L’expedient aprovat a primers d’aquest mes, sembla que supera més de tres vegades l’import que exigiria la lliure concurrència en la licitació

Un afterwork que està previst que se celebri a finals d’aquest mes d’octubre com un acte més de les activitats per commemorar el Centenari del títol de ciutat, va ser aprovat per la Junta de Govern local, sense cap mena de publicitat com resulta habitual, el passat 8 d’octubre. El més significatiu no és l’acte en sí, perquè d’activitats que s’han programat per commemorar aquest títol, n’hi ha hagut unes quantes, la immensa majoria de baixa intensitat pel descrèdit en que va caure la idea de celebració que va impulsar l’equip Quirós ara fa més o menys un any, quan es va donar a conèixer la carrossa prevista per la Cavalcada de Reis de gener del 2025. (Foto de Portada: Presentació de la Plataforma anti celebració del centenari)

Arran d’aquesta xocant iniciativa es va constituir a la ciutat una Plataforma anti celebració formada per unes quantes entitats de la ciutat que tampoc es pot dir que aconseguís l’èxit que inicialment s’apuntava. Malgrat aquest moviment en contra que va editar algun document i va protagonitzar algunes protestes aïllades, el govern municipal va decidir donar un gir als projectes i en lloc de celebrar l’atorgament del títol de ciutat en plena Dictadura de Primo de Rivera, va proclamar que es commemoraria l’efemèride però no hi hauria celebració com a tal. Fins i tot un logo del centenari que va costar 18.000 euros a l’erari públic i que era una burda còpia d’un logo que havia fet servir la marca Ford, va passar del tot desapercebut malgrat que s’ha fet servir dissimuladament, modificant-lo en funció de les activitats, per tal que presentés una imatge gràfica identificativa dels cents anys, però sense donar-li massa relleu.

Dins de les commemoracions del Centenari s’han fet algunes activitats però cap d’elles ha estat realment important i s’esperava bàsicament al mes de novembre i desembre —que és exactament quan fa el segle: el títol es va adjudicar el 15 de desembre de 1925— per donar-li l’embranzida final. Embranzida que havia de comptar amb la presència a la ciutat dels reis d’Espanya i que encara no s’ha publicitat com a segura.

Ara, el que ha cridat l’atenció ha estat l’organització d’aquest afterwork, però no per l’acte en sí, sinó per l’acord a que va arribar el govern local aprovant un expedient de contractació dels serveis d’El Periódico de Catalunya per l’organització, la producció i la difusió de l’acte. Un expedient de contractació directe que segons el que ha pogut esbrinar aquest digital excedeix els límits que la llei fixa per aquest tipus de contracte i que podria multiplicar-los per tres.

Curiosament un afterwork d’aquestes mateixes característiques, va ser organitzat per El Periódico de Catalunya a Casa Seat al novembre farà un any, per presentar el nou alcalde de la ciutat al que es definia com “un joven político”. Aquest digital no ha trobat referències concretes sobre l’organització d’aquell esdeveniment, si era una iniciativa d’El Periódico o del propi Ajuntament. Si era una iniciativa d’El Periódico, ara es veurà directament compensada amb una contractació de serveis per un altre afterwork que, pel suposat import del contracte, deixarà molt satisfeta l’empresa editora del nostre col·lega informatiu.

Aprofitant la notícia, hem intentat investigar els imports de l’any 2024 del Portal de Transparència de l’Ajuntament de l’Hospitalet sobre les despeses pressupostades en el capítol de Publicitat i propaganda (que inclou despeses de publicitat en premsa, però també despeses de banderoles, opis, etc) i hem pogut obtenir unes xifres que superen el 360.000 euros de despesa final. No hem estat capaços d’anar més enllà però les xifres indiquen a bastament que l’equip de govern no s’està, a l’hora de “regar” amb prou generositat mitjans de comunicació que puguin donar missatges que no resultin excessivament inquietants.

Reclamen que l’hospital es construeixi a la pastilla de Can Rigalt sense esperar el pla estratègic del Clínic que no arribarà fins més allà del 2030

Que la ciutadania a l’Hospitalet s’està movent ho posa de manifest la convocatòria que ahir van posar en marxa els col·lectius de la Marea Blanca i de la Marea Pensionista de la ciutat que ja fa temps es queixen de la negligència municipal pel que fa a un tema tan important com és la sanitat pública. Temes de salut col·lectiva per una població, com l’hospitalenca, que presenta un nivell elevat de persones que superen l’edat de la jubilació.

Al voltant de 60.000 persones tenen 65 o més anys, de prop de les 300.000 persones que viuen avui a l’Hospitalet i no arribarien a les 40.000 les que tenen menys de 14 anys. Entre 15 i 64 anys estarien les 200.000 persones restants. Hi ha a la ciutat 12 CAPs, un CAE i un CUAP i només dos hospitals generals de referència: el de Bellvitge i l’antic de la Creu Roja, en pèssimes condicions. Això vol dir que tret de l’atenció primària, els afiliats a la Seguretat Social que volen ser atesos hospitalàriament han de desplaçar-se a l’Hospital Moisés Broggi de Sant Joan Despí, a molta distància de l’Hospitalet, que ja atent una població creixent del Baix Llobregat.

La ciutadania hospitalenca porta anys reclamant, en aquest punt, la inversió necessària per activar l’antic hospital de la Creu Roja entre Collblanc i La Florida, perquè les seves instal·lacions s’han fet petites i, a banda, presenta una teulada carregada de fibrociment que resulta perillosa i que caldria retirar amb la màxima urgència. Com que aquest hospital necessita una reforma integral, la ciutadania va fer cas d’una proposta antiga municipal consistent a traslladar l’Hospital General de l’Hospitalet a la pastilla de Can Rigalt, just on les autoritats barcelonines i la Generalitat han previst molt recentment les instal·lacions del nou Hospital Clínic en terrenys de Barcelona, just en el límit entre la ciutat comtal, Esplugues i l’Hospitalet.

Semblava que era més fàcil construir el nou Hospital General de l’Hospitalet en aquest indret, que pertanyia a l’Hospitalet i estava buit i abandonat, que no pas exigir una inversió en el vell, i durant molt de temps, es va estar especulant amb aquesta hipòtesi. No fa gaire, però, l’alcalde Quirós va afirmar que no tenia cap sentit construir el nou hospital general de la ciutat just al costat del flamant Clínic, perquè la previsió era que el Clínic servís també per donar servei a la ciutadania hospitalenca.

La veritat és que el Clínic futur té una previsió que se’n va bastant més enllà del 2030 i que, per tant, els veïns de l’Hospitalet hauran d’esperar-se més d’un lustre llarg per poder ser atesos en condicions a tocar del seu terme municipal, si l’equip de govern no agafa el toro per les banyes i reconsidera la urgència. Reconsiderar la urgència voldria dir no esperar al nou Clínic i exigir que l’Hospital General de l’Hospitalet es faci a la pastilla de Can Rigalt o bé, reclamar una inversió d’urgència per posar en les condicions que caldria l’antic Hospital de la Creu Roja.

En tots dos casos, la solució s’albira llunyana i els veïns ja han explicat a bastament que no pensen esperar, que estan farts i que no pensen estar-se de braços creuats. Com una primera prova que estan disposats a activar-se definitivament han preparat una convocatòria demà dimecres entre 11 i 12 hores, a la sortida del metro de Pubilla Casas on estaran mobilitzats per recollir signatures de la ciutadania a favor del nou hospital. I aquesta serà una primera mobilització massiva que espera recollir en forma de suport popular el que ja comença a ser un clam social.

El portaveu dels Comuns no va aclarir si tornaran a donar suport als pressupostos municipals pel 2026 que els dos anys anteriors es van aprovar amb els seus vots

La segona sessió de Tribunes Crítiques, que Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet —entitat editora de L’Estaca—, organitza com una mena de roda de premsa ampliada per tractar temes d’actualitat, es va celebrar aquest dijous a la sala d’actes de la Tecla Sala. Amb una assistència d’una trentena de persones i tres redactors de L’Estaca a la taula, vam poder escoltar el convidat d’aquesta ocasió: el portaveu municipal del grup municipal dels Comuns, l’historiador Manuel Domínguez.

Domínguez va fer una descripció més aviat negre de la situació global de la ciutat i va deixar caure algunes frases significatives que il·lustren aquesta sensació. Va afirmar que “la situació que travessa la ciutat és d’emergència” i va definir-la com “la ciutat dels anuncis”, ajustant-se a la política de propaganda que, des del seu punt de vista, aplica el govern local.

El portaveu dels Comuns va començar diferenciant el que han estat els dos primers anys i escaig de mandat: un primer període, el de Marín-Belver, de pura inèrcia, quan ja se sabia que l’alcaldessa Marín estava de sortida i una segona fase, la de Quirós i el seu equip que es caracteritza, en la seva opinió, per fer veure que s’activen algunes noves polítiques però que, en el fons, el que es posa de manifest és una paràlisi global de conseqüències imprevisibles. Domínguez va voler ser moderat en l’anàlisi però no es va estar d’afirmar que “l’Ajuntament es troba paralitzat” i que la ciutat es troba “en perill d’esclat popular perquè gairebé res no funciona i els problemes s’acumulen i les queixes no paren d’augmentar”.

No es va estar de posar de manifest que l’únic que existeix son “bones paraules i pocs fets” i que, pel que fa als acords establerts entre socialistes i Comuns en el període Quirós, “el compliment ha assolit un nivell molt baix, sent generosos”. Domínguez no només es va queixar d’aquests incompliments manifestos sinó també de “falta de lleialtat” i va explicar que en molts aspectes es troben sols fent oposició, especialment en temes d’Urbanisme —els únics que mantenen contenciosos amb l’Ajuntament pel tema del Bio-Pol Gran Via o del polígon del Cosme Toda—, però no només.

Domínguez es va mostrar favorable a abandonar la política de concessió de nous projectes d’edificació, va reclamar l’adquisició de sol per part de l’Ajuntament per zones verdes o equipaments i una visió més progressista pel que fa a la política de contractació de serveis on es tinguin en compte els aspectes de la qualitat en el servei i no només el cost.

Va fer un repàs exhaustiu dels temes claus de ciutat: ensenyament, mobilitat, patrimoni… i va posar l’accent en un aspecte que està de estricta actualitat com és la qüestió de la inseguretat i la delinqüència a la ciutat. Va oferir xifres. Va explicar que entre el primer semestre del 2024 i aquest del 2025 els delictes es van incrementar un 10% i entre el mateix període del 2023 i el 2024 ja s’havien incrementat un 7% i va afirmar que mentre a Espanya hi ha 41 delictes per 1000 habitants i a Catalunya 64 per cada 1000, a l’Hospitalet estem ara sobre 75 per cada 1000 i podem doblar la mitjana espanyola en un no res.

Pel que fa a les mesures d’urgència de la policia local, nacional i Mossos va qualificar de ridícules algunes operacions consistents en identificacions massives que afecten “en funció de la foscor de la pell” i va assenyalar com a causes del creixement de la delinqüència la pobresa d’una banda i el fracàs escolar de l’altra. En aquest punt va explicar que la situació de l’ensenyament a la ciutat és aclaparadora. Hi ha, va afirmar, 28 grups extraordinaris d’escolarització que requereixen atenció especial, ens falten 4 escoles de primària i una de secundària per cobrir les ratios legals i el més dramàtic de tot plegat és que “a la ciutat no hi ha espais per poder oferir a la Generalitat per fer escoles”.

En aquest punt va assenyalar també que l’Índex Sòcio-econòmic Territorial que va elaborar la Generalitat per conèixer el desenvolupament territorial de la renda mitjana l’any 2015, indicava que considerant 100 la mitjana catalana, els barris de La Florida o La Torrassa, per exemple, aquell mateix any ja eren 69 i 75 respectivament, però a l’any 2022, La Florida ja era 63, La Torrassa 70 i Pubilla Casas, 65. O sigui, la desigualtat creix a la nostra ciutat i la crispació no deixa d’augmentar. Va demanar finalment que no se segueixin requalificant terrenys per convertir-los en solars residencials i va assenyalar que properament s’aprovarà el Pla Local de l’Habitatge, sense que hi hagi massa esperances que el que presentin pugui millorar-se des de l’aportació dels grups polítics o del veïnat.

Com era previsible, no van faltar les preguntes i les reflexions des de la taula i, posteriorment, des del públic present. Entre algunes d’aquestes preguntes la valoració sobre el suport dels Comuns a l’aprovació dels pressupostos municipals els dos darrers exercicis i sobre la postura dels Comuns respecte de l’aprovació dels pressupostos del 2026. Malgrat que és evident que aprovar o no aprovar pressupostos no complica la governabilitat municipal —i menys en una ciutat com l’Hospitalet on els pressupostos son una simple eina aproximativa perquè no hi ha ple que no es presentin a aprovació modificacions de crèdit—, sí que la imatge del govern aprovant pressupostos gràcies als Comuns, ha quedat reforçada cada any. Domínguez va assenyalar que el seu objectiu com a grup és aplicar el seu programa i si per aplicar el seu programa poden forçar el govern en alguns punts, consideren que això ha estat beneficiós per la ciutat. Va posar com exemple l’acord sobre la prohibició de més pisos turístics o aquestes mesures que estan en marxa de peatonalitzar alguns carrers els caps de setmana.

Què és el que faran amb els propers pressupostos, està en discussió. I malgrat que no estan contents del compliment dels acords i es queixen de deslleialtat, encara no tenen una postura clara al respecte.

Les negociacions amb la GU es podrien reprendre el 16 d’octubre però el decret que permet anular permisos continua vigent

Els portaveus municipals del PP i d’ERC-EUiA van decidir ahir, en roda de premsa, tornar a reclamar la convocatòria d’un ple extraordinari monogràfic per parlar de la problemàtica de la seguretat al municipi, després de deixar la proposta sobre la taula confiant en què el govern municipal es posaria les piles.

Pel que ha pogut saber aquest digital, la reunió prevista per avui dia 9 d’octubre entre els sindicats majoritaris de la GU i el regidor de Seguretat i portaveu socialista Jesús Husillos, es va suspendre unilateralment pel govern local, tot i que abans d’ahir al vespre es va comunicar que hi haurà nova reunió negociadora el dia 16 d’octubre. De tota manera, a dia d’avui, es manté vigent el decret que permet anular permisos i canviar torns i, per tant, s’han agreujat els símptomes de malestar dins el cos policial.

Els portaveus de l’oposició majoritària —son fora d’aquesta sol·licitud de ple extraordinari monogràfic, els grups municipals de Vox i dels Comuns— ja van reclamar al setembre un ple extraordinari després del decret que anul·lava permisos i que va deixar la Festa de Bellvitge sense control de la GU, tot i que uns dies després van deixar la petició sobre la taula “en un exercici de responsabilitat per tal que el govern reprengués en el termini d’una setmana, les negociacions amb el cos policial”. Com que aquestes reunions no s’han fet, els grups municipals majoritaris de l’oposició han tornat a reclamar el ple extraordinari “davant l’absència total de compromís per part de l’equip Quirós”. Sònia Esplugas, portaveu del PP demana en un comunicat “que el govern doni explicacions públiques i els motius pels quals no s’està negociant amb la Guàrdia Urbana, doncs al final aquests son part de la solució mentre que l’alcalde Quirós està demostrant ser part del problema”.

Els grups municipals d’oposició s’han queixat que “l’alcalde no assumeix la seva responsabilitat i es dedica a responsabilitzar a la resta d’institucions, a les normatives i a altres lleis d’àmbit nacional, per maquillar la seva inoperància en la gestió de les competències municipals”.

De fet, el problema de la Guàrdia Urbana es manté enquistat des de fa anys, però el conflicte amb el conjunt de la plantilla municipal no es queda enrere perquè segons els sindicats majoritaris, “tot continua exactament igual que abans de l’estiu. No hi ha hagut ni un sol gest per modificar la situació de col·lapse que es viu amb l’actualització del conveni i la sensació de desmoralització de la plantilla és absoluta”.

Malgrat que no sembla haver avenços reals a cap nivell, el gruix de declaracions de les autoritats municipals manté un to més aviat optimista, ple de promeses. La realitat però és que, pel que fa a actuacions de pes, el balanç no pot ser més magre i els veïns no paren de queixar-se. Molt recentment hem rebut les queixes en aquest digital de veïns de Santa Eulàlia que afirmen que les escales del Pont d’en Jordà encara no estan activades, que no hi ha previsions de reparació del pont, que no hi ha notícies de les millores del Castell de Bellvís, que no hi ha perspectives sobre la utilització de l’espai d’Albert Germans, que no se sap res de les millores al carrer Major, ni del jardinet de Nostra Sra de Montserrat, que continua en espera la reforma del mercat de Collblanc, que no es resol el conflicte del transport públic amb Moventis, que la brutícia als carrers sembla imparable, etc. etc.

Cómo una fórmula de comida sencilla bien elaborada, es capaz de sacarle los colores a un plato inventado “la xefla” producto del marquéting municipal

Mientras en La Farga se presentaba la XEFLA, un supuesto plato colectivo y simbólico que el Ayuntamiento de l’Hospitalet quiere poner de moda en una forzada puesta de relieve a medio camino de la tradición, historia, diversidad, convivencia y gastronomía, l’Artesana Santa Eulàlia, una casa de comidas de l’Hospitalet de Llobregat regentada por Romina Reyes, Pau Pons y Héctor Barbero. Tres cocineros jóvenes que fundamentan su oferta en guisos y platos sencillos, se ha alzado con el VIII Campeonato del Mundo de Callos Pedro Martino, tras sorprender al jurado con una receta “original, bien ejecutada, fina y con garra, que ha sido una sorpresa en un concurso de platos muy correctos, pero donde predominaban la ortodoxia y la prudencia”, en palabras de Benjamín Lana, miembro del jurado y director del congreso San Sebastián Gastronomika, que el lunes 6 de octubre ha iniciado su veintisiete edición. (Foto de Portada: Romina Reyes flanqueada por Pau Pons y Héctor Barbero, los tres cocineros de la casa de comidas l’Artesana Santa Eulàlia).

Con el total respaldo del ayuntamiento, la Xefla aspira a convertirse en el plato de l’Hospitalet, cuando lejos de ser el nombre de un plato típico o una receta concreta, xefla —y su plural, xeflis— es una expresión catalana que significa, sencillamente, un atracón de comida. Hacer una xefla es comer en abundancia, disfrutar sin límites, casi siempre en un contexto festivo o familiar. Mientras en l’Hospitalet se forzaba la creación de este estandarte gastronómico, a 569 kilómetros de distancia, en Donosti, antes de que el jurado emitiera su veredicto sobre los diez platos de callos presentados en el concurso de este año, Alberto Fernández Bombín, presentador, periodista y tabernero, y el fundador del concurso, el cocinero asturiano Pedro Martino, debatían acerca de los límites en la adaptación de recetas tradicionales. “El único límite es la desnaturalización”, reflexionaba Martino. Un debate que viene al caso, porque la receta ganadora del concurso de callos no es una fórmula que haya pasado de generación en generación, sino “una construcción propia hecha con la base de una receta de callos a la riojana a la que añadimos ‘cap i pota’ (morro, careta y pies de vaca) catalán y garbanzos”, en palabras de Pau Pons.

La única receta con garbanzos

Entre las diez recetas, la ganadora era la única que este año llevaba garbanzos, y también, una de las pocas donde se podía percibir un toque picante. Por lo demás, el guiso tenía la fluidez y la melosidad justas y permitía distinguir a la perfección la textura de todas las piezas, según informa la organización del concurso. El premio, por cierto, viene a ser para L’Artesana de Santa Eulàlia como el pan debajo del brazo con el que dicen que nacen los niños, porque el negocio acaba de abrir sus puertas. “Arrancamos con L’Artesana en Poblenou, y la buena acogida nos ha animado a abrir el segundo local”, explicó Pau Pons, quien, igual que sus compañeros, estaba emocionado y un poco abrumado. “Somos una casa de comidas de barrio y tratamos de dar buena cocina casera a precios populares. Hemos venido aquí a disfrutar y ha sido una gran sorpresa ganar el premio”, concluyó.

El certamen, como cada año, tuvo un nivel muy alto. “A este concurso no te presentas. Somos nosotros quienes buscamos todo el año quién hace unos callos maravillosos”, dijo Pedro Martino. Los elegidos fueron, además de la casa de comidas Artesana Santa Eulalia, los establecimientos de Cristina Rei, de la Gitana (Gijón, Asturias); Raúl del Moral, de San Remo (Palencia); David Morera (Deliri, Barcelona); Iván Rozas, del Bar O Timón (A Coruña); Santiago Ramírez, del Bar Taberna Solana (Ampuero, Cantabria); Conchi Jurado, de Bikandi Etxea (Bilbao); Lucía Fernández, de La Tabernilla de Oviedo (Oviedo); Adrián Collantes, de La Barra de la Tasquería (Madrid), y Wahiba Kebir Tio, de Hevia (Madrid).

El corte de la mayoría de los guisos fue muy parecido: callos sin legumbre (excepto en el ganador), y todos ellos con salsas muy sedosas, limpias, sabrosas y melosas, aunque también todas muy prudentes en cuanto al pique, informa la organización. “Está claro que los restauradores tratamos cada vez más de que los platos puedan complacer a un público amplio y diverso”, reflexionó Elena Arzak (del restaurante Arzak con tres estrellas Michelin), miembro de un jurado donde también estuvieron Miguel Laredo (Taberna Laredo), Sacha Hormaechea (Sacha) y Pablo Loureiro (Casa Urola); Benjamín Lana, director de San Sebastian Gastronomika y director general de Vocento Gastronomía, y Guillermo Elejabeitia, periodista gastronómico y miembro de una familia de restauradores al frente del hotel y restaurante Echaurren que, por cierto, fue el ganador de la primera edición del campeonato de callos.

Los bares, constructores de comunidad

Aunque constituyan un plato fuerte, los callos fueron el prólogo de la edición 2025 de San Sebastian Gastronomika, que comienza este lunes con el lema ‘Tradición-Regeneración’, y el aperitivo del Foro de Tabernas, sección del congreso estrenada en 2024 con una gran acogida. Las sesiones del Foro de Tabernas se han celebrado en la terraza del Kursaal, que, pese al día lluvioso, estuvo llena de público desde primera hora. El programa tuvo otras propuestas interesantes: la ponencia del sociólogo Javier Rueda sobre el papel de los bares en la construcción de una comunidad, y una cata especial del Master of Wine Fernando Mora; además de un recorrido por la historia del copeo de barra a través de sus vinos más importantes y sus vasos y copas de servicio.

El sociólogo malagueño Javier Rueda, autor de ‘Utopías de barra de bar’, ha dedicado su trabajo como investigador a entender el papel que juega el bar en una comunidad. En el Foro de Tabernas ha hablado de la pérdida que supone el cierre de bares en la España vaciada. “En los últimos años se han quedado sin bar 1.400 municipios en toda España, y cuando un pueblo se queda sin bar, se queda sin el espacio de socialización. La España vaciada es una España sin bares”, dijo.

Pueblos que necesitan bares

Frente a los cierres en cadena, Rueda observa una dinámica “aún tímida, pero notoria”, que es el regreso o la llegada de gente a pueblos para reabrir el bar. “Hay jóvenes que vuelven al pueblo de sus mayores, inmigrantes… Y hay ayuntamientos que, conscientes del papel cohesionador de los bares, incentivan las aperturas ofreciendo ventajas y ayudas. Porque el bar es un punto de encuentro y participación social, y un remedio para la soledad no deseada. Si desaparece, mucha gente deja de poder comer y beber en compañía”, ha argumentado.

Si los bares en los pueblos peligran por el éxodo rural, los de ciudad también están perdiendo su condición de establecimientos sociales. “La obligatoriedad de reservar, la supresión de la mesa individual y otras normas centradas en ampliar el beneficio, están acabando con la sociabilidad del bar”, según alerta el sociólogo. De momento, los lectores de lestaca.com pueden practicar una xefla degustando los callos de campeonato de la casa de comidas l’Artesana Santa Eulàlia. ¡Buen provecho!

El alcalde y la Consellera Paneque anunciaron un nuevo plan estratégico para los barrios del norte y algunas mejoras en espacios verdes y remodelaciones de calles

Como se sospechaba desde hace tiempo, la remodelación de la pastilla de Can Rigalt que lleva a efecto el nuevo Consocio para la Reforma de la Gran Via y el Samontà, incluirá la construcción de nuevos bloques de viviendas, según ha certificado hoy el alcalde Quirós en la reunión que ha habido con la Consellera Silvia Paneque, para hablar del nuevo plan estratégico de los barrios del Samontà. Muy en concreto, el alcalde ha manifestado que la ciudad no necesita crecer más, pero ha anunciado que en la zona afectada por el Plan de Can Rigalt, cerca de donde estará ubicado el hospital Clínico, se construirán nuevas viviendas, sin cifrar cuantas, ya que el Plan Director del nuevo clínico que incorpora la remodelación de toda esa zona está previsto publicitarlo en el primer semestre del próximo año.

Las únicas noticias que ha habido al respecto sobre esta zona que se lleva con la máxima discreción y sigilo, siempre sin precisar excesivamente para no levantar la liebre, hablaban de la construcción de diferentes equipamientos sin concretar la ubicación del nuevo Hospital General de l’Hospitalet (sustituyendo a la actual Cruz Roja).

Evidentemente habrá pisos, según el alcalde, porque la excusa es que “en algunos de ellos podrán reubicarse aquellas familias que queden afectadas por el derribo de sus edificios en el Pla del Samontà”. Lo que ya es seguro es que se edificarán nuevos bloques. Lo que no se sabe es si habrá rehabilitaciones y derribos y si se necesitarán nuevas viviendas en la pastilla virgen de Can Rigalt o el esponjamiento debe hacerse en zonas saturadas sin necesidad de ocupar nuevo suelo libre.

No hay más datos, pero el gobierno municipal ha encargado al Consorci per a la Reforma de la Gran Via i el Samontá el plan estratégico urbanístico de toda la zona que comprende los cinco barrios de la ciudad (Collblanc, LaTorrassa, Pubilla Casas, Florida y Les Planes, cuya presentación se realizará en el primer trimestre de 2026, según anunciaron ayer la consellera Paneque y el alcalde David Quirós.

Este plan no solo contempla actuaciones de urbanismo y de vivienda sino también “actuaciones sociales y educativas per mejorar la cohesión i la convivencia dels barrios”. La ejecución del plan está proyectado para diez años: del 2025 al 2035.

Los vecinos de los barrios afectados, presentes en el acto, se han mostrado escépticos en el cumplimiento de los plazos y así se lo han hecho saber tanto a la consellera como al alcalde de la ciudad. Han recordado un buen número de compromisos sin ejecutar en esta zona, una de las más pobladas de Europa, con alrededor de 140.000 habitantes y 2 kilómetros cuadrados de territorio, el 16 por ciento en total, del municipio.

Hasta que no se dé a conocer el Plan para el Samontà sobre el cual los vecinos han pedido su participación, el alcalde ha anunciado una serie de inversiones para esta zona como es: la remodelación de la avenida de Catalunya como nuevo eje verde que conectará el parque de Les Planes y el parque de La Torrassa; la ejecución ejecución de la primera fase de la cornisa verde de La Torrassa; nuevos jardines en el solar de la antigua Fábrica SAS y ampliación del parque de La Torrassa hasta el transformador (7.000 metros cuadrados) y mejora del entorno de la estación del metro de Pubilla Casas hasta la zona verde del parque de Federico García Lorca.

Estas primeras actuaciones las desarrollará el Consorci cuyos estatutos fueron modificados para poder intervenir también en el Samontà y que fueron aprobados en diciembre de 2024. El presupuesto inicial es de 15 millones de euros y se nutrirá con aportaciones similares del ayuntamiento de l’Hospitalet y la Generalitat de Catalunya en torno de los tres millones de euros cada institución.

David Quirós ha prometido mientras tantas inversiones municipales para el año 2026 de nueve millones de euros para la remodelación del Mercat de Collblanc. Un proyecto que hace años que esperan los comerciantes y sobre el que existen críticas porque el proyecto se está discutiendo sin la participación de los afectados. Asi mismo, el alcalde ha garantizado la ampliación de la Biblioteca de La Florida y la remodelación de algunas calles del Samontà para hacerlas accesibles como la de Rafael de Campalans, avenida Severo Ochoa, Hierbabuena, Rosa de Alejandría y Alicante, entre otras.

El objetivo de la remodelación del Samontà, según manifestaron tanto Silvia Paneque como David Quirós, es mejorar la zona con nuevos espacios públicos y ampliar las zonas verdes hasta duplicar las actuales; rehabilitar viviendas y favorecer el esponjamiento residencial mediante el nuevo Plan Local de la vivienda que se ha anunciado que se llevará al pleno del mes de noviembre.

El alcalde de l’Hospitalet ha anunciado que una vez se tenga la fotografía de la situación de las viviendas actuales se verá si es viable su rehabilitación o será necesario su derribo, pero no quiso precipitar acontecimientos hasta que no se tenga el estudio pormenorizado.

Respecto al futuro de la Cruz Roja, Quirós señaló que l’Hospitalet necesita un nuevo mapa de sus recursos sanitarios cuya elaboración junto con la Conselleria de Salut se realizará para el primer trimestre del próximo año. Manifestó que el actual Hospital General se seguirá manteniendo, pero hay que ver qué funciones tendrá y habló de los futuros CAP que faltan por construir y la remodelación de los mismos. Apuntó, sobre la ampliación del Hospital de Bellvitge, que actualmente ya está saturado y cubre no solo la zona de L’Hospitalet y el Baix Llobregat sino que llega incluso hasta la zona del Penedés.

La Generalitat tiene previsto invertir más de un millón de euros para el desamiantado del Hospital General de l’Hospitalet, según la respuesta de la consellera de Salut a una pregunta de ERC

No se sabe nada acerca de la constitución de la Comisión del Amianto en l’Hospitalet, que resulta imprescindible para poner fin a este material en las calles de esta ciudad. Así lo manifestaron los representantes de la Federación de la Asociación de Vecinos de L’Hospitalet (FAVL’H) en unas jornadas informativas celebradas la pasada semana para el desamiantado en la ciudad.

El año pasado murieron aproximadamente 2600 personas por cánceres provocados por este material, según manifestaron en la citada jornada, Josep Tarrés Olivella, neumólogo especialista en enfermedades causadas por el amianto y Manuel Navas de la Confederación Vecinal de Cataluña (CONFAVC).

Josep Tarrés hizo una amplia exposición sobre este material cuya utilización está prohibida desde el 2002. La inhalación del amianto, que es un material fibroso de origen mineral que se descompone fácilmente, da lugar a millones de fibras microscópicas que quedan atrapadas en el pulmón donde pueden ocasionar enfermedades respiratorias graves y, en los casos más extremos, cáncer.

En la jornada, celebrada en el Centro Cultural TEcla Sala, se desmintieron conceptos como que “las patologías del amianto son cosas del pasado”, o que “si el material no se toca, no es peligroso”. La realidad es que son unas patologías, en especial las cancerígenas, del presente y del futuro, y a las que toda la población está expuesta. Hay que tener en cuenta que actualmente hay en la ciudad más de 700 edificios que contienen en sus estructuras este material. Sin ir más lejos, el Hospital General de l’Hospitalet (conocido popularmente como el Hospital de la Cruz Roja).

Según anunció la consellera de Salut, Olga Pané, en respuesta a una pregunta de Ester Capella del grupo parlamentario de ERC y publicada recientemente en el BOPC, la Generalitat tiene prevista una inversión de 1.100.000 euros para la implementación del plan de retirada del amianto en el Hospital General de cara al año 2026. Durante este año se ha realizado la redacción del proyecto ejecutivo con un coste de 40.500 euros. Este proyecto está enmarcado dentro del Plan Nacional para la erradicación del amianto en Catalunya.

Por otro lado, según un estudio realizado por diferentes organismos europeos que estudian la repercusión del amianto, actualmente entre cuatro y siete millones de trabajadores de la Unión Europea están expuestos al amianto y se calcula que este material es la causa de la muerte de más de 90.000 personas cada año. El amianto está clasificado como elemento cancerígeno de categoría 1A.

Esta materia se utilizó de forma genérica entre los años 1950 y 1990, puesto que era un material abundante y económico. El ciclo de vida estimado de esta fibra es de 30 a 50 años, así que se calcula que en 2030 más del 85% de estos materiales habrán superado su vida útil.

En marzo de 2023, la Generalitat aprobó un plan para erradicar el amianto en toda Catalunya donde todavía hay más de 4 millones de toneladas instaladas. Se encuentra en forma de fibrocemento en los tejados, en depósitos, bajantes o jardineras y como aislamiento térmico y acústico. En 2032, buena parte de este amianto caducará y será necesario retirarlo, ya que las microfibras que puede liberar, si se degradan, provocarán cáncer, asbestosis y mesotelioma maligno.

En su sesión de 3 de diciembre de 2024, el Govern de la Generalitat aprobó el Proyecto de ley para la erradicación del amianto en Cataluña, un marco jurídico nuevo y pionero que, una vez que se apruebe en el Parlament, permitirá avanzar de forma decidida en la eliminación del amianto en todo el territorio catalán. La Unión Europea ha fijado como fecha límite para la desaparición del amianto en el territorio de la Unión, el año  2028.

Manuel Navas, de la Confederación Vecinal de Cataluña (CONFAVC) anunció la necesidad de la aprobación de una ley integral a nivel Estatal. El próximo 18 de octubre se celebrará en Sabadell la IV Convención Estatal sobre el Amianto donde están convocadas entidades, asociaciones vecinales y administraciones de toda España.

Este ponente afirmó la necesidad de crear en todos los ayuntamientos la Comisión del Amianto porque son estos entes quienes tienen que realizar el censo y anunció que en las jornadas que se van a realizar en Sabadell se pedirá que todas las administraciones desde el Consejo de Europa hasta los ayuntamientos de todos los países destinen presupuestos para eliminar el amianto en los edificios tanto en los públicos como en los particulares.

Una moció d’ERC-EUiA que reclamava desencallar aquest organisme, va ser aprovada amb tots els vots a favor de l’oposició i amb tots els vots del govern en contra

És molt significatiu que, malgrat que el govern socialista de l’Hospitalet no té majoria absoluta, gairebé mai perd una votació al ple municipal, bé sigui en els punts de la part resolutòria o en les mocions que presenten els grups polítics. Estranyament, no hi ha manera que els grups polítics d’oposició facin realment oposició, que vol dir posar al govern en minoria en disposició d’haver de consensuar acords. Com que la meitat dels grups municipals d’oposició tenen una flaire esquerranosa i l’altra meitat una flaire entre conservadora i provocativament conservadora, es dona per entès que l’oposició fa el que pot i, el que pot, és permetre que el govern ho guanyi tot.

Hi ha, però, alguna sonada excepció. I son aquestes excepcions les que li fan mal al govern i, com que no pot fer res per evitar perdre les votacions, assaja l’altra alternativa que és evitar portar al ple qüestions que sap que perdrà.

Al novembre del 2024, aviat farà un any, el govern va perdre la proposta de nomenar el Consell Executiu i de Programació dels Mitjans Públics de Comunicació, que ha d’aprovar necessàriament el ple. I ja en aquell moment, el portaveu socialista va venir a dir que, respecte d’aquest tema, n’hi hauria per llarg. De moment el llarg son 11 mesos i per això en el ple de setembre, una moció d’ERC-EUiA, va tornar a posar sobre la taula el tema etern.

De fet, el que la moció d’ERC-EUiA proposa és molt senzill. Que l’alcalde porti a la Junta de Portaveus una nova proposta de Consell Executiu que rebi el suport dels quatre grups d’oposició que es van posar d’acord amb els criteris. Perquè, el més important d’aquesta proposta no son els noms dels components de l’organisme, sinó els criteris per seleccionar els components.

Ja s’ha comentat moltes vegades: el Consell Executiu dels Mitjans de Comunicació Públics ha d’estar format per cinc representants dels grups municipals, pel director dels mitjans de Comunicació, per un tècnic dels Mitjans i per tres professionals. Està clar que el director és el que és; i els representants dels grups municipals hauran de ser elegits pels propis grups. Els que cal elegir aleatòriament son, el tècnic municipal, i els tres professionals. Pel que es va veure, el criteri del govern per elegir els professionals era… que no calia criteri: seleccionant els mateixos que s’havien elegit fa uns quants anys enrere, hi havia suficient.

En canvi, pels grups municipals, el criteri semblava molt més elaborat, perquè es demanava que ja que han de ser tres professionals aleatoris, estaria bé que fossin tres professionals dels mitjans actius a la ciutat. No tenien, òbviament, res en contra dels tres professionals que preferia el govern, però sí en contra del criteri per seleccionar-los. En lloc de seleccionar tres professionals de mitjans generalistes, potser té més sentit pels grups municipals seleccionar tres professionals de mitjans de la ciutat. I és per aquí per on el govern no passa, i s’escuda en què el problema dels grups municipals és que tenen alguna cosa en contra dels periodistes proposats pel govern, quan ja s’ha vist que no és així.

El que, en canvi, sí sembla tenir alguna cosa en contra dels periodistes dels mitjans de la ciutat  és l’equip de govern. Potser no li importaria acceptar el criteri, però tan aviat va conèixer els noms dels proposats com a representants dels mitjans de la ciutat, va aplicar el veto. Era impossible afirmar que no hi ha mitjans actius a la ciutat, de manera que, del que s’ha tractat des d’aleshores, era de vetar la composició perquè, pel govern, son inacceptables els noms.

Val a dir que, acceptat el criteri, de tres mitjans actius que hi ha a la ciutat, Línia L’H, El Tot L’Hospitalet i L’Estaca, sembla que els companys de El Tot han renunciat a formar-hi part, però no així els de Línia i els d’aquest digital, que ja fa mesos van elegir la persona que els havia de representar al Consell Executiu. La renúncia de El Tot va fer que dels tres professionals aleatoris de mitjans actius de la ciutat, el mateix grup socialista acceptés que un fos el director del setmanari El Llobregat, setmanari que també tracta temes de la ciutat a banda de la resta del Baix Llobregat.

O sigui que el problema sembla centrar-se en els representants de Línia LH i de L’Estaca. I en funció d’aquests dos noms, es troba congelat el Consell Executiu des de fa 11 mesos.

Costaria d’entendre això que està passant si no es tingués en compte la composició del Consell Executiu. És molt fàcil que el govern socialista hagi fet números i consideri que canviant els tres professionals generalistes que proposava, pugui perdre alguna votació. De fet, si parem a pensar en les afinitats, el director dels mitjans, el tècnic del departament i el representant del grup socialista és molt fàcil que votin sempre igual. Si a aquests tres vots s’afegeixen els tres vots dels professionals generalistes, no hi ha votació que se’ls resisteixi, per molt que els quatre representants dels grups de l’oposició votin en contra. Ara bé, si d’aquests tres vots de professionals n’hi ha dos al menys que poden ballar, hi ha moltes votacions que el director dels mitjans i el govern podrien perdre.

De tota manera és molt aventurar, perquè no està gens clar que hi hagi un vot consagrat que garanteixi sempre majories entre els 10 components, però el govern no sembla disposat ni tan sols a acceptar l’eventualitat: vol un vot segur com ha estat fins ara, o prefereix no nomenar el Consell Executiu. No deixa de ser curiós que el regidor Alcaide, al que encarreguen sempre les patates calentes al ple tot i que no sembla importar-li, hagi de fer mans i mànigues per defensar el que està clar que és indefensable. No pot ser que vulguin imposar la seva voluntat fent veure que son demòcrates, quan el que pretenen és no haver de suportar l’ensurt de perdre una sola votació.

En aquest cas ho tenen complicat perquè el criteri de selecció de components és tan objectiu, que de fet, resulta imparable i ho hauran d’assumir. I hauran d’assumir que el Consell Executiu una vegada format, forci la implantació de la ràdio municipal, forci els debats polítics televisats i forci un Contracte-Programa pels propers anys, que tingui en compte el criteri dels professionals de la casa i els seus drets deontològics i laborals, en línia amb el que exigeix la ciutadania d’uns mitjans de comunicació finançats amb diner públic: que deixin de ser un mecanisme de propaganda i passin a ser un instrument de reflexió i corresponsabilitat de la ciutadania, al marge dels interessos de qui governa en cada moment.

No cal dir que la moció que va presentar ERC-EUiA en el darrer ple on es demanava desencallar el nomenament del Consell Executiu dels Mitjans es va aprovar pels 14 vots dels grups de l’oposició, contra els 13 vots del govern. No vol dir res aquesta aprovació perquè hi ha desenes de mocions aprovades que es converteixen en paper mullat tan aviat es posa punt i final a la sessió plenària. Però que no s’apliqui, no vol dir que, aquest tema, és un dels pocs que posa en evidència, clarament, la fragilitat del govern local.

L’informe llegit al darrer ple on s’analitzava el compte general del 2024, és una fotografia aclaparadora de la pèssima gestió del govern local

Poques vegades hem escoltat a un regidor de l’oposició afinar tan exhaustivament com ho va fer el regidor del grup popular Javier Díez Crespo en parlar del Compte General de l’Ajuntament del 2024, que es va portar a aprovació en el darrer ple.

En la línia de la manca d’execució del capítol d’inversions —del qual ja vam parlar a L’Estaca fa uns dies (https://lestaca.com/lestacalh/critiques-molt-solides-de-loposicio-per-la-manca-dexecucio-del-pressupost-dinversions-que-no-supera-el-25-en-els-darrers-cinc-anys/)— el regidor popular va oferir dades insòlites, ben treballades, que farien posar vermell a qualsevol equip de govern. La llista resulta sorprenent, no només en el capítol del que no s’ha gastat i s’hauria d’haver gastat , sinó també amb el que no calia gastar-se i s’ha gastat.

Per exemple: en el primer apartat, s’havien pressupostat 1.120.000 euros en l’enllumenat públic i es va gastar la meitat, en un capítol del qual hi ha hagut queixes reiterades per la manca de llum en alguns indrets que creen força situacions d’inseguretat. En Parcs i jardins estaven previstos 3,23 milions i es van gastar només 127.000 euros. Estaria bé que els veïns de la plaça Verge de Montserrat o el Parc de la Serp o tants parcs de la ciutat on fa anys que es reclamen rehabilitacions i millores, en fossin conscients. En manteniment de centres escolars estaven pressupostats una mica més de 6,5 milions i no es va arribar a gastar ni un milió. I això que el manteniment dels centres és un desastre: no hi ha hagut climatització adequada i les queixes han estat constants a tots els nivells. Pel que fa a les escoles bressol —un altra capítol on els pares han elevat nombroses queixes de fa anys—, hi havia destinats gairebé 6 milions i només se n’han gastat 8.900 euros (un 0,15%). Hi havia més d’1,8 milions d’euros previstos per la construcció de les escoles bressol de Sant Josep i de Collblanc i no s’ha gastat ni un cèntim i les bressol segueixen a l’espera…

Un altre cas que fa fredor. Dels 60.589,93 euros que estava previst gastar per la prestació de serveis relacionats amb el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, només es van gastar 1.331 euros per comprar 600 motxilles “de color lila”, segons va detallar el regidor popular. “Aquest import es podria haver destinat, per exemple, a reforçar els serveis especialitzats en atenció integral a les víctimes, o en contractar a més personal tècnic, més psicòlegs, més advocats per acompanyament”, va explicar Javier Díez Crespo.

Això, respecte del que caldria invertir i no s’ha fet. Però Díez Crespo també va posar l’accent en el que s’ha gestionat malament. L’any 2024 es van retornar 1,7 milions d’euros en subvencions més 147.000 euros d’interessos, que corresponien a programes d’ocupació, formació o igualtat. Subvencions que, en general, aprofiten tots els municipis perquè son ingressos molt aprofitables i que a l’Hospitalet es retornen per pura incapacitat, segons el regidor. Un altre exemple del mateix: es van retornar al 2024, 197.000 euros de subvencions dels fons next generations, perquè no es va trobar la manera d’invertir-los.

Segons la memòria del Compte de Gestió de Multes de l’Ajuntament, que el regidor va consultar, l’any 2024 van quedar pendents de cobrament 24,5 milions d’euros i l’índex de gestió va ser del 37,56%. És a dir, sis de cada 10 euros de multes, es perden.

Pel que fa a la contrunició hospitalenca a l’empresa pública Fira 2000, al 2024 es van pagar 2.357.000 euros i des que l’Ajuntament forma part d’aquesta societat de pèrdues, l’Hospitalet ja ha “enterrat” més de 37 milions d’euros, en una hemorràgia de diner públic que no s’atura i que, com és evident, no aporta res positiu per la ciutat.

Respecte dels diners que l’Ajuntament dedica als processos judicials en els quals està immers —en general perquè, en lloc de resoldre contenciosos, els provoca— l’any 2024 es van gastar en defensa jurídica 32.500 euros, que es podrien estalviar si hi hagués una política de resolució de conflictes i no d’enfrontament.

A les darreres Festes de Primavera, l’empresa adjudicatària dels concerts de la Farga “The Project Music” es va endur 240.000 euros a banda dels ingressos del bar. Mentre en molts municipis els concerts que es programen amb diners públics son gratuïts, a l’Hospitalet l’entrada costa 27 euros per persona i es paguen a l’empresa adjudicatària 240.000 euros, més el consum dels assistents. Un escàndol, naturalment, com explica el regidor del PP.

Per no parlar d’estudis que l’equip de govern encarrega i que, com diu Díez Crespo no tenen cap impacte real. Per exemple, una anàlisi de l’experiència del visitant i la imatge turística de l’Hospitalet que va costar 6.000 euros o un altre de gairebé el mateix import sobre “el sentiment de pertinença i l’entorn social”. O els 3.200 euros que va costar un informe sobre “la crisis aculturativa” o els 4.100 gastats en un estudi “d’aproximació a la dança africana”. O els diners malmesos per pagar un estudi creatiu que va copiar directament el logo del Centenari, ja denunciat en aquestes pàgines, o els 50.781 euros per subvencionar la pel·lícula “The Gang”, un film ja finit però sense data específica d’estrena i que no s’ha explicat perquè s’ha ajudat a finançar…

La intervenció final del regidor va cloure amb allò que se’n diu “la guinda”. Allò que el govern no es priva de gastar en luxes gratuïts a costa de l’erari públic. Sobretot tenint en compte, com va explicar Javier Díez, que Intervenció s’ha cansat d’insistir que les despeses només son justificables si s’acompanyen d’un informe detallat d’assistents i motius de les reunions (quan es tracta de trobades o de dinars de treball). En aquest apartat hi ha 336 euros en 4 menús especials en un restaurant de nivell, 120 euros per dos comensals en el mateix, una despesa de 154 euros i 340 euros per 8 menús en un altra; 150 euros per dos comensals a Gavà Mar i dinars privats amb periodistes amb gairebé 200 euros de despesa pública.

A banda, les factures de dues nits a Copenhague d’un regidor (569 euros); 311 euros de dos funcionàries a Fitur en un hotel de nivell amb l’excusa que estava a prop d’Atocha quan en realitat estava a més de 2 Km de distància, els 343 euros de dues nits a Chamberí… o el cas del viatge a Cuba per una donació de fàrmacs per valor de 800 euros que va costar a l’erari hospitalenc 1.700 euros en viatges d’anada i tornada i nou dies d’hotel.