L’acord es va signar aquest dijous, amb una gran publicitat sobre els beneficis, però amagant el sostre edificable de la propietat privada

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de la ciutat, David Quirós, van signar dijous el conveni pel projecte que inclou part del soterrament de la Gran Via entre la Rambla Marina i el riu Llobregat i el desenvolupament urbanístic de tota l’àrea al voltant del Duran i Reynals. L’aspecte més destacat de l’acte d’ahir no va ser l’anunciat ajornament de l’inici de les obres —que ha passat de mitjans del 2026 a una data indeterminada del 2027— sinó els compromisos de finançament del projecte que inclou la inversió de 68,2 milions d’euros per part de la Generalitat, dels quals 39,8 corresponen a l’import que havia d’invertir l’Ajuntament de la ciutat, en virtut del seu volum de propietat en els terrenys del projecte. La resta de les despeses d’urbanització les hauran d’assumir la suma de propietaris dels terrenys que son l’Àrea Metropolitana, l’Estat i els privats. Aquests darrers suposen un 30% de la superfície total de l’àmbit —que inclou una pastilla, a tots dos llindars de la Gran Via, d’unes 96Ha en total— que hauran d’aportar al voltant de 76 milions més d’euros, compensables amb el sostre edificable que els correspondria en virtut del repartiment parcel·lari corresponent.

És a dir, en el projecte destaquen, més enllà dels beneficis inqüestionables del soterrament de part de la Gran Via (uns 450 metres del total) sobre els que s’ha tractat de posar el màxim accent, dos elements molt controvertits però que les autoritats volen que passin el més desapercebuts possible.

D’una banda, el fet que la Generalitat assumeix els 39,8 milions d’euros que li correspondria aportar a l’Ajuntament, i que aquest s’ha compromès a retornar a la Generalitat en forma de les parcel·les resultants de la reparcel·lació final del projecte, i de l’altre que, el 30% de l’espai resultant en mans privades, es convertirà inevitablement en espai edificable que ha de compensar sobradament el cost de la urbanització inherent. Per dir-ho amb unes altres paraules, el projecte tirarà endavant cap al 2027 sense que l’Ajuntament aporti un euro, perquè ja ha venut a la Generalitat tot l’espai de propietat municipal d’aquest projecte, de manera que la Generalitat el faci servir en un 50% per “actuacions urbanístiques i/o equipaments de caràcter supramunicipal com a màxim durant el primer semestre del 2030.” O sigui, l’espai de titularitat municipal del projecte ja s’ha alienat per fer equipaments metropolitans o edificis sense determinar, quan és de sobres evident que si alguna cosa li caldria a l’Ajuntament és comprar terreny públic en lloc de vendre’l, per equipaments que li calen a la ciutat o per zones verdes o habitatge públic.

L’altra part de l’enunciat té a veure amb el projecte urbanístic que s’amaga darrere les grans paraules del soterrament de la Gran Via i de l’anunciat Biopol sanitari. En realitat, si els propietaris privats han d’aportar uns 75 milions per fer realitat el projecte, és perquè esperen ingressar bastant més, gràcies al sostre edificable que contempla la promoció. L’evidència d’aquestes grans xifres que lidera el Consorci per la Reforma de la Gran Via i del Samontà que encapçala l’arquitecte Raúl Alvarín, molt vinculat al partit socialista —va ser membre del Consell Nacional del PSC durant la X Legislatura—, potser servirà també perquè l’oposició municipal en el seu conjunt prengui consciència de l’operació que s’amaga darrere les grans paraules del Biopol sanitari que fins ara només ha comptat amb la ferma oposició d’algunes entitats anti-especulació urbanística i ecologistes, i el grup municipal dels Comuns, amb postures molt més acomodatícies de la resta de grups polítics.

Dues altres qüestions significatives tenen a veure, una, amb la data previsible per l’inici del moviment de terres que coincidirà —encara no és possible saber si a favor o en contra— amb la campanya de les properes eleccions municipals de maig del 2027.

Precisament l’endarreriment de les dates inicialment previstes és degut a la complexitat de les negociacions de reparcel·lació perquè els propietaris privats volen treure el màxim rendiment del seu pes en l’operació.

L’altra qüestió important, té a veure amb la dinàmica que sectors ecologistes volen emprendre al voltant d’aquest projecte, perquè tot ell es troba immers en la zona inundable del delta del Llobregat i ja se sap que, arran de la Dana de València, tot el que s’edifiqui en zones d’inundabilitat manifesta serà mirat amb lupa, no només per l’Administració general de l’Estat, també per l’autoritat judicial i per la Unió Europea.

El que consideren un fet insòlit coincideix amb el trentè aniversari del regal de dècims premiats de la loteria de Nadal a polítics socialistes i alts càrrecs municipals

Dintre de molt pocs dies, el 22 d’aquest mes farà exactament 30 anys, que a 96 persones de l’Ajuntament de l’Hospitalet els va tocar la loteria. Entre ells, l’alcalde Celestino Corbacho, els regidors del PSC, molts càrrecs de confiança i alguns alts funcionaris. En total els va correspondre 14 milions de les antigues pessetes que eren, aleshores, un bon pessic. Els dècims no els havien comprat ni l’alcalde, ni els regidors socialistes, ni els càrrecs de confiança ni els alts funcionaris. Havien estat un regal del gerent de l’empresa constructora Fundación de la Cooperativa de Construcciones Baix Llobregat, empresa fundada l’any 1980 que tenia la seu a Cornellà i que feia uns quants anys que havia estat adjudicatària d’obra pública a l’Hospitalet. Per aquest motiu l’alcalde va ser imputat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tot i que finalment la causa va ser sobreseguda. Corbacho havia declarat aleshores que “s’havien acceptat els dècims perquè aquesta era una tradició molt arrelada pels Nadals”.

Cap a finals de l’any 2013, la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern i també l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i la Llei de Transparència obliguen als funcionaris públics i càrrecs electes a rebutjar regals, favors o serveis que vagin més enllà dels “usos socials i de cortesia” —per exemple bombons o flors—, per evitar conflictes d’interès, com els que, suposadament, es podien haver produït amb el regal de la constructora esmentada.

El passat dia 4 ens arribava la notícia que la Organització Nacional de Cecs d’Espanya, la ONCE, havia decidit commemorar el Centenari del títol de ciutat de l’Hospitalet amb un cupó amb la imatge de l’escultura de l’Acollidora com a símbol de la ciutat, amb un sorteig pel dia 10 de desembre, aquest dimecres, amb un premi de 500.000 euros al número més la sèrie i 49 premis de 35.000 euros a les cinc xifres del número premiat. Cinc milions de cupons es posaven a la venda en tot l’Estat, i l’alcalde i la tinent d’alcalde Laura García apareixien molt cofois a la foto que posava de manifest l’esdeveniment.

El matí del mateix dia 10, el grup municipal d’ERC-EUiA feia públic un comunicat denunciant “l’entrega de cupons de l’ONCE com a regals a càrrecs electes de l’Ajuntament” justament per aquest sorteig del 10 de desembre. La nota de premsa del grup municipal posava de manifest el retorn dels cupons per part d’aquest grup i demanava conèixer a quantes persones s’havia fet aquest mateix regal que havien rebut amb un targetó que portava el logotip de l’Ajuntament.

A la tarda d’aquest mateix dia es va conèixer que totes els regidors de govern havien retornat els cupons justament després de la denúncia del grup municipal republicà.

La nota de premsa d’ERC-EUiA explica “l’estupefacció” el “fet insòlit” i el “rebuig frontal” de la donació de cupons-regal que “poden representar grans quantitats de diners en cas de resultar guanyadores, a responsables polítics en exercici, vulnerant de manera flagrant el codi ètic i d’integritat que ha de regir l’acció pública”. El portaveu municipal ha declarat també que “si el repartiment de cupons-regal s’ha fet amb el coneixement i acceptació de l’alcalde constitueix un fet d’una gravetat institucional extrema que elevaran a les autoritats competents, així com al Comitè d’Ètica Institucional per possible vulneració de la legislació vigent”.

En aquest sentit els republicans demanaran responsabilitats tant a l’ONCE  com a l’Ajuntament per haver promogut un “obsequi indegut i impropi a càrrecs públics, sense cap mena de control ni consideració ètica”. Després de retornar convenientment els cupons, el grup republicà ha exigit saber quants cupons s’han regalat i a quines persones, alhora que van demanar el mateix dimecres 10 el retorn d’aquest obsequi.

Concretament, els republicans van contactar amb el secretari municipal en qualitat de president del Comitè d’Ética Institucional per retornar els compons formalment i també van realitzar una comunicació a través de la Bústia Ética i de Bon Govern de l’Ajuntament.

Es dona la circumstància que l’ONCE va decidir aquest cupó commemoratiu sense tenir en compte el rebuig que una part dels grups polítics d’oposició, d’entitats de la ciutat, partits i sindicats i ciutadania en general, havien mostrat des de finals de l’any passat per la dèria municipal de celebrar un títol de ciutat que feia 100 anys va concedir el dictador Primo de Rivera. Això succeïa, com una mena de compensació, exactament cinc anys després que les autoritats de l’Estat decidissin espoliar la meitat del terme municipal de l’Hospitalet, sense cap mena de consulta ni a l’Ajuntament ni a la ciutadania, per constituir la Zona Franca de Barcelona.

Proposaran a l’alcalde Quirós que consensuï en la propera Junta de Portaveus un Consell Executiu que representi la pluralitat i apliqui els acords de les mocions

Tres dels quatre grups polítics municipals de l’oposició a l’Hospitalet  (ERC-EUiA, PP i Comuns) han convocat una roda de premsa conjunta aquest matí per exigir al govern municipal que permeti l’existència d’uns mitjans de comunicació públics, lliures i plurals, després que fa un any que manté congelada la proposta d’un Consell Executiu i de Programació dels Mitjans, i oblidats els acords per reobrir la ràdio i promoure debats polítics a la televisió.

La única proposta del govern Quirós es va produir fa més d’un any quan va elevar al ple un llistat dels 10 membres que havien de constituir aquest organisme executiu dels mitjans. Aleshores, en el ple ordinari de novembre, l’oposició en ple va rebutjar la proposta i en aquell moment el portaveu socialista ja va deixar clar que el Consell Executiu dels Mitjans es faria esperar. Segons la pròpia normativa reguladora dels mitjans de comunicació públics, el Consell Executiu i de Programació que és l’encarregat entre altres qüestions de debatre i aprovar el Contracte-Programa per la prestació del servei de comunicació a la ciutat, està format pel director dels mitjans, un tècnic del departament de Comunicació Municipal, els representants dels cinc grups polítics que constitueixen el Consistori i tres professionals en l’àmbit de la comunicació (total 10 persones).

Tradicionalment, aquests tres professionals de l’àmbit de la comunicació, eren elegits per l’alcaldia i en les dues darreres propostes es tractava de professionals de mitjans generalistes, vinculats a El Mundo Deportivo, El Periódico de Catalunya o Televisió Espanyola, d’una pulcra carrera professional que mai ha estat posada en dubte pels grups municipals, tal com van explicar ahir mateix en la roda de premsa. La controvèrsia pel que fa a l’aprovació de la proposta de l’alcaldia té a veure, fonamentalment, amb el criteri d’elecció d’aquests professionals. Mentre que per l’alcaldia el nomenament forma part del sistema emprat fins ara, pels grups municipals d’oposició, el més normal és que els periodistes que formin part del consell siguin elegits per la seva vinculació als mitjans de comunicació que actuen a la ciutat. En aquest sentit, van demanar als tres mitjans de comunicació que mantenen un ritme informatiu al municipi, que elegissin tres representants per formar part del nou Consell Executiu. Es tracta de El Tot l’Hospitalet, Línia l’Hospitalet i L’Estaca. El primer dels mitjans va renunciar a elegir un representant, però els altres dos van seleccionar dos periodistes que els grups municipals van proposar a l’alcaldia per formar part dels Consell, en substitució de dos dels tres periodistes generalistes elegits per l’alcaldia. El tercer periodista, que formava ja part de la proposta de l’alcaldia, es va mantenir perquè era el director d’un mitjà comarcal que també cobreix informació municipal de l’Hospitalet, com és El Llobregat.

La proposta dels grups municipals d’oposició no va reeixir, per tant, perquè el govern Quirós va vetar els representats de Línia l’Hospitalet i de L’Estaca, i perquè des d’aleshores no ha canviat aquest criteri. I cada vegada que s’ha posat el tema sobre la taula en diversos plens municipals des del novembre del 2024, el portaveu socialista s’ha queixat del menyspreu dels grups municipals als professionals que proposa el govern, quan el que és evident és el menyspreu del govern local als dos periodistes dels mitjans locals més actius com son Línia l’Hospitalet i L’Estaca.

Per acabar-ho d’adobar, els grups municipals d’oposició que sempre han reafirmat la seva opinió que no discuteixen la vàlua professional dels periodistes que proposa el govern, sí que han explicat que els dos periodistes que es proposa substituir no van assistir a cap de les reunions de l’anterior Consell Executiu i en tots els casos delegaven el seu vot o bé en el tècnic del Departament de Comunicació o directament en el director dels mitjans de manera que, en totes les reunions del passat Consell Executiu, el director dels mitjans ja assistia a les reunions amb una majoria de vots que feia absolutament improductiu el debat. De fet, el Contracte-Programa 2023-2025, redactat pel director dels mitjans, es va aprovar gairebé sense discussió en tres o quatre reunions del passat Consell Executiu, com si es tractés purament d’un simple tràmit.

En la roda de premsa d’ahir, els grups polítics d’oposició es van mostrar molt preocupats que el govern sigui incapaç d’acceptar el control ciutadà dels mitjans de comunicació públics, tenint en compte, com van aclarir especialment, que els periodistes que es proposen son representants de mitjans de comunicació independents i plurals que no estan al servei de cap grup polític i que mantenen una línia editorial crítica amb qualsevol grup polític o de pressió, sigui del govern municipal o de la mateixa oposició.

En la mateixa línia, van demanar el compliment de les diferents mocions que s’han aprovat durant aquest 2025 sobre el mateix particular, com és la recuperació d’una emissora municipal normalitzada, no només com una emissora que publicita podcasts, i la regular programació de debats polítics a la televisió pública, que és un signe de normalitat a qualsevol plataforma informativa i que té molt a veure amb la corresponsabilitat de la societat civil en els assumptes públics.

Alhora, els grups municipals, després de mesos esperant una nova proposta, van exigir “de nou a l’alcalde David Quirós que ho porti, havent-ho acordat prèviament perquè compti amb el suport necessari, a la següent Junta de Portaveus d’aquest mes de desembre”. Els grups consideren el Consell Executiu “un òrgan clau, ja que és l’encarregat de redactar i aprovar el nou Contracte-Programa, ja que l’actual acaba la seva vigència a finals d’aquest any. Pels grups de l’oposició, bloquejar aquest òrgan és maltractar els i les extraordinàries professionals dels mitjans públics locals, i bloquejar el futur dels mitjans públics locals, fent-los encara més petits.”

Finalment, “els grups municipals conclouen que els mitjans municipals ha de tenir control democràtic i no estar al servei de l’alcalde per fer-los servir com a eines de propaganda i per silenciar allò que no els agrada”.

Així mateix, els grups municipals s’han compromès a posar en marxa properament un moviment ampli de protesta contra la manipulació informativa, que faci prendre consciència, a la ciutadania organitzada, de la importància d’uns mitjans públics que no estiguin manipulats pel govern.

El vicepresident de Mobilitat de l’AMB es fa fotos amb els propietaris de l’empresa, mentre una de les empreses subsidiàries del grup és “l’única que es presenta” per concursar al seu municipi.

Hi tornem a ser. Ens sap greu fer-nos tan repetitius, però si alguna cosa té Moventis amb els autobusos de l’Hospitalet és això, un problema sense solució que es repeteix de manera constant. No hi ha un nou mes que no es converteixi en notícia, i cada cop anant a pitjor.

Com sembla que no hi ha res a fer, ni amb l’empresa ni amb l’AMB, els treballadors tornen repetidament a la vaga, la darrere el passat divendres dia 5. És l’únic que els hi queda per defendre les seves antigues condicions laborals, que tampoc eren res de l’altre món. Amb elles, però, elles podien anar tirant i de tant en tant gaudir d’una vida familiar, la que precisament els seus contractes dictaven.

Ara l’AMB s’ha tret la mascareta. Ja era hora, pensem, de deixar de semblar una cosa i ser una altra, de fer-se els cínics. I per què diem que s’ha tret la mascareta? Perquè per fi ha reconegut públicament que tant els en fot que els autobusos públics estiguin fets una merda, que l’empresa violi les condicions contractuals amb els treballadors, que els vehicles contaminin, que circulin amb material sense homologar, que els usuaris vagin com en una llauna de sardines, molts cops després d’esperar 20 minuts, etc. No ho diu així, és clar, almenys públicament, això seria vergonyós, però suposem que les converses internes deuen anar per aquí, perquè si no, no s’entén el que van respondre als mitjans de comunicació, en aquest cas a la Cadena SER.
Contactada per SER Catalunya, l’AMB, assegura que la flota d’autobusos adscrita al servei de l’Hospitalet té una antiguitat inferior als sis anys i s’està renovant ara amb l’entrada de 23 busos nous, la major part dels quals són elèctrics. A més, expliquen que d’acord amb el contracte, Moventis és el responsable del manteniment dels vehicles i de tenir al dia les inspeccions tècniques i, segons l’AMB, més enllà d’incidències puntuals, no tenen constància que existeixi una problemàtica greu amb el manteniment dels vehicles.
Les imatges que mostra el mitjà ho diuen tot, però per l’AMB entren dins la normalitat. És a dir i en poquíssimes paraules, els directius de l’AMB consideren del tot normal que el servei d’autobusos que circula per la nostra ciutat sigui comparable a un del Tercer Món. Òbviament, de ser ciutadans normals i corrents, el primer que ens vindria al cap és que hi ha conxorxa —llegeixis alguna cosa semblant a corrupció—, però contràriament al sentit comú popular, nosaltres creiem que els nostres representants són honestos i el que hi ha és una incompetència que voreja la irracionalitat o, fins i tot, una manca de capacitat d’algun tipus, almenys la mínima necessària per dirigir la mateixa AMB.

Per rematar-ho, el Sr. Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès i, no s’ho perdin, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, es fa fotos, que publica a la web del seu ajuntament, amb els propietaris de Moventis, durant l’entrega d’una insígnia a la Sra. Maria Rosa Escursell, mare dels propietaris, pel seu centenari.
Òbviament, no tenim res a dir que un dels màxims responsables de mobilitat de l’AMB es faci fotos amb una centenària de la seva ciutat, tot al contrari, però trobem massa simptomàtic, a més d’una manca de sensibilitat vers els treballadors de Moventis, que, tal com està la situació, se la faci amb els propietaris d’aquesta empresa, i que, a sobre, la publiqui amb molta rialla a la web de l’ajuntament. Cal ser ànima de càntir per no adonar-se del lamentable exemple. I, a més a més, ara ens assabentem que Marfina Bus, empresa subsidiària de Moventis, és l’única empresa que ha optat per gestionar el transport públic de la mateixa Cerdanyola, segons ho certifica la secretaria de l’AMB, Mireia Grau Sadurní. Estrany, si més no, tenint en compte la quantitat d’empreses que hi ha en el sector. Ens preguntem per què cap d’elles ha presentat una oferta. Potser han arribat a la conclusió que no val la pena, donat l’historial de la “relació” entre l’AMB i Moventis.

Nosaltres, tot i que no creiem massa en les coincidències, sabem que sempre hi cap la possibilitat que existeixi alguna; però en aquest cas no parlem d’una, ni de dos, ni de tres… sinó de totes les imaginables. I les que no ho són, sobrades per obrir una investigació en profunditat. No s’ha de ser gaire despert per entendre que algú surt guanyant de tot plegat. No sabem qui ni quant, però del que estem segurs és que els ciutadans i els treballadors, no només no hi treuen res de positiu sinó que surten perjudicats. És a dir, són els que paguen.

El sindicat es queixa que fa 32 mesos que no es ratifica el darrer conveni i que la Relació de Llocs de Treball resta sense confeccionar-se de fa anys

Arran de l’acord amb la policia municipal, CCOO de l’Ajuntament ha acusat el govern local de pretendre dividir la plantilla i crear discriminacions pel fet que s’ha pactat només amb la Guàrdia Urbana un increment salarial lineal consolidable de 2.100 euros i una segona paga de productivitat de 3.000, que suposa un increment total de 5.100 euros per policia, amb l’objectiu de “comprar una pau social amb alguns, durant la resta del mandat”. CCOO fa referència al conflicte endèmic amb la GU que va esclatar amb força arran la Festa Major de Bellvitge quan fins a 60 membres del cos policial van presentar una baixa mèdica i el govern es va veure forçat a demanar el suport dels Mossos d’Esquadra.

CCOO es queixa que el conveni signat en el seu moment per tota la plantilla porta 32 mesos sense ser ratificat, la Relació de Llocs de Treball porta anys sense confeccionar-se i “té paralitzades totes les reclamacions de valoració fins que no es finalitzi”, excepte les de la Guàrdia Urbana arran d’aquest acord recent.

Malgrat que el sindicat no critica les millores dels agents, el que si considera inadmissible és la discriminació que amb aquest acord s’aplica a la resta de la plantilla de treballadors municipals. En concret, afirmen que “amb aquesta proposta, un empleat municipal que tingués dret a cobrar la paga de productivitat, cobraria 942 euros i un policia local amb els mateixos dies de baixa o indisposició en cobraria 3.924 euros”. També van criticar fa uns dies que se’ls informés que 513 professionals s’incorporarien a les 15 borses d’urgència de l’Ajuntament, una dada que consideren impossible si es té en compte el “descontrol actual”, amb borses caducades, convivint amb borses d’Opo, de mèrits i d’urgència, i amb greus problemes de gestió al departament de Recursos Humans.

Mentre que hi ha aquest descontrol per augmentar la plantilla de la majoria de departaments, es queixen que no paren les contractacions de directius i càrrecs de lliure designació i es pregunten “quan pensen fer els nomenaments de promoció interna que porten més de 8 mesos esperant, perdent diners i mèrits” i per què encara “no han cobrat el 0,5% del 2024 i d’aquest any” o “per què es plantegen treure els mèrits de l’Oferta Pública”.

Es mostren igualment preocupats que encara no s’hagi negociat el calendari del 2026, que no hi hagi pla d’igualtat, ni l’avaluació dels riscos psicosocials. I en relació al teletreball, que es canviïn contínuament de criteris i de calendari, s’ajornin en alguns casos els beneficis del telketreball i, en general, s’incompleixi l’acord assolit.

Per la seva banda, l’alcalde Quirós va aprofitar la Diada de la Guàrdia Urbana per afirmar que el cos policial és una peça necessària per la convivència i que el recent acord amb la policia local el que pretén es millorar el servei que rep la ciutadania, un acord “útil i transformador” segons les seves pròpies paraules, que es veurà confirmat amb la dotació econòmica prevista en els propers pressupostos del 2026. L’alcalde va anunciar també la propera licitació del projecte de caserna conjunta de Guàrdia Urbana i Policia Nacional.

CCOO es queixa que no poden existir pagues de productivitat diferents que discriminin uns treballadors d’altres. i la Intersindical s’abstè

Per 222 vots a favor, 24 en contra i 4 abstencions, la plantilla de la Guàrdia Urbana va aprovar la proposta d’aprovació de l’acord de la Mesa de Negociació del cos policial amb la direcció de Recursos Humans i l’Àrea de Seguretat i Govern Intern, que incloïa tres propostes: la fixació d’un sistema per la gestió de l’absentisme; l’increment de 2.110 euros bruts/anuals en concepte d’actualització de complements i un projecte amb les modificacions singulars dels llocs de treball, les incompatibilitats i altres aspectes formals a complir i un complement de gestió policial i tecnològica.

Per la part del cos policial van signar favorablement el SPL-CME, el SPC i la UGT. CCOO va mostrar-se desfavorable a l’acord i la Intersindical es va abstenir. A l’espera de l’informe favorable de la Intervenció General, l’acord es portarà a la Junta de Govern i posteriorment al ple municipal per la seva ratificació definitiva. Els representants del SPL-CME van demanar així mateix que, un cop s’hagi ratificat l’acord, es convoqui una reunió amb l’alcaldia per tal que s’ajustin posicions de cara al servei que ha de fer al carrer la Guàrdia Urbana local.

L’acord inclou la revisió de les fitxes descriptives dels llocs de treball i la tramitació de l’expedient per modificar el catàleg de llocs de treball i una memòria justificativa que doni cobertura legal als acords signats. I, en concret, l’aplicació de les millores retributives a partir de l’1 de gener del 2026. L’import d’increment de sou al que s’ha arribat es dedueix de l’estudi que va fer la Diputació de Barcelona per igualar els salaris dels agents hospitalencs al d’altres cossos policials de municipis semblants i que es fixava en 2049 euros/any pel 2023. Aquest increment s’ajusta al complement retributiu d’Incompatibilitat que augmenta 142,14 euros mensuals i s’afegeix un complement de gestió policial i tècnica que reconeix el domini de les eines tecnològiques que precisa la policia i també les funcions d’elaboració d’atestats amb un import de 1.006 euros bruts anuals.

Aquests increments suposen que tots els membres de la GU sense exclusió han d’estar habilitats per fer atestats i per l’ús adequat de les noves tecnologies i malgrat que els agents habilitats fins ara es comprometen a formar els companys, és l’Ajuntament el responsable de garantir la formació adequada a trota la plantilla. D’altra banda, el personal que percep un complement de penositat pel servei de grua i senyalització el mantindrà amb caràcter d’extinció fins que l’Ajuntament contracti una empresa externa o determini que aquests serveis els faci algun altre servei municipal.

L’acord implica també que tots els agents de la GU han d’estar en disposició de fer servir motocicletes, mentre que els actuals motoristes mantindran el complement a extinció.

Pel que fa a un dels aspectes més controvertits, com era la gestió de l’absentisme, l’acord inclou la fixació d’un sistema per complir objectius que garanteixi que l’absentisme global entre els agents de la GU no superi en cap cas el 15% de la plantilla i es regularà de manera anual de gener a gener de cada any. L’import establert per la prima d’objectius s’abonarà a l’abril de l’any següent a la meritació del compliment d’absentisme. Alhora, hi ha el compromís d’implantar un servei mèdic per la gestió de l’absentisme i un acord global de 3.000 euros bruts anuals amb caràcter individual, que s’actualitzarà d’acord amb les retribucions oficials del sector públic.

Per l’escala bàsica s’aplicarà un 10% i per la de comandaments un 30% i s’exclouen dels càlculs d’absentisme, els permisos, les llicències i les vacances, amb excepció de les visites mèdiques. Pel càlcul de l’absentisme es tindran en compte les absències per malaltia temporal o accidents no laborals. El 15% d’absentisme es quantificarà amb un màxim de 30 dies laborables d’absència que tal com fixa l’acord “és el sumatori dels dies per incapacitat laboral per contingència comuna amb un màxim de tres dies d’indisposició meritables per la paga” sobre la gestió de l’abstenció. D’altra banda, el marge de normalitat de baixes mèdiques s’estableix en un màxim de tres dies d’indisposició a l’any, que no computaran per l’índex. Superat aquest límit d’indisposició entre el quart dia i el setè el descompte serà de 250 euros/dia. Alhora s’estableixen també una sèrie de requisits tant pel que fa a la gradació dels descomptes com a les visites mèdiques. I finalment, s’acorda una vigència d’aquesta disposició de dos anys, susceptible d’ampliar-se dos anys mes si en el tercer any el màxim de l’absentisme és del 15% en la mitjana dels dos primers anys i en el quart s’aplicarà si la mitjana dels tres anys anteriors no ha superat el 15% prefixat.

Com ja s’ha explicat, ni la secció sindical de CCOO ni la Intersindical han donat suport a l’acord. CCOO perquè considera que cal prioritzar l’aprovació del conveni de tota la plantilla de funcionaris i personal laboral de l’Ajuntament que resta hores d’ara paralitzat. I també perquè el sindicat considera que s’ha d’acabar i aprovar la Relació de Llocs de Treball que permeti abordar les reivindicacions de tots els col·lectius, que estan paralitzades unilateralment per Recursos Humans.

Alhora, CCOO considera que no poden coexistir dues pagues de productivitat diferents i discriminatòries entre treballadors municipals, de manera que les millores s’han de generalitzar al conjunt de la plantilla.

Tot fa preveure que, si el govern no arriba a acords amb els grups municipals, l’aprovació dels pressupostos aquest any, serà impossible

Els pressupostos municipals del 2026 que el govern ha de presentar abans que acabi l’any corren, per primera vegada, autèntic risc de no ser aprovats, si es fa cas de les declaracions públiques que han fet fins ara els representants dels grups municipals d’oposició. Primer va ser el portaveu d’ERC-EUiA que posava com a condició per aprovar els pressupostos l’anul.lació de la nova taxa de residus que ha portat tanta polèmica a la ciutat i després va ser la portaveu del grup popular que va insistir en la impossibilitat de donar confiança a uns pressupostos d’un govern que continua pressionant la ciutadania a base d’impostos i taxes. Tots dos grups municipals, a l’igual que Vox, ja es van mostrar contraris als dos pressupostos anteriors d’aquest equip de govern i, tots dos es van salvar gràcies al vot favorable dels Comuns i els seus acords amb el govern. (Foto: Moment de la intervencio en LH Digital).

El primer any, l’acord es va contenir en un document extens amb una enorme quantitat de mesures de les quals els mateixos regidors dels Comuns van dir en el seu moment que el grau de compliment era insatisfactori. Malgrat això, en el segon any es van tornar a negociar una sèrie de mesures que tampoc han arribat a bon port aquest any, de manera que, a hores d’ara, els Comuns han posat sobre la taula sis mesures concretes que servirien per evitar la pròrroga dels pressupostos amb totes les dificultats administratives que això comporta.

En aquesta ocasió els Comuns han optat per mesures de fort calat i prou contundents, perfectament possibles si el govern local tingués una voluntat manifesta, no només de que els pressupostos del 2026 fossin aprovats, sinó d’un canvi considerable d’orientació de les polítiques públiques pel que resta de mandat. No acceptar les condicions dels Comuns resulten, en aquest sentit, l’evidència que no hi haurà canvis en polítiques tan notables com la promoció de nous blocs d’habitatges, l’activació de refugis climàtics, la moratòria definitiva sobre hotels i residències d’estudiants, el manteniment de la desídia pel que fa a la urgència de la crisi educativa a la ciutat, una política activa d’habitatge o el suport al teixit social de la ciutat a través de les seves entitats.

La proposta dels Comuns ha estat any molt precisa i contundent. Si el govern es compromet, tenen el vot assegurat. Si hi donen llargues o fan volar coloms, sembla que el vot dels Comuns serà negatiu per primera vegada i, si passa el que es previsible, el govern no aconseguirà aprovar els pressupostos del 2026

Els Comuns han demanat en concret l’anul·lació de la promoció urbanística de Cosme Toda 2, que està previst que ompli de blocs l’espai entre Josep Tarradellas i la via del tren, davant de l’escandalosa promoció entre Josep Tarradelles i Prat de la Riba. La moratòria total en els permisos d’hotels i residències d’estudiants a la ciutat, les inversions a les escoles i la municipalització de les escoles bressol i les seves plantilles, un increment substancial de les subvencions a les entitats de la ciutat i l’adquisició i/o rehabilitació de 500 habitatges a la ciutat per fer front a la precarietat habitacional, fent servir els 16 milions d’euros als quals el govern es va comprometre per aconseguir el suport dels Comuns a finals del 2024 —sense que es gastés ni un euro en aquest compromís— i una quantitat semblant en l’exercici 2026.

De fet, segons el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, les negociacions com a tal no s’han produït. Hi ha hagut contactes però, pel que va explicar en una entrevista a l’Informatiu dels Mitjans de Comunicació Públics, el que es respira és hores d’ara molt negatiu, de manera que el govern ha fet arribar que les peticions dels Comuns son tan exagerades que ja es poden imaginar que el govern no accedirà. De tota manera, queden dies i la pressió a que hores d’ara es troba sotmès el govern local podria modificar les primeres impressions. De fet, el propi periodista que entrevistava al portaveu dels Comuns li va preguntar si per una qüestió de responsabilitat els Comuns no assumirien que cal votar favorablement els pressupostos. Manuel Domínguez va respondre amb molta contundència: “si se’ns demana responsabilitat a nosaltres, potser que se li demani amb més raó al propi govern municipal”. Com és evident, el que es demana seria perfectament assumible per un govern que s’autodenomina d’esquerres —això sempre és gratis— amb criteris de defensa de la política d’habitatge, que reconeix la saturació demogràfica que pateix la ciutat, que considera un luxe les entitats que hi ha a la ciutat, que accepta el punt d’urgència al que ha arribat el tema educatiu i que entén perfectament la necessitat de fer front al canvi climàtic. Clar que, una cosa son els enunciats i les paraules, i una cosa ben diferent els compromisos i la gestió responsable.

Las 168 viviendas de Collblanc, excluidas de la operación Incasol de las viviendas de protección oficial

“En su día no se hizo la calificación de pisos protegidos y habría que preguntarle al Ayuntamiento, a la Generalitat y a la Caixa porque unos no lo hicieron, los otros lo aceptaron y los siguientes lo ocultaron”, afirman representantes del Sindicat de Llogueteres que defienden la posición de los vecinos de la Porta Nord de l’Hospitalet en referencia a la promoción de viviendas que La Caixa descartó para pasar a la red pública de viviendas, a través del Incasol.

Cosa que no ha sucedido con la promoción de INDO, que corresponde a las 112 pisos que si han entrado en la red pública, y tienen la calificación de viviendas protegidas.

En total, han sido 168 viviendas de la Promoción de la Obra Social de la Caixa de la Porta Nord de l’Hospitalet que no han entrado en el paquete que la Generalitat ha adquirido a la entidad para convertirlos en pisos públicos que serán gestionados por el Incasol.

Los vecinos están muy preocupados ya que se les acaba el contrato este año y la Obra Social de la Caixa los quiere poner a la venta, a precio de mercado, y expulsar de esta manera a los actuales residentes. Esta actuación no ha sido la esperada por los afectados según se les prometió cuando en el 2014 se les dieron las llaves, en un acto en el teatro Joventut en presencia de la alcaldesa, Núria Marín, y del director general de la Fundación La Caixa, Jaume Lanaspa.

LHEnComunPodem ha denunciado a la Obra Social de La Caixa que no haya incluido en el paquete de venta a la Generalitat la promoción de la Porta Nord de L’Hospitalet. “Los vecinos nos están diciendo que están viendo sus pisos en venta por 400.000 euros y ello conlleva la expulsión de estas 168 familias a las que no se les está renovando el contrato”, ha manifestado Laura Alzamora.

La frustración de estos vecinos les llegó la semana pasada cuando se anunció que la Generalitat se hacía cargo de una serie de promociones que gestionaba hasta ahora ImmoCAixa, en total cerca de 1.700 pisos en toda Catalunya, a un precio medio de compra pública de 82.000 euros. Una de las poblaciones favorecidas era l’Hospitalet con 112 viviendas que pasaban a titularidad pública gestionadas por el Incasol aunque no estaba incluido el grupo de la Pota Nord.

De la alegría a la incertidumbre

El 24 de enero de 2014, la Obra Social La Caixa entregó las llaves de las 168 viviendas de alquiler asequible que había construido en la Porta Nord de L’Hospitalet, previo a un sorteo donde se habían presentado 2.300 personas interesadas en esos pisos. Todo ello tras el acuerdo suscrito entre el Ayuntamiento y La Caixa del 29 de febrero de 2008, modificado el 12 de enero de 2011.

Las viviendas, de entre 73 y 79 metros cuadrados, tienen tres habitaciones y el precio inicial de alquiler era de 540 euros al mes incluyendo la plaza de aparcamiento.

El acto de entrega se hizo a bombo y platillo con la participación de la entonces alcaldesa Núria Marin, que calificó el momento como “una de las actuaciones urbanísticas más importantes que se han desarrollado en la ciudad”.

Los contratos eran de cinco años con opción de compra y renovables a otros cinco años más, prorrogables en caso de que se cumplieran los requisitos establecidos en la normativa de protección oficial.

Pasados los primeros cinco años se renovaron los contratos, pero los vecinos aseguran que nunca los vieron. Después, cuando tuvieron acceso, observaron que la opción de compra había desaparecido y se habían incluido cláusulas abusivas. Los responsables de la Caixa no advirtieron de esta circunstancia. Por lo tanto, no pudieron oponerse a los nuevos términos impuestos por la Obra Social. La respuesta de la entidad fue entonces que, o firmaban en aquel momento, o el piso sería adjudicado a otra persona ya que había lista de espera. Así lo que manifestaron los perjudicados en un pleno municipal reciente, donde expusieron su situación a todos los grupos municipales.

Los inquilinos de las diferentes promociones de Catalunya, en parecidas circunstancias, han puesto dos demandas con el apoyo del Sindicat de Llogateres. Una, por 16 cláusulas abusivas en los contratos, y otra reclamando 10 millones de euros en concepto del IBI que no deberían haber pagado y que la Caixa les ha ido cobrando durante estos años.

A todo ello, los afectados de la Porta Nord han denunciado la falta de mantenimiento y el abandono absoluto por parte de la entidad titular. Los vecinos afirmaron que “llevamos cerca de 10 años viviendo en los pisos y soportando problemas diversos porque los servicios de mantenimiento han sido muy deficientes o inexistentes, con fugas continuas que nunca se han resuelto”.

Ahora se cumplen los 10 años y los contratos vencen. Los vecinos están temerosos de que la intención de la Obra Social La Caixa sea intentar vender las viviendas a precio de mercado y por lo tanto puedan ser expulsados de sus pisos.

Los inquilinos han iniciado una huelga de alquileres para presionar a la entidad y a las Administraciones para que busquen una solución.

Augmenta un 9,3% el percentatge de criminalitat a la ciutat en els 9 darrers mesos en comparació amb tot l’any 2024

La delinqüència a l’Hospitalet continua en augment segons posa de manifest el Balanç Trimestral de Criminalitat que publica el Ministeri de l’Interior de l’Estat central amb registre concret de municipis amb una població superior als 20.000 habitants. Del conjunt de municipis del Baix Llobregat superiors demogràficament a aquest nivell de població on incloem l’Hospitalet, tres municipis gairebé el mantenen (amb increments que no arriben a l’1%: Esparreguera, Molins i Sant Just) i uns altres cinc entre els que està l’Hospitalet l’incrementen notablement. Els que més, Esplugues i Sant Feliu amb increments del 15% i del 13% respectivament, mentre que la resta disminueixen l’índex, en especial El Prat, que el baixa gairebé un 22%.

A l’Hospitalet, el que veritablement fa augmentar l’índex acumulat (9,3%) dels tres primers trimestres d’aquest any (fins al setembre) son els robatoris amb violència i intimidació que passen de 1.556 registrats durant tot l’any 2024 als 1.870 comptabilitzats durant aquests 9 mesos del 2025. Això suposa un augment del 20,2 %, sense comptabilitzar encara els últims tres mesos d’aquest 2025. En concret, suposen una mitjana de 7 robatoris diaris amb violència i intimidació fins ara mateix, davant dels una mica més de 4 diaris de l’any 2024.

També han augmentat un 6% les denúncies per agressions sexuals amb penetració al llarg d’aquests primers 9 mesos de l’any; els furts, un 8,3%, i altres delictes de criminalitat convencional, un 8,7%.

Per contra, han disminuït els delictes greus i menys greus per baralles tumultuàries, els robatoris amb força a domicilis (tot i això n’hi ha hagut gairebé un, de mitjana, al llarg d’aquest any) i els robatoris amb força a establiments. D’aquests, que tant lamenten els comerciants i que tant s’han queixat reiteradament a l’Ajuntament n’hi ha hagut fins al setembre, gairebé 2 diaris de mitjana. Ha baixat una tercera part el tràfic de drogues i també la resta de delictes contra la llibertat sexual.

Malgrat aquests xifres comparatives, l’Hospitalet ha passat de 15.769 infraccions penals l’any 2024 a 17.230 en el que portem del 2025 fins a 30 de setembre. Això vol dir que hem passat de 43 delictes diaris a la ciutat l’any 2024, als 63 delictes diaris que s’han registrat en els primers 9 mesos d’aquest 2025.

Una part important d’aquest increment té a veure també amb els delictes d’estafes informàtiques (que han augmentat un 19,6%) i amb d’altres ciberdelictes que s’han incrementat un 109,3%. És a dir, la ciberdelinqüència a la ciutat ha crescut un 23,9% en els 9 mesos del 2025 en relació a la totalitat del 2024.

Aquestes xifres contrasten amb els esforços de les operacions policials, fonamentalment de Mossos d’Esquadra, que s’estan portant a terme a la ciutat en els darrers mesos i, molt especialment, amb la desídia que havia mostrat el govern municipal per afrontar d’una vegada la complexitat que existia a la ciutat amb la policia local. Ara, tot sembla indicar que les negociacions van per bon camí, de manera que és previsible que la solució del conflicte de la Guàrdia Urbana repercuteixi d’alguna manera amb els índex de delinqüència dels propers mesos.

Por el establecimiento pasaron importantes chefs de la cocina catalana y se ha convertido en un lugar de encuentro por la calidad de sus tapas y raciones

Uno de los bares más emblemáticos de l’Hospitalet, el Bar Córdoba, de la calle Luarca, 10 en Pubilla Casas, ha querido aprovechar la conmemoración del centenario del título de ciudad y su cincuenta aniversario, presentando oficialmente su salsa brava, una receta familiar que ha pasado de generación en generación y que, por primera vez en medio siglo, se comercializa para todo el público.

La salsa brava del Bar Córdoba ya puede comprarse en el propio local y a través de su web ( https://barcordoba.com/ ), con envíos a toda España y a un precio especial de salida de 4,95 euros el envase de 314 ml. Para celebrarlo, mañana jueves 4 de diciembre a partir de las 6 de la tarde, el Bar Córdoba –disponen de otro local en el Centro Comercial de La Farga– ofrecerá 100 kilos de patatas bravas gratuitas, una ración por persona, hasta fin de existencias. Una acción pensada para celebrar con clientes, vecinos y amigos un momento histórico: la presentación oficial de una salsa que ha costado más de un año de trabajo y que ahora se comercializará en envases.

La receta es un secreto familiar desde que el bar abrió sus puertas en 1975: solo dos personas por generación la conocen, y ni siquiera se comparte entre todos los miembros de la familia para evitar que se filtre. Una tradición, que comenzó con la abuela y que pasó a la madre, y después al tío del actual responsable del bar, Perico, que ha convertido este sueño de comercializar la salsa en realidad, después de décadas de peticiones de los clientes. Es una salsa versátil, pensada no solo para patatas, sino también para acompañar carnes, estofados, mayonesas, bocadillos y cualquier plato que necesite un golpe de sabor inconfundible.

El Bar Córdoba es una tasca de barrio auténtica, famosa no solo por sus bravas, sino también por sus tapas andaluzas como los calamares, el cazón en adobo, los boquerones fritos y unas ya míticas sardinas maceradas en salsa de soja. Tan sencillo en espíritu como fiel a la calidad de su materia prima, por el local han pasado chefs tan reconocidos como José Andrés o Ferran Adrià, y sus bravas triunfaron en el Bravas Fest (por eso Edu de Bravas Barcelona no se perderá la celebración). La incorporación de un food truck les permitió llevar la marca más allá del barrio, acercándola a nuevos públicos.

La presentación de mañana aspira a reunir a cientos de personas frente al bar y que se forme una buena cola, como en las grandes ocasiones. Una fiesta popular para celebrar medio siglo de cocina honesta y el sabor más icónico del Córdoba, que por fin se podrá disfrutar también en casa, o donde se quiera. 

No es habitual celebrar el cincuenta aniversario de un bar de los más conocidos de la ciudad y por eso vale la pena el desplazamiento, en una efeméride que probablemente hará historia.