI, mestres d’aules d’acollida i fisioterapeutes són totalment insuficients per garantir el benestar de l’alumnat i dels professionals.

A més de tot aquest dèficit, les substitucions dels educadors no es poden cobrir perquè no hi ha personal a la borsa.

Les escoles del Pla d’Urgència

CC.OO. denuncia l’incompliment continu amb els centres del Pla d’Urgència, fet que ja ha provocat que comunitats educatives, com la de l’Escola Milagros Consarnau, hagin sortit al carrer per denunciar la situació caòtica del seu centre. Precisament, aquest centre ja tenia pressupostada la reforma dels dèficits que presentaven les seves aules, però finalment no s’han dut a terme. Cinc centres més de primària i un institut-escola necessiten actuacions urgents de reforma integral.

En un informe elaborat pel sindicat esmentat, s’assenyala que moltes escoles de la ciutat presenten la necessitat de nombroses actuacions menors, més de 60, que estan pendents i que són responsabilitat de l’Ajuntament.

I, tot i que és una situació que es dona en una bona part dels centres públics, els aparells de refrigeració no funcionen. A l’hivern, les calefaccions han estat deficients i a l’estiu falten espais amb ombra als patis. A més, en molts casos les temperatures superen els límits permesos per la llei.

«La xarxa d’escoles bressol municipals es troba infrafinançada i abandonada», diu CC.OO. Considera que les existents actualment no garanteixen la universalització de l’escolarització dels 0 a 3 anys, ja que falten places públiques. En moltes d’elles, la gestió està externalitzada a empreses privades, fet que «empitjora la gran precarietat laboral dels treballadors del sector i perpetua unes condicions laborals i educatives que no permeten atendre els infants amb la qualitat que es mereixen», manifesta el sindicat d’Ensenyament. Fonamentalment, assenyalen, perquè existeixen ràtios molt elevades, una sobrecàrrega excessiva de treball, manca de personal especialitzat per atendre la diversitat, sous molt baixos i manca de temps no lectiu.

Unes 120 persones participen a Sant Josep en una conferència de la Dra Serrat, especialista en la malaltia.

Fa pocs dies, el Centre Cultural de Sant Josep va acollir una conferència sobre la Fibromiàlgia que va reunir més de 120 persones interessades a conèixer millor aquesta malaltia crònica sovint invisible. L’acte, organitzat per l’ACAF L’Hospitalet, associació que podeu trobar a l’Avinguda d’Isabel la Catòlica, 32, va anar a càrrec de la doctora Mayte Serrat i portava per títol “La fibromiàlgia, més enllà del dolor”.

La conferència va començar a les sis de la tarda i va omplir la sala amb pacients, familiars i persones interessades en aquesta patologia. Durant la seva intervenció, la doctora Serrat va explicar que la fibromiàlgia no és només una malaltia caracteritzada pel dolor generalitzat, sinó que sovint comporta fatiga extrema, trastorns del son, problemes cognitius i una afectació important de la qualitat de vida. També va insistir en la necessitat de comprendre la complexitat del diagnòstic i en la importància d’un abordatge multidisciplinari que inclogui medicina, fisioteràpia, suport psicològic i hàbits de vida saludables.

L’elevada assistència —més de 120 persones— posa de manifest l’interès i la preocupació que genera aquesta malaltia a la ciutat. Segons les estimacions epidemiològiques més acceptades, la fibromiàlgia afecta aproximadament entre el 2% i el 4% de la població, amb una incidència especialment alta entre les dones.
Si s’aplica aquesta proporció a una ciutat com L’Hospitalet de Llobregat, amb prop de 270.000 habitants, es pot estimar que entre 5.000 i 10.000 persones podrien patir fibromiàlgia. Aquesta xifra dona una idea de la dimensió real d’una malaltia que sovint queda invisibilitzada però que afecta milers de famílies al municipi.

Des d’ACAF L’Hospitalet es va remarcar la importància d’organitzar activitats divulgatives com aquesta per donar visibilitat a la malaltia, combatre els estigmes i crear espais de suport mutu entre persones afectades. L’entitat treballa des de fa anys per oferir informació, activitats terapèutiques i acompanyament als pacients.
La conferència va finalitzar amb un torn de preguntes en què diversos assistents van compartir experiències personals i van plantejar dubtes sobre tractaments, diagnòstic i convivència amb la malaltia. L’alta participació va demostrar que, més enllà del dolor, la fibromiàlgia continua sent un repte sanitari i social que requereix més coneixement, empatia i recursos.

La queixa dura des de l’any 2022 i ha estat la direcció de l’hospital qui ha habilitat un servei de neteja perquè l’espai s’havia convertit en un abocador

Fa unes quantes setmanes, els treballadors del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques); ara, més recentment, el personal d’infermeria de l’Hospital de Bellvitge.

Des de mitjans de febrer, quan una de les treballadores va ser atropellada al pas de vianants davant el descampat que fan servir per aparcar, el sindicat català SATSE ha tornat a reclamar —fa anys que ho denuncia— a la direcció de l’Hospital i a l’Ajuntament, l’acondicionament de la zona que està —en general— bruta, abandonada, sense llum, plena de sots i de bassals quan plou. La majoria de treballadors de l’hospital i molts usuaris que estan cansats de les altes tarifes de l’aparcament oficial, aparquen on poden, especialment en aquesta zona sense cap mena de regulació.

Ja a l’estiu de l’any 2022, el mateix sindicat d’infermeria es va queixar que el que en principi havia de ser pàrquing exclusiu dels treballadors de l’hospital, a l’accés del camí del riu, estava abandonat, sense enllumenat ni condicions de cap mena i era fet servir per molts usuaris cansats dels preus abusius del pàrking oficial. Aquest espai s’havia condicionat provisionalment arran de la pandèmia, quan es van habilitar dependències extres pel tractament del Covid, però mai s’ha considerat un aparcament normal sinó més aviat un descampat utilitzable. La principal queixa, ja aleshores, que s’ha agreujat ara perquè les condicions s’han anat degradant amb el pas dels anys, és que la zona està a les fosques a primera hora del matí, quan moltes treballadores s’incorporen a la seva feina i a última hora de la tarda, especialment a l’hivern, amb tot el que això comporta d’inseguretat.

Arran de la denúncia del sindicat del mes de febrer, la direcció de l’hospital va contractar un servei de neteja que va treure de l’espai muntanyes de deixalles i runa que s’havia anat acumulant a la zona sense que ningú tingués cura de la seva vigilància. La zona, malgrat que està a tocar de l’hospital, és una zona pública que correspon a l’Ajuntament, que és qui hauria d’haver projectat un aparcament en condicions, amb l’enllumenat corresponent, l’asfaltat, les places marcades i el control de la guàrdia urbana per evitar ensurts que es van succeïnt en el temps, com rodes punxades, vidres trencats, etc.

L’Ajuntament, no obstant això, se n’ha desantès de la zona des del primer dia, i ha estat la direcció de l’hospital qui ha hagut de fer front a les despeses de neteja, quan la denúncia ha estat flagrant i les condicions clamaven al cel, i poc més.

Una queixa semblant, en aquest cas no tant per l’estat dels espais propers a la nova seu del SEM, sinó per la manca de previsió pels aparcaments del personal, es va produir una mica abans de la inauguració de les noves instal·lacions d’aquest servei. Sembla evident que l’Administració, tant la local com, en aquest darrer cas l’autonòmica, està més pendent d’habilitar espais pels serveis que no pas per cobrir la necessitat que els treballadors tenen de poder accedir als seus llocs de feina amb les mínimes condicions assegurades.

Pel que fa a la denúncia de fa anys del sindicat d’infermeria de l’Hospital de Bellvitge, no tenim, hores d’ara, coneixement de l’existència de cap projecte d’arranjament de la zona per convertir el que ara és un descampat, en un aparcament pels treballadors/eres digne de tal nom.

La proposta és donar a conèixer la integració dels nous veïns a la barriada i una manera d’afrontar i resoldre els aspectes negatius del fet migratori

La Biblioteca de Bellvitge i l’Associació de Veïns del barri han engegat el projecte Llibres Vius, una iniciativa que dona la paraula a persones migrades perquè comparteixin les seves experiències durant el procés migratori. La primera trobada d’aquesta activitat, que va registrar una notable assistència, es va celebrar el 28 de febrer passat i va comptar amb la participació de set veïns procedents de diferents països, que van explicar les seves vivències fins a arribar al barri.

Durant el procés migratori, les persones experimenten diferents sensacions, entre les quals hi ha l’anomenat dol migratori, provocat per la separació de la família, el canvi de llengua i cultura, la pèrdua d’estatus social o fins i tot l’adaptació a un paisatge i entorn diferents de l’origen. Segons es va explicar durant l’activitat, aquest duel no es tanca completament i sovint es reactiva amb trucades, notícies o visites de familiars. A això s’hi afegeix, en molts casos, una crisi d’identitat, ja que la persona migrant pot sentir que no pertany plenament ni al lloc d’origen ni al d’acollida.

Un altre dels factors destacats va ser el desafiament lingüístic i social, que pot generar situacions d’aïllament i afectar l’autoestima dels que arriben a un país nou.

Durant la sessió, els assistents es van dividir en set grups i en cadascun va participar una persona migrada que va relatar la seva trajectòria fins a arribar a Bellvitge. Els testimonis van ser especialment emotius i impactants.

Algunes de les històries reflectien processos migratoris en què els pares es van traslladar primer per buscar feina i estabilitat, deixant temporalment els seus fills a cura de familiars al país d’origen. Anys després, les famílies van aconseguir reunificar-se a Espanya. Alguns participants van explicar també les dificultats viscudes durant la infància, com a episodis d’assetjament escolar, que han deixat empremta fins i tot a l’edat adulta.

L’objectiu de Llibres Vius és compartir allò que significa la migració i, en particular, el dol migratori, a més de fomentar el coneixement mutu entre veïns. “Són persones nouvingudes, però formen part del barri”, van assenyalar els organitzadors, que van subratllar el desconeixement que sovint hi ha sobre les vivències de la població migrant i la necessitat de trencar estigmes.

L’activitat està inspirada en el projecte internacional de la Biblioteca Humana, una iniciativa que proposa “llegir” històries de vida a través de testimonis directes. En aquesta ocasió, els assistents van poder escoltar set “llibres vius” diferents.

A l’inici de l’acte també es va presentar una breu radiografia demogràfica del barri, basada en dades de l’Idescat. Bellvitge compta actualment amb 26.244 habitants. Un 45% ha nascut a Catalunya, un 24% a la resta d’Espanya i un 30% a l’estranger.

Entre la població estrangera, un 15% procedeix de països europeus –principalment Itàlia, Romania i Ucraïna–; un 18% té origen africà, majoritàriament del Marroc; un 42% prové d’Amèrica del Sud, especialment de Colòmbia, el Perú, l’Equador, Veneçuela i Bolívia; i un 25% procedeix de l’Àsia, sobretot de la Xina i el Pakistan.

Durant l’activitat també es van distribuir fulletons informatius amb orientacions per conviure amb el dol migratori. Entre les recomanacions es proposa facilitar una acollida digna, amb ràpid accés a drets bàsics com l’empadronament, la targeta sanitària o l’habitatge, per tal de reduir la incertesa inicial.

Així mateix, destaca la importància d’oferir informació i orientació mitjançant tallers sobre el funcionament de la societat d’acollida, així com fomentar espais de trobada entre veïns i nouvinguts per evitar l’aïllament social i combatre el racisme.