La mostra, precursora d’un món nou i molt il·lustrativa i pedagògica, estarà oberta fins al mes de gener

Dimecres 19 de novembre es va inaugurar al Centre Cultural Bellvitge-Gornal una exposició sobre la trajectòria de la agrupació llibertaria “Mujeres Libres”. Es tracta d’una organització que pot definir-se com anarco feminista, que va crear-se a partir de la iniciativa de dones militants de la CNT l’abril de 1936, poc abans de l’esclat de la guerra civil.

La exposició, que ja va estar instal·lada en el Museu de l’Hospitalet, fa uns sis anys, consta d’un total de 16 panells explicatius de la trajectòria i de les activitats d’aquest important moviment de dones treballadores desenvolupades en els anys de la guerra civil.

Mujeres Libres va arribar a agrupar més de 25.000 dones activistes en les zones de la península no ocupades per les tropes franquistes. Aquestes activistes, com explica el díptic de la exposició, es van dedicar especialment a impulsar l’educació i la capacitació de les dones, defensant la igualtat i el seu alliberament, fent front al masclisme estructural en la societat i, com no podia ser d’una altre manera, també en el masclisme existent en les files de la CNT. Per Mujeres Libres era necessària una revolució de les dones dins de la revolució social iniciada el juliol de 1936 en moltes de les zones republicanes.

En els diferents panells de l’exposició i en el material sonor i audiovisual que l’acompanyen s’explica com va iniciar-se i com es va desenvolupar l’activitat de Mujeres Libres, les seves reivindicacions i les seves concrecions en diferents temes al voltant de la igualtat, de l’educació, del treball o de la sexualitat de les dones. Tot plegat afavoria la seva participació activa en els esforços per guanyar la guerra contra el feixisme.

Una de les seves tasques destacades va ser l’abordament de la prostitució com una mostra més de la explotació de les dones i van crear els “lliberatoris de la prostitució”, uns centres on s’acollia a dones prostituïdes per oferir-les diversos aprenentatges i possibilitats d’aconseguir altres maneres de guanyar-se la vida.

Es fa esment també al llarg de la exposició de la publicació de la revista del mateix nom, Mujeres Libres de la que es van editar 13 números fins a  l’abril de 1939. Aquests exemplars estan disponibles a la xarxa en la següent adreça d’internet:  https://www.museoreinasofia.es/coleccion/proyectos-investigacion/mujeres-guerra-civil-espanola/asociacionismo-mujeres-libres-ama/  (No deixa de ser curiós que la revista sigui només accessible en la pàgina web del museu Reina Sofia de Madrid, com una cortesia de l’Arxiu de Salamanca, però això podria ser tota una altra història).

En el numero de maig de 1936 de la revista s’afirmava com un dels objectius: “Canalitzar l’acció social de la dona, donant-li una visió nova de les coses, evitant que la seva sensibilitat i el seu cervell es contamini dels errors masculins”  En el mateix sentit, en aquest número afirmaven que calia “emancipar a la dona de la triple esclavitud a la que ha estat sotmesa: d’ignorància, de dona i de productora”

En els panells de la exposició es fa esment, com a personatges significatives en la gestació de Mujeres Libres, persones com la doctora Amparo Poch, que va ser clau en la transformació de la Maternitat de Barcelona o la advocada i pedagoga Mercè Compaposada.

No tot el moviment llibertari ni tota la CNT va estar compromesa o d’acord amb la creació d’aquesta agrupació de dones independent i totalment autònoma de la CNT i de la FAI. Mujeres Libres es va constituir ella mateixa com una federació amb un model similar al de la mateixa CNT que agrupava a més de 147 agrupacions esteses per tot el territori. Una part dels elements directius del moviment llibertari, i fins i tot Federica Montseny, no entenien la especificitat de gènere de la lluita de les dones i entenien el combat com un sol bloc de classe.

La exposició, creada per la Fundación Anselmo Lorenzo i la CNT de l’Hospitalet estarà oberta fins el 4 de gener. Constitueix una visita obligada si es vol entendre els camins i les experiències diverses del moviment obrer en el nostre país.

La portavoz popular intervino en Tribunas Críticas de FIC, que centró buena parte del debate en cómo afrontar el futuro ante un gobierno inoperante y una oposición dividida

La portavoz del grupo municipal popular en l’Hospitalet, Sonia Esplugas, participó en el acto Tribunes Crítiques celebrado en el Auditorio del Tecla Sala, donde ofreció una radiografía contundente sobre la situación actual de la ciudad. Según Esplugas, “l’Hospitalet es una ciudad sucia, insegura, cara y oscura”, y atraviesa graves problemas en ámbitos clave como la educación, la sanidad o la limpieza urbana a los que hay que añadir una presión tributaria fuera de lo normal.

Durante el acto, la dirigente popular lamentó que el gobierno municipal “no reconozca los problemas reales de la ciudad”, lo que —a su juicio— impide aplicar soluciones efectivas. Uno de los ejemplos más evidentes, señaló, es la gestión de la limpieza. Recordó que el Ayuntamiento mantuvo durante cuatro años la prórroga del contrato anterior y que, pese a haber aprobado uno nuevo, no entrará realmente en vigor hasta 2026.

Déficits en la Guardia Urbana y falta de medios

Esplugas denunció también el déficit de efectivos en la Guardia Urbana y la falta de inversión en recursos básicos. Aseguró que la ciudad necesita “policía de proximidad”, reclamada tanto por vecinos como por comerciantes, y subrayó que la Guardia Urbana carece de una comisaría propia y de una unidad específica de prevención de la violencia de género. También criticó que el convenio laboral de los agentes esté congelado desde 2019, percibiendo —dijo— “2.000 euros menos de media que las policías locales de los municipios del entorno”.

Además, calificó de “insólito” que de todas las cámaras de seguridad instaladas en la ciudad solo funcionen dos y que las multas aún se tramiten “con papel de calco”.

Impuestos altos y servicios insuficientes

La diputada cargó contra lo que considera una presión fiscal excesiva. Afirmó que los ciudadanos “pagan impuestos desorbitados para los servicios que reciben” y cuestionó la tasa de residuos, la falta de compensaciones por reciclaje y la imposibilidad de fraccionar pagos. Calificó de “ridículos” los 15 euros de compensación anunciados por el gobierno local.

En materia sanitaria, criticó el retraso del CUAP de Sant Josep y reiteró la exigencia de construir un nuevo hospital general para la zona norte, reclamando la rehabilitación del actual para otros usos sanitarios.

Polideportivo de Santa Eulàlia y crisis educativa

Otro de los puntos abordados, a preguntas de los periodistas de la mesa, fue el futuro polideportivo de Santa Eulàlia, donde —según Esplugas— el Ayuntamiento ha ignorado la votación vecinal. El PP propone ubicarlo en las antiguas cocheras de Rosambus.

Respecto a la educación, denunció una situación “caótica”, con ratios que superan la media catalana.

Críticas a PSC y llamamiento al cambio

Esplugas responsabilizó directamente al PSC del deterioro actual, asegurando que el partido “se ha convertido en parte del problema”. Señaló que Núria Marín “vivió de las rentas heredadas de Corbacho” y acusó al actual alcalde David Quirós de no estar a la altura y de “no tener nada que heredar de su predecesora”.

Mencionó también la manifestación vecinal del 1 de octubre como síntoma del hartazgo de la ciudadanía y criticó duramente la actitud de Vox en el pleno extraordinario sobre seguridad, donde se ausentaron en el momento de la votación.

Vivienda, ocupaciones y oposición fragmentada

La portavoz del PP denunció la política de vivienda del Ayuntamiento, afirmando que los 250 pisos de gestión municipal carecen de control y que es necesario combinar alquiler social con una gestión rigurosa. Reclamó más actuaciones contra las ocupaciones ilegales y defendió leyes que permitan “una desocupación rápida”.

Criticó la renuncia municipal a subvenciones del Pla de Barris y calificó el proyecto del Pla de Samontà de “puro humo”. También señaló —a preguntas de los periodistas presentes— la falta de coordinación entre los partidos de la oposición pese a contar con mayoría (14 concejales frente a los 13 del gobierno). “Es cierto que la oposición tendría que hacer un esfuerzo para entenderse, pero para ello hay que dejar de lado las posiciones sectarias”, afirmó la portavoz.

Movilidad y futuro político

Sobre el carril bici, afirmó que “no funciona” y denunció que penaliza a los vecinos de ciertos barrios.

Finalmente, Esplugas —también respondiendo a las preguntas— se mostró convencida de que el PP puede alcanzar la alcaldía: “Cada día más ciudadanos y entidades nos piden ayuda. La política debe servir para resolver los problemas reales”. También criticó que muchas mociones aprobadas no se cumplan, asegurando que los plenos municipales “no deberían ser un circo”.

La taxa de residus al marge de l’IBI va ser aprovada pel grup socialista amb el suport dels Comuns i criticada per la resta de l’oposició des del primer moment

La nova taxa de residus que ja s’està aplicant a la ciutat resultarà fins a un 566% més cara per alguna tipologia concreta d’establiments comercials, segons ha donat a conèixer el grup municipal d’ERC-EUiA, que ha posat en marxa un moviment ampli de protesta per tal que s’hi sumin el màxim nombre de botiguers i veïns afectats.

Segons es pot consultar a la pàgina web d’ERC (https://www.esquerralh.cat/aturemlapujada/) les pujades de la taxa de residus, tal com s’aplica a la ciutat suposa en tots els casos un considerable increment per les famílies i un increment abusiu especialment pel sector comerciant de la ciutat, ja en decadència, i prou afectat per les grans superfícies que s’han vist beneficiades des de fa anys per les polítiques que han anat aplicant els diferents equips de govern socialistes.

Com ja s’ha anat informant des d’aquest digital, les taxes de residus a l’Hospitalet s’estan aplicant fent servir un barem que té en compte la superfície dels habitatges i els habitants que hi viuen i en el cas dels comerços, els metres quadrats útils i la tipologia de la botiga. En cap cas aquests criteris suposen garantir el que la normativa europea volia imposar quan es va recomanar als governs que es posessin ferms en l’aplicació de les taxes de manera que paguessin més aquells ciutadans i aquells comerços que menys o pitjor reciclen les deixalles que generen. No garantir aquest criteri absolutament just que vol dir que qui més contamina, més paga, implica necessàriament que la taxa es converteix immediatament en una càrrega impositiva més amb l’únic afany de recaptar.

Això, que ja és greu en qualsevol ciutat, en una com l’Hospitalet, que és caracteritza per la desídia de l’equip de govern a l’hora d’aplicar respostes immediates als recurrents problemes de serveis i d’equipaments que es pateixen, resulta directament escandalós.

Per les famílies suposa entre un 34,6 i un 57,8% d’augment

El pitjor d’aquesta situació és que no va ser únicament el grup socialista majoritari al Consistori el que va aprovar aquesta mesura. També el grup dels Comuns hi va donar suport, probablement en un dels errors més greus que ha comés aquest grup municipal en el que portem de mandat.

La realitat és que la taxa de residus per les famílies suposa entre un 34,6 i un 57,8% d’augment per habitatges de fins a 45 metres quadrats i entre un sol resident i més de 4, del que ja pagaven fins ara. Pels habitatges d’entre 46 i 70 metres quadrats (i entre 1 i més de 4 residents) els increments se situen entre el 20,3 i el 31,9% respecte del que van pagar l’any anterior i pels habitatges entre 71 i 95 metres quadrats, també en funció del nombre de residents els increments van del 15 al 22,5%.

Si això ja és greu en el cas de les famílies perquè abans aquesta taxa s’incorporava a l’IBI i ara l’IBI s’ha mantingut igual (el PSC també el volia incrementar però els Comuns s’hi van oposar), en el cas dels comerciants resulta especialment cridaner. En els bars, depèn si l’establiment té menys o més de 50 metres quadrats, les pujades son d’entre el 241% i el 326%. En els restaurants (també en funció dels m2), d’entre el 187 i el 260%. En les botigues, entre el 187 i el 259% d’increment; en les perruqueries, entre el 144 i el 205%; en les sabateries, les papereries i les botigues de roba, entre el 237 i el 321 i en els establiments de queviures, entre el 432 i el 566% d’augment, en funció de si les botigues son petites o més grans de 50 m2. Una botiga de queviures que l’any passat pagava 65,63 euros ara pagarà 437,34 si és una botiga mitjana o 349,35 euros si no arriba a 50 metres quadrats útils. Uns preus que resulten directament aclaparadors per molts comerciants d’aquest sector que ja estan pensant en tancar els pocs establiments de barri que queden a la ciutat d’aquestes característiques.

Els grups municipals d’ERC i del PP, que s’han mostrat contraris des del principi

Els grups municipals d’ERC i del PP, que s’han mostrat contraris des del principi, han demanat també des del primer dia que es rebaixi proporcionalment l’IBI, que es permeti, al menys, el fraccionament de la taxa i que les bonificacions per l’ús directe de les deixalleries per part de ciutadans i botiguers es bonifiqui al menys en el 50% de la taxa (ara només son 15 euros). Reclamen, també (ERC), que es modifiqui l’ordenança perquè mercats, comerços de barri, centres educatius i entitats puguin utilitzar el servei gratuït de voluminosos, que es facin campanyes que incentivin l’ús de la deixalleria i, fonamentalment, que es repensi la taxa per tal que respongui al principi de que pagui més qui més contamini, no com ara, que és impossible aplicar aquest principi perquè no hi ha garantia de cap mena, que en un habitatge petit i amb un sol resident amb poca consciència ambiental es recicli menys i millor que en un habitatge gran on habiten molts veïns conscienciats que son rigorosos a l’hora del reciclatge.

Per afrontar aquesta situació d’injustícia, ERC-EUiA, ha posat en marxa una campanya per tal que tothom que se senti perjudicat reclami mitjançant uns recursos que es poden descarregar directament a la pàgina web de l’organització on s’explica amb tot detall el procediment.

ActualitatL’estudi considera el projecte especulatiu de l’Hospitalet, una part del procés que pretén acabar amb la protecció del Delta del Llobregat

“Un elefant no pot menjar-se sencer; per poder cruspir-lo cal trossejar-lo abans”. Aquesta frase servia per tancar la presentació de l’Estudi Crític Social i Feminista del PDU Biopol-Granvia fet per l’alumnat del Màster de Planificació i Gestió Ambiental de la Universitat de Barcelona.

Aquesta presentació finalitzava amb la frase que obre l’article. L’elefant representava el Delta del Llobregat que, ara mateix esta sotmès a un allau de plans que, tros a tros, van modificant el territori deltaic sense que existeixi un pla general que vetlli per la integritat del Delta com un espai natural protegit, tant pel seu valor ambiental i ecològic com pel seu paper agrícola i patrimonial com representen el gran nombre de masies encara existents.

La presentació va iniciar-se fent un repàs a la trajectòria dels plans que afecten la llera hospitalenca del Llobregat des del primer PDU de la Granvia, que va ser tombat pels tribunals desprès d’una intensa campanya de la plataforma No Més Blocs, que justament celebra ara el seu desè aniversari.

Els contenciosos presentats per la plataforma i per diferents forces polítiques contra el primer PDU Granvia van prosperar quan el tribunal va considerar que hi havia un problema de competències donat que el PDU afectava més enllà de l’àmbit estrictament municipal i, per altre banda, va considerar que la ubicació de zones verdes no respectava la legislació al comptar com a zona verda  coses com les rotondes.

Can Trabal

Aquestes batalles des de la plataforma NMB van aconseguir també la consideració de Can Trabal (recordeu, la darrera zona agrícola de l’Hospitalet) com a ZEPA, és a dir, zona de protecció per les aus migratòries. Tot i així, aquesta declaració ha estat recorreguda per alguns propietaris agrícoles.

Des del govern municipal, amb el suport de la conselleria de Territori de la Generalitat, han elaborat un altre PDU amb la excusa de construir un centre d’activitats biomèdiques, el Biopol, i de soterrar un altre tram de la Granvia. La diferencia amb el PDU anterior radica en una reducció de l’alçada dels edificis programats, que tot i així poden tenir fins a 24 pisos i l’absència de construcció d’habitatges a la zona. També Can Trabal passa de ser un parc agrícola a un espai envoltat de blocs.

Quan s’analitzen qüestions com la propietat dels solars afectats pel pla, es pot observar que tot i que la majoria correspon a sol de titularitat pública, la part que correspon a propietats privades, en general de grans tenidors, acumula la majoria de les construccions previstes, el que facilita l’especulació en aquesta àrea.

L’estudi fet pels alumnes del Màster posa en valor la demanda presentada per Ecologistes en Acció en nom de la plataforma No Més Blocs així com l’altre contenciós presentat per l’Hospitalet en Comú Podem.

El Pla Metropolità dels anys 70 ha quedat obsolet

Més enllà de les qüestions més especifiques d’aquests PDU, com el caràcter poc concret del que suposa el clúster biomèdic que es pretén oferir en aquest Biopol, en un moment en el que una multinacional com Astra-Zeneca s’hagi instal·lat recentment a Barcelona en l’antic edifici de la Telefònica, o de la possibilitat d’ubicar aquest tipus d’empreses a les naus buides o infrautilitzades de la Carretera del Mig, cal obrir el focus sobre el conjunt del territori del Delta sotmès a una intensa pressió urbanística i especulativa.

L’alumnat del Màster que està desenvolupant aquest estudi, va insistir en dos aspectes claus. En primer lloc, recorden que el Pla Metropolità dels anys 70 ha quedat obsolet, tant pel creixement de població a tota l’àrea com per les dotzenes de plans parcials que s’han anat desenvolupant en tot el territori. En segon lloc, tot l’espai del Delta s’hauria de considerar com un tot, planificant les infraestructures que afecten el territori i que amenacen de trinxar-lo, tals com l’ampliació de l’aeroport i les activitats que s’hi desenvolupen, tot respectant una àrea sotmesa a grans tensions ecosistèmiques i territorials que afecten a la seva fragilitat.

D’aquí la frase de l’elefant: com que la especulació urbanística no és capaç d’engolir tota la superfície del Delta, intenta fer-ho tros a tros, obrint noves vies de comunicació que parcel·len la superfície, dels del Pla General Metropolità en projecte, i des dels diferents plans de desenvolupament, municipi per municipi.

Que l’elefant pugui subsistir a les pressions especulatives en curs depèn del treball de plataformes com No Més Blocs a l’Hospitalet o les plataformes veïnals que apareixen a diferents indrets veïns de la part baixa del Llobregat. Si l’elefant que suposa el Delta cau definitivament, víctima dels plans especulatius, tot el país ho patirà.

Sonia Esplugas, del Grup Popular, denuncia la pressió fiscal de la ciutadania i la incapacitat per cobrir les necessitats que presenta el municipi

Malgrat que els superàvits comptables de l’ajuntament de l’Hospitalet fa uns quants anys que es dediquen exclusivament a amortitzar deute, enlloc de fer servir els excedents per fer les inversions que la ciutat necessita, l’afany recaptatori no decreix, ans al contrari. Sobre els preus excessius que el govern local aplica a la taxa de residus sense haver rebaixat l’IBI, caldrà afegir la política d’aparcaments amb l’aplicació —ja fa un mes llarg— de les noves zones verdes i blaves, a tots els districtes excepte el de Bellvitge-Gornal.

Malgrat que aquest és un greuge comparatiu que ja hem denunciat en aquest digital, i que entra clarament en contradicció amb la mateixa Constitució espanyola en el seu article 14 i en les lleis específiques com la 15/2022, que prohibeix qualsevol discriminació en tots els àmbits d’actuació, s’està aplicant amb l’únic objectiu d’incrementar la recaptació municipal. La realitat és que no s’han implementat en cap barri mesures que contribueixin a facilitar la mobilitat sostenible, a prescindir del vehicle privat, o a possibilitar que aquells que el necessiten per qüestions pràctiques —per exemple els que viuen fora de l’Hospitalet a zones d’escassos serveis de transport públic i han d’arribar a la ciutat— puguin tenir possibilitats d’aparcar de manera gratuïta.

No solament això. Pel que ha explicat el Grup Popular de l’Ajuntament, en un sol any el govern local ha incrementat un 48% els ingressos previstos per multes i taxes d’aparcament i un 78% el nombre de places d’aparcament de pagament. En concret, l’any 2023, l’Ajuntament va recaptar 1.268.050,60 euros per taxes d’aparcament i 541.970 euros per sancions. Aquestes xifres del 2023 s’han incrementat el 2024, passant a recaptar 1.561.116,91 euros per taxes d’aparcament i 1.113.300 per multes. És veritat que la notable incapacitat de gestió del govern ha fet que una part d’aquesta recaptació no sigui efectiva, aspecte que indica que no solament els increments son enormes, sinó que també en aquest punt es produeix discriminació, perquè a uns ciutadans se’ls cobra, i a altres no se’ls arriba a cobrar mai.

Durant aquests dos anys, 2023 i 2024, l’Ajuntament va imposar 30.582 sancions a cotxes estacionats en zones verdes i blaves i, tot això, abans de la nova aplicació de zones verdes i blaves des de l’octubre d’aquest 2025. Segons el Grup Popular i la seva portaveu Sonia Esplugas, durant aquest 2025 s’han perdut 3.851 places d’aparcament gratuït (un 78% d’increment de les places de pagament d’un any per l’altre).

A banda d’aquestes xifres, que resulten en molts aspectes esfereïdores, és imprescindible baixar al dia a dia de la gestió de les noves zones verdes. Resulta que pels veïns dels districtes, aquells que tenen la residència legal, les places verdes son gratuïtes però no així pels residents en altres districtes. També tenen un preu especial pels vehicles de familiars de residents amb una taxa de 0,20 euros per dia. El problema és que, pel que ens han explicat diversos usuaris, les màquines expenedores sovint no funcionen i en molts casos es veuen obligats a aparcar sense tiquet. La veritat és que, pel que també ens han explicat, estranys son els casos en els que reben sancions, previsiblement perquè els gestors del sistema deuen saber que les expenedores no son gaire de fiar. A banda, els familiars de residents precisen tenir el distintiu que els acredita que, a més, s’ha de recollir en mà i per la mateixa persona que ha fet la sol·licitud prèvia o persona autoritzada.

En definitiva, l’esperit recaptatori no s’atura, però en canvi el mecanisme de gestió deixa molt que desitjar. Tot plegat posa l’usuari en una situació de clara inseguretat i el sistema d’aparcaments, pel que sembla, com tot en aquesta ciutat: en el caos.

El rigorisme en l’aplicació d’algunes peticions de paraula contrasta amb la vulneració de la normativa quan beneficia al partit del govern municipal

L’equip de govern havia anunciat diverses vegades fa uns quants mesos que, abans d’acabar el 2025, estaria llest el nou Reglament Orgànic de Participació Ciutadana que regula entre altres, el dret a la informació, la petició i la participació ciutadana, la iniciativa popular i el dret de consulta, l’organització i el règim jurídic dels districtes, el consell de ciutat i les taules de participació, així com el registre d’entitats ciutadanes. Abans de l’estiu es van donar a conèixer les conclusions del procés participatiu, posteriorment s’havia de redactar el nou Reglament tenint en compte aquests conclusions i era preceptiu obrir un període d’informació pública per rebre al·legacions abans de recollir les esmenes i portar el nou Reglament al ple municipal per ser aprovat. El procés participatiu va anar més o menys ràpid, segurament perquè a l’empresa encarregada li anava bé acabar i facturar el més aviat possible.

Tal com estan les coses, no serà fàcil que el nou Reglament s’aprovi ni tan sols l’any 2026 perquè, hores d’ara, encara no es coneix el nou text i, per tant no s’ha obert el període legal d’al·legacions. Urgeix el nou Reglament, entre altres coses, perquè l’equip de govern fa servir textos que aplica amb el màxim rigor que, acabem de descobrir, vulneren algunes normes superiors.

Ho acabem de descobrir perquè l’entitat que edita aquest digital, el Foment de la Informació Crítica, ha rebut aquesta setmana passada un informe de conclusions de la Síndica de Greuges de Catalunya, en resposta al recurs que l’entitat va elevar a aquest organisme queixant-se de la intransigència feta servir en les denegacions de paraula al ple municipal, avalades pel Secretari de la Corporació, que suposen un gravíssim atemptat contra el dret legítim a la participació ciutadana als plens municipals de les entitats més actives i representatives de la ciutat. En concret, FIC va queixar-se a la Sindicatura de Greuges de Catalunya, que al desembre del 2024 se li va negar la participació al ple ordinari al representant de l’Escola d’Adults de Can Serra que prenia la paraula en nom de l’entitat, justament perquè segons el Reglament de Participació Ciutadana, cal que les persones que vulguin prendre la paraula al ple municipal vagin en representació d’entitats ciutadanes degudament registrades i amb dos anys d’antiguitat com a mínim.

Pel que comenta la Sindica de Greuges de Catalunya, “la limitació a l’exercici dels drets de participació en el torn de precs i preguntes al ple” segons està regulat a l’Hospitalet de Llobregat “no s’adequa a la normativa vigent”. I afegeix que “hem considerat que és una decisió (la de l’alcalde Quirós) que limita la llibertat d’expressió i el dret de participació de la ciutadania en els assumptes públics, reconegut per la CE i per l’EAC”. (Document complet)

Aquest informe s’ha enviat igualment a l’Ajuntament i, directament, la Sindicatura es permet suggerir a l’equip de govern “que proposeu vies de reforma del ROPC en les línies establertes en aquesta resolució, a fi i efecte de garantir, sempre, la participació de la ciutadania en el marc d’allò establert a l’article 228.2 del RD 2568/1986, plenament vigent per als ens locals de Catalunya” i, alhora, “deixar d’aplicar la regulació del ROPC referida i garantir el dret de totes les entitats inscrites en el registre municipal d’entitats en els termes establerts en l’article 228,1 del RD 2568/1986, independentment del temps transcorregut des de la data de la seva inscripció”.

Amb aquest informe de la Sindicatura es posa clarament de manifest el criteri restrictiu de l’actual Reglament i l’arbitrarietat de l’alcalde i del Secretari de la Corporació a l’hora d’interpretar una norma que està en flagrant contradicció amb la llei superior i que resulta incomprensible que no coneguessin en el moment de la denegació. Es posa de manifest, així mateix, el rigorisme de l’alcalde i del Secretari de la Corporació que, per unes coses, resulten inflexibles i, per altres, com ara passar-se per alt el permís necessari perquè el PSC instal·li taules informatives al carrer, tenen la suficient màniga ample. Una màniga ample que, en comparació amb les limitacions a la llibertat d’expressió i de participació als plens municipals, a les sessions dels districtes i fins i tot a la regulació del temps d’intervenció en les paraules donades, resulta clarament escandalosa.

Els veïns poden recórrer la taxa després de pagar-la, i l’ajuntament es pot trobar amb una muntanya d’impugnacions per l’aplicació incorrecta del sistema

Els veïns de l’Hospitalet s’han trobat amb una nova taxa, o es trobaran aquells que encara no els ha arribat la notificació: la de la recollida d’escombraries. Va ser aprovada l’any passat per ser aplicada durant aquest any. Fins ara venia incorporada a l’IBI. Ara vindrà separada, però això no ha afectat a l’impost de béns immobles que s’ha mantingut com estava previst.

ERC+EUiA, grup municipal de l’oposició, acaba de presentar una campanya per revertir la pujada de la taxa d’escombraries que per a les famílies suposarà un increment del rebut que pagaven fins ara, del 25% de mitjana, un increment que consideren abusiu.

El grup municipal d’ERC+EUiA ha anunciat diferents accions per informar la ciutadania i els comerços i una iniciativa per reclamar-ne la revisió. Per a la coalició d’esquerres es tracta d’una mesura mal plantejada i que no servirà per fomentar el reciclatge i la recollida selectiva, amb uns nivells que situen l’Hospitalet a la cua de Catalunya només superada per Santa Coloma de Gramenet.

La taxa va ser aprovada l`any passat pel grup municipal socialista, amb el suport dels Comuns. Aquest grup a l’oposició, l’únic que va aconseguir va ser impedir l’increment de l’IBI que tenia damunt la taula l’equip de govern actual.

Un increment mittjà del 25%

Pels republicans, la pujada global és considerable. Per una persona sola en un pis promig de 45 m2 es passarà dels 225€ actuals de l’IBI a 308,80€, d’IBI més la nova taxa, un 34,6% més. Per una llar de quatre membres i de 70 m2, es passarà de 450€ a 593,50€ d’IBI més la nova taxa, un 31,9% més.

En el cas dels comerços, els bars de fins a 50 m2 pagaran un 241% més, passant de 213,06 € a 727,31 €; i entre 51 i 150 m2 pagaran un 326% més, passant de 213,06 € a 910,49 €; els establiments d’alimentació de fins a 50 m2 pagaran un 187% més, passant de 121,73€ a 349,35€ i entre 51 i 150 m2 pagaran un 259% més, passant de 121,73€ a 315,61€. Comerços com sabateries o papereries de fins a 50 m2 pagaran un 237% més, passant de 65,63€ a 220,93€, i entre 51 i 150 m2 pagaran un 321% més, passant de 65,63€ a 276,57€.

Segons Jaume Graells, “el govern municipal està aprofitant per enganyar la ciutadania, posant d’excusa que la llei europea obliga a imposar aquesta taxa, quan la norma no estableix que s’hagin de pujar els imports: per contra, el rebut ha de reflectir el cost real del servei i incentivar el reciclatge bonificant aquells que ho fan bé”. En aquest sentit, el també cap de l’oposició ha explicat que “el que ha de fer l’Ajuntament és cobrar bé i gestionar millor, no cobrar més”, afegint que s’impulsa aquesta pujada abusiva “quan aquest any hem hagut de tornar 54 milions d’euros als bancs de l’exercici 2024 perquè el govern Quirós ha estat incapaç d’executar el pressupost”.

ERC+EUiA es plantejarà un recurs especial de revisió

ERC+EUiA impulsarà la presentació d’instàncies per demanar la revisió de la taxa, a fi de reclamar-ne a l’Ajuntament la pertinent modificació. Així mateix, ha anunciat que tornaran a portar el debat al Ple amb una nova moció i es plantejarà un recurs especial de revisió que aplegui totes les al·legacions que el grup republicà i sobiranista ja va presentar durant el debat i la tramitació del tribut.

La implantació d’aquesta nova taxa d’escombraries ha rebut el rebuig d’alguns veïns de municipis propers com els de El Prat de Llobregat, on es van manifestar unes tres mil persones amb el mateix argument: que l’IBI antic ja incorporava el cost d’aquest servei.

Segons indica l’Organització de Consumidors a la seva pàgina oficial, la taxa d’escombraries hauria d’estar dissenyada, perquè així ho exigeix ​​la Unió Europea, per penalitzar qui més contamina i premiar qui menys ho fa. Tot i això, molts ajuntaments l’han implantat de manera indiscriminada i sense justificar les raons per les quals s’imposa al ciutadà aquesta quantitat i no una altra.

Fins al 2024, no tots els municipis tenien taxa d’escombraries però la Llei 7/2022 de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, exigia que els ajuntaments de més de 5.000 habitants tinguessin una taxa que reflectís el cost real del servei i implantés sistemes de “pagament per generació” abans del 8/04/2025. Per tant, els municipis que no tenien taxa l’han hagut de crear i els que ja l’aplicaven, l’han hagut de revisar i modificar si és que la taxa no cobria els costos reals.

Parla la OCU

Afegeix l’OCU que si la seva liquidació o rebut és fix, depèn del valor cadastral de l’habitatge, o si se li cobren residus que no genera a causa de com es mesura per barris, és possible que la taxa estigui mal aplicada. Un dels principis que ha de mantenir la taxa és: “qui contamina paga” i, per tant, la taxa ha d’estar basada en la quantitat de residus que es generen. Si es cobra una quota fixa per a tothom o si es calcula en funció del valor cadastral de l’habitatge, aquest principi no s’està aplicant correctament. No ha d’haver grans diferències en la taxa entre zones d’un mateix municipi per factors aliens a la generació de residus o pel valor cadastral de l’habitatge.

Un altre factor que cal tenir en compte és la qualitat de la separació: si s’apliquen coeficients per premiar o penalitzar segons com se separen els residus, haurien de ser justos. Idealment, si se separa bé, el rebut s’hauria de reduir, no augmentar sense justificació.

A l’Hospitalet la taxa es calcularà en funció de les persones empadronades i la superfície de l’habitatge. Aquests dos factors ponderan de la manera següent: la dimensió del pis, un 30% i el nombre de persones que viuen un 70%, aproximadament. El càlcul del govern és d’uns 100 euros anuals per domicili de mitjana.

En la capital d’Espanya, Mas Madrid incitan a la ciutadania a reclamar

L’actual equip de govern ha previst bonificacions per a l’any que ve. Així, cada cop que un veí vagi a la deixalleria tindrà un percentatge de deducció del rebut que s’aplicarà per al proper any amb un màxim de 15 euros de descompte. Alguns veïns pensen que s’haurien de buscar altres mètodes per incentivar el reciclatge, ja que el descompte és més aviat ridícul i no tothom va a la deixalleria.

A nivell de l’Estat algunes organitzacions polítiques com Mas Madrid han incitat la ciutadania a reclamar i a la seva pàgina web expliquen com s’ha de recórrer la taxa d’escombraries.

Primer, cal pagar la taxa i presentar el recurs en el termini d’un mes des de la notificació de la liquidació. Informen  a la seva web que no cal ni advocat ni procurador i han preparat un text al qual s’ha d’adjuntar el rebut de pagament i finalment s’ha de presentar davant del tribunal Economic-Administratiu Municipal de Madrid, en el seu cas, ja que la taxa és de l’Ajuntament de la capital d’Espanya.  https://masmadrid.org/modelo-de-recurso/

S’editarà un suplement de 16 pàgines que li costa a la ciutadania 35.000 euros, gairebé 2.200 euros per pàgina, per tornar a prometre el Pla del Samontà

Com que no va haver prou amb l’afterwork que l’equip de govern va contractar amb El Periódico per celebrar el títol de ciutat a finals d’octubre, ara l’alcaldia ha portat a la darrere Junta de Govern del passat 5 de novembre un expedient de contractació del servei de “Trobades La Vanguardia. Agenda 30-50” en el marc del centenari de ciutat. Per cert, que l’expedient indica que les Trobades amb La Vanguardia el que volen celebrar son els 100 anys de la fundació de l’Hospitalet com a ciutat, quan el municipi de l’Hospitalet, amb títol o sense títol, ja existia —ja havia estat fundat— com a tal, des de feia segles.

Per fer aquestes Trobades, que culminaran amb un especial de 16 pàgines que editarà el rotatiu, l’Ajuntament ha aprovat un pressupost de 84.700 euros, dels quals 35.000 estan destinats a pagar la publicitat de l’especial on l’alcalde vol celebrar el títol de ciutat i seguir explotant els projectes de futur de la ciutat. Les Trobades amb La Vanguardia, que presenten un objectiu semblant a l’afterwork de El Periódico, sortiran una mica més barates per la ciutadania que l’acte del Joventut el passat octubre. En concret, gairebé 50.000 euros. Cada pàgina del suplement de La Vanguardia sortirà més o menys a 2.200 euros. Si es té en compte que la mitjana de l’IBI a l’Hospitalet se situa al voltant dels 470 euros per família i any, el suplement de La Vanguardia equival al que paguen 74 famílies hospitalenques, només per aquest concepte, al qual aquest any cal afegir el notable increment de la taxa de residus.

Després que el ritme de queixes ciutadanes no para d’augmentar a tots els nivells, que l’alcalde només pensi de quina manera regar els mitjans de comunicació generalistes per tal que el seu missatge pugui transcendir, comença ja a preocupar fins i tot a la seva clientela més directe, segons ha pogut constatar aquest digital en converses amb militants de relleu del PSC, que considera que l’alcalde i el seu equip potser haurien de ser més prudents sobretot després de les crítiques que va rebre l’afterwork de només fa quinze dies.

L’equip de govern és conscient que la celebració del Centenari de ciutat resulta controvertit però, no obstant això, no s’ha estat d’invertir recursos: en el darrer ple es van comentar els 70.000 euros gastats per un vídeo immersiu del Centenari, més enllà del que ja va costar el logotip que és una burda còpia d’un que ja va fer servir la Ford fa uns quants anys, a banda dels panells de fotos antigues que s’han repartit pels barris.

I en el punt oposat, la crítica constant per la ineficàcia i el desinterès, com va posar de manifest el portaveu d’ERC en el darrer ple. Allà va explicar que, mentre els ciutadans hauran de pagar més per la taxa de residus, no s’han exhaurit els 236.000 euros que l’Ajuntament havia destinat com ajuts a les famílies vulnerables per l’habitatge habitual. D’aquest capítol han sobrat 100.000 euros en una ciutat tan necessitada de suport, especialment perquè l’Ajuntament no ha fet cap campanya i perquè les famílies desconeixen la possibilitat d’ajuts.

D’altra banda, també des d’ERC s’han fet ressò del degoteig constant de renúncies de paradistes dels mercats municipals. “El comerç de proximitat s’apaga mentre les parades tanquen i continuen buides durant mesos, per la lentitud dels tràmits i la manca d’impuls del govern”, han afirmat.

Hace poco, el mercado de Bellvitge sufrió un cortocircuito que produjo daños en algunas paradas y el mercado de Collblanc sigue esperando un acuerdo sobre el proyecto

Los comerciantes están hartos de denunciar la situación de abandono de los mercados municipales. El Ayuntamiento ha de hacer un replanteamiento sobre estos equipamientos y no dar la espalda a los paradistas como es la actitud actual según denuncian los afectados.

Estos días ha sido noticia el Mercat de Bellvitge “Mercat-2”, por un cortocircuito que se produjo con las pasadas lluvias que provocó un incendio que afectó a varias paradas. Los comerciantes han denunciado, una vez más, la situación de abandono en el que se encuentra el mercado y de paso ellos mismos.

El entorno del Mercat de Bellvitge Mercat-2 es otra muestra más de la dejadez y la falta de apoyo por parte del actual gobierno municipal. La accesibilidad, el pavimento, la falta de aparcamiento para las personas con necesidades especiales, la infraestructura muy deteriorada… todo un cúmulo de problemas a los que no se pone solución.

Els Comuns propusieron la creación de un Plan de Usos Comerciales donde se potencie el comercio de proximidad como son los mercados municipales contra los grandes monopolios. La pérdida de los mercados municipales supondría la desaparición del comercio más cercano que tiene como elementos fundamentales el conocimiento del consumo de los cliente y el trato directo con el consumidor, “cosa que las grandes áreas con sus ofertas y modalidades dejan de lado, llevando a los usuarios hacia hábitos menos saludables”, según los Comuns.

“Es una necesidad que el ayuntamiento no dé la espalda a los mercados municipales y se preocupe de su estado actual, sumidos en una dejadez absoluta”, ha afirmado Carlos Galve del Àrea de Promoció Económica, órgano consultivo de l’Ajuntament.

ERC-EUiA ha derivado la responsabilidad al equipo de gobierno sobre la situación de los mercados municipales y ha exigido su mejora en lugar de lavarse las manos “que es lo que está haciendo en la actualidad”.

La situación de los paradistas de Bellvitge, por ejemplo, es de intranquilidad cada vez que llueve. No saben cómo se pueden encontrar las paradas ante un hecho similar al sucedido la semana pasada cuando quedaron dañadas varias paradas por la infiltración de agua y producirse un pequeño incendio por un cortocircuito.

Otro de los mercados sensibilizados por su situación es el de Collblanc. Desde el año pasado, los paradistas están esperando una reforma y una negociación sobre el proyecto anunciado que no gusta a los comerciantes. Pero nada se ha concretado hasta estas fechas. Precisamente el pasado viernes, en una manifestación que tuvo lugar en la barriada de Collblanc-La Torrassa donde se presentó la asociación STOP-Degradació, se hizo mención al mercado de este barrio y a la necesidad de la reforma tan esperada.

Los afectados reclamaron un mercado “como el de siempre” y no como las jaulas de vidrio que figuran en el proyecto, rechazadas por los comerciantes. En el pleno del mes de noviembre del año pasado ya se aprobó un presupuesto para su remodelación y todo sigue como hace un año.

Esto del mercado de Collblanc no viene de ahora, la promesa de su remodelación es del año 2022 con Núria Marín como alcaldesa. Lo que si se hizo en su día fue un decreto de alcaldía para impedir la transmisión y compraventa de las paradas exteriores con el consiguiente perjuicio para los comerciantes que se han ido jubilando.

El último proyecto presentado daba como punto final de su remodelación el año 2028. Hasta el momento, sin embargo, no existe ningún proyecto consolidado y por supuesto ningún indicio de que las obras puedan comenzar.

Segons el PP, l’equip de govern ha renunciat a les subvencions del Pla de Barris, que podrien ajudar a finançar un projecte que mai s’ha presentat públicament

Al voltant de 350 milions d’euros en 10 anys —una quantitat ridícula— és la xifra que va anunciar l’alcalde Quirós per l’impuls del Pla Samontà durant la seva intervenció en l’Smart City Expo World Congress que va tenir lloc a Fira de Barcelona entre el 4 i el 6 de novembre. Fa molt poc es van anunciar 15 milions per invertir l’any vinent —12 de l’Ajuntament i 3 de la Generalitat— en aquest pla que condueix el Consorci per la Reforma de la Gran Via i el Samontà i del qual no hi ha manera que es produeixin concrecions. Han demanat informació els veïns de les zones directament afectades, les associacions de veïns de Pubilla Casas, La Florida i Collblanc-La Torrassa, els grups municipals de tot els colors i fins i tot fa més d’un any que l’Espai de Ciuitadania —coordinadora que aplega més de mig centenar de les entitats més actives de la ciutat— va demanar al tinent d’alcalde José Antonio Alcaide, cita per que expliquès el contingut del projecte, una cita que s’ha anat ajornant diverses vegades fins que, hores d’ara, encara no tingui data per concretar-se. (Foto: David Quirós en el congrés Smart City)

De fet, se saben molt poques coses sobre el contingut del que ja es coneix com Pla del Samontà, més enllà del propòsit eteri que duri 10 anys (2025-2035), de l’objectiu d’intervenir en la zona més saturada de la ciutat no solament des del punt de vista urbanístic sinó comercial, sòcio-econòmic i de millora de la sostenibilitat; de la necessitat de rehabilitar al voltant de 4.000 habitatges i de les actuacions previstes per l’any vinent consistents en remodelar algunes zones verdes i espais urbans.

Quirós va explicar en l’Smart City, que es tracta d’un projecte que pretén incloure inversió pública i no només municipal —la Generalitat ja s’ha compromès per l’any 2026— i també privada, i que el primer apunt de 350 milions podria ampliar-se perquè les necessitats seran probablement molt superiors i els recursos més aviat limitats.

La realitat és que es tracta d’un projecte que té tota l’aparença d’estar molt verd, de portar-se d’amagat i de no presentar uns perfils molt concrets sinó més aviat tot el contrari. I això fa que qualsevol anunci soni novament a fum, perquè no s’ha presentat cap memòria d’actuació ni es coneix el recorregut del projecte.

De fet, el Pla del Samontà ha de comptar també amb l’obligada remodelació de la pastilla de Can Rigalt, on es preveu l’edificació de nous habitatges, però també hauria d’incloure projectes d’esponjament urbà de la zona més densificada d’Europa, la rehabilitació d’espais habitats que son clarament infrahabitatges i solucions de mobilitat. I tot plegat, tenint en compte que s’ha de donar resposta al clam veïnal d’aquesta part de la ciutat, sobre el nou hospital general de l’Hospitalet o al clam dels comerciants i paradistes per donar resposta a la remodelació dels mercats, especialment el mercat de Collblanc.

Per acabar-ho d’adobar, la portaveu del PP, Sònia Esplugas, ha denunciat la renúncia a 25 milions del Pla de Barris —el passat agost l’equip de govern va explicar que s’hi adheria— que podrien servir per accelerar el Pla del Samontà, cosa gens incompatible, com defensa el PP, amb el pla que impulsa la Generalitat a tot Catalunya.

De fet, la portaveu popular “ha lamentat la manca de rumb del govern socialista” que es posa de manifest amb “la improvisació constant d’un alcalde que porta un any i mig venent un projecte que no està concretat”.

Finalment, convé explicar també que, com es va denunciar en el darrer ple, l’Hospitalet ha pagat 43.505 euros de recursos públics per tenir presència a l’Smart City on, l’alcalde, ha pogut tornar a fer declaracions. És el cost de l’estand de 120 metres quadrats, que ha fet servir durant 3 dies en un recinte que forma part de l’àmbit territorial del municipi i que està finançant a base d’invertir milions d’euros en l’empresa Fira2000, deficitària, mentre que no té cap pes en Fira de Barcelona, que és la societat veritablement rendible.

Com és evident, dues compareixences de l’alcalde en només una setmana —al Joventut, amb l’afterwork, i a l’Smart City de la Fira— per explicar gairebé el mateix que porta explicant des que es va fer càrrec de la presidència del Consistori.